Setmana de sensibilització sobre els riscos del consum d’alcohol, 2020

El 15 de novembre és el “Dia Mundial sense Alcohol” i, com cada any, ens plau  informar-vos de les accions que des de la Sub-direcció General de Drogodependències organitzem  en el marc de la Setmana de sensibilització sobre els riscos del consum d’alcohol (AwarenessWeek Alcohol Related Harm) que promouen diverses entitats a Europa (del 16 al 22 de  Novembre).

Enguany hem cregut oportú centrar-nos en, per una banda, en abordar l’impacte que la pandèmia per la COVID-19 està tenint en relació al consum d’alcohol, i en els problemes relacionats, i les polítiques. I per altra banda, actualitzar a la ciutadania i professionals els missatges preventius clau.

Així, us animem a participar a la sessió científica virtual que hem organitzat pel proper 24 de  novembre, sota el títol ALCOHOL COVID -19, per poder fer un anàlisi de la situació actual en relació a l’alcohol. En aquesta sessió comptarem amb la participació de Toni Gual, que ens  presentarà els resultats de l’enquesta europea sobre l’alcohol, i de Jürgen Rehm, que abordarà  les lliçons que el confinament ens ha permès aprendre sobre l’efectivitat de les polítiques d’alcohol  i quins reptes se’ns plantegen de cara al futur.

Aquest any, a més, hem desenvolupat els següents blocs temàtics, amb missatges  preventius sobre els nivells de baix risc del consum d’alcohol, sobre el consum zero durant  l’embaràs i sobre l’impacte de l’alcohol en el càncer.

I recordeu que us podeu adherir a la campanya col·lectiva, l’Alcohol és responsabilitat de tothom!

#ResponsabilitatDeTohom

Situació de l’alcohol a Catalunya

L’alcohol continua sent, amb escreix, la droga que genera més problemes a la nostra societat

El consum per càpita en adults (majors de 15 anys) a Europa va ser d’11,3 litres d’alcohol pur, equivalent a una mitjana de més de 170 grams d’alcohol a la setmana. El patró canvia si parlem dels joves, on gairebé un de cada tres adolescents entre 14 i 18 anys va presentar els darrers 30 dies, una intoxicació aguda i/o un consum intensiu d’alcohol (31% noies vs. 26% en els nois). Entre les urgències relacionades amb el consum d’alcohol al 2019, un 7% són en menors d’edat, i aquest percentatge és més del doble en noies respecte als nois.

S’estima que en el període 2010-2017 a Espanya, en adults de més de 15 anys, el consum d’ alcohol va causar l’any una mitja de 15489 morts atribuïbles a l’alcohol, percentatge molt superior en homes, (74% dels casos), sent el càncer la principal causa de mort relacionada amb l’alcohol (29,4%), per sobre de la cirrosi hepàtica, de les malalties cardiovasculars, o de les lesions involuntàries.

I per reduir aquesta morbi-mortalitat, una de les polítiques més cost-efectives, és la d’oferir consell breu des de l’atenció primària, exemple d’això tenim a Catalunya el programa Beveu Menys, que fruit de la seva implementació al 95% dels centres d’atenció primària, s’ha vist incrementat el cribratge d’alcohol (67%) i la intervenció breu a persones amb problemes associats al consum d’alcohol.

Consum d’alcohol entre els joves (2018-2019) a Catalunya

Segons l’informe dels resultats per a Catalunya de l’Enquesta s obre l’ús de drogues a l’ensenyament secundària, ESTUDES 2018, l’alcohol és la substància psicoactiva més consumida entre els estudiants de 14 a 18 anys. A Catalunya el 79% dels estudiants havien consumit begud es alcohòliques alguna vegada a la vida (82% en el cas de les dones i 75,8% en el dels homes), i el 60% va dir que havia pres alcohol en els darrers trenta dies vida (64,3% en el cas de les dones i 55,9% en el dels homes). Aquesta xifra varia molt si s’analitzen les edats, incrementant-e a mesura que aquesta augmenta, sent un 35% als 14 anys i un 73% als 18 anys).

El consum diari o gairebé diari d’alcohol ha anat disminuint en les darreres enquestes.

Prevalença intoxicació aguda i/o consum intensiu alcohol darrers 30 dies:

1 de cada 3 adolescents (14-18 anys) ha presentat una intoxicació aguda i/o consum intensiu d’alcohol durant els darrers 30 dies.

El consum intensiu (o binge drinking) es defineix com el consum de cinc o més gots, canyes o copes de begudes alcohòliques en la mateixa ocasió, entenent per “ocasió” prendre-les de manera seguida o en un interval aproximat de dues hores. La prevalença de consum intensiu ha anat disminuint des de l’any 2006, tot i que l’any 2018 va tornar a augmentar lleugerament respecte els anys anteriors, tot mantenint-se entorn del 30% des del 2010. Cal destacar que, en les darreres dades del 2018, per primera vegada les noies han obtingut prevalences més elevades (36% respecte del 29% dels homes).

