Les 5 principals formes en què el cànnabis pot afectar al cicle menstrual

El cànnabis, amb la seva rica gamma de fitocannabinoides, com el THC i el CBD, s’ha utilitzat en la medicina tradicional en relació amb la fertilitat i la reproducció. Actualment, els científics estan començant a descobrir l’important que el sistema endocannabinoide és per als mecanismes biològics que controlen aquests processos fonamentals.

Pot reduir la fertilitat durant la fase d’ovulació

El cannabis puede ayudar a calmar los dolores durante el período menstrual (© Amy Messere)
El cànnabis pot ajudar a calmar els dolors durant el període menstrual (© Amy Messere)

S’han realitzat varis estudis per analitzar la relació entre el sistema endocannabinoide i el cicle reproductiu femeni.

S’ha demostrat, en repetides ocasions, que els nivells de l’endocannabinoide fonamental anandamida varien radicalment en diversos moments del cicle menstrual.

Els nivells de anandamida semblen estar al punt més alt al moment de l’ovulació, quan l’ovari allibera l’òvul. Com la anandamida és un agonista dels receptors cannabinoides, es podria esperar que els nivells elevats de THC (que és també un agonista) no fossin necessàriament perjudicials per a l’ovulació.

No obstant això, uns quants estudis duts a terme en la dècada de 1970 i en els anys 80 suggereixen que el THC te una gran capacitat de bloquejar l’ovulació en molts mamífers, inclosos els primats (encara que no sembla haver-hi cap estudi específic realitzat en femelles humanes). Sembla que el THC ho fa mitjançant la supressió de la producció d’una hormona fonamental per al procés d’ovulació, coneguda com l’hormona luteinizant.

Igual que ocorre amb la majoria dels aspectes de la ciència dels cannabinoides, és necessari seguir investigant per establir exactament quin és el vincle entre el consum de cànnabis i l’ovulació. No obstant això, curiosament sembla que pot desenvolupar-se tolerància a l’efect de bloqueig de l’ovulació del THC en les consumidores habituals.

Pot reduir la menstruació dolorosa durant el cicle menstrual

El cànnabis s’ha utilitzat en la medicina natural tradicional de cultures de tot el món com un remei per a la dismenorrea o menstruació dolorosa. Com tothom sap, s’explica que la reina britànica Victòria hauria consumit cànnabis per alleujar els dolors que li produïa la menstruació—i tenint en compte que el seu metge personal va ser el famós metge del cànnabis William B. O’Shaughnessy, el més probable és que aquesta història sigui certa (i atès que ella li va nomenar cavaller uns anys més tard, va deure agrair-ho de debò)!

Avui dia, les dones de tot el món segueixen utilitzant el cànnabis per alleujar els seus dolors menstruals, i experimenten un gran alleujament subjectiu—no obstant això no s’han realitzat estudis formals que recolzin la seva eficàcia, i els processos biològics subjacents implicats no s’han definit.

No obstant això, és ben sabut que el THC pot actuar com un potent agent analgèsic i antinociceptiu (analgèsic és un terme general per a calmant; els antinociceptius específicament eviten que els nervis detectin els senyals de dolor). A més d’això, tant el THC com el CBD tenen la capacitat de reduir la inflamació, el que poden contribuir a la reducció subjectiva del malestar.

Suprimeix hormones claus durant la fase premenstrual

Se ha observado que el THC altera la duración del ciclo en monos Rhesus hembra (© Nina A.J.)
S’ha observat que el THC altera la durada del cicle en micos Rhesus hembra (© Nina A.J.)

Durant la fase premenstrual (també coneguda com la fase lútea), les fluctuacions hormonals poden causar una àmplia gamma de símptomes que inclouen dolor, irritabilitat, canvis d’humor, fatiga, i inflor. És ben sabut que els nivells de certes hormones, inclosa la progesterona, augmenten de manera significativa durant aquesta fase (mentre que altres hormones, incloent els estrògens, disminueixen).

