Sexe patriarcal

La manera com tenim relacions sexuals no queda lliure del masclisme que hem anat aprenent des que vam néixer. Potser ja és hora d’apostar per un sexe que sigui més real i més plaent


/ JULIO FUENTES

Sempre m’he considerat feminista. Malgrat això, per diversos motius, mai havia militat obertament en cap col·lectiu. “No pots ser feminista si no ho ets de manera col·lectiva”, em van dir fa temps. Un home, evidentment. El feminisme pot estar arreu. Això sí, llegint, militant i formant-me és on més estic aprenent. I aquí és on comença la meva crisi. Com més m’endinso a comprendre la magnitud del masclisme que ens envolta, més masclista m’he arribat a sentir. Per això m’agrada molt la idea que el feminisme està constantment en revisió, per anar detectant el masclisme que forma part de nosaltres i aprenent a tenir alternatives més justes. I, és clar, la sexualitat és un espai de les nostres vides que està completament submergit en aquest patriarcat heterocisnormatiu que ens dicta com hem de comportar-nos al llit, què està bé i què no i quins rols hem d’adoptar.

Com a sexòloga, jo he entrat en crisi. Perquè desconstruir les idees patriarcals que formen part de les nostres relacions sexoafectives és molt complicat. I treballar-ho a teràpia, també. Tot i així, no és una feina impossible; per tant, tot allò que puguem fer per tenir una vida sexual més saludable serà benvingut. Com és el sexe que tenim? Gràcies a les persones que venen amb mi a teràpia i a les persones amb qui converso, puc dir que el sexe que tenim és completament masclista. Quins ingredients té la nostra sexualitat? Si li hagués de posar tres adjectius, serien: heterocisnormativa, coitocentrista i pornogràfica. Paraules que semblen complicades però que ara explicaré.

La primera: heterocisnormativa. Es pressuposa que entrem dins de la norma de ser heterosexuals i cisgènere. És a dir, que ens agraden les persones del gènere contrari al nostre i que ens identifiquem amb el gènere que se’ns ha atribuït en néixer. I se’ns pressuposa així, per no dir que se’ns imposa ser així.

La segona: coitocentrista. Per no dir fal·locentrista. És a dir, que tot el que hem après ens fa creure que la sexualitat i el bon sexe impliquen un coit (penetració d’un penis dins d’una vagina) i sempre s’ha prioritzat el plaer del penis i de la persona que hi va enganxada; generalment un home cisgènere. Ah! I sense oblidar que hem atorgat a la vagina certs poders que no té: els d’orgasmar pel simple fet que un penis o un objecte hi entri a dins. Les persones amb vulva no funcionem així.

La tercera (però no menys important): pornogràfica. Aquesta és la visió que tenim de com ha de ser el sexe. Aprenem de la pornografia des de molt joves. Sobretot les generacions que ara pugen, perquè tenen una facilitat per accedir a contingut pornogràfic que nosaltres no teníem fa més de vint anys. I aquesta visió pornogràfica de la sexualitat ens fa pensar que al sexe només s’hi arriba a través de la passió desenfrenada i des de la part més salvatge dels nostres instints. I, a més, el porno mainstream, és a dir, aquell que està a l’abast de tothom i que és més vist, reprodueix sempre el que dèiem abans: heterosexualitat pressuposada, protagonistes cisgènere, el coit i el penis en el centre de les relacions sexuals, i encara que sembli que hi apareixen dones (cisgènere, és clar) el seu plaer no és el més important. Quan s’intenta prioritzar el plaer de la dona es fa des d’una perspectiva molt masculina: tocant el clítoris directament, mossegant-lo, fregant-lo salvatgement i sense tenir en compte si a la companya de jocs li agrada d’aquesta manera o no.

