Noticias y novedades del proyecto

Un altre any per a reivindicar al col·lectiu LGTBIQ+

DRETS LGTBIQ+

 

El col·lectiu de gais, lesbianes, persones transgènere, bisexuals, intersexuals i persones queer reivindiquen cada dia els seus drets sota les sigles LGTBIQ+. Així i tot, cada 28 de juny se celebra el Dia Mundial de l’Orgull LGTBIQ+ per a combatre la discriminació i reclamar els mateixos drets i oportunitats que la resta de la ciutadania.

Per què el 28 de juny? Perquè el 28 de juny de 1969, les coses van canviar radicalment per al col·lectiu LGTBIQ+. Aquella nit, el bar clandestí Stonewall Inn de Nova York estava ple de gent: la gran majoria eren lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, transgènere… Persones que se sentien oprimides i fora de la societat. De fet, les lleis i governs s’encarregaven que així fos.

La policia solia fer batudes en aquest local: els bars d’ambient no estaven permesos. No obstant això, aquella nit, alguns clients del Stonewall Inn es van negar a identificar-se davant els agents i, quan un va pegar a una drag queen, la clientela es va rebel·lar contra la policia.

Va ser la primera de moltes nits mogudes, i va quedar immortalitzada com la primera gran conquesta pels drets LGTBIQ+. Més de mig segle després, la celebració de l’Orgull s’ha convertit en una festa per al col·lectiu: manifestacions, parlaments, carrosses… Les ciutats s’omplen de colors i alegria.

I abans dels disturbis del Stonewall, què?

Les persones LGTBIQ+ han existit sempre, però la seva visibilitat ha canviat al llarg dels segles. A la Grècia i Roma antigues, l’homosexualitat masculina no estava castigada; de fet, en les polis o ciutats gregues, estava molt vesteixi sempre que fora entre professor i alumne. En l’imperi romà, aquestes relacions es van reduir a l’esfera privada. No obstant això, el sexe entre dones mai va estar bé vist perquè eren societats molt masclistes.

Quan el cristianisme es va estendre per Europa, la seva visió homòfoba es va introduir en les institucions i la societat. La persecució de qualsevol relació no heterosexual es va allargar durant segles fins al segle XX.

De fet, l’homosexualitat va ser considerada una malaltia fins fa relativament poc: el 17 de maig de 1990, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va retirar l’homosexualitat de la llista de trastorns mentals després de dècades de reivindicacions del col·lectiu. La transsexualitat va continuar figurant en aquesta llista fins a 2018.

Des dels fets de Stonewall Inn, el col·lectiu LGTBIQ+ ha conquistat drets en molts països, les lleis dels quals han reconegut el dret al matrimoni homosexual o a adoptar, per exemple. També han guanyat visibilitat pública en grans esdeveniments com els Jocs Olímpics o els premis Oscar de cinema. En aquest sentit, la societat podria preguntar-se si és necessari continuar celebrant el Dia de l’Orgull LGTBIQ+.

Els drets LGTBIQ+ en el món

L’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals (ILGA) elabora regularment l’informe Homofòbia d’Estat, que analitza la situació dels drets i llibertats sexuals en el món.

L’edició de 2020, la més recent, revela que les regions amb més llibertats per a les persones LGTBIQ+ són Amèrica del Nord i Europa occidental. Avui dia, el matrimoni homosexual està legalitzat en 30 països del món: els últims països a aprovar-ho han estat Xile, al març de 2022, i Suïssa, on els matrimonis igualitaris podran celebrar-se a partir de l’1 de juliol d’enguany.

Malgrat els avanços dels últims anys, en molts països les persones del col·lectiu LGTBIQ+ encara han de fer front a prejudicis, persecució i exclusió per part de la societat i les institucions. En algun país, fins i tot estan castigats amb la pena de mort.

Les persones trans sofreixen especialment aquesta discriminació. En la majoria d’estats d’Europa i d’Amèrica, el canvi de gènere i sexe està permès en els documents oficials, però molts depenen d’una operació quirúrgica prèvia o del permís d’un jutjat. En altres països, com l’Aràbia Saudita, està totalment prohibit.

A Espanya, el govern ha elaborat una llei que permetrà l’autodeterminació de gènere a partir dels 16 anys, on no farà falta ni un informe mèdic, ni una autorització judicial ni el vistiplau de la família.

La persecució que sofreixen les persones del col·lectiu LGTBIQ+ també està recollida en la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats i es considera un motiu per a poder sol·licitar asil en altres països. Malgrat això, les Nacions Unides adverteixen que aquestes persones tenen un risc més alt de sofrir agressions físiques i psicològiques durant el seu viatge, sobretot si trepitgen països amb una tradició homòfoba.

A vegades, el reconeixement de drets no és uniforme dins d’un mateix país, on cada regió té la seva pròpia legislació. A Mèxic, per exemple, el matrimoni homosexual o el canvi de gènere i/o sexe només està permès en alguns estats.

Les persones LGTBIQ+ han recorregut un llarg camí, però encara els queden molts reptes per a aconseguir la plena igualtat. El col·lectiu continua sofrint persecució, com la homofòbia, i hi ha ideologies que volen limitar els drets LGTBIQ+, com la extrema dreta. Per això, el Dia de l’Orgull continua tenint més sentit que mai.

 

Notícia redactada per Enric Sitjà Rusiñol el 28 de juny 2022 per a La Vanguardia 

Font original: La Vanguardia

#26J SUPPORT. DON’T PUNISH – SUPORT. NO CÀSTIG – Dia d’acció mundial de 2022: Deu anys construint alternatives sostenibles a la “guerra contra les drogues”

SUPPORT. DON’T PUNISH – SUPORT. NO CÀSTIG

El Dia d’acció mundial de 2022 marca un aniversari molt especial per a la campanya Suport. No Càstig (o Acompanyi. No Càstig). Durant una dècada, activistes de tots els racons del món s’han mobilitzat de manera decisiva per a contrarestar la nociva «guerra contra les drogues» i els nombrosos sistemes de violència i abandó que es troben en el seu centre, i per a construir alternatives sostenibles que es basin en la reducció de danys i ladescriminalització.