Pel que fa al botellot, s’ha mantingut estable aquesta pràctica des de l’any 2014, amb valors força similars en ambdós sexes (23% en dones i 21% en homes).

En el cas de les borratxeres, un 28,5% dels joves entre 14 i 18 anys manifesta haver-se emborratxat almenys una vegada en els darrers 30 dies. Aquesta conducta de risc és més alta en noies (31,2%) que en nois (25,5%) i incrementa a mesura que augmenta l’edat dels estudiants (sent un 11,6% als 14 anys i un 42,1% als 18 anys).

 

Polítiques més efectives

L’impacte del consum d’alcohol a la salut de la societat depèn, en bona part, del patró i nivell de consum, però també es relaciona amb aspectes individuals i ambientals. Les polítiques públiques poden afavorir o desincentivar el consum d’alcohol i, amb conseqüència, tenen una gran capacitat preventiva.

Recentment l’OMS (Orgnaització Mundial de la salut) ha proposat la iniciativa SAFER amb propostes de polítiques altament efectives per a reduir l’ús nociu de l’alcohol i les conseqüències de salut, socials i econòmiques relacionades.

Aspectes clau en polítiques d’alcohol:

Entre les polítiques més efectives per a reduir els danys que causa l’alcohol, tenim l’augment dels impostos, la regulació de la seva disponibilitat i les polítiques sobre alcohol i conducció. Important també regular la promoció i publicitat de l’alcohol i primordial fer èmfasi en la detecció i tractament dels trastorns per abús o dependència d’alcohol, oferint el consell breu a l’atenció primària, exemple d’això  a Catalunya tenim el programa Beveu Menys que ha implementat les estratègies d’abordatge e intervenció breu en el consum d’alcohol a tots els centres d’atenció primària.

Principis clau en les polítiques d’alcohol:

  • Polítiques comprensives que abordin totes les formes de consum perjudicial i danys relacionats amb l’alcohol, en tots els grups d’edat.
  • Polítiques coherents i sistemàtiques, centrades tant en la part comportamental com ambiental de la prevenció del consum perjudicial.
  • Polítiques en el context de “Salut en totes les polítiques”, implicant tots els actors que puguin fer aportacions positives a la reducció dels danys associats a l’alcohol.
  • Polítiques i accions basades en l’evidència
  • Polítiques coordinades i sinèrgiques, a nivell global, europeu, nacional, regional i local, respectant la subsidiarietat.

Web programa Beveu Menys: http://beveumenys.cat/

Notícia publicada per Canal Drogues de la Subdirecció General de Drogodependències al novembre 2020 per a Drogues.Gencat

Font original: Canal Drogues Gencat

Estudi ESPAD 2019: La població adolescent beu i fuma menys, però creixen les preocupacions sobre l’ús de cànnabis d’alt risc i noves conductes addictives.

El tabaquisme i el consum d’alcohol entre la població escolar de 15 a 16 anys d’edat mostren signes de disminució, però existeixen preocupacions sobre el consum de cànnabis potencialment de risc i els desafiaments que plantegen els nous comportaments addictius.

Aquests són alguns de les troballes publicades avui en un nou informe del Projecte d’Enquesta Escolar Europea sobre Alcohol i Altres Drogues (ESPAD). L’estudi, publicat en col·laboració amb el European Monitoring Center for Drugs and Drug Addiction (EMCDDA), es basa en una enquesta de 2019 en 35 països europeus, inclosos 25 Estats membres de la UE (1).

Aquesta és la setena ronda de recopilació de dades realitzada pel projecte ESPAD des de 1995. Un total de 99.647 estudiants van participar en l’última ronda d’enquestes, responent a un qüestionari anònim. L’Informe ESPAD 2019 presenta informació sobre l’experiència i les percepcions dels estudiants sobre una varietat de substàncies, que inclouen: tabac, alcohol, drogues il·lícites, inhalants, productes farmacèutics i noves substàncies psicoactives (NPS). També es cobreixen l’ús de xarxes socials, els jocs d’atzar i les apostes.

Per a mantenir-se al dia amb els comportaments de risc emergents entre els joves a Europa, el qüestionari ESPAD s’adapta constantment per a incloure nous temes, al mateix temps que manté un conjunt de preguntes centrals per a rastrejar les tendències a llarg termini. Per a descriure millor els patrons contemporanis de consum de nicotina, l’abast de l’enquesta de 2019 es va ampliar per a incloure el consum de cigarrets electrònics per primera vegada en tots els països participants. També es van emprar instruments de detecció per a avaluar els comportaments de risc, inclosos els problemes amb el joc, el consum de cànnabis d’alt risc i els problemes autopercibidos amb l’ús de les xarxes socials i els jocs (2).

