Entrades

Re-inici a la universitat

Ja va acabant l’estiu i amb això torna a començar una nova estació, com totes, carregada de reptes. Algunes persones començaran a la universitat i altres continuaran amb els seus estudis o amb uns altres i, sigui com sigui, començarà el calendari de formació.

Entre les noves professores i professors, matèries, companyes i companys de classe, edificis i aules, també apareixen altres activitats com conferències, tallers i cursos que, de vegades, tenen a veure amb els estudis i, de vegades, no, però pel motiu que sigui, capten la nostra atenció.

Així, hi ha persones que decideixen dedicar part del seu temps lliure en passar algunes hores més a la universitat i, en aquest cas, participant al curs Tria Triar (En Plenes Facultats) a la Universitat de les Illes Balears, on s’ofereix al col·lectiu estudiantil universitari informació i formació sobre:

  • Les conductes addictives, siguin químiques o no químiques.
  • Els riscos associats i les pautes per minimitzar-los.
  • Informació sobre la perspectiva de gènere i les violències sexuals als espais d’oci.
  • Les conductes eròtiques i sexuals saludables.

S’organitza a través de formacions teòriques, activitats informatives-preventives i la dinamització dels Campus Universitaris als quals el projecte intervé. Aquesta dinamització es basa en la formació i capacitació d’una xarxa de persones agents de promoció de la salut dins de cada universitat, les quals s’encarreguen de desenvolupar les activitats dirigides a multiplicar els missatges preventius entre altres persones que també estudien a la universitat, és a dir, entre els seus iguals.

Anar a la universitat no és només aprendre teories, resoldre exercicis, comentar texts i aprovar exàmens; es tracta, també, de créixer emocionalment i de vegades és una qüestió d’obrir portes de la consciència.

Si ens fem la pregunta: quin paper representen les persones joves a la societat? Podem respondre que la publicitat, les persones adultes i tantes altres fonts d’influència llancen missatges que de vegades són contradictoris amb la idea que tenen de sí mateixes. Així, s’ha d’aprendre a gestionar les emocions als diferents espais als quals ens trobem i la universitat és un d’ells. Si no havien aparegut abans, la joventut pot entrar en contacte amb unes realitats de consum de substàncies a les quals ha de fer front, també al fet de prendre més decisions, informar-se amb ull crític, posar límits, resoldre dubtes, desmuntar prejudicis i acceptar realitats que no se’ls hi havien mostrat o que se’ls hi havien negat, entre altres.

Les experiències durant aquests anys, han donat lloc a valoracions per part de les i els estudiants, com les següents:

“Interactuar a classe i poder fer dinàmiques al campus”, 2018

“Els debats entre alumnat i docent”, 2018

“Confirmar que la societat està poc implicada”, 2018

“Poder posar en pràctica els coneixements teòrics”, 2018

“El canvi de perspectiva que ha donat sobre els meus propis coneixements”, 2018

“M’ha agradat molt que el taller m’hagi aportat els coneixements necessaris per tenir una visió més crítica i àmplia sobre el món de les drogues”, 2018

“Crec que a la UIB feien falta activitats com aquestes, ja que moltes persones estudiants no saben de molts aspectes del que vàrem informar”, 2017

“Trobo que es una bona forma de, a més d’obtenir coneixements, conèixer més gent de l’àmbit universitari”, 2017

Preparant activitats

Des d’aquí volem donar les gràcies a totes les persones estudiants que han participat d’alguna forma al projecte, a aquelles persones de les universitats i de les administracions que ens han recolzat durant tots aquests anys i sobretot confiem en què les llavors que anem sembrant en elles, tinguin com a resultat unes plantes ben resistents per a la vida que ens toca viure i gaudir.

I com a mostra, podeu llegir uns dels diaris reflexius que ens va enviar un estudiant que va participar al curs.

