Noticias y novedades del proyecto

Avaluació del programa de prevenció de consum de substàncies i pràctiques sexuals de risc en població universitària “En Plenes Facultats”

Els nostres companys Otger Amatller i Silvia Gómez de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), han participat recentment en la realització d’un article titulat “Avaluació del programa de prevenció universal de consum de substàncies i pràctiques sexuals de risc en població universitària ‘En Plenes Facultats’: estudi cuasiexperimental”, publicat a la Revista Espanyola de Salut Pública i que recull també la Biblioteca Nacional de Medicina dels EUA. Segons es desprèn d’aquesta recerca, el programa “En Plenes Facultats” (EPF) va augmentar el coneixement sobre l’abús de drogues i els comportaments sexuals de risc de les persones participants. A més, un alt percentatge d’elles es va convertir en agents de salut.

L’article ha estat realitzat conjuntament amb Tivy Baró-Garcia, de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa (Universitat de Vic); Marina Bosc-Prous, de la Universitat Oberta de Catalunya i Albert Espelt, del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

L’objectiu de l’estudi que recull aquest article va ser avaluar el programa EPF, de prevenció de consum de substàncies i pràctiques sexuals de risc en població universitària, analitzant el procés i els resultats obtinguts, en les set universitats d’Espanya on s’implementa.

La recerca aborda els efectes adversos per a la salut del consum d’alcohol i altres drogues en la joventut, relacionant-lo a més amb pràctiques sexuals no segures. Per això, segons s’exposa en aquest article, és fonamental incloure programes de prevenció en les universitats en matèria d’alcohol, drogues, i pràctiques sexuals segures, i és essencial avaluar-los per a acreditar la seva efectivitat en la població a la qual es dirigeix.

En relació amb la metodologia utilitzada, es va recórrer a diferents dissenys cuasiexperimentals entre els cursos 2016/2017 i 2019/2020. Es va incloure a les persones participants en les formacions de tots els cursos acadèmics de les set universitats (amb una mitjana de 270 participants per curs), en les quals té presència el projecte EPF de la Fundació Salut i Comunitat.

Per a l’avaluació del procés d’implementació, es va analitzar l’exhaustivitat, la cobertura i la satisfacció amb la formació. Quant a l’avaluació de resultats, es va dissenyar un estudi cuasiexperimental pre-post, que va incloure un qüestionari realitzat abans i després de realitzar el programa, emplenat per part de les persones participants. Cal destacar també que, per a l’anàlisi de dades, es van calcular mitjanes amb els seus intervals de confiança, així com freqüències absolutes i relatives.

Els resultats més rellevants de la recerca van ser els següents:

  • En les set universitats espanyoles, les formacions del programa “En Plenes Facultats” van augmentar el coneixement sobre la temàtica d’abús de drogues i els comportaments sexuals de risc en els participants.
  • Les persones van passar d’una puntuació del programa de 5,29 (IC95% 5,02-5,57) sobre 9 a 7,31 (IC95% 7,13-7,48), en el curs 2019/2020.
  • Al voltant del 80% de les persones participants es va convertir en agents de salut.
  • En el curs 2019/2020, la satisfacció global de la formació va ser de 4,24 (IC95%: 4,10-4,38) punts sobre 5.
  • La principal conclusió que es desprèn d’aquesta recerca és que el programa preventiu EPF va augmentar el coneixement sobre l’abús de drogues i els comportaments sexuals de risc de les persones participants. A més, un alt percentatge d’aquestes persones es va convertir en agents de salut.

El projecte “En Plenes Facultats” de FSC està dirigit al col·lectiu d’estudiants universitaris, d’entre 18 i 25 anys, per a la promoció de la salut. Es tracta d’una iniciativa que pretén minimitzar aquests riscos a través de formacions, activitats informatives-preventives i la dinamització dels campus universitaris en els quals el projecte intervé, amb la finalitat de dotar a l’alumnat, professorat i a la comunitat universitària de les eines necessàries per a incorporar i fomentar el desenvolupament d’hàbits saludables.