Disminució del consum d’alcohol i del cigarret en adolescents i nous coneixements sobre l’ús de cigarrets electrònics.

El consum d’alcohol continua sent alt entre els adolescents a Europa, amb una mitjana de més de les tres quartes parts (79%) dels estudiants que han consumit alcohol en la seva vida i gairebé la meitat (47%) ho han consumit en l’últim mes (‘consum actual’) (3). Però les dades de tendències (4) mostren algunes disminucions constants, amb nivells ara més baixos que en 2003 quan tots dos van aconseguir un màxim del 91% i 63% respectivament.

La prevalença del «consum per atracó de achohol» (heavy episodic drinking) (5) va aconseguir el seu nivell més baix en l’enquesta de 2019 (35%), després d’un pic en 2007 (43%) (Taula 14). Les dades mostren que la bretxa de gènere en la prevalença d’aquest patró de consum d’alcohol s’ha reduït amb el temps (nens 36%; nenes 34%) (Figura 20). Els canvis en les regulacions sobre el consum d’alcohol a nivell nacional poden haver contribuït a la disminució del consum d’alcohol entre els joves.

També s’observen avanços positius respecte al tabaquisme en la població adolescent, en un context de mesures de política tabaquera introduïdes en les dues últimes dècades. Entre 1995 i 2019, les mitjanes de ESPAD per a l’ús de cigarrets van disminuir per a l’ús per a tota la vida (68% a 42%); ús actual (33% a 20%) i ús diari (20% a 10%). Les noves dades revelen una alta prevalença del tabaquisme de cigarrets electrònics (40% per a l’ús per a tota la vida i 14% per a l’ús de l’últim mes) i aquells que mai han fumat cigarrets (‘mai fumadors’) informen taxes més altes d’aquest comportament que els ‘fumadors ocasionals’ i ‘fumadors habituals’. Encara que l’estudi no va investigar el contingut dels cigarrets electrònics, és probable que una alta proporció d’aquests dispositius incloguin nicotina i que l’ús general de nicotina entre els adolescents pugui estar augmentant novament. Aquest problema requereix una major recerca donat el potencial de conseqüències per a la salut pública.

Disminució del consum de drogues il·lícites, però preocupació pel consum de cànnabis d’alt risc, els medicaments receptats i el NPS

L’última enquesta mostra que, en mitjana, 1 de cada 6 escolars (17%) va informar haver consumit una droga il·lícita almenys una vegada en la seva vida, amb nivells que varien considerablement entre els països ESPAD (rang: 4,2% -29%). La prevalença per a tota la vida de l’ús de drogues il·lícites en aquest grup ha disminuït lleument des de 2011 (Quadre 14), encara que en general s’ha mantingut estable durant les últimes dues dècades.

El cànnabis continua sent la droga il·lícita més consumida pels escolars als països *ESPAD. En mitjana, el 16% dels enquestats va informar haver consumit cànnabis almenys una vegada en la seva vida (11% en 1995), mentre que el 7,1% va informar haver-ho consumit l’últim mes (4,1% en 1995). El consum per a tota la vida ha disminuït lentament des de 2011, mentre que el consum de l’últim mes s’ha estabilitzat des de 2007. El consum de cànnabis d’alt risc, explorat per primera vegada en tots els països participants en l’enquesta de 2019, va revelar que, en mitjana, el 4% dels enquestats van caure en aquesta categoria i estan potencialment en risc de desenvolupar problemes relacionats amb el cànnabis. Comprendre i monitorar aquest fenomen és important per a formular polítiques de prevenció.

L’ús no mèdic de medicaments receptats entre els adolescents continua sent motiu de preocupació. Per exemple, el 6,6% dels enquestats va informar haver usat tranquil·litzants o sedants i el 4% haver usat analgèsics, «per a drogar-se» en la seva vida. En mitjana, el 3.4% dels estudiants van informar haver usat noves substàncies psicoactives (NPS) en la seva vida, una petita disminució del 4% en 2015, però encara representen nivells d’ús més alts que els d’amfetamina, èxtasi, cocaïna o LSD presos individualment. Gairebé tots els usuaris de NPS són usuaris de múltiples substàncies (també consumint alcohol, cànnabis i estimulants). El sorgiment continu de NPS i l’ús de múltiples substàncies entre els usuaris de NPS subratlla la necessitat d’un seguiment estret.

