Entrades

ANTICONCEPCIÓ HORMONAL, UN ALIAT QUE MOLTES DONES QÜESTIONEN

L’ús d’anticonceptius hormonals (popularment coneguts com ‘la píndola’) és, moltes vegades, l’única manera segura que tenen les dones per a evitar embarassos no desitjats. Per a altres, és el remei que els presenten a consulta per tractar trastorns relacionats amb la regla o malalties com l’endometriosi. Moltes d’aquestes dones es qüestionen el seu ús i no estan alineades amb les qui fan campanya contra la píndola des de posicions reaccionàries i antiavortistes, que persegueixen el control de la natalitat i evitar que siguin les dones les qui decideixin. Ho fan des de la preocupació per una cultura que les situa en una posició de doble risc: el risc a l’embaràs i el risc de la medicalització dels seus cossos.

Els anticonceptius hormonals van ser clau en la ruptura entre sexe i maternitat als anys seixanta als països de l’Europa occidental i Amèrica, i encara són per a moltes dones la forma segura per a evitar l’embaràs. Al voltant de 151 milions de dones al món prenen la píndola i més de 800 milions utilitzen algun mètode anticonceptiu modern. En llocs com l’Estat francès o Alemanya, el més utilitzat és l’anticonceptiu oral; en altres com l’Estat espanyol o Grècia és el segon, ja que el preferit és el condó masculí. Segons un estudi de la Societat Espanyola de Contracepció (SEC) moltes joves d’entre 16 a 25 anys prefereixen aquest últim perquè preveu malalties de transmissió sexual alhora que l’embaràs.

En el context actual de crisi per la COVID-19, es preveu un augment dels embarassos no desitjats com a conseqüència de les mesures de confinament de la població que molts estats han adoptat. Segons l’Organització de Nacions Unides, les xifres podrien oscil·lar entre 325.000 i 15 milions d’embarassos no planejats, depenent del grau d’interrupcions dels serveis de salut. Aquesta situació es deurà a la dificultat de les dones per a accedir a l’ús de mètodes anticonceptius o a l’avortament durant el confinament. Tenint en compte que està previst que a la crisi sanitària li esdevingui una crisi econòmica, la decisió sobre la utilització de mètodes anticonceptius serà, segons les expertes, un dels problemes que hauran d’enfrontar les dones si disminueixen els seus ingressos.

Segons l’ONU, es preveuen, entre 325.000 i 15 milions d’embarassos no planejats arreu del món, a causa de la dificultat de les dones per a accedir a l’ús de mètodes anticonceptius o a l’avortament durant el confinament.


“Em van receptar la píndola per primera vegada a 12 anys” relata Carla Castells, una dona que, com moltes altres, ha pres un anticonceptiu hormonal combinat al llarg de la seva vida en un primer moment per regular la regla i després per altres motius. “D’adulta, amb parella estable, vaig intentar prendre’n per comoditat, però vaig haver de deixar-los perquè em donaven moltíssima migranya”, detalla. Al cap de pocs mesos, li van treure un quist del pit i els metges li van recomanar no tornar a prendre’n. Després del part de la seva filla, li van diagnosticar endometriosi i li’n van tornar a prescriure. “Vaig intentar-ho perquè estava realment malament, però vaig durar una setmana. Vaig estar des del primer dia amb migranyes i taquicàrdia, així que al final les vaig deixar”, diu. Com Carla Castells, són moltes les dones que es plantegen l’ús aquests fàrmacs.

Condicionades per un model sexual coitcentrista

Moltes dones senten que han d’adaptar-se al model sexual predominant i coneixen altres dones que prenen anticonceptius “perquè a la seva parella no li venia de gust usar el condó”, tal com explica Castells. Segons l’últim estudi realitzat per la SEC la primera relació sexual amb penetració resulta més satisfactòria entre els homes (55,1%), que entre les dones (30%). Encara que la dona pot gaudir de relacions coitals per decisió pròpia, segueix condicionada per un model sexual dominant essencialment coitcentrista i centrat en el desig masculí.

