Entrades

EPF – TRIA TRIAR: “Sou una puta merda! De debò, em podríeu haver matat!”

Després de la realització del curs TRIA TRIAR a la Universitat de les Illes Balears, els i les estudiants van fer interessants reflexions sobre el que van aprendre de la reducció de riscos en l’ús de drogues i de la promoció de sexualitats saludables.

La nostra companya Alicia del projecte Tria Triar, realitzant la formació de drogues en la UIB.

Durant el primer semestre de l’any acadèmic 2018-2019 van començar a desenvolupar-se diferents activitats programades per al que seria el curs Tria Triar, gestionat pel projecte En Plenes Facultats, a la Universitat de les Illes Balears, sobre la prevenció en l’ús de drogues i la promoció de sexualitats saludables.

D’aquesta manera, tant els com les estudiants de la universitat van rebre una formació presencial de 25 hores sobre aquestes temàtiques, amb l’objectiu que es convertissin en “amplificadors” dels missatges preventius entre els seus iguals, o bé, agents promotors de salut. Paral·lelament, el curs buscava potenciar altres dimensions com la ideació, el desenvolupament i la implementació d’activitats dinàmiques i participatives relacionades als hàbits saludables i així també millorar els coneixements i la informació respecte a les drogues i a les sexualitats, i treballar actituds a través del foment d’una perspectiva crítica i creixement personal.

Per a fomentar la participació dels i les estudiantes, el curs es podia convalidar per 1 crèdit de lliure elecció. Per a això, havien d’elaborar un “diari reflexiu“, el qual pretenia recollir tant les reflexions personals sobre l’experiència viscuda durant el curs, com els punts a enfortir i millorar en el desenvolupament i implementació d’aquesta formació.

I en la nostra aventura per aquests diaris, ens hem trobat amb unes reflexions molt interessants, a més d’artístiques. També va haver-hi els qui van elaborar material audiovisual que, de certa manera, resumia l’experiència… És que a vegades, una imatge (o un àudio) val més que mil paraules.

A continuació, els deixem per al seu delit, aquestes reflexions i material fotogràfic/musical que van elaborar els i les voluntàries del projecte Tria Triar sobre el que van aprendre durant la realització del curs i de les activitats preventives i promotores de salut. Ens han commogut i a més, ens alegra profundament que els hagi estat d’utilitat.

 

Material Audiovisual

Imatge creada per Laura, estudiant i voluntària del curs Tria Triar 2018

 

Imatge creada per María Rosario, estudiant i voluntària del curs Tria Triar 2018

Text i imatge creat per Alba Martín Roig, estudiant i voluntària del curs Tria Triar 2018.

 

Text i imatge creat per Alba Martín Roig, estudiant i voluntària del curs Tria Triar 2018.

 

Text creat per Alba, Aldy, Marta, estudiants i voluntari@s del curs Tria Triar 2018.

Algunes reflexions del voluntariat Tria Triar

Sofía.-

“El cursillo de Tria Triar, si para algo me ha servido, ha sido para abrime la mente. Esto demuestra la falta de información que tiene la mayoría de la sociedad acerca de las drogas y de su consumo. Además, yo creía que las campañas en contra de las drogas estaban bien realizadas, y cuando alguien las viera se lo pensaría dos veces antes de consumir. Ahora me doy cuenta de que éstas no ayudan en nada, puesto que dan poca (o ninguna) información acerca de los riesgos que pueden ocasionar, únicamente lanzan mensajes de que si lo haces, eres tonto o incluso cosas peores que esta.”

Petrina.-

“És interessant dir que es va estructurar molt bé la teoria ja que els primers dies es varen veure les drogues com a tal i més generalment i ja cap al final es varen concretar fent esment en les principals (entenent principals com a més consumides) per conèixer-ne els aspectes més rellevants de cada una d’aquestes. Dit en altres paraules, es va permetre primer crear una base sobre el tema i després anar afegint coneixement a aquest coneixement concretant la informació. A més, la forma de donar les explicacions no varen resultar avorrides ni pesades ja que eren molt visuals, dinàmiques i al mateix temps quedava clar.”

Pablo.-

“- ¡Sois una puta mierda! De verdad, ¡me podríais haber matado! ¡Enserio no sé qué os pasa en la cabeza! Y encima siempre vais de guays por la vida, pero en el fondo sois unos cobardes, que solo se divierten dejando en ridículo a los otros y no tienen ni los cojones para asumir las consecuencias. ¿Tú sabes lo asustado que he estado? ¿Sabes lo que es no recordar nada y sentirse como un imbécil? Cualquier persona me podría haber hecho lo que quisiese ¡y yo no me habría dado ni cuenta!