Apostes, jocs i xarxes socials: es necessita vigilància

Segons l’informe: «L’alt grau de normalització del joc en les societats i la cultura del joc en l’entorn familiar han estat reconeguts com a importants impulsors de l’inici del joc i la progressió dels joves cap a problemes amb el joc». Els resultats de la ESPAD de 2019 mostren que el joc per diners s’ha convertit en una activitat popular entre els estudiants escolars a Europa, i el 22% dels enquestats van informar haver apostat en almenys un joc en els últims 12 mesos (predominantment loteries). S’estima que el 7,9% dels estudiants havia apostat per diners en línia en aquest període. L’eina d’avaluació utilitzada en l’última enquesta per a estimar els problemes de joc va revelar que, en mitjana, el 5% dels estudiants que havien jugat en els últims 12 mesos entraven en aquesta categoria.

Durant les últimes dues dècades, impulsats ​​principalment per la creixent popularitat dels telèfons intel·ligents i les tauletes, els jocs s’han tornat més populars i es juguen cada vegada més en aquests dispositius. Al voltant del 60% dels enquestats van informar haver jugat jocs digitals en un dia escolar típic durant l’últim mes (69% en un dia no escolar). En la majoria dels països, els nens passen el doble de temps jugant que les nenes.

Al voltant del 94% dels enquestats van informar sobre l’ús de les xarxes socials en l’última setmana. En mitjana, els usuaris van passar de 2 a 3 hores en les xarxes socials en un dia escolar típic, augmentant a 6 hores o més en els dies no escolars. En la majoria dels països, les nenes van informar que utilitzen les xarxes socials en els dies no escolars amb més freqüència que els nens.

L’informe conclou: “Amb la recopilació de dades de 2019, ESPAD reuneix informació comparable de més de 30 països europeus durant un període de 24 anys. Això col·loca al projecte en una posició única per a continuar fent una contribució valuosa al desenvolupament de polítiques i intervencions creïbles i efectives per a protegir la salut dels joves i el benestar social en general ”.

ESPAD (www.espad.org) és una xarxa col·laborativa d’equips de recerca independents en més de 40 països europeus i el major projecte de recerca transnacional sobre el consum de substàncies en els adolescents del món. Està coordinat per l’equip italià de ESPAD en el Consell Nacional de Recerca d’Itàlia (CNR-IFC). El OEDT (www.emcdda.europa.eu) és una agència descentralitzada de la UE amb seu a Lisboa que proporciona a la UE i els seus Estats membres informació fàctica, objectiva, fiable i comparable sobre les drogues i la drogoaddicció i les seves conseqüències per a informar la formulació de polítiques i la pràctica.

Notes

(1) L’informe (en anglès) i les dades que sustenten l’anàlisis estan disponibles en línia en el lloc web del EMCDDA www.emcdda.europa.eu/publications/joint-publications/espad-report-2019_en i en una pàgina de destí ESPAD dedicada. Les taules es poden descarregar en format Excel.

(2) Eines de detecció: l’escala CAST per a cànnabis (Legleye et al., 2007, 2011); el Qüestionari de mentida/apostes per a jocs d’atzar (Johnson et al., 1997); i una eina de detecció adaptada per a xarxes socials i jocs (basada en Holstein et al., 2014).

(3) Els percentatges indicats en aquest comunicat de premsa són mitjanes ESPAD (mitjana no ponderada de les mitjanes nacionals).

(4) Per a les tendències temporals de ESPAD, les estimacions dels països es van fer una mitjana d’en 30 països amb estimacions vàlides en almenys quatre
(inclòs 2019) de set punts temporals.

(5) Cinc o més glops en almenys una ocasió en els últims 30 dies.

Informe ESPAD 2019 -Resum en espanyol

Notícia publicada originalment en anglès el 12 de novembre 2020 en ESPAD.org

Font original en anglès: ESPAD.org

Mateixa esperança de vida que les persones sense el VIH, però menys anys amb bona salut.

Una vegada més, un estudi d’esperança de vida ha demostrat que les persones VIH positives que comencen la teràpia antiretroviral (TAR) amb promptitud i tenen un bon accés a l’atenció mèdica viuen tant com els seus parells VIH negatius. Però els investigadors van trobar que les persones VIH positives vivien amb problemes de salut addicionals durant molts d’aquests anys; en mitjana, tenien comorbiditats importants 16 anys abans que les persones VIH negatives.

«Estàvem entusiasmats amb la troballa que no hi havia diferència en l’esperança de vida de les persones que van iniciar el TAR amb un recompte alt de CD4, però ens va sorprendre la gran diferència en el nombre d’anys sense comorbiditat que viuen les persones», va dir la Dra. Julia Marcus, de l’Escola de Medicina d’Harvard, en a la Conferència sobre Retrovirus i Infeccions Oportunistes (CROI 2020) a principis d’aquesta setmana.

