Entrades

Es publiquen els resultats de l’enquesta “Qüestionari de salut en temps de confinament pel coronavirus”

  • Es triplica el percentatge de població que refereix simptomatologia de depressió i malestar emocional durant el confinament
  • El percentatge de població que refereix simptomatologia ansiosa és quatre vegades més gran que abans del confinament; es triplica el consum d’hipnosedants prescrits, i el de no prescrits augmenta 10 vegades
  • La població entre 16 i 44 anys és el grup més afectat, amb el doble de simptomatologia de depressió, ansietat i malestar emocional
  • El sedentarisme augmenta en un 15% i la mitjana d’hores asseguts al dia incrementa en 2h
  • Es redueix de forma significativa el percentatge de població que consumeix cànnabis, mentre que el de consum de tabac i alcohol esmanté gairebé igual
consum drogues confinament

L’Agència de Salut Pública del Departament de Salut juntament amb ESADE, i amb la col·laboració d’IDIAP Jordi Gol, van elaborar el “Qüestionari de salut en temps de confinament pel coronavirus” amb l’objectiu d’avaluar l’impacte del confinament sobre la salut de la ciutadania de Catalunya i poder planificar accions, serveis i mesures per pal·liar-ne els efectes.

Un total de 37.810 persones residents a Catalunya de més de 15 anys van respondre l’enquesta en línia entre el 21 d’abril i el 20 de maig. El 74% eren dones, el 57,3% tenien estudis universitaris i un 60,9% estaven actius laboralment (vegeu l’apartat Metodologia).

Els resultats obtinguts s’han ponderat segons la distribució d’edat, sexe i nivell educatiu de les dades poblacionals de Catalunya (IDESCAT) i es presenten en comparació amb les dades que es disposen d’abans del confinament provinents d’enquestes de salut oficials, com són l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), l’Enquesta de Salut d’Espanya (ENSE) i l’Enquesta sobre alcohol i altres drogues a Catalunya (EDADES).

Resultats

Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública del Departament de Salut, va presentar les principals conclusions del qüestionari en roda de premsa (del minut 8:14 al 13:30) el passat 30 de juliol.

Els resultats de l’enquesta “Salut en temps de confinament” confirmen que la mesura de confinament, tot i ser molt efectiva per a la protecció davant el contagi, té un elevat cost per a la salut mental de les persones, a més d’un elevat cost social i econòmic. 

El virus però, segueix aquí. Malgrat els rebrots, evitar el confinament de llarga durada és un dels objectius del Govern i ha de ser també l’objectiu de tothom. Per fer-ho és clau la protecció enfront els contagis, mitjançant l’adopció de mesures de seguretat com el rentat curós de les mans, l’ús de la mascareta, el manteniment de la distància física entre persones i la limitació de la mobilitat i dels contactes socials.

A més, l’enquesta revela què es pot fer per mitigar els efectes negatius del confinament i cuidar de la pròpia salut. L’anàlisi feta ha permès a l’Agència de Salut Pública editar un Decàleg amb recomanacions per mantenir una bona salut en temps de COVID-19.

Salut Mental i Benestar Emocional

Els resultats del qüestionari revelen que durant el període de confinament s’han triplicat els símptomes de depressió, ansietat i malestar emocional i ha augmentat l’ús de tranquil·litzants, sedants i somnífers (vegeu Annex 1/Taula 1 del document d’Annexes).

  • En referència a la depressió, moderada o alta, un 22,8%de les persones enquestades manifesta haver-ne tingut símptomes, una xifra que triplica la prevalença del 7,6% publicada a l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de l’any 2018.
  • Pel què fa a l’ansietat, un 26,9%n’ha tingut símptomes. Aquest xifra és fins a quatre vegades superior a la prevalença d’ansietat crònica observada per Catalunya en l’enquesta de Salut d’Espanya (ENSE) de l’any 2017.
  • I també es triplica la simptomatologia demalestar emocional, amb un 74,8% durant el confinament respecte el 26,2% obtingut amb la mateixa escala en l’ESCA del 2018.

Aquests resultats es poden relacionar amb l’increment d’ús d’hipnosedants (tranquil·litzants, sedants i/o somnífers) en els darrers 30 dies: Un 17,7% de la població refereix haver-ne fet ús amb recepta mèdica (un percentatge tres vegades superior al 5,9% obtingut a l’enquesta EDADES de 2017) i fins a un 6,5% de la població refereix haver-ne consumit sense recepta mèdica (10 vegades més que el 0,6% obtingut a la mateixa enquesta de 2017). 

Consum de substàncies i comportaments addictius

  • Segons els resultats obtinguts,el consum de tabac, alcohol i cànnabis durant el confinament ha disminuït (vegeu Annex 1/Taula 1 del document d’Annexes).
  • El percentatge de persones que fumendisminueix lleugerament (del 25,6% al 23%), tot i que el 40% de les persones que ja fumaven abans del confinament, declaren haver fumat més.
  • La prevalença de consum de risc d’alcoholaugmenta molt lleugerament respecte a les dades de l’EDADES 2017 (de 9,1% a 8,6%).
  • I el consum de cànnabis(en els darrers 30 dies) es redueix significativament, baixant del 11,9% obtingut en l’EDADES 2017 al 3,7%.