DIARIO DE UN MÓVIL, Antoni Cerdà Fullana

* Imatge guanyadora del concurs de fotografia: “Si no aturam de contaminar, aquest serà el futur, Amina Claire Cadiñanos Chapman

Autora: Alicia Bustos Vargas, EPF Balears

La moda de les cigarretes electròniques, nova porta al tabaquisme entre els joves

Salut alerta que pot fer revertir la baixada de joves fumadors dels últims anys

Fuente: CCMA.cat

Fuente: CCMA.cat

La moda de les cigarretes electròniques, o vapejadors, entre els joves i adolescents preocupa les autoritats sanitàries perquè no són del tot innòcues i són una nova porta d’entrada al tabaquisme.

Les campanyes de prevenció del tabaquisme i la llei que en prohibeix l’ús a la majoria d’espais públics han afavorit que el consum del tabac entre els adolescents s’hagi reduït a gairebé la meitat en l’última dècada.

Fuente: CCMA.cat

Fuente: CCMA.cat

 

 

El 2004, fumaven un 23% dels joves d’entre catorze i divuit anys. Actualment, aquest percentatge s’ha reduït a l’11 per cent.

Però ara, una nova moda entre els adolescents pot revertir aquesta tendència: són les cigarretes electròniques.

No en diuen fumar, en diuen “vapejar”, perquè no expiren fum, sinó vapor d’aigua barrejat amb essències de gustos tan atractius com maduixa, vainilla o xocolata.

L’Ariadna i l’Emma diuen que té bon gust i no perjudica els pulmons.

 

 

“Primer ho vaig provar per curiositat, en veure que tothom ho feia, i està bé perquè pots triar els gustos i són bons.”
“És una manera de fumar que no fa malbé els pulmons.”

 

Però això no és del tot cert, i els pares se’n refien o no ho veuen tan perillós.

 

No es pot vendre a menors

Igual que el tabac, aquest producte tampoc es pot vendre a menors d’edat. Però molts adolescents n’aconsegueixen a través d’algun amic, germà gran, o fins i tot dels pares, que prefereixen que consumeixin cigarretes electròniques abans que tabac.

Els estancs tenen en els “vapers” un altre client, com explica David Juanhuix, vicepresident dels estanquers.

“Ja no cremes els productes tan nocius com el tabac, i, per tant, s’agafen aquí. Per això crec que la gent jove té més tendència a començar i crec que serà un hàbit que quedarà. Podem vapejar dònut, eucaliptus, podem vapejar qualsevol cosa… i això ajuda a ser atractiu per a la gent.”

La llei prohibeix les cigarretes electròniques o “vapers” en edificis públics, com ara centres sanitaris i escolars, però, a diferència del tabac, no en limita l’ús en bars, restaurants o botigues.

Fuente: CCMA.cat

Fuente: CCMA.cat

 

Una porta al tabaquisme

La moda de les cigarretes electròniques entre els adolescents preocupa molt les autoritats sanitàries, que alerten que poden ser una porta d’entrada a l’addicció a la nicotina. Segons les dades de l’Agència de Salut Pública, el cinquanta per cent dels joves d’entre 14 i 18 anys que són fumadors de tabac han utilitzat les cigarretes electròniques. En canvi, entre els no fumadors, només ho han provat un 6 per cent.

Fuente: CCMA.cat

Fuente: CCMA.cat

Josep Maria Suelves, cap del Servei de Prevenció i Control de Tabaquisme, alerta que les cigarretes electròniques no son innòcues i multiplica per dos el risc dels joves a començar a fumar tabac.

“Contactar amb les cigarretes electròniques dobla el risc que aquest adolescent comenci a fumar tabac al cap d’un any. I aquest és el principal motiu d’alarma, per a la societat i per a les famílies. No són una joguina, no són un producte innocu. Poden ser la via per iniciar-se en el consum del tabac.”

Alguns instituts ja han començat a alertar les famílies de l’ús de les cigarretes electròniques perquè parlin amb els seus fills dels riscos que comporten.