– Lo siento de verdad, sólo queríamos pasarlo bien – Respondió Edu avergonzado.

– ¿¡Que los sientes!? – Gritó Carlos mientras levantaba la mano para intentar pegarle un puñetazo, pero en el último momento se paró.”

Cristina Pons.-

“Tot i això, el grup es mostra obert, amb diferents mentalitats i ideologies, que per a mi és de les coses més importants en les relacions, ja que dona vida i varietat a les interaccions entre persones, i el més important és que ajuda a créixer, tolerar però sobretot a aprendre. Així que per aquesta part estic contenta d’haver començat, per dos motius: el primer aquest just ara exposat, el segon per haver sortit de la meva zona de confort i fer altres activitats que es surten una mica del “pla curricular”. Finalment, puc dir que estic contenta del grup que hem estat. M’hi he sentit còmoda, i que cada una podíem ser nosaltres mateixes sense que ningú fos jutjada. És una cosa que consider necessari agrair, i que val la pena mencionar.”

Aina.-

“Crec que aquest curs ha sigut molt interessant, he après coses noves i he aprofundit en allò que coneixia un poc per damunt. Crec que me serà molt útil per al meu futur professional i en el present, ja que aquests coneixements són molt necessaris. Les activitats pràctiques han sigut molt divertides i entretingudes, ha sigut una experiència nova molt productiva i útil i recomanaria el curs a totes les persones, encara que la seva carrera no estigui relacionada amb aquests temes trob que tothom hauria d’aprendre i interessar-se per ells.”

Araceli.-

“Y por último los talleres, me han gustado bastante, pero considero que tendríamos que tener un poco más de horas para poder realizar un mejor taller con más actividades, y que no se repitieran siempre los mismos de cada año, por ejemplo, si este año se ha hablado de educación sexual, el año que viene intentar hacer algún otro taller diferente. Esto lo digo porque hay temas también importantes como las drogas que se consumen bastante y la gente las desconoce totalmente, pero claro, al gustarnos más la educación sexual y, que es importante, pues nos pareció más divertido hablar sobre el tema.”

Sebastià.-

“Aquest curs ha sigut una bufada de vent per a que el meu vaixell segueixi navegant sense contaminar l’aigua. Seguiré tenint la vela posada per a que cada persona o grup que aparegui en el meu dia a dia pugui fer-me valorar un llenguatge i una prevenció de comportaments digne d’admirar. Donem les gràcies a qui és conscient de la repercussió dels nostres actes enfront dels altres i que manté activa una conducta respectuosa.”

Maria Salvà.-

“No es tracta de dir no, sinó de poder decidir, amb total llibertat i en qualsevol moment si sí o si no. També crec que és important alliberar-nos dels estigmes i prejudicis que envolten aquesta temàtica i que, en bona part, sorgeixen de la desinformació. Per altra banda, m’agradaria recalcar com d’important és l’educació. Les drogues no desapareixeran. No obstant, la informació al respecte podria ser una finestra oberta al consum responsable. A més, tenint en compte que aquest consum irresponsable també està lligat amb pràctiques sexuals insegures i no plaents, faig una petita reivindicació a la necessitat urgent d’utilitzar, una vegada més, l’educació com a arma per lluitar contra una societat que té la pornografia com educadora sexual.”

Maribel.-

“Para acabar quiero que tengáis en cuenta esta frase y es que la libertad de una persona acaba donde empieza la de otra. Puedes hacer lo que quieras y como quieras siempre y cuando no le estés quitando a otra persona sus libertades, sus opiniones o su vida.”

María del Mar.-

“Un aspecte que he valorat molt ha estat poder desconnectar per poder connectar totalment a través de simplement deixar el mòbil en el moment d’entrar a la classe, perquè això m’ha permès tenir una experiència molt més satisfactòria. Ha estat una oportunitat per poder veure que la necessitat d’estar juntament a ell a tots els llocs on anem durant al dia no és real, i que es pot connectar amb la gent de forma més senzilla.”

Cristina Alcaide.-

“Podemos empezar diciendo que ha sido todo un gusto poder haber asistido a un curso como este. Me he sentido cómoda y realizada asistiendo y participando en él. Durante estas semanas no cabe duda de que he aprendido muchísimo, de que he abierto más la mente y he comprendido muchos más aspectos.”

Melanie.-

“La verdad es que ha estado muy guay, todo muy dinámico no como las clases de la universidad. Me ha gustado mucho. La verdad es que la actividad fue muy interesante, cada grupo buscó información y fue una manera de reconocer efectos y características de las diferentes drogas.”