La campanya Suport. No Càstig ha crescut molt més allà de les expectatives dels seus proponents originals. El camí recorregut des del primer Dia d’acció mundial en 2013, en el qual es van realitzar activitats en 41 ciutats de 22 països, fins a el Dia d’acció de l’any passat, amb milers d’activistes en 260 ciutats de gairebé 100 països, ha estat ple de desafiaments, però també ha estat molt gratificant i esquitxat de moltes victòries.

A través de centenars d’activitats creatives, col·laboratives i de gran impacte, les activistes han posat la reducció de danys, la descriminalització i la participació comunitària en les agendes locals, regionals i nacionals. Tot això mentre s’augmenta el poder popular per a garantir que ningú es quedi enrere.

Com a part d’un moviment més ampli per a la reforma de la política de drogues i la reducció de danys, les activistes han contribuït a canviar els discursos, les normes i les pràctiques entorn de les drogues de manera que promoguin el respecte, l’atenció i la solidaritat, en lloc del càstig, la discriminació i l’estigma

Estem en una posició molt més forta que fa una dècada. Més països han implementat models de descriminalització , passant d’uns 25 en 2012 a 35 en l’actualitat. La disponibilitat de serveis bàsics de reducció de danys, com la teràpia amb agonistas d’opiacis (TAO) i els programes d’intercanvi d’agulles i xeringues (PAJ) ha augmentat de 77 països en 2012 a 86 en l’actualitat. De la mateixa manera, els llocs de consum més segur s’han ampliat, passant de 86 en 9 països en 2012, a uns 150 en 12 països en l’actualitat. Els serveis de verificació de substàncies i la distribució de naloxona també s’han fet més accessibles en l’última dècada.

També hem assistit a l’ampliació i el perfeccionament del que signifiquen la reducció de danys i la descriminalització , per a assegurar-nos que no són meres construccions legals o conceptuals, sinó idees transformadores i centrades en les persones que haurien d’estructurar la vida pública i traduir-se en salut i benestar per a les nostres comunitats.

Paral·lelament, la base normativa per a advocar per la descriminalització i la reducció de danys s’ha consolidat, amb el suport inequívoc del sistema de l’ONU i d’organismes multilaterals, com l’exemplifica la Posició Comuna de les Nacions Unides sobre polítiques de drogues publicada en 2018, la Declaració Política sobre el VIH i la sida de 2021 i l’Estratègia Mundial sobre la Sida 2021- 2026 de ONUSIDA.

El nostre moviment també està en un diàleg i solidaritat més estrets amb les lluites germanes, i hem vist un nombre progressivament creixent de Suport. No Càstig organitzades per, o en col·laboració amb, persones que viuen amb el VIH, dones, persones LGBTQ+, treballadores del sexe, joves, famílies de persones empresonades, i un llarg etcètera.

Preparant-nos per al 10è aniversari del Dia d’acció mundial de Suport. No Càstig, recordem les paraules de Mariame Kaba, activista antiracista i organitzadora comunitària, quan diu: «Tot el que val la pena es fa amb altres persones». Per al Dia d’Acció Mundial 2022, mostrem una vegada més a les nostres comunitats que un món diferent és possible, i que podem i hem de construir-lo ajuntis.

 


Anomenat a Expressions d’Interès

Aquest formulari ens ajuda a identificar plans per al Dia d’Acció Mundial i compartir-los amb altres activistes, així com també estimar les teves necessitats i oferir suport quan fos possible. La convocatòria del Programa d’Iniciatives està disponible aquí.

La data límit per a presentar una resposta sol·licitant suport financer és el divendres 29 d’abril de 2022. L’Anomenat continuarà obert per a rebre informació sobre els plans per al Dia d’Acció Mundial.

Dates importants

  • Enviament d’expressions d’interès: 31 de març – 29 d’abril de 2022
  • Avaluació de les sol·licituds de finançament: 2 – 9 de maig de 2022
  • Resposta: 16 de maig de 2022
  • Transferències bancàries: 23 de maig – 9 de juny de 2022
  • Dia d’acció mundial: 26 de juny de 2022
  • Enviament de formularis de reflexió: Juliol – agost de 2022

 

Si us plau omplir el formulari en línia

Si no li és possible utilitzar el formulari, si us plau fer-nos-el saber. Pot descarregar una versió del formulari aquí i enviar-la a campaign@idpc.net.

Tingui en compte també aquest anomenat de la Xarxa Internacional de Dones i Reducció de Danys (WHRIN)

 

 

Font original: supportdontpunish.org

 

Vídeos i presentacions II #JornadaEPF “En aquest món, qui no està del revés? Un abordatge actual de la salut mental i benestar emocional en joves”

La II Jornada En Plenes Facultats  “En aquest món, qui no està del revés? Un abordatge actual de la salut mental i benestar emocional en joves”, va tenir lloc en línia el dia 15 de juny de 2022 en horari de 10h a 14h.

El programa complet i tota la informació es pot consultar en aquesta entrada.

Aquí us deixem el programa de la jornada i enllaços als vídeos i les ponències. També pots llegir el nostre fil de twitter de la II #JornadaEPF:

ACCEDEIX Al VÍDEO DE LA JORNADA COMPLETA

10.00h – 10.20h | Benvinguda i presentació de la Jornada // Vídeo: minut 0.00:00 fins a 0.21:12

  • Gemma Maudes Roselló. Directora Adjunta de l’Àrea d’Addiccions, Gènere i Família. Fundació Salut i Comunitat.
  • Tania López Garrido. Cap de Servei de la Subdirecció General de Coordinació de Programes de laDGPNSD. Ministerio de Sanidad.
  • Joan Colom. Subdirector General de Drogodependències – Agència de Salut Pública de Catalunya
    (ASPCAT).

