Nova edició del curs EPF 2021 “Salut, Drogues i Sexualitat Saludable” a la UVic

Estudies en la Universitat de Vic i sents interès pels temes de drogues i de sexualitats? Vols ser Agent de Salut EPF i participar en una acció preventiva online? Llavors, aquest curs és per a tu.

T’oferim la formació «Salut, Sexualitat i Drogues» de 25 hores amb l’opció de reconèixer 1 crèdit RAC.

Comencem el dimarts 16 de febrer, de 13 a 14.30 hores, fins al 27 d’abril (dilluns i dimarts).

Reserva la teva plaça aquí!

És una formació gratuïta per a tot l’alumnat de la UVic i serà en format presencial en línia, a través de la plataforma Zoom.

Si tens algun dubte, escriu-nos a epf.uvic@fsyc.org

PROGRAMA

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nova edició del curs EPF 2021 “Salut, Drogues i Sexualitat Saludable” a la URV

Estudies en la Universitat Rovira i Virgili i sents interès pels temes de drogues i de sexualitats? T’agradaria formar-te per a ser Agent de Salut EPF i dissenyar una campanya preventiva en línia destinada a joves del teu campus universitari? Llavors aquest curs és per a tu!

T’oferim la formació «Salut, Drogas i Sexualitat Saludable» de 25 hores amb l’opció de reconèixer 1 crèdit AUR.

La formació comença el 15 de febrer, fins al 19 d’abril 2021, els dilluns, de 15 a 17 hores.

El període d’inscripció és del 28 de gener al 8 de febrer.

Reserva la teva plaça aquí

És una formació gratuïta per a tot l’alumnat de la URV i es realitzarà en format en línia a través de la plataforma Zoom.

Programa

 

 

drogues tarragona

Un estudi canadenc revela que el consum problemàtic d’alcohol i/o drogues dificultaria l’adherència a la PrEP

Els programes de PrEP haurien d’incloure de manera rutinària el garbellat d’aquestes substàncies amb la finalitat de millorar l’adherència i reduir el risc d’infecció pel VIH.

El consum problemàtic d’alcohol o substàncies podria dificultar l’adherència a la profilaxi preexposició enfront del VIH (PrEP) que es prescriu, principalment, a homes gais, bisexuals i altres homes que tenen sexe amb homes (GBHSH). Per aquest motiu, s’hauria d’incloure el garbellat del consum d’alcohol i/o substàncies tant en les visites inicials com en les de seguiment amb l’objectiu de detectar qualsevol problema, reduir els danys associats al consum i millorar l’adherència a aquesta profilaxi. Aquestes són les principals conclusions d’un estudi canadenc els resultats del qual s’han publicat en la revista BMC Public Health.

És ben sabut que mantenir una bona adherència a la PrEP és un aspecte fonamental per a garantir l’èxit d’aquesta intervenció preventiva biomèdica. En aquest sentit, diversos estudis han revelat que la no adherència a la PrEP podria estar sent subestimada i que problemes mentals com la depressió, així com el consum d’alcohol i/o substàncies, podrien afectar la capacitat de les persones per a mantenir una bona adherència a la pastilla preventiva.

Amb l’objectiu de llançar una mica de llum sobre aquesta qüestió, un equip d’investigadors a Toronto (el Canadà) va realitzar un estudi en el qual es van analitzar diferents problemes que podrien afectar la capacitat d’adherència a la PrEP, com la depressió i el consum d’alcohol i/o substàncies.

En l’estudi es va inscriure a 141 participants adults procedents de dues clíniques, en la seva gran majoria homes GBHSH amb una edat entorn dels trenta-vuit anys. Entre els principals grups ètnic-racials es van incloure persones de raça blanca, xinesos, sudasiàtics i mestissos. Tots els participants havien estat prenent la PrEP diària enfront del VIH durant, almenys, tres mesos i en molts casos fins a 16 mesos. L’estudi es va implementar en forma d’entrevista, que es va realitzar una sola vegada a tots participants mitjançant uns qüestionaris amb l’objectiu de detectar problemes de salut mental i d’ús de substàncies.