José.-

“No dejemos de apoyar a quien consume

desde las anfetaminas hasta el azúcar

si lo necesitas, aquí tienes a quien aferrarte

y con quien buscar alternativas para la vida disfrutar

 

Pues no soy el más apropiado para tratar el tema

porque no llevo la mochila que llevan ellas

pero es para mí más razón para luchar por lo que crea

para ayudar a que se liberen de sus cadenas.”

Clarisse Guimarães.-

“Creo que he tomado una buena decisión cuando resolví hacer el curso Tria Triar: aprendí cosas nuevas, repasé conceptos, conocí nuevas perspectivas de abordar la prevención… pero lo más importante que aprendí con este curso fue que es muy importante intentar ver las cosas desde otros puntos de vista, que no hay verdades absolutas, y que aún que pensemos que ya conocemos algo, siempre podemos aprender sobre ello.”

Més prevenció sobre drogues a les universitats catalanes!

Estem molt contentes que es reconegui el nostre treball com a projecte En Plenes Facultats, perquè estem des del 1999 dedicades a la prevenció i reducció de riscos en el consum de drogues i la promoció de les sexualitats saludables en contextos universitaris!

Estudiants de la Universitat de Barcelona del campus Mundet, elaborant l’activitat preventiva

Dos campus més, un de la Universitat de Barcelona i l’altre de la Universitat de Lleida, s’afegeixen als programes de prevenció a les universitats.

És possible que si algun dia camineu per un campus universitari topeu amb una de les activitats de prevenció i promoció de la salut que des de fa anys es duen a terme a les universitats catalanes amb el suport de la Sub-direcció General de Drogodependències.

Un dels èxits d’aquests programes és que es basen en la metodologia entre iguals, i això vol dir que són els mateixos grups d’estudiants, prèviament formats, els qui duen a terme accions per a aquests col·lectius universitaris.

Els universitaris constitueixen una població molt important en la qual es pot incidir en la prevenció de drogues, sobretot per dos motius. En primer lloc, per la seva edat i fase de cicle vital, que acostumen a associar-se a més autonomia i sensació de llibertat, que fan que sigui clau que puguin disposar d’informació sobre drogues per a la presa de decisions saludables i de menys risc. I, en segon lloc, com a futurs professionals de diferents àmbits, com la psicologia, la comunicació, el dret, la medicina, la infermeria, etc., en què els coneixements adquirits a través d’aquesta experiència poden formar part del seu bagatge i coneixement acadèmic i personal.

Actualment hi participen la Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Universitat de Vic, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Rovira i Virgili, Tecnocampus, Escola d’Infermeria, Universitat Ramon Llull, Universitat Abat Oliva i Fundació Universitària del Bages.

Els programes arriben als diferents campus de la mà de les entitats especialitzades Fundació Salut i Comunitat, Fundació Autònoma Solidària, Fundació Àmbit Prevenció i Associació Promoció i Desenvolupament Social, que des de fa anys duen a terme amb èxit aquestes intervencions en l’àmbit universitari.

La majoria dels programes inicien les activitats amb la captació d’alumnat voluntari, que participa en una formació de 25 hores, com a mínim, que els capacita perquè siguin agents de salut dels programes i que, alhora, es pot convalidar per crèdits ECTS. En el darrer curs 223 estudiants van ser voluntaris d’aquests programes.

Un cop els estudiants han estat formats, duen a terme actuacions de sensibilització i altres activitats preventives, sempre supervisades per equips professionals, que poden consistir en un punt informatiu itinerant o bé en accions amb el motiu de diades concretes o en tallers a les aules, i també en la presència a les xarxes socials. Un dels programes organitza un concurs anual de vídeos realitzats per l’alumnat sobre prevenció i drogues. Enguany (any 2018) s’inicia la vuitena edició del concurs “Drogues: el teu punt de mira”, en el qual al llarg de les edicions s’han recollit més de 130 vídeos.

El darrer curs s’estima que al voltant de 10.000 estudiants van beneficar-se d’aquests programes.

Tots aquests programes sobre prevenció de drogues tenen presència a les xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram, etc.), que esdevenen un punt clau per arribar al col·lectiu al qual s’adrecen.

Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

La sensibilització i la prevenció sobre els riscos del consum d’alcohol és responsabilitat de tota la societat. És cosa de tothom.

Poster Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Poster Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Des de l’administració, els municipis, qui organitza festes i  esdeveniments, les empreses productores de begudes alcohòliques, els cossos de seguretat, els i les comerciants, els centres educatius, els i les professionals de la salut, els mitjans de comunicació, les famílies, el grup d’amistats, i un mateix.

