La profilaxi preexposició (PrEP) al VIH ja està disponible a Catalunya

Imatge recuperada des de Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT)

  • El tractament suposa una estratègia de salut pública molt efectiva per a prevenir el VIH en persones amb elevat risc d’infecció

  • L’ús del fàrmac, combinat amb altres mesures de prevenció, està reduint els nous diagnòstics de VIH als sistemes públics de salut que han assumit dispensar-lo

  • Catalunya el finançarà íntegrament, després d’impulsar estudis per analitzar la seva factibilitat i d’afavorir la seva comercialització

El nou tractament per a la prevenció del VIH -l’anomenada profilaxi preexposició (PrEP), començarà a dispensar-se a càrrec del sistema públic català de salut amb la previsió de beneficiar prop de 2.500 persones a Catalunya. Així ho han avançat el secretari de Salut Pública, Joan Guix; el director del Programa de Prevenció, Control i Atenció al VIH, les ITS i les Hepatitis Víriques, Joan Colom; i la directora de l’àrea de Serveis Assistencials del Servei Català de la Salut, Xènia Acebes. Ho han fet en una roda de premsa per explicar les novetats de la inclusió d’aquest fàrmac que s’ha demostrat molt eficaç en la prevenció del VIH en persones amb un risc elevat d’infecció d’aquest virus.

En concret, la PrEP es recomana a homes que tenen sexe amb homes, dones transsexuals, i persones que exerceixen la prostitució sense utilitzar el preservatiu. Es considera que aquest col·lectiu de persones té una incidència de VIH superior a 2 casos per 100 persones l’any. L’únic fàrmac autoritzat per ara com a PrEP és un sol comprimit d’una sola presa diària per via oral, que es tolera bé i no presenta efectes secundaris rellevants.

A nivell individual, la PrEP és gairebé del tot efectiva si es pren com es prescriu, un fet que queda reservat a facultatius del sistema sanitari públic amb experiència en l’àmbit de la infecció per VIH i altres infeccions de transmissió sexual (ITS) i en l’ús d’antiretrovirals. Es preveu una implantació de l’estratègia adaptada a les diferents realitats territorials i apropant-la a les necessitats de la població a qui es dirigeix. En concret, es prescriurà a les unitats d’ITS de Drassanes Express i de BCN Checkpoint, així com a les 19 unitats funcionals de VIH-SIDA que hi ha repartides per arreu de Catalunya: a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, a l’Hospital de Girona Doctor Josep Trueta, a l’Hospital de Viladecans, a l’Hospital de Bellvitge, a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, a l’Hospital Vall d’Hebron, a l’Hospital Clínic de Barcelona, a l’Hospital Mútua de Terrassa, a l’Hospital de Sabadell, a l’Hospital de Vic, a l’Hospital del Mar – Hospital de l’Esperança, a l’Hospital General de Granollers, a l’Hospital Sant Joan de Déu, a l’Hospital Santa Maria, a l’Hospital de Sant Pau, a l’Hospital de Mataró i a l’Hospital de l’Hospitalet – Hospital Moisès Broggi.

A nivell poblacional, combinada amb altres estratègies de prevenció (com el cribratge del VIH i la promoció de l’ús del preservatiu) la PrEP s’ha evidenciat que està contribuint a reduir els nous diagnòstics de VIH, que a Catalunya s’estimen en 600 anuals.

De fet, on s’ha implementat des del sistema públic l’estratègia ha estat més exitosa, entre d’altres raons perquè així es vol reduir el nombre de persones que estan usant la PrEP pel seu compte, adquirint-la per internet malgrat estar prohibit i exposant-se al perill que això comporta en quant al desconeixement de l’origen i la veracitat del fàrmac o a la manca d’un seguiment professional adequat. En aquest sentit, l’estratègia PrEP va més enllà de la prescripció d’un fàrmac, sinó que suposa una intervenció integral que inclou cribratge, diagnòstic i prevenció d’altres ITS, consell assistit per a detectar altres necessitats i derivació a diferents serveis i recursos especialitzats.