10.20h – 10.40h | Vídeo-Teatre: “Les Verges Suicides 20 anys després”

  • D’Eleonora Herder – Alicia Gorina, Teatre Lliure. Interpretat per les estudiants Abril Pinyol Morera i Blau Granell Ardanuy. // VEURE A partir del MINUT 0.22:00

10.40h – 11.40h | Conferència: La salut mental dels i les joves a baròmetre

  • Irene Moulas Girona. Psicòloga social i comunitària. Màster en intervenció psicosocial. //DESCARREGA PRESENTACIÓ

12.00h – 13.30h | Taula Rodona – Al límit: desgranant malestars d’avui

  • Alejandra Noemí Rossi. Psicòloga especialitzada en Intervenció en Crisi i Suïcidòloga. Factors de Risc
    i Protecció de les conductes suïcides en joves, des d’una perspectiva sindémica. //DESCARREGA PRESENTACIÓ
  • Sónia Rubio Jansana. Antropòloga Social i Cultura. Pantalles, joves i malestars: reptes en la prevenció
    en l’etapa post-pandèmica. //DESCARREGA PRESENTACIÓ
  • Micaela Mahi Cuyami. Artista, escriptora, activista antirracista. Vicepresidenta ASCR Nikòsia, i Lucía
    Serra Domínguez. Psicòloga psicoanalista, equip de coordinació ASCR Nikòsia. Propostes col·lectives
    per a fer altres coses amb els malestars. // VEURE A partir del MINUT 2.50:00

13.30h – 14.00h | Entrevista de clausura: Accepta i vola

  • Ana Burgos García (Periodista, Antropòloga, Coordinadora de l’Observatori Noctàmbul@s i del
    Projecte Malva de FSC) entrevista a Mara Jiménez López, graduada en turisme, artista
    multidisciplinar i creadora de contingut al compte d’Instagram @croquetamente__ //VEURE A partir del MINUT 3.30:00

Si vas assistir a la nostra II #JornadaEPF, t’agraïm que responguis aquesta enquesta de valoració, ja que és important per a nosaltres conèixer la teva opinió i així millorar de cara a la nostra pròxima jornada.

Dia Mundial Sense Tabac 2022

L’OMS alerta sobre l’impacte ambiental de la indústria tabaquera

 

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha revelat avui una nova informació sobre la mesura en què el tabac danya tant el medi ambient com la salut humana, i fa una crida per a adoptar mesures que permetin exigir a la indústria un major grau de responsabilitat per la destrucció que està causant.

Cada any, la indústria tabaquera costa al món més de 8 milions de vides humanes, 600 milions d’arbres, 200 000 hectàrees de terra i 22 000 milions de tones d’aigua, i genera 84 milions de tones de CO₂.

La major part del tabac es conrea en països d’ingressos baixos i mitjans, en els quals sovint es necessiten desesperadament aigua i terres de cultiu per a produir aliments per a la regió. En lloc d’això, s’estan utilitzant per a conrear plantes de tabac letals que, al mateix temps, fan que la desforestació augmenti cada dia.

En l’informe de l’OMS titulat Tobacco: Poisoning our planet es destaca que la petjada de carboni de la indústria derivada de la producció, el processament i el transport del tabac és equivalent a una cinquena part del CO₂ produït per la indústria de les aerolínies comercials cada any, la qual cosa contribueix encara més a l’escalfament mundial.

«Els productes de tabac són l’article més contaminants del planeta, perquè contenen més de 7000 productes químics tòxics que es filtren en el nostre medi ambient quan es rebutgen. Aproximadament 4,5 bilions de filtres de cigarrets contaminen els nostres oceans, rius, voreres de les ciutats, parcs, sòl i platges cada any,» va declarar el Dr. Ruediger Krech, Director de Promoció de la Salut de l’OMS.

Els productes com els cigarrets, el tabac sense fum i els cigarrets electrònics també contribueixen a l’acumulació de contaminació plàstica. Els filtres dels cigarrets contenen microplàstics i constitueixen la segona forma de contaminació plàstica més important a tot el món.

Malgrat la publicitat de la indústria tabaquera, no hi ha proves que els filtres reportin beneficis científicament provats per a la salut. L’OMS demana als responsables de la formulació de polítiques que tractin els filtres de cigarrets com el que són, plàstics d’un sol ús, i que considerin prohibir els filtres de cigarrets per a protegir la salut pública i el medi ambient.

Els costos de netejar les deixalles dels productes de tabac recauen en els contribuents, i no en la indústria que crea el problema. Cada any, això li costa a la Xina uns US$ 2600 milions i a l’Índia uns US$ 766 milions, aproximadament. El cost per al Brasil i Alemanya ascendeix a més de US$ 200 milions (vegeu la taula a continuació per a obtenir més estimacions).

Diversos països com França i Espanya i diverses ciutats com San Francisco i Califòrnia als Estats Units s’han posicionat. Seguint el principi que qui contamina paga, han aplicat amb èxit la «legislació sobre responsabilitat ampliada del productor» que fa que sigui responsabilitat de la indústria tabaquera netejar la contaminació que genera.

L’OMS insta els països i ciutats a seguir aquest exemple, així com a donar suport als productors de tabac perquè optin per cultius sostenibles, aplicar elevats impostos al tabac (que també podrien incloure un impost ambiental) i oferir serveis de suport per a ajudar les persones a deixar el tabac.

Nota per als redactors: En la següent taula, presentem estimacions dels costos atribuïbles als residus dels productes de tabac (RPT) en un país de cadascuna de les regions de l’OMS. Aquests càlculs es basen en una «estimació proporcional», que s’obté a partir d’una estimació dels costos del total dels residus («tots els residus de productes» o TRP) per a cada país, a la qual s’aplica la proporció estimada de tots els residus que representa els RPT (és a dir, el «pes» dels RPT).