Aquesta campanya vol posar l’accent en la importància de la prevenció comunitària, per conscienciar a tots els agents que treballen en sectors que tenen una incidència directa en intervencions preventives comunitàries com són: comerciants, empresaris o treballadors en espais d’oci nocturn, cossos de seguretat (mossos, policia local), etc.

I també per a tota la ciutadania, que a nivell individual tenim una incidència i responsabilitat en els riscos associats al consum d’alcohol tant per un mateix com per a tercers.

#alcohol #responsabilitatdetothom

 

LA SENSIBILITZACIÓ SOBRE ELS RISCOS ASSOCIATS AL CONSUM D’ALCOHOL ÉS RESPONSABILITAT DE:

  • L’administració quan promou polítiques preventives efectives.
  • Els municipis quan destinen recursos per promoure espais d’oci saludables, atractius i segurs, per a tothom.
  • Qui organitza festes i esdeveniments quan apliquen bones pràctiques en dispensació d’alcohol en barraques, locals i barres.
  • Les empreses productores de begudes alcohòliques quan eviten fer campanyes de promoció adreçades a joves i menors i adverteixen dels aspectes legals en l’etiquetatge.
  • Els cossos de seguretat quan promouen el respecte i el compromís amb la normativa.
  • Els i les comerciants quan dispensen begudes alcohòliques només a majors d’edat.
  • Els centres educatius quan implementen programes de prevenció en què els joves reflexionen i debaten sobre el consum.
  • Els i les professionals de la salut quan detecten consums de risc i assessoren per disminuir-los.
  • Els mitjans de comunicació quan treballen la informació de forma rigorosa i no alarmista.
  • Les famílies quan eduquen els seus fills i filles en la reflexió i l’exemple, actuant com a model.
  • El grup d’amistats quan es diverteixen de forma sana, respectuosa i tenen cura entre ells i elles.
  • Un mateix quan es compromet amb la seva salut i la de les altres persones.

Díptic

Fes clic en la següent imatge i descarrega el díptic de la campanya

Portada Díptic - Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Portada Díptic – Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Fes clic en la següent imatge i descarrega el poster de la campanya

Poster - Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Poster – Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

La prevenció comunitària

La prevenció comunitària pot ser considerada des d’un doble vessant: d’una banda, com una metodologia de treball que pretén assolir uns determinats objectius col·lectius mitjançant la mediació professional i, de l’altra, com un àmbit d’actuació (intervenir sobre un barri, un municipi o un grup de població determinat que comparteix un sentiment d’identitat pròpia perquè els seus membres tenen en comú una cultura, un sentiment d’identitat, uns valors i unes normes).

Els components de les intervencions comunitàries són els vincles recíprocs que s’estableixen, la interacció, el sentit de pertinença i la solidaritat. I a partir d’aquest reconeixement es pretén assolir un canvi “des de baix”, perquè les persones i els grups socials són considerats agents potencials de canvi, i no només com a receptors de solucions dissenyades per professionals. En aquest sentit, la implicació de la comunitat és un component necessari per assolir una prevenció eficaç al costat de l’Administració quan promou polítiques preventives efectives. “GUIA DE RECOMANACIONS PER A LA PREVENCIÓ COMUNITÀRIA EN L’ÀMBIT DE LES DROGUES”.

En l’ampli ventall de la prevenció comunitària, hi ha dos conceptes que enguany es volen destacar:

Prevenció ambiental

Law Enforcement

Video testimonial

Fes clic en la següent imatge i veu el vídeo de la campanya

Video testimonial - Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Video testimonial – Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

 

Notícia publicada originalment per l’Agència de Salut Pública de Catalunya en http://drogues.gencat.cat el 12/11/2018

Publicació original: http://drogues.gencat.cat/ca/ciutadania/menys_es_millor/campanya-2017-lalcohol-es-responsabilitat-de-tothom/

Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure

I seguim amb el recorregut de “Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure”

Com vam anunciar ahir, per fi tenim el nostre benvolgut llibret, el qual ens brinda orientacions sobre l’ús d’alcohol i/o drogues en les relacions sexuals.

Avui volem presentar els capítols sobre la interacció entre el consum d’alcohol i les relacions sexuals, així com també la relació que guarda amb l’ús d’alguns estimulants com la anfetamina (speed) o la cocaïna.

I és que en aquests camps, quan es tracta de #Sexe&Drogues, hi ha molts mites rondant i de vegades ens confonen.

Esperem que els sigui d’utilitat!