El resultat de la influència del masclisme en la sexualitat: pensar que quan el penis s’introdueix dins de la vagina hi ha orgasme per a les dues persones cis que hi juguen

Amb aquests tres ingredients és com ens imaginem la sexualitat i construïm la idea de la relació sexual perfecta: la penetració del penis dins la vagina, amb allò que en diuen els preliminars justos per preparar bé el moment de la penetració i amb un final en el qual, evidentment, hi ha un orgasme simultani. Això vindria a ser el resultat de la influència del masclisme en el món de la sexualitat: pensar que quan el penis s’introdueix dins de la vagina hi ha orgasme per a les dues persones cis que hi juguen. Així, fàcilment. Doncs no, no és així. I els factors que porten a afirmar que això no és així es poden resumir amb una paraula: masclisme.

Per què el masclisme fa que les nostres relacions sexuals no siguin tan meravelloses com haurien de ser? Perquè aquest model tan focalitzat en el plaer del penis no té en compte res més que les sensacions i la satisfacció que el seu propietari pot tenir. Si només tenim en compte la satisfacció de qui té penis, construïm tota una sèrie de creences i maneres de fer que impossibiliten que l’altra persona pugui gaudir amb naturalitat de la seva sexualitat. Posem-ne alguns exemples:

  • La pressió sobre el cos, sobretot de les dones cis i d’aquelles persones que tenen un cos no normatiu. El model estètic ens pesa i fa que ens preocupem per com és el nostre cos en lloc d’ensenyar-nos a gaudir-lo, i això ens minva l’autoestima. I sense autoestima no hi ha bon sexe.
  • El desconeixement de les vulves. Això fa que tinguem creences errònies sobre com són, com funcionen i que moltes persones que en tenen no s’atreveixin a investigar-les en profunditat.
  • El pes dels anticonceptius hormonals. Tot i que és l’home cis el que és fèrtil cada dia de la seva vida des que comença a ser-ho, el pes de l’anticoncepció hormonal recau sobre aquelles persones que són fèrtils quatre dies al mes, aproximadament. I l’anticoncepció hormonal té certes conseqüències sobre la salut i sobre la salut sexual, entre elles la disminució del desig.
  • La manca d’assertivitat. Ens costa molt dir què necessitem i què desitgem, i en una situació sexual sembla que encara més. Si no expliquem a les nostres parelles sexuals què ens agrada, ens serà molt difícil sentir plaer (i no només estic parlant d’orgasmes…). Per l’educació que hem rebut les persones que, com diria la meva companya Bel Olid, hem estat educades per ser dones, l’assertivitat encara ens queda més lluny.

I no pararia de donar voltes sobre molts aprenentatges erronis que tenim gràcies a tot plegat. I això, en lloc d’ajudar-nos a gaudir d’una sexualitat saludable, fa que ens oblidem que el sexe és molt més que una quantitat de relacions sexuals al mes. El sexe compartit és una experiència en la qual estaria bé que gaudissin totes les persones que hi participen, no trobeu? Si volem sortir d’aquest model patriarcal de sexualitat, ens hem d’encaminar cap a un model feminista de les relacions sexuals. Qui s’hi apunta?

Article publicat al número 484 de la Directa

Article escrit i publicat per Elena Crespi el 17 de setembre, 2019 en Directa

Font original: Directa

Més de 14.500 persones van iniciar tractament l’any passat per addicció a les drogues, prop de la meitat a causa de l’alcohol

Des de fa més de vint anys, el consum d’alcohol continua provocant la majoria de les demandes de tractament per drogodependències a Catalunya. Així ho indiquen les darreres dades, corresponents a l’any 2019, del Sistema d’Informació sobre Drogodependències (SIDC), que gestiona la Sub-direcció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT).

Segons l’informe publicat amb dades de l’any 2019, a Catalunya es van iniciar un total de 14.528 tractaments per abús o dependència de les drogues en el total de 63 Centres d’Atenció i Seguiment a les drogodependències (CAS), una xifra lleugerament superior a la d’anys anteriors. A més de l’activitat dels serveis especialitzats, aquest informe de 2019 del SIDC presenta indicadors indirectes relacionats amb el consum problemàtic de drogues i les seves conseqüències.