 

Previsions de les despeses ocasionades pels residus de productes de tabac (RPT) en cinc països en representació de cadascuna de les regions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) (2021 US$)
[1] [2] [3]
Costos estimats de TRP
(a)
Proporció estimada de RPT (%) (b) Costos estimats dels RPT
(c)
Brasil (d) $ 1 323 319 752 15,32% $ 202 725 322
 Xina (d) $ 9 299 458 021 28,13% $ 2 615 524 146
Alemanya $ 891 774 234 26,33% $ 234 806 889
Índia (d) $ 8 000 741 086 9,57% $ 766 043 508
Jordània $ 137 045 668 41,65% $ 57 079 188
Sud-àfrica $ 482 288 286 24,30% $ 117 175 276
Notes: a) segons els articles i informes publicats, excepte per al Brasil, la Xina i l’Índia, que s’imputen segons un cost mig estimat de TRP de US$ 7,85 per càpita; b) segons la mitjana mundial de dades recopilades anualment com a part de la neteja internacional de costes (ICC — International Coastal Cleanup) de Ocean Conservancy; calculat com el percentatge de TRP que és RPT i ponderat per la prevalença de tabaquisme de l’OMS en cada país; c) a partir de la multiplicació de la proporció de TRP × RPT; d) en el cas del Brasil i l’Índia, no es van poder identificar fonts públiques de dades sobre els costos del TRP; per tant, per a aquests països s’imputa un cost de TRP per càpita basat en la mitjana dels d’altres països d’ingressos mitjans (US$ 7,85; vegeu també la nota a) anterior).

Per als costos estimats de TRP (columna [1]), ens basem en els articles i informes disponibles públicament per a punts dels sis països com va ser possible. En els casos del Brasil, la Xina i l’Índia, no vam poder identificar cap font. Per tant, per a aquests països, imputem els costos de TRP aplicant el cost mitjà de TRP per càpita de països d’ingressos mitjans similars per als quals es disposava de dades. Una vegada que vam tenir el cost de TRP per a tots els països, apliquem la proporció de RPT. La proporció de RPT es va basar en la mitjana mundial de la neteja internacional de costes de Ocean Conservancy, ponderat per la prevalença de tabaquisme de l’OMS en cada país (és a dir, assumim que els països amb taxes més altes de tabaquisme tindrien proporcions més altes de RPT). L’estimació final del cost del RPT és el cost de TRP multiplicat per la proporció ponderada de RPT.

 

Font original: who.int/es

WEBINAR | Reducció de danys associat al consum de drogues en l’oci nocturn amb joves – FUNDADEPS, 15 de juny

 

WEBINAR | Reducció de danys associat al consum de drogues en l’oci nocturn amb joves

Des del projecte En Plenes Facultats us convidem a el Seminari web organitzat per la Fundació d’Educació per a la Salut (FUNDADEPS) en el marc del seu Programa Fedra, amb finançament de el Plan Nacional sobre Drogas,  que té com a objectiu visibilitzar, compartir i debatre sobre el consum de drogues en joves en l’àmbit de l’oci nocturn.

El webinar es desenvoluparà través de Zoom el dimecres 15 de juny de 17.00 a 19.00 hores i en ell s’abordaran conceptes com a hàbits de consum i riscos, així com l’enfocament de reducció de danys associat al consum de substàncies en l’àmbit de l’oci nocturn.

El projecte En Plenes Facultats formarà part del seminari presentant una ponència sobre el consum en context d’oci nocturn i l’enfocament de reducció de riscos i de danys.

Inscripció gratuïta punxant en aquest enllaç

 

Descarregar programa

 

Font original: fundadeps.org

Les addiccions en 2022: més enllà de l’estigma – UNAD

La primera gran trobada de la Xarxa de 2022 reuneix importants testimoniatges i experiències inèdites

UNAD, la Xarxa d’Atenció a les Addiccions, organitza a Madrid, els pròxims 18, 19 i 20 de maig el Congrés anual, un dels esdeveniments més importants per a l’organització que enguany torna a tenir importància presencial després de dos anys de pandèmia. En aquesta edició l’objectiu principal és visibilitzar les múltiples realitats de les addiccions per a desmuntar els prejudicis.

Sota el lema ‘Les addiccions en 2022: Més enllà de l’estigma’, l’entitat tractarà de promoure un debat social gràcies a  l’experiència de les persones que aportaran diferents vivències sobre les addiccions i a la presència de professionals de la intervenció. En el Congrés de UNAD 2022 s’abordaran qüestions que concerneixen a víctimes de violència de gènere, majors, famílies afectades per la drogodependència o menors migrants amb problemes d’addiccions. També pertocarà en aquesta trobada per a propostes en matèria jurídic-penal que protegeixin els drets de les persones consumidores, el debat tècnic en taules de diàleg que giraran entorn de les drogodependències o tallers pràctics que aborden qüestions del dia a dia de les entitats que formen part de la Xarxa.

L’esdeveniment, finançat per la Delegació del Govern per al Plan Nacional sobre Drogas, està destinat a personal tècnic de les addiccions, famílies, institucions i, en general, a qualsevol persona interessada en els continguts del programa.

El congrés tindrà lloc en la sala d’actes de l’edifici Abogados de Atocha (carrer Sebastián Herrera, 12) baix aforament limitat. Les inscripcions, totalment gratuïtes, poden formalitzar-se en el següent enllaç: RESERVA DE PLAZA.

 

PROGRAMA ‘LES ADDICCIONS EN 2022: MÉS ENLLÀ DE L’ESTIGMA’

 

Font original: Unad.org

SEXISM FREE NIGHT Seminar

Date:
20/05/2022
15h to 20h

.Location:
Subdirecció General de Drogodependències (Edifici Salvany)

After extensive two years of work, published ResearchTraining and Campaign aiming to support achievement of the project goal, in the final stage of the project we are organizing the final Sexism Free Night Seminar and Sexism Free Night Network meeting.

