Són els abusos sexuals en contextos d’oci nocturn identificats com a violència? Aquest 25N volem parlar-ne

Els abusos sexuals i l’alta tolerància cap aquests abusos en contexts d’oci representen un dels principals riscos per a les dones joves en aquests contexts, especialment en aquells casos on hi ha consum/abús de drogues. La històrica manca de perspectiva de gènere en l’àmbit de drogues s’ha anat pal·liant progressivament i tot i que queda molt camí per recórrer, hem ja avançat.

No obstant això, fins ara, en els contextos preventius i/o de reducció de riscos en drogues, l’especificitat de la violència sexual no ha estat nomenada tot i ser −paradoxalment i a tenor dels resultats trobats− un dels principals riscos de la “nit”, especialment per a les dones. L’alta tolerància de la nostra societat sobre els comportaments abusius de caràcter sexual ha contribuït a amagar el fenomen.

És per això que la Fundació Salut i Comunitat, amb el suport del Plan Nacional sobre Drogas, ha volgut iniciar una línia estable de treball específica des de l’anàlisi i la intervenció preventiva que aspira a canviar la mirada dels i les joves però també dels/les professionals que intervenen en aquests contextos (tant des de la indústria de l’oci com des de la prevenció/reducció de riscos de drogues i de l’entorn sanitari).

En aquest 25 de Novembre, Dia Mundial contra la Violència de Gènere, ens ha semblat rellevant aprofundir en aquesta qüestió que forma part, sens dubte, de la realitat de la violència en una de les més invisibilitzades manifestacions: la violència sexual.

En els últims anys s’han succeït una sèrie d’esdeveniments que han fet saltar les alarmes entre els col·lectius que lluiten contra l’abús sexual, ja que el fenomen de les agressions sexuals en grup en contextos festius no ha parat de créixer. Les dades ens mostren que, del total de dones ateses per violència masclista a les oficines d’atenció a la víctima, s’estima que un 90% pateixen o han patit també violència sexual, però només entre un 10-15% acaben denunciant aquesta violència sexual si és per part de la seva parella o exparella. També s’estima que dels casos que arriben per agressions i violència una quarta part es dóna en contextos d’oci.

En aquesta primera fase de la nostra anàlisi hem pogut arribar a algunes conclusions. Us en mostrem algunes que ens haurien de portar a reflexionar i a actuar:

  • Mercantilització sexual del cos femení: la dona, com a cos, és utilitzada com a reclam sistemàticament en els entorns d’oci nocturn i, especialment, en discoteques.
  • Major grau de “normalització” entre els/les joves respecte a certes pràctiques abusives, ampliant el marge de tolerància respecte a la violència sexual en aquests espais d’oci.
  • L’oci nocturn està immers en la societat que presenta una desigualtat estructural entre homes i dones, és a dir, encara que hi hagi hagut avenços rellevants en el terreny de la igualtat, no es configura la nit i l’oci com una excepció on les dones se senten lliures expressant desitjos i no són tampoc lliures de les lectures plenes de prejudicis dels seus comportaments.
  • La percepció social i subjectiva de l’efecte del consum de drogues en dones i homes (penalització versus legitimització/desresponsabilització) les situa a elles en una posició de major estigmatització.
  • De la mateixa manera que passa amb la violència de gènere en el seu conjunt quan la posem en relació amb el consum/abús d’alcohol i altres drogues, en el cas de la violència sexual en contextos d’oci nocturn constatem que el consum abusiu de substàncies en les dones les col·loca en una posició de major vulnerabilitat de patir una agressió sexual ja que disminueix la seva capacitat de reacció davant qualsevol situació desitjada o no desitjada a partir d’un moment determinat i, a més és percebuda com a més accessible si està sota els efectes del consum de drogues.
  • Tot acte de caràcter sexual no desitjat que no impliqui una violència directa és àmpliament minimitzat tant pel col·lectiu jove (homes i dones) com pels diversos professionals en relació amb la temàtica des de diversos punts de vista. En aquest punt, és important recordar que el marc perquè es produeixi la ja visible i reconeixible violència física és una tolerància generalitzada cap a conductes violentes de diversa índole; en aquest cas concret, de violència sexual.