La invenció de la píndola va ser clau en la revolució sexual dels anys 60-70 a Europa i Amèrica. Va permetre a les dones tenir relacions sexuals amb penetració sense por a l’embaràs, es va reduir la mortalitat per causa d’avortaments i la majoria ho va viure com un alliberament total. Malgrat això, la píndola ha generat controvèrsia en espais feministes des del principi. Sovint, la seva sortida al mercat s’anunciava en to de celebració paternalista. Algunes marques llançaven eslògans com “fàcil: per a tu d’explicar i per a ella d’utilitzar”. L’invent alliberava la dona, que podia planificar la seva maternitat i incorporar-se a estudis superiors i al món laboral; però continuava permetent a l’home mantenir-se en una posició despreocupada. En una cultura en la qual prevalia –i preval- la visió masculina del plaer, algunes denunciaven que el canvi podia assentar tendències preexistents. Aviat, amb la segona onada, el debat sobre l’anticoncepció va esdevenir en un debat sobre la sexualitat de les dones i el seu dret al plaer. Moviments com el self-help criticaven que la institució mèdica estava contribuint a conformar els rols de gènere i que la planificació familiar i el control sobre la fecunditat es convertissin en matèria exclusiva del sistema mèdic. Però aquests plantejaments moltes vegades xoquen amb la realitat més immediata.

L’invent de la píndola alliberava la dona, que podia planificar la seva maternitat i incorporar-se a estudis superiors i al món laboral; però continuava permetent a l’home mantenir-se en una posició despreocupada

Sílvia Aldavert, coordinadora de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius —antiga Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears— sosté que allò principal és garantir el poder de decisió de la dona. “Utilitzar un mètode d’anticoncepció ha de formar part d’aquest poder de decisió”, afirma. “Les dones poden preferir utilitzar-los o preferir un tipus de mètode enfront d’un altre, potser més còmode per elles per al seu tipus de vida si això millora el seu benestar i la seva qualitat de vida”. Aldavert explica que la falta d’informació és una de les barreres per les quals les dones no prenen mètodes anticonceptius i, en conseqüència, pateixen embarassos no desitjats. “Hi ha molts tipus de mètodes, bastants de no hormonals. Donem la informació a les dones”, planteja. Hi ha mètodes com el DIU —n’hi ha d’hormonals i de no hormonals — que són molt eficaços, però que moltes dones no coneixen o utilitzen. “També existeixen molts mites entorn dels anticonceptius que cal desmuntar, com que l’anticonceptiu d’emergència provoca infertilitat”, afegeix.

Aldavert assenyala també que quan es parla d’anticoncepció s’ha de tenir en compte que no totes les dones estan en la mateixa situació i que “no totes podem negociar. Pot ser el cas de dones que viuen situacions de violència sexual, que conviuen amb els seus agressors o que es prostitueixen. Almenys, tinguem la capacitat de poder decidir si els prenem o no”, afirma. En les situacions de violència sexual que qualsevol dona pot patir, l’ús d’anticonceptius de manera unilateral és, moltes vegades, l’única forma segura que té de prevenir embarassos.

Tenint en compte que la majoria de les dones que han estat violades o agredides sexualment ha estat per part d’un conegut (parella, amic…) —el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) de l’Estat espanyol situava la xifra en 59% en 2015 —, la situació de confinament augmenta el risc de viure aquestes situacions. A més, la disminució d’ingressos tornarà a dificultar, segons les expertes, la decisió de les dones sobre l’ús dels anticonceptius. La renda és un dels factors que incideixen en els embarassos no desitjats: segons dades del Centre Jove D’atenció a les Sexualitats, basades en un informe de salut sexual de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, una adolescent de Nou Barris té quatre vegades més risc de quedar-se embarassada que una de Sarrià-Sant Gervasi.

Anticonceptius hormonals combinats i efectes secundaris

En forma de comprimit, pegat o anell, els anticonceptius hormonals combinats —també n’hi ha els que contenen una sola hormona— estan compostos per dues hormones sintètiques que imiten els estrògens i la progesterona. Bàsicament, el que fan és interrompre l’ovulació frenant l’alliberament d’òvuls o espessint el moc cervical. Els anticonceptius orals de la dècada dels seixanta, anomenats de primera generació, contenien altes dosis d’estrògens. Es van relacionar amb esdeveniments d’embòlia pulmonar i trombosi pel que, amb el temps, es van desenvolupar els de segona generació amb menor concentració artrogènica.