Sexism Free Night Seminar will take place on 20th of May from 15:00 to 20:00h in Barcelona, Spain, at Subdirecció General de Drogodependències Carrer de Roc Boronat, 81-95 (Edifici Salvany).

The Seminar is imagined to be a combination of activities, mix of presentations and side events around it, all aiming to present a full spectrum of topics around Sexism in Nightlife – from project results and outputs, through presentations of good practice examples around prevention of sexism and sexualised violence in nightlife, finishing by presenting our hopes and actions for the future and the Sexism Free Night Network Launch.

The event participation is free of charge but with previous registration, organized in the hybrid way mixing offline and online participation. The event is planned for the participation of 60 diverse professionals and stakeholders (nightlife promoters and professionals, nightlife cultural producers, professionals and peers working in the drugs field and in harm reduction responses implemented in nightlife environments, professionals working in gender equality fields, among others).

If you share our vision of a future where nightlife embraces a gender perspective in the promotion of safety, diversity & valuable experiences for all – go ahead and apply to participate HERE.

After the registration you will receive the confirmation email and participants pack.

SEMINAR PROGRAM

15:00 – 15:15 
Seminar opening

15:15 – 16:00
Sexism Free Night – Project outputs and results 

Research report and main findings
Health and Community Foundation, Noctanbul@s

Training manuals and recommendations and core concepts to prevent sexualised
violence in nightlife
Clubcomission Berlin

Campaign, it’s resources and implementation
Kaņepes Culture Centre 

SFN Network and minimum standard criteria for SFN label
NGO ReGeneration

Consensus-based discussion with the public on SFN minimum standard consensus-based discussion
Faculty of Education and Psychology of the of the Catholic University of Portugal

16:00 – 17:00
Roundtable discussion
What do we need to promote egalitarian nightlife environments?
Moderator: Yuliya Zakolyabina, Kanepes Cultural Center

As a research and learning project with European engagement through this discussion we aim to explore the good practices of activism, networking and capacity building, focusing on sustainability and inclusiveness, transfer of knowledge and common participation among different European stakeholders.

The western European countries such as Spain, Germany and France as trendsetters in the area with many good practice examples are game leaders on the topic and actions. Therefore we wish to go beyond just promoting good practices and dve into discussion on how to transfer and widen the scope of the efforts, by exploring the possible spill out effect to the rest of Europe and the world.

The aim of the session is to explore this from the position of good practice examples within different collectives, what can be taken from their experience and how that could be implicated into Sexism Free Night Network and transferred across Europe and beyond.

SPEAKERS: TBA 

17:00 – 17:30
Coffee Break

17:30 – 18:30
Roundtable discussion
Queering nights beyond the binarism
Moderator: Katharin Ahrend, Clubcomission Berlin

During the past years, visibility of LGBTIQ community has risen, but the question of meaningful presence and participation still stands. It is of great importance to hold space for marginalized communities, but it is an imperative to assure LGBTIQ folks are part of the change, raising their voices and leading the change as they see and need it.
Questioning and discussing inclusion vs. participation, at this panel, we’ll discuss how nightlife environments can be transformed when they are liberated from the gender binary, and when they are more diverse and inclusive, focusing on meaningful participation. If we advocate for freedom to locate ourselves wherever we felt most authentically reflected our position on the gender spectrum, and include those perspectives in shaping up the answer to safety at night and beyond, to which extent we can and should use the knowledge and good practice examples from Germany, Spain, Portugal or Netherlands to shape up queer care practices around European nightlife environments?
We’ll have a chance to hear from different speakers and their experience, as well as needs and visions for the future of liberated night time spaces.

SPEAKERS: TBA 

18:30 – 19:15
Final remarks and closure

Sexims Free Night Network Launch 

—–

Sexism Free Night stands for a future where nightlife embraces a gender perspective in the promotion of safety, diversity & valuable experiences for all. This is a European project co-founded by Rights, Equality and Citizenship Programme and is based in a consortium that involves nightlife promoters, NGOs and a University with the  aim of creating a transdisciplinary dialogue able to promote safer and more egalitarian nightlife environments.

 

Original source: Sexism Free Night

14 de febrer 2022, Dia Europeu de la Salut Sexual

CAL APOSTAR PER L’EDUCACIÓ PER A COMBATRE L’INCREMENT D’INFECCIONS DE TRANSMISSIÓ SEXUAL

 

El 14 de febrer és conegut per totes les persones com el dia dels enamorats, Sant Valentí. Però, més enllà d’aquesta celebració, s’ha convertit en un dia de conscienciació per a Europa. Des de 2003 és també el Dia Europeu de la Salut Sexual, derivat d’una proposta de l’Aliança Europea per a la Salut.

Des de fa molts anys, Sant Valentí ha estat una data per a celebrar el conegut per tots com, «Amor Romàntic» dues paraules, que si tirem la vista enrere, han tancat durant molt de temps la idea d’un amor basat en la dependència emocional. Una percepció d’aquest dia que, a poc a poc, i gràcies a l’avanç de la societat, s’està substituint per una visió més sana de l’amor on entren en joc l’amor propi i el respecte mutu.

Ara bé, el respecte en les parelles ha d’existir tant a nivell emocional, com sexual. Els drets sexuals i reproductius són comuns a totes les persones i aquests han de ser respectats, garantits i protegits.

Infeccions de Transmissió Sexual (ITS)

Avui dia, segons l’últim informe de Vigilància de les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS), a Espanya s’ha produït un increment del diagnòstic d’aquestes malalties a nivell nacional. Més de 17.700 espanyols de cada 100.000 pateixen una ITS.

La Dra. Leticia Maya, ginecòloga i obstetra de Vithas Las Palmas, especialitzada en sexologia explica que, “L’increment de les infeccions per gonococo, clamidia i sífilis, sense oblidar-nos del Virus del Papil·loma Humà (VPH), en els últims anys, tant a Canàries com en la resta del país, es deu en la majoria dels casos, a la falta de prevenció i consciència en un sector de la ciutadania”.