L’alcohol, amb un 42,2% (6.130 casos), es manté com la droga amb més inicis de tractament. A més, és la droga que origina més urgències hospitalàries, amb més del 55% del total causades per substàncies psicoactives. Cal destacar l’important impacte del consum d’alcohol entre les persones joves: un 7% d’aquestes urgències són en menors d’edat i, segons l’enquesta ESTUDES 2018 (1), quasi un de cada tres joves d’entre 14 i 18 anys afirmava haver presentat, en els darrers 30 dies, una intoxicació aguda (31,2% noies i 25,5% nois) i/o haver fet un consum intensiu (2) d’alcohol (35,5% noies i 32,5% nois).

En les dades d’aquesta enquesta s’observa una clara associació entre consums problemàtics d’alcohol (consum intensiu i/o intoxicació en els darrers 30 dies i fer botellón) amb conductes problemàtiques entre els joves (conductes violentes, relacions sexuals sense preservatiu, no recordar accions de la nit anterior, discussions amb la família…).

La segona droga que té més inicis de tractament als serveis especialitzats d’atenció a les drogodependències és la cocaïna, amb gairebé el 24,7% (3.582 casos), mantenint una tendència a l’alça en els darrers quatre anys que la situa amb valors lleugerament inferiors al pic de mitjans de la dècada passada. Tot i això, al 2019 només un 40,2% d’aquests inicis (1.438 casos) feia tractament per primera vegada, mentre que fa deu anys aquest percentatge era d’un 60% (uns 2.267 casos).

D’altra banda, altres indicadors assenyalen un probable augment del consum i abús de cocaïna els darrers anys, com és l’increment al 2019 d’un 14% del total d’urgències hospitalàries per consum de cocaïna respecte al 2018, o el fet que la cocaïna sigui la segona droga il·legal més decomissada, segons dades facilitades per l’Àrea Central d’Anàlisi de la Criminalitat de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra (PG-ME), dades que indiquen també la disponibilitat al mercat d’aquesta substància.

La tendència a l’alça en el consum es manifestava també en l’enquesta EDADES 2017 (3), on un percentatge més elevat, respecte el 2015, de la població de 15 a 64 anys afirmava que havia consumit cocaïna els dotze darrers mesos (2,9% front el 2,5% del 2015) i en els darrers 30 dies (1,8% front l’1% del 2015).

En els darrers dos anys el cànnabis ha augmentant la demanda de tractament als CAS, i se situa a nivells similars als de 2015. Amb 2.045 casos, és la tercera droga en demandes d’inici de tractament, amb un 14,1% del total.

Pel que fa a l’heroïna, les peticions de tractament estan estabilitzades des d’inicis dels anys 2000, situant-se en un 10,5% (1.521 casos) de les sol·licituds. Al 2019 només un 13,6% (207 casos) iniciava tractament per primera vegada, el que explica la baixa incidència de noves demandes.

Finalment, el tabac representa un 3,6% (520 casos) dels inicis de tractament en els  serveis especialitzats d’atenció a les drogodependències, però cal tenir en compte que la majoria de tractaments del tabaquisme es realitzen des de l’atenció primària.

Demandes de tractament per gènere i edat

Si s’analitzen les dades en homes i dones per separat, s’observa igualment que l’alcohol és la substància amb més inicis de tractament en ambdós sexes (48,4% en el cas de les dones i 40,3% en el dels homes), seguit per la cocaïna (18,3% les dones i 26,6% els homes).

Pel què fa a les proporcions entre sexes, en el total d’inicis de tractament hi ha un percentatge major d’homes que de dones (3 de cada 4 inicis són d’homes). Aquesta majoria d’homes es manté quan s’analitzen les drogues per separat, excepte en el cas del tabac, on la proporcionalitat està molt igualada. Pel què fa a l’heroïna i la cocaïna, la proporció dona/home està més descompensada, ja que arriba a ser d’entre 1 o 2 dones per cada 8 o 9 homes.

Aquesta distribució entre sexes reflecteix el fet que les dones tendeixen a igualar els homes en el consum de drogues legals (alcohol i tabac) o aquelles amb menor rebuig social (cànnabis), fet que també es troba en les enquestes poblacionals i escolars.