Font original: Fundació Salut i Comunitat

Nova Sèrie Especial sobre «Joves, drogues i reducció de danys» a la Harm Reducction Journal

És un fet que existeix una falta de recerca acadèmica publicada amb i per als joves que consumin drogues, inclosa la recerca centrada en la reducció de danys. Això és així a pesar que la majoria de la població mundial de persones que consumin drogues il·lícites són adolescents i joves -segons les últimes estadístiques (2018) proporcionades per l’Informe Mundial sobre les Drogues de l’ONU– i del fet que es veuen afectats de manera desproporcionada per una sèrie de danys relacionats amb les drogues i les polítiques de drogues. La llunyania dels serveis per a l’atenció de joves agreugen aquesta situació. En fer més recerca, els programes de reducció de danys específics per a joves, els proveïdors de serveis generals, els responsables polítics i els companys es beneficiarien de més perspectives i dades d’aquesta poblaicón, donant millor resposta en els recursos d’atenció.

Per a ajudar a esmenar aquesta manca, la revista Harm Reduction -una publicació revisada per parells creada en 2004 i afiliada a Harm Reduction International, la Coalició Nacional de Reducció de Danys i l’Associació Euroasiàtica de Reducció de Danys- s’associa amb Youth RISE i Filter per a crear una sèrie especial: «Joves, drogues i reducció de danys». Ara estem buscant proposades de recerca amb la finalitat de publicar aquest treball al llarg del pròxim any. També celebrarem una sèrie d’actes amb els autors perquè discuteixin les seves recerques i conclusions amb la comunitat en general.

La iniciativa, finançada parcialment per la Fudación Robert Carr, pretén centrar les veus de les persones joves que consumeixen drogues i incloure’ls en el procés científic. Pretén abordar les llacunes de l’evidència proporcionant un fòrum acadèmic per a destacar les seves diverses veus en la recerca, la prestació de serveis i el desenvolupament de polítiques. També pretén identificar com unes certes barreres impedeixen actualment la publicació d’aquesta recerca.

El resultat serà una base d’evidències més sòlida, equitativa i diversa en l’àmbit de la reducció de danys i la joventut.

La sèrie es guiarà per un compromís de ciència oberta. Tots els treballs es publicaran en una plataforma d’accés obert, com és la política de la revista Harm Reduction. En els casos en els quals les taxes d’accés obert puguin suposar un obstacle per a la participació, s’identificaran els mitjans per a fer costat als autors i s’actuarà en conseqüència quan sigui possible. A més, es convidarà als i les autoreas dels treballs acceptats a escriure articles de filtre basats en la seva recerca, per a augmentar l’accessibilitat i promoure una ràpida difusió de la informació.

Si ets investigador o investigadora amb credencials acadèmiques, com si ets algú que treballa o advoca en aquest camp, o algú amb experiència viscuda, t’animem a presentar un article. Totes les presentacions han de considerar les interseccions d’edat, gènere, orientació sexual, classe, raça, capacitat i/o geografia que donen forma a les experiències i el seu compromís amb l’ús de drogues i la reducció de danys. Acollim amb els punts de vista i enfocaments no tradicionals sobre la reducció de danys, i busquem activament proposades de joves que consumeixen drogues i d’investigadors de països d’ingressos baixos i mitjans.

La sèrie presentarà recerques amb beneficis pràctics per a aquesta població i també per als qui els presten serveis.

Sol·licitem articles que considerin les millors i prometedores pràctiques en contextos particulars, i que identifiquin futures àrees d’acció, promoció i recerca.

Considera la possibilitat de presentar el seu treball sobre «Joves, drogues i reducció de danys» a aquesta sèrie especial, i corre la veu entre els teus col·legues i organitzacions associades perquè facin el mateix.