Durant anys, els metges han receptat progesterona suplementària com a tractament per a la síndrome premenstrual sever, però la recerca recent indica que no és eficaç. De fet, encara que, en general, es creu que els símptomes premenstruales anormals estan relacionats amb nivells baixos de progesterona en un moment en què haurien de ser alts, algunes manifestacions de la síndrome premenstrual (el nom donat al fenomen pel qual s’experimenten símptomes anormalment greus durant aquest temps) semblen, de fet, estar relacionats amb nivells de progesterona excessius i nivells d’estrogen reduïts.

Resulta evident que els símptomes premenstruales el bastant greus com per classificar-los com a síndrome premenstrual són el resultat de les fluctuacions i els desequilibris hormonals. A més, no disposem de proves que suggereixin que el consum de cànnabis suprimeix el nivell de progesterona durant la fase lútea, a més d’alterar els nivells d’altres hormones importants conegudes com prolactina i cortisol. A més d’això,  l’efecte inhibidor del THC en l’hormona luteinizant, que comença al moment de l’ovulació, també s’ha observat durant la fase lútea (que és la finestra entre la pròpia ovulació i el començament del període menstrual).

Una vegada més, encara que no s’han descrit completament els mecanismes implicats, és clar que el sistema endocannabinoide exerceix algun tipus de paper, i que les dones que experimenten símptomes anormals en aquest moment es poden beneficiar de teràpies dirigides a força de cannabinoides.

De fet, hi ha infinitat de dones a tot el món que experimenten un alleujament subjectiu amb l’ús de cànnabis durant la fase premenstrual, encara que podria ser el resultat dels coneguts efectes relaxants i contra l’ansietat del cànnabis, més que de la influència directa sobre els nivells hormonals.

Pot reduir la durada del cicle menstrual

Una vegada més, es disposa d’escasses proves que el THC disminueixi la durada del cicle menstrual en les dones. En un estudi de 1986 sobre l’efecte del THC en l’hormona luteinizant, també es va observar que la durada general dels cicles menstruals es reduïa en les dones a les quals s’havia administrat cànnabis en comparació de les quals van rebre placebo.

Per tant, cal dur a terme més recerques sobre aquest tema abans que es pugui dir, amb algun grau de certesa, com i si la durada del cicle menstrual es veu afectada en les dones. Igual que ocorre amb l’efecte de bloqueig de l’ovulació del THC, pot ser que es desenvolupi tolerància ràpidament a qualsevol efecte possible.

Curiosament, els estudis més antics en primats no humans indiquen que el THC pot alterar la durada del cicle, però no necessàriament escurçar-ho: en un estudi de 1980 en micos Rhesus, la mostra tractada amb THC presentava un aclaparador i considerable augment en la durada del cicle. Una de les micos tenia un cicle que durava 145 dies, en comparació dels habituals 30!

Pot afectar a la implantació de l’embrió en l’úter

También se dispone de informes que afirman que el cannabis aumenta la excitación sexual en las mujeres (© SkillingsVideo)
També es disposa d’informes que afirmen que el cànnabis augmenta l’excitació sexual en les dones (© SkillingsVideo)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

S’han publicat diversos estudis importants durant l’última dècada que investiguen la influència que amb tanta precisió exerceix el sistema endocannabinoide sobre diversos processos clau relacionats amb la concepció i el principi de l’embaràs.

Diversos d’aquests estudis han descobert que els nivells de anandamida fluctuen dràsticament al llarg del cicle menstrual, i que els nivells estan en el seu punt més baix durant la “finestra d’implantació” (la petita finestra de temps, durant la qual l’embrió pot implantar-se amb èxit en l’endometri de l’úter, que sol produir-se dura uns tres dies, i comença de sis a nou dies després de l’ovulació).

En els estudis en els quals la anandamida s’ha incrementat artificialment en aquesta etapa, generalment no se produceix la implantació. Tenint en compte que tant la anandamida com el THC són agonistas dels receptors cannabinoides, sembla tenir sentit que el consum de THC durant la finestra d’implantació podria causar el mateix efecte (no obstant això, aquest concepte és massa simplista, i no es compleix necessàriament amb un sistema tan complex com el sistema EC).

