Entrades

Coses que hauries de saber abans de consumir poppers.

“Els poppers, limpiacabezales, relaxants anals o com vulgui que els truquis fan olor de dissolvent de pintura i provoquen una sensació de pujada al cap. Hi va haver un temps, als vint, en què els consumia molt i ara, cada vegada que em fallen les sinapsis o pateixo una llacuna en la memòria a curt termini, em pregunto el dany irreparable m’hauran causat”.

1515989321717-poppers-body

El popper és nitrit d’amil, una substància química que pertany a la classe dels nitrits de llogo. Va ser sintetitzat per primera vegada en 1844 pel químic francès Antoine Balard, qui va observar que la substància provocava la relaxació de la musculatura llisa i dilatava les artèries. La troballa de seguida va portar a l’ús de la substància com a remei per a l’angina de pit, una malaltia provocada per la disminució del retorn venós.

Avui dia, el seu ús no és tan medicinal. Els sex shops solen comercialitzar-lo en petits flascons amb cridaners noms com TNT, Thrust o Ram, i etiquetes en les que gairebé sempre es ven com si fos un producte innocu, com ambientador o netejador de vinils. Però ningú fa servir Thrust per netejar la seva jaqueta de pell. De fet, el consum de poppers està molt estès en clubs, soterranis i dormitoris per col·locar-se i augmentar el plaer durant el sexe.

I és que, potser amb més raó que en altres casos, el nitrit d’amil realment provoca una pujada. La sang bombeja cap al cap i produeix una agradable sensació polsant i de mareig. L’efecte resulta encara més lògic després de sentir les explicacions de la doctora Aifric Boylan, mèdica generalista i directora del servei mèdic Qoctor.

“El nitrit d’amil relaxa la musculatura llisa de les parets dels vasos sanguinis, la qual cosa provoca un augment del flux sanguini cap al cos”, em va explicar per telèfon. “Això pot produir efectes físics i mentals que solen durar uns pocs minuts: eufòria, augment de la libido, desinhibició, major sensibilitat a la pell i relaxació de les parets de l’anus i la vagina”.

Però compte, perquè el amil no és tot meravella, arc de sant Martí i anys dilatats: el popper també pot anar acompanyat de símptomes no tan agradables com mal de cap, de pit, sagnat del nas i disfunció erèctil temporal.

“No hi ha constància que el amil provoqui molts problemes a llarg termini, però sí que hi ha riscos a curt”, afegeix Boylan.

“Amb el temps es pot arribar a desenvolupar una reacció al·lèrgica. Un altre símptoma estrany però greu és la metahemoglobinèmia, és a dir, que la sang deixi de transportar oxigen. Això pot ser mortal i passaria si algú arribés a empassar popper en lloc de inhalar “.

I té raó: al gener de l’any passat, un noi de 22 anys va morir al festival Rainbow Serpent després d’haver ingerit popper. No obstant això, la majoria dels problemes associats al consum d’amil sorgeixen arran de dolències ja existents o per la interacció amb altres drogues.

“Si una persona és susceptible de patir glaucoma -malaltia caracteritzada per l’elevada pressió sanguínia en els ulls-, l’amil pot empitjorar la seva situació. Així mateix, algú que tingui problemes circulatoris o de cor podria patir conseqüències impredictibles consumint amil causa dels sobtats canvis de pressió sanguínia que aquest provoca. I per a una persona que estigui sota tractament per disfunció erèctil amb fàrmacs com la Viagra, els poppers podrien disminuir greument la pressió sanguínia i provocar una embòlia “.

Com passa amb qualsevol altra substància de consum recreatiu, el millor és ser prudent. No abusis i procura no barrejar els poppers amb una altra droga que pogués aguditzar els seus efectes.