Pots accedir a la plataforma de presentació aquí; si us plau, llegeix primer les directrius de presentació i assegura’t de triar el títol correcte de la sèrie de col·leccions en la pestanya «informació addicional», i també indica en la carta de presentació que el manuscrit ha de ser considerat per a la sèrie temàtica «Joves, drogues i reducció de danys».

Per a més informació, no dubtis a posar-se en contacte amb l’editor de la revista de Harm Reduction.

El termini de presentació finalitza el 21 de setembre de 2021.

L’autor Florian Scheibein és un dels editors convidats de la sèrie «Joves, drogues i reducció de danys».

La Dra. Alissa Greer, la Dra. Danya Fast i Angela McBride, que també participen en el projecte com a editores convidades, són coautores d’aquest article.

Aquest article va ser publicat originalment per Filter, una revista en línia que cobreix el consum de drogues, la política de drogues i els drets humans a través d’una lent de reducció de danys.

Foto per Devin Avery disponible Unsplash

Segueix a Filter en Facebook o Twitter, o subscriu-te al seu butlletí de notícies.

Font original: Filter

El EMCDDA llança l’Enquesta Europea sobre Drogues 2021 per a avaluar els patrons de consum de drogues en més de 30 països

Consumeixes drogues? Quantes? Amb quina freqüència? Aquestes són algunes de les preguntes que es plantegen en l’última Enquesta Europea sobre Drogues, llançada per l’Agència Europea sobre Drogues (EMCDDA).

L’enquesta està dirigida a persones majors de 18 anys que hagin consumit drogues amb l’objectiu de recol·lectar dades que permetin millorar la comprensió de les pautes de consum de drogues a Europa i ajudar a configurar les futures polítiques i intervencions (1) en l’àmbit de l’alcohol i altres drogues.

És voluntària i anònima, que compta amb un dels mètodes de seguiment més avançats de l’Agència i es durà a terme en 31 països i 28 idiomes (2). Com en anys anteriors, serà promoguda a nivell nacional pels punts focals de Reitox i els seus socis, així com a través d’anuncis específics en les xarxes socials.

La novetat de la ronda d’enguany és la participació dels socis de l’agència dels Balcans Occidentals i de la zona de la Política Europea de Veïnatge a través dels projectes Instrument d’Ajuda de Preadhesió (IPA7) i EU4Monitoring Drugs (EU4MD).

Les enquestes per Internet tenen l’avantatge d’arribar directament als consumidors de drogues. Són ràpides i barates de preparar, proporcionen ràpidament noves dades i poden ajudar a detectar noves tendències. Si s’utilitzen les mateixes preguntes, juntament amb un rigorós procés de traducció, aquestes enquestes també poden permetre comparacions entre països.

El nou qüestionari tindrà una durada de sis setmanes, està estructurat en mòduls sobre: dades sociodemogràfiques, pautes de consum de drogues, accés al tractament, accés als medicaments (quantitats que se solen comprar i preus que es paguen) i com ha afectat el COVID-19 a les pautes de consum de drogues. Els seus resultats contribuiran a la nova base de coneixements sobre les pràctiques de consum de drogues a Europa i sobre les quantitats de drogues consumides. Això ajudarà a millorar les estimacions de la grandària del mercat a nivell nacional i europeu i contribuirà al desenvolupament de polítiques de forma més àmplia.

Encara que les enquestes web no són representatives de la població en general, quan es realitzen amb cura i es combinen amb els mètodes tradicionals de recollida de dades, poden ajudar a traçar una imatge més detallada, realista i oportuna del consum i els mercats de drogues a Europa. Com a tal, són un ingredient clau en la capacitat de resposta del OEDT a un problema de drogues en constant evolució.

