Entrades

Sis de cada deu estudiants han patit o coneix algú víctima de violència contra LGBTIQ+ a les universitats catalanes

El projecte Recercaixa Uni4freedom proposa deu accions per tal que les universitats facilitin la denúncia i la protecció de les víctimes.

Una imatge del grup de treball del projecte Uni4freedom.

Quina és la situació del col·lectiu LGBTIQ+ a les universitats catalanes? Què poden fer aquestes institucions per prevenir i eradicar la violència que pateixen? El projecte “UNI4Freedom: Superant la violència cap el col·lectiu LGBTIQ+ a les universitats catalanes”, liderat per la URV amb el suport per l’ACUP i la Fundació “la Caixa”, ha donat resposta a aquestes dues qüestions perquè les universitats siguin un espai segur per al col·lectiu. Aquest matí s’han presentat en una jornada els resultats de la diagnosi, que apunta que el 61% dels universitaris ha patit o coneix algú víctima de violència contra LGBTIQ+ als campus, i s’han exposat deu accions basades en els programes que han funcionat en universitats internacionals per erradicar la discriminació.

Oriol Ríos, investigador del Departament de Pedagogia de la URV i responsable del projecte, explica que “hi ha una normalització de la violència i es desconeixen les diferents tipologies de violència que existeixen”. Per això l’enquesta feta a 755 estudiants de sis universitats catalanes aprofundia en totes les formes de violència que poden patir les persones LGBTIQ+. Així, les que es produeixen més sovint als campus són el fet d’haver d’amagar la condició sexual o la identitat de gènere (45%) i els comentaris discriminatoris (17%).

La jornada final s’ha fet en línia en una jornada de debat en la qual s’han presentat també els resultats del treball de recerca.

“La universitat és un espai procliu a treballar aquests temes”, explica Ríos, però només això no és suficient, ja que cal que siguin també “un lloc segur per a les persones  LGBTIQ+, es faciliti la denúncia,es recolzi les víctimes i a les persones que donen suport a les víctimes”. De fet, prop del 23% de les víctimes no expliquen a ningú que ho són, i només el 31,1% dels estudiants coneix si la seva universitat té un servei on recórrer un cas de violència contra LGBTIQ+. Així ho determina el projecte UNI4Freedom, que, a més de l’enquesta als estudiants, també ha entrevistat 30 membres de les diferents comunitats universitàries, entre estudiants, Personal Docent i Investigador, Personal d’Administració i Serveis i els responsables de les unitats d’igualtat de les sis universitats participants: Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Barcelona, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Universitat de Vic i Universitat Ramon Llull.

Perquè els campus tinguin el clima propici per facilitar erradicació i denúncia de la violència, els investigadors proposen deu mesures basades en les actuacions implementades en altres universitats del món i que han demostrat científicament tenir un impacte social i un resultat de millora. Són les següents:

  • Formar a tota la comunitat universitària en evidències científiques per identificar la violència contra el col·lectiu LGBTIQ+, especialment durant l’acollida de l’alumnat de primer curs universitari.
  • Incloure la discriminació per orientació sexual, identitat i expressió de gènere de primer i segon ordre de forma explícita a les polítiques i normatives universitàries.
  • Crear xarxes de solidaritat que donin suport i que fomentin aliances entre els diferents col·lectius (LGBTIQ+, minories ètniques i religioses, persones heterosexuals, persones amb discapacitats).
  • Actuar i informar en cas de presenciar una situació de violència contra una persona LGBTIQ+, donant suport i protegint la víctima sense revictimitzar.
  • Donar visibilitat al col·lectiu a través d’activitats de sensibilització.
  • Establir una oficina d’atenció i suport al col·lectiu LGBTIQ+ amb representants de tota la comunitat universitària, que vetlli per l’activació dels protocols en rebre una denúncia.
  • Incloure continguts curriculars sobre les aportacions de persones LGBTIQ+ a l’avenç de la ciència i la societat.
  • Assegurar que la documentació i els tràmits universitaris són inclusius amb totes les persones del col·lectiu LGBTIQ+.
  • Organitzar els espais perquè siguin inclusius i prioritzin la llibertat individual de totes les persones.
  • Fer avaluacions periòdiques del clima de les universitats en relació amb la inclusió del col·lectiu.