Quant a l’edat mitjana de sol·licitud de tractament, varia segons la droga principal. El cànnabis és la droga per la qual la gent més jove fa inicis de tractament (29 anys, tant en dones com en homes), mentre que les drogues per les quals es demana un tractament amb una edat més avançada són el tabac (52 anys en dones i 53 en homes) i l’alcohol (48 en dones i 47 en homes).

Cal tenir en compte que quasi un 60% del total de persones que inicien tractament tenen entre 31 i 50 anys. La franja de 41 a 60 anys representa un 44%.

Un dels programes més importants per l’addicció a l’heroïna és el tractament mèdic amb agonistes opiacis A finals del 2019 hi havia més de 8.000 persones rebent aquest tractament (majoritàriament amb metadona), una quantitat que es correspon amb una molt bona cobertura.

Atenció als serveis de reducció de danys

Durant l’any 2019 es van atendre 6.729 usuaris als 18 serveis de reducció de danys (SRD), on s’atén a persones que encara no volen, o no poden, iniciar un tractament per la seva addicció. Aquesta xifra posa de manifest l’accessibilitat i l’alta usabilitat d’aquests serveis, sobretot si s’ubiquen en zones de tràfic i consum, com es veu en els serveis situats en aquestes àrees.

El perfil de les persones usuàries d’aquests serveis revela que són bàsicament consumidores d’heroïna i/o cocaïna, majoritàriament per via parenteral. El percentatge d’homes arriba al 90% i més del 50% són estrangers (39% europeus). Moltes d’aquestes persones tenen una situació social precària i, per tant, són altament vulnerables i en situació de risc: un 40% no tenen un allotjament estable (un 30% estan sense llar), un 40% no estan empadronats i un 35% no tenen targeta sanitària.

D’altra banda, 3.561 persones van anar a les 14 sales de consum supervisat que actualment té Catalunya, a fer un total de 183.815 consums que, si no fos per l’existència d’aquests serveis, s’haurien realitzat en espais públics. Aquest consums són higiènics i segurs, i fan possible prevenir infeccions greus (com la infecció pel VIH i les hepatitis), així com evitar morts per sobredosi. De fet, l’any 2019 es van produir 224 sobredosis en sales de consum supervisat, deu més que l’any anterior, però cap d’elles va resultar mortal.

La prevenció d’infeccions greus, com el VIH i les hepatitis, en persones que s’injecten drogues depèn en gran mesura d’una bona distribució de material d’injecció higiènica. En aquest sentit, l’any 2019 es van distribuir més d’1 milió de xeringues estèrils a través de 660 punts d’accés a aquest material.

Informació i conscienciació a Canal Drogues

El web temàtic del Canal Drogues (http://drogues.gencat.cat) recull materials d’informació i conscienciació adreçats a la població general, i proporciona informació relativa als centres i programes de tractament que existeixen a Catalunya.

El Canal, gestionat per la Sub-direcció General de Drogodependències de l’ASPCAT,  és un dels webs temàtics del Canal Salut més visitats. És el resultat de l’esforç realitzat per professionals de l’àmbit de les drogues a Catalunya, tant públics com d’associacions i entitats col·laboradores. Recull tots els aspectes relacionats amb les drogues i esdevé un instrument de relació tant amb la ciutadania com amb els  professionals del sector.

(1) ESTUDES 2018: Informe dels resultats per a Catalunya de l’Enquesta estatal sobre l’ús de drogues a l’ensenyament secundari (ESTUDES) 2018. Sub-direcció General de Drogodependències. ASPCAT – PNSD.
(2) Consum intensiu: Consum de cinc begudes alcohòliques o més, en el cas dels homes, i de quatre begudes alcohòliques o més, en el cas de les dones, en la mateixa ocasió (s’entén per consumir en la mateixa ocasió prendre-les d’una manera seguida o en un interval aproximat de dues hores).
(3) EDADES 2017: Informe dels resultats per a Catalunya de l’Enquesta domiciliària sobre alcohol i drogues a Espanya (EDADES) 2017. Sub-direcció General de Drogodependències. ASPCAT – PNSD.