Els investigadors van utilitzar qüestionaris prèviament validats, com la prova d’identificació de trastorns per consum d’alcohol (AUDIT, en les seves sigles en anglès) (vegeu La Notícia del Dia 26-02-20). Les respostes dels participants en la mateixa es van classificar en les següents categories: risc baix, moderat (perjudicial) o alt (molt nociu). Així mateix, els investigadors van utilitzar la prova modificada de garbellat sobre consum d’alcohol, tabac i substàncies de l’Institut Nacional sobre Abús de Drogues (NIDA M-ASSIST, en les seves sigles en anglès) per a classificar les substàncies emprades.

Es va mesurar el consum i el grau d’afectació de cada substància en els participants mitjançant una puntuació. Les puntuacions que es van classificar com de risc moderat i alt justificarien la intervenció.

Al voltant del 20% dels homes van revelar que havien omès una o més dosi de PrEP en els últims quatre dies.

Els investigadors van trobar que el consum problemàtic d’alcohol i/o cocaïna va ser el següent: El 26% dels participants va consumir alcohol en nivells considerats com molt nocius (risc alt). El 13% va tenir un consum de cocaïna que es va classificar com de risc moderat/alt. El 6% dels participants van consumir alcohol en uns nivells perjudicials (risc moderat). Al voltant del 20% dels participants van presentar símptomes compatibles amb depressió.

Quan els investigadors van avaluar l’impacte de l’ús de substàncies sobre l’adherència a la PrEP, van trobar que els homes amb un consum perjudicial d’alcohol tenien una probabilitat més de sis vegades major de no mantenir una adherència a la PrEP que els usuaris que tenien un consum lleu. Les persones amb un consum de cocaïna que es va classificar com de risc moderat/alt tenien una probabilitat més de tres vegades major de no adherir-se a la PrEP. A més, els investigadors van assenyalar que la no adherència a la PrEP era significativament més pronunciada entre aquells que tenien al mateix temps un consum problemàtic d’alcohol i cocaïna.

A grans trets, es va determinar que el consum elevat d’alcohol, el consum moderat o alt de cocaïna i la depressió eren relativament freqüents en l’estudi. No obstant això, encara que l’ús problemàtic d’alcohol i/o cocaïna sí que es va associar amb problemes d’adherència a la PrEP, aquest no va ser el cas de la depressió, possiblement perquè moltes persones amb aquest problema de salut mental estaven rebent tractament per a abordar-lo el que probablement els ajudava a prendre la PrEP de manera adequada.

L’estudi va presentar limitacions, ja que idealment podria haver estat més gran i haver supervisat als participants al llarg del temps i podria haver utilitzat mitjos objectius per a avaluar l’adherència i el consum d’alcohol i/o substàncies. No obstant això, aquests canvis en el disseny l’haurien fet molt més costós, complex i lent. Cal tenir en compte, no obstant això, que les troballes d’aquest estudi podrien no ser aplicables a altres poblacions o altres ciutats.

Els investigadors conclouen recomanant als professionals sanitaris que prescriuen la PrEP que examinin als seus pacients per a detectar problemes de consum d’alcohol i/o substàncies perquè se’ls pugui oferir ajuda. És important detectar amb rapidesa qualsevol consum problemàtic que pugui interferir amb l’adherència a la PrEP. Aquesta ràpida detecció permetria afrontar el problema amb una àmplia gamma d’intervencions adaptades que permetin la reducció de danys i millorar l’adherència a la PrEP enfront del VIH.

Font: Catie.ca / Elaboració pròpia (gTt-VIH).

Referències: Shuper PA, Joharchi N, Bogoch II, et al. Alcohol consumption, substance usi, and depression in relation to HIV Pre-Exposure Prophylaxis (PrEP) nonadherence among gai, bisexual, and other men-who-have-sex-with-men. BMC Public Health. 2020 Nov 25;20(1):1782.

Shuper PA, Joharchi N, Monti PM, et al. Acute alcohol consumption directly increases HIV transmission risk: A randomized controlled experiment. JAIDS. 2017 Dec 15;76(5):493-500.

Notícia redactada i publicada per Jordi Piqué per a gTt-VIH el 12 de gener de 2020

Font original: gTt-VIH

VIH: Europa aprova el primer tractament injectable de llarga durada

*Notícia adaptada per al públic lector del blog En Plenes Facultats

La EMA autoritza comercialitzar Rekambys (Janssen) en combinació amb Vocabria (ViiV Healthcare)

Una injecció pot substituir el tractament oral en pacients amb VIH.