Efectes en la salut mental per grups de població

Els joves-adults i els estudiants, les dones, les persones amb menys estudis i aturades són els grups més afectats, amb gairebé el doble de risc de patir depressió, ansietat o malestar emocional (vegeu Annex 1/Taula 2 del document d’Annexes).

  • Fins a un 32,3% de la població entre 15 i 44 anysrefereix simptomatologia de depressió, un 35,3% d’ansietat i un 86,1% de malestar emocional, comparat amb el 20,6%, el 23,8% i el 75,6% respectivament del grup d’edat entre 45 i 64 anys.
  • Entre el subgrup d’estudiants, aquests percentatges encara són més elevats: un 54,7% presenten símptomes de depressió, un 44,8% d’ansietat i un 91,5% de malestar emocional.
  • Les donesque responen a l’enquesta també refereixen nivells més elevats de simptomatologia de depressió (26,6%), d’ansietat (30,3%) i malestar emocional (80,9%) respecte als homes (15,9%, 18,7% i 69,5%, respectivament).
  • Les persones amb estudis primarisrefereixen més simptomatologia de depressió; (fins a un 27,7%) i d’ansietat (un 35,1%); en canvi, el malestar emocional incrementa a mesura que augmenta el nivell d’estudis.
  • La precarietat laboral també s’interpreta com un factor de risc, ja que les persones que estan aturades(tant les que ho estaven abans del confinament com les que han patit un ERTO durant aquest període) refereixen simptomatologia de depressió en un 33,7% i d’ansietat en un 35,4%, i un 81,7% reporten malestar emocional. 

Altres grups d’interès

  • Els i les professionals de la saluttenen una prevalença de simptomatologia de depressió molt semblant a la de la resta de població (amb un 24,9% respecte al 22,8%) però en canvi, els nivells d’ansietat són més elevats (un 31,3% respecte al 26,9% de la població general).
  • Per contra, les persones jubilades, tot i patir nivells elevats de depressió, ansietat i malestar emocional, són el grup amb les prevalences més baixes, amb un 11,6%, un 15% i un 63,8% respectivament.

Estratègies d’afrontament i factors de protecció

Seguir una rutina, dedicar temps a un mateix i tenir un bon suport social  estan entre els factors protectors que redueixen a la meitat el risc de depressió, ansietat o malestar emocional

Addicionalment, com a factors de protecció específics per a la depressió o el malestar emocional destaca fer més activitats en família, en el cas dels homes adults, i tenir fills/es al càrrec que ocupin la meitat o menys del temps en el cas de població adulta. Aquestes mesures d’afrontament redueixen a la meitat el risc de depressió.

Dels resultats també es desprèn que realitzar activitats relaxants gairebé tots els dies (com escoltar musica) és un factor de protecció de l’ansietat en les persones més grans de 65 anys .

Preocupacions i factors de risc

La incertesa sobre la represa de la normalitat (com i quan) i els problemes de convivència a casa són algunes de les preocupacions que gairebé doblen el risc de patir problemes de salut mental.

Segons les respostes a l’enquesta, destaca que ni el temps en confinament, ni factors relacionats amb l’habitatge (com tenir o no balcó o pati, o el número d’habitacions), o fins i tot el número de persones vivint a la llar, no tenen afectació directa a la salut mental.

En canvi, els factors de risc que més afecten, multiplicant per dos el risc de patir depressió, d’ansietat i de malestar emocional, són la preocupació per no saber com ni quan es reprendria la vida normal, el fet de no tenir prou suport social i, com a principal, els problemes de convivència a casa.

En concret, sobre la depressió, les següents preocupacions són factors de risc importants, en funció de cada grup de població, ja que fan augmentar més d’un 50% el risc de tenir símptomes depressius:

  • en tots els grups, la preocupació pel fet de patir malalties cròniques que suposen un alt risc de contraure la Covid-19;
  • en homes i dones entre 44 i 65 anys, creure que el seu futur laboral empitjorarà amb la crisi de la pandèmia;
  • en persones més grans de 65 anys, el fet de no poder sortir ni visitar a les persones importants.

Entre els factors que augmenten més d’un 60% la probabilitat de patir ansietat, s’inclouen:

  • tant en homes com en dones, la preocupació perquè els fills estan neguitosos, no saben què fer i comporta tensions i problemes conductuals;
  • en homes més grans de 45 anys, creure que el seu futur laboral empitjorarà;
  • en dones entre 45 i 64 anys, tenir persones en situació de dependència a casa i haver d’ocupar-s’hi quasi tot el temps.
  • en persones més grans de 45 anys, la preocupació pel contagi de la Covid-19 (tan un mateix com la família);
  • en persones de més de 65 anys, la preocupació per la Covid-19, passant més de 2 hores al dia consultant noticies sobre el tema, o també pel fet d’estar sols i no poder cuidar-se.

