Entrades

Les dones i el jovent, els col·lectius més reticents a deixar de fumar

  • Més de 70.000 persones deixen el tabac a l’any, però encara fumen gairebé un milió i mig de catalans/es

Les dones i el jovent són els col·lectius més reticents a deixar de fumar. Així ho demostren un any més les xifres que proporciona l’Agència de Salut Pública de Catalunya, coincidint amb la campanya de la Setmana sense Fum. Les dades també corroboren que el consum de tabac ha anat a la baixa en la població en general. Si el 1990 el 33,7% fumava, ara només ho fa el 22,7%. A Catalunya encara fumen 1,4 milions de persones.

Tanmateix, mentre els homes, tot i que fumen més, ho han deixat de fer gradualment des que es va aprovar la coneguda Llei antitabac el 2005 i han passat del 34,5% al 29%, “el percentatge de dones que deixen el tabac no disminueix al mateix ritme”, segons la subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas. “Els motius que al·leguen aquestes dones per fumar són diferents que els dels homes. La dona no deixa el tabac per la dependència psicològica en situacions que li generen estrès o per no augmentar de pes”, ha argumentat Cabezas.

En total, a Catalunya, es calcula que cada any deixen de fumar unes 70.000 persones. La majoria reconeixen que ho van fer sense cap mena d’ajut, tot i que a Catalunya és de les poques comunitats autònomes de l’Estat que finança el tractament farmacològic per deixar de fumar. El 2016 es van distribuir de forma gratuïta 315 tractaments. En total, 59.812 catalans van deixar el 2016 el tabac a través dels equips d’atenció primària i unes 7.400 ho van fer en altres centre de la xarxa d’hospitals.

Un 30,% dels joves d’entre 14 a 18 anys ha fumat el darrer mes

Pel que fa als joves, preocupa a Salut que, tot i que el consum diari en estudiants d’entre 14 a 18 anys s’ha reduït a la meitat entre el 2004 i el 2014, el consum habitual en el darrer mes es manté en els mateixos percentatges des de fa anys, en un 30%. A més, gairebé un 50% dels estudiants enquestats assegura haver fumat algun cop a la vida, una xifra que, val a dir, ha anat progressivament a la baixa des del 1994, quan el percentatge arribava al 67%.

Per revertir les xifres, l’any passat l’Agència de Salut Pública va destinar molts esforços a conscienciar sobre l’impacte que té sobre la salut fumar tabac de cargolar. L’organisme va detectar que molts joves preferien fumar aquesta mena de tabac que les cigarretes corrents. “El tabac de cargolar no té filtre i és igual de tòxic que les cigarretes. Les dades constaten que les xifres de consum de tabac de cargolar s’han estabilitzat enguany”, ha explicat Cabezas.

El tabac provoca unes 9.000 morts a l’any

A Catalunya, tal com ha resumit el director de l’Agència Catalana de Salut Pública, Joan Guix, el tabac va provocar 9.125 morts el 2014. Aquesta xifra només ha baixat un 5% si es compara amb la del 2006. D’aquestes, 6.921 són homes i 2.204 són dones. Mentre que, en els darrers anys, la xifra en homes ha anat a la baixa, la de les dones ha augmentat un 30% respecte l’any 2006.

L’impacte de les cigarretes, ha explicat Guix, no afecta només a la salut, sinó que té conseqüències mediambientals. Es llencen a l’any vuit milions de cigarretes i el seu reciclatge i neteja provoca una despesa d’uns 231 milions. Una sola cigarreta és capaç de contaminar 30 litres d’aigua. A això cal afegir també els incendis que són provocats pel tabac. Per això, des de la campanya s’advoca per un increment del preu que també avalen el 70% dels enquestats aprofitant la Setmana sense Fum. Així mateix, també demanen a la ciutadania que realitzi més esport per substituir l’addicció al tabac.