Descàrrega l’informe complet aquí

Article publicat per Gencat el 6 d’agost 2020
Font original: Gencat

12 d’agost, Dia internacional de la Joventut pel compromís de les persones joves per una acció global

La commemoració del dia Internacional de la Joventut és una oportunitat per posar de manifest les problemàtiques i desafiaments d’aquest col·lectiu. Aquest 2020, amb motiu de la pandèmia produïda per la COVID-19 els reptes que la joventut i societat hauran d’abordar seran majors perquè és un dels col·lectius més afectats per aquesta situació.  

Les mesures establertes per fer front a la crisi sanitària van suposar el tancament dels centres educatius i un impacte important sobre el calendari acadèmic. A més, en l’àmbit laboral les persones joves han estat un dels grups més afectats per la destrucció d’ocupació. Segons la terecera edició de l’informe de l’Observatori de l’Organització Internacional del Treball sobre la COVID‑19 i el món del treball “la crisi produïda per la de la COVID-19 està afectant les persones joves – en particular a les dones – amb més gravetat i rapidesa que a qualsevol altre grup”. A Catalunya, el Butlletí de joves i mercat de treball del 1r trimestre 2020 publicat el 18 de maig de 2020 destacava que el 16% de l’atur registrat afecta a persones joves de 16 a 29 anys (66.589 en acabar el mes de març). En relació amb mes de febrer, l’atur juvenil ha crescut amb més intensitat que el total (+8,3% davant del +5,5%).

El lema d’aquest any és “El compromís dels joves per una acció global” i la seva finalitat és destacar la implicació i entrega en la seva manera d’actuar. Així com impulsar la millora de la seva representació i participació institucional en els estaments oficials . Fer-la partícip dels processos de reconstrucció de la societat és essencial per restaurar la confiança de la joventut amb les institucions públiques.

Malgrat la conjuntura actual, cal dir que es disposa de recursos, instruments i estaments per encarar aquesta situació. En aquest sentit, els objectius establerts a l’Agenda 2030 de les Nacions Unides poden ajudar a la reconstrucció d’una societat responsable i sostenible. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) vinculats a les persones joves es focalitzen en l’ODS 4  i 8. Per una banda, l’ODS 4 incideix en l’assoliment d’una educació de qualitat inclusiva i equitativa i la promoció d’oportunitats d’aprenentatge permanent per a tothom. Per una altra, l’ODS 8 insta a la necessitat del treball digne i la reducció substancial de la proporció de joves sense ocupació. Així com abordar la reducció de l’ocupació submergida i informal, millorar les condicions de les seves relacions laborals i aconseguir que siguin igualitàries.

Cal assenyalar que la contribució de la joventut per l’assoliment de l’Agenda 2030 és fonamental. Atès que són el futur de la nostra societat i per aquest motiu és essencial la seva participació, col·laboració i implicació.

El Grup de Joves i Treball del Consell de Relacions Laborals (CRL), integrat per les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de Catalunya, l’Administració de la Generalitat i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, treballa per l’elaboració de mesures en favor de la qualitat de l’ocupació juvenil i amb la voluntat de fer el seguiment i coordinació de les polítiques d’ocupació juvenil a Catalunya.

Publicat per Gencat el 5 d’agost de 2020

Font original: Gencat

Es publiquen els resultats de l’enquesta “Qüestionari de salut en temps de confinament pel coronavirus”

  • Es triplica el percentatge de població que refereix simptomatologia de depressió i malestar emocional durant el confinament
  • El percentatge de població que refereix simptomatologia ansiosa és quatre vegades més gran que abans del confinament; es triplica el consum d’hipnosedants prescrits, i el de no prescrits augmenta 10 vegades
  • La població entre 16 i 44 anys és el grup més afectat, amb el doble de simptomatologia de depressió, ansietat i malestar emocional
  • El sedentarisme augmenta en un 15% i la mitjana d’hores asseguts al dia incrementa en 2h
  • Es redueix de forma significativa el percentatge de població que consumeix cànnabis, mentre que el de consum de tabac i alcohol esmanté gairebé igual
consum drogues confinament

