‘WikiLove’, una “enciclopèdia virtual” sobre temes de sexualitat i afectivitat

El projecte ‘WikiLove’, desenvolupat per dues estudiants de Psicologia de la UAB, busca ser un recurs perquè els/les estudiants puguin ampliar els seus coneixements de sexualitat, i compta amb el seguiment i acompanyament del Programa de Salut de la FAS.

 

Creus que en saps prou de sexualitat? Què li diries a la teva parella si et confessés que és demisexual? I si et demanés de practicar “Tickling” amb tu? Totes les respostes a aquestes preguntes i conceptes ara es poden trobar a ‘WikiLove’.

Disponible a través de la seva pàgina web i del seu compte d’Instagram (@wikilove_oficial), és una plataforma que busca ser una enciclopèdia sobre temes de sexualitat, focalitzada no només en termes de risc i prevenció sinó també en la forma normativa de sexualitat. El seu objectiu és donar a conèixer pràctiques sexuals poc reconegudes i entendre que són perfectament vàlides, proporcionant informació i pautes tenint en compte les diferències de gènere. A més, el projecte vol demostrar que el coneixement de la sexualitat disminueix les conductes de risc.

Així, a la pàgina web es troben una llista de termes dividits en “Relacions sexuals”, “Pràctiques sexuals” i “Orientacions sexuals”, amb informació fiable i objectiva de cada un d’ells. S’hi poden trobar descripcions dels termes, si hi ha variacions/tipus, d’on provenen, curiositats o anècdotes, possibles riscos i enllaços d’interès.

Es tracta d’un projecte creat per l’Andrea Fernández García i la Marina González León, estudiants del grau de Psicologia, en el marc del seu Treball de Fi de Grau (TFG). ‘WikiLove’ compta amb el suport del Programa de Salut de la Fundació Autònoma Solidària, que segueix i acompanya el desenvolupament del TFG.

D’aquesta manera, el Programa de Salut aposta per seguir potenciant la seva incidència curricular mitjançant projectes d’Aprenentatge i Servei (ApS) de la UAB.

Publicat el 26 de febrer 2019 per a UAB

Font Original: FAS-UAB

La revolució del clítoris

Fa dècades que dones del món de la cultura treballen per trencar amb el tabú de la masturbació femenina. Avui alcen la veu de manera unànime: el dia que l’orgasme femení s’emancipi de la sexualitat patriarcal, el món sencer es capgirarà

La revolució  del clítoris / IL·LUSTRACIÓ: MARI FOUZ

IL·LUSTRACIÓ: MARI FOUZ

Anys 70. Betty Dodson (1929, Kansas, EUA) va obrir les portes del seu apartament a Manhattan, Nova York, per fer tallers d’educació sexual per a dones. Animava les assistents a explorar els seus genitals amb l’ajuda d’un mirall i també a observar-se entre elles. En aquella investigació, moltes dones descobrien per primera vegada el seu clítoris, amb les seves múltiples formes i mides i, sobretot, el seu potencial com a activador de l’autoplaer. Paral·lelament, Dodson l’any 1974 publicava Liberating masturbation: a meditation on self love, un dels llibres més importants de l’època sobre masturbació femenina. La punta de llança de la seva lluita era el tabú que encara perdura sobre la sexualitat femenina. Afirmava que la igualtat de gènere començaria amb l’emancipació de l’orgasme femení, i que el nou feminisme naixerà a través de l’expressió del plaer sexual de les dones.

Però Dodson no és l’única que s’ha adreçat a les dones per trencar el silenci al voltant de la seva sexualitat. Com ella, moltes veus del món de la cultura han sorgit per reivindicar la necessitat d’anomenar i visibilitzar tot allò que envolta la sexualitat femenina: la vagina, la vulva, el clítoris, la masturbació i l’orgasme.

Assumpta Bassas és doctora en història de l’art a la Universitat de Barcelona, investigadora de l’art des de perspectives feministes i, concretament, estudiosa de les artistes catalanes dels anys 70. “Per a mi, no es tracta de visibilitzar la masturbació femenina públicament en un marc sexualitzat patriarcalment, sinó de crear i treballar en circuits de relació educativa i comunitària, i continuar impulsant el sentit lliure del plaer de ser dones, per una nova cultura de la sexualitat no patriarcal. Crec que totes i tots ens hi juguem moltes coses”, assenyala.