Sedentarisme i nivell d’activitat física

El confinament comporta un increment de la inactivitat física i del sedentarisme. (vegeu Annex 1/Taula 3 del document d’Annexes)

Durant el període de confinament, l’enquesta mostra que el 50,2% de la població ha estat asseguda més de 6 hores al dia, el que significa un increment important del sedentarisme si es compara amb el 35,3% d’abans del confinament. Igualment la mitjana d’hores assegut ha augmentat en 2 hores, passant de 5 hores de mitjana segons l’ESCA 2018, a 7,1h durant el confinament.

L’activitat física també ha disminuït durant la crisi de la pandèmia si comparem el 34,8% de persones que manifesten tenir un nivell baix d’activitat física amb el 17,9% observat en l’ESCA del 2018. Aquesta disminució és similar tant en homes com en dones com entre els diferents grups d’edat.

Hàbits saludables

En general, l’enquesta mostra un empitjorament en la majoria de conductes i hàbits saludables. (vegeu Annex 1/Taula 4 del document d’Annexes)

Destaca el percentatge de persones que refereixen haver augmentat l’ús de pantalles, amb un 65,9%, el 54% que han disminuït l’activitat física i el 41,2% que refereixen un empitjorament de la qualitat del seu son

En quant a l’alimentació, un 30,5% de les persones enquestades refereixen un augment de la quantitat de menjar i un 16,2% en el nombre d’àpats, però, en sentit positiu, destaca l’augment també del consum de fruita i verdura (19,9%) i de llegums (14,7%).

Pel què fa al consum de substàncies, un 14,2% de les persones que ja bevien alcohol abans del confinament manifesten haver augmentat el seu consum durant aquest període i, entre les persones fumadores, un 16,4% també diuen haver fumat més.

Si s’analitza el consum de fàrmacs, es veu que un 6,9% de les persones que ja prenia tranquil·litzants, sedants i/o somnífers, diu haver-ne pres més.

En canvi, en el cas del cànnabis, només un 1% de la població que en consumia abans diu haver-ne augmentat el seu consum.

Aquesta mateixa tendència s’observa en el cas de l’ús de jocs en línia amb diners, ja que només un 1% declara haver incrementat el seu ús.

Fitxers adjunts

Decàleg per a un confinament saludable

Annexes. Resultats. Qüestionari Salut en temps de confinament pel coronavirus

Nota de premsa del Govern sobre els resultats de l’enquesta

Article publicat per Gencat l’1 d’agost de 2020

Font original: Gencat

Creen un alcohol sintètic que emborratxa però no fa mal al fetge ni provoca ressaca

Publicat per Xevi Miró el

Malgrat ser millor opció per a la salut dels consumidors, no arregla problemes com el de la conducció sota els efectes de l’alcohol o l’addicció

Alcarelle és un alcohol de laboratori que, si es pren, provoca els efectes d’una borratxera però no fa mal de cap ni al fetge. El doctor David Nutt, cap del departament de neuropsicofarmacologia del Imperial College de Londres, és qui l’està investigant i està fent els passos necessaris per poder-lo vendre. Segons un article del The Guardian, la seva idea és comercialitzar-lo com si fos un additiu alimentari i no com una droga. Amb tot, difícilment arribarà al mercat abans de cinc anys.

Segons la pàgina web de l’empresa, Alcarelle no vol substituir l’alcohol, es planteja com una alternativa a les begudes alcohòliques:

“El nostre objectiu és desenvolupar una beguda sense alcohol per a adults, que imiti els aspectes desitjats de l’alcohol -sociabilitat, relaxació, diversió- però sense els efectes horribles i perniciosos que fan tan de mal a la nostra salut.”

La perillositat de l’alcohol

El Doctor Nutt té amplis coneixements sobre els estralls de l’alcohol entre els consumidors. Al 2009 va ser acomiadat del seu càrrec d’assessor per les polítiques antidrogues del govern britànic per l’aleshores ministre de l’Interior quan va dir en un article publicat al Transnational Institute que “l’alcohol és més perillós que l’LSD, el cànnabis i l’èxtasi”. El mateix Nutt diu que:

“Si l’alcohol fos descobert avui, seria tractat com una substància il·legal. La quantitat segura d’alcohol, si s’apliquen els criteris estàndards, seria d’un got de vi a l’any”.

Les altres conseqüències del consum d’alcohol

Amb tot, aquesta substància no arreglaria els problemes que el consum d’alcohol està provocant a la seguretat pública, com la conducció sota els seus efectes. L’empresa que hi ha darrere d’Alcarelle tampoc parla explícitament sobre l’addicció a aquesta substància.

Antídot a la borratxera

Nutt està en contra de la prohibició de l’alcohol i ell i la seva filla tenen un bar a Ealing, a l’oest de Londres. La investigació sobre l’alcohol sintètic la va començar fa més de 30 anys, quan investigava l’efecte de l’alcohol en els receptors gaba que tenim al cervell. Segons els seus estudis, quan els investigadors van bloquejar els receptors gaba, els efectes de borratxera en ratolins als quals s’havia donat alcohol, desapareixien.

