Dia Mundial Sense Tabac 2022

L’OMS alerta sobre l’impacte ambiental de la indústria tabaquera

 

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha revelat avui una nova informació sobre la mesura en què el tabac danya tant el medi ambient com la salut humana, i fa una crida per a adoptar mesures que permetin exigir a la indústria un major grau de responsabilitat per la destrucció que està causant.

Cada any, la indústria tabaquera costa al món més de 8 milions de vides humanes, 600 milions d’arbres, 200 000 hectàrees de terra i 22 000 milions de tones d’aigua, i genera 84 milions de tones de CO₂.

La major part del tabac es conrea en països d’ingressos baixos i mitjans, en els quals sovint es necessiten desesperadament aigua i terres de cultiu per a produir aliments per a la regió. En lloc d’això, s’estan utilitzant per a conrear plantes de tabac letals que, al mateix temps, fan que la desforestació augmenti cada dia.

En l’informe de l’OMS titulat Tobacco: Poisoning our planet es destaca que la petjada de carboni de la indústria derivada de la producció, el processament i el transport del tabac és equivalent a una cinquena part del CO₂ produït per la indústria de les aerolínies comercials cada any, la qual cosa contribueix encara més a l’escalfament mundial.

«Els productes de tabac són l’article més contaminants del planeta, perquè contenen més de 7000 productes químics tòxics que es filtren en el nostre medi ambient quan es rebutgen. Aproximadament 4,5 bilions de filtres de cigarrets contaminen els nostres oceans, rius, voreres de les ciutats, parcs, sòl i platges cada any,» va declarar el Dr. Ruediger Krech, Director de Promoció de la Salut de l’OMS.

Els productes com els cigarrets, el tabac sense fum i els cigarrets electrònics també contribueixen a l’acumulació de contaminació plàstica. Els filtres dels cigarrets contenen microplàstics i constitueixen la segona forma de contaminació plàstica més important a tot el món.

Malgrat la publicitat de la indústria tabaquera, no hi ha proves que els filtres reportin beneficis científicament provats per a la salut. L’OMS demana als responsables de la formulació de polítiques que tractin els filtres de cigarrets com el que són, plàstics d’un sol ús, i que considerin prohibir els filtres de cigarrets per a protegir la salut pública i el medi ambient.

Els costos de netejar les deixalles dels productes de tabac recauen en els contribuents, i no en la indústria que crea el problema. Cada any, això li costa a la Xina uns US$ 2600 milions i a l’Índia uns US$ 766 milions, aproximadament. El cost per al Brasil i Alemanya ascendeix a més de US$ 200 milions (vegeu la taula a continuació per a obtenir més estimacions).

Diversos països com França i Espanya i diverses ciutats com San Francisco i Califòrnia als Estats Units s’han posicionat. Seguint el principi que qui contamina paga, han aplicat amb èxit la «legislació sobre responsabilitat ampliada del productor» que fa que sigui responsabilitat de la indústria tabaquera netejar la contaminació que genera.

L’OMS insta els països i ciutats a seguir aquest exemple, així com a donar suport als productors de tabac perquè optin per cultius sostenibles, aplicar elevats impostos al tabac (que també podrien incloure un impost ambiental) i oferir serveis de suport per a ajudar les persones a deixar el tabac.

Nota per als redactors: En la següent taula, presentem estimacions dels costos atribuïbles als residus dels productes de tabac (RPT) en un país de cadascuna de les regions de l’OMS. Aquests càlculs es basen en una «estimació proporcional», que s’obté a partir d’una estimació dels costos del total dels residus («tots els residus de productes» o TRP) per a cada país, a la qual s’aplica la proporció estimada de tots els residus que representa els RPT (és a dir, el «pes» dels RPT).

 

Previsions de les despeses ocasionades pels residus de productes de tabac (RPT) en cinc països en representació de cadascuna de les regions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) (2021 US$)
[1] [2] [3]
Costos estimats de TRP
(a)
Proporció estimada de RPT (%) (b) Costos estimats dels RPT
(c)
Brasil (d) $ 1 323 319 752 15,32% $ 202 725 322
 Xina (d) $ 9 299 458 021 28,13% $ 2 615 524 146
Alemanya $ 891 774 234 26,33% $ 234 806 889
Índia (d) $ 8 000 741 086 9,57% $ 766 043 508
Jordània $ 137 045 668 41,65% $ 57 079 188
Sud-àfrica $ 482 288 286 24,30% $ 117 175 276
Notes: a) segons els articles i informes publicats, excepte per al Brasil, la Xina i l’Índia, que s’imputen segons un cost mig estimat de TRP de US$ 7,85 per càpita; b) segons la mitjana mundial de dades recopilades anualment com a part de la neteja internacional de costes (ICC — International Coastal Cleanup) de Ocean Conservancy; calculat com el percentatge de TRP que és RPT i ponderat per la prevalença de tabaquisme de l’OMS en cada país; c) a partir de la multiplicació de la proporció de TRP × RPT; d) en el cas del Brasil i l’Índia, no es van poder identificar fonts públiques de dades sobre els costos del TRP; per tant, per a aquests països s’imputa un cost de TRP per càpita basat en la mitjana dels d’altres països d’ingressos mitjans (US$ 7,85; vegeu també la nota a) anterior).

Per als costos estimats de TRP (columna [1]), ens basem en els articles i informes disponibles públicament per a punts dels sis països com va ser possible. En els casos del Brasil, la Xina i l’Índia, no vam poder identificar cap font. Per tant, per a aquests països, imputem els costos de TRP aplicant el cost mitjà de TRP per càpita de països d’ingressos mitjans similars per als quals es disposava de dades. Una vegada que vam tenir el cost de TRP per a tots els països, apliquem la proporció de RPT. La proporció de RPT es va basar en la mitjana mundial de la neteja internacional de costes de Ocean Conservancy, ponderat per la prevalença de tabaquisme de l’OMS en cada país (és a dir, assumim que els països amb taxes més altes de tabaquisme tindrien proporcions més altes de RPT). L’estimació final del cost del RPT és el cost de TRP multiplicat per la proporció ponderada de RPT.

 

Font original: who.int/es