Entrades

Sexe patriarcal

La manera com tenim relacions sexuals no queda lliure del masclisme que hem anat aprenent des que vam néixer. Potser ja és hora d’apostar per un sexe que sigui més real i més plaent


/ JULIO FUENTES

Sempre m’he considerat feminista. Malgrat això, per diversos motius, mai havia militat obertament en cap col·lectiu. “No pots ser feminista si no ho ets de manera col·lectiva”, em van dir fa temps. Un home, evidentment. El feminisme pot estar arreu. Això sí, llegint, militant i formant-me és on més estic aprenent. I aquí és on comença la meva crisi. Com més m’endinso a comprendre la magnitud del masclisme que ens envolta, més masclista m’he arribat a sentir. Per això m’agrada molt la idea que el feminisme està constantment en revisió, per anar detectant el masclisme que forma part de nosaltres i aprenent a tenir alternatives més justes. I, és clar, la sexualitat és un espai de les nostres vides que està completament submergit en aquest patriarcat heterocisnormatiu que ens dicta com hem de comportar-nos al llit, què està bé i què no i quins rols hem d’adoptar.

Com a sexòloga, jo he entrat en crisi. Perquè desconstruir les idees patriarcals que formen part de les nostres relacions sexoafectives és molt complicat. I treballar-ho a teràpia, també. Tot i així, no és una feina impossible; per tant, tot allò que puguem fer per tenir una vida sexual més saludable serà benvingut. Com és el sexe que tenim? Gràcies a les persones que venen amb mi a teràpia i a les persones amb qui converso, puc dir que el sexe que tenim és completament masclista. Quins ingredients té la nostra sexualitat? Si li hagués de posar tres adjectius, serien: heterocisnormativa, coitocentrista i pornogràfica. Paraules que semblen complicades però que ara explicaré.

La primera: heterocisnormativa. Es pressuposa que entrem dins de la norma de ser heterosexuals i cisgènere. És a dir, que ens agraden les persones del gènere contrari al nostre i que ens identifiquem amb el gènere que se’ns ha atribuït en néixer. I se’ns pressuposa així, per no dir que se’ns imposa ser així.

La segona: coitocentrista. Per no dir fal·locentrista. És a dir, que tot el que hem après ens fa creure que la sexualitat i el bon sexe impliquen un coit (penetració d’un penis dins d’una vagina) i sempre s’ha prioritzat el plaer del penis i de la persona que hi va enganxada; generalment un home cisgènere. Ah! I sense oblidar que hem atorgat a la vagina certs poders que no té: els d’orgasmar pel simple fet que un penis o un objecte hi entri a dins. Les persones amb vulva no funcionem així.

La tercera (però no menys important): pornogràfica. Aquesta és la visió que tenim de com ha de ser el sexe. Aprenem de la pornografia des de molt joves. Sobretot les generacions que ara pugen, perquè tenen una facilitat per accedir a contingut pornogràfic que nosaltres no teníem fa més de vint anys. I aquesta visió pornogràfica de la sexualitat ens fa pensar que al sexe només s’hi arriba a través de la passió desenfrenada i des de la part més salvatge dels nostres instints. I, a més, el porno mainstream, és a dir, aquell que està a l’abast de tothom i que és més vist, reprodueix sempre el que dèiem abans: heterosexualitat pressuposada, protagonistes cisgènere, el coit i el penis en el centre de les relacions sexuals, i encara que sembli que hi apareixen dones (cisgènere, és clar) el seu plaer no és el més important. Quan s’intenta prioritzar el plaer de la dona es fa des d’una perspectiva molt masculina: tocant el clítoris directament, mossegant-lo, fregant-lo salvatgement i sense tenir en compte si a la companya de jocs li agrada d’aquesta manera o no.

El resultat de la influència del masclisme en la sexualitat: pensar que quan el penis s’introdueix dins de la vagina hi ha orgasme per a les dues persones cis que hi juguen

Amb aquests tres ingredients és com ens imaginem la sexualitat i construïm la idea de la relació sexual perfecta: la penetració del penis dins la vagina, amb allò que en diuen els preliminars justos per preparar bé el moment de la penetració i amb un final en el qual, evidentment, hi ha un orgasme simultani. Això vindria a ser el resultat de la influència del masclisme en el món de la sexualitat: pensar que quan el penis s’introdueix dins de la vagina hi ha orgasme per a les dues persones cis que hi juguen. Així, fàcilment. Doncs no, no és així. I els factors que porten a afirmar que això no és així es poden resumir amb una paraula: masclisme.