L’Agència Europea del Medicament -EMA, per les seves sigles en anglès- ha autoritzat la comercialització de la combinació de Rekambys (rilpivirina injectable) -de Janssen– i Vocabria (cabotegravir injectable i en comprimits) -de ViiV Healthcare– per al tractament de la infecció pel VIH-1 en adults que estan virològicament suprimits.

Aquesta aprovació implica que per primera vegada les persones que conviuen amb el VIH a Europa podran rebre un tractament injectable de llarga durada que elimina la necessitat de prendre diàriament comprimits orals.

Progressos en els tractaments contra el VIH

“En els 30 últims anys s’han aconseguit grans progressos en el tractament del VIH i en l’actitud de la gent cap al virus. No obstant això, moltes persones infectades pel VIH o que corren el risc de contreure’l continuen sofrint estigmatització i discriminació a causa de la malaltia, la qual cosa sovint els impedeix parlar del tema o buscar un tractament”, indica Giovanni Guaraldi, professor adjunt de Malalties Infeccioses i director de la Clínica Metabòlica del VIH de Mòdena (MHMC), a Itàlia.

“Aquesta pauta de llarga durada podria fer que les persones que conviuen amb VIH ja no necessitin prendre un tractament diari, la qual cosa suposaria mantenir la supressió de la càrrega viral amb injeccions administrades solament 6 o 12 dies a l’any, i així eliminar el que suposa un recordatori diari de la seva malaltia. La meva esperança és que a mesura que els medicaments continuïn millorant, donin lloc a nous avanços significatius, especialment per a les persones que encara sofreixen discriminació a causa de la seva malaltia”.

Antonio Antela, de l’Hospital Clínic Universitari de Santiago de Compostel·la, afirma que “després de la fase oral inicial per a establir la tolerabilitat dels fàrmacs, cabotegravir i rilpivirina injectable podrien reduir el nombre de dies de tractament a l’any de 365 a 12 per al dosatge del règim mensual, o 6 per al dosatge cada dos mesos. Això implica un canvi de paradigma en com podem tractar i manejar aquesta condició. El règim d’acció prolongada de cabotegravir i rilpivirina va ser tan eficaç com la teràpia antiretroviral diària actual a mantenir la supressió virològica en els assajos clínics, generalment va ser ben tolerat i podria modificar l’experiència de tractament per a algunes persones amb VIH amb dificultats amb el tractament antiretroviral oral diari.”

Cal recordar que al març de 2019 José Ramón Arribas, cap de la Unitat d’Infeccioses de l’Hospital Universitari La Paz, en compareixença pública convocada per Janssen, ja va avançar que aquests fàrmacs «suposen un nou enfocament dins de la primera nova generació d’antiretrovirals, amb menys toxicitat. En la següent generació, és possible fins i tot que la injecció pugui ser cada dues, quatre o sis mesos, però el que està molt a la vora és la de cada mes».

Per la seva part (també llavors), el cap de la Unitat de VIH de l’Hospital Clínic de Barcelona, Josep Mallolas, assenyalava que serà una «gran eina» per als pacients amb aquesta malaltia, encara que «no per a tots per la seva situació clínica». «Per a un gran percentatge de pacients serà una gran millora perquè no volen prendre pastilles tots els dies», ha assegurat, puntualitzant que triar-la o no dependrà de l’opinió del pacient.

Estudi Positive Perspectives Wave 2

Per a subratllar la necessitat d’una pauta posològica administrada amb menys freqüència, ViiV Healthcare va dur a terme l’estudi Positive Perspectives Wave 2, el estudi més gros de resultats comunicats per persones que conviuen amb el VIH realitzat fins avui, en el qual es va mostrar que quan es preguntava als participants quines eren les seves aspiracions en matèria de tractament i quines eren les seves actituds cap als medicaments innovadors, el 55% va dir que preferiria una pauta de llarga durada.

A més, el 58% va assenyalar que prendre diàriament medicaments contra el VIH constituïa un recordatori constant de la seva malaltia, mentre que el 38% va declarar que sofria d’ansietat perquè prendre un tractament diari podia augmentar les possibilitats que els altres s’assabentessin que eren VIH-positius.