Amb tot això constatem, una vegada més, que la percepció de desigualtat en general i de violència contra les dones en particular entre el col·lectiu de joves no està present tampoc en aquests contextos igual que mostren les dades sobre violència en les parelles joves (heterosexuals).

¿Seria possible, doncs, pensar que sota una “il·lusió d’igualtat” les dones joves perden estratègies −perquè senten que no les necessiten− per enfrontar-se a les noves formes que pren el masclisme i la violència? En concret, ¿la violència sexual en contextos d’oci perviu sota l’aparença, en molts casos, de relació o pràctica consentida? Sens dubte caldrà seguir aprofundint i coneixent aquest fenomen si volem visibilitzar les violències en les generacions més joves i contribuir a la presa de consciència.

Gemma Altell
Sotsdirectora de l’Àrea d’Addiccions, Gènere i Familia. Fundació Salut i Comunitat.

Font: Fundació Salut i Comunitat

Seguim per la Universitat de Lleida…

El passat dijous 20 de novembre, vam realitzar la sessió dedicada a parlar sobre el concepte de Sexualitats i tot el que engloba.

La sessió va servir per trencar mites en relació a la temàtica, aclarir dubtes i començar a definir el missatge i la labor dels i les estudiants com agents de salut del programa.

Cal recordar que a la Universitat de Lleida l’EPF col·labora amb Q de Festa (Nits de qualitat), Antisida Lleida , La Paeria (Ajuntament de Lleida), aquesta col·laboració fa que les persones formades tinguin una visió més amplia tant a nivell teòric com posteriorment pràctic, donat que tindran l’oportunitat de realitzar diferents accions pràctiques amb els 3 programes que hi participem.

20141120_15064320141120_15061420141120_150601

 

 

 

En moviment per la Universidad Carlos III de Madrid

Fa un parell de setmanes l’EPF; conjuntament amb el Projecte Malva; van estar a la UC3, realitzant les formacions i compartint aprenentatges amb un voluntariat súper motivat i amb ganes de fer arribar el missatge preventiu dels programes, a la resta de la comunitat universitària.

En les setmanes següents, aquest voluntariat ha estat ideant i treballant les diferents accions que es duguessin a terme, i… Podem dir que… Habemus dates i lloc de realització!

Apunta, apunta:
3 de desembre: es realitzaran dues accions paral·leles, una sobre Sexualitats i l’altra sobre Drogues, a la cafeteria de Jurídiques i a la d’Humanitats.
– 5 de desembre:l’acció se centrarà en les violències de Gènere i també es durà a terme a la cafeteria de Jurídiques i a la d’Humanitats.
L’horari de realització dels dos dies serà de 10.30 hores a 17.30 hores.

Estigueu atent@s!!

Més notícies pròximament…

 

aula campus pizarra

VIH: la prevenció demana pas

És inevitable. Cada cert temps, es llegeix un nou avanç, una nova troballa prometedora per al control i fins i tot la cura de la infecció per VIH. Però, mentre les publicacions sobre aquests avanços -que normalment es donen en animals o en les fases més primerenques de la recerca en humans- se succeeixen, en paral·lel amb l’avanç en farmacologia que permet somiar amb un tractament antirretroviral no diari en un futur, la realitat s’obstina a tirar un gerro d’aigua freda en forma de dades estadístiques.

Així, encara s’infecten més persones al món de les quals reben tractament antirretroviral. Amb aquesta tendència, invertir el curs de l’epidèmia sembla una missió impossible. I es posa de manifest que, ara més que mai, és necessari centrar-se en la prevenció de la infecció i la transmissió del virus, sense menyspreu a la resta de recerca.