 

 

Publicat per Marta Masó, el 21 de març de 2018 para www.ccma.cat

Font original: http://www.ccma.cat/324/la-moda-de-les-cigarretes-electroniques-nova-porta-al-tabaquisme-entre-els-joves/noticia/2845044/

Així són (encara) moltes de les relacions sexuals dels i les joves

 “El noi sempre porta la iniciativa i la noia compleix les fantasies del noi. Els desitjos d’elles passen a un segon terme”, diu la sexòloga Carme Sánchez

/ Jorge Miente

/ Jorge Miente

Des de fa prop d’un any, l’Ajuntament de Barcelona ha encetat una campanya per millorar la qualitat de l’educació afectivosexual en totes les etapes de la vida, i especialment entre la joventut. La iniciativa s’ha centrat a prevenir les infeccions de transmissió sexual, els embarassos no desitjats i la violència sexual. En aquest sentit, les dades entre els joves parlen per si soles: el 80% de les barcelonines d’entre 14 i 30 anys no saben que l’avortament és una prestació gratuïta i universal inclosa en la sanitat pública, un 34,4% ha usat en alguna ocasió la pastilla de l’endemà i un 11,6% no usa cap mètode anticonceptiu.

Les causes que reflecteixen aquestes dades, però, cal buscar-les més enllà. Diferents expertes consultades per CRÍTIC afirmen que moltes de les relacions que tenen els joves encara mantenen un fort component androcèntric: l’home és el centre del plaer i el coit l’objectiu final. Aprofundim en les relacions afectivosexuals dels joves amb la sexòloga Carme Sánchez, la formadora Irantzu Varela, la psicòloga Violeta García i la directora de cine porno Erika Lust.

El mite de l’amor romàntic

La sexòloga Carme Sánchez és codirectora de l’Institut de Sexologia de Barcelona (InSexBCN), fa anys que treballa amb joves a centres de secundària i assegura que sovint es troba amb relacions “encara desiguals” en les quals el paradigma dominant és el de “l’amor romàntic”. Un paradigma que, segons diu, “reforça en les joves actituds i conductes de sacrifici, abnegació i entrega excessiva en pro de l’èxit de la seva relació amorosa”.

Irantzu Varela: “Les pràctiques sexuals giren entorn de la satisfacció masculina. El desig femení desapareix”

Sánchez afegeix en aquest sentit que els models de relacions afectivosexuals actuals perpetuen el sistema patriarcal. “Consideren el coit com a conducta sexual predominant”, diu i recorda que, segons aquests models “el noi sempre porta la iniciativa i la noia compleix les fantasies del noi, els desitjos d’elles passen a un segon terme”.

En la mateixa línia, Irantzu Varela, periodista i formadora en tallers sobre igualtat a l’espai Faktoria Lila, explica que “la gent jove, com els adults, segueixen relacionant sexe amb penetració del penis en la vagina, per tant, les pràctiques sexuals giren entorn del desig i la satisfacció masculina”. La resta són “preliminars, coses rares, extres o simplement no existeixen”, diu i per tant, “el desig femení desapareix”. Varela assenyala que els nois són “subjectes” i les noies “objectes”, i assenyala que creure en la igualtat sexual seria com creure que el sexe transforma les relacions: “com ens considerarem iguals al llit, si no ho som a la resta d’esferes de la nostra vida?”, conclou.

La vulneració del consens, palanca de desigualtats

Que les dones siguin objectivades, sobretot en el si de les relacions sexuals, aplana el camí perquè els joves amb qui estableixin aquestes relacions no tinguin en compte ni la voluntat d’aquestes dones ni el seu consentiment. La sexòloga Carme Sánchez considera que tot i que el consentiment és, suposadament, “l’acord deliberat, conscient i lliure de la voluntat respecte a un acte extern, propi o estrany”, apunta que “en algunes situacions” el consentiment no és fruit d’una veritable llibertat d’elecció. La formadora Irantzu Varela comparteix aquesta idea quan diu que “tot el que no sigui desig compartit o pràctiques negociades, és un abús” però va més enllà: “això no és sexe, sinó violència”.