L’Agència de Salut Pública del Departament de Salut juntament amb ESADE, i amb la col·laboració d’IDIAP Jordi Gol, van elaborar el “Qüestionari de salut en temps de confinament pel coronavirus” amb l’objectiu d’avaluar l’impacte del confinament sobre la salut de la ciutadania de Catalunya i poder planificar accions, serveis i mesures per pal·liar-ne els efectes.

Un total de 37.810 persones residents a Catalunya de més de 15 anys van respondre l’enquesta en línia entre el 21 d’abril i el 20 de maig. El 74% eren dones, el 57,3% tenien estudis universitaris i un 60,9% estaven actius laboralment (vegeu l’apartat Metodologia).

Els resultats obtinguts s’han ponderat segons la distribució d’edat, sexe i nivell educatiu de les dades poblacionals de Catalunya (IDESCAT) i es presenten en comparació amb les dades que es disposen d’abans del confinament provinents d’enquestes de salut oficials, com són l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), l’Enquesta de Salut d’Espanya (ENSE) i l’Enquesta sobre alcohol i altres drogues a Catalunya (EDADES).

Resultats

Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública del Departament de Salut, va presentar les principals conclusions del qüestionari en roda de premsa (del minut 8:14 al 13:30) el passat 30 de juliol.

Els resultats de l’enquesta “Salut en temps de confinament” confirmen que la mesura de confinament, tot i ser molt efectiva per a la protecció davant el contagi, té un elevat cost per a la salut mental de les persones, a més d’un elevat cost social i econòmic. 

El virus però, segueix aquí. Malgrat els rebrots, evitar el confinament de llarga durada és un dels objectius del Govern i ha de ser també l’objectiu de tothom. Per fer-ho és clau la protecció enfront els contagis, mitjançant l’adopció de mesures de seguretat com el rentat curós de les mans, l’ús de la mascareta, el manteniment de la distància física entre persones i la limitació de la mobilitat i dels contactes socials.

A més, l’enquesta revela què es pot fer per mitigar els efectes negatius del confinament i cuidar de la pròpia salut. L’anàlisi feta ha permès a l’Agència de Salut Pública editar un Decàleg amb recomanacions per mantenir una bona salut en temps de COVID-19.

Salut Mental i Benestar Emocional

Els resultats del qüestionari revelen que durant el període de confinament s’han triplicat els símptomes de depressió, ansietat i malestar emocional i ha augmentat l’ús de tranquil·litzants, sedants i somnífers (vegeu Annex 1/Taula 1 del document d’Annexes).

  • En referència a la depressió, moderada o alta, un 22,8%de les persones enquestades manifesta haver-ne tingut símptomes, una xifra que triplica la prevalença del 7,6% publicada a l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de l’any 2018.
  • Pel què fa a l’ansietat, un 26,9%n’ha tingut símptomes. Aquest xifra és fins a quatre vegades superior a la prevalença d’ansietat crònica observada per Catalunya en l’enquesta de Salut d’Espanya (ENSE) de l’any 2017.
  • I també es triplica la simptomatologia demalestar emocional, amb un 74,8% durant el confinament respecte el 26,2% obtingut amb la mateixa escala en l’ESCA del 2018.

Aquests resultats es poden relacionar amb l’increment d’ús d’hipnosedants (tranquil·litzants, sedants i/o somnífers) en els darrers 30 dies: Un 17,7% de la població refereix haver-ne fet ús amb recepta mèdica (un percentatge tres vegades superior al 5,9% obtingut a l’enquesta EDADES de 2017) i fins a un 6,5% de la població refereix haver-ne consumit sense recepta mèdica (10 vegades més que el 0,6% obtingut a la mateixa enquesta de 2017). 