Per aquesta raó,  se celebra a Ciutat del Cap (Sud-àfrica) la primera conferència científica dedicada exclusivament a la prevenció biomèdica del VIH, Recerca en VIH per a la prevenció (HIV R4P, de les seves sigles en anglès), a la qual assistiran més d’1.300 persones i en la qual es presentaran els últims avanços entorn de la prevenció de la infecció.

“Estem perduts en la direcciócorrecta?”, es preguntava ahir en un seminari per a periodistes previ a la reunió Helen Rees, del Wits Reproductive Health and HIV Institute de Johannesburg (Sud-àfrica) i una de les coanfitriones del congrés. La direcció correcta sembla clara des que, en 2010, Science nomenés troballa científica de l’any a l’estudi que mostrava que l’administració immediata, amb independència de la càrrega viral, d’antirretrovirals a persones seropositives amb parelles seronegatives, reduïa en un 96% el risc de transmissió del virus.

Però perquè tots els seropositius prenguin tractament antirretroviral hi ha una sèrie de barreres que cal superar, va assenyalar Rees. En primer lloc, els obstacles econòmics, en un moment en què, segons va ressenyar, un dels organismes que més finançaven, PEPFAR, “està de mal borràs”, alguna cosa similar al que els ocorre a moltes altres entitats d’aquest tipus. Però, a més, és important reconèixer que la infecció no es transmet a tots els grups per igual. Com a mostra, una dada de la seva pròpia ciutat. Encara que la taxa d’infecció per VIH és extremadament elevada a Sud-àfrica, propera al 20%, és en alguns grups de risc on els nivells es disparen. En les treballadores sexuals de la capital, per posar solament un exemple, s’arriba al 80%.

Per aquesta raó, la investigadora va destacar que no solament es tracta d’administrar antirretrovirals, sinó de combinar totes les estratègies que han mostrat eficàcia per a la prevenció, a saber: la teràpia preexposició, que ha mostrat la seva eficàcia en diversos grups però que, va puntualitzar Rees, no ho ha fet encara en el grup pel qual seria més necessari a Àfrica, les dones joves; la circumcisió, que ha demostrat sense fissures la seva utilitat i que, malgrat això, amb prou feines ha arribat a una quarta part dels adults que podrien beneficiar-se d’ella i el tractament de malalties de transmissió sexual, que ha demostrat influir positivament en la reducció de la transmissió del VIH.

Per Rees, és en aquestes mesures en les quals cal gastar els diners destinats a la prevenció. L’experta creu que hi ha alguna cosa “en el que s’està fallant” i és en la comunicació. “El que és clar que no funciona, i se segueix fent, és dir-li a les dones que no es poden fiar de ningú i que han d’utilitzar perservatiu perquè mai se sap, aquest missatge no redueix la transmissió”, va apuntar.

Un dels autors de l’estudi que va demostrar com l’administració de tractament antirretroviral reduïa la transmissió de la infecció, Myron Cohen, de la University of North Carolina, va alertar per la seva banda d’altres barreres per a la implantació generalitzada d’aquesta mesura de prevenció. Ni l’inici precoç dels possibles efectes secundaris, ni el possible increment de despesa absoluta ni la hipotètica possibilitat de desenvolupament de resistències li semblen a aquest investigador raons suficients per no posar en tractament “quan vulguin” a qualsevol persona infectada pel VIH. Així, l’expert va denunciar que en països com Regne Unit encara cal esperar a una càrrega viral determinada per començar la teràpia (a Espanya es pot iniciar abans en funció de la decisió del metge), encara que va predir que aquests límits aviat cauran pel seu propi pes. “Tothom hauria de ser tractat immediatament”, va resumir.

Les vacunes també van a protagonitzar part d’aquest congrés. La investigadora Mary Marovich, de l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses d’EUA (NIAID) va explicar com porten anys intentant replicar els resultats de l’única vacuna que, fins al moment, ha demostrat eficàcia (encara que limitada), la RV144. Finalment, nou llocs a Sud-àfrica són a punt de tornar a provar el compost amb lleugeres modificacions, alguna cosa sobre el que hi haurà notícies en els propers dies.