Font original: www.social.cat  

 

El 56% del jovent ha anat de festa en un cotxe en què el xòfer ha begut

El 56% dels joves de la ciutat reconeix haver agafat el cotxe després d’haver consumit alcohol o haver pujat en un en el qual el conductor havia begut. Aquesta és una de les conclusions de l’informe realitzat en el marc del programa NitsQ, que promouen la Paeria i la Generalitat amb l’objectiu de fomentar un lleure nocturn saludable, responsable i sense riscos. En aquest sentit, l’estudi subratlla la necessitat d’incidir més en l’ús del transport públic i del conductor alternatiu, ja que el 71% dels enquestats utilitza el cotxe al sortir de festa. De fet, tècnics municipals ja estudien fórmules per resoldre la falta d’alternativa a l’ús del vehicle privat, així com la reducció de l’excés de soroll que pot causar problemes de convivència amb els veïns, segons va explicar el tinent d’alcalde Xavier Rodamilans. L’alcohol (80%), el tabac (59%) i el cànnabis (28%) són, per aquest ordre, les substàncies més consumides pels joves al sortir de festa. Pel que fa als incidents sexistes, un terç dels joves va indicar que en el seu grup d’amics alguna noia ha estat víctima d’assetjament sexual en alguna ocasió, una xifra que Noel Garcia, coordinador de l’estudi, va atribuir al fet que socialment es comencen a reconèixer aquestes situacions de violència, gràcies a les campanyes que s’han fet en els últims anys.

nitsq

Segell de qualitat per a disset locals de lleure de la ciutat

Lleida, amb disset distincions, és la ciutat catalana amb més locals de lleure nocturn amb el reconeixement de qualitat que atorga la Generalitat i que s’adhereixen al programa NitsQ de la Paeria, l’objectiu del qual és promoure un lleure nocturn saludable i responsable. En concret, l’edil Xavier Rodamilans i Joan Colom, subdirector general de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya, van entregar ahir el distintiu a representants de Comèdia, el Cafè del Teatre, Trivial Bar, Rock and Vins, Pub Zappa, Bitch Club, Legend, Casa de la Bomba i The Hill Summer Nights. Aquests locals s’uneixen als altres vuit que ja disposaven del distintiu i que ofereixen serveis relacionats amb la salut i el benestar, com ara dispensadors de preservatius. García va lloar la “valentia i la responsabilitat” de Lleida en la posada en marxa de recursos i campanyes per a un lleure nocturn responsable.

Font: www.lleida.com

Joves i el parany del tabac de cargolar

  • El 49,6% de les persones fumadores de 15 a 24 anys consumeix cigarretes fetes a mà.
  • La dimensió social i la sensació que és més barat i més sa són els principals motius per elegir-lo per davant dels paquets industrials.

Salut inicia un programa contra el tabac de cargolar entre els joves. Foto: Europa Press

A la sortida de l’institut, a la porta de la discoteca o en un banc al parc, cada vegada és més habitual veure joves que cargolen alguna cigarreta o que la fumen i la comparteixen amb els amics. Els joves fumen, sobretot, cigarretes fetes a mà. Les dades així ho revelen. Segons l’últim informe de l’Agència de Salut Pública sobre l’impacte del tabaquisme a Catalunya, tot i que la venda general de tabac s’enfonsa, el 49,6% dels joves fumadors de 15 a 24 anys en consumeix de cargolar, un percentatge que augmenta any rere any.

De fet, tal com mostren les dades del Comissionat per al Mercat de Tabacs, el nombre de fumadors de cigarretes fetes a mà ha augmentat en deu anys fins a vuit vegades. El 2006 els consumidors de tabac de cargolar només representaven el 3,3% del total de fumadors. El 2015 aquesta xifra ha augmentat de forma preocupant fins al 26%. El Departament de Salut calcula que, en total, unes 420.000 persones del total de la població consumeixen aquesta mena de tabac habitualment. A NacióDigital hem volgut preguntar els joves què els en fa addictes.