Per què el masclisme fa que les nostres relacions sexuals no siguin tan meravelloses com haurien de ser? Perquè aquest model tan focalitzat en el plaer del penis no té en compte res més que les sensacions i la satisfacció que el seu propietari pot tenir. Si només tenim en compte la satisfacció de qui té penis, construïm tota una sèrie de creences i maneres de fer que impossibiliten que l’altra persona pugui gaudir amb naturalitat de la seva sexualitat. Posem-ne alguns exemples:

  • La pressió sobre el cos, sobretot de les dones cis i d’aquelles persones que tenen un cos no normatiu. El model estètic ens pesa i fa que ens preocupem per com és el nostre cos en lloc d’ensenyar-nos a gaudir-lo, i això ens minva l’autoestima. I sense autoestima no hi ha bon sexe.
  • El desconeixement de les vulves. Això fa que tinguem creences errònies sobre com són, com funcionen i que moltes persones que en tenen no s’atreveixin a investigar-les en profunditat.
  • El pes dels anticonceptius hormonals. Tot i que és l’home cis el que és fèrtil cada dia de la seva vida des que comença a ser-ho, el pes de l’anticoncepció hormonal recau sobre aquelles persones que són fèrtils quatre dies al mes, aproximadament. I l’anticoncepció hormonal té certes conseqüències sobre la salut i sobre la salut sexual, entre elles la disminució del desig.
  • La manca d’assertivitat. Ens costa molt dir què necessitem i què desitgem, i en una situació sexual sembla que encara més. Si no expliquem a les nostres parelles sexuals què ens agrada, ens serà molt difícil sentir plaer (i no només estic parlant d’orgasmes…). Per l’educació que hem rebut les persones que, com diria la meva companya Bel Olid, hem estat educades per ser dones, l’assertivitat encara ens queda més lluny.

I no pararia de donar voltes sobre molts aprenentatges erronis que tenim gràcies a tot plegat. I això, en lloc d’ajudar-nos a gaudir d’una sexualitat saludable, fa que ens oblidem que el sexe és molt més que una quantitat de relacions sexuals al mes. El sexe compartit és una experiència en la qual estaria bé que gaudissin totes les persones que hi participen, no trobeu? Si volem sortir d’aquest model patriarcal de sexualitat, ens hem d’encaminar cap a un model feminista de les relacions sexuals. Qui s’hi apunta?

Article publicat al número 484 de la Directa

Article escrit i publicat per Elena Crespi el 17 de setembre, 2019 en Directa

Font original: Directa

Vaginisme, un relat en primera persona

«Com a pacient que s’ha curat de vaginisme, m’agradaria explicar en aquest article la relació que considero que hi ha entre el vaginisme, el falocentrisme i el feminisme», escriu l’autora


il·lustració de Pnitas

El vaginisme “és un espasme dels músculs que envolten la vagina que ocorre en contra de la seva voluntat. Els espasmes tanquen la vagina i poden evitar l’activitat sexual i els exàmens mèdics”, segons MedlinePlus, un servei informatiu de salut de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units (NLM). Es tracta d’una patologia sexològica que pot o no tenir causes. Trauma, abusos sexuals o factors de salut mental són algunes d’elles. El tipus de tractament que requereix és una combinació de teràpia física, educació, assessoria i exercicis de Kegel (contracció i relaxació dels músculs del pis pèlvic). També es recomana la dilatació vaginal mitjançant dilatadors plàstics, involucrant a la parella, si té. El vaginisme sol provocar o venir acompanyat d’ansietat i sentiments autodestructius.

Com a pacient que s’ha curat de vaginisme, m’agradaria explicar en aquest article la relació que considero que hi ha entre el vaginisme, el falocentrisme i el feminisme.

Crec que la sexologia és una cosa en la qual no ens fixem suficient, i el vaginisme és un exemple d’això. Quan parlo amb persones sobre la patologia que vaig sofrir, molt poques saben el que és. Em va sorprendre molt en un primer moment, perquè és una patologia que està molt relacionada amb problemes que deriven del sistema patriarcal en el qual vivim: el vaginisme que pot ser causat per abusos sexuals i factors psicològics.

