Entrades

El 4% d’adolescents de Barcelona té addicció a les tecnologies

El Pla d’Acció de Drogues 2017-2020 inclou per primera vegada aquesta conducta de risc. El Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) d’Horta-Guinardó atendrà aquests casos.
BARCELONA 18 09 2017 Sociedad Presentacion del Pla de Drogues municipal  2017-2020   CAS Sants   Comtes de Bell lloc  138  En la foto  usuarios se hacen un masaje en el centro de dia   FOTO de RICARD CUGAT

A la foto usuaris es fa un massatge al centre de dia. FOTO de RICARD CUGAT

La dependència excessiva a les pantalles o el joc patològic són addiccions tecnològiques la incidència de les quals ha provocat que s’han inclòs per primera vegada en el Pla d’Acció de Drogues 2017-2020 presentat aquest dilluns a Barcelona per la tinent d’alcalde de Drets Socials. Laia Ortiz. La veu d’alarma ha sortit dels centres d’ensenyament.

L’ús problemàtic del mòbil i internet podria afectar entre el 3% i el 4% de la joventut de Barcelona, que traduït en xifres representa entre 2.500 i 3.000 adolescents. A causa d’aquesta incidència, el Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) d’Horta-Guinardó es convertirà en l’equipament de referència per atendre a aquests/as joves.

Hi ha tres dades que serveixen per avaluar el grau d’addicció tecnològica que té una persona jove. Maribel Pasarín, directora de l’Observatori de Salut Pública, descriu així les situacions de risc: quan un/a adolescent no concep la vida sense internet, quan deixa de fer alguna cosa per connectar-se i quan mostra una gran preocupació si no està en línia. Pasarín ha explicat que “mestres i professors, que són els que estan en contacte amb els joves, feia temps que ens avisaven: ‘fixar-vos en les pantalles’”

Publicitat d’alcohol

El 45% dels tractaments realitzats pels CAS són per consum abusiu d’alcohol. Es calcula que el 5% dels homes, majors de 15 anys, i el 4% de les dones de Barcelona fan una ingestió considerada de risc. En total unes 65.000 persones. La majoria dels tractaments antiadicciones són per begudes alcohòliques, seguides del consum de cocaïna (17%) i heroïna (16%).

A causa de la incidència en el consum de begudes alcoholicas, el nou Pla de Drogues, preveu mesures per reduir la venda i consum i la publicitat en espais públics. Ortiz ha indicat que l’Ajuntament de Barcelona aprovarà una instrucció per pal·liar aquest impacte publicitari. “Volem anar més enllà del marc legal. Hi ha moltes preubas esportives on hi ha publicitat d’alcohol”.
Sexe i drogues

El pla, que ha comptat amb aportacions de més de 300 persones, preveu 160 mesures, entre elles destaquen les inciativas per atendre els casos que suposen per a la salut el risc de pràctiques sexuals que incorporen el consum de drogues, un fenomen que es coneix com ‘chemsex’. Durant l’any passat, els Centres d’Atenció i Seguiment van atendre a uns 200 homes per ingestió de diferents tipus de drogues amb el propòsit de mantenir les relacions durant més temps.

 

Font original: www.elperiodico.com

Les dones i el jovent, els col·lectius més reticents a deixar de fumar

  • Més de 70.000 persones deixen el tabac a l’any, però encara fumen gairebé un milió i mig de catalans/es

Les dones i el jovent són els col·lectius més reticents a deixar de fumar. Així ho demostren un any més les xifres que proporciona l’Agència de Salut Pública de Catalunya, coincidint amb la campanya de la Setmana sense Fum. Les dades també corroboren que el consum de tabac ha anat a la baixa en la població en general. Si el 1990 el 33,7% fumava, ara només ho fa el 22,7%. A Catalunya encara fumen 1,4 milions de persones.

Tanmateix, mentre els homes, tot i que fumen més, ho han deixat de fer gradualment des que es va aprovar la coneguda Llei antitabac el 2005 i han passat del 34,5% al 29%, “el percentatge de dones que deixen el tabac no disminueix al mateix ritme”, segons la subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas. “Els motius que al·leguen aquestes dones per fumar són diferents que els dels homes. La dona no deixa el tabac per la dependència psicològica en situacions que li generen estrès o per no augmentar de pes”, ha argumentat Cabezas.

En total, a Catalunya, es calcula que cada any deixen de fumar unes 70.000 persones. La majoria reconeixen que ho van fer sense cap mena d’ajut, tot i que a Catalunya és de les poques comunitats autònomes de l’Estat que finança el tractament farmacològic per deixar de fumar. El 2016 es van distribuir de forma gratuïta 315 tractaments. En total, 59.812 catalans van deixar el 2016 el tabac a través dels equips d’atenció primària i unes 7.400 ho van fer en altres centre de la xarxa d’hospitals.

Un 30,% dels joves d’entre 14 a 18 anys ha fumat el darrer mes

Pel que fa als joves, preocupa a Salut que, tot i que el consum diari en estudiants d’entre 14 a 18 anys s’ha reduït a la meitat entre el 2004 i el 2014, el consum habitual en el darrer mes es manté en els mateixos percentatges des de fa anys, en un 30%. A més, gairebé un 50% dels estudiants enquestats assegura haver fumat algun cop a la vida, una xifra que, val a dir, ha anat progressivament a la baixa des del 1994, quan el percentatge arribava al 67%.