Comença el viatge - Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

Comença el viatge – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

Alcohol - Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

Alcohol – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

Speed i Cocaïna - Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

Speed i Cocaïna – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

 

Nova campanya per reduir els riscos del consum d’èxtasi/MDMA

Note: Aquesta publicació ha estat modificada de la seva versió original per als lectors del blog En Plenes Facultats

En els darrers anys han augmentat les intoxicacions i morts associades al consum d’èxtasi o MDMA

Joves en un local d'oci nocturn | Melissa Askew (Unsplash)

Joves en un local d’oci nocturn | Melissa Askew (Unsplash)

 

En els últims anys, diversos organismes internacionals han alertat de l’augment de la disponibilitat de l’èxtasi o MDMA així com del nombre d’intoxicacions i morts associades al consum d’aquesta substància. Per aquest motiu, l’Associació Benestar i Desenvolupament, a través del seu programa Energy Control, ha impulsat una campanya de prevenció per reduir el risc d’intoxicació.

Amb el títol #eMeDeMorcilla, el programa Energy Control que impulsa aquesta entitat, Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), torna a trencar motlles amb una campanya de prevenció per reduir el risc d’intoxicació greu o fatal per consum de MDMA. L’espot ofereix unes pautes bàsiques de cura dirigides a reduir els riscos associats al consum de pastilles d’èxtasi. L’espot, carregat de missatges preventius amb un punt d’originalitat i humor, està protagonitzat per l’actriu Amparo Moreno, juntament amb Pilar Martínez, Margarita Ponce i Xus Estruch.

Així, l’Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) o l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (EMCDDA) han alertat en els seus informes de l’augment de la disponibilitat de la MDMA, una tendència que també ha estat apuntada per l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions del Ministeri de Sanitat.

En la mateixa línia, el servei d’anàlisi d’Energy Control ha detectat i alertat en els últims anys sobre un augment progressiu de la dosi mitjana present en els comprimits analitzats. En aquest sentit, el 2018 s’han detectat diverses pastilles amb dosis superiors a 200 mil·ligrams, sent la dosi més alta detectada de 374 mg, el que representa un risc clar per a la salut si es consumeix sencera. Cal recordar que la MDMA és una substància estimulant amb efectes empatógens, que es pot adquirir en forma de comprimit o de cristall i que una dosi estàndard per via oral es situa entre els 75 i els 120 mg.

Per fer front a aquesta situació, i conscients que molts dels problemes associats al consum de drogues són fruit del desconeixement, Energy Control llança l’espot que va presentant una situació a l’inrevés quant a rang d’edat, a més de vestir els consells no només de manera desenfadada, sinó amb un to afectuosament maternal. L’objectiu d’aquesta campanya és informar de recomanacions de reducció de riscos útils per a aquelles persones que decideixin consumir èxtasi d’una manera diferent per tal de cridar l’atenció.

 

morcilla

Per veure el vídeo, fes clic aquí o en la imatge d’a dalt

Escrit per Social.cat el 6 d’agost de 2018 per a Social.cat

Font original: https://www.social.cat/noticia/8722/lassociacio-benestar-i-desenvolupament-impulsa-una-campanya-per-reduir-els-riscos-del-cons

El cànnabis terapèutic i les associacions: una lluita contra l’estigma

Quina és la situació del cànnabis medicinal a escala global? És el mateix el THC que el CBD? Hi ha masclisme en l’àmbit del cànnabis i les associacions?

“[…] els que busquen tractament mèdic amb cànnabis són sovint estigmatitzats. Primer cal assumir que la majoria de les persones usen drogues d’algun tipus. Un cop acceptat això caldrà avaluar com responem als usuaris de drogues. Proposem simples avenços en les nostres actituds al voltant de les drogues i les persones que les usen”.

Parlem d’això i d’altres temàtiques relacionades amb associacions internacionals i nacionals favorables a l’ús del cànnabis medicinal en el marc del festival Spannabis, que va tenir lloc a Barcelona el passat mes de març.

A la primera ponència de les World Cannabis Conferences de la Fira Spannabis 2018 hi ha Garazi Rodríguez, educadora a Metzineres, de la Fundació Salut i Comunitat. Garazi Rodríguez  explica com treballen amb “dones supervivents de formes d’exclusió interconnectades”, dones que han usat o usen droga i que han passat per situacions de violència i exclusió.