A partir dels anys 90 els laboratoris van provar amb noves progestines (progesterones sintètiques) per a disminuir els efectes negatius sobre el sistema vascular o l’acne, i així van néixer les píndoles de tercera i quarta generació. Aquestes últimes han estat àmpliament qüestionades perquè s’han relacionat amb un augment de risc de tromboembolisme, segons va publicar el British Medical Journal. Les dones que fumen tenen més risc i, sovint, a aquelles que tenen antecedents de malaltia cardiovascular, se’ls prescriuen alternatives a aquests fàrmacs que no contenen estrògens.

Els anticonceptius hormonals de quarta generació han estat àmpliament qüestionats perquè s’han relacionat amb un augment de risc de tromboembolisme, segons va publicar el ‘British Medical Journal’

El debat sobre la seguretat dels anticonceptius hormonals ha estat present des de la seva invenció. En els últims anys s’ha avivat, sobretot, a causa de casos polèmics de morts de noies joves que els prenien —moltes d’elles per motius diferents a evitar l’embaràs. Va ser el cas de la mort de quatre joves a França que es va relacionar amb l’ús del Diane 35 i el de 23 joves al Canadà relacionats amb les pastilles Yaz i Yasmin. Una periodista francesa, Sabrina Debrusquat, va publicar un llibre anomenat J’Arrête la pilule (Jo deixo la píndola), per l’elaboració del qual va enquestar a més de 3.000 dones, moltes de les quals havien deixat de prendre la píndola pels seus efectes secundaris la disminució de la libido, les migranyes o l’augment de pes.

“Vaig començar a notar-me cada vegada més inflada, passo del fred a la calor en segons i també em noto canvis d’estat anímic”, comenta Marta Gumà, una noia a la qual li han receptat la píndola per tenir un ovari poliquístic. Malgrat això, diu que no li han tret el dolor del tot: “ara amb un ibuprofèn 600 se’m calma moltíssim, però em sento enganyada” es queixa. “El que realment em molesta és que no t’adverteixin d’aquestes coses en consulta. A mi només em van dir que em traurien el dolor i que potser em sortirien alguns granets”, afegeix.

Una salut masculinitzada

Els anticonceptius hormonals es prescriuen sovint per a tractar l’acne, trastorns relacionats amb la regla o per a malalties com l’endometriosi mancant remeis més específics. A pesar que hi ha evidències que els canvis d’estrògens i la progesterona afecten al cervell i interactuen amb els neurotransmissors com la serotonina o la dopamina, encara no es coneix molt sobre la síndrome premenstrual o el trastorn disfòric premenstrual. ResearchGate va descobrir que hi havia cinc vegades més estudis sobre la disfunció erèctil que sobre la síndrome premenstrual i l’estudi d’un anticonceptiu per a homes es va parar en sec pels efectes secundaris que podia implicar, similars als que produeixen els seus anàlegs femenins. Diversos estudis també assenyalen que existeix la tendència de prendre menys seriosament la simptomatologia de les dones. Com a conseqüència, sorgeix l’infradiagnòstic i la falta de remeis o alternatives més concretes per a tractar problemes que les afecten de manera exclusiva.

“Donar un anticonceptiu és relativament fàcil. Entendre que una dona necessita un mètode anticonceptiu i que ella pot triar el que millor li vagi i entendre tota la seva sexualitat… això és el nostre treball”, diu la ginecòloga María Ferrero. Insisteix en el fet que existeixen també alternatives no hormonals i que “no podem englobar a totes les dones dins del mateix punt, perquè cadascuna té les seves pròpies necessitats”. Però sobretot, considera que “hi ha un risc major al qual s’enfronten les dones, que és l’embaràs no desitjat”.

Notícia redactada per Ane Gálvez el 9 de juny 2020 per a Directa.cat

Font original: Directa.cat

Les 5 principals formes en què el cànnabis pot afectar al cicle menstrual

El cànnabis, amb la seva rica gamma de fitocannabinoides, com el THC i el CBD, s’ha utilitzat en la medicina tradicional en relació amb la fertilitat i la reproducció. Actualment, els científics estan començant a descobrir l’important que el sistema endocannabinoide és per als mecanismes biològics que controlen aquests processos fonamentals.

Pot reduir la fertilitat durant la fase d’ovulació

El cannabis puede ayudar a calmar los dolores durante el período menstrual (© Amy Messere)
El cànnabis pot ajudar a calmar els dolors durant el període menstrual (© Amy Messere)

S’han realitzat varis estudis per analitzar la relació entre el sistema endocannabinoide i el cicle reproductiu femeni.