Font: elmundo.es

Els efectes de les 10 drogues més controvertides

  • Jeff Lapoint, doctor expert en emergències i toxicologia, passa revista als efectes i característiques de 10 drogues que gaudeixen d’una reputació més controvertida.

1. Cannabinoides sintètics (Spice, K-2, etc.)

“L’home ha fumat marihuana durant 4.000 anys, la qual cosa suposa una prova en humans en comparació dels 5 anys d’ús de cannabinoides sintètics. No tenim ni idea sobre els efectes a llarg termini i això ens espanta”, comenta Lapoint. L’expert subratlla que els cannabinoides sintètics no són marihuana sintètica, ja que aquestes substàncies químiques són variants del THC, element actiu de marihuana, que són modificades de tal manera que ja no s’assemblen al THC en la seva estructura.

2. 2M2B

El 2M2B (2-metil-2-butanol) s’utilitza en primer lloc com a medicament o solvent de pigments, però es ven en establiments de drogues legals en dosis de 5 o 10 ml. La droga produeix un efecte semblat a l’alcohol, però s’ha fet popular perquè no causa ressaca. “No obstant això, podria ser milers de vegades més potent que l’etanol i causar depressió respiratòria”, adverteix Lapoint.
3. Brom Dragonfly

Aquesta substància potent va ser originalment combinada per l’equip de Dave Nichols per estudiar els receptors de serotonina en el cervell. Lapoint descriu la substància com a “aterridora”, ja que la droga pot constreñir els gots sanguinis i complicar el flux sanguini, mentre que els efectes psicodèlics poden ser molt forts. “El so de tambors es va convertir en veus de nens i ones del mar, el món era un mosaic, els arbres es van dividir en fractals i les parets van desaparèixer”, explica una de les descripcions de l’efecte del Brom Dragonfly.

4: O-Desmetiltramadol

Aquesta substància és un metabòlit actiu del tramadol, un analgèsic venut amb recepta mèdica. “El tramadol afecta als mateixos receptors que els analgèsics narcòtics, però a més impacta en el neurotransmissor de serotonina, com diversos antidepressius. Segons diferents descripcions, el tramadol causa disforia, un molèstia mental i emocional”, explica Lapoint.
5. 2C-P

El 2C-P és un psicodèlic sintètic relacionat amb el 2C-B, que era popular a EUA abans de la seva prohibició en 2001. La droga produeix al·lucinacions visuals que poden durar fins a 16 hores. Lapoint recorda que deu joves van ser hospitalitzats i un va morir després de consumir 2C-P a l’estat de Minessota.
6. Mefedrona

Aquesta droga té una estructura similar a la metamfetamina, però va ser alterada per evitar la seva prohibició. La mefedrona prové de la planta qat que creix a Àfrica Oriental. La droga produeix efectes estimulants i al·lucinogens simultanis, la qual cosa, segons adverteix Lapoint, és una combinació perillosa. “La reacció pot ser violenta o paranoide”, comenta l’expert.
7. 6-APB (Benzo Fury)

El Benzo Fury es va fer popular en el Regne Unit en 2010. Diversos usuaris ho descriuen com “una mescla de MDMA i cocaïna”. El doctor Lapoint diu que no es consumeix molt en EE.UU i cita com a efectes negatius coneguts “la hipotèrmia i atacs”.
8. Sàlvia

En 2010 van aparèixer diversos videos en YouTube que mostraven la reacció de diversos joves al consum de sàlvia, planta relacionada amb la menta. La substància, consumida originalment per xamans, és legal en la majoria dels estats d’EUA. La sàlvia causa efectes de curta durada, sent el seu major perill l’alteració de la percepció, la desorientació i la confusió. No obstant això, l’efecte és diferent al dels al·lucinogens sintètics com el LSD. Diversos animals van passar la prova de la sàlvia en laboratoris sense que la seva salut es veiés ressentida. Lapoint afirma que els efectes de curta durada de la sàlvia la fa menys perillosa que altres drogues d’aquesta llista.
9. Metoxetamina