 

L’enquesta es realitza en els següents països:

UE: AustriaBulgariaCyprusCzechiaEstoniaFinlandGermanyGreeceHungaryIrelandItalyLatviaLithuania, Luxembourg, PolandPortugalRomaniaSlovakiaSloveniaSpainSweden
EU4MD: GeorgiaLebanonUkraine
IPA7: AlbaniaKosovo*, MontenegroNorth MacedoniaSerbia
Uns altres: Switzerland

Feix clic aquí per a respondre l’enquesta en castellà

(1) L’enquesta es va posar a prova entre 2016 i 2018 en 16 països i 15 idiomes, amb 80 000 participants. L’objectiu era provar una eina d’enquesta web que pogués recopilar informació de manera ràpida i econòmica sobre temes que actualment no estan coberts per la recopilació de dades rutinària. Cinc Estats membres de la UE més Suïssa van realitzar la primera enquesta en 2016, mentre que altres 10 Estats membres van participar en la segona enquesta en 2017/18. L’edició de 2021 és la tercera ronda d’enquestes periòdiques i segueix a una versió especial relacionada amb la COVID-19 en 2020, en la qual van participar uns 11 000 persones.

(2) Llenguatge en 2021: Alemany, albanès, àrab, bosnià, búlgar, txec, eslovac, eslovè, espanyol, estonià, finlandès, francès, anglès, georgià, grec, hongarès, italià, letó, lituà, macedoni, montenegrí, polonès, portuguès, romanès, rus, serbi i suec.

Notícia publicada el 18 de març 2021 per European Monitoring Centri for Drugs and Drug Addiction (EMCDDA)

Font original: EMCDDA

Què passa quan barrejas antidepressius amb drogues recreatives?

Consumir drogues recreatives quan estàs prenent antidepressius pot causar-te depressió, ansietat i espasmes musculars.

Poc menys d’una de cada sis persones adultes a Anglaterra pren antidepressius, mentre que una de cada deu admet consumir drogues il·legals. Aquest crossover representa alguns possibles problemes: quan es combinen, els antidepressius i les drogues recreatives tenen els seus propis efectes secundaris i riscos.

Però a pesar que existeixen vincles estrets entre l’ús de drogues, la dependència i la depressió, existeix poca informació sobre el que li succeeix al teu cos quan barrejas aquestes drogues. Així que parlem amb alguns experts per a comprendre millor.

CÀNNABIS

L’impacte de barrejar cànnabis i antidepressius pot dependre dels diferents tipus de totes dues drogues, diu James Giordano, professor de neurologia i bioquímica en el Centre Mèdic de la Universitat de Georgetown a Washington DC. «Si el cànnabis té un valor de THC lleugerament més alt, experimentaràs més excitació, eufòria i, en alguns casos, ansietat», diu.

Tom, de 25 anys, va prendre antidepressius des dels 16 fins als 22 i solia fumar marihuana diàriament. «Quan fumava amb antidepressius, a vegades em posava molt ansiós», diu. «Si fumo ara, quan no els estic prenent, no em dóna ansietat».

Qualsevol baixada de cànnabis també pot prolongar-se si estàs en antidepressius, diu Giordano: “A mesura que el cànnabis comença a desaparèixer, les persones poden experimentar una mica d’agitació, insensibilitat o sentir-se emocionalment esgotades. L’efecte que tenen els antidepressius és que estenen aquesta baixada una mica més».

La principal preocupació de Giordano és barrejar productes de cànnabis amb alt contingut de THC amb una mena d’antidepressius anomenats inhibidors de la monoamino oxidasa (IMAO): “Amb els productes de cànnabis amb alt contingut de THC, és possible que comencis a veure alguns efectes cardiovasculars. Això es deu al fet que els IMAO poden augmentar la disponibilitat de norepinefrina en el nostre sistema, la qual cosa pot provocar respostes cardiovasculars alterades, com a canvis en la pressió arterial, la freqüència cardíaca i el ritme».