S’ha demostrat, en repetides ocasions, que els nivells de l’endocannabinoide fonamental anandamida varien radicalment en diversos moments del cicle menstrual.

Els nivells de anandamida semblen estar al punt més alt al moment de l’ovulació, quan l’ovari allibera l’òvul. Com la anandamida és un agonista dels receptors cannabinoides, es podria esperar que els nivells elevats de THC (que és també un agonista) no fossin necessàriament perjudicials per a l’ovulació.

No obstant això, uns quants estudis duts a terme en la dècada de 1970 i en els anys 80 suggereixen que el THC te una gran capacitat de bloquejar l’ovulació en molts mamífers, inclosos els primats (encara que no sembla haver-hi cap estudi específic realitzat en femelles humanes). Sembla que el THC ho fa mitjançant la supressió de la producció d’una hormona fonamental per al procés d’ovulació, coneguda com l’hormona luteinizant.

Igual que ocorre amb la majoria dels aspectes de la ciència dels cannabinoides, és necessari seguir investigant per establir exactament quin és el vincle entre el consum de cànnabis i l’ovulació. No obstant això, curiosament sembla que pot desenvolupar-se tolerància a l’efect de bloqueig de l’ovulació del THC en les consumidores habituals.

Pot reduir la menstruació dolorosa durant el cicle menstrual

El cànnabis s’ha utilitzat en la medicina natural tradicional de cultures de tot el món com un remei per a la dismenorrea o menstruació dolorosa. Com tothom sap, s’explica que la reina britànica Victòria hauria consumit cànnabis per alleujar els dolors que li produïa la menstruació—i tenint en compte que el seu metge personal va ser el famós metge del cànnabis William B. O’Shaughnessy, el més probable és que aquesta història sigui certa (i atès que ella li va nomenar cavaller uns anys més tard, va deure agrair-ho de debò)!

Avui dia, les dones de tot el món segueixen utilitzant el cànnabis per alleujar els seus dolors menstruals, i experimenten un gran alleujament subjectiu—no obstant això no s’han realitzat estudis formals que recolzin la seva eficàcia, i els processos biològics subjacents implicats no s’han definit.

No obstant això, és ben sabut que el THC pot actuar com un potent agent analgèsic i antinociceptiu (analgèsic és un terme general per a calmant; els antinociceptius específicament eviten que els nervis detectin els senyals de dolor). A més d’això, tant el THC com el CBD tenen la capacitat de reduir la inflamació, el que poden contribuir a la reducció subjectiva del malestar.

Suprimeix hormones claus durant la fase premenstrual

Se ha observado que el THC altera la duración del ciclo en monos Rhesus hembra (© Nina A.J.)
S’ha observat que el THC altera la durada del cicle en micos Rhesus hembra (© Nina A.J.)

Durant la fase premenstrual (també coneguda com la fase lútea), les fluctuacions hormonals poden causar una àmplia gamma de símptomes que inclouen dolor, irritabilitat, canvis d’humor, fatiga, i inflor. És ben sabut que els nivells de certes hormones, inclosa la progesterona, augmenten de manera significativa durant aquesta fase (mentre que altres hormones, incloent els estrògens, disminueixen).

Durant anys, els metges han receptat progesterona suplementària com a tractament per a la síndrome premenstrual sever, però la recerca recent indica que no és eficaç. De fet, encara que, en general, es creu que els símptomes premenstruales anormals estan relacionats amb nivells baixos de progesterona en un moment en què haurien de ser alts, algunes manifestacions de la síndrome premenstrual (el nom donat al fenomen pel qual s’experimenten símptomes anormalment greus durant aquest temps) semblen, de fet, estar relacionats amb nivells de progesterona excessius i nivells d’estrogen reduïts.

Resulta evident que els símptomes premenstruales el bastant greus com per classificar-los com a síndrome premenstrual són el resultat de les fluctuacions i els desequilibris hormonals. A més, no disposem de proves que suggereixin que el consum de cànnabis suprimeix el nivell de progesterona durant la fase lútea, a més d’alterar els nivells d’altres hormones importants conegudes com prolactina i cortisol. A més d’això,  l’efecte inhibidor del THC en l’hormona luteinizant, que comença al moment de l’ovulació, també s’ha observat durant la fase lútea (que és la finestra entre la pròpia ovulació i el començament del període menstrual).