Quan vaig acudir a la ginecòloga per no poder usar tampons tenia molta por i constants pensaments autodestructius; creia que era l’única persona a qui li passava i pensava que jo era “defectuosa” sexualment, que no era capaç de tenir relacions sexuals plaents ni de fer que una altra persona les tingués. Em va costar molt acudir al metge i recordo sentir-me molt malament amb mi mateixa. Com pot ser que ens menyspreem d’aquesta manera? No hauríem de ser lliures de gaudir la nostra sexualitat a la nostra manera? La nostra societat imposa que el sexe és el coit, i que el plaer se centra en l’home cis. Tinc moltes amigues que han fingit orgasmes diverses vegades. “A vegades per a satisfer a la meva parella, perquè no sofreixi pensant que ho fa malament, i altres vegades perquè s’acabi la relació sexual”, em va respondre una d’elles quan li vaig preguntar per què ho feia. És greu que hi hagi bastantes dones que vegin les relacions sexuals com un “ha de passar” o que anteposin que l’home se senti bé abans que el seu propi plaer. Això, tan normalitzat en la nostra societat, és un senyal que la concepció general del sexe és falocentrista. De totes maneres, vull afegir que també existeixen patologies sexològiques relacionades amb els genitals denominats masculins a les quals no es dóna visibilitat ni acceptació social.

«La nostra societat enfoca la sexualitat centrant el plaer en el fal·lus i en la penetració»

Segons la revista de psicologia Psicologia i ment, el terme falocentrisme “fa referència a l’exercici de situar al fal·lus en el centre de les explicacions sobre la constitució psíquica i sexual”. El concepte prové de les teories de Freud sobre la sexualitat. Autores com Makaryk objecten que el falocentrisme es refereix a “un sistema de relacions de poder que promouen i perpetuen el fal·lus com el símbol transcendental de l’apoderament”.

No hi ha dubte que la nostra societat enfoca la sexualitat des d’un punt de vista totalment falocentrista, centrant el plaer en el fal·lus (entenent com a penis i genitals masculins) i en la penetració. Aquesta visió deixa apartades a moltes altres formes de sexualitat. En el model majoritari de sexualitat de la nostra societat cisheteropatriarcal tota la sexualitat s’orienta i gira entorn del fal·lus, el qual és l’objecte de tot el desig, capaç d’atreure i absorbir el conjunt de l’energia eròtica de les dones.

Pràcticament tothom entén “acte sexual” com a coit. Les dones moltes vegades són tractades com un objecte sexual, sigui explícita o implícitament, i això pot portar al fet que es pensi que el deure de les dones és satisfer a l’home. Un exemple molt clar és com són tractades habitualment les dones en la publicitat, servint com a crit d’atenció al sexe masculí.

És habitual que les sessions de sexualitat en centres educatius estan centrades en la cisheterosexualitat en parella, invisibilitzant en molts casos el gran espectre que és la sexualitat humana. Encara no he sabut de cap sessió sobre sexualitat en centres educatius on es parli de les patologies sexològiques. Aquesta última dada em sembla –i també a la sexòloga que em va tractar- especialment preocupant tenint en compte diverses estadístiques. Per a començar, el 6,3 per cent de les espanyoles té dificultats per a arribar a l’orgasme, el 4,1 per cent pateix disparèunia (vaginisme en menor grau, és a dir, molèsties durant el coit) i un 2,8 per cent pateix vaginisme. Segons el projecte Salut Pèlvica, entre el 5 i el 10 per cent de les dones sofreixen vaginisme o disparèunia.

La sexòloga que em va ajudar em va explicar que moltes persones que sofreixen vaginisme acaben evitant qualsevol tipus de trobada sexual per por, i que la majoria de les persones que acudeixen al metge ho fan anys després d’adonar-se del problema. Per què succeeix això? Per por. Jo mateixa he tingut aquesta por de ser l’única persona a qui li succeeix, al fet que no existeixi solució al problema, al fet que ningú m’accepti o em vulgui a causa d’això, a les dificultats en les relacions sexuals… I personalment em sembla molt negatiu que no s’expliqui a l’escola. Jo mateixa m’he trobat amb diverses persones que no comprenien la situació i la menyspreaven, amb arguments com “però si posar-se un tampó és molt fàcil”. En una societat com la nostra és difícil integrar el vaginisme, ja que junta dos tabús molt significatius: la malaltia psicològica i el sexe.