D’acord amb l’especialista, «les trobades sexuals esporàdiques i la pràctica de relacions sense protecció són molt recurrents entre la població més jove». Pràctiques de risc que es deuen, en molts casos, a la falta d’educació sexual i el desconeixement generalitzat de les conseqüències de practicar sexe sense protecció.

Prevenció per a acabar amb els símptomes

“Algunes pacients arriben a consulta explicant que no utilitzen el preservatiu perquè el relacionen només com un mètode anticonceptiu i no com una bona pràctica per a evitar un altre tipus de malalties”, detalla la Dra. Maia. Una dada que posa de manifest la falta d’educació sexual que existeix a Espanya, especialment en els joves. Així ho reflecteixen les estadístiques, per exemple, apunta la doctora, «el 54,4% dels casos de clamidia corresponen a dones en tot el país. Per edat, la taxa més elevada es vincula amb les joves d’entre 20 i 24 anys”. Cert és, que les infeccions pel bacteri clamidia solen debutar principalment entre les dones joves, però no cal perdre de vista, que també pot presentar-se entre homes.

En el cas de la clamidia el tractament no és difícil d’aplicar. Però, si no es fa, pot provocar problemes de salut més greus. Això succeeix amb moltes ITS que si que tenen tractament, «però per a això és necessari detectar la patologia i aplicar adequadament la posologia. D’aquí la importància de fomentar hàbits de vida sexual saludable; com per exemple l’ús del preservatiu”, afegeix la doctora de Vithas Las Palmas.

Des de les institucions internacionals apunten el preservatiu com el mètode de prevenció més eficaç per a evitar el contagi d’infeccions sexuals, encara que és important visibilitzar, com bé afirma la doctora, «que existeixen infeccions on el preservatiu no protegeix íntegrament».

Educació sexual per a combatre les ITS

La Dra. Maya recalca que l’educació sexual no ha de centrar-se únicament a parlar i prevenir d’infeccions de transmissió sexual o de salut reproductiva. La informació per a aconseguir una bona salut sexual ha de tractar l’estat general de benestar físic, mental i social en tots els aspectes relacionats amb el sistema reproductiu. Comportant, al seu torn, la capacitat de gaudir d’una vida sexual satisfactòria i sense riscos.

“L’educació sexual és un dret reconegut en la Declaració Universal dels Drets Humans i ha de formar part d’un procés que es dugui a terme durant tota la vida en el qual es vagin adquirint coneixements, actituds i valors relacionats amb la sexualitat en tots els seus aspectes. Només des de l’educació podrem frenar la propagació de les infeccions de transmissió sexual” matisa la doctora i sexòloga Leticia Maya.

 

Notícia redactada per Diana Ramos el 14 de febrer 2022 per a PRNoticias

Font original: PRNoticias

Dia Mundial Sense Alcohol

 

El 15 de novembre és el dia mundial sense alcohol, per això preparem una sèrie de preguntes que et poden interessar per a aprendre més sobre l’alcohol.

 

  • Per què se celebra?

Té com a objectiu conscienciar a la població mundial sobre els danys físics i psicològics que produeix el consum d’alcohol.

El tabac i l’alcohol no són drogues

Encara que siguin substàncies legals, es consideren drogues perquè actuen sobre l’organisme i provoquen diferents efectes negatius i tenen la capacitat de generar tolerància i dependència.

Beure alcohol només els caps de setmana no comporta riscos

Un consum elevat d’alcohol, tot i que sigui de forma puntual, pot ocasionar un dany important per a la pròpia saluta (per exemple un coma etílic) i un augment del risc de patir altres problemes ja que està associat a altres conductes de risc com la conducció sota els efectes de l’alcohol i les pràctiques sexuals sense protecció.

L’alcohol ajuda a entrar en calor

Inicialment, el consum d’alcohol dilata els vasos sanguinis i genera certa sensació d’escalfor. Però, a la llarga, aquest efecte provoca una pèrdua més ràpida del calor corporal.

Si he begut massa i em prenc un cafè, estaré en condicions de conduir

Només el temps permetrà que el teu cos elimini l’alcohol consumit. Un cafè et pot posar tens, però no et mantindrà alerta ni restaurarà els sentits que ja van ser afectats pel consum d’alcohol.

Beure alcohol ajuda a lligar

En un inici pot donar sensació d’eufòria i desinhibició. Això fa que es perdi la vergonya a l’hora de parlar, ballar, tenir relacions sexuals, etc. No obstant això, com que es té una percepció distorsionada de la realitat, pot ser que es facin coses que no es farien en un estat més lúcid: tenir relacions sexuals sense protecció, lligar amb algú que potser no ens interessa, etc.

Vomitar accelera l’eliminació d’alcohol a la sang

Ni vomitar, ni refrescar-se, ni prendre cafè serveixen per eliminar l’alcohol més de pressa. Tot i que pot fer que la persona se senti més desperta, no l’ajudarà a eliminar l’alcohol o millorar les habilitats psicomotores.

Resistir bé l’alcohol NO indica fortalesa i control

El fet de resistir els efectes de l’alcohol no significa que una persona sigui més forta. En canvi, pot indicar que el seu cos està acostumat a l’alcohol i que cada vegada en necessita més quantitat per obtenir els mateixos efectes. Això pot ser l’inici d’un procés de dependència de l’alcohol.

La cocaïna treu els efectes de l’alcohol

La cocaïna és una substància estimulant que pot emmascarar l’efecte depressor de l’alcohol, però en cap cas eliminar-lo o disminuir-lo. Per això, malgrat que es té una sensació de control de la situació, les capacitats segueixen estan alterades i davant un control d’alcoholèmia es continua donant un resultat positiu.

  • Saps com reduïm els riscos de l’alcohol?