Catalunya, impulsora de la PrEP

Des de l’any 2015 Catalunya treballa per la implementació de la PrEP amb grups d’experts per valorar la factibilitat i el monitoratge d’aquesta estratègia. De fet, des de Catalunya es va impulsar l’aprovació de la PrEP i la sol·licitud de la comercialització de la PrEP al Govern de l’Estat espanyol i s’han dut a terme tres estudis sobre la seva efectivitat que han permès tractar més de mig miler de persones que potencialment estaven en risc i entre les quals no s’ha produït cap nou cas d’infecció per VIH.

El finançament de la PrEP va a càrrec íntegrament de la Generalitat de Catalunya i suposarà una inversió aproximada de 840.000 euros.

Notícia escrita i publicada per Salut Publica.Gencat el 8 de novembre 2019.

Font original: SalutPublica.Gencat

Una vuitantena de joves són atesos a urgències cada cap de setmana a Catalunya per intoxicacions alcohòliques

Salut demana als espais d’oci nocturn i organitzadors de festes que promoguin les barres sense alcohol i potenciïn el consum d’aigua

Un joves fan unes cerveses en un bar | Mattias Diesel (Unsplash)

Les urgències d’hospitals o CUAPs atenen de mitjana cada cap de setmana a Catalunya 79 joves menors de 30 anys per intoxicacions alcohòliques. Aquesta és una de les dades que els responsables de Salut han donat a conèixer aquest dijous en el marc de la setmana de sensibilització sobre els riscos de l’alcohol, que vol implicar tota la societat davant el que és un “problema important de salut pública”.

El 7,7% de les persones d’entre 15 i 64 anys reconeix haver-se emborratxat alguna vegada en l’últim mes i entre els adolescents, de 14 a 18 anys, aquesta xifra arriba al 21,1%. La campanya posa el focus aquest any en els organitzadors de festes i festivals i els espais d’oci nocturn per demanar-los que garanteixin més espais segurs i saludables. Entre les propostes, potenciar el consum d’aigua i promoure les barres sense alcohol.

Un de cada quatre joves catalans de 14 a 18 anys (27,4%) ha begut de forma compulsiva en l’últim mes i ha fet el que s’anomena un episodi de binge drinking, ingesta elevada de begudes alcohòliques -cinc en el cas dels homes i quatre en el de les dones- en menys de dues hores.

El percentatge és pràcticament idèntic entre nois (27,5%) i noies (27,3%), segons les últimes dades disponibles, corresponents al 2016. Fa deu anys, el 2006, quasi la meitat dels adolescents (47,1%) havia fet aquest consum intensiu d’alcohol. En aquests episodis en què es beu tant d’alcohol, sovint es consumeixen també altres substàncies, especialment cànnabis.

Pel que fa a la població de 15 a 64 anys, un 11,5% ha fet una ingesta compulsiva d’alcohol, o binge drinking, en l’últim mes. En el cas dels homes és del 15,5% i en el de les dones, el 7,5%. “L’impacte de l’alcohol és molt important”, ha avisat el secretari de Salut Pública, Joan Guix.

Catalunya està molt lligada culturalment al consum d’alcohol i això dificulta advertir-ne els riscos i els efectes adversos. El 8,1% de les persones (11,9% en homes i 4,2% en dones) beuen alcohol cada dia mentre que un 9% (7,4% en homes i 10,6% en dones) es declara abstemi.

El 56,7% de les urgències relacionades amb el consum de substàncies ateses pels serveis hospitalaris de Catalunya van ser a causa de l’alcohol l’any passat. En total es van atendre 9.907 persones, que serien 27 al dia de mitjana. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va atendre 24.602 persones per intoxicacions alcohòliques i el 061 CatSalut Respon va gestionar 31.699 avisos per intoxicació etílica el 2018, un 3,6% més que l’any anterior.