El Doctor Nutt havia trobat un antídot a la borratxera. Però aquest descobriment no li interessava, ja que malgrat parar els efectes de l’alcohol, no arreglava cap de les destrosses que es produïen al cervell i al fetge.

El Doctor David Nutt (foto de Imperial College London)

Anys després, el Doctor Nutt diu que sap quins són els receptors de gaba que afecten el nostre estat emocional de la borratxera i quins són els que provoquen la majoria dels efectes adversos. Aquesta seria una manera d’actuar similar al de les drogues que es subministren a la gent que vol deixar de fumar. A més, si es demostra la seva funcionalitat, l’usuari podria controlar el nivell de borratxera desitjat sense arriscar-se la ressaca ni tampoc a les malalties de fetge, o càncers associats amb l’alcoholisme.

Pel que fa al gust, l’equip que ha tastat l’Alcarelle diu que no és bo i per tant, l’hauran de camuflar amb sucs o altres gustos. Amb tot, segons Nutt, l’alcohol tampoc és bo de gust i “són els seus efectes secundaris” desitjats els que ens fa apreciar-lo.

Em diu la gent: ‘M’encanta el meu Chateau Latour, del 1984’ i jo els dic: ‘El cert és que no t’agradaria si mai t’haguessis emborratxat. Si li dónes a un nen, l’escopirà. És una apreciació que adquireixes. El que fa que t’encanti és l’efecte de l’alcohol i, per descomptat, saber que és realment molt car.’

Font original: CCMA.cat

 

Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

La sensibilització i la prevenció sobre els riscos del consum d’alcohol és responsabilitat de tota la societat. És cosa de tothom.

Poster Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Poster Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Des de l’administració, els municipis, qui organitza festes i  esdeveniments, les empreses productores de begudes alcohòliques, els cossos de seguretat, els i les comerciants, els centres educatius, els i les professionals de la salut, els mitjans de comunicació, les famílies, el grup d’amistats, i un mateix.

Aquesta campanya vol posar l’accent en la importància de la prevenció comunitària, per conscienciar a tots els agents que treballen en sectors que tenen una incidència directa en intervencions preventives comunitàries com són: comerciants, empresaris o treballadors en espais d’oci nocturn, cossos de seguretat (mossos, policia local), etc.

I també per a tota la ciutadania, que a nivell individual tenim una incidència i responsabilitat en els riscos associats al consum d’alcohol tant per un mateix com per a tercers.

#alcohol #responsabilitatdetothom

 

LA SENSIBILITZACIÓ SOBRE ELS RISCOS ASSOCIATS AL CONSUM D’ALCOHOL ÉS RESPONSABILITAT DE:

  • L’administració quan promou polítiques preventives efectives.
  • Els municipis quan destinen recursos per promoure espais d’oci saludables, atractius i segurs, per a tothom.
  • Qui organitza festes i esdeveniments quan apliquen bones pràctiques en dispensació d’alcohol en barraques, locals i barres.
  • Les empreses productores de begudes alcohòliques quan eviten fer campanyes de promoció adreçades a joves i menors i adverteixen dels aspectes legals en l’etiquetatge.
  • Els cossos de seguretat quan promouen el respecte i el compromís amb la normativa.
  • Els i les comerciants quan dispensen begudes alcohòliques només a majors d’edat.
  • Els centres educatius quan implementen programes de prevenció en què els joves reflexionen i debaten sobre el consum.
  • Els i les professionals de la salut quan detecten consums de risc i assessoren per disminuir-los.
  • Els mitjans de comunicació quan treballen la informació de forma rigorosa i no alarmista.
  • Les famílies quan eduquen els seus fills i filles en la reflexió i l’exemple, actuant com a model.
  • El grup d’amistats quan es diverteixen de forma sana, respectuosa i tenen cura entre ells i elles.
  • Un mateix quan es compromet amb la seva salut i la de les altres persones.

Díptic

Fes clic en la següent imatge i descarrega el díptic de la campanya

Portada Díptic - Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Portada Díptic – Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Fes clic en la següent imatge i descarrega el poster de la campanya

Poster - Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Poster – Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

La prevenció comunitària

La prevenció comunitària pot ser considerada des d’un doble vessant: d’una banda, com una metodologia de treball que pretén assolir uns determinats objectius col·lectius mitjançant la mediació professional i, de l’altra, com un àmbit d’actuació (intervenir sobre un barri, un municipi o un grup de població determinat que comparteix un sentiment d’identitat pròpia perquè els seus membres tenen en comú una cultura, un sentiment d’identitat, uns valors i unes normes).

Els components de les intervencions comunitàries són els vincles recíprocs que s’estableixen, la interacció, el sentit de pertinença i la solidaritat. I a partir d’aquest reconeixement es pretén assolir un canvi “des de baix”, perquè les persones i els grups socials són considerats agents potencials de canvi, i no només com a receptors de solucions dissenyades per professionals. En aquest sentit, la implicació de la comunitat és un component necessari per assolir una prevenció eficaç al costat de l’Administració quan promou polítiques preventives efectives. “GUIA DE RECOMANACIONS PER A LA PREVENCIÓ COMUNITÀRIA EN L’ÀMBIT DE LES DROGUES”.