No consumir alcohol si condueixes, si ets menor d’edat, en el període de lactància, en el període d’embaràs, si tens alguna malaltia hepàtica o si prens medicació.

Beure aigua entre el seu consum perquè l’alcohol deshidrata.

Recorda que l’efecte de l’alcohol és acumulatiu, regula la quantitat i la freqüència de la beguda.

T’aconsellem que comes abans de beure.
Si hi ha indicis de coma etílic (temperatura corporal baixa, respiració lenta, perduda de coneixement, vòmits, convulsions) trucar al 112.

IMPORTANT

L’alcohol és la principal droga present en les violacions sexuals durant l’oci nocturn, PERÒ RECORDA: el seu consum MAI justifica l’agressió sexual de la mateixa manera que no responsabilitza a la víctima.

A més

La Sub-direcció General de Drogodependències (SGD) organitza i convida la Setmana de sensibilització sobre els riscos del consum d’alcohol. Aquesta vuitena edició, que se celebra del  15 al 19 de novembre,forma part de la Awareness Week on Alcohol Related Harm (AWARH) promoguda per diverses entitats a Europa.

Font Original: Gencat

 

Violència sexual en la universitat: “Ens arriben violacions entre ‘amics’ que hem de derivar”


La unitat d’igualtat de la Complutense, el campus més gran d’Espanya, ha obert 70 expedients en un lustre per assetjament. Les agressions sexuals queden fora de les seves competències però ofereixen atenció psicològica

 

En la imatge, joves fent botelló prop de la Plaça del Cedre de València. EFE/Ana Escobar

 

L’estudiant entra per la porta del rectorat atordida i angoixada un divendres de pont en ple hivern. En el seu últim record es veu sortint de casa la nit anterior. S’ha despertat en un lloc estrany, amb una sensació horrible. Compte que li van tirar alguna cosa en el got i que ha estat víctima d’una agressió sexual. Magdalena Suárez, directora de la Unitat d’Igualtat de la Complutense, i Isabel Tajahuerce, delegada del rector per a la Igualtat, l’escolten des de la mateixa taula blanca on expliquen l’episodi dos anys després. “No teníem eines per a ajudar-la en aquest moment, vam haver de recórrer a una psicòloga privada. Ens vam adonar que necessitàvem atenció immediata”, explica Tajahuerce. D’aquella tarda angoixant va sorgir el germen del dispositiu d’atenció psicològica: dos especialistes que atenen qualsevol petició.

El servei el pot utilitzar qualsevol membre de l’enorme comunitat de la Complutense, el campus presencial més gran d’Espanya, que engloba a 80.000 persones entre estudiants, professors i personal d’administració, una població tan gran com Pontevedra o Manresa. El protocol antiassetjament de la Universitat els permet obrir expedient i fer seguiment dels casos sempre que es produeixin dins dels campus i amb el seu personal. Però en les agressions sexuals, com la que va sofrir la noia amb qui comença aquest reportatge, només poden fer acompanyament: són les víctimes les que han de denunciar en la policia o en els jutjats. Aquella estudiant ho va fer. Des de la Complutense li van oferir suport. El temps ha demostrat que aquella primera atenció va ser crucial per a la seva recuperació: “Ella està molt millor ara i porta una vida normal”, assegura Magdalena Suárez.

 

70 denúncies pel protocol antiassetjament

En els últims cinc anys, la Unitat d’Igualtat ha gestionat 70 denúncies amb nom i cognom del protocol antiassetjament i una xifra similar de “casos d’alerta”: persones que reclamen justícia, però no volen implicar-se per escrit. Sense nom i sense denúncia no es poden seguir els casos, no obstant això la porta sempre està oberta per a l’atenció psicològica. I és a través d’aquesta porta com han descobert un assumpte que els preocupa però en el qual no poden fer res més a acompanyar i conscienciar perquè es tracta d’un tema netament policial: les agressions sexuals que ocorren dins de grups de suposats amics, de nois a noies de la seva mateixa colla en una nit de festa. “Són agressions que no identifiquen com a tal, perquè és gent amb la qual tenen un vincle, gent pròxima, però és bastant comuna entre joves. Ens arriben aquests casos i els hem de derivar a recursos especialitzats, nosaltres només podem fer acompanyament. És molt greu que hi hagi dones joves amb formació que no estan identificant la violència contra elles. Algunes vénen molts mesos després perquè li ho han fet veure les seves amistats”, assenyala Tajahuerce.

No hi ha dades policials per a dimensionar l’abast que tenen aquestes agressions en colla, confirma un portaveu policial. Però és una realitat que ja apunten treballs com la macroenquesta de Violència contra la Dona de 2019 que elabora el Ministeri d’Igualtat, l’última disponible: el 49% de la violència sexual que sofreixen les dones ―des de tocaments a una violació― prové d’amics o coneguts; i el 21,6%, de familiars.

“Ens han fet creure que les violacions ocorren de nit, en un carreró fosc i per un desconegut, i la majoria de les vegades no és així”, resumeix Clara Barceló, estudiant d’últim curs de Periodisme a la Complutense i impulsora de l’associació feminista universitària Scila, que va néixer en 2017 a la calor de les revoltes socials pel cas de l’agressió sexual grupal del Ramat a Pamplona. Van arribar a ser 20 dones molt actives, capaces de concentrar en una assemblea a 150 persones. Van obrir una bústia per a rebre denúncies anònimes, encara que la majoria els arribaven oralment: “A la meva amiga li ha passat això…”. Calcula que van conèixer entre 10 i 15 casos a l’any, la majoria d’assetjament. Els van derivar a la unitat. La futura periodista no coneix casos d’agressions entre amics, però no el sorprèn. El primer pas que ha de donar la víctima, que està atordida, és explicar-li a algú pròxim el que li ha ocorregut. Les denúncies són sempre més complexes: gairebé el 89% dels casos de violència sexual mai es denuncien, reflecteix també la macroenquesta de violència contra la dona.