L’objectiu del seu estudi va ser quantificar la bretxa en l’esperança de vida general i els anys lliures de comorbiditat de les persones que viuen amb i sense el VIH.

Aquest estudi dels EUA va examinar específicament a les persones que tenien accés a l’atenció mèdica: tots els participants estaven inscrits en Kaiser Permanent, un proveïdor integrat d’assegurança mèdica i atenció mèdica a Califòrnia, Virgínia, Maryland i el Districte de Columbia.

Les dades van ser obtingudes de 39.000 persones que conviuen amb el VIH i 387.767 persones sense VIH, entre 2000 i 2016.

L’edat mitjana dels participants va ser de 41 anys; la gran majoria eren homes (88%); El 45% eren blancs, el 25% negres, el 24% llatins i el 5% asiàtics. Com cada persona amb VIH es va aparellar amb deu membres VIH negatius segons l’edat, el sexe, l’ètnia i l’any d’inscripció, els grups VIH positius i VIH negatius van ser idèntics en aquests aspectes. Com a membres del mateix proveïdor d’assegurança mèdica, els dos grups també tenien un accés similar a l’atenció mèdica.

Quant a les característiques específiques del VIH, només el 18% de les persones que convivien amb el virus ja havien començat el tractament quan es van unir a la cohort, la qual cosa probablement reflecteix el fet que la recopilació de dades va començar l’any 2000. Un altre 64% va començar el tractament durant el seguiment i només el 29% tenia un recompte de cèl·lules CD4 superior a 500 quan ho van fer.

Com a reflex de l’epidemiologia del VIH als EUA, el 70% dels participants seropositius havien adquirit el VIH a través del sexe entre homes, el 20% a través del sexe heterosexual i el 8% mitjançant l’ús de drogues injectables. No es disposa de dades equivalents per als participants VIH negatius i, referent a això, és poc probable que els grups VIH positius i VIH negatius coincideixin de manera uniforme.

Quants anys?

Els resultats van mostrar una esperança de vida en constant augment per a les persones amb VIH durant el període d’estudi, 2000 a 2016. Mentre que l’any 2000 s’esperava que les persones amb VIH visquessin, en mitjana, 22 anys menys que les persones VIH negatives en la cohort, en el 2016 això s’havia reduït a nou anys menys.

Específicament, al final de l’estudi, es va predir que un jove de 21 anys amb VIH viuria fins als 77 anys, mentre que un de 21 anys sense VIH viuria fins als 86 anys.

I si la persona amb VIH va començar el TAR amb un recompte de CD4 superior a 500, s’esperaria que visqués fins als 87 anys, una mica més que aquells sense VIH.

Quants anys amb bona salut?

Els investigadors van aprofundir l’anàlisi per a considerar la salut de les persones a mesura que envellien. Van revisar la base de dades de Kaiser Permanent a la recerca de diagnòstics, resultats de proves i receptes que indiquessin malaltia hepàtica crònica (inclosa l’hepatitis B o C), malaltia renal crònica, malaltia pulmonar crònica, malaltia cardiovascular, diabetis o càncer.

Van descobrir que les persones amb VIH viuen substancialment menys anys saludables que les persones sense VIH. En el període de 2014 a 2016, es va predir que el jove VIH positiu de 21 anys viuria sense cap dels problemes de salut esmentats fins als 36 anys, mentre que el seu company VIH negatiu ho faria fins als 52 anys.

Sorprenentment, aquesta bretxa de 16 anys és la mateixa que es va trobar al començament de l’estudi, de 2000 a 2003.

L’inici de la malaltia hepàtica va ocórrer 24 anys abans en les persones amb VIH, la malaltia renal 17 anys abans i la malaltia pulmonar 16 anys abans. Una mica més encoratjador és que la bretxa es va reduir per a la diabetis, el càncer i les malalties cardiovasculars (una bretxa de vuit o nou anys per a cadascun).

Prendre el tractament contra el VIH amb promptitud, abans que es produís un mal significatiu al sistema immunològic, no va semblar fer molta diferència. Fins i tot si la persona de 21 anys amb VIH va començar el tractament amb un recompte de CD4 superior a 500, es va predir l’aparició de comorbiditats per a l’edat de 34 a 16 anys abans que una persona sense VIH. Es va observar una millora per al càncer i les malalties cardiovasculars, però no les altres *comorbilidades.

Els resultats de l’estudi poden generalitzar-se a la població més àmplia de persones VIH positives que tenen assegurança mèdica privada als Estats Units. No obstant això, una limitació de l’estudi és que els participants eren en la seva majoria homes.

Una altra limitació potencial amb això, i molts estudis similars, és que les persones que viuen amb el VIH tendeixen a veure als seus metges amb regularitat i a fer-se exàmens de detecció amb més freqüència que altres persones. Com a resultat, les malalties cròniques poden diagnosticar-se a una edat més primerenca.

