El 76% de les persones bevedores de risc no percep que pren massa alcohol

  • Un de cada sis espanyols majors de 18 anys consumeix nivells preocupants

El 17,1% dels espanyols majors de 18 anys —un de cada sis, aproximadament— és un consumidor de risc, segons el I Primer Estudi Lundbeck: Percepció i Coneixement de l’Alcoholisme a Espanya, presentat aquest dimecres a Madrid. “Els espanyols estem sempre entre els països que més bevem amb França, Portugal i Itàlia”, ha dit Julio Bobes, president de Socidrogalcohol. “Però tan important o més que les dades és la tendència”, ha afegit Antoni Gual, de la Unitat de Alcohología de l’Hospital Clínic de Barcelona. Gual ha destacat que quan es compara el consum que els enquestats notifiquen (4.250 entrevistes en tota Espanya amb un error del 5%) amb la percepció del risc que ells mateixos tenen hi ha un clar desequilibri: enfront d’aquest 17,1% que —segons el que diu que consumeix— està en risc, solament l’1,3% pensa que la seva ingesta és alta o molt alta. És a dir, el 76% dels quals beuen de més creuen que prenen una quantitat normal d’alcohol.

El càlcul de qui és consumidor de risc es mesura de dues maneres en funció del tipus de bevedor que se sigui: si s’és de diari —el patró mediterrani— o de finalització de setmana —el model anglosaxó que usen els joves, per exemple durant el botelló—. Per a això s’assigna a cada cervesa, va venir o xopet una unitat de beguda, i dues als combinats. Es considera que un home és bevedor de risc si ingereix quatre o més unitats de beguda diàriament, o si pren cinc o més quan ho fa d’una asseguda. En les dones, en general amb menys pes, els límits baixen a dos i quatre, respectivament.

Les dades del treball, que encara no estan analitzats del tot segons ha dit Bobes, mostren altres peculiaritats. Gual ha destacat que un de cada cinc espanyols no beu mai, la qual cosa contradiu la idea que “tothom beu”. “Solament el 23,5% ho fa més de dues vegades per setmana”.

Com més jove, més es beu
Per edats, en general, es beu més com més jove s’és, sent els menors de la mostra, entre 18 i 25 anys, els que més alcohol ingereixen. Per sexe, encara que tendeixen a equiparés, encara són més els homes els que beuen: un 19,6% dels enquestats i un 14,5% de les enquestades es consideren de risc, mentre que hi ha un 16,6% d’abstemis i un 27,8% d’abstèmies. Aquesta tendència és especialment greu perquè fins als 24 anys el cervell està formant-se, i l’alcohol interfereix en aquest procés, ha assenyalat Bobes.

Fins a 64 malalties es relacionen amb la beguda

Al problema de l’escassa percepció de risc s’uneix el de rebot social, ha indicat José Ángel Arbesú, coordinador de l’Àrea de Neurociencias de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (Semergen), qui ha ressaltat que encara un 12,4% dels enquestats creu que l’alcoholisme és un vici, i un altre 33,7%, que és una malaltia que comença per un vici. Aquesta opinió llastra la petició d’ajuda, quan “el primer és tenir consciència que hi ha un problema de salut”. Arbesú ha recordat que l’alcohol es relaciona amb 40.000 morts a l’any a Espanya. “Hi ha fins a 64 malalties vinculades directa o indirectament” amb l’alcohol (hepàtiques, càncers, psiquiàtriques).

Javier Zarco, coordinador del Grup d’Intervenció en Drogues de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (Semfyc), ha afirmat que, davant el problema de l’alcoholisme, els metges d’atenció primària estan preparats per atendre-ho. De fet, són els favorits dels enquestats per acudir a buscar ajuda. En segon lloc, ho són les associacions d’alcohòlics i en tercer lloc, els centres d’addiccions. En quart lloc estan els psicòlegs, a gran distància salvo entre els més joves de la mostra. “Cal tenir en compte aquesta dada perquè la disponibilitat de psicòlegs en atenció primària és bastant limitada”, ha assenyalat.

Els especialistes afirmen que, amb aquests i altres dades, faria falta una llei que regulés el consum d’alcohol. Tots els ministres ho intenten, però després ho deixen, ha dit Bobes. Gual ha indicat tres aspectes que una norma hauria de regular: preu, accessibilitat i publicitat. Respecte a aquest últim punt ha donat una dada: “Cada dia la indústria gasta un milió d’euros a promocionar les begudes alcohòliques. No és ètic”.