En l’ampli ventall de la prevenció comunitària, hi ha dos conceptes que enguany es volen destacar:

Prevenció ambiental

Law Enforcement

Video testimonial

Fes clic en la següent imatge i veu el vídeo de la campanya

Video testimonial - Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Video testimonial – Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

 

Notícia publicada originalment per l’Agència de Salut Pública de Catalunya en http://drogues.gencat.cat el 12/11/2018

Publicació original: http://drogues.gencat.cat/ca/ciutadania/menys_es_millor/campanya-2017-lalcohol-es-responsabilitat-de-tothom/

El cànnabis terapèutic i les associacions: una lluita contra l’estigma

Quina és la situació del cànnabis medicinal a escala global? És el mateix el THC que el CBD? Hi ha masclisme en l’àmbit del cànnabis i les associacions?

“[…] els que busquen tractament mèdic amb cànnabis són sovint estigmatitzats. Primer cal assumir que la majoria de les persones usen drogues d’algun tipus. Un cop acceptat això caldrà avaluar com responem als usuaris de drogues. Proposem simples avenços en les nostres actituds al voltant de les drogues i les persones que les usen”.

Parlem d’això i d’altres temàtiques relacionades amb associacions internacionals i nacionals favorables a l’ús del cànnabis medicinal en el marc del festival Spannabis, que va tenir lloc a Barcelona el passat mes de març.

A la primera ponència de les World Cannabis Conferences de la Fira Spannabis 2018 hi ha Garazi Rodríguez, educadora a Metzineres, de la Fundació Salut i Comunitat. Garazi Rodríguez  explica com treballen amb “dones supervivents de formes d’exclusió interconnectades”, dones que han usat o usen droga i que han passat per situacions de violència i exclusió.

Maite Paillet, de Muyeres y Cannábis explica que a Holanda, bressol dels coffeeshops, les dones no acostumen a ser “dealers” o expenedores de productes cannàbics. En l’entorn del cànnabis d’aquí, denuncia Pailley, passa el mateix. A més d’intentar estar presents i d’incidir a tots els espais sobre la qüestió de la regularització, Maite Paillet ens explica la iniciativa d’un calendari amb homes que il·lustren els mesos i les llunes per germinar les llavors de la planta. Muyeres és una iniciativa nascuda a Gijón que ara  agrupa dones d’Astúries, Galícia, Cantàbria i Castella i Lleó; l’associació també és motor de REMA, la Red Española de Mujeres Antiprohibicionistas.

En una ponència de caire científic coincidim amb l’Albert Estrada, metge especialista en bioquímica clínica. Estrada atén pacients que valoren començar un tractament amb cànnabis o que ja en fan algun. També treballa en reducció de riscos i en formació, i col·labora amb associacions cannàbiques com RDM i Greenage. El doctor Estrada ens remet a informes elaborats per la International Association for Cannabinoid Medicines, una fundació internacional que vol promoure la investigació sobre el cànnabis i els seus usos medicinals:

“La investigació en el camp de l’endocannabinologia se situa en un punt immediatament anterior al gran boom que podem esperar que es produeixi en els propers anys. Estem redescobrint les oportunitats que ofereix el cànnabis, però encara falta un últim impuls per llançar-nos de debò a l’exploració que aquesta matèria mereix.Tenim molta informació a nivell bioquímic, cel·lular i molecular, i tenim proves empíriques del que la substància provoca en éssers humans. El cànnabis ens acompanya des de fa més de 5.000 anys, però tenim un gran desconeixement del seu ús clínic, i això dificulta la seva aplicació sanitària. Aquest desconeixement té el seu origen en la persecució del cànnabis iniciada cap a la meitat del segle passat, que precisament coincideix amb el període de desenvolupament de la farmacologia. Això ha impedit que el coneixement sobre les propietats medicinals del cànnabis es desenvolupés en peu d’igualtat a la resta d’alternatives farmacològiques”.

Pel que fa a la regularització, defensada tant per la Unió de pacients per la regularització del cànnabis (UPRC) com per l’organització ICEERS, el doctor Estrada ens respon: “Cal una regularització adequada de l’ús del cànnabis i dels seus derivats, tant amb finalitat lúdica com terapèutica. La regularització és imprescindible per combatre els problemes que genera la legislació actual”. Però Estrada no és optimista en relació a avenços en polítiques sociosanitàries en el sector, sobretot donat el context polític actual a l’Estat espanyol.

També li preguntem sobre les garanties de producció: “Avui, la millor garantia de producció i accés segueix sent, sota el meu punt de vista, la producció pròpia. És l’única manera d’assegurar-nos que no tindrem pesticides ni altres contaminants en el producte que consumim. Malauradament, sobretot en el cas dels pacients, aquesta opció no sempre és viable”. Li preguntem pel CBD, el derivat “estrella” del cànem terapèutic: ”En el cas del CBD tenim productes de salubritat garantida, com ara els d‘ENDOCA, que produeix seguint els estàndards farmacèutics. Però això, és clar, suposa un increment en el cost al que el pacient ha de fer front. En el cas dels productes il·legals, com el THC, ni tan sols disposem d’aquesta opció”.