Maite Paillet, de Muyeres y Cannábis explica que a Holanda, bressol dels coffeeshops, les dones no acostumen a ser “dealers” o expenedores de productes cannàbics. En l’entorn del cànnabis d’aquí, denuncia Pailley, passa el mateix. A més d’intentar estar presents i d’incidir a tots els espais sobre la qüestió de la regularització, Maite Paillet ens explica la iniciativa d’un calendari amb homes que il·lustren els mesos i les llunes per germinar les llavors de la planta. Muyeres és una iniciativa nascuda a Gijón que ara  agrupa dones d’Astúries, Galícia, Cantàbria i Castella i Lleó; l’associació també és motor de REMA, la Red Española de Mujeres Antiprohibicionistas.

En una ponència de caire científic coincidim amb l’Albert Estrada, metge especialista en bioquímica clínica. Estrada atén pacients que valoren començar un tractament amb cànnabis o que ja en fan algun. També treballa en reducció de riscos i en formació, i col·labora amb associacions cannàbiques com RDM i Greenage. El doctor Estrada ens remet a informes elaborats per la International Association for Cannabinoid Medicines, una fundació internacional que vol promoure la investigació sobre el cànnabis i els seus usos medicinals:

“La investigació en el camp de l’endocannabinologia se situa en un punt immediatament anterior al gran boom que podem esperar que es produeixi en els propers anys. Estem redescobrint les oportunitats que ofereix el cànnabis, però encara falta un últim impuls per llançar-nos de debò a l’exploració que aquesta matèria mereix.Tenim molta informació a nivell bioquímic, cel·lular i molecular, i tenim proves empíriques del que la substància provoca en éssers humans. El cànnabis ens acompanya des de fa més de 5.000 anys, però tenim un gran desconeixement del seu ús clínic, i això dificulta la seva aplicació sanitària. Aquest desconeixement té el seu origen en la persecució del cànnabis iniciada cap a la meitat del segle passat, que precisament coincideix amb el període de desenvolupament de la farmacologia. Això ha impedit que el coneixement sobre les propietats medicinals del cànnabis es desenvolupés en peu d’igualtat a la resta d’alternatives farmacològiques”.

Pel que fa a la regularització, defensada tant per la Unió de pacients per la regularització del cànnabis (UPRC) com per l’organització ICEERS, el doctor Estrada ens respon: “Cal una regularització adequada de l’ús del cànnabis i dels seus derivats, tant amb finalitat lúdica com terapèutica. La regularització és imprescindible per combatre els problemes que genera la legislació actual”. Però Estrada no és optimista en relació a avenços en polítiques sociosanitàries en el sector, sobretot donat el context polític actual a l’Estat espanyol.

També li preguntem sobre les garanties de producció: “Avui, la millor garantia de producció i accés segueix sent, sota el meu punt de vista, la producció pròpia. És l’única manera d’assegurar-nos que no tindrem pesticides ni altres contaminants en el producte que consumim. Malauradament, sobretot en el cas dels pacients, aquesta opció no sempre és viable”. Li preguntem pel CBD, el derivat “estrella” del cànem terapèutic: ”En el cas del CBD tenim productes de salubritat garantida, com ara els d‘ENDOCA, que produeix seguint els estàndards farmacèutics. Però això, és clar, suposa un increment en el cost al que el pacient ha de fer front. En el cas dels productes il·legals, com el THC, ni tan sols disposem d’aquesta opció”.

“El Cannabidiol (CBD) és un fitocannabinoide que modula l’activitat dels receptors CB1 i CB2 i, per tant, de retruc, també modula l’efecte tant dels cannabinoides exògens com el THC o com els nostres propis endocannabinoides (anandamida, 2-AG…). Però m’imagino que això no es el que més ens interessa saber. Des d’un punt de vista pràctic, el CBD, igual que el THC o que qualsevol altra substància, té una sèrie de propietats que poden resultar d’interès per a determinats pacients. La més destacable és la seva capacitat com a neuroprotector. Protegeix el nostre sistema nerviós central i té un efecte anti-inflamatori: en alguns casos pot ser relaxant i ajudar-nos a alleujar el dolor, però en general el THC és superior, en aquest últim aspecte. Un altre dels punts forts del CBD, com a modulador que és, és la seva capacitat de pal·liar alguns dels efectes secundaris negatius del THC, de manera que molt sovint la millor manera d’emprar-los mèdicament és de forma combinada.Tot i que pot produir certa somnolència, a diferència del THC el CBD no “col·loca”, i per tant no està perseguit. El CBD és una substància amb un perfil de seguretat altíssim. Actualment s’està emprant amb èxit i en dosis elevades per tractar casos d’epilèpsia infantil refractària, a l’Amèrica Llatina, i fins ara ha mostrat una falta de risc incontestable”.