«Entre el 5 i el 10% de les dones sofreixen vaginisme o disparèunia.»

“El feminisme és un moviment social i polític que s’inicia formalment a la fi del segle XVIII i que suposa la presa de consciència de les dones com a grup o col·lectiu humà, de l’opressió, denominació i explotació que han estat i són objecte per part del col·lectiu d’homes en el si del patriarcat sota les seves diferents fases històriques de model de producció, la qual cosa les mou a l’acció per a l’alliberament del seu sexe amb totes les transformacions de la societat que aquella requereixi”, afirma Núria Varela en el seu llibre Feminisme per a principiants. Les feministes es van adonar que el control patriarcal s’estenia no sols en l’àmbit polític sinó també en el familiar, laboral, sexual… Durant molt de temps, per a limitar la sexualitat femenina, s’ha intentat que les dones coneguessin molt poc del tema o associessin sexualitat i dolor, de manera que la sexualitat es reduís pràcticament a fins reproductius.

“Per exemple, ni una sola vegada vaig sentir la paraula clítoris. Transcorrerien anys fins que vaig aprendre que les dones posseíem l’únic òrgan en el cos humà la funció exclusiva del qual era sentir plaer”, és un exemple citat en el llibre de Varela. La sexualitat de les dones ha estat arrabassada històricament pels homes: “La negació d’una sexualitat i un desig propis i de llibertat per a gaudir-los roman encara avui en bona part del món. El patriarcat s’ha bolcat per a controlar la sexualitat femenina, tots els mètodes han estat pocs. Des de les imposicions religioses i morals, els codis de conducta, l’estigmatització en nom de l’honor i l’honra fins a la violència i la repressió brutal i mortal, passant per la utilització del sistema legal i el control de la ciència…”, detalla Varela. Així doncs, moltes dones mai han estat propietàries ni beneficiàries de la seva pròpia sexualitat.

El gaudi i el plaer són, en general, atributs positius de l’erotisme masculí mentre que en les dones són atributs negatius. La sexualitat masculina sembla estar íntimament relacionada amb el poder i, al meu entendre, una de les característiques fonamentals del poder masculí és el control de la sexualitat femenina. Les feministes radicals dels anys 70 van començar el procés de re-apropiació del cos femení per a les dones amb consignes com: “El meu cos és meu”.

La societat redueix la sexualitat a la penetració vaginal i no accepta que el terme “sexe” es pugui referir a alguna cosa que no sigui coit. Per exemple, la construcció social anomenada “virginitat” limita la nostra sexualitat fent-nos entendre que el sexe és el coit, que deixem de ser verges de no haver tingut mai relacions sexuals quan practiquem el coit. Evidentment, aquesta visió exclou una gran part de l’espectre de la sexualitat humana. La sexualitat no és el model cisheteropatriarcal ni tampoc s’orienta únicament cap a la reproducció. En molts casos, enfront d’una societat falocentrista, les persones amb vaginisme senten odi i vergonya pel seu cos, i gran part d’aquests sentiments autodestructius es deriven de no complir amb el model de sexualitat que imposa la societat on vivim. El feminisme defensa una sexualitat femenina molt més oberta. Si aquesta idea s’estengués en la societat, les persones que sofreixen vaginisme probablement sofririen menys perquè no sentirien tan sovint que la seva sexualitat està “incapacitada”, i probablement se sentirien més segures en buscar ajuda mèdica. Les possibilitats sexuals s’estenen molt més allà de la penetració vaginal, i el seu coneixement és essencial perquè totes les persones gaudeixin del sexe i s’aconsegueixi la normalització de tot l’espectre de la sexualitat humana.

Article redactat per María Fábregas González el 20 de maig de 2020 per a Pikara Magazine

Font original: Pikara Magazine

Obre els sentits i parlem de sexe

Avui llancem la quarta campanya realitzada pel grup d’estudiants de la Universitat Rovira i Virgili en el marc del curs “Salut, Drogues i Sexualitat Saludable” del projecte En Plenes Facultats de la Fundació Salut i Comunitat.

En aquesta ocasió, la campanya “Parlem de Plaer” dissenyada per l’Anna Agràs, Diego Muñoz, Yrina Mejía, estudiants d’enginyeries i Gemma Bel estudiant de nutrició humana i dietètica, té com a objectiu donar informació sobre sexualitat, específicament sobre Plaer Sexual a través de la creació del compte d’Instagram @parlemdeplaer i així poder arribar a persones adolescents i joves.