“El Cannabidiol (CBD) és un fitocannabinoide que modula l’activitat dels receptors CB1 i CB2 i, per tant, de retruc, també modula l’efecte tant dels cannabinoides exògens com el THC o com els nostres propis endocannabinoides (anandamida, 2-AG…). Però m’imagino que això no es el que més ens interessa saber. Des d’un punt de vista pràctic, el CBD, igual que el THC o que qualsevol altra substància, té una sèrie de propietats que poden resultar d’interès per a determinats pacients. La més destacable és la seva capacitat com a neuroprotector. Protegeix el nostre sistema nerviós central i té un efecte anti-inflamatori: en alguns casos pot ser relaxant i ajudar-nos a alleujar el dolor, però en general el THC és superior, en aquest últim aspecte. Un altre dels punts forts del CBD, com a modulador que és, és la seva capacitat de pal·liar alguns dels efectes secundaris negatius del THC, de manera que molt sovint la millor manera d’emprar-los mèdicament és de forma combinada.Tot i que pot produir certa somnolència, a diferència del THC el CBD no “col·loca”, i per tant no està perseguit. El CBD és una substància amb un perfil de seguretat altíssim. Actualment s’està emprant amb èxit i en dosis elevades per tractar casos d’epilèpsia infantil refractària, a l’Amèrica Llatina, i fins ara ha mostrat una falta de risc incontestable”.

L’associació UPRC, que col·labora amb ICEERS, ha estat present a la fira d’abast internacional per donar-se a conèixer entre el públic i els mitjans assistents. Energy Control Internacional, un projecte de l’Associació Benestar i Desenvolupament, també es troba entre les associacions acreditades. Per la seva banda, algunes associacions cannàbiques ofereixen suport en cas de consciència d’addicció.

La moda de les cigarretes electròniques, nova porta al tabaquisme entre els joves

Salut alerta que pot fer revertir la baixada de joves fumadors dels últims anys

Fuente: CCMA.cat

Fuente: CCMA.cat

La moda de les cigarretes electròniques, o vapejadors, entre els joves i adolescents preocupa les autoritats sanitàries perquè no són del tot innòcues i són una nova porta d’entrada al tabaquisme.

Les campanyes de prevenció del tabaquisme i la llei que en prohibeix l’ús a la majoria d’espais públics han afavorit que el consum del tabac entre els adolescents s’hagi reduït a gairebé la meitat en l’última dècada.

Fuente: CCMA.cat

Fuente: CCMA.cat

 

 

El 2004, fumaven un 23% dels joves d’entre catorze i divuit anys. Actualment, aquest percentatge s’ha reduït a l’11 per cent.

Però ara, una nova moda entre els adolescents pot revertir aquesta tendència: són les cigarretes electròniques.

No en diuen fumar, en diuen “vapejar”, perquè no expiren fum, sinó vapor d’aigua barrejat amb essències de gustos tan atractius com maduixa, vainilla o xocolata.

L’Ariadna i l’Emma diuen que té bon gust i no perjudica els pulmons.

 

 

“Primer ho vaig provar per curiositat, en veure que tothom ho feia, i està bé perquè pots triar els gustos i són bons.”
“És una manera de fumar que no fa malbé els pulmons.”

 

Però això no és del tot cert, i els pares se’n refien o no ho veuen tan perillós.

 

No es pot vendre a menors

Igual que el tabac, aquest producte tampoc es pot vendre a menors d’edat. Però molts adolescents n’aconsegueixen a través d’algun amic, germà gran, o fins i tot dels pares, que prefereixen que consumeixin cigarretes electròniques abans que tabac.

Els estancs tenen en els “vapers” un altre client, com explica David Juanhuix, vicepresident dels estanquers.

“Ja no cremes els productes tan nocius com el tabac, i, per tant, s’agafen aquí. Per això crec que la gent jove té més tendència a començar i crec que serà un hàbit que quedarà. Podem vapejar dònut, eucaliptus, podem vapejar qualsevol cosa… i això ajuda a ser atractiu per a la gent.”

La llei prohibeix les cigarretes electròniques o “vapers” en edificis públics, com ara centres sanitaris i escolars, però, a diferència del tabac, no en limita l’ús en bars, restaurants o botigues.

Fuente: CCMA.cat

Fuente: CCMA.cat

 

Una porta al tabaquisme

La moda de les cigarretes electròniques entre els adolescents preocupa molt les autoritats sanitàries, que alerten que poden ser una porta d’entrada a l’addicció a la nicotina. Segons les dades de l’Agència de Salut Pública, el cinquanta per cent dels joves d’entre 14 i 18 anys que són fumadors de tabac han utilitzat les cigarretes electròniques. En canvi, entre els no fumadors, només ho han provat un 6 per cent.