No obstant això, fins que es realitzin noves recerques que aclareixin totalment la relació, la possibilitat que l’ús de cànnabis amb un alt contingut en THC pogués impedir que un òvul fertilitzat s’implanti en l’endometri durant la finestra d’implantació significa que és molt recomanable que les consumidores de cànnabis que desitgin quedar-se embarassades deixin de consumir cànnabis almenys 24 hores abans que comenci la “finestra d’implantació”.

El fet que el THC sembla tenir la capacitat no només d’inhibir l’ovulació, sinó també d’impedir la implantació d’òvuls fertilitzats en l’endometri, suggereix que el THC o els compostos similars podrien tenir potencial per utilitzar-se com a base per a fàrmacs anticonceptius no hormonals.

Com sembla ser que el fet que es desenvolupi tolerància és un problema propi del THC, probablement hi hagi millors candidats per a la recerca específica. Després de tot, si l’ús constant de THC fos suficient per evitar l’embaràs, les taxes de fecunditat serien dràsticament menors en les grans consumidores de cànnabis en comparació de la població general, i no hi ha gens que indiqui que així sigui!

No obstant això, hi ha proves substancials que el consum de cànnabis augmenta el plaer sexual en els i les usuàries, el que podria en certa manera contrarestar qualsevol efecte negatiu sobre les taxes de fertilitat…

 

Fuente: https://sensiseeds.com

Prendre drogues ajuda a tenir més sexe?

Una anàlisi conclou que encara que les persones que consumeixen més drogues i alcohol tenen més relacions sexuals, no existeix una relació de causa i efecte.

1468598636_751952_1468599116_noticia_normal_recorte1

De totes les drogues, solament l’alcohol, i molt lleugerament, incrementa les probabilitats de tenir sexe / Daniel Ebersole

Mark Renton, l’heroïnòman que interpreta Ewan McGregor en Trainspotting, descriu en aquesta pel·lícula el poder d’algunes drogues per segrestar la voluntat: “Jo vaig triar no triar la vida: jo vaig triar una altra cosa. I les raons? No hi ha raons. Qui necessita raons quan tens heroïna?” Renton justificava amb aquesta explicació el contrasentit del seu hàbit autodestructivo, però per a alguns científics no és suficient. George Richardson, professor de la Universitat de Cincinnati (EUA), ha buscat en l’evolució altres motius per a un mal costum omnipresent en totes les societats humanes i en totes les èpoques.

La influència no existeix, salvo de forma molt lleugera amb l’alcohol, que augmenta les probabilitats de tenir sexe, i amb la marihuana, que les redueix.

Prenem tot tipus de substàncies com l’alcohol, la marihuana o els bolets alucinógens malgrat les ressaques que ens deixen, el risc de quedar enganxats i els danys per a la salut a llarg termini. Algunes drogues, no obstant això, tenen efectes positius. El cafè o la coca fan desaparèixer la sensació de fatiga i l’apetit, els sedants hipnòtics com l’alcohol alleugen l’ansietat i els analgésics com l’opi calmen el dolor, produeixen eufòria i aplaquen la diarrea. Fins i tot el tabac pot tenir el seu costat beneficios. Un estudi amb la tribu Aka, un poble de caçadors recol·lectors centrafricà, va mostrar que els qui fumaven sofrien menys infeccions per paràsits freqüents en aquell grup que els que no ho feien. I alguna cosa similar s’ha observat amb l’ús de marihuana.

Al costat d’aquests enfocaments pragmàtics, Richardson va plantejar que l’ús de psicotrópics podia incrementar les possibilitats de tenir sexe. Alguns investigadors ja havien trobat correlacions entre el consum de drogues i una major activitat sexual i un major nombre de parelles sexuals. No obstant això, com explica l’investigador nord-americà, aquesta correlació no implica que siguin les drogues les que millorin les possibilitats d’aparellament.

En un article que publica en la revista Evolution and Human Behaviour al costat d’investigadors de les universitats de Nevada (EUA) i Macau (Xina), Richardson recorda alguna de les hipòtesis que s’han proposat per justificar una selecció natural de trets en principi negatius com la tendència a beure molt. La primera proposa que el consum excessiu d’alcohol va ser seleccionat indirectament en afavorir la impulsividad i l’agressivitat, que va poder ser útil per als humans prehistòrics a l’hora de competir per recursos en temps d’escassetat i buscar nous territoris en els quals prosperar. Alguns estudis amb macacos han observat que els individus amb nivells baixos de serotonina són més impulsius, abandonen el seu grup abans que la resta i sofreixen una mortalitat prematura més elevada. No obstant això, també tenen un major èxit reproductiu quan són més joves.