“Vaig començar per fer la tonteria amb els companys, però a mesura que ha passat el temps el tabac m’ha creat dependència”, respon gairebé sense pensar l’Ivet, de 17 anys, quan se li demana què la va atraure del fum i del tabac de cargolar. La Jennifer, que ja en té 21, amplia els motius: “Al principi, fumes per fer-te el gran, perquè estàs amb els col·legues de festa, perquè vols molar”. Gairebé tots els joves als quals hem preguntat, com l’Eduard, de 24 anys, o el Pau, de 17, responen coses similars. “El meu ex fumava i em vaig acostumar. Vaig començar a poc a poc i ara fumo gairebé cada dia, tot i que no n’estic enganxada al 100%”, argumenta la Maria, també de 17 anys.

El tabac de cargolar, “més modern, més natural i més barat”

Les modes i la sensació de maduresa els fa fumar. La majoria cau en el parany del tabac de cargolar. Un estudi elaborat en el marc del programa “Classe sense Fum” constata que els adolescents pensen que fumar tabac de cargolar és més “modern”, que els dóna “més llibertat” i que el producte és més “natural” i menys perjudicial per la salut que les cigarretes manufacturades. Els motius, al capdavall, segons el Departament de Salut, són les falses creences. “No és cert que les cigarretes fetes a mà siguin menys perjudicials. Tenen els mateixos additius i, malgrat que hi posis menys dosi, la calada és més profunda”, argumenta la subdirectora de Promoció de la salut, Carmen Cabezas, que al maig va presentar xifres actualitzades sobre consum de tabac a Catalunya.

La Jennifer, que fuma paquets, hi coincideix. “Jo no fumo tabac de cargolar, però tinc moltes amigues que sí que ho fan perquè és, entre cometes, més sa”. La resta de joves responen que sobretot ho fan perquè els surt més barat, i ho expliquen: “Com que no el produeixen igual, perquè el venen sense paper i filtre, que has de comprar a banda, finalment surt millor de preu”, explica l’Eduard, que va començar a fumar, com la Jennifer, als 13 o 14 anys. El Pau, igual que l’Ivet, també afirma que “com que cal cargolar-los, en consumeixes menys que si només els agafes del paquet”.

Cabezas, però, argumenta que “tampoc és cert que el preu sigui més baix”, tot i que reconeix que, en temps de crisi, els estudis de la Secretaria de Salut Pública demostren que el consum per persona pot baixar de dos a tres cigarretes. A més, s’hi suma el fet que aquesta mena de productes, com la picadura del tabac per a pipa o el tabac de cargolar, reben un tractament fiscal més favorable. La Maria, que fa un any que fuma, primer paquets i ara cigarretes fetes a mà “excepte quan surt de festa”, adverteix, tanmateix, que “els preus han pujat últimament”.

La lluita contra l’addicció, un repte per al futur

Per evitar-ne el consum, el Departament de Salut ha engegat una activitat de prevenció, “Fumar? Jo no m’hi embolico”, dins del programa “Classe sense Fum”, en què a les aules dels instituts i les escoles mestres i adolescents reflexionen sobre el consum de tabac i combaten les creences errònies sobre les cigarretes fetes mà. La percepció dels joves, però, és que encara són massa joves per a què les conseqüències del tabac els perjudiqui la salut.

“Amb l’angoixa i l’estrès pels estudis, mai no ho he aconseguit. Noto que quan faig més esforç físic, quan amb els amics anem a fer una excursió, no respiro tan bé com abans i això em preocupa. M’agradaria en un futur dur una vida més sana”, argumenta l’Eduard. La realitat, però, és que tots els joves amb què hem parlat han provat de deixar-ho i volen a la llarga no dependre’n, però no ho han aconseguit encara.

Font: Naciodigital.cat

1,6 milions de catalans i catalanes encara fumen: La radiografia dels deu anys de la llei antitabac

La xifra ha disminuït en 270.000 persones en l’última dècada, i el percentatge de fumadors ha passat del 29,4% al 25,7%.