L’alcohol és, de llarg i des de fa anys, la substància que genera més demandes de tractament als Centres d’Atenció i Seguiment a les drogodependències (CAS). Concretament, 5.879 persones, el 42,2% del total, van iniciar tractament per addicció a l’alcohol l’any passat. De mitjana, les persones que comencen un tractament per addicció a l’alcohol ho fan després de 28 anys de consum, un llarg període que mostra la integració de l’alcohol a la vida quotidiana.

També és la substància que més mal a tercers genera. Una dada aterradora del dany de l’alcohol en la salut d’un mateix i del que pot provocar en els altres: una de cada tres persones que van morir en accident de trànsit havia begut alcohol. Un altre cas en què l’alcohol és molt perillós per a tercers és durant l’embaràs, ja que pot provocar en el nadó trastorns de l’espectre de l’alcoholisme fetal (TEAF), com ara la síndrome de l’alcoholisme fetal (SAF), o tenir més risc d’infeccions o problemes d’aprenentatge, entre altres.

El subdirector general de Drogodependències, Joan Colom, ha assenyalat que encara s’observa consum d’alcohol en col·lectius de persones que no n’haurien de beure gens, com dones embarassades, malalts crònics o que prenen fàrmacs amb què no es pot beure. El consum d’alcohol per capita el 2016 a Catalunya va ser d’uns 9,5 litres, com a Suècia i Dinamarca i als països mediterranis, per sota de la mitjana europea, que és d’11,3 litres.

Un 4,5% de les morts estan relacionades amb l’alcohol a Catalunya

El consum d’alcohol és un problema molt important de salut pública, amb un impacte en la càrrega de morbi-mortalitat a Europa. A Catalunya, estudis recents situen la mortalitat relacionada amb el consum d’alcohol en el 4,5% del total.

Segons un informe de l’oficina europea de la Organització Mundial de la Salut (OMS), el consum d’alcohol va causar 291.103 morts a Europa el 2016, un 5,5% del total. D’aquestes morts, el 74% van ser d’homes i el 26% de dones, i el 23% de joves d’entre 20 i 24 anys.

Les principals causes de mort atribuïble a l’alcohol a Europa al 2016 van ser el càncer (29%), la cirrosi hepàtica (20%), les malalties cardiovasculars (19%) i les lesions (18%). Entre les dones, la principal causa van ser les malalties cardiovasculars (34,8%) i entre homes, el càncer (29,2%).

La principal causa de mort atribuïble a l’alcohol varia segons l’edat. En menors de 35 anys les lesions intencionades (suïcidis, homicidis) i no intencionades (accidents de trànsit, caigudes, cremades,…) són la principal causa; en persones majors de 65 anys ho són el càncer i les malalties cardiovasculars.

El consum d’alcohol té un impacte econòmic i social molt important. Segons un estudi, d’uns 155.800 milions d’euros anuals al món des de la vessant social. Un altre informa recent apunta que les pèrdues en productivitat associades a la mortalitat atribuïble a l’alcohol a l’estat espanyol s’estimen en més de 2.000 milions d’euros i conclou que invertir en salut comporta una disminució dels costos socials atribuïbles a l’alcohol.

Reduir la publicitat de l’alcohol a les festes

La campanya ‘L’alcohol és responsabilitat de tothom’, que el Departament de Salut va llançar l’any passat i a la qual enguany dona continuïtat, vol interpel·lar tots els actors per prevenir sobre els riscos del consum d’alcohol, de les administracions als municipis, les empreses productores de begudes alcohòliques, els cossos de seguretat, els comerciants, els centres educatius, els professionals de la salut, els mitjans de comunicació, les famílies, les amistats i un mateix.

Salut ha posat el focus aquesta vegada en l’oci nocturn i els organitzadors de festes per demanar-los que garanteixin que aquests espais siguin entorns saludables i de convivència. Salut proposa reduir la publicitat de l’alcohol i evitar el patrocini de les empreses productores en les activitats d’oci programades.