En una tribu africana s’ha observat que fumar els serveix per combatre els paràsits.

Una altra possibilitat explorada per altres científics suposa que el consum de substàncies és una parenceria de força, inútil com la cua gegantesca d’un paó, però vàlid per demostrar que es té tant poder que no importa malgastar-ho. Una tercera opció planteja que la utilitat de les drogues s’aconsegueix a través de la modulació de l’activitat cerebral. Si no es prenen en quantitats excessives, poden incrementar la cerca natural de recompenses, concentrant l’atenció, la memòria i la motivació al servei de nous recursos entre els quals s’inclourien potencials objectius sexuals.

Per tractar de dirimir si el vincle entre l’ús de drogues i l’èxit sexual és causal o no, Richardson i els seus companys van emprar equacions estructurals i van creuar dades nord-americanes a escala nacional. La seva conclusió és que la influència no existeix, salvo de forma molt lleugera amb l’alcohol, que augmenta les probabilitats de tenir sexe, i amb la marihuana, que les redueix. “El que hem observat és que, probablement, la gent que de per si mateix va a tenir més parelles sexuals té més tendència a prendre drogues”, apunta Richardson. “Pot tenir a veure amb la tendència d’aquestes persones a buscar noves sensacions”, afegeix. L’investigador explica que ara vol ampliar el camp d’interès del seu estudi per comprovar si existeix una relació entre el consum d’alcohol i les nostres relacions socials. “Crec que encara que de vegades pugui donar la sensació de que beure ens serveix per tenir més amics, és probable que no sigui així”, apunta. Ara està plantejant estudis amb bessons idèntics per aïllar la influència exclusiva de l’alcohol en la nostra sociabilitat.

Font: elpais.com

Projecte Home alerta de la manca d’estratègies de prevenció escolar a Catalunya

Projecte Home alerta que han crescut un 25% els casos de joves atesos per consum de cànnabis en cinc anys a Catalunya. L’ONG adverteix que aquesta substància és la droga il·legal més consumida pels adolescents, amb 4 de cada 5 joves atesos l’any passat per aquest motiu. I d’aquests la majoria, un 84%, són nois.

L’informe anual de drogues de l’entitat, que es va presentar el passat 1 de juliol , també alerta d’un increment dels menors d’edat, que representa el 44% del total de casos atesos. Davant les dades, el director de l’ONG, Oriol Esculies, ha advertit les administracions que:

És “urgent” implantar a les escoles “programes potents” de prevenció abans que regular els clubs cannàbics, una mesura que defensa però que considera “insuficient”.

Esculies ha denunciat que “no hi ha cap estratègia massiva a llarg termini” d’aplicació de programes educatius de prevenció a Catalunya que hagin demostrat la seva eficàcia. En aquest sentit, ha reclamat un “compromís polític” de tots els partits per aplicar plans de prevenció a les escoles. “Caldria incorporar-ho al currículum, com les matemàtiques o les ciències socials”, ha subratllat.

El director de Projecte Home ha criticat que sembli “més urgent la regulació del consum de cànnabis que la prevenció” malgrat estar “demostrat” que la prevenció funciona. “La millor inversió és prevenir i educar les noves generacions perquè es redueixin al màxim possible les addiccions a les drogues”, ha sentenciat. En aquest sentit, ha defensat que

La regulació del consum de cànnabis és una línia a seguir però ha alertat que “no és la panacea” i que qualsevol canvi normatiu “ha d’anar acompanyat de programes eficaços” de prevenció.

D’altra banda, Esculies ha lamentat que la Generalitat hagi prorrogat els pressupostos. Considera que és “contraproduent” perquè hi ha gent que no pot esperar tres mesos, tenint en compte l’increment de la demanda i les llistes d’espera que hi ha.