Fes clic en el cartell i accedeix al compte Instagram @parlemdeplaer immediatament

Fes clic en el cartell i accedeix al compte Instagram @parlemdeplaer immediatament

El que va motivar al grup d’agents de salut EPF a treballar aquesta temàtica va ser:

“Des d’un bon principi vam tenir clar centrar-nos en el sexe i el plaer. És un tema que ens interessava a totes i volíem aprofitar per conscienciar d’alguns tabús que encara tenim sobre això avui en dia. Si és una cosa tan habitual a la nostra vida, per què no en parlem sovint? L’objectiu de la campanya, doncs, no és en va d’allò que ja hem dit. Volem no tenir pèls a la llengua i parlar obertament de sexualitat”.

Campanya i concurs

Llavors, des d’avui dilluns 4 fins al divendres 8 de maig 2020 es llançarà mitjançant aquesta plataforma (Instagram @parlemdeplaer) una publicació al dia, en la qual trobaràs una pregunta de “cultura sexual”. Aquesta anirà acompanyada d’una breu introducció i, després, d’una reflexió sobre la pregunta en qüestió, d’aquesta manera “volem arribar a l’objectiu de conscienciar d’allò que nosaltres mateixes ens imposem o de la diversitat que hi ha quan parlem de sexe o plaer“.

Però això no és tot, perquè per fer més atractiva la idea, han decidit que tindran un recompte de les preguntes i que hi haurà una persona guanyadora que obtindrà un premi de 30 € en una targeta regal per poder fer una compra a la web Diversual.

El sorteig es farà entre aquelles persones que hagin encertat més preguntes. Com que les preguntes aniran de dilluns a divendres (del 4 al 8 de maig), el diumenge 10 de maig 2020 es revelarà el nom de la persona guanyadora.

Per a participar, només has de respondre a la pregunta del dia.

Molta sort i plaer!!

Coses que hauries de saber abans de consumir poppers.

“Els poppers, limpiacabezales, relaxants anals o com vulgui que els truquis fan olor de dissolvent de pintura i provoquen una sensació de pujada al cap. Hi va haver un temps, als vint, en què els consumia molt i ara, cada vegada que em fallen les sinapsis o pateixo una llacuna en la memòria a curt termini, em pregunto el dany irreparable m’hauran causat”.

1515989321717-poppers-body

El popper és nitrit d’amil, una substància química que pertany a la classe dels nitrits de llogo. Va ser sintetitzat per primera vegada en 1844 pel químic francès Antoine Balard, qui va observar que la substància provocava la relaxació de la musculatura llisa i dilatava les artèries. La troballa de seguida va portar a l’ús de la substància com a remei per a l’angina de pit, una malaltia provocada per la disminució del retorn venós.

Avui dia, el seu ús no és tan medicinal. Els sex shops solen comercialitzar-lo en petits flascons amb cridaners noms com TNT, Thrust o Ram, i etiquetes en les que gairebé sempre es ven com si fos un producte innocu, com ambientador o netejador de vinils. Però ningú fa servir Thrust per netejar la seva jaqueta de pell. De fet, el consum de poppers està molt estès en clubs, soterranis i dormitoris per col·locar-se i augmentar el plaer durant el sexe.

I és que, potser amb més raó que en altres casos, el nitrit d’amil realment provoca una pujada. La sang bombeja cap al cap i produeix una agradable sensació polsant i de mareig. L’efecte resulta encara més lògic després de sentir les explicacions de la doctora Aifric Boylan, mèdica generalista i directora del servei mèdic Qoctor.

“El nitrit d’amil relaxa la musculatura llisa de les parets dels vasos sanguinis, la qual cosa provoca un augment del flux sanguini cap al cos”, em va explicar per telèfon. “Això pot produir efectes físics i mentals que solen durar uns pocs minuts: eufòria, augment de la libido, desinhibició, major sensibilitat a la pell i relaxació de les parets de l’anus i la vagina”.

Però compte, perquè el amil no és tot meravella, arc de sant Martí i anys dilatats: el popper també pot anar acompanyat de símptomes no tan agradables com mal de cap, de pit, sagnat del nas i disfunció erèctil temporal.

“No hi ha constància que el amil provoqui molts problemes a llarg termini, però sí que hi ha riscos a curt”, afegeix Boylan.