 

Font: elpais.com

Els e-cigarrets tripliquen el risc que els i les adolescents es passin al tabac

  • L’ús d’e-cigarrets no comporta una disminució del consum de tabac en els adolescents fumadors

L’eficàcia dels cigarrets electrònics –o ‘e-cigarrets’– com a eina per ajudar als fumadors a deixar l’hàbit del tabac a curt, mitjà o llarg termini és, encara en l’actualitat, objecte d’un intens debat. Una controvèrsia, així mateix, de la qual tampoc escapa la suposada eficàcia d’aquests productes per evitar que els menors i joves comencin a fumar. No obstant això, un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat de Hawai (EUA) sembla aportar noves evidències, i certament concloents, sobre aquest tema: els adolescents que ‘vapeen’ són fins a tres vegades més propensos d’acabar provant el tabac en sol 12 mesos.

Com explica Thomas A. Wills, director d’aquesta recerca publicada en la revista «Tobacco Control», «el nostre estudi indica que podria ser beneficiós restringir l’accés als i-cigarrets a la població adolescent. I és que els resultats mostren que els adolescents que usen aquests productes tenen una major probabilitat d’iniciar-se en l’hàbit del tabac».

Major risc de fumar
L’estudi va tenir per objectiu avaluar si l’ús de cigarrets electrònics augmenta el risc que els adolescents provin finalment els ‘cigarrets tradicionals’ o, per contra, ajuda als ja fumadors a deixar el tabac. I per a això, un total de 2.338 adolescents nord-americans van ser preguntats sobre els seus hàbits ‘vapejadors’ o ‘fumadors’ en dos períodes de temps separats per 12 mesos.

Concretament, els participants, l’edat dels quals mitjana, com refereix Thomas Wills, «era lleugerament inferior als 15 anys al moment d’inici de l’estudi», van ser preguntats per la seva freqüència de consum de tabac o e-cigarrets –des de ‘mai’ a ‘tots els dies’– i per diferents factors que poguessin influir sobre els seus hàbits –si tenien pares fumadors o el seu grau de rebel·lia, entre uns altres.

Els resultats van mostrar que, comparats amb aquells que mai havien ‘vapejat’, els adolescents que havien utilitzat els cigarrets electrònics en 2013 tenien una probabilitat fins a tres vegades major d’haver provat el tabac als 12 mesos. Tot això a pesar que, segons va afirmar el 68% del total dels participants, els i-cigarrets han de considerar-se com ‘més saludables’ que el tabac.

És més; el nivell d’addicció a el ‘vapeig’ també es va associar directament amb la freqüència de consum de tabac. I és que mentre l’ús, a qualsevol nivell, dels i-cigarrets en 2013 va suposar que els menors haguessin fumat tabac de 2 a 4 vegades durant els 12 mesos posteriors, aquells adolescents que en principi van fer un ampli ús d’aquests productes van acabar convertint-se en fumadors habituals i, fins i tot, diaris.

Igual risc de seguir fumant
I l’entorn del menor, també influeix en la seva transició al tabac? Doncs sí, i d’una manera determinant. De fet, com més gran era el suport i atenció rebuts de la seva família i major era el seu nivell educatiu, menor era el risc que l’adolescent acabés sucumbint a la temptació de provar el tabac.

Per contra, aquells adolescents de major edat i qualificats com més rebels van ser els més propensos a passar-se als cigarrets tradicionals.

I d’altra banda, què va succeir amb aquells adolescents ja fumadors? Doncs, simplement, que no van reduir el seu consum de tabac gràcies als i-cigarrets.

Per tant, i si ben els autors aclareixen que «el nostre és un estudi observacional, per la qual cosa no es poden extreure conclusions del tipus ‘causa i efecte’», així mateix conclouen que «els resultats mostren que l’ús dels i-cigarrets pels adolescents no està exempt d’un cost per a la salut. Així, les nostres troballes han de ser tinguts en compte en les discussions polítiques sobre la disponibilitat dels e-cigarrets per a la població adolescent».

No en va, i malgrat la seva curta edat, no només fins a un 98% dels participants va afirmar conèixer aquests productes, sinó que fins a un 31% dels mateixos va reconèixer que ja els havia provat abans d’iniciar-se l’estudi –i un 38% a la seva finalització.

Accés a l’estudi en Tobacco Control.

 

Fuente: abc.es

Com protegir a les persones no fumadores del fum del tabac?

Com protegir als no fumadors de l’exposició al tabac?