Un dels projectes de Bassas ha estat l’estudi de l’obra de Mari Chordà (Amposta, 1942), una autora molt coneguda en l’àmbit del feminisme a Catalunya, sobretot en el marc de l’activisme, més que no pas pel seu vessant d’artista visual. Bassas parla de La gran vagina (1966) de Chordà, que forma part de la sèrie anomenada Vaginals, i explica que “pren com a punt de partida la necessitat de donar llenguatge al coneixement del propi cos, des de la lliure curiositat i la consciència de llibertat femenina”. D’aquesta manera, assenyala Bassas, “Chordà és una de les artistes pioneres en la recerca de representació d’una experiència lliure de la sexualitat i el plaer femení”.

També de l’època dels anys 70 destaca el text La mujer clitoriana y la mujer vaginal, de la crítica i escriptora Carla Lonzi (Florència, 1931 – Milà, 1982), fundadora amb la pintora Carla Accardi i l’escriptora i periodista Elvira Banotti del grup Rivolta Femminile a la Itàlia dels anys 70. En aquest text Lonzi conclou que el mite de la dona amb orgasmes vaginals no és altra cosa que un mecanisme del patriarcat per reduir la finalitat de les relacions heterosexuals a la procreació, sense tenir en compte el plaer com a únic objectiu. La dona clitoriana representa, per a Lonzi, el reconeixement de la sexualitat femenina autònoma i lliure del captiveri de la cultura masculina.

En aquest camí de fer polític el que és íntim trobem l’exemple de Las muertes chiquitas, de Mireia Sallarès (Barcelona, 1973), un documental fet amb entrevistes a més de 30 dones de diferents zones de Mèxic. Sallarès utilitza l’orgasme femení com a fil conductor de les converses. A través de les veus femenines, confronta la sexualitat íntima amb l’erotisme construït pels mecanismes de control ideològic i cultural.

Val la pena mencionar la representació explícita de la vagina i la masturbació que han dut a terme altres artistes com Paula Bonet (Vila-real, 1980) a La sed, en què recollia la veu de moltes dones i transformava en imatges i textos temes com l’angoixa, el sexe, la mort i el suïcidi. O també la il·lustradora María Hesse (Huelva, 1982), que també ha contribuït amb la seva obra a denunciar el desconeixement que encara existeix sobre el cos de la dona i el seu erotisme.

Obsessió i analfabetisme

Anant a l’epicentre de l’autoplaer femení hi trobem el clítoris, un òrgan no només desconegut per moltes dones, sinó mutilat diàriament com a metàfora de la dominació masculina. En aquest sentit, el treball de Sophia Wallace Cliteracy és un projecte multidisciplinari que explora la paradoxa de la realitat en què vivim: l’obsessió global pel cos de la dona, i al mateix temps l’analfabetisme al voltant de la seva sexualitat. L’obra de Wallace pretén ser una nova manera de parlar dels cossos.

“El clítoris és un òrgan i té drets, entre els quals hi ha no tan sols el dret a no ser mutilat, sinó el dret a proporcionar plaer, que és part de la seva essència”, afirma Wallace en la seva conferència TED. L’artista es pregunta com pot ser que arribéssim a la Lluna 29 anys abans que descobríssim l’anatomia del clítoris, com pot ser que encara molta gent no sàpiga que el clítoris no és un botó. “El clítoris és un iceberg, amb 8.000 milions de nervis a les seves glàndules, però la major part de l’òrgan és intern”, adverteix Wallace.

Més a prop de casa tenim referències com la d’Eva Baltasar (Barcelona, 1978) a Permagel (Club Editor / Literatura Random House, 2018), que parla sense embuts de la masturbació i l’autocomplaença en un relat que contribueix a la normalització del descobriment de la sexualitat femenina des de la infància. O també l’obra de teatre L’habitació del costat, que actualment es representa a La Villarroel. Dirigida per Julio Manrique i protagonitzada per Carlota Olcina, es tracta d’una peça que aborda el descobriment del plaer femení durant l’anomenada època victoriana a la ciutat de Nova York, amb tota la transgressió i revolució que significa parlar del gaudi femení en aquell moment.