Violeta Garcia: “Quan una dona diu que no o quan no té l’oportunitat de dir res, estem parlant d’abús”

Quan una dona ha dit que no o quan no ha tingut l’oportunitat de dir res, estem parlant d’un abús i, per tant, de violència masclista”, sentencia Violeta Garcia, psicòloga de l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS), i recorda que una violència sexual és un abans i un després a la vida de la persona que la pateix. “Una noia em feia l’altre dia una preciosa comparació, entre ella i un arbre, parlava d’una ferida a l’escorça, una ferida de la qual no es podia veure la profunditat, però que gairebé havia arribat al nucli més intern del tronc”, explica i assegura que “una agressió sexual és una ferida que la societat no ajuda a curar, i que es pot infectar molt fàcilment”, a través de la culpa, les minimitzacions, les justificacions cap als agressors, amb un sistema legal victimitzant.

Contaminació mediàtica vs. educació

El sistema en general, i els mitjans de comunicació en particular, són sovint responsables directes sobre les relacions desiguals. La sexòloga Carme Sánchez remarca la necessitat de qüestionar, “constantment”, els models de relacions de parella “imposats a les novel·les, series, publicitat i pel·lícules”.

Erika Lust és directora de cinema pornogràfic feminista i assegura que només cal fer un exercici de “sentit crític” per comprovar que “el 99% de la pornografia online representa la dona com una eina que els homes utilitzen per tenir plaer“. Lust és mare de dues filles que formen part “de la primera generació que no ha de buscar d’amagades la col·lecció Playboy del seu pare per veure pornografia, i per tant, eventualment”, diu, tindran contacte amb la pornografia. “El trist és que els nostres infants no reben educació sexual apropiada a l’escola i creixen a través de la pornografia online” opina. “En el millor dels casos el que aprenen és poc realista, i en el pitjor dels casos és violentament racista, sexista i homòfoba”, assegura.

Erika Lust: “El trist és que els nostres infants no reben educació sexual apropiada a l’escola”

Per revertir aquesta tendència, Lust juntament amb el seu company, ha engegat un projecte que ofereix eines a famílies i professorat, per parlar amb els infants sobre sexe i pornografia. “Volem que els nostres fills tinguin pensament crític, i la nostra fita és motivar els pares, mares i educadors a entendre que parlar només de sexe no és suficient, parlar de pornografia és fonamental”, sentencia. En aquest sentit, la sexòloga Sánchez creu que una educació afectivosexual reglada als centres educatius de primària i secundària és “urgent”. Cal que aquesta educació sigui “científica i amb uns valors democràtics que agafen com a referència els drets humans”, diu Sánchez.

La psicòloga Violeta Garcia també aposta per fomentar l’educació per combatre la violència sexual i destaca la necessitat que la violència masclista es tracti com un problema estructural.  “Necessitem que aquest tema sigui pres seriosament, i es faci una aposta no només per l’educació sinó també per la prevenció, la formació, el canvi de mentalitat”, conclou.

Escrit per Saioa Baleztena / @SaioB per ElCritic.cat

Fuente original: http://www.elcritic.cat/feminismes/aixi-son-encara-moltes-de-les-relacions-sexuals-dels-joves

Amb el suport de     patrocini-ajuntament-barcelona

Les dones i el jovent, els col·lectius més reticents a deixar de fumar

  • Més de 70.000 persones deixen el tabac a l’any, però encara fumen gairebé un milió i mig de catalans/es

Les dones i el jovent són els col·lectius més reticents a deixar de fumar. Així ho demostren un any més les xifres que proporciona l’Agència de Salut Pública de Catalunya, coincidint amb la campanya de la Setmana sense Fum. Les dades també corroboren que el consum de tabac ha anat a la baixa en la població en general. Si el 1990 el 33,7% fumava, ara només ho fa el 22,7%. A Catalunya encara fumen 1,4 milions de persones.

Tanmateix, mentre els homes, tot i que fumen més, ho han deixat de fer gradualment des que es va aprovar la coneguda Llei antitabac el 2005 i han passat del 34,5% al 29%, “el percentatge de dones que deixen el tabac no disminueix al mateix ritme”, segons la subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas. “Els motius que al·leguen aquestes dones per fumar són diferents que els dels homes. La dona no deixa el tabac per la dependència psicològica en situacions que li generen estrès o per no augmentar de pes”, ha argumentat Cabezas.