Aquestes mesures formaran part de la guia de recomanacions que s’ha validat en la jornada final del projecte i que properament rebran totes les universitats catalanes.

Article publicat per URVActiv@ el 14 de setembre de 2020

Font original: URVActiv@

Jornada: Reptes d’intervenció vers l’assetjament sexual, en contextos d’oci nocturn i consum de drogues

El proper dimecres 8 d’abril tindrà lloc a Barcelona aquesta jornada en el marc de presentació de l’Observatori qualitatiu sobre la relació entre el consum de drogues i els abusos sexuals en contextos d’oci nocturn.

 

noctambul@s

Aquest observatori pretén aprofundir en la relació existent entre el consum de drogues, l’assetjament i els abusos sexuals en els contextos d’oci nocturn. L’estudi s’inscriu en una línia de prevenció i reducció de riscos, partint d’un enfocament basat en accions d’intervenció universal i selectiva.

Els abusos sexuals i l’alta tolerància als mateixos en els contextos d’oci

representen un dels principals riscos associats no només a l’abús

sinó també al consum de drogues en contextos d’oci en si mateix. 

 

La històrica falta de perspectiva de gènere en l’àmbit de drogues s’ha anat pal·liant progressivament en l’àmbit del tractament a la dona drogodependent; però encara queda molt camí per recórrer. No obstant això, fins ara, en els contextos preventius i/o de reducció de riscos, l’especificitat de la violència sexual no ha estat nomenada tot i ser -paradoxalment i a tenor dels resultats trobats- un dels principals riscos de la “nit”, especialment per a les dones.

L’alta tolerància de la nostra societat sobre els comportaments abusius de caràcter sexual -especialment sota l’efecte de drogues- ha contribuït a amagar el fenomen. És per això que la Fundació Salut i Comunitat vol, amb aquest observatori, iniciar una línia estable de treball específica des de l’anàlisi i la intervenció preventiva que aspira a canviar la mirada dels i les joves però també dels / les professionals que intervenen en aquests contextos (tant des de la indústria de l’oci com des de la prevenció/reducció de riscos).

Programa

09:00 Inauguració jornada

  • Maite Tudela, Directora de l’Àrea d’Addiccions, Gènere i Famílies de la Fundació Salut i Comunitat.
  • Representant de l’Ajuntament de Barcelona.
  • Josep Oliva. Benestar Social, Salut Pública i Consum. Diputació de Barcelona.
  • Joan Colom, Director de la Subdirecció general de drogodependències. ASPCAT
  • Representant del Plan Nacional Sobre Drogas

09:30 Conferència marc: Pensar els contextos d’oci nocturn des d’una perspectiva de gènere.

  • Dra. Nuria Romo. Universitat de Granada.
  • Modera: Gemma Altell, Sots directora de l’Àrea d’addiccions, gènere i famílies de la Fundació Salut i Comunitat.

10:45 Pausa Cafè

11:15 Presentació de Noctambul@s

  • Mercè Martí. Coordinadora de la Direcció Tècnica d’FSC
  • Berta Segura. Directora de D-mentes

Les veus dels i les Informants clau:

  • Núria Calzada, Energy Control
  • Patricia Martínez, Projecte Malva
  • Ruben Sánchez, Oficina d’Atenció a les Víctimes. Ciutat de Barcelona
  • Maite Peris, DJ i RRPP oci nocturn.

Modera: Mercè Martí, Coordinadora de la Direcció Tècnica d’FSC

 12:30 Resultats i propostes d’intervenció de la primera fase de l’Observatori NOCTAMBUL@S

  •  Gemma Altell, Sots directora de l’Àrea d’addiccions, gènere i famílies de la Fundació Salut i Comunitat.
  • Otger Amatller, Coordinador de projectes de prevenció d’FSC

 13:45 I ara què? Nous reptes i segona fase NOCTAMBUL@S

  • Gemma Altell, Sots directora de l’Àrea d’addiccions, gènere i famílies de la Fundació Salut i Comunitat.
  • Tancament institucional: Xavier Ferrer. Director Tècnic FSC

—————————–

16:00-18:00 Grup de treball específic de la ciutat de Barcelona