“Les denunciants solen esperar a no haver de tornar a coincidir amb aquesta persona, per això rebem més casos a final de curs”, explica al telèfon una de les psicòlogues del dispositiu especialitzat de la Complutense, que demana sortir sense nom per a protegir les víctimes. Afirma que poden rebre entre una i tres consultes setmanals, però encara no existeixen dades tancades de quants casos han atès perquè el dispositiu porta en marxa menys d’un any i estan elaborant ara la seva primera memòria anual. “Els costa denunciar perquè tendeixen a responsabilitzar-se de l’ocorregut i el sentiment de culpa funciona com una manera de donar sentit al que ha passat i experimentar un cert control sobre la situació, pensen que si la responsabilitat és seva no tornarà a succeir. Poden ser persones amb les quals tenen un vincle previ i una imatge ja formada, alguns agressors tenen fins i tot un discurs feminista. En aquest sentit, és una cosa bastant traumàtica, com si es trenquessin totes les regles del joc. Si alguna persona es troba en una situació similar li diria que no és la seva culpa, i li animaria a compartir el que li ha ocorregut amb algú pròxim”.
La unitat d’igualtat va posar en marxa al gener de 2017, amb l’anterior equip de govern, un protocol que se centra en casos d’assetjament sexista (discriminació per causa de gènere), sexual o d’orientació sexual (homofòbia). Els casos oberts fins ara són variats i en moltes ocasions conflueixen en un diferents raons, com a assetjament sexual i sexista. Registren des d’assetjament laboral a una dona que cria sola al seu fill o filla (la figura més habitual de l’anomenada família monoparental) que recurrentment ha d’impartir classe a les vuit de la nit, a correus anònims enviats a una llista llarga de distribució en els quals s’acusa falsament una persona homosexual d’assetjament. Durant els mesos més durs de la pandèmia, asseguren les responsables de la unitat, va pujar el ciberassetjament.
Totes les universitats públiques disposen d’unitats d’igualtat, que són obligatòries des de la llei d’universitats de 2007, i “la majoria” disposen també de protocols antiassetjament, encara que cada campus l’ha desenvolupat a la seva manera, explica Magdalena Suárez, que a més d’estar a la Complutense és secretària del comitè executiu de la xarxa d’unitats d’igualtat de gènere de les universitats, la Ruigeu. Estan elaborant un informe amb el nombre exacte de protocols.  “La majoria troben casos d’assetjament semblants als quals gestionem aquí”, afegeix Suárez.
En els casos per assetjament vertical ―normalment d’un professor cap a l’alumna o doctoranda― la situació és més complicada de gestionar perquè hi ha una relació de poder, i la víctima tem represàlies. La psicòloga explica que l’ambient “pot ser molt intimidatori per a l’alumnat, sobretot quan es troba amb una eminència en el seu camp que a més és molt hàbil, molt intel·ligent. Ens conten que no saben com actuar i això té una repercussió psicològica enorme”. En aquests casos, la professional creu que és important desmuntar aquesta figura: “Ens costa molt pensar que una persona considerada com una excel·lència no tingui el mateix desenvolupament en tots els àmbits de la seva vida. És difícil diferenciar entre autor i obra. Per inèrcia, pensem que algú ha de ser igual de brillant en tots els àmbits de la seva existència i no és sempre així”.

Sense capacitat de sanció

La unitat d’igualtat no té capacitat de sancionar i això, s’indigna Suárez, fa que molts en la universitat creguin que no serveixen per a res. Els casos d’assetjament en els quals hi ha delicte es transfereixen a la fiscalia i en la resta s’emet un informe que passa a les mans d’inspecció de serveis –dependent de l’assessoria jurídica– que comença el procediment administratiu de nou basant-se en aquest document inicial. Si no hi ha altre remei sanciona el rector. Suárez lamenta que obrir un nou procediment revictimitza a la persona agredida, que ha de tornar a atestar, i posa en guàrdia a l’agressor. I al seu lament afegeix un desig: “La dona que posa la denúncia pot arribar a no assabentar-se mai del que passa, de si ha estat sancionat qui la va agredir… El procediment obliga a això. Per això demanem al Ministeri d’Universitats un sol procediment perquè les unitats d’igualtat sofrim pressions perquè no tenim competències plenes i no podem arribar fins al final”.

Cursos contra la submissió química

La unitat està preparant una guia sobre assetjament i una altra sobre submissió química i ha organitzat dos cursos sobre les drogues que inhibeixen a les víctimes. En elles parla Gabriela Peña, vocal de la Comissió d’Humanització de l’Hospital Infanta Leonor de Madrid, qui recorda que la submissió ha existit sempre: “Els nois que intentaven emborratxar a les noies perquè diguessin si fàcilment”. Però amb l’auge d’Internet, compte, des de 2015 és més fàcil accedir a drogues inhabilitants. Al seu hospital veuen entre tres i cinc casos de submissions al mes (una de cada tres, de la mediàtica burundanga). Sempre són agressors desconeguts, en un ambient de festa, i el problema consisteix en el fet que les restes en sang a penes duren dues o tres hores. La doctora Peña anima a les noies a denunciar i s’alegra de veure que els metges més joves estan conscienciats d’aquests problemes.

En els cursos, Peña distingeix entre dos tipus de submissió: drogar directament a persones majors per a robar-los o aprofitar-se d’una situació lúdica amb alcohol per a subministrar drogues específiques. Informa les universitàries sobre les diferents substàncies utilitzades (barbitúrics, analgèsics-anestèsics, cocaïna…) i els ensenya a distingir els símptomes: al·lucinacions, pèrdues de memòria, una ressaca desmesurada, nuesa o fluids a la roba o en el cos. A més d’alumnes, han acudit les treballadores de la unitat per a aprendre a actuar i acompanyar a la víctima des del principi.

 

Notícia publicada el 19 d’octubre 2021 per PILAR ÁLVAREZ i ELISA SILIÓ  per a El País.

Font original: El País