  • La gran part de les persones que van deixar de fumar ho van fer a partir del 2010 / Getty

    La gran part de les persones que van deixar de fumar ho van fer a partir del 2010 / Getty

Catalunya encara té 1,6 milions de fumadors, malgrat que 270.000 persones han deixat el tabac des del 2006. Així ho ha fet públic aquest divendres l’Agència de Salut Pública (ASPCAT), després del desè aniversari de l’aprovació de la llei antitabac. El secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha assenyalat que a Catalunya “mor una persona cada hora” a causa del fum, perquè és un fet quotidià al qual no es dóna “la importància que té”, segons l’ACN. Aquestes són les xifres més destacades dels primers deu anys de la llei:

  • El 25,7% dels catalans fumen. Amb els 270.000 ciutadans que han deixat el tabac, els fumadors han disminuït en quatre punts percentuals respecte de fa deu anys. Aleshores, el 29,4% dels catalans fumava. Bona part de la disminució es va produir el 2010 arran de la prohibició de fumar en espais públics.
  • Una de cada sis morts que es produeixen a Catalunya són atribuïbles al consum de tabac, a partir de les dades del 2013. De les 60.807 defuncions que es van produir aquell any, 9.588 estaven relacionades amb el tabaquisme. És una xifra superior al 2006, any en el qual van morir 8,673 persones per aquestes causes.
  • 600.000 persones moren cada any a tot el món com a conseqüència del tabac sense haver fumat mai, sinó que són víctimes “de l’ambient”. En percentatges absoluts, el nombre de defuncions que causa el fum és de 6 milions anualment.
  • Cauen un 11% els infarts de miocardi en aquests deu anys, en les regions sanitàries de Barcelona i Girona. Segons dades del Departament, la disminució de l’exposició al fum ambiental també hauria reduït en un 29% les hospitalitzacions per asma bronquial en adults i infants entre els anys 2002 i 2009.
  • La incidència del tabac en els homes és superior. El 24% de les morts masculines de l’any 2013 estaven vinculades al tabac, per un 7% en les dones.
  • Els joves d’ entre 25 i 34 anys són els que més fumen. En aquesta franja d’edat el percentatge de fumadors és del 35,2%
  • Amb estudis secundaris i amb baixos ingressos. Aquest és el perfil de la persona fumadora, amb un índex del 29,4% i del 27,3% respectivament.

Més cigarretes fetes a mà

Les vendes de cigarretes prefabricades s’han reduït a la meitat en els deu anys de la llei antitabac, que han passat de 889 a 431 milions de paquets venuts. El motiu és, però, l’auge dels consumidors de cigarretes fetes a mà, que en el mateix període ha passat del 3,3% al 26,7%. Paral·lelament, el consum de tabac industrial ha disminuït del 92% al 74,5% en el mateix període, mentre que també han crescut els quilograms de tabac per a pipa venuts des del 2005, de 38.878 a 118,916. D’altra banda, les cigarretes electròniques representen el 0,7% dels fumadors restants.

La subdirectora de Promoció de la Salut i Prevenció de la Malaltia, Carmen Cabezas, ha atribuït els canvis en les vendes a la crisi econòmica. Explica que el tabac per cargolar té un cost més baix, i també hi ha “ la falsa creença” que té menys additius o menys quantitat de tabac que les cigarretes manufacturades.

Font: ara.cat

Els e-cigarrets tripliquen el risc que els i les adolescents es passin al tabac

  • L’ús d’e-cigarrets no comporta una disminució del consum de tabac en els adolescents fumadors

L’eficàcia dels cigarrets electrònics –o ‘e-cigarrets’– com a eina per ajudar als fumadors a deixar l’hàbit del tabac a curt, mitjà o llarg termini és, encara en l’actualitat, objecte d’un intens debat. Una controvèrsia, així mateix, de la qual tampoc escapa la suposada eficàcia d’aquests productes per evitar que els menors i joves comencin a fumar. No obstant això, un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat de Hawai (EUA) sembla aportar noves evidències, i certament concloents, sobre aquest tema: els adolescents que ‘vapeen’ són fins a tres vegades més propensos d’acabar provant el tabac en sol 12 mesos.

Com explica Thomas A. Wills, director d’aquesta recerca publicada en la revista «Tobacco Control», «el nostre estudi indica que podria ser beneficiós restringir l’accés als i-cigarrets a la població adolescent. I és que els resultats mostren que els adolescents que usen aquests productes tenen una major probabilitat d’iniciar-se en l’hàbit del tabac».