Accedeix a l’estudi aquí

Referència: Marcus JL et al. Increased overall life expectancy but not comorbidity-free years for people with HIV. Conference on Retroviruses and Opportunistic Infections, abstract 151, March 2020.

Notícia publicada originalment en anglès el 13 de març 2020 per Roger Pebody per a AidsMap

Font original: AidsMap

L’altra urna: cinc estats legalitzen la marihuana i un despenalitza la possessió de totes les drogues

Cinc estats aprofiten les eleccions presidencials estatunidenques per a confirmar l’ús del cànnabis. *Oregon a més legalitza el component psicoactiu dels bolets al·lucinògens i despenalitza la possessió de totes les drogues.

En les urnes estatunidenques no sols s’elegeix el pròxim president, en cinc estats també s’han votat diverses propostes per a regularitzar el cànnabis d’ús recreatiu o medicinal. Als onze estats en els quals ja és legal el seu ús recreatiu, se’ls suma Arizona, Nova Jersey, Mississipí, Montana i Dakota del Sud. En total, després d’aquestes votacions, més de 111 milions d’estatunidencs viuen en estats on els adults podran accedir o conrear marihuana per a ús recreatiu, un 33,8% de la població total dels Estats Units. Segons els càlculs realitzats per diversos mitjans especialitzats, aquests cinc nous estats podrien obrir un nou mercat de marihuana, tant terapèutica com recreatiu, que ascendeix a 2.500 milions de dòlars en 2024.

Montana podrà començar 2021 encenent un porro. L’estat també aprova l’ús recreatiu del cànnabis mitjançant la Iniciativa 190 amb més del 60% dels vots, que permetrà l’ús recreatiu del cànnabis per als majors de 21 anys. Els que superin aquesta edat podran posseir legalment fins a una unça (28 grams) i fins a vuit de concentrats de cànnabis, com els olis. El autocultiu casolà permetrà conrear fins a quatre plantes madures i quatre esqueixos per persona, amb un límit màxim de vuit plantes per llar. La venda encara haurà d’esperar un any. El sistema per a vendre marihuana d’ús recreatiu es desenvoluparà durant 2021 per a entrar en vigor al gener del següent any. Però la iniciativa ja aprova un impost fix del 20% per a la venda de tots els seus productes.

Dakota del Sud aprova l’ús recreatiu i medicinal, però els usuaris pacients d’aquest últim no tindran limitació en el autocultiu i no pagaran impostos en comprar-la.

A Dakota del Sud, la votació verda constava de dues paperetes: aprovar l’ús recreatiu i el medicinal. L’Esmena Constitucional A, la recreativa, ha estat aprovada amb un 52% dels vots, mentre que la Iniciativa 26, la medicinal, va ser aprovada amb un ampli marge del 69% dels vots. A més, l’esmena A obliga l’estat a generar un programa de legalització del cànem. La legalització serà efectiva al juliol de 2021. La possessió permesa per als usuaris de marihuana recreativa serà la mateixa que en Montana, però la nova llei permetrà que els usuaris de cànnabis medicinal puguin plantar un nombre il·limitat de plantes en les seves llars, encara que amb l’excepció que les plantes hauran d’estar en un lloc que no sigui visible per a la resta de la població. Sens dubte un gran avanç per a un dels estats que tenia lleis molt estrictes i punitives en l’ús de la planta. Les vendes de cànnabis d’ús recreatiu tindran un impost del 15%, mentre que el cànnabis medicinal, que necessitarà d’un carnet mèdic específic, estarà lliure d’impostos en una política fiscal per a afavorir a les persones malaltes que usen la marihuana i els seus components com a pal·liatiu.

En Nova Jersey, l’estat més poblat dels cinc, amb el 60% de les paperetes comptades, els vots a favor arriben a gairebé el 70%, per la qual cosa l’estat legalitzarà l’ús recreatiu de cànnabis per a adults. Aquesta victòria pot modificar molt el tauler dels estats que aposten per una regulació, ja que és el primer que fa el pas en el nord-oest del país, la qual cosa podria accelerar els debats que s’estan donant en alguns estats veïns com Nova York i Pennsilvània. Segons càlculs realitzats pel mig especialitzat en la indústria del cànnabis Marijuana Business Daily, l’estat de Nova Jersey podria desenvolupar un mercat d’entre 850 i 950 milions de dòlars en 2024. El senador Nicholas Scutari, uns dels promotors de la proposta, ha declarat que pretenen accelerar el procés i anuncia que aquesta setmana vinent s’anunciaran les mesures, ja que la proposta es basa en debats previs que ja s’han desenvolupat en el senat. Els dispensadors amb llicència per a vendre cànnabis medicinal, dotze fins al moment, podran vendre cànnabis d’ús recreatiu molt aviat, però la llei també promourà que es puguin crear altres petits negocis que s’aprofitin d’aquesta legalització i que segurament estaran en marxa per a la segon semestre de 2021.