“Amb el temps es pot arribar a desenvolupar una reacció al·lèrgica. Un altre símptoma estrany però greu és la metahemoglobinèmia, és a dir, que la sang deixi de transportar oxigen. Això pot ser mortal i passaria si algú arribés a empassar popper en lloc de inhalar “.

I té raó: al gener de l’any passat, un noi de 22 anys va morir al festival Rainbow Serpent després d’haver ingerit popper. No obstant això, la majoria dels problemes associats al consum d’amil sorgeixen arran de dolències ja existents o per la interacció amb altres drogues.

“Si una persona és susceptible de patir glaucoma -malaltia caracteritzada per l’elevada pressió sanguínia en els ulls-, l’amil pot empitjorar la seva situació. Així mateix, algú que tingui problemes circulatoris o de cor podria patir conseqüències impredictibles consumint amil causa dels sobtats canvis de pressió sanguínia que aquest provoca. I per a una persona que estigui sota tractament per disfunció erèctil amb fàrmacs com la Viagra, els poppers podrien disminuir greument la pressió sanguínia i provocar una embòlia “.

Com passa amb qualsevol altra substància de consum recreatiu, el millor és ser prudent. No abusis i procura no barrejar els poppers amb una altra droga que pogués aguditzar els seus efectes.

Però, seguir aquestes indicacions vol dir que és segur consumir poppers amb moderació? En poques paraules: potser. Depèn de qui el consumeixi; hi ha persones que reaccionen pitjor que altres, però en qualsevol cas, cal assenyalar que no hi ha proves que suggereixin que esnifar poppers de tant en tant produeixi danys cerebrals.

“Sens dubte és menys nociu que moltes altres drogues recreatives i no produeix dependència física”, explica Boylan. “Encara hi ha persones que després de consumir una mínima quantitat poden experimentar efectes secundaris desagradables o canvis en la conducta.”

“Igual que amb qualsevol altra droga recreacional, els efectes del popper són impredictibles en cada cas”.

Por Gavin Butler; traducido por Mario Abad

Ilustraciones por Ashley Goodall

Fuente: https://www.vice.com/es/article/3k5j3y/efectos-en-el-cerebro-del-popperPor

«Venus», el documental que mostra la relació de les dones amb el sexe

Aquest mes de maig, el cicle del Documental del mes presenta Venus, confessions de dones nues (Lea Glob, Mette Carla Albrechtsen, 2016), una pel·lícula sobre sexualitat femenina que ha batut tots els rècords de taquillatge a Dinamarca i que parteix de preguntar-se quina relació tenen les dones amb el sexe.

Tal com expliquen les seves creadores, el film sorgeix d’allò que havia de ser el procés de recerca previ a la creació d’una pel·lícula eròtica “feta per dones i dirigida a dones”. Sense voler-ho, aquell procés es va acabar convertint en la pel·lícula en si mateixa, trencant alguns tabús sobre el sexe que encara són massa ombrívols.

El resultat és un exercici de confessió i autoanàlisi de la relació que les dones tenen amb el plaer i amb la seva sexualitat, que trenca amb els estereotips creats per la concepció masclista de tot el que té a veure amb el sexe, encara força predominant avui en dia.

Venus, de Lea Glob i Mette Carla Albrechtsen

Títol original: Venus
VO en danès subtitulat en català
País: Dinamarca, Noruega (2016)
Durada: 80 minuts
Gènere: Sexualitat
Música: Ola Kvernberg
Edició: Signe Rebekka Kaufmann
Fotografia: Cathrine Coleman
Producció: Kirstine Barfod, Anna J. Ljungmark, Julie Leerskov

Font: www.naciodigital.cat

Els i les joves com agents preventius i de la promoció de la salut

La Fundació Salut i Comunitat (FSiC), treballa des de fa més de 25 anys en la investigació, prevenció, intervenció i sensibilització sobre diverses problemàtiques sanitàries i socials que afecten especialment a col·lectius de risc o en situació d’exclusió social.

L’objectiu és millorar la qualitat de les persones i facilitar la integració social mitjançant la promoció de la salut.

Els àmbits d’actuació i d’intervenció de la Fundació Salut i Comunitat són:

Àmbit Dones i Famílies: Punts d’informació i atenció a la dona, servei d’atenció, recuperació i acollida de la dona, servei d’atenció telefònica 24 hores.