L’associació UPRC, que col·labora amb ICEERS, ha estat present a la fira d’abast internacional per donar-se a conèixer entre el públic i els mitjans assistents. Energy Control Internacional, un projecte de l’Associació Benestar i Desenvolupament, també es troba entre les associacions acreditades. Per la seva banda, algunes associacions cannàbiques ofereixen suport en cas de consciència d’addicció.

Coses que hauries de saber abans de consumir poppers.

“Els poppers, limpiacabezales, relaxants anals o com vulgui que els truquis fan olor de dissolvent de pintura i provoquen una sensació de pujada al cap. Hi va haver un temps, als vint, en què els consumia molt i ara, cada vegada que em fallen les sinapsis o pateixo una llacuna en la memòria a curt termini, em pregunto el dany irreparable m’hauran causat”.

1515989321717-poppers-body

El popper és nitrit d’amil, una substància química que pertany a la classe dels nitrits de llogo. Va ser sintetitzat per primera vegada en 1844 pel químic francès Antoine Balard, qui va observar que la substància provocava la relaxació de la musculatura llisa i dilatava les artèries. La troballa de seguida va portar a l’ús de la substància com a remei per a l’angina de pit, una malaltia provocada per la disminució del retorn venós.

Avui dia, el seu ús no és tan medicinal. Els sex shops solen comercialitzar-lo en petits flascons amb cridaners noms com TNT, Thrust o Ram, i etiquetes en les que gairebé sempre es ven com si fos un producte innocu, com ambientador o netejador de vinils. Però ningú fa servir Thrust per netejar la seva jaqueta de pell. De fet, el consum de poppers està molt estès en clubs, soterranis i dormitoris per col·locar-se i augmentar el plaer durant el sexe.

I és que, potser amb més raó que en altres casos, el nitrit d’amil realment provoca una pujada. La sang bombeja cap al cap i produeix una agradable sensació polsant i de mareig. L’efecte resulta encara més lògic després de sentir les explicacions de la doctora Aifric Boylan, mèdica generalista i directora del servei mèdic Qoctor.

“El nitrit d’amil relaxa la musculatura llisa de les parets dels vasos sanguinis, la qual cosa provoca un augment del flux sanguini cap al cos”, em va explicar per telèfon. “Això pot produir efectes físics i mentals que solen durar uns pocs minuts: eufòria, augment de la libido, desinhibició, major sensibilitat a la pell i relaxació de les parets de l’anus i la vagina”.

Però compte, perquè el amil no és tot meravella, arc de sant Martí i anys dilatats: el popper també pot anar acompanyat de símptomes no tan agradables com mal de cap, de pit, sagnat del nas i disfunció erèctil temporal.

“No hi ha constància que el amil provoqui molts problemes a llarg termini, però sí que hi ha riscos a curt”, afegeix Boylan.

“Amb el temps es pot arribar a desenvolupar una reacció al·lèrgica. Un altre símptoma estrany però greu és la metahemoglobinèmia, és a dir, que la sang deixi de transportar oxigen. Això pot ser mortal i passaria si algú arribés a empassar popper en lloc de inhalar “.

I té raó: al gener de l’any passat, un noi de 22 anys va morir al festival Rainbow Serpent després d’haver ingerit popper. No obstant això, la majoria dels problemes associats al consum d’amil sorgeixen arran de dolències ja existents o per la interacció amb altres drogues.

“Si una persona és susceptible de patir glaucoma -malaltia caracteritzada per l’elevada pressió sanguínia en els ulls-, l’amil pot empitjorar la seva situació. Així mateix, algú que tingui problemes circulatoris o de cor podria patir conseqüències impredictibles consumint amil causa dels sobtats canvis de pressió sanguínia que aquest provoca. I per a una persona que estigui sota tractament per disfunció erèctil amb fàrmacs com la Viagra, els poppers podrien disminuir greument la pressió sanguínia i provocar una embòlia “.

Com passa amb qualsevol altra substància de consum recreatiu, el millor és ser prudent. No abusis i procura no barrejar els poppers amb una altra droga que pogués aguditzar els seus efectes.

Però, seguir aquestes indicacions vol dir que és segur consumir poppers amb moderació? En poques paraules: potser. Depèn de qui el consumeixi; hi ha persones que reaccionen pitjor que altres, però en qualsevol cas, cal assenyalar que no hi ha proves que suggereixin que esnifar poppers de tant en tant produeixi danys cerebrals.

“Sens dubte és menys nociu que moltes altres drogues recreatives i no produeix dependència física”, explica Boylan. “Encara hi ha persones que després de consumir una mínima quantitat poden experimentar efectes secundaris desagradables o canvis en la conducta.”

“Igual que amb qualsevol altra droga recreacional, els efectes del popper són impredictibles en cada cas”.