No hi ha un nivell segur d’exposició al fum de tabac aliè. El tabaquisme passiu és causa de greus malalties cardiovasculars i respiratòries, entre elles la cardiopatia coronària i el càncer de pulmó, en l’adult; de síndrome de mort sobtada en el lactant, i de baix pes en néixer en el fetus. Ni la ventilació ni la filtració, ni tan sols ambdues combinades, poden reduir l’exposició al fum de tabac en espais interiors a nivells que es considerin acceptables. Els …

Seguir llegint…

Font: infosalus.com

El 37,5 per cent dels i les estudiants universitaries s’exposen a ambients amb fum

El 37,5 per cent dels estudiants universitaris s’exposen a ambients amb fum de tabac de dilluns a divendres, segons un estudi de la Universitat de Múrcia. La recerca destaca que la xifra durant els caps de setmana ascendeix al 76,6 per cent. Aquesta exposició és superior a la de la població general a Múrcia, que és del 17 per cent, segons l’Enquesta Europea de Salut a Espanya de 2014.

La tesi també ha recollit dades sobre el consum de tabac entre els estudiants de Ciències de la Salut, grup analitzat concretament. Entre ells, s’ha detectat que la taxa de consum diari de tabac és d’un 15 per cent. De tots, el grup que menys fuma és el de de Medicina, seguit dels d’Infermeria.

Font: eleconomista.es

Més del 60% dels i les joves es puja a un cotxe amb un conductor/a que ha begut

  • Un de cada tres automobilistes d’entre 18 i 30 anys reconeix que s’ha llançat a la carretera després d’haver consumit alcohol “substancialment”
  • Menys morts en carretera, però es disparen en les vies secundàries

Els joves vinculen la conducció a la llibertat, a l’autonomia i al plaer. Però també la relacionen amb l’excitació i el risc, segons adverteix un estudi de la Fundació d’Ajuda Contra la Drogoaddicció (FAD) i la Fundació Mapfre, que conclou que prop del 64% dels ciutadans d’entre 16 i 30 anys admet que, durant els últims sis mesos, s’ha pujat a un cotxe en mans d’algú que havia begut “substancialment” alcohol. A més, un 32% reconeix que s’ha muntat en un vehicle amb un automobilista que havia consumit cànnabis o marihuana; un 10% amb un que havia ingerit cocaïna o speed; i un 5% amb un que havia pres èxtasi, anfetamines o al·lucinògens.

“Les xifres són esfereidores”, ha sentenciat aquest dijous la directora general de la DGT, María Seguí. “L’assignatura pendent d’aquest país és la Seguretat Vial: en els col·legis, en l’obtenció del carnet i com a formació continuada”, ha afegit Bartolomé Vargas, fiscal coordinador de l’àrea de Seguretat Vial. “I, actualment, el percentatge de positius de drogues entre conductors és superior al d’alcohol”, ha reblat Jesús Monclús, director de Seguretat Vial de la Fundació Mapfre. Els tres han participat en la presentació d’aquesta enquesta, elaborada amb les respostes de gairebé un miler de joves i que ha analitzat la seva actitud davant el consum d’aquest tipus de substàncies.

El document també revela que un de cada tres automobilistes, d’entre 18 i 30 anys, admet que s’ha llançat a la carretera després d’haver begut “substancialment” alcohol. Un 10% després de prendre marihuana o cànnabis; un 4,3% després de cocaïna i speed; i un 3,8% després d’èxtasi, anfetaminas o al·lucinògens. “Encara que formalment reconeixen el risc d’associar drogues i alcohol a la conducció, aquest reconeixement queda minimitzat en la pràctica”, subratlla Eusebio Megías, director tècnic de la FAD.

Segons ha conclòs l’estudi presentat aquest dijous, el perfil de major risc entre els joves es correspon amb el d’un home i amb més de cinc anys de carnet. En aquest sentit, María Seguí ha recordat que menys de la meitat de les sancions tramitades per la Guàrdia Civil per consum de droga al volant es van imposar a menors de 30 anys. “Per tant, el consum d’aquestes substàncies no és un problema exclusiu d’aquesta franja d’edat”, ha destacat la màxima responsable de Tràfic.

“Les drogues estan entre nosaltres. Estan circulant pel Passeig de la Castellana, estan portant els nens al col·legi…”, ha continuat Seguí. Segons les dades de l’Institut Nacional de Toxicologia, el 39,09% dels automobilistes morts en 2014 havien begut o pres algun tipus d’estupefaent. I, segons els càlculs de la DGT, si s’eradiqués aquestes substàncies de les carreteres s’evitarien 900 morts a l’any per accident de trànsit. “Però el context d’oci en el qual es mouen els joves no predisposa a la prudència”, ha apuntat Megías, que ha mostrat la seva preocupació pel “àmbit rural”, on es fa “habitual” l’ús del cotxe per transitar entre pobles després d’haver consumit.

 

Font: elpais.com