En total, a Catalunya, es calcula que cada any deixen de fumar unes 70.000 persones. La majoria reconeixen que ho van fer sense cap mena d’ajut, tot i que a Catalunya és de les poques comunitats autònomes de l’Estat que finança el tractament farmacològic per deixar de fumar. El 2016 es van distribuir de forma gratuïta 315 tractaments. En total, 59.812 catalans van deixar el 2016 el tabac a través dels equips d’atenció primària i unes 7.400 ho van fer en altres centre de la xarxa d’hospitals.

Un 30,% dels joves d’entre 14 a 18 anys ha fumat el darrer mes

Pel que fa als joves, preocupa a Salut que, tot i que el consum diari en estudiants d’entre 14 a 18 anys s’ha reduït a la meitat entre el 2004 i el 2014, el consum habitual en el darrer mes es manté en els mateixos percentatges des de fa anys, en un 30%. A més, gairebé un 50% dels estudiants enquestats assegura haver fumat algun cop a la vida, una xifra que, val a dir, ha anat progressivament a la baixa des del 1994, quan el percentatge arribava al 67%.

Per revertir les xifres, l’any passat l’Agència de Salut Pública va destinar molts esforços a conscienciar sobre l’impacte que té sobre la salut fumar tabac de cargolar. L’organisme va detectar que molts joves preferien fumar aquesta mena de tabac que les cigarretes corrents. “El tabac de cargolar no té filtre i és igual de tòxic que les cigarretes. Les dades constaten que les xifres de consum de tabac de cargolar s’han estabilitzat enguany”, ha explicat Cabezas.

El tabac provoca unes 9.000 morts a l’any

A Catalunya, tal com ha resumit el director de l’Agència Catalana de Salut Pública, Joan Guix, el tabac va provocar 9.125 morts el 2014. Aquesta xifra només ha baixat un 5% si es compara amb la del 2006. D’aquestes, 6.921 són homes i 2.204 són dones. Mentre que, en els darrers anys, la xifra en homes ha anat a la baixa, la de les dones ha augmentat un 30% respecte l’any 2006.

L’impacte de les cigarretes, ha explicat Guix, no afecta només a la salut, sinó que té conseqüències mediambientals. Es llencen a l’any vuit milions de cigarretes i el seu reciclatge i neteja provoca una despesa d’uns 231 milions. Una sola cigarreta és capaç de contaminar 30 litres d’aigua. A això cal afegir també els incendis que són provocats pel tabac. Per això, des de la campanya s’advoca per un increment del preu que també avalen el 70% dels enquestats aprofitant la Setmana sense Fum. Així mateix, també demanen a la ciutadania que realitzi més esport per substituir l’addicció al tabac.

Font original: www.social.cat  

 

Els i les joves com agents preventius i de la promoció de la salut

La Fundació Salut i Comunitat (FSiC), treballa des de fa més de 25 anys en la investigació, prevenció, intervenció i sensibilització sobre diverses problemàtiques sanitàries i socials que afecten especialment a col·lectius de risc o en situació d’exclusió social.

L’objectiu és millorar la qualitat de les persones i facilitar la integració social mitjançant la promoció de la salut.

Els àmbits d’actuació i d’intervenció de la Fundació Salut i Comunitat són:

Àmbit Dones i Famílies: Punts d’informació i atenció a la dona, servei d’atenció, recuperació i acollida de la dona, servei d’atenció telefònica 24 hores.

Àmbit d’Addiccions: Serveis d’atenció psicosocial, comunitat terapèutica, pisos de reinserció, taller sòcio-laboral.

Àmbit de prevenció i sensibilització: Taller de relacions abusives, “els paranys de l’amor” en instituts de secundària i altres centres educatius, Projecte MALVA: prevenció de la violència de parella associada a l’abús de substàncies.

Altres àrees d’intervenció de la Fundació Salut i Comunitat són: infancia i familia, gent gran, intervenció penitenciaria, VI H-SIDA o salut mental.