També demana no promoure l’alcohol en general; potenciar el consum d’aigua; diversificar l’oferta de begudes alcohòliques; promoure les barres sense alcohol; formar el personal que dispensa les begudes; comptar amb estands de sensibilització i reducció de riscos; promoure una actitud exemplar entre els organitzadors de la festa i afavorir l’ús del transport públic.

Escrit i publicat per ACN el 21 de novembre 2019 per Social.cat

Font original: Social.cat

LA SENTÈNCIA CONTRA LES DONES QUE USEN DROGUES

Des de la línia #DrogasYGénero de la Fundación Salud y Comunidad, els projectes Observatori Noctàmbul@s, #ProyectoMalva i En Plenas Facultades ens sumem a aquest manifest on denunciem la sentència de Manresa, que reforça i perpètua el càstig i la violència contra les dones que usen drogues.

#SentenciaMasclista

Aquí el text complet:

LA SENTÈNCIA CONTRA LES DONES QUE USEN DROGUES

“Els serveis i entitats sota signants que treballem amb persones que usen drogues, volem manifestar, pel que fa a la sentència del cas anomenat «la manada de Manresa», un seguit d’observacions.

Considerem que la categorització de “violència i intimidació” està pensada i redactada des d’una òptica patriarcal, ja que només s’associen a la violència o intimidació les agressions físiques contundents i la presència d’armes blanques o de foc. És evident que la violència té moltes més cares que aquesta, i aprofitar un estat de semi consciència d’una persona per agredir-la és violència sense cap mena de dubte.

Que l’estat de semi consciència sigui per un consum voluntari de drogues hauria de ser totalment irrellevant, i molt menys un pal·liatiu pels agressors.

Una sentència com aquesta augmenta l’estigma sobre les dones consumidores, ja que de manera indirecta les co-responsabilitzen de l’agressió. Això fa créixer la doble penalització que ja pateixen les dones consumidores, per ser dones i per consumir drogues. No ens cansem de denunciar que la mirada androcèntrica, masclista i patriarcal envers el consum de drogues fa que aquest consum, en cas d’agressió, funcioni com a un atenuant per als agressors i un agreujant per a les agredides. Aquesta mirada dual i desigual en funció del gènere de la persona consumidora crea un clima d’impunitat que des dels nostres projectes volem denunciar.

Des dels programes de Reducció de Danys i Prevenció de Riscos associats als consums de drogues, fa anys que denunciem l’error de seguir col·locant les drogues en un paradigma moral, que les faci un tabú social. Igual que fa anys també que apuntem a la doble estigmatització i càstig social que pateixen les dones consumidores. Per tant, volem remarcar que una sentència com aquesta perpetua l’estigmatització de les dones, les culpabilitza, les desprotegeix i les agredeix.

Finalment, recordem que és imprescindible la incorporació de la perspectiva de gènere en l’àmbit de les drogues i l’àmbit judicial així com l’abordatge feminista de tots els aspectes relacionats amb el consum: és una qüestió de justícia, d’efectivitat i, sobretot, de drets”.

Setmana de sensibilització sobre els riscos del consum d’alcohol 2019

En el marc del Dia sense Alcohol, el 15 de novembre, la Sub-direcció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya impulsa, aquest any 2019, per sisè any consecutiu la Setmana de sensibilització sobre els riscos del consum d’alcohol del 11 al 17 de novembre. D’aquesta manera se suma a la mobilització de la societat civil europea Awareness Week Alcohol Related Harm.

L’any passat, vàrem impulsar la campanya,  “L’Alcohol és responsabilitat de tothom”, amb la iniciativa  “Jo m’hi adhereixo” on s’hi van sumar diferents personalitats públiques, com la Consellera de Salut, Alba Vergés, els periodistes Jordi Basté i Mònica Terribas i el jugador del Futbol Club Barcelona Sergi Roberto, entre altres. L’acollida va ser molt positiva i va tenir una àmplia repercussió en els mitjans de comunicació.

Enguany continuem sumant adhesions al lema de la campanya i us volem demanar la vostra implicació. L’objectiu és aconseguir el major nombre d’adhesions possibles. Participeu!!!