MDMA

La MDMA és coneguda per la seva sensació eufòrica, però quan Daura, de 22 anys, va començar a prendre-la mentre prenia inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS), gairebé no sentia res. “Mirava al meu voltant i sentia que tots l’estaven passant millor que jo”, diu. «Jo estava al 10 per cent i els altres al 100 per cent».

Aquesta reacció, o la falta d’ella, és comuna en persones que prenen una dosi estable d’antidepressius, diu Adam Winstock, especialista en medicina d’addiccions i fundador de l’Enquesta Global de Drogues. “Les persones que prenen antidepressius i que porten temps prenent-los presentaran respostes emocionals afeblides en consumir MDMA. La MDMA provoca un major alliberament de serotonina, la qual cosa proporciona aquesta sensació d’eufòria. Però els ISRS regulen els nivells de serotonina, evitant que no sols disminueixin, sinó que també augmentin.

En prendre més MDMA per a tractar d’aconseguir aquest nivell, Winstock diu que els qui prenen ISRS no sols corren el mateix risc de sofrir els mateixos efectes adversos de la MDMA que els altres, sinó que també corren el risc de sofrir la síndrome serotoninérgico. Aquí és on el teu sistema s’inunda de serotonina. Els símptomes inclouen irritabilitat, rigidesa i espasmes musculars, confusió i nàusees, i si no es tracten, poden arribar a ser fatals.

Winstock diu, per tant, que «el consell per a les persones que prenen dosis estables d’antidepressius ha de ser: no prenguin MDMA».

COCAÏNA

Consumir cocaïna, un altre estimulant, mentre prens antidepressius també et posa en risc que el teu cos s’inundi de serotonina. Winstock adverteix que la cocaïna pot soscavar greument els efectes dels antidepressius.

«Sempre penso que els antidepressius són com posar un tap en l’aigüera, perquè estàs tractant d’omplir el teu cervell amb bons químics», diu. «I el que fa la cocaïna és llevar el tap». Si bé encara pots sentir aquesta eufòria a curt termini, la baixada serà «terrible».

Això és el que li va passar a Ben, de 21 anys, que va consumir cocaïna durant una part «particularment baixa» del confinament. «Record que em va donar més ansietat en la baixada», diu. «Però crec que en part va ser perquè em preocupava que, en combinar la coca amb [l’antidepressiu] fluoxetina i alcohol, l’anés a cagar horrible».

ALCOHOL

Quan a Emily, de 22 anys, li van receptar antidepressius per primera vegada als 16, va continuar el seu ritual de borratxeres els caps de setmana. Amb el temps, es va adonar que no era bo per a ella. «L’alcohol em provocava pensaments suïcides», diu. «Tots els meus intents de suïcidi van ser generalment després d’haver estat bevent, o mentre encara estava borratxa».

També és probable que moltes persones que sofreixen de depressió beguin, però «l’alcohol farà que molts antidepressius no actuïn», diu Winstock. Això es deu al fet que l’alcohol altera la capacitat de l’antidepressiu per a canviar el teu desequilibri químic i pot exacerbar el teu estat d’ànim. Per tant, si ja estàs deprimit o ansiós, podries sentir-te pitjor.

La reacció als diferents tipus d’antidepressius dependrà de la droga i la dosi. I, per descomptat, tothom té respostes físiques úniques a les drogues i en barrejar-les.

«Tractem a moltes persones que tenen ‘patologies duals’, quan tenen un problema de salut mental i de drogues», diu Nuno Albuquerque, líder en l’UK Addiction Treatment (UKAT). «La forma en què una persona reacciona a les drogues sempre difereix depenent de la seva situació física i psicològica en el moment del seu ús».

Si estàs prenent antidepressius i desitges obtenir el millor resultat possible, Winstock recomana prendre el teu medicament tots els dies i evitar coses que puguin reduir la seva eficàcia, com les drogues recreatives. “La gent mai hauria de deixar de prendre els seus antidepressius de manera sobtada per a consumir drogues recreatives”, diu.

