Drogues i Sexualitat: Posa’t a prova! Participa i desmunta els mites.

Seguim amb les campanyes virtuals del curs “Salut, Drogues i Sexualitat Saludable” per a formar a joves estudiants de la Universitat Rovira i Virgili en Agents de Salut EPF.

Avui toca el llançament de la campanya realitzada per les estudiants d’Educació Social , Georgina Albesa, Cristina Corbella, Pau Dellà i Mireia Musté.

La campanya es titula: “Posa’t a prova! Participa i desmunta els mites sobre els Droguis i la Sexualitat” i consisteix en un joc amb preguntes sobre la reducció de riscos en el consum de drogues i la promoció de una sexualitat saludable.

Hi haurà una varietat de preguntes de cada temàtica i la tipologia d’aquestes serà variada, és a dir, hi haurà preguntes de vertader o fals, per tal de desconstruir mites; hi haurà preguntis de respostes curtes per a reflexionar i algunes de múltiple opció. En concret, consta de 9 preguntis sobre els drogues i 10 més sobre sexualitat.

Donada les circumstàncies de confinament en la qual ens trobem, aquest joc és durà a terme de manera virtual. Per tal de participar, és necessita un dispositiu, és a dir, és pot realitzar en un ordinador o en un telèfon mòbil.

A més, a l’última pregunta del test, hi ha una adreça web que dintre d’aquesta estan els explicacions i les argumentacions respectives de totes els preguntis del que per tal d’orientar els dubtes i els/els participants que poden aparèixer en el transcurs del joc, i així puguin adquirir un aprenentatge sobre els droguis i la sexualitat més ric i sòlid.

La Campanya

A continuació, els presentem el cartell de la campanya. Per a accedir a ella només has de fer clic en la següent imatge cartell.

Per a accedir a la web amb explicacions a les preguntes, fes clic aquí

Perquè aquesta campanya?

Les estudiants ens expliquen què va ser el que els va motivar a realitzar una campanya així:

En l’actualitat tots els joves tenen a l’abast molta informació sobre les drogues i les seves conseqüències, també sobre la sexualitat i tot el que comporta aquest concepte. Però, realment tota la informació que reben és fiable?

Dins del sistema educatiu no entra tot el món de l’educació sexual o de les drogues, com a màxim els i les alumnes reben una xerrada durant l’ESO en la qual només expliquen l’essencial que són els preservatius i que els hem d’utilitzar per a no quedar les dones embarassades. Per això, el que es pretén amb aquesta acció és llançar una campanya per la qual aconseguir desmuntar alguns mites sobre aquests dos conceptes, per veure la informació que tenen els i les participants i, sobretot, perquè usuaris universitaris i universitàries puguin adquirir aquests coneixements.

Campanya creada per les estudiants URV:

  1. Georgina Albesa
  2. Cristina Corbella
  3. Pau Dellà
  4. Mireia Musté


Cànnabis: Creus saber-ho tot sobre el cànnabis? Comprova-ho…

Benvingudes i benvinguts a la campanya social de sensibilització i conscienciació sobre el consum responsable del cànnabis que han pensat i dissenyat un grup d’estudiants del curs “Salut, Drogues i Sexualitat Saludable” del projecte En Plenes Facultats de la Fundació Salut i Comunitat que es va impartir durant el segon semestre acadèmic en la Universitat Rovira i Virgili.

Aquesta intervenció forma part d’un seguit de campanyes en format “online” com a resultat de l’adaptació a la qual s’ha vist forçada el curs de l’En Plenes Facultats després de l’expansió de la pandèmia del virus SARS-CoV-2 a Espanya i la resta del món.

Per tant, durant els següents dies, l’alumnat de l’EPF de diferents campus universitaris estaran bolcats al disseny i llançament d’aquesta mena de campanyes per a conscienciar sobre l’ús de drogues i de la promoció de la sexualitat saludable en l’àmbit universitari.

La primera campanya consta, entre altres coses, del següent cartell, a través del qual podràs accedir a la pàgina web que hem creat amb divertits jocs: Trivial: Sabries respondre correctement?, Sopa de Lletres: Efectes positius del consum de cànnabis i Mots encreuats: Efectes negatius del consum de cànnabis per a difondre informació empírica i contrastada sobre el cànnabis, així com també passar el missatge preventiu de reducció de riscos associat al seu consum, d’una manera creativa entre els i les companyes de la URV.

A continuació us presentem les activitats on podreu comprovar si realment sabeu tot allò que comporta el consum d’aquesta substància.

Fes clic en la imatge i comença a divertir-te

Cartell

Us animeu a participar en aquesta prova?
No serà fàcil arribar al final…

Campanya creada per les estudiants URV:
Ester Capdevila Rosa
Nadia Mariana Nieto Sabio
Dakota Pérez Serrano
Sandra Miralles Gil

Dia de la Visibilitat Trans: més que una commemoració

A Colòmbia ser una persona trans significa enfrontar-se a situacions de discriminació, exclusió i indiferència. Els escenaris com l’accés a l’educació, a la salut, al treball o fins i tot a espais públics com el carrer, es converteixen en una problemàtica amb la qual cal lluitar cada dia. Avui, Dia Internacional de la Visibilitat Trans es commemoren tant les seves memòries com les seves lluites per la igualtat.