Consum de substàncies i comportaments addictius

  • Segons els resultats obtinguts,el consum de tabac, alcohol i cànnabis durant el confinament ha disminuït (vegeu Annex 1/Taula 1 del document d’Annexes).
  • El percentatge de persones que fumendisminueix lleugerament (del 25,6% al 23%), tot i que el 40% de les persones que ja fumaven abans del confinament, declaren haver fumat més.
  • La prevalença de consum de risc d’alcoholaugmenta molt lleugerament respecte a les dades de l’EDADES 2017 (de 9,1% a 8,6%).
  • I el consum de cànnabis(en els darrers 30 dies) es redueix significativament, baixant del 11,9% obtingut en l’EDADES 2017 al 3,7%.

Efectes en la salut mental per grups de població

Els joves-adults i els estudiants, les dones, les persones amb menys estudis i aturades són els grups més afectats, amb gairebé el doble de risc de patir depressió, ansietat o malestar emocional (vegeu Annex 1/Taula 2 del document d’Annexes).

  • Fins a un 32,3% de la població entre 15 i 44 anysrefereix simptomatologia de depressió, un 35,3% d’ansietat i un 86,1% de malestar emocional, comparat amb el 20,6%, el 23,8% i el 75,6% respectivament del grup d’edat entre 45 i 64 anys.
  • Entre el subgrup d’estudiants, aquests percentatges encara són més elevats: un 54,7% presenten símptomes de depressió, un 44,8% d’ansietat i un 91,5% de malestar emocional.
  • Les donesque responen a l’enquesta també refereixen nivells més elevats de simptomatologia de depressió (26,6%), d’ansietat (30,3%) i malestar emocional (80,9%) respecte als homes (15,9%, 18,7% i 69,5%, respectivament).
  • Les persones amb estudis primarisrefereixen més simptomatologia de depressió; (fins a un 27,7%) i d’ansietat (un 35,1%); en canvi, el malestar emocional incrementa a mesura que augmenta el nivell d’estudis.
  • La precarietat laboral també s’interpreta com un factor de risc, ja que les persones que estan aturades(tant les que ho estaven abans del confinament com les que han patit un ERTO durant aquest període) refereixen simptomatologia de depressió en un 33,7% i d’ansietat en un 35,4%, i un 81,7% reporten malestar emocional. 

Altres grups d’interès

  • Els i les professionals de la saluttenen una prevalença de simptomatologia de depressió molt semblant a la de la resta de població (amb un 24,9% respecte al 22,8%) però en canvi, els nivells d’ansietat són més elevats (un 31,3% respecte al 26,9% de la població general).
  • Per contra, les persones jubilades, tot i patir nivells elevats de depressió, ansietat i malestar emocional, són el grup amb les prevalences més baixes, amb un 11,6%, un 15% i un 63,8% respectivament.

Estratègies d’afrontament i factors de protecció

Seguir una rutina, dedicar temps a un mateix i tenir un bon suport social  estan entre els factors protectors que redueixen a la meitat el risc de depressió, ansietat o malestar emocional

Addicionalment, com a factors de protecció específics per a la depressió o el malestar emocional destaca fer més activitats en família, en el cas dels homes adults, i tenir fills/es al càrrec que ocupin la meitat o menys del temps en el cas de població adulta. Aquestes mesures d’afrontament redueixen a la meitat el risc de depressió.

Dels resultats també es desprèn que realitzar activitats relaxants gairebé tots els dies (com escoltar musica) és un factor de protecció de l’ansietat en les persones més grans de 65 anys .

Preocupacions i factors de risc

La incertesa sobre la represa de la normalitat (com i quan) i els problemes de convivència a casa són algunes de les preocupacions que gairebé doblen el risc de patir problemes de salut mental.

Segons les respostes a l’enquesta, destaca que ni el temps en confinament, ni factors relacionats amb l’habitatge (com tenir o no balcó o pati, o el número d’habitacions), o fins i tot el número de persones vivint a la llar, no tenen afectació directa a la salut mental.