Aquesta substància és un anàleg químic de la ketamina i el PCP. La metoxetamina es va fer popular a Europa en 2010. Diversos usuaris expliquen que la droga desencadena el desig compulsiu de consumir més dosi. “De sobte vaig sentir dolors en l’estómac amb diarrea i vòmit amb sang. Vaig creure que aquella nit podria ser l’última”, explica un usuari. El doctor Lapoint assenyala que l’abús de la metoxetamina demostra la vulnerabilitat de les lleis. “És un joc dels quals produeixen les substàncies i els que les prohibeixen. Altera la fórmula i tindràs una droga nova amb usuaris que no té ni idea de la seva reacció ni dels efectes a llarg termini”, adverteix l’expert.
10. Kratom

La planta de kratom (Mitragyna speciosa) ha estat utilitzada com a estimulant i analgèsic i és legal en molts països, inclòs EUA. Camperols tailandesos l’han mastegat durant diversos segles i últimament s’ha fet popular en diversos llocs web. Diversos usuaris constaten efectes similars als de baixes dosis d’opiacis sense el risc d’addicció. Lapoint sosté que el kratom ofereix perspectives d’ús mèdic. En teoria, segons l’expert, aquesta planta pot servir de base per un analgèsic amb totes les característiques positives de la codeína, però sense risc de sobredosi. El consum per via oral de kratom causa eufòria suau amb un efecte estimulant semblat al del cafè. No obstant això, les característiques positives del kratom no han frenat els esforços de les autoritats a l’hora de comparar-ho amb drogues més perilloses. “El fet que sigui una fulla tradicionalment mastegada per pobles indígenes dificulta la seva percepció per la comunitat mèdica”, conclou Lapoint.
Font: lasdrogas.info

L’EPF a les Barraques de Girona

El passat dissabte dia 1 de novembre,  la gent de l’En Plenes Facultats va estar compartint aprenentatges, espai i festa amb els companys i companyes de la Taula de Salut.

Aquesta va ser la “Nit del Whatsapp” i es van dur a terme diferents activitats informatives i preventives! A la cita, no va faltar ni la prova de l’alcoholímetre, ni la ruleta de preguntes, ni els “Gegants Encantats”.

Malgrat el fred, la nit va transcórrer de manera positiva!

IMG_20141102_002459IMG_20141102_002622IMG_20141102_010658

La realitat de la marihuana als EEUU qüestiona els tractats antidroga de l’ONU

  • Actualment, 35 estats d’EUA i el Districte de Columbia permeten alguna forma de consum de marihuana amb finalitats terapèutiques.

    La nova realitat de la regulació de la marihuana a Estats Units, que permet el seu consum amb finalitats recreatives en els estats de Washington i Colorado, qüestiona la vigència dels tractats sobre drogues de l’ONU subscrits per aquest país, segons diversos experts.

    “Flexibilitat” és la paraula que més han repetit diferents acadèmics en el seminari “Impactes Internacionals d’Estats Units per la legalització de la marihuana”, organitzat aquesta setmana a Washington per l’Oficina per a Assumptes Llatinoamericans (WOLA) i el centre Brookings Institution, va destacar Efe.

    “El primer cartell del narcotràfic va ser l’Imperi Britànic, que comerciava amb opi, després va passar a perseguir-ho. Els països canvien, les polítiques canvien i ara els tractats han de canviar”, va destacar Sandeep Chawla, qui va anar durant vint anys director de l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC).

    Estats Units ha passat de ser un “campió” en la lluita contra les drogues que “obligava” a altres països a criminalitzar l’ús de la marihuana, a ser un dels impulsors del “nou moviment del canvi sobre la política de drogues”, segons aquest expert.