Por Gavin Butler; traducido por Mario Abad

Ilustraciones por Ashley Goodall

Fuente: https://www.vice.com/es/article/3k5j3y/efectos-en-el-cerebro-del-popperPor

Així són (encara) moltes de les relacions sexuals dels i les joves

 “El noi sempre porta la iniciativa i la noia compleix les fantasies del noi. Els desitjos d’elles passen a un segon terme”, diu la sexòloga Carme Sánchez

/ Jorge Miente

/ Jorge Miente

Des de fa prop d’un any, l’Ajuntament de Barcelona ha encetat una campanya per millorar la qualitat de l’educació afectivosexual en totes les etapes de la vida, i especialment entre la joventut. La iniciativa s’ha centrat a prevenir les infeccions de transmissió sexual, els embarassos no desitjats i la violència sexual. En aquest sentit, les dades entre els joves parlen per si soles: el 80% de les barcelonines d’entre 14 i 30 anys no saben que l’avortament és una prestació gratuïta i universal inclosa en la sanitat pública, un 34,4% ha usat en alguna ocasió la pastilla de l’endemà i un 11,6% no usa cap mètode anticonceptiu.

Les causes que reflecteixen aquestes dades, però, cal buscar-les més enllà. Diferents expertes consultades per CRÍTIC afirmen que moltes de les relacions que tenen els joves encara mantenen un fort component androcèntric: l’home és el centre del plaer i el coit l’objectiu final. Aprofundim en les relacions afectivosexuals dels joves amb la sexòloga Carme Sánchez, la formadora Irantzu Varela, la psicòloga Violeta García i la directora de cine porno Erika Lust.

El mite de l’amor romàntic

La sexòloga Carme Sánchez és codirectora de l’Institut de Sexologia de Barcelona (InSexBCN), fa anys que treballa amb joves a centres de secundària i assegura que sovint es troba amb relacions “encara desiguals” en les quals el paradigma dominant és el de “l’amor romàntic”. Un paradigma que, segons diu, “reforça en les joves actituds i conductes de sacrifici, abnegació i entrega excessiva en pro de l’èxit de la seva relació amorosa”.

Irantzu Varela: “Les pràctiques sexuals giren entorn de la satisfacció masculina. El desig femení desapareix”

Sánchez afegeix en aquest sentit que els models de relacions afectivosexuals actuals perpetuen el sistema patriarcal. “Consideren el coit com a conducta sexual predominant”, diu i recorda que, segons aquests models “el noi sempre porta la iniciativa i la noia compleix les fantasies del noi, els desitjos d’elles passen a un segon terme”.

En la mateixa línia, Irantzu Varela, periodista i formadora en tallers sobre igualtat a l’espai Faktoria Lila, explica que “la gent jove, com els adults, segueixen relacionant sexe amb penetració del penis en la vagina, per tant, les pràctiques sexuals giren entorn del desig i la satisfacció masculina”. La resta són “preliminars, coses rares, extres o simplement no existeixen”, diu i per tant, “el desig femení desapareix”. Varela assenyala que els nois són “subjectes” i les noies “objectes”, i assenyala que creure en la igualtat sexual seria com creure que el sexe transforma les relacions: “com ens considerarem iguals al llit, si no ho som a la resta d’esferes de la nostra vida?”, conclou.

La vulneració del consens, palanca de desigualtats

Que les dones siguin objectivades, sobretot en el si de les relacions sexuals, aplana el camí perquè els joves amb qui estableixin aquestes relacions no tinguin en compte ni la voluntat d’aquestes dones ni el seu consentiment. La sexòloga Carme Sánchez considera que tot i que el consentiment és, suposadament, “l’acord deliberat, conscient i lliure de la voluntat respecte a un acte extern, propi o estrany”, apunta que “en algunes situacions” el consentiment no és fruit d’una veritable llibertat d’elecció. La formadora Irantzu Varela comparteix aquesta idea quan diu que “tot el que no sigui desig compartit o pràctiques negociades, és un abús” però va més enllà: “això no és sexe, sinó violència”.

Violeta Garcia: “Quan una dona diu que no o quan no té l’oportunitat de dir res, estem parlant d’abús”

Quan una dona ha dit que no o quan no ha tingut l’oportunitat de dir res, estem parlant d’un abús i, per tant, de violència masclista”, sentencia Violeta Garcia, psicòloga de l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS), i recorda que una violència sexual és un abans i un després a la vida de la persona que la pateix. “Una noia em feia l’altre dia una preciosa comparació, entre ella i un arbre, parlava d’una ferida a l’escorça, una ferida de