La mirada de l’altre

I què han fet els homes sobre la sexualitat femenina al llarg de la història? ¿La seva mirada ha estat lliure de la presumpta cosificació de la dona? Tenim exemples que han remogut consciències, com el de L’origen del món (1866), de Gustave Courbet (1819, Ornans – 1977, La Tour-de-Peilz), que en realitat va ser un encàrrec d’un diplomàtic turcoegipci i, per tant, pot ser considerada, no com una representació de l’autocomplaença femenina, sinó com un peça feta per satisfer les necessitats d’un home. Alguna cosa similar passa amb Duchamp (1887, Blainville-Crevon – 1968, Neuilly-sur) i el seu Étant donnés, una obra-instal·lació que consisteix en una pintura del cos panxa enlaire d’una dona nua que només es pot veure a través de les espieres d’una porta de fusta. De què es tracta? ¿És una de les obres d’art més influents de la història, o un exercici de voyeurisme de l’espectador?

Carlos Valdés, director creatiu de la productora Vinema, reconeix que existeix una censura molt gran sobre l’orgasme femení. “Tot el que engloba la masturbació femenina és encara un tabú”, assegura el responsable d’haver convertit en virals els últims anuncis del Saló Eròtic en un intent de denunciar la manca d’educació sexual que encara impera en la indústria del cinema eròtic. “Necessitem la mirada de les dones per desestigmatitzar el seu plaer”, assenyala Valdés.

Amb l’evidència que la lluita pels drets de les dones no és una moda de fa quatre dies, sinó un clam que s’alça des de fa dècades, el repte continua sent que les dones -i no els homes- expliquin i celebrin el seu propi orgasme sense censures, en un exercici creatiu i lliure al voltant dels seus desitjos i plaers més íntims.

Reportatge escrit i publicat per DÀLIA RAJMIL BONET l’11 de gener de 2019 per a Ara.cat

Font original: Ara.cat

De “gola vibrant” i “kokigami” a “vegà sexual”, el diccionari de sexe es posa el dia

El Termcat publica un recull que conté expressions com “sexe químic”, “ruptura a la francesa” i “parlar brut”

El diccionari de sexualitat i erotisme recull unes 150 expressions

Et resulta familiar la paraula “chemsex“? El “ghosting“? I el “dirty talk“? T’han sorprès mai amb un “kokigami“? Quina diferència hi ha entre el “poliamor” i la “plurisexualitat”?

Totes són termes amb més o menys popularitat que, ara, el Termcat s’ha encarregat de recopilar en el diccionari de la sexualitat i l’erotisme, que es pot consultar en línia.

“Sexe químic”, “ruptura a la francesa” i “parlar brut” són els equivalents de les primeres paraules que hem mencionat. El diccionari no només en fa la definició, sinó que en mostra els equivalents en castellà, francès i anglès.

En alguns casos, s’ha optat pel neologisme, com en el “kokigami”, definit com a “joc eròtic d’origen japonès que consisteix a embolicar el penis amb una disfressa de paper”.

“Gola vibrant” -“humming” en anglès, o emissió d’un so gutural mentre s’estimulen amb la boca els genitals de la parella-, “pim-pam” -equivalent a l'”aquí te pillo, aquí te mato”-, “vegà sexual” (persona vegana que manté relacions sexuals només amb vegans) o “brollada” (ejaculació femenina en què s’expulsa de cop una gran quantitat de líquid) són altres paraules que apareixen en el lèxic de la sexualitat i l’erotisme.

També hi apareixen “pornovenjança” (difusió, sobretot a les xarxes socials, d’imatges sexuals explícites sense el consentiment, per humiliar o fer xantatge a algú), “pèting” (els preliminars) o “ressaca sexual” (seqüeles físiques o emocionals després del sexe intens) són altres paraules que apareixen en el lèxic de la sexualitat i l’erotisme.

Imatge recuperada el 12 d’agost 2019 des d’https://www.ccma.cat/

En total, el Termcat recull uns 150 termes que volen oferir “una terminologia inclusiva sobre el sexe que aplegui perspectives, orientacions i tendències ben diverses”.

Tant la selecció de les expressions com, en molts casos, les denominacions, s’han consensuat a partir dels experts del Termcat i els suggeriments de l’equip de la revista “Time Out Barcelona”. La tria va passar després per la mirada del Consell Supervisor.

Des del Termcat remarquen que el diccionari està obert a noves actualitzacions, per la via del correu informacio@termcat.cat o amb l’etiqueta de Twitter #termeserotisme.

El de la sexualitat i l’erotisme és només un dels més de 120 diccionaris en línia especialitzats del Termcat.