Deborah WaterhouseCEO de Viiv Healthcare, ha comentat que “en els resultats reportats per pacients dels nostres assajos pivotales, aproximadament 9 de cada 10 persones que havien canviat al règim d’acció prolongada el preferien en lloc del tractament previ en comprimits orals diaris. Estem compromesos amb la recerca i la innovació per a satisfer així les diverses necessitats de la comunitat VIH i no ens detindrem fins a trobar més maneres de tractar i, amb sort algun dia, curar aquesta infecció”.

L’administració conjunta de rilpivirina i cabotegravir injectables està indicada per a adults que estan virològicament suprimits (ARN del VIH‑1 < 50 còpies/ml) en tractament antiretroviral estable, sense evidència actual o prèvia de resistència vírica a, i sense fracàs virològic previ amb, inhibidors de la transcriptasa inversa no anàlegs de nucleòsids (ITINN) i inhibidors de la integrasa (INI).

La combinació de rilpivirina de llarga durada de Janssen i cabotegravir d’acció prolongada de ViiV Healthcare es va desenvolupar conjuntament com a part d’un acord de col·laboració amb ViiV Healthcare.

Administració i posologia de rilpivirina i cabotegravir

La pauta de rilpivirina injectable en combinació amb cabotegravir injectable serà la primera pauta completa de llarga durada administrada una vegada al mes o una vegada cada dos mesos per a les persones amb supressió virològica pel VIH-1. Un professional sanitari administra per separat les injeccions de rilpivirina i de cabotegravir per via intramuscular (IM.) en cada natja en la mateixa cita.

Abans d’iniciar la pauta injectable, els pacients han de prendre rilpivirina i cabotegravir en comprimits orals durant aproximadament un mes (almenys vint-i-vuit dies) per a avaluar la tolerabilitat a aquests medicaments.

Notícia redactada i publicada pel mitjà digital Redacció Mèdica el 21 de desembre 2020

Font original: Redacció Mèdica

L’ús de la cachimba i el seu impacte sobre l’estil de vida i malestar psicològic en població universitària de Huelva

Un estudi analitza la relació entre l’ús de pipa, l’estil de vida i el malestar psicològic en estudiants universitaris.

A Espanya, la pipa és una via estesa per al consum de substàncies, i entre els 14 i 23 anys és la segona forma més estesa de consum del cànnabis (11,9%). Aquest ús constitueix un problema de Salut Pública, perquè el consum intensiu en joves és considerat pels autors com un predictor de consum excessiu durant l’edat adulta, la qual cosa comporta problemes de salut en la població que augmenten la despesa sanitària. L’objectiu del present estudi va ser analitzar la relació entre l’ús de pipa, l’estil de vida (alimentació, activitat física i somni) i el malestar psicològic, considerant també efectes no esperats, en els estudiants universitaris.

Es va realitzar un estudi observacional i transversal, sobre una mostra de 825 estudiants de la Universitat de Huelva, seleccionats per mostreig aleatori estratificat per conglomerats. Els instruments utilitzats van ser extrets d’un estudi més ampli denominat “Health Behaviour in University“.

Els resultats van mostrar que l’ús de la pipa estava associat a una menor adherència a la dieta mediterrània, a un nombre menor d’hores de somni durant els caps de setmana i amb activitat física intensa. Per contra, no es va associar amb el malestar psicològic.

L’estudi va concloure que l’ús de la pipa sembla estar inversament relacionat amb alguns aspectes d’un estil de vida que podrien associar-se amb malalties metabòliques o respiratòries a llarg termini.

És important recalcar que durant la realització de l’estudi no es va considerar la naturalesa de la substància o la mescla d’ella utilitzada en la pipa pel que els resultats no poden ser considerats exclusius del consum de tabac. A més, s’ha de considerar la història clínica i metgessa de les persones usuàries de la pipa, perquè són factors que poden influir en la qualitat de vida.

Pots accedir a l’article complet aquí

Autoria de l’estudi:

Sara Domínguez-Salas, Marina PiquerasTorrico, Regina AllandeCussóJuan Gómez-Salgado i Montserrat AndrésVillas.

Notícia adaptada pel projecte En Plenes Facultats, des de LasDrogas.info el 12 de gener 2020

Font original: LasDrogas.info