Fuente: CCMA.cat

Fuente: CCMA.cat

Josep Maria Suelves, cap del Servei de Prevenció i Control de Tabaquisme, alerta que les cigarretes electròniques no son innòcues i multiplica per dos el risc dels joves a començar a fumar tabac.

“Contactar amb les cigarretes electròniques dobla el risc que aquest adolescent comenci a fumar tabac al cap d’un any. I aquest és el principal motiu d’alarma, per a la societat i per a les famílies. No són una joguina, no són un producte innocu. Poden ser la via per iniciar-se en el consum del tabac.”

Alguns instituts ja han començat a alertar les famílies de l’ús de les cigarretes electròniques perquè parlin amb els seus fills dels riscos que comporten.

 

 

Publicat per Marta Masó, el 21 de març de 2018 para www.ccma.cat

Font original: http://www.ccma.cat/324/la-moda-de-les-cigarretes-electroniques-nova-porta-al-tabaquisme-entre-els-joves/noticia/2845044/

Així són (encara) moltes de les relacions sexuals dels i les joves

 “El noi sempre porta la iniciativa i la noia compleix les fantasies del noi. Els desitjos d’elles passen a un segon terme”, diu la sexòloga Carme Sánchez

/ Jorge Miente

/ Jorge Miente

Des de fa prop d’un any, l’Ajuntament de Barcelona ha encetat una campanya per millorar la qualitat de l’educació afectivosexual en totes les etapes de la vida, i especialment entre la joventut. La iniciativa s’ha centrat a prevenir les infeccions de transmissió sexual, els embarassos no desitjats i la violència sexual. En aquest sentit, les dades entre els joves parlen per si soles: el 80% de les barcelonines d’entre 14 i 30 anys no saben que l’avortament és una prestació gratuïta i universal inclosa en la sanitat pública, un 34,4% ha usat en alguna ocasió la pastilla de l’endemà i un 11,6% no usa cap mètode anticonceptiu.

Les causes que reflecteixen aquestes dades, però, cal buscar-les més enllà. Diferents expertes consultades per CRÍTIC afirmen que moltes de les relacions que tenen els joves encara mantenen un fort component androcèntric: l’home és el centre del plaer i el coit l’objectiu final. Aprofundim en les relacions afectivosexuals dels joves amb la sexòloga Carme Sánchez, la formadora Irantzu Varela, la psicòloga Violeta García i la directora de cine porno Erika Lust.

El mite de l’amor romàntic

La sexòloga Carme Sánchez és codirectora de l’Institut de Sexologia de Barcelona (InSexBCN), fa anys que treballa amb joves a centres de secundària i assegura que sovint es troba amb relacions “encara desiguals” en les quals el paradigma dominant és el de “l’amor romàntic”. Un paradigma que, segons diu, “reforça en les joves actituds i conductes de sacrifici, abnegació i entrega excessiva en pro de l’èxit de la seva relació amorosa”.

Irantzu Varela: “Les pràctiques sexuals giren entorn de la satisfacció masculina. El desig femení desapareix”

Sánchez afegeix en aquest sentit que els models de relacions afectivosexuals actuals perpetuen el sistema patriarcal. “Consideren el coit com a conducta sexual predominant”, diu i recorda que, segons aquests models “el noi sempre porta la iniciativa i la noia compleix les fantasies del noi, els desitjos d’elles passen a un segon terme”.

En la mateixa línia, Irantzu Varela, periodista i formadora en tallers sobre igualtat a l’espai Faktoria Lila, explica que “la gent jove, com els adults, segueixen relacionant sexe amb penetració del penis en la vagina, per tant, les pràctiques sexuals giren entorn del desig i la satisfacció masculina”. La resta són “preliminars, coses rares, extres o simplement no existeixen”, diu i per tant, “el desig femení desapareix”. Varela assenyala que els nois són “subjectes” i les noies “objectes”, i assenyala que creure en la igualtat sexual seria com creure que el sexe transforma les relacions: “com ens considerarem iguals al llit, si no ho som a la resta d’esferes de la nostra vida?”, conclou.

La vulneració del consens, palanca de desigualtats

Que les dones siguin objectivades, sobretot en el si de les relacions sexuals, aplana el camí perquè els joves amb qui estableixin aquestes relacions no tinguin en compte ni la voluntat d’aquestes dones ni el seu consentiment. La sexòloga Carme Sánchez considera que tot i que el consentiment és, suposadament, “l’acord deliberat, conscient i lliure de la voluntat respecte a un acte extern, propi o estrany”, apunta que “en algunes situacions” el consentiment no és fruit d’una veritable llibertat d’elecció. La formadora Irantzu Varela comparteix aquesta idea quan diu que “tot el que no sigui desig compartit o pràctiques negociades, és un abús” però va més enllà: “això no és sexe, sinó violència”.