Perfil dels adolescents tractats

L’informe del 2015 subratlla que predomina el “consum problemàtic” de cànnabis entre els joves de 13 a 23 anys, més de marihuana que de haixix i acompanyat “d’abús d’alcohol”. Un consum “preocupant”, segons Esculies, que és diari, que s’intensifica els caps de setmana i que es consumeix tant en grup com en solitari. També és dóna més en nois (84%) que en noies (16%) perquè “l’estigma social” és major en dones i els “costa més reconèixer i demanar ajuda”.

Les dades mostren com el consum de cànnabis afecta el rendiment escolar. En aquest sentit, el 63% dels adolescents han abandonat els estudis i, entre ells, el 58% no ha finalitzat la secundària. A més, 1 de cada 3 presenten patologia dual, és adir, una coexistència d’un o més addiccions amb altres trastorns psicològics. També es detecta desmotivació, episodis de violència, conductes sexuals de risc i alta conflictivitat en les relacions socials i familiars. Uns joves que solen arribar a l’entitat per iniciativa de la família o de l’escola, que dóna el toc d’alerta.

Pel que fa a les ludopaties, el director de l’ONG alerta que fa cinc anys no hi havia cap cas però que ara han arribat casos d’addiccions al telèfon mòbil i a les xarxes socials.

Perfil dels usuaris adults

Segons l’informe anual de 2015, el perfil dels adults és el d’un home de 40 anys que té l’alcohol com a substància principal, solter, resident a Barcelona, que viu amb la parella, sense estudis o només primaris i que depèn d’ajudes socials. Les dones, un 12%, continuen sent minoria respecte als homes, un 88%. A més, la mitjana d’edat puja fins als 40 anys, el que evidencia un envelliment progressiu de la població drogodependent. Fa sis anys, la mitjana d’edat era de 35 anys. Un 55% dels atesos necessita ajuts socials o de la família. El primer municipi de procedència és Barcelona, amb un 29% dels casos, seguit de Badalona, amb un 8%. L’Hospitalet de Llobregat, Tarragona i Santa Coloma de Gramenet concentren un 3% dels casos.

Desbordament en l’atenció

Davant les 1.900 persones ateses per l’entitat l’any passat, Esculies ha alertat que “mai hi ha hagut tants casos per atendre” i ha pronosticat que enguany es preveu superar aquesta xifra. Segons el director de l’ONG, aquest fet reflecteix una realitat, una problemàtica que encara és “massa invisible”, que “no està marcada a l’agenda política” però que és “una realitat”. “Volem fer palesa aquesta situació de desemparament d’una problemàtica que sembla de segona classe però que afecta milers de persones”, ha reblat.

Font:  periferics.cat

CONSUMIR O CONSUMAR

Molt s’ha dit sobre l’ús de drogues en les relacions sexuals. Però què hi ha de cert? La nostra sexóloga ens parla sobre aquest tema amb dues de les grans: l’alcohol i la cocaïna.

En els 70’s es va començar a escoltar allò de “sexe, drogues i rock and roll” i la realitat és que és una combinació que moltes persones han -hem- provat. Perquè hi haurà poques persones que no hagin tingut una relació sexual banyada en alcohol o que s’hagi convertit en ensomni per efecte d’altres drogues.

No vull posar-me a dir-vos el dolentes que són les drogues ni els múltiples efectes negatius que poden tenir en la nostra vida i, com no, en la nostra sexualitat. Perquè ja ho sabem i si no ho sabíeu doncs ja ho sabeu.

Tampoc vull posar-me a detallar d’un en un els seus efectes, però si que hi ha coses importants respecte a elles que crec que convé destacar perquè és el que, en el meu dia a dia, em trobo en consulta.

Que l’alcohol desinhibeix ho sabem. Tothom s’ha sorprès fent alguna cosa amb una copa de més que sense ella no hauria fet, des de parlar amb aquesta persona que t’agrada, fins a cantar a ple pulmó o sentir una “seguretat” que sembla que et brolla pels porus. Això també es transmet al sexe i sí que és veritat que moltes persones que tenen alguns complejillos se sorprenen gaudint sense pensar en ells, o gent que no té el valor de llançar-se a besar a aquesta persona, encara que l’altra ho posi en safata, han fet de l’alcohol la seva bandera i s’han atrevit.