“Visibilitat” és un concepte que encara que sigui necessari, ha d’anar més enllà. Per exemple un d’aquests seria el “reconeixement”, que juga un rol important per a la cerca dels drets i la dignitat humana. Per a les persones trans, aconseguir-ho ha estat una labor que ha costat anys i vides. Avui dia, la constitució colombiana inclou en diversos dels seus articles la garantia i protecció per a les diversitats sexuals en els diferents escenaris de la societat, no obstant això, la majoria de vegades només es queda en paper.

La vulneració dels seus drets són una constant, sobretot en un país on les xifres de la violència contra la població LGBT són una de les més altes a Amèrica Llatina: segons l’informe “El prejudici no coneix fronteres” donat a conèixer en el 2019 per 10 organitzacions defensores de drets humans de lesbianes, gai, bisexuals, trans i intersexuals de la regió, entre 2014 i 2019 prop de 1300 persones LGBT van ser assassinades a Llatinoamèrica. Colòmbia va ocupar el segon lloc amb 549 assassinats, dels quals 195 serien un crim d’odi per raó de la seva orientació sexual.

El crim d’odi és una de les violències que més ha estat visibilitzada per la seva gravetat i importància de generar mecanismes immediats de protecció davant un desolat panorama, però la insistència per part d’organitzacions LGBT, especialment les conformades per persones trans, qui són moltes vegades les més afectades. Aquests crims obeeixen a un assumpte més estructural i és l’arrelament cultural d’estereotips estigmatitzadors cap a la població trans que promouen l’odi i l’exclusió.

Un exemple d’això, i un dels més comuns, és en el procés de transició de sexe. Quan una dona o home trans inicia el seu trànsit cap al canvi de sexe i les entitats de salut encarregades de garantir i complir amb el procés sense inconvenients, especialment de manera diferencial, genera una sèrie d’obstacles que van des de la consulta amb un metge que no entén aquesta perspectiva de gènere i re victimitza, fins al de les Entitats Promotores de Salut (EPS) que generen una sèrie d’impediments en l’aprovació de procediments quirúrgics que consideren molt costosos per a invertir-los en una persona transgènere.

Masculí o femení: l’exclusió en les institucions

Paula Álvarez és una dona transgènere, que actualment resideix a Bogotà, però ha passat la major part de la seva vida a Bucaramanga. Fa prop de set mesos va prendre la decisió de realitzar el seu Tractament de Reemplaçament Hormonal –TRH-, que en poques paraules significa transformar els caràcters sexuals del cos, cas de la hormonació.

Paula, com a milers de dones trans, l’enfrontament contra les institucions, que encara que la constitució reconeix a aquesta població, és un dels més difícils a causa dels estigmes que les violenta i re victimitza. Quan Álvarez va començar el tractament es va veure en moltes situacions que li van generar temor i qüestionaments sobre la seva continuació. Veure’s atesa, diagnosticada per professionals de salut que no entenien la seva identitat de gènere, i que fossin ells mateixos els encarregats de vetllar per la seva salut mental i física li va fer entendre que a penes seria el començament per al seu reconeixement davant les institucions colombianes.

“Molts professionals diuen que és preferible pagar els problemes de diabetis, de càncer als problemes de disfòria de gènere. A més molts professionals de la salut veuen l’assumpte també com quelcom ‘sexoso’, fetitxista o simplement alguna cosa per a cridar l’atenció”, apunta Paula, en referència a la seva experiència amb  el sistema de salut.

Les percepcions sobre la població trans, elemental per als tractaments de salut, varien en dos vessants: la de l’Organització Mundial de la Salut –OMS- i la seva Classificació Internacional de Malalties -CIE-, qui des del 2018 va deixar de reconèixer-ho com un trastorn d’identitat de gènere a condició estretament relacionada la salut sexual; l’altra és la de l’Associació Estatudinenca de Psiquiatria -APA- i el seu Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals –DSM-, que en la seva última categorització va deixar de ser un trastorn d’identitat sexual a un diagnòstic de disfòria de gènere.

Aquesta última classificació del DMS, que ho identifica com una disfòria de gènere, ha problematitzat el panorama, ja que actualment a Colòmbia no hi ha cap protocol diferencial per a atendre persones trans i el diagnòstic es limita a apreciacions del mèdic tractant.

Una de les apreciacions més problemàtiques poden ser aquelles que estan basades en el psicològic, perquè el test que mesura la feminitat o masculinitat d’una persona que vol iniciar la seva transició és reduccionista i no està concorde a moltes realitats socials i personals, perquè preguntes com:  “t’agrada el rosa o blau? ets tosc o delicat?, “consumeixes drogues per la teva condició?”, a vegades resulten molt desubicades tant en els seus resultats com la manera en què es tracta.

Així com les entitats de salut, en la majoria de les institucions no existeix un reconeixement ni inclusió d’aquesta població, ni molt menys hi ha pedagogia sobre aquest tema. Per a la majoria només existeix la concepció binària del femení i masculí.

El Dia Internacional de la Visibilitat Trans

Cada 31 de març es commemora internacionalment aquesta data que busca una sensibilització contra la discriminació de les persones trans a escala mundial. L’activista transgènere estatunidenca Rachel Cradall va fundar en 2009 aquest dia com a protesta contra la falta de visibilització de les persones trans, ja que ni en els dies de les celebracions mundials de LGBTI+, eren tingudes en compte de manera diferencial.

A pesar que hi ha una data que commemora les morts de les persones trans (Dia Internacional de la Memòria Trans), considerava que era necessària altra que no necessàriament fora per als i les mortes.

Notícia redactada i publicada per Colombia Informa el 31 de març 2020

Font original: Colombia Informa