Notícia publicada el 9 de febrer 2021 per Kate Smith per a VICE UK i traduït per Daniela Silva per a VICE ES

Font original en castellà: VICE ES

Font original en anglès: VICE UK

2021: adaptar-nos a la inversa sumant aprenentatges en el Projecte «En Plenes Facultats» de FSC

Comencem el relat mirant cap endarrere… Situem-nos en el mes de març del passat any 2020: Qui ens anava a dir el que anava a ocórrer i venia ja de camí? En aquest moment sobrevingut de pandèmia, el Projecte “En Plenes Facultats” (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), tenia previst incorporar la formació en línia a les seves intervencions presencials. Això sí, d’una manera escalonada i paral·lela. No obstant això, es va convertir, d’una forma accelerada, en la clau per a donar resposta a tot l’alumnat que, en aquest moment, i en els posteriors, va realitzar les seves formacions com a agents de salut entre iguals amb el projecte.

Sens dubte, en aquest instant, parlar d’adaptació al mitjà” es va convertir en “adaptació al mitjà digital”. Les pantalles es van convertir en les nostres companyes diàries, en la nostra eina principal, en la nostra finestra, i també, en l’única via de connexió i connectivitat amb tots els i les estudiants que van continuar confiant en el projecte EPF per a ampliar els seus coneixements i habilitats en prevenció, reducció de riscos i promoció de la salut, en matèria de drogues i sexualitats, i a qui volem expressar el nostre sincer agraïment.

Situem-nos ara en el mes de desembre del passat any 2020: el balanç anual de resultats, com ja comentàvem en una notícia prèvia, va ser positiu, i conseqüència de l’esforç i treball de totes les persones que conformem i van formar part del programa en alguna fase del seu desenvolupament… En aquest moment, el projecte ja estava gairebé adaptat íntegrament, preparat i a l’expectativa i espera dels canvis que tard o d’hora sabíem que arribarien en el 2021. Tancàvem l’any de manera ambivalent, amb incertesa i cansament acumulat, i alhora, amb la tranquil·litat que atorga un treball ben fet i les ganes de seguir cap endavant.

Març de 2021, situem-nos en l’actualitat: fa un any de l’inici dels canvis i ara sí, el projecte compta amb una nova plataforma formativa i amb les eines necessàries per a gestionar les seves formacions en línia, amb l’agenda programada per a impartir 8 intervencions formatives en universitats de l’estat espanyol, entre els mesos de febrer a juny.

Això sí, amb la novetat de la realització d’una intervenció formativa interuniversitària, amb el projecte de realitzar un nou material audiovisual, amb noves col·laboracions estatals que s’han anat sumant i amb xarxes europees i internacionals de les quals formarem part al llarg de 2021. També, amb la participació en la Comissió de Joves de la UNAD i… podríem seguir el llistat de novetats que tenim preparades per a aquest 2021 i de les quals ja us anirem informant al llarg del present any… si bé, en aquest punt, volem mirar cap endavant i tenir present que el que ara ens toca, tal com s’assenyala en el títol d’aquesta notícia, és “Adaptar-nos a la inversa”.

Ens toca tornar a connectar amb l’essència que fa 22 anys va conformar i va diferenciar al Projecte “En Plenes Facultats” com a pioner en la gestió de riscos i plaers en població universitària sota la metodologia “d’igual a igual” (peer to peer), toca tornar a la presencialitat, als Campus, als passadissos, a les aules, a la complicitat que sorgeix amb l’alumnat, a captar i acompanyar les necessitats dels grups, a la comunicació no verbal i sobretot, toca tornar a mirar als ulls i “llegir els senyals”.

Aquesta vegada, sí, d’una forma escalonada i previnguda, tornarem a ser presents de manera literal en les universitats, mantenint l’obertura d’un nou camp d’intervenció i valorant tot l’après durant aquest passat any com a persones, com a professionals, com a equip i com a projecte.