Per revertir les xifres, l’any passat l’Agència de Salut Pública va destinar molts esforços a conscienciar sobre l’impacte que té sobre la salut fumar tabac de cargolar. L’organisme va detectar que molts joves preferien fumar aquesta mena de tabac que les cigarretes corrents. “El tabac de cargolar no té filtre i és igual de tòxic que les cigarretes. Les dades constaten que les xifres de consum de tabac de cargolar s’han estabilitzat enguany”, ha explicat Cabezas.

El tabac provoca unes 9.000 morts a l’any

A Catalunya, tal com ha resumit el director de l’Agència Catalana de Salut Pública, Joan Guix, el tabac va provocar 9.125 morts el 2014. Aquesta xifra només ha baixat un 5% si es compara amb la del 2006. D’aquestes, 6.921 són homes i 2.204 són dones. Mentre que, en els darrers anys, la xifra en homes ha anat a la baixa, la de les dones ha augmentat un 30% respecte l’any 2006.

L’impacte de les cigarretes, ha explicat Guix, no afecta només a la salut, sinó que té conseqüències mediambientals. Es llencen a l’any vuit milions de cigarretes i el seu reciclatge i neteja provoca una despesa d’uns 231 milions. Una sola cigarreta és capaç de contaminar 30 litres d’aigua. A això cal afegir també els incendis que són provocats pel tabac. Per això, des de la campanya s’advoca per un increment del preu que també avalen el 70% dels enquestats aprofitant la Setmana sense Fum. Així mateix, també demanen a la ciutadania que realitzi més esport per substituir l’addicció al tabac.

Font original: www.social.cat  

 

1,6 milions de catalans i catalanes encara fumen: La radiografia dels deu anys de la llei antitabac

La xifra ha disminuït en 270.000 persones en l’última dècada, i el percentatge de fumadors ha passat del 29,4% al 25,7%.

  • La gran part de les persones que van deixar de fumar ho van fer a partir del 2010 / Getty

    La gran part de les persones que van deixar de fumar ho van fer a partir del 2010 / Getty

Catalunya encara té 1,6 milions de fumadors, malgrat que 270.000 persones han deixat el tabac des del 2006. Així ho ha fet públic aquest divendres l’Agència de Salut Pública (ASPCAT), després del desè aniversari de l’aprovació de la llei antitabac. El secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha assenyalat que a Catalunya “mor una persona cada hora” a causa del fum, perquè és un fet quotidià al qual no es dóna “la importància que té”, segons l’ACN. Aquestes són les xifres més destacades dels primers deu anys de la llei:

  • El 25,7% dels catalans fumen. Amb els 270.000 ciutadans que han deixat el tabac, els fumadors han disminuït en quatre punts percentuals respecte de fa deu anys. Aleshores, el 29,4% dels catalans fumava. Bona part de la disminució es va produir el 2010 arran de la prohibició de fumar en espais públics.
  • Una de cada sis morts que es produeixen a Catalunya són atribuïbles al consum de tabac, a partir de les dades del 2013. De les 60.807 defuncions que es van produir aquell any, 9.588 estaven relacionades amb el tabaquisme. És una xifra superior al 2006, any en el qual van morir 8,673 persones per aquestes causes.
  • 600.000 persones moren cada any a tot el món com a conseqüència del tabac sense haver fumat mai, sinó que són víctimes “de l’ambient”. En percentatges absoluts, el nombre de defuncions que causa el fum és de 6 milions anualment.
  • Cauen un 11% els infarts de miocardi en aquests deu anys, en les regions sanitàries de Barcelona i Girona. Segons dades del Departament, la disminució de l’exposició al fum ambiental també hauria reduït en un 29% les hospitalitzacions per asma bronquial en adults i infants entre els anys 2002 i 2009.
  • La incidència del tabac en els homes és superior. El 24% de les morts masculines de l’any 2013 estaven vinculades al tabac, per un 7% en les dones.
  • Els joves d’ entre 25 i 34 anys són els que més fumen. En aquesta franja d’edat el percentatge de fumadors és del 35,2%
  • Amb estudis secundaris i amb baixos ingressos. Aquest és el perfil de la persona fumadora, amb un índex del 29,4% i del 27,3% respectivament.

Més cigarretes fetes a mà

Les vendes de cigarretes prefabricades s’han reduït a la meitat en els deu anys de la llei antitabac, que han passat de 889 a 431 milions de paquets venuts. El motiu és, però, l’auge dels consumidors de cigarretes fetes a mà, que en el mateix període ha passat del 3,3% al 26,7%. Paral·lelament, el consum de tabac industrial ha disminuït del 92% al 74,5% en el mateix període, mentre que també han crescut els quilograms de tabac per a pipa venuts des del 2005, de 38.878 a 118,916. D’altra banda, les cigarretes electròniques representen el 0,7% dels fumadors restants.

La subdirectora de Promoció de la Salut i Prevenció de la Malaltia, Carmen Cabezas, ha atribuït els canvis en les vendes a la crisi econòmica. Explica que el tabac per cargolar té un cost més baix, i també hi ha “ la falsa creença” que té menys additius o menys quantitat de tabac que les cigarretes manufacturades.

Font: ara.cat