Des de l’any 2009, l’Àrea d’atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona  i la Fundació Salut i Comunitat mantenen un conveni de col·laboració per tal de treballar en la prevenció, sensibilització , i atenció de consums problemàtic de drogues,  així com la capacitació d’agents de salut entre joves universitaris.

Fina: QUINS TIPUS D’ ACCIONS ES DESPRENEN DEL CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L’ÀREA D’ATENCIÓ A LES PERSONES I LA FUNDACIÓ SALUT I COMUNITAT ?

El conveni de col·laboració 2016 subscrit entre la Diputació de Barcelona i la Fundació Salut i Comunitat finança dos projectes:

  • Programa PAIJF: Programa d’Atenció Integral per a Joves i  Famílies: S’adreça a joves d’edat compreses entre els 12 i 25 anys amb l’objectiu de facilitar l’abordatge de qualsevol tipus d’addició i la resolució de conflictes comportamentals.
  • Projecte EPF: En Plenes Facultats. Dinamització d’estudiants universitaris per fer d’agents de salut.

L’Otger Amatller és psicòleg especialitzat en prevenció i atenció de consums problemàtics de drogues. Coordinador acadèmic del Postgrau en Prevenció de l’abús de Drogues de la UB. Coordinador de l’Àrea de Prevenció de la Fundació Salut i Comunitat i fa el seguiment del Projecte “En Plenes Facultats” EPF, que tot seguit, ens explicarà.

Otger: ENS POTS EXPLICAR EN QUÈ CONSISTEIX EL PROJECTE EN PLENES FACULTATS?

En Plenes Facultats és un projecte de la Fundació Salut i Comunitat dirigit al col·lectiu d’estudiants de centres universitaris per a la promoció de la salut i la gestió dels plaers  i riscos vehiculat a través de la prevenció, la sensibilització i la formació en matèria de drogues i conductes sexuals de risc utilitzant la metodologia d’igual a igual.  És una iniciativa en què estudiants de la Universitat són capacitats/des, sota la supervisió d’experts/es, per a posteriorment participar en activitats de prevenció i promoció de la salut destinades a la resta del col·lectiu universitari. S’intervé a la Universitat de Vic, Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra. Així com d’altres de la resta de Catalunya.

Otger: AQUESTA METODOLOGIA PARTICIPATIVA CONSIDERES QUE ÉS MÉS EFICAÇ PER ARRIBAR ALS JOVES?

La  metodologia  peer to peer demostra la seva eficàcia  en població adolescent i jove perquè és un moment de la vida en el qual  parlar amb els pares  i adults genera  certes desconfiances. Per tant  poder parlar amb altres joves  que ja han estat prèviament  capacitats en temes de drogues o sexualitat fa que molts  joves es deixin influenciar mes fàcilment per gent  de la seva mateixa  edat que no pas per gent més adulta i/o professional.

Otger. COM ES FA LA CAPTACIÓ DE JOVES PER LA FORMACIÓ ? 

Els joves cursen una assignatura de lliure elecció o de crèdit FTS que es diuen actualment. Normalment la universitat està molt implicada en la difusió dels curs que té una part teòrica i una altra part  pràctica. A part es fa  difusió per les  xarxes socials i canals que utilitzen els estudiants  per moure’s  pels ambients universitaris.  Aquests curs pot ser de 25 o 50 hores.  Es fa  una part teòrica de  formació i capacitació i  una part pràctica on s’aplica allò que han après durant  la capacitació.

Les activitats que poden realitzar són de molts tipus,  per una part es fan activitats preventives  a la mateixa universitat  en les quals el joves escullen un tema i ideen  quins materials volen utilitzar i quines dinàmiques poden fer servir per fer-ho arribar a la resta de la comunitat universitària.

Per altra banda hi ha activitats fora de la universitat,  ja sigui en contextos d’ oci nocturn o en contextos del municipi i d’aquesta manera poden desenvolupar el que han après i poden sentir-se  agents de salut  i agents educatius o sòcio- educatius.

Otger. COM ES VINCULEN ELS JOVES  EN LES ACTIVITATS PREVENTIVES EN EL MON LOCAL?