    “Antiquats” i “obsolets” són també els qualificatius que han utilitzat Chawla i altres acadèmics per descriure els tres tractats de les Nacions Unides sobre drogues.

    La primera és la Convenció Única de 1961 sobre Estupefaents, que va ser esmenada per un segon tractat (Protocol d’Esmena de la Convenció Única) i al que va seguir la Convenció de les Nacions Unides de 1988 contra el Tràfic Il·lícit d’Estupefaents i Substàncies Psicotròpiques.

    En opinió de l’investigador de Dret de Seguretat Nacional de l’Institut Brookings, Wells Bennett, “una reforma dels tractats deu estar sobre la taula”.

    Des que l’últim va entrar en vigor, fa més de vint anys, hi ha hagut “excepcions”, com els “coffee shop” d’Holanda, els clubs socials de cànnabis a Espanya o el consum terapèutic de marihuana a Estats Units.

    Actualment, 35 estats d’EUA i el Districte de Columbia permeten alguna forma de consum de marihuana amb finalitats terapèutiques, mentre que diversos estats han despenalitzat la possessió de petites quantitats i dos -Colorado i Washington- han anat més lluny i autoritzen totalment el seu ús recreatiu.

    El 4 de novembre, coincidint amb les eleccions legislatives a Estats Units, Alaska, Oregon i el Districte de Columbia (DC) decidiran en un referèndum sobre el consum de marihuana per a l’oci.

    Aquests canvis en la forma d’entendre les polítiques sobre drogues tenen el seu reflex a Amèrica Llatina, segons va destacar en declaracions Lisa Sánchez, consellera de congressistes mexicans i directora de programes de Mèxic Unit Contra la Delinqüència (MUCD) i la Fundació per a la Transformació de la Política de Drogues (TDPF).

    En la seva opinió, la legalització de la marihuana en estats fronterers amb Mèxic, com Califòrnia, podria implicar “paradoxes” amb l’estat mexicà, que passaria de “exportar” a “importar” cànnabis de forma legal.

    Sánchez creu que la legalització a Colorado i Washington ha avivat el debat a Mèxic, on artistes, polítics i intel·lectuals -com l’escriptor Héctor Aguilar Camín- han demanat en nombroses ocasions la despenalització del consum de marihuana.

    “Les motivacions per legalitzar la marihuana a Amèrica Llatina són molt diferents a les d’Estats Units. La violència és un factor clau. I si Uruguai va decidir legalitzar la marihuana va ser per evitar convertir-se en un nou Mèxic i escapar de la xarxa de narcotràfic”, va destacar aquesta assessora política.

    A més, Sánchez va incidir que després d’haver declarat legal la marihuana, Uruguai “s’enfronta al repte” de reglamentar la seva producció, distribució i venda per saber on i com es vendrà a partir de finals d’any o començaments de 2015.

    Uns altres dels països compromesos amb el canvi en política de drogues són Guatemala, Xile i Colòmbia, on es debatrà abans de finals d’any una llei de regulació de la marihuana.

    “Hi ha molts reptes en els quals treballar junts. Però, si Estats Units no troba aquesta flexibilitat, per a Llatinoamèrica serà molt més difícil”, va destacar Sánchez.

    En opinió de Chawla, Estats Units ha de coordinar-se amb altres països i plantejar el debat en l’Assemblea General Extraordinària de l’ONU que se celebrarà en 2016.

    “És crucial que els països entenguin que estan davant una oportunitat històrica per obrir un debat que ha estat tancat durant els últims anys”, va concloure Chawla.

    Ara el debat està obert i, encara que països d’Amèrica del Sud ja han pres la iniciativa, la mirada dels experts es gira constantment cap a Estats Units i els estats que ja han legalitzat la marihuana o cap a aquells, com el Districte de Columbia, que poden ser a punt de donar aquest pas.

    Font: lasdrogas.info