En canvi, els factors de risc que més afecten, multiplicant per dos el risc de patir depressió, d’ansietat i de malestar emocional, són la preocupació per no saber com ni quan es reprendria la vida normal, el fet de no tenir prou suport social i, com a principal, els problemes de convivència a casa.

En concret, sobre la depressió, les següents preocupacions són factors de risc importants, en funció de cada grup de població, ja que fan augmentar més d’un 50% el risc de tenir símptomes depressius:

  • en tots els grups, la preocupació pel fet de patir malalties cròniques que suposen un alt risc de contraure la Covid-19;
  • en homes i dones entre 44 i 65 anys, creure que el seu futur laboral empitjorarà amb la crisi de la pandèmia;
  • en persones més grans de 65 anys, el fet de no poder sortir ni visitar a les persones importants.

Entre els factors que augmenten més d’un 60% la probabilitat de patir ansietat, s’inclouen:

  • tant en homes com en dones, la preocupació perquè els fills estan neguitosos, no saben què fer i comporta tensions i problemes conductuals;
  • en homes més grans de 45 anys, creure que el seu futur laboral empitjorarà;
  • en dones entre 45 i 64 anys, tenir persones en situació de dependència a casa i haver d’ocupar-s’hi quasi tot el temps.
  • en persones més grans de 45 anys, la preocupació pel contagi de la Covid-19 (tan un mateix com la família);
  • en persones de més de 65 anys, la preocupació per la Covid-19, passant més de 2 hores al dia consultant noticies sobre el tema, o també pel fet d’estar sols i no poder cuidar-se.

Sedentarisme i nivell d’activitat física

El confinament comporta un increment de la inactivitat física i del sedentarisme. (vegeu Annex 1/Taula 3 del document d’Annexes)

Durant el període de confinament, l’enquesta mostra que el 50,2% de la població ha estat asseguda més de 6 hores al dia, el que significa un increment important del sedentarisme si es compara amb el 35,3% d’abans del confinament. Igualment la mitjana d’hores assegut ha augmentat en 2 hores, passant de 5 hores de mitjana segons l’ESCA 2018, a 7,1h durant el confinament.

L’activitat física també ha disminuït durant la crisi de la pandèmia si comparem el 34,8% de persones que manifesten tenir un nivell baix d’activitat física amb el 17,9% observat en l’ESCA del 2018. Aquesta disminució és similar tant en homes com en dones com entre els diferents grups d’edat.

Hàbits saludables

En general, l’enquesta mostra un empitjorament en la majoria de conductes i hàbits saludables. (vegeu Annex 1/Taula 4 del document d’Annexes)

Destaca el percentatge de persones que refereixen haver augmentat l’ús de pantalles, amb un 65,9%, el 54% que han disminuït l’activitat física i el 41,2% que refereixen un empitjorament de la qualitat del seu son

En quant a l’alimentació, un 30,5% de les persones enquestades refereixen un augment de la quantitat de menjar i un 16,2% en el nombre d’àpats, però, en sentit positiu, destaca l’augment també del consum de fruita i verdura (19,9%) i de llegums (14,7%).

Pel què fa al consum de substàncies, un 14,2% de les persones que ja bevien alcohol abans del confinament manifesten haver augmentat el seu consum durant aquest període i, entre les persones fumadores, un 16,4% també diuen haver fumat més.

Si s’analitza el consum de fàrmacs, es veu que un 6,9% de les persones que ja prenia tranquil·litzants, sedants i/o somnífers, diu haver-ne pres més.

En canvi, en el cas del cànnabis, només un 1% de la població que en consumia abans diu haver-ne augmentat el seu consum.

Aquesta mateixa tendència s’observa en el cas de l’ús de jocs en línia amb diners, ja que només un 1% declara haver incrementat el seu ús.

Fitxers adjunts

Decàleg per a un confinament saludable

Annexes. Resultats. Qüestionari Salut en temps de confinament pel coronavirus

Nota de premsa del Govern sobre els resultats de l’enquesta

Article publicat per Gencat l’1 d’agost de 2020

Font original: Gencat