Volem finalitzar donant les gràcies a l’alumnat i voluntariat del projecte, per continuar formant-se com a Agents de Salut, independentment del format o canal de comunicació que utilitzem.

Notícia redactada per Silvia Gómez, Coordinadora del Projecte “En Plenes Facultats” de la Fundació Salut i Comunitat el 4 de març 2021.

Font original: FSYC

Nova plataforma EFECTE UNI sobre prevenció, drogues i entorns digitals en l’àmbit universitari

EFECTE UNI agrupa diferents professionals de l’entorn universitari que participen en espais de treball per promoure actuacions en prevenció, drogues i entorns digitals i difondre bones pràctiques.

logoDes d’avui ja es troba actiu un nou espai sobre Universitats al Canal Drogues, EFECTE UNI, on es podrà consultar tota la informació relativa a aquesta iniciativa així com les noves accions i propostes que es vagin desenvolupant.

Les Universitats esdevenen entorns socials on les persones que en formen part s’hi desenvolupen diàriament, i on interactuen factors ambientals, organitzatius i personals que afecten a la salut tant dels que hi treballen com els que hi estudien. Per aquest motiu, és clau incidir en l’àmbit universitari amb mesures que afavoreixin que aquest entorn sigui el més saludable per a tothom.

A Catalunya, fa 20 anys es van iniciar les primeres actuacions en prevenció sobre drogues adreçades a les universitats, en concret a l’alumnat. A través de programes com “En plenes facultats”, el “Programa de Salut de la Fas-UAB”, els “agents de salut al Tecnocampus  o el programa “El teu punt” es forma a joves universitaris en matèria de prevenció de drogues i sexualitat, perquè esdevinguin agents de salut entre els seus iguals, basant-se en la metodologia d’iguals (peer to peer).

Participen d’aquests programes la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Lleida, la Universitat de Girona, la Universitat de Vic, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Rovira i Virgili, el Tecnocampus, l’Escola d’Infermeria de la UB, la Universitat Ramon Llull, la Universitat Abat Oliva i la Fundació Universitària del Bages.

Des d’aquest inici, s’ha anat avançant en la incorporació d’aquesta línia de treball en altres àmbits i col·lectius de la comunitat universitària, com ara la incidència curricular, l’entorn laboral o l’oci universitari, que va permetre atorgar el Segell Q de festa! a la Festa Major de l’Autònoma i a la Tecnofarra del Tecnocampus de Mataró.

Aquest recorregut de treball amb entitats i Universitats ha donat lloc a la creació de la Plataforma EFECTE UNI sobre prevenció, drogues i entorns digitals.

Aquesta plataforma té per objectius:

  • oferir un marc comú de treball,
  • donar suport i oferir recomanacions a les universitats que vulguin impulsar accions en aquest àmbit
  • promoure espais d’intercanvi professional per establir sinèrgies entre tots els actors implicats en aquest entorn.

EFECTE UNI compta amb diferents grups de treball, dels quals en formen part professionals de l’entorn universitari (universitats i entitats) i es desenvolupa en sis eixos de treball: al campus, a l’oci universitari, als espais de coneixement professional, a l’entorn laboral, a la incidència curricular i a les xarxes socials i de comunicació.

Per adherir-se a la plataforma, o per més informació, podeu escriure a efecteuni@gencat.cat

I per fer-ne difusió, utilitzeu el hashtag: #efecteuni

Notícia publicada per Canal Drogues de la Gencat el 22 de febrer 2021
Font original: Canal Drogues

Nova edició del curs EPF 2021 “Salut, Drogues i Sexualitats Saludables” a la UB-Campus Mundet

Ets estudiant del Campus Mundet de la Universitat de Barcelona i t’agradaria formar-te per ser Agent de Salut en temes de drogues, sexualitata i gènere? Tens ganes de liderar campanyes de promoció de la salut en la teva Facultat?