Val, fins a aquí val. Però entrem en terreny alguna cosa desmanegat quan per fer determinades coses pensem que necessitem d’aquesta “ajuda” perquè sinó no som capaces. També quan no gaudim sense ella o quan ens frustrem perquè el que semblava un trampolí s’ha convertit en un pou. A què em refereixo amb això? Al fet que l’alcohol ens lleva “lligams” -morals, emocionals i mentals- que poden portar-nos més d’algun problema.

Exemples! Que és el que ens agrada.

ALCOHOL COM A ENEMIC DE L’ORGASME

La noia que gaudeix molt quan beu alguna cosa perquè se sent segura, divertida i sent el plaure recorrent el seu cos… però que no aconsegueix en aquest estat arribar a l’orgasme de cap manera. I això es repeteix. I es frustra.

ALCOHOL COM A ENEMIC DE TU

La persona que gaudeix de les seves relacions sexuals quan torna de tabola però que, si no és d’aquesta manera, li costa. No es motiva. No li surt. Necessita un desig provocat perquè el seu està més pendent d’altres coses.

ALCOHOL COM A ENEMIC DE L’ERECCIÓ

El noi que s’ha posat com una moto, l’hi està passant fenomenal, però quan vol un contacte genital es troba amb que Johny Walker està dormint la mico i no al que està. I crea inseguretat. Nervis. I el record d’això torna i es posa nerviós pel que es repeteix. I aquesta vegada no està borratxo. I no ha “pogut”. I la següent vegada ho pensa i es repeteix. I es frustra.

ALCOHOL COM A PRENEDOR DE DECISIONS

La persona que fa alguna cosa per aquesta desinhibición i que, l’endemà, es penedeix. Perquè ha tingut sexe amb una persona amb la qual moralment no se sent còmoda, perquè no va posar cap tipus de protecció amb el subidón, perquè, perquè, perquè…

Sí. Evidentment m’estic posant en el pitjor, però la realitat és que aquestes cosetes passen i més sovint del que imaginem. I m’he llançat a per l’alcohol perquè és el més socialment acceptable, comú i, de certa forma, no està mal vist. Però el mateix es pot aplicar a un altre tipus de drogues.

Sobre la cocaïna s’ha sentit de tot i la hi ha relacionat en moltes ocasions amb un gaudi increïble en el terreny sexual, cinema inclòs, amb pel·lícules com “Boogie nights” o “El llop de Wall Street”, per posar algun exemple. Però, no només passem a parlar d’un estimulant major del sistema nerviós central, sinó que ens trobem amb unes pràctiques i idees que, com a poc, són contradictòries, per no cridar-les absurdes.

Hi ha qui utilitza una mica de coca en el gland per retardar d’aquesta forma l’orgasme i “gaudir-ho” més. Com dius? Això i els preservatius retardants són alguna cosa que em deixen boja. Molt boja. Parteixen de la base d’utilitzar un element anestèsic -els preservatius amb altres substàncies i no amb cocaïna directament, per descomptat- perquè així l’home, en sentir menys, no aconsegueixi l’orgasme amb tanta facilitat, per la qual cosa tenim a una persona que allarga la seva estimulació però sense sentir-la. Això és com voler menjar sense que el menjar et sàpiga a res. El contrasentit dels contrasentits. I també hi ha els qui ho fan en el clítoris de la dona… No fa falta que us digui els seus efectes, veritat? Els mateixos, deixar de sentir.

I el problema ja no és això o allò de manera ocasional, el problema apareix quan ho convertim en costum, quan ho incloem en la nostra rutina sexual, quan pensem que “tot amb _____ és millor” i no som capaces de gaudir de la nostra intimitat i el nostre erotisme a seques, sense additius ni afegits.

Passeu-ho bé, gaudiu, sortiu de tabola i embriagar-vos però de la vida, de bons moments, de riures, de mirades còmplices i de les milions de sensacions que pots sentir quan ets tu. Sense més. I que soni el rock and roll.

 

Font: http://www.proyecto-kahlo.com