Per cert, per si encara no ho heu buscat: el “sexe químic” és el que es practica en grup durant moltes hores seguides sota la influència de drogues de síntesi; la “ruptura a la francesa” és el trencament d’una relació sexual o afectiva, sovint per internet, en què s’interromp la comunicació amb l’altra persona de forma sobtada i sense donar-li cap mena d’explicació; i el “parlar brut” consisteix a parlar de forma obscena en l’intercanvi sexual per augmentar l’excitació.

Article redactat i publicat per CCMA el 13 de desembre de 2018 per a CCMA

Font original: CCMA

En Plenes Facultats a la trobada internacional d’organitzacions de reducció de danys i riscos a Vilna, Lituània

Participants de la trobada “Vilnius E-Network summit” reunits

Des del projecte En Plenes Facultats hem participat en el “Vilnius E-network Summit”, una reunió internacional d’organitzacions que treballen en reducció de danys i riscos amb gent jove.

El congrés, que ha tingut lloc a Vilna, capital lituana, durant els dies 19 i 20 de juliol, ha sigut organitzat per Youth Rise amb tres objectius principals: compartir l’estratègia digital, les millors pràctiques de xarxes de treball en línia i les lliçons apreses; discutir les necessitats, el grup objectiu i l’estructura del contingut de l’aprenentatge online i la biblioteca de recursos; i establir metes i objectius comuns per treballar conjuntament online i offline.

Per aquest motiu, durant els dos dies, cadascuna de les organitzacions que han acudit, ha presentat el seu projecte fent especial èmfasi en les diferents àrees i aspectes de la seva estratègia digital, enfocada, tant en l’objectiu amb el grup diana, com en la feina interna entre les mateixes persones treballadores del projecte.

Tècnica del projecte EPF, Oihane Urrutikoetxea, exposant sobre el treball perr-to-peer amb població universitària.

A més de l’ EPF, en el “Vilnius E-network Summit” han participat persones representants de diverses organitzacions del panorama internacional de la reducció de danys i riscos en joventut: Youth RISE (Internacional); Youth RISE Nigèria (Nigèria); YODA (Europa); Youth LEAD (Àsia-Pacífic); YPEER (Internacional); Y+ Network (Internacional); SSDP Austràlia (Austràlia); CSDP (Canadà); SSDP Europa (Àustria); SSDP Internacional; Girls in Green (Brasil) i DanceSafe (EUA).

Entre les reflexions aportades des de l’EPF sobre els aprenentatges del projecte vam destacar, per una banda, l’aposta per la metodologia peer to peer, ja que defensem que no hi ha ningú millor que les pròpies persones joves per transmetre els coneixements als seus companys i les seves companyes. Per una altra banda, la necessitat de tenir un discurs realista, que estigui en contacte amb la realitat del grup amb el qual treballem, les persones joves, i amb la realitat existent respecte a l’ús de drogues. Per últim, la importància de trobar l’equilibri entre la part online i offline del projecte, ja que considerem la primera com un suport i reforç de la segona, sense poder deixar de banda la presencia i el cara a cara a les intervencions.

Durant la trobada, hem pogut veure com moltes d’aquestes reflexions són compartides per companys i companyes d’altres projectes que treballen en reducció de danys en diferents llocs del món. També s’han aportat moltes altres reflexions sobre les polítiques de drogues nacionals i internacionals, fent èmfasi en la importància de la feina de les persones joves en aquest àmbit. A més, s’han compartit nombrosos aprenentatges relacionats amb les diverses eines i plataformes que poden resultar útils per la feina del dia a dia en els projectes.

Grup de treball en el “Vilnius E-Network summit”

El “Vilnius E-network Summit” ha resultat molt positiu per poder veure que, en parts tan diverses del món es treballa en la mateixa direcció, deixant de banda els discursos prohibicionistes i moralistes i fomentant la informació i la reducció de danys en l’ús de drogues entre les persones joves. Durant aquests dies, ha quedat patent la importància de fer xarxa, de conèixer altres realitats i explorar la feina que es duu a terme en aquestes per a descobrir que, encara que són diferents i cadascuna té les seves especificitats, en essència, els objectius són els mateixos.

En definitiva, s’ha pogut veure com hi ha gran quantitat d’eines que ens permeten i faciliten poder treballar en la distància, però també, que no podem deixar que es perdi la proximitat que dóna la presència i les connexions en el tu a tu, com és el cas de trobades com aquesta.

Redactat i publicat per Oihane Urrutikoetxea el 31 de juliol 2019 per a En Plenes Facultats