Doncs  a través de les activitats fora de la universitat. Ja sigui a través d’entitats que treballen al municipi o ja sigui com estem treballant actualment, directament a través del mateix ajuntament o bé des de  serveis de joventut,  de salut o de prevenció de drogues específicament. Poden fer activitats  de tots tipus,  és un intercanvi entre els professionals del municipi i l ‘alumne universitari. Els professionals  del municipi n’extreuen agents  que puguin treballar  amb mes eficàcia  la vinculació amb els joves i el mateix  estudiant  n’extreu  aquest contacte amb el  mon laboral,  amb el mon  professional i conèixer com estan treballant els municipis determinats temes de prevenció i de salut comunitària.

Otger. QUANTS ANYS PORTA AQUEST PROJECTE?

Aquest projecte és de l’any 99. Va néixer de les  universitats  angleses i el vàrem  exportar a l’any 99. És un projecte que té en compte que   l’ edat  en que els joves realitzen més conductes de risc és  en l’ edat universitària  i que d’alguna manera la prevenció  que es fa als municipis, que es escolar,  normalment  avarca només  l’ edat d’infància i l’edat de l’institut , secundària,  però poques vegades els municipis tenen vinculació amb les universitats de les quals ells envien els alumnes,  un municipi te molts ciutadans joves que van a la universitat però els perden a nivell de prevenció.  En plenes facultats ve a cobrir aquest buit i ve a intentar lligar la prevenció que es fa als instituts per després poder-la transportar també al joves més grans i que és en aquella edat on fan les conductes més de risc, ja sigui en temes de drogues o temes de sexualitat. És una forma  de recuperar-los,  és trobar  aquests punts de vinculació entre el municipi i  la gent jove,  és la importància de treballar en xarxa, d’ entre tots poder abordar des de diferents àmbits  i des de diferents espais  aquell treball més preventiu,  el que diuen a sud América  la cultura preventiva,  de com els  mateixos joves  han de fer seva aquesta cultura.

Fina: QUINES ACCIONS PREVENTIVES EN EL CONSUM DE DROGUES ES PROMOUEN DES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA?

Bàsicament s’ofereixen tres tipus d’actuacions adreçades als ens locals de la demarcació de Barcelona que poden sol·licitar a través del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona:

  1. Suport i assessorament tècnic per a l’elaboració de plans locals de prevenció de drogodependències i assessorament per l’elaboració de Protocols de detecció i actuació en casos de consum de drogues en menors d’edat als centres d’educació secundària.
  2.  Actuacions de prevenció i detecció de les drogodependències:
  • Capacitació tècnica de professionals: Oferta formativa teòrico-pràctica sobre prevenció en drogodependències a mida i descentralitzada adreçada a aquells ajuntaments amb necessitats específiques de formació per als seus professionals.
  • Capacitació de monitors i agents del lleure: Curs de formació teòric i pràctic per abordar l’esport i el lleure com a eina preventiva en front de conductes de risc entre joves i adolescents.
  • Reforç de la capacitat parental: Taller dinàmic i participatiu perquè pares i mares puguin desenvolupar les pautes educatives amb els seus fills

    3. Exposició controles?: Exposició per a la prevenció de les drogodependències que proporciona informació sobre drogues, treballa els factors de protecció i promou actituds         responsables entre els adolescents i joves de 12 a 18 anys i de més de 18 treballant habilitats per a la vida. També s’adreça a pares i mares i a professionals i es fan visites             guiades on se’ls fa reflexionar sobre l’estil educatiu. L’exposició ofereix també tallers a l’aula complementaris a les visites guiades per els alumnes.

També es dona suport econòmic mitjançant convenis i subvencions a ens locals de la demarcació  i a entitats que treballen la prevenció,  detecció i atenció de consums problemàtics de drogues.

Per a més informació:

Web de la Fundació Salut i Comunitat:  https://www.fsyc.org

Web del Projecte En Plenes Facultats: www.enplenesfacultats.org/

Font: http://bit.ly/2kqdJT5