 

Com adherir-se a la campanya

Us animem a gravar un vídeo  (en horitzontal) dient la frase  “Alcohol és responsabilitat de tothom; jo m’hi adhereixo” i que el compartiu a les xarxes amb l’etiqueta #responsabilitatdetothom. Indiqueu el vostre nom i a què us dediqueu o, si ho preferiu ens ho podeu enviar a: alcoholmenysmillor@gencat.cat.

Sobre la campanya

La sensibilització i la prevenció sobre els riscos del consum d’alcohol és responsabilitat de tota la societat. És cosa de tothom.

Des de l’administració, els municipis, qui organitza festes i esdeveniments, les empreses productores de begudes alcohòliques, els cossos de seguretat, els i les comerciants, els centres educatius, els i les professionals de la salut, els mitjans de comunicació, les famílies, el grup d’amistats, i un mateix. #alcohol #responsabilitatdetothom

Aquesta campanya vol posar l’accent en la importància de la prevenció comunitària, per conscienciar a tots els agents que treballen en sectors que tenen una incidència directa en intervencions preventives comunitàries com són: comerciants, empresaris o treballadors en espais d’oci nocturn, cossos de seguretat (mossos, policia local), etc.

I també per a tota la ciutadania, que a nivell individual tenim una incidència i responsabilitat en els riscos associats al consum d’alcohol tant per un mateix com per a tercers.

Decàleg

LA SENSIBILITZACIÓ SOBRE ELS RISCOS ASSOCIATS AL CONSUM D’ALCOHOL ÉS RESPONSABILITAT DE:

  • L’administració quan promou polítiques preventives efectives.
  • Els municipis quan destinen recursos per promoure espais d’oci saludables, atractius i segurs, per a tothom.
  • Qui organitza festes i esdeveniments quan apliquen bones pràctiques en dispensació d’alcohol en barraques, locals i barres.
  • Les empreses productores de begudes alcohòliques quan eviten fer campanyes de promoció adreçades a joves i menors i adverteixen dels aspectes legals en l’etiquetatge.
  • Els cossos de seguretat quan promouen el respecte i el compromís amb la normativa.
  • Els i les comerciants quan dispensen begudes alcohòliques només a majors d’edat.
  • Els centres educatius quan implementen programes de prevenció en què els joves reflexionen i debaten sobre el consum.
  • Els i les professionals de la salut quan detecten consums de risc i assessoren per disminuir-los.
  • Els mitjans de comunicació quan treballen la informació de forma rigorosa i no alarmista.
  • Les famílies quan eduquen els seus fills i filles en la reflexió i l’exemple, actuant com a model.
  • El grup d’amistats quan es diverteixen de forma sana, respectuosa i tenen cura entre ells i elles.
  • Un mateix quan es compromet amb la seva salut i la de les altres persones.

La prevenció comunitària

La prevenció comunitària pot ser considerada des d’un doble vessant: d’una banda, com una metodologia de treball que pretén assolir uns determinats objectius col·lectius mitjançant la mediació professional i, de l’altra, com un àmbit d’actuació (intervenir sobre un barri, un municipi o un grup de població determinat que comparteix un sentiment d’identitat pròpia perquè els seus membres tenen en comú una cultura, un sentiment d’identitat, uns valors i unes normes).

Els components de les intervencions comunitàries són els vincles recíprocs que s’estableixen, la interacció, el sentit de pertinença i la solidaritat. I a partir d’aquest reconeixement es pretén assolir un canvi “des de baix”, perquè les persones i els grups socials són considerats agents potencials de canvi, i no només com a receptors de solucions dissenyades per professionals. En aquest sentit, la implicació de la comunitat és un component necessari per assolir una prevenció eficaç al costat de l’Administració quan promou polítiques preventives efectives. “GUIA DE RECOMANACIONS PER A LA PREVENCIÓ COMUNITÀRIA EN L’ÀMBIT DE LES DROGUES”.

 

 Font original: Drogues.gencat.cat