Major risc de fumar
L’estudi va tenir per objectiu avaluar si l’ús de cigarrets electrònics augmenta el risc que els adolescents provin finalment els ‘cigarrets tradicionals’ o, per contra, ajuda als ja fumadors a deixar el tabac. I per a això, un total de 2.338 adolescents nord-americans van ser preguntats sobre els seus hàbits ‘vapejadors’ o ‘fumadors’ en dos períodes de temps separats per 12 mesos.

Concretament, els participants, l’edat dels quals mitjana, com refereix Thomas Wills, «era lleugerament inferior als 15 anys al moment d’inici de l’estudi», van ser preguntats per la seva freqüència de consum de tabac o e-cigarrets –des de ‘mai’ a ‘tots els dies’– i per diferents factors que poguessin influir sobre els seus hàbits –si tenien pares fumadors o el seu grau de rebel·lia, entre uns altres.

Els resultats van mostrar que, comparats amb aquells que mai havien ‘vapejat’, els adolescents que havien utilitzat els cigarrets electrònics en 2013 tenien una probabilitat fins a tres vegades major d’haver provat el tabac als 12 mesos. Tot això a pesar que, segons va afirmar el 68% del total dels participants, els i-cigarrets han de considerar-se com ‘més saludables’ que el tabac.

És més; el nivell d’addicció a el ‘vapeig’ també es va associar directament amb la freqüència de consum de tabac. I és que mentre l’ús, a qualsevol nivell, dels i-cigarrets en 2013 va suposar que els menors haguessin fumat tabac de 2 a 4 vegades durant els 12 mesos posteriors, aquells adolescents que en principi van fer un ampli ús d’aquests productes van acabar convertint-se en fumadors habituals i, fins i tot, diaris.

Igual risc de seguir fumant
I l’entorn del menor, també influeix en la seva transició al tabac? Doncs sí, i d’una manera determinant. De fet, com més gran era el suport i atenció rebuts de la seva família i major era el seu nivell educatiu, menor era el risc que l’adolescent acabés sucumbint a la temptació de provar el tabac.

Per contra, aquells adolescents de major edat i qualificats com més rebels van ser els més propensos a passar-se als cigarrets tradicionals.

I d’altra banda, què va succeir amb aquells adolescents ja fumadors? Doncs, simplement, que no van reduir el seu consum de tabac gràcies als i-cigarrets.

Per tant, i si ben els autors aclareixen que «el nostre és un estudi observacional, per la qual cosa no es poden extreure conclusions del tipus ‘causa i efecte’», així mateix conclouen que «els resultats mostren que l’ús dels i-cigarrets pels adolescents no està exempt d’un cost per a la salut. Així, les nostres troballes han de ser tinguts en compte en les discussions polítiques sobre la disponibilitat dels e-cigarrets per a la població adolescent».

No en va, i malgrat la seva curta edat, no només fins a un 98% dels participants va afirmar conèixer aquests productes, sinó que fins a un 31% dels mateixos va reconèixer que ja els havia provat abans d’iniciar-se l’estudi –i un 38% a la seva finalització.

Accés a l’estudi en Tobacco Control.

 

Fuente: abc.es

El 37,5 per cent dels i les estudiants universitaries s’exposen a ambients amb fum

El 37,5 per cent dels estudiants universitaris s’exposen a ambients amb fum de tabac de dilluns a divendres, segons un estudi de la Universitat de Múrcia. La recerca destaca que la xifra durant els caps de setmana ascendeix al 76,6 per cent. Aquesta exposició és superior a la de la població general a Múrcia, que és del 17 per cent, segons l’Enquesta Europea de Salut a Espanya de 2014.

La tesi també ha recollit dades sobre el consum de tabac entre els estudiants de Ciències de la Salut, grup analitzat concretament. Entre ells, s’ha detectat que la taxa de consum diari de tabac és d’un 15 per cent. De tots, el grup que menys fuma és el de de Medicina, seguit dels d’Infermeria.

Font: eleconomista.es