Però, seguir aquestes indicacions vol dir que és segur consumir poppers amb moderació? En poques paraules: potser. Depèn de qui el consumeixi; hi ha persones que reaccionen pitjor que altres, però en qualsevol cas, cal assenyalar que no hi ha proves que suggereixin que esnifar poppers de tant en tant produeixi danys cerebrals.

“Sens dubte és menys nociu que moltes altres drogues recreatives i no produeix dependència física”, explica Boylan. “Encara hi ha persones que després de consumir una mínima quantitat poden experimentar efectes secundaris desagradables o canvis en la conducta.”

“Igual que amb qualsevol altra droga recreacional, els efectes del popper són impredictibles en cada cas”.

Por Gavin Butler; traducido por Mario Abad

Ilustraciones por Ashley Goodall

Fuente: https://www.vice.com/es/article/3k5j3y/efectos-en-el-cerebro-del-popperPor

«Venus», el documental que mostra la relació de les dones amb el sexe

Aquest mes de maig, el cicle del Documental del mes presenta Venus, confessions de dones nues (Lea Glob, Mette Carla Albrechtsen, 2016), una pel·lícula sobre sexualitat femenina que ha batut tots els rècords de taquillatge a Dinamarca i que parteix de preguntar-se quina relació tenen les dones amb el sexe.

Tal com expliquen les seves creadores, el film sorgeix d’allò que havia de ser el procés de recerca previ a la creació d’una pel·lícula eròtica “feta per dones i dirigida a dones”. Sense voler-ho, aquell procés es va acabar convertint en la pel·lícula en si mateixa, trencant alguns tabús sobre el sexe que encara són massa ombrívols.

El resultat és un exercici de confessió i autoanàlisi de la relació que les dones tenen amb el plaer i amb la seva sexualitat, que trenca amb els estereotips creats per la concepció masclista de tot el que té a veure amb el sexe, encara força predominant avui en dia.

Venus, de Lea Glob i Mette Carla Albrechtsen

Títol original: Venus
VO en danès subtitulat en català
País: Dinamarca, Noruega (2016)
Durada: 80 minuts
Gènere: Sexualitat
Música: Ola Kvernberg
Edició: Signe Rebekka Kaufmann
Fotografia: Cathrine Coleman
Producció: Kirstine Barfod, Anna J. Ljungmark, Julie Leerskov

Font: www.naciodigital.cat

Els i les joves com agents preventius i de la promoció de la salut

La Fundació Salut i Comunitat (FSiC), treballa des de fa més de 25 anys en la investigació, prevenció, intervenció i sensibilització sobre diverses problemàtiques sanitàries i socials que afecten especialment a col·lectius de risc o en situació d’exclusió social.

L’objectiu és millorar la qualitat de les persones i facilitar la integració social mitjançant la promoció de la salut.

Els àmbits d’actuació i d’intervenció de la Fundació Salut i Comunitat són:

Àmbit Dones i Famílies: Punts d’informació i atenció a la dona, servei d’atenció, recuperació i acollida de la dona, servei d’atenció telefònica 24 hores.

Àmbit d’Addiccions: Serveis d’atenció psicosocial, comunitat terapèutica, pisos de reinserció, taller sòcio-laboral.

Àmbit de prevenció i sensibilització: Taller de relacions abusives, “els paranys de l’amor” en instituts de secundària i altres centres educatius, Projecte MALVA: prevenció de la violència de parella associada a l’abús de substàncies.

Altres àrees d’intervenció de la Fundació Salut i Comunitat són: infancia i familia, gent gran, intervenció penitenciaria, VI H-SIDA o salut mental.

Des de l’any 2009, l’Àrea d’atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona  i la Fundació Salut i Comunitat mantenen un conveni de col·laboració per tal de treballar en la prevenció, sensibilització , i atenció de consums problemàtic de drogues,  així com la capacitació d’agents de salut entre joves universitaris.

Fina: QUINS TIPUS D’ ACCIONS ES DESPRENEN DEL CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L’ÀREA D’ATENCIÓ A LES PERSONES I LA FUNDACIÓ SALUT I COMUNITAT ?

