Un altre any per a reivindicar al col·lectiu LGTBIQ+

DRETS LGTBIQ+

 

El col·lectiu de gais, lesbianes, persones transgènere, bisexuals, intersexuals i persones queer reivindiquen cada dia els seus drets sota les sigles LGTBIQ+. Així i tot, cada 28 de juny se celebra el Dia Mundial de l’Orgull LGTBIQ+ per a combatre la discriminació i reclamar els mateixos drets i oportunitats que la resta de la ciutadania.

Per què el 28 de juny? Perquè el 28 de juny de 1969, les coses van canviar radicalment per al col·lectiu LGTBIQ+. Aquella nit, el bar clandestí Stonewall Inn de Nova York estava ple de gent: la gran majoria eren lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, transgènere… Persones que se sentien oprimides i fora de la societat. De fet, les lleis i governs s’encarregaven que així fos.

La policia solia fer batudes en aquest local: els bars d’ambient no estaven permesos. No obstant això, aquella nit, alguns clients del Stonewall Inn es van negar a identificar-se davant els agents i, quan un va pegar a una drag queen, la clientela es va rebel·lar contra la policia.

Va ser la primera de moltes nits mogudes, i va quedar immortalitzada com la primera gran conquesta pels drets LGTBIQ+. Més de mig segle després, la celebració de l’Orgull s’ha convertit en una festa per al col·lectiu: manifestacions, parlaments, carrosses… Les ciutats s’omplen de colors i alegria.

I abans dels disturbis del Stonewall, què?

Les persones LGTBIQ+ han existit sempre, però la seva visibilitat ha canviat al llarg dels segles. A la Grècia i Roma antigues, l’homosexualitat masculina no estava castigada; de fet, en les polis o ciutats gregues, estava molt vesteixi sempre que fora entre professor i alumne. En l’imperi romà, aquestes relacions es van reduir a l’esfera privada. No obstant això, el sexe entre dones mai va estar bé vist perquè eren societats molt masclistes.

Quan el cristianisme es va estendre per Europa, la seva visió homòfoba es va introduir en les institucions i la societat. La persecució de qualsevol relació no heterosexual es va allargar durant segles fins al segle XX.

De fet, l’homosexualitat va ser considerada una malaltia fins fa relativament poc: el 17 de maig de 1990, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va retirar l’homosexualitat de la llista de trastorns mentals després de dècades de reivindicacions del col·lectiu. La transsexualitat va continuar figurant en aquesta llista fins a 2018.

Des dels fets de Stonewall Inn, el col·lectiu LGTBIQ+ ha conquistat drets en molts països, les lleis dels quals han reconegut el dret al matrimoni homosexual o a adoptar, per exemple. També han guanyat visibilitat pública en grans esdeveniments com els Jocs Olímpics o els premis Oscar de cinema. En aquest sentit, la societat podria preguntar-se si és necessari continuar celebrant el Dia de l’Orgull LGTBIQ+.

Els drets LGTBIQ+ en el món

L’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals (ILGA) elabora regularment l’informe Homofòbia d’Estat, que analitza la situació dels drets i llibertats sexuals en el món.

L’edició de 2020, la més recent, revela que les regions amb més llibertats per a les persones LGTBIQ+ són Amèrica del Nord i Europa occidental. Avui dia, el matrimoni homosexual està legalitzat en 30 països del món: els últims països a aprovar-ho han estat Xile, al març de 2022, i Suïssa, on els matrimonis igualitaris podran celebrar-se a partir de l’1 de juliol d’enguany.

Malgrat els avanços dels últims anys, en molts països les persones del col·lectiu LGTBIQ+ encara han de fer front a prejudicis, persecució i exclusió per part de la societat i les institucions. En algun país, fins i tot estan castigats amb la pena de mort.

Les persones trans sofreixen especialment aquesta discriminació. En la majoria d’estats d’Europa i d’Amèrica, el canvi de gènere i sexe està permès en els documents oficials, però molts depenen d’una operació quirúrgica prèvia o del permís d’un jutjat. En altres països, com l’Aràbia Saudita, està totalment prohibit.

A Espanya, el govern ha elaborat una llei que permetrà l’autodeterminació de gènere a partir dels 16 anys, on no farà falta ni un informe mèdic, ni una autorització judicial ni el vistiplau de la família.

La persecució que sofreixen les persones del col·lectiu LGTBIQ+ també està recollida en la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats i es considera un motiu per a poder sol·licitar asil en altres països. Malgrat això, les Nacions Unides adverteixen que aquestes persones tenen un risc més alt de sofrir agressions físiques i psicològiques durant el seu viatge, sobretot si trepitgen països amb una tradició homòfoba.

A vegades, el reconeixement de drets no és uniforme dins d’un mateix país, on cada regió té la seva pròpia legislació. A Mèxic, per exemple, el matrimoni homosexual o el canvi de gènere i/o sexe només està permès en alguns estats.

Les persones LGTBIQ+ han recorregut un llarg camí, però encara els queden molts reptes per a aconseguir la plena igualtat. El col·lectiu continua sofrint persecució, com la homofòbia, i hi ha ideologies que volen limitar els drets LGTBIQ+, com la extrema dreta. Per això, el Dia de l’Orgull continua tenint més sentit que mai.

 

Notícia redactada per Enric Sitjà Rusiñol el 28 de juny 2022 per a La Vanguardia 

Font original: La Vanguardia