Una vegada més, encara que no s’han descrit completament els mecanismes implicats, és clar que el sistema endocannabinoide exerceix algun tipus de paper, i que les dones que experimenten símptomes anormals en aquest moment es poden beneficiar de teràpies dirigides a força de cannabinoides.

De fet, hi ha infinitat de dones a tot el món que experimenten un alleujament subjectiu amb l’ús de cànnabis durant la fase premenstrual, encara que podria ser el resultat dels coneguts efectes relaxants i contra l’ansietat del cànnabis, més que de la influència directa sobre els nivells hormonals.

Pot reduir la durada del cicle menstrual

Una vegada més, es disposa d’escasses proves que el THC disminueixi la durada del cicle menstrual en les dones. En un estudi de 1986 sobre l’efecte del THC en l’hormona luteinizant, també es va observar que la durada general dels cicles menstruals es reduïa en les dones a les quals s’havia administrat cànnabis en comparació de les quals van rebre placebo.

Per tant, cal dur a terme més recerques sobre aquest tema abans que es pugui dir, amb algun grau de certesa, com i si la durada del cicle menstrual es veu afectada en les dones. Igual que ocorre amb l’efecte de bloqueig de l’ovulació del THC, pot ser que es desenvolupi tolerància ràpidament a qualsevol efecte possible.

Curiosament, els estudis més antics en primats no humans indiquen que el THC pot alterar la durada del cicle, però no necessàriament escurçar-ho: en un estudi de 1980 en micos Rhesus, la mostra tractada amb THC presentava un aclaparador i considerable augment en la durada del cicle. Una de les micos tenia un cicle que durava 145 dies, en comparació dels habituals 30!

Pot afectar a la implantació de l’embrió en l’úter

También se dispone de informes que afirman que el cannabis aumenta la excitación sexual en las mujeres (© SkillingsVideo)
També es disposa d’informes que afirmen que el cànnabis augmenta l’excitació sexual en les dones (© SkillingsVideo)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

S’han publicat diversos estudis importants durant l’última dècada que investiguen la influència que amb tanta precisió exerceix el sistema endocannabinoide sobre diversos processos clau relacionats amb la concepció i el principi de l’embaràs.

Diversos d’aquests estudis han descobert que els nivells de anandamida fluctuen dràsticament al llarg del cicle menstrual, i que els nivells estan en el seu punt més baix durant la “finestra d’implantació” (la petita finestra de temps, durant la qual l’embrió pot implantar-se amb èxit en l’endometri de l’úter, que sol produir-se dura uns tres dies, i comença de sis a nou dies després de l’ovulació).

En els estudis en els quals la anandamida s’ha incrementat artificialment en aquesta etapa, generalment no se produceix la implantació. Tenint en compte que tant la anandamida com el THC són agonistas dels receptors cannabinoides, sembla tenir sentit que el consum de THC durant la finestra d’implantació podria causar el mateix efecte (no obstant això, aquest concepte és massa simplista, i no es compleix necessàriament amb un sistema tan complex com el sistema EC).

No obstant això, fins que es realitzin noves recerques que aclareixin totalment la relació, la possibilitat que l’ús de cànnabis amb un alt contingut en THC pogués impedir que un òvul fertilitzat s’implanti en l’endometri durant la finestra d’implantació significa que és molt recomanable que les consumidores de cànnabis que desitgin quedar-se embarassades deixin de consumir cànnabis almenys 24 hores abans que comenci la “finestra d’implantació”.

El fet que el THC sembla tenir la capacitat no només d’inhibir l’ovulació, sinó també d’impedir la implantació d’òvuls fertilitzats en l’endometri, suggereix que el THC o els compostos similars podrien tenir potencial per utilitzar-se com a base per a fàrmacs anticonceptius no hormonals.

Com sembla ser que el fet que es desenvolupi tolerància és un problema propi del THC, probablement hi hagi millors candidats per a la recerca específica. Després de tot, si l’ús constant de THC fos suficient per evitar l’embaràs, les taxes de fecunditat serien dràsticament menors en les grans consumidores de cànnabis en comparació de la població general, i no hi ha gens que indiqui que així sigui!

No obstant això, hi ha proves substancials que el consum de cànnabis augmenta el plaer sexual en els i les usuàries, el que podria en certa manera contrarestar qualsevol efecte negatiu sobre les taxes de fertilitat…

 

Fuente: https://sensiseeds.com