Violeta Garcia: “Quan una dona diu que no o quan no té l’oportunitat de dir res, estem parlant d’abús”

Quan una dona ha dit que no o quan no ha tingut l’oportunitat de dir res, estem parlant d’un abús i, per tant, de violència masclista”, sentencia Violeta Garcia, psicòloga de l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS), i recorda que una violència sexual és un abans i un després a la vida de la persona que la pateix. “Una noia em feia l’altre dia una preciosa comparació, entre ella i un arbre, parlava d’una ferida a l’escorça, una ferida de la qual no es podia veure la profunditat, però que gairebé havia arribat al nucli més intern del tronc”, explica i assegura que “una agressió sexual és una ferida que la societat no ajuda a curar, i que es pot infectar molt fàcilment”, a través de la culpa, les minimitzacions, les justificacions cap als agressors, amb un sistema legal victimitzant.

Contaminació mediàtica vs. educació

El sistema en general, i els mitjans de comunicació en particular, són sovint responsables directes sobre les relacions desiguals. La sexòloga Carme Sánchez remarca la necessitat de qüestionar, “constantment”, els models de relacions de parella “imposats a les novel·les, series, publicitat i pel·lícules”.

Erika Lust és directora de cinema pornogràfic feminista i assegura que només cal fer un exercici de “sentit crític” per comprovar que “el 99% de la pornografia online representa la dona com una eina que els homes utilitzen per tenir plaer“. Lust és mare de dues filles que formen part “de la primera generació que no ha de buscar d’amagades la col·lecció Playboy del seu pare per veure pornografia, i per tant, eventualment”, diu, tindran contacte amb la pornografia. “El trist és que els nostres infants no reben educació sexual apropiada a l’escola i creixen a través de la pornografia online” opina. “En el millor dels casos el que aprenen és poc realista, i en el pitjor dels casos és violentament racista, sexista i homòfoba”, assegura.

Erika Lust: “El trist és que els nostres infants no reben educació sexual apropiada a l’escola”

Per revertir aquesta tendència, Lust juntament amb el seu company, ha engegat un projecte que ofereix eines a famílies i professorat, per parlar amb els infants sobre sexe i pornografia. “Volem que els nostres fills tinguin pensament crític, i la nostra fita és motivar els pares, mares i educadors a entendre que parlar només de sexe no és suficient, parlar de pornografia és fonamental”, sentencia. En aquest sentit, la sexòloga Sánchez creu que una educació afectivosexual reglada als centres educatius de primària i secundària és “urgent”. Cal que aquesta educació sigui “científica i amb uns valors democràtics que agafen com a referència els drets humans”, diu Sánchez.

La psicòloga Violeta Garcia també aposta per fomentar l’educació per combatre la violència sexual i destaca la necessitat que la violència masclista es tracti com un problema estructural.  “Necessitem que aquest tema sigui pres seriosament, i es faci una aposta no només per l’educació sinó també per la prevenció, la formació, el canvi de mentalitat”, conclou.

Escrit per Saioa Baleztena / @SaioB per ElCritic.cat

Fuente original: http://www.elcritic.cat/feminismes/aixi-son-encara-moltes-de-les-relacions-sexuals-dels-joves

Amb el suport de     patrocini-ajuntament-barcelona

Inscripció al curs “Salut, drogues i sexualitats” a la UB

Vols ser agent de salut i participar en una acció preventiva a la Universitat?

Vols rebre una formació gratuïta en temes de prevenció, drogues i sexualitats?

AILLAT_LOGO

T’oferim un curs de 25 hores, amb opció de reconeixement d’1 crèdit de lliure elecció.
L’horari del curs serà els dimecres de 15 a 17 hores.
Comencem el 21 de febrer a Campus Mundet.
 Si t’interesa participar i vols reservar la teva plaça, clica abaix i fes la teva inscripció. Les places són limitades

INSCRIPCIÓ

Inscripcions curs “Salut, drogues i sexualitats” a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

Vols ser agent de salut i participar en una acció preventiva a la Universitat o en col·laboració amb Komando Nits Q Tarragona?

AILLAT_LOGO
T’oferim un curs gratuit de 25 hores, amb opció de reconeixement d’1 crèdit de lliure elecció.
L’horari del curs serà els dilluns de 15 a 18 hores.
Comencem el 12 de febrer a Campus Catalunya.
 Si t’interesa participar i vols reservar la teva plaça, clica abaix i fes la teva inscripció. Les places són limitades

I Jornada: Adolescència, drogues i gènere

El divendres 5 de maig, la Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya organitza la I Jornada “adolescència, drogues i gènere.

Joves_nature-759768_1920_750x500px.jpg_1480585109

Les circumstàncies que envolten el consum de drogues entre el col·lectiu adolescent, les seves motivacions, creences i actituds són molt diverses. L’imaginari i les pràctiques dels nois i de les noies envers aquest consum té especificitats en raó del gènere.

Per tal de dissenyar programes educatius al voltant del consum de drogues entre els i les adolescents, haurem d’incorporar missatges significatius que afavoreixin la conscienciació dels valors assignats a la feminitat i a la masculinitat, i propiciïn altres masculinitats i altres feminitats en els patrons de consum de drogues.

Amb aquesta Jornada es pretén crear un espai de reflexió i de formació que ajudi a incorporar la perspectiva de gènere en els programes preventius.

Més informació: Agenda d’activitats

Descarrega’t el programa

Font: gencat.cat