Vine a formar-te amb nosaltres en la promoció de las sexualitats saludables, perspectiva de gènere i reducció de riscos en el consum d’alcohol i drogues on podràs triar entre 2 pràctiques: o dissenyar una campanya preventiva en línia dirigida a joves latinoamerican@s de la mà del col·lectiu Rumba A Tu Son, o dissenyar una campanya preventiva en línia amb nosaltres, del projecte En Plenes Facultats (EPF), dirigida als teus companys i companyes de facultat.

Si fas aquest curs obtindràs el reconeixement d’1 crèdit ECTS i un certificat d’Agent Salut EPF.

Calendari:

Dimecres, de 15-17h

3, 10, 17, 24 i 31 de març

7, 14, 21 i 28 d’abril

Modalitat: Via plataforma Zoom

Preu: gratuït

Inscripcions

Emplena aquest formulari per a reservar la teva plaça. Places limitades!

Programa

Nova edició del curs EPF 2021 “Salut, Drogues i Sexualitat Saludable” a la UdLl

Es busca estudiantat universitari amb ganes de participar en un projecte de reducció de riscos en espais universitaris i d’oci nocturn.

T’agradaria rebre informació gratüita sobre l’ús de les drogues i les sexualitats saludables? Reserva la teva plaça!

Aquest curs de 25 hores de durada és gratuït per a estudiants UdLl, amb l’opció de reconèixer-lo amb 1 crèdit ECTS.

Les classes comencen el dia dijous 4 de març, de 15 a 17 hores, fins al 6 de maig en modalitat presencial en línia, a través de la plataforma Zoom.

Per inscriure’t i reservar la teva plaça contacta’ns:

E-mail: prevencioadiccions@paeria.cat

o

Telèfon: 973700631

Si vols més informació, no dubtis a escriure’ns a epf@fsyc.org

PROGRAMA

 

 

Aquest curs s’imparteix conjuntament amb el Programa Nits Q Lleida (Ajuntament de Lleida) i l’Associació Antisida de Lleida

antisida_lleida

Nits Q lleida

Nova edició del curs EPF 2021 “Salut, Drogues i Sexualitat Saludable” a la UVic

Estudies en la Universitat de Vic i sents interès pels temes de drogues i de sexualitats? Vols ser Agent de Salut EPF i participar en una acció preventiva online? Llavors, aquest curs és per a tu.

T’oferim la formació «Salut, Sexualitat i Drogues» de 25 hores amb l’opció de reconèixer 1 crèdit RAC.

Comencem el dimarts 16 de febrer, de 13 a 14.30 hores, fins al 27 d’abril (dilluns i dimarts).

Reserva la teva plaça aquí!

És una formació gratuïta per a tot l’alumnat de la UVic i serà en format presencial en línia, a través de la plataforma Zoom.

Si tens algun dubte, escriu-nos a epf.uvic@fsyc.org

PROGRAMA

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nova edició del curs EPF 2021 “Salut, Drogues i Sexualitat Saludable” a la URV

Estudies en la Universitat Rovira i Virgili i sents interès pels temes de drogues i de sexualitats? T’agradaria formar-te per a ser Agent de Salut EPF i dissenyar una campanya preventiva en línia destinada a joves del teu campus universitari? Llavors aquest curs és per a tu!

T’oferim la formació «Salut, Drogas i Sexualitat Saludable» de 25 hores amb l’opció de reconèixer 1 crèdit AUR.

La formació comença el 15 de febrer, fins al 19 d’abril 2021, els dilluns, de 15 a 17 hores.

El període d’inscripció és del 28 de gener al 8 de febrer.

Reserva la teva plaça aquí

És una formació gratuïta per a tot l’alumnat de la URV i es realitzarà en format en línia a través de la plataforma Zoom.

Programa

 

 

drogues tarragona