Àmbit d’Addiccions: Serveis d’atenció psicosocial, comunitat terapèutica, pisos de reinserció, taller sòcio-laboral.

Àmbit de prevenció i sensibilització: Taller de relacions abusives, “els paranys de l’amor” en instituts de secundària i altres centres educatius, Projecte MALVA: prevenció de la violència de parella associada a l’abús de substàncies.

Altres àrees d’intervenció de la Fundació Salut i Comunitat són: infancia i familia, gent gran, intervenció penitenciaria, VI H-SIDA o salut mental.

Des de l’any 2009, l’Àrea d’atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona  i la Fundació Salut i Comunitat mantenen un conveni de col·laboració per tal de treballar en la prevenció, sensibilització , i atenció de consums problemàtic de drogues,  així com la capacitació d’agents de salut entre joves universitaris.

Fina: QUINS TIPUS D’ ACCIONS ES DESPRENEN DEL CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L’ÀREA D’ATENCIÓ A LES PERSONES I LA FUNDACIÓ SALUT I COMUNITAT ?

El conveni de col·laboració 2016 subscrit entre la Diputació de Barcelona i la Fundació Salut i Comunitat finança dos projectes:

  • Programa PAIJF: Programa d’Atenció Integral per a Joves i  Famílies: S’adreça a joves d’edat compreses entre els 12 i 25 anys amb l’objectiu de facilitar l’abordatge de qualsevol tipus d’addició i la resolució de conflictes comportamentals.
  • Projecte EPF: En Plenes Facultats. Dinamització d’estudiants universitaris per fer d’agents de salut.

L’Otger Amatller és psicòleg especialitzat en prevenció i atenció de consums problemàtics de drogues. Coordinador acadèmic del Postgrau en Prevenció de l’abús de Drogues de la UB. Coordinador de l’Àrea de Prevenció de la Fundació Salut i Comunitat i fa el seguiment del Projecte “En Plenes Facultats” EPF, que tot seguit, ens explicarà.

Otger: ENS POTS EXPLICAR EN QUÈ CONSISTEIX EL PROJECTE EN PLENES FACULTATS?

En Plenes Facultats és un projecte de la Fundació Salut i Comunitat dirigit al col·lectiu d’estudiants de centres universitaris per a la promoció de la salut i la gestió dels plaers  i riscos vehiculat a través de la prevenció, la sensibilització i la formació en matèria de drogues i conductes sexuals de risc utilitzant la metodologia d’igual a igual.  És una iniciativa en què estudiants de la Universitat són capacitats/des, sota la supervisió d’experts/es, per a posteriorment participar en activitats de prevenció i promoció de la salut destinades a la resta del col·lectiu universitari. S’intervé a la Universitat de Vic, Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra. Així com d’altres de la resta de Catalunya.

Otger: AQUESTA METODOLOGIA PARTICIPATIVA CONSIDERES QUE ÉS MÉS EFICAÇ PER ARRIBAR ALS JOVES?

La  metodologia  peer to peer demostra la seva eficàcia  en població adolescent i jove perquè és un moment de la vida en el qual  parlar amb els pares  i adults genera  certes desconfiances. Per tant  poder parlar amb altres joves  que ja han estat prèviament  capacitats en temes de drogues o sexualitat fa que molts  joves es deixin influenciar mes fàcilment per gent  de la seva mateixa  edat que no pas per gent més adulta i/o professional.

Otger. COM ES FA LA CAPTACIÓ DE JOVES PER LA FORMACIÓ ? 

Els joves cursen una assignatura de lliure elecció o de crèdit FTS que es diuen actualment. Normalment la universitat està molt implicada en la difusió dels curs que té una part teòrica i una altra part  pràctica. A part es fa  difusió per les  xarxes socials i canals que utilitzen els estudiants  per moure’s  pels ambients universitaris.  Aquests curs pot ser de 25 o 50 hores.  Es fa  una part teòrica de  formació i capacitació i  una part pràctica on s’aplica allò que han après durant  la capacitació.

Les activitats que poden realitzar són de molts tipus,  per una part es fan activitats preventives  a la mateixa universitat  en les quals el joves escullen un tema i ideen  quins materials volen utilitzar i quines dinàmiques poden fer servir per fer-ho arribar a la resta de la comunitat universitària.