NO SOLS “ESTATS BLAUS”

No és una qüestió només d’estats normalment dominats pels Demòcrates, els “estats blaus”. Arizona, estat en el qual el Partit Republicà sol obtenir la majoria dels vots, la Proposició 207 per a la legalització del cànnabis guanya per un marge del 60% amb més del 80% de l’escrutini. El canvi de rumb d’aquest estat és sens dubte un dels més significatius, ja que la legislació per possessió o cultiu era una de les més severes del país, arribant a les penes de presó per la simple possessió de petites quantitats. De fet, la Proposició 207 també conté diverses disposicions de justícia restaurativa, com la de permetre que les persones amb condemnes anteriors per marihuana sol·licitin als tribunals l’eliminació dels antecedents penals. La venda de cànnabis serà gravada amb un impost del 16 per cent, que s’afegirà a l’IVA normal de l’estat del 5,6%. Pel que es tindrà una recaptació efectiva del 21,6%. Els ingressos fiscals cobriran els costos d’implementació i després es dividiran entre fons per a col·legis comunitaris, infraestructura, una reinversió en justícia i serveis públics com la policia i els bombers.

Els majors de 21 anys podran posseir una unça de cabdells i fins a cinc grams de productes concentrats. La possessió d’entre una i 2,5 unces serà tractada com una infracció menor, sense ser acusats de tràfic d’estupefaents tal com ocorre en l’actualitat. Els menors d’edat als quals se’ls confisqui amb menys d’una unça rebran una multa màxima de cent dòlars i hauran d’assistir a teràpies d’assessorament sobre el consum de drogues de quatre hores.

La iniciativa de Mississipí inclou un llistat de 22 malalties per a les quals es podrà usar el cànnabis medicinal, entre les quals es troben el càncer, epilèpsia, distròfia muscular, Parkinson o glaucoma.

En l’estat de Mississipí, també un “estat vermell”, s’ha anomenat Iniciativa 65 i s’ha centrat en el cànnabis d’ús medicinal. Ha estat aprovada també amb un ampli marge del 74% dels vots escrutats fins al moment, malgrat la forta campanya que ha fet el Partit Republicà en aquest estat contra la legalització de la planta. Aquesta normativa es deixa fos l’ús recreatiu, per la qual cosa només podran disposar i portar amb si marihuana aquelles persones que tinguin un carnet de pacient expedit per les autoritats públiques de l’estat, a la qual podran accedir des de juliol de 2021. Les autoritats també hauran d’atorgar llicències als productors, que fins al moment era il·legal, i a més formalitzar i regular els dispensaris i centres de tractament, per la qual cosa no es preveu que es pugui vendre regularment fins a finals de l’any que ve. La Iniciativa 65 també inclou el llistat de 22 malalties o condicions mèdiques per a les quals es podrà usar el cànnabis amb ús medicinal, entre les quals es troben el càncer, l’epilèpsia, la distròfia muscular, Parkinson o glaucoma entre altres.

BOLETS I ALTRES DROGUES TAMBÉ LEGALS

L’estat de Oregon ha fet història sent el primer que aprova l’ús la psilocibina, el principal ingredient que es troba en diversos tipus de fongs psicoactius. La Mesura 109, també votada al mateix temps que aquestes eleccions presidencials, ha estat aprovada amb un 56% dels vots. La mesura requereix d’un procés de dos anys perquè les autoritats sanitàries de l’estat desenvolupin la legislació específica, per la qual cosa no es preveu que la legalització sigui fins a inicis de 2023 o fins i tot 2024. Segons el que se sap de la futura regularització, la psilocibina es podrà consumir sota la supervisió i presència de “facilitadors” amb llicència per a això, la qual cosa recorda molt a les preses d’aquesta droga i altres naturals sota la supervisió de la figura del xaman que es poden fer en molts països llatinoamericans, on el consum d’aquest tipus de drogues naturals i ancestrals és part de la seva cultura. La venda d’aquesta mena de substàncies també serà gravada amb un 15% sobre el preu.

Oregon despenalitza la possessió de tot tipus de drogues i canvia les penes de presó per multes de 100 dòlars i l’assistència a una avaluació de salut en un centre de recuperació d’addiccions.