El conveni de col·laboració 2016 subscrit entre la Diputació de Barcelona i la Fundació Salut i Comunitat finança dos projectes:

  • Programa PAIJF: Programa d’Atenció Integral per a Joves i  Famílies: S’adreça a joves d’edat compreses entre els 12 i 25 anys amb l’objectiu de facilitar l’abordatge de qualsevol tipus d’addició i la resolució de conflictes comportamentals.
  • Projecte EPF: En Plenes Facultats. Dinamització d’estudiants universitaris per fer d’agents de salut.

L’Otger Amatller és psicòleg especialitzat en prevenció i atenció de consums problemàtics de drogues. Coordinador acadèmic del Postgrau en Prevenció de l’abús de Drogues de la UB. Coordinador de l’Àrea de Prevenció de la Fundació Salut i Comunitat i fa el seguiment del Projecte “En Plenes Facultats” EPF, que tot seguit, ens explicarà.

Otger: ENS POTS EXPLICAR EN QUÈ CONSISTEIX EL PROJECTE EN PLENES FACULTATS?

En Plenes Facultats és un projecte de la Fundació Salut i Comunitat dirigit al col·lectiu d’estudiants de centres universitaris per a la promoció de la salut i la gestió dels plaers  i riscos vehiculat a través de la prevenció, la sensibilització i la formació en matèria de drogues i conductes sexuals de risc utilitzant la metodologia d’igual a igual.  És una iniciativa en què estudiants de la Universitat són capacitats/des, sota la supervisió d’experts/es, per a posteriorment participar en activitats de prevenció i promoció de la salut destinades a la resta del col·lectiu universitari. S’intervé a la Universitat de Vic, Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra. Així com d’altres de la resta de Catalunya.

Otger: AQUESTA METODOLOGIA PARTICIPATIVA CONSIDERES QUE ÉS MÉS EFICAÇ PER ARRIBAR ALS JOVES?

La  metodologia  peer to peer demostra la seva eficàcia  en població adolescent i jove perquè és un moment de la vida en el qual  parlar amb els pares  i adults genera  certes desconfiances. Per tant  poder parlar amb altres joves  que ja han estat prèviament  capacitats en temes de drogues o sexualitat fa que molts  joves es deixin influenciar mes fàcilment per gent  de la seva mateixa  edat que no pas per gent més adulta i/o professional.

Otger. COM ES FA LA CAPTACIÓ DE JOVES PER LA FORMACIÓ ? 

Els joves cursen una assignatura de lliure elecció o de crèdit FTS que es diuen actualment. Normalment la universitat està molt implicada en la difusió dels curs que té una part teòrica i una altra part  pràctica. A part es fa  difusió per les  xarxes socials i canals que utilitzen els estudiants  per moure’s  pels ambients universitaris.  Aquests curs pot ser de 25 o 50 hores.  Es fa  una part teòrica de  formació i capacitació i  una part pràctica on s’aplica allò que han après durant  la capacitació.

Les activitats que poden realitzar són de molts tipus,  per una part es fan activitats preventives  a la mateixa universitat  en les quals el joves escullen un tema i ideen  quins materials volen utilitzar i quines dinàmiques poden fer servir per fer-ho arribar a la resta de la comunitat universitària.

Per altra banda hi ha activitats fora de la universitat,  ja sigui en contextos d’ oci nocturn o en contextos del municipi i d’aquesta manera poden desenvolupar el que han après i poden sentir-se  agents de salut  i agents educatius o sòcio- educatius.

Otger. COM ES VINCULEN ELS JOVES  EN LES ACTIVITATS PREVENTIVES EN EL MON LOCAL?