Per altra banda hi ha activitats fora de la universitat,  ja sigui en contextos d’ oci nocturn o en contextos del municipi i d’aquesta manera poden desenvolupar el que han après i poden sentir-se  agents de salut  i agents educatius o sòcio- educatius.

Otger. COM ES VINCULEN ELS JOVES  EN LES ACTIVITATS PREVENTIVES EN EL MON LOCAL?

Doncs  a través de les activitats fora de la universitat. Ja sigui a través d’entitats que treballen al municipi o ja sigui com estem treballant actualment, directament a través del mateix ajuntament o bé des de  serveis de joventut,  de salut o de prevenció de drogues específicament. Poden fer activitats  de tots tipus,  és un intercanvi entre els professionals del municipi i l ‘alumne universitari. Els professionals  del municipi n’extreuen agents  que puguin treballar  amb mes eficàcia  la vinculació amb els joves i el mateix  estudiant  n’extreu  aquest contacte amb el  mon laboral,  amb el mon  professional i conèixer com estan treballant els municipis determinats temes de prevenció i de salut comunitària.

Otger. QUANTS ANYS PORTA AQUEST PROJECTE?

Aquest projecte és de l’any 99. Va néixer de les  universitats  angleses i el vàrem  exportar a l’any 99. És un projecte que té en compte que   l’ edat  en que els joves realitzen més conductes de risc és  en l’ edat universitària  i que d’alguna manera la prevenció  que es fa als municipis, que es escolar,  normalment  avarca només  l’ edat d’infància i l’edat de l’institut , secundària,  però poques vegades els municipis tenen vinculació amb les universitats de les quals ells envien els alumnes,  un municipi te molts ciutadans joves que van a la universitat però els perden a nivell de prevenció.  En plenes facultats ve a cobrir aquest buit i ve a intentar lligar la prevenció que es fa als instituts per després poder-la transportar també al joves més grans i que és en aquella edat on fan les conductes més de risc, ja sigui en temes de drogues o temes de sexualitat. És una forma  de recuperar-los,  és trobar  aquests punts de vinculació entre el municipi i  la gent jove,  és la importància de treballar en xarxa, d’ entre tots poder abordar des de diferents àmbits  i des de diferents espais  aquell treball més preventiu,  el que diuen a sud América  la cultura preventiva,  de com els  mateixos joves  han de fer seva aquesta cultura.

Fina: QUINES ACCIONS PREVENTIVES EN EL CONSUM DE DROGUES ES PROMOUEN DES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA?

Bàsicament s’ofereixen tres tipus d’actuacions adreçades als ens locals de la demarcació de Barcelona que poden sol·licitar a través del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona:

  1. Suport i assessorament tècnic per a l’elaboració de plans locals de prevenció de drogodependències i assessorament per l’elaboració de Protocols de detecció i actuació en casos de consum de drogues en menors d’edat als centres d’educació secundària.
  2.  Actuacions de prevenció i detecció de les drogodependències:
  • Capacitació tècnica de professionals: Oferta formativa teòrico-pràctica sobre prevenció en drogodependències a mida i descentralitzada adreçada a aquells ajuntaments amb necessitats específiques de formació per als seus professionals.
  • Capacitació de monitors i agents del lleure: Curs de formació teòric i pràctic per abordar l’esport i el lleure com a eina preventiva en front de conductes de risc entre joves i adolescents.
  • Reforç de la capacitat parental: Taller dinàmic i participatiu perquè pares i mares puguin desenvolupar les pautes educatives amb els seus fills

    3. Exposició controles?: Exposició per a la prevenció de les drogodependències que proporciona informació sobre drogues, treballa els factors de protecció i promou actituds         responsables entre els adolescents i joves de 12 a 18 anys i de més de 18 treballant habilitats per a la vida. També s’adreça a pares i mares i a professionals i es fan visites             guiades on se’ls fa reflexionar sobre l’estil educatiu. L’exposició ofereix també tallers a l’aula complementaris a les visites guiades per els alumnes.

També es dona suport econòmic mitjançant convenis i subvencions a ens locals de la demarcació  i a entitats que treballen la prevenció,  detecció i atenció de consums problemàtics de drogues.

Per a més informació:

Web de la Fundació Salut i Comunitat:  https://www.fsyc.org

Web del Projecte En Plenes Facultats: www.enplenesfacultats.org/

Font: http://bit.ly/2kqdJT5