Però a més, l’estat fa història en el món en despenalitzar la possessió de qualsevol tipus de drogues mitjançant el vot aquest dimarts en les urnes de la Mesura 110, inclosa la cocaïna o l’heroïna. El que no significa que ho hagi legalitzat tot, sinó que eliminarà les sancions penals per la possessió de drogues il·legals. Les persones que siguin interceptades amb petites quantitats d’aquestes drogues podran pagar una multa de cent dòlars o assistir a una avaluació de salut en un centre de recuperació d’addiccions. La venda de tot aquest tipus de drogues continuarà sent il·legal.

Tots els ingressos recaptats mitjançant la venda, sumat als estalvis que tindran les administracions penals per la reducció de les penes de presó i de manutenció de presos, es destinarà a la creació d’un programa públic específic i ampli de tractament i recuperació de l’addicció a les drogues.

Notícia redactada per Yago Álvarez Barba el 4 de novembre 2020 per al Salt Diari

Font original: El Salt Diari

Cicle de Webinars UNAD: Joves i intervenció en addiccions sense substància

UNAD analitza les conseqüències de les addiccions sense substància en la joventut.

Primera jornada del cicle de webinars organitzat amb la col·laboració de UNAD Cantàbria i la comissió d’Intervenció.

UNAD, la Xarxa d’Atenció a les Addiccions, organitza aquest dimarts 27, a les 10.00 h., la primera de les jornades del cicle de seminaris online ‘Joves i intervenció en addiccions sense substància’. La sessió se centrarà en com ha evolucionat l’impacte que tenen sobre la joventut pràctiques addictives com les apostes, els videojocs o internet.

La trobada, finançat per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, reunirà en la seva taula inaugural a Rosario Sendino Gómez, subdirectora general de Coordinació de Programes per al Pla Nacional sobre Drogues, Paloma Navas Gutiérrez, directora general de Salut Pública de Cantàbria, Luciano Poyato Roca, president de UNAD, i Alberto Marchante Blanco, vocal de UNAD Cantàbria.

La taula principal de la jornada comptarà amb la participació de José Luis Rabadán Rituerto, metge especialista en addiccions i coordinador de la comissió d’Intervenció de UNAD, Mónica Gómez Peña, doctora en Psicologia i professora especialista en Psicologia Clínica associada a la Universitat de Barcelona, Ana Isabel Estévez Gutiérrez, doctora en Psicologia i professora titular del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments de la Universitat de Deusto. David Villahoz Burgos, integrant de l’Associació ACAT, moderarà aquest espai.

Per a seguir la jornada inscriu-te en aquest enllaç

Descàrrega el programa complet fent clic en la següent imatge:

Notícia publicada per UNAD el 26 d’octubre 2020 en UNAD

Font original: UNAD

Les dones que usen marihuana tenen millors orgasmes i major excitació

Ho diu una recerca de la Universitat de Stanford

Pel que sembla, la marihuana té un efecte positiu en la vida sexual femenina. Segons una recerca del Departament d’Urologia del Stanford University Medical Center, les dones que usen marihuana tenen millors orgasmes i major excitació.

Per a arribar a aquesta conclusió, els investigadors van enquestar a 452 dones que van completar un Índex de Funció Sexual Femenina (FSFI), que és un qüestionari dissenyat per a avaluar l’activitat sexual durant les quatre setmanes anteriors immediates. Les puntuacións més alts en aquest qüestionari indiquen una millor vida sexual.

Després, els experts de Stanford van comparar els resultats del qüestionari amb la freqüència de l’ús de marihuana reportada per cada participant, i van trobar que les usuàries més assídues a aquesta planta psicotròpica van aconseguir millors puntuacions en el FSFI.

El FSFI va qualificar els nivells d’excitació, orgasmes, desig, lubricació, satisfacció i dolor durant el coit de les participants. Els investigadors també van assenyalar que les usuàries més freqüents de marihuana van presentar taxes més baixes de disfunció sexual i menys dolor durant les relacions sexuals.

Un 54.7% de les enquestades tenen entre 30 i 49 anys, i més del 80% estan casades o viuen en parella. Pràcticament un 73% va informar consumir marihuana més de sis vegades per setmana, generalment fumada.

“Els nostres resultats demostren que la freqüència cada vegada major del consum de cànnabis s’associa amb una millor funció sexual i amb una major satisfacció, orgasme i desig sexual”, van escriure els especialistes en l’estudi publicat per la revista Sexual Medicine, i van agregar que el tipus de cànnabis i el mètode de consum no van alterar els resultats.

Els investigadors van explicar que la relaxació que provoca el consum d’aquesta planta pot provocar “una reducció de l’ansietat associada amb una trobada sexual”, per la qual cosa milloraria “les experiències i conduiria a una major satisfacció, orgasme i desig”.

Notícia escrita i publicada per Redacció el 6 d’agost 2020 per a l’Opinió

Font original: L’Opinió

Descàrrega l’article científic original (en anglès) aquí