Doncs  a través de les activitats fora de la universitat. Ja sigui a través d’entitats que treballen al municipi o ja sigui com estem treballant actualment, directament a través del mateix ajuntament o bé des de  serveis de joventut,  de salut o de prevenció de drogues específicament. Poden fer activitats  de tots tipus,  és un intercanvi entre els professionals del municipi i l ‘alumne universitari. Els professionals  del municipi n’extreuen agents  que puguin treballar  amb mes eficàcia  la vinculació amb els joves i el mateix  estudiant  n’extreu  aquest contacte amb el  mon laboral,  amb el mon  professional i conèixer com estan treballant els municipis determinats temes de prevenció i de salut comunitària.

Otger. QUANTS ANYS PORTA AQUEST PROJECTE?

Aquest projecte és de l’any 99. Va néixer de les  universitats  angleses i el vàrem  exportar a l’any 99. És un projecte que té en compte que   l’ edat  en que els joves realitzen més conductes de risc és  en l’ edat universitària  i que d’alguna manera la prevenció  que es fa als municipis, que es escolar,  normalment  avarca només  l’ edat d’infància i l’edat de l’institut , secundària,  però poques vegades els municipis tenen vinculació amb les universitats de les quals ells envien els alumnes,  un municipi te molts ciutadans joves que van a la universitat però els perden a nivell de prevenció.  En plenes facultats ve a cobrir aquest buit i ve a intentar lligar la prevenció que es fa als instituts per després poder-la transportar també al joves més grans i que és en aquella edat on fan les conductes més de risc, ja sigui en temes de drogues o temes de sexualitat. És una forma  de recuperar-los,  és trobar  aquests punts de vinculació entre el municipi i  la gent jove,  és la importància de treballar en xarxa, d’ entre tots poder abordar des de diferents àmbits  i des de diferents espais  aquell treball més preventiu,  el que diuen a sud América  la cultura preventiva,  de com els  mateixos joves  han de fer seva aquesta cultura.

Fina: QUINES ACCIONS PREVENTIVES EN EL CONSUM DE DROGUES ES PROMOUEN DES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA?

Bàsicament s’ofereixen tres tipus d’actuacions adreçades als ens locals de la demarcació de Barcelona que poden sol·licitar a través del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona:

  1. Suport i assessorament tècnic per a l’elaboració de plans locals de prevenció de drogodependències i assessorament per l’elaboració de Protocols de detecció i actuació en casos de consum de drogues en menors d’edat als centres d’educació secundària.
  2.  Actuacions de prevenció i detecció de les drogodependències:
  • Capacitació tècnica de professionals: Oferta formativa teòrico-pràctica sobre prevenció en drogodependències a mida i descentralitzada adreçada a aquells ajuntaments amb necessitats específiques de formació per als seus professionals.
  • Capacitació de monitors i agents del lleure: Curs de formació teòric i pràctic per abordar l’esport i el lleure com a eina preventiva en front de conductes de risc entre joves i adolescents.
  • Reforç de la capacitat parental: Taller dinàmic i participatiu perquè pares i mares puguin desenvolupar les pautes educatives amb els seus fills

    3. Exposició controles?: Exposició per a la prevenció de les drogodependències que proporciona informació sobre drogues, treballa els factors de protecció i promou actituds         responsables entre els adolescents i joves de 12 a 18 anys i de més de 18 treballant habilitats per a la vida. També s’adreça a pares i mares i a professionals i es fan visites             guiades on se’ls fa reflexionar sobre l’estil educatiu. L’exposició ofereix també tallers a l’aula complementaris a les visites guiades per els alumnes.

També es dona suport econòmic mitjançant convenis i subvencions a ens locals de la demarcació  i a entitats que treballen la prevenció,  detecció i atenció de consums problemàtics de drogues.

Per a més informació:

Web de la Fundació Salut i Comunitat:  https://www.fsyc.org

Web del Projecte En Plenes Facultats: www.enplenesfacultats.org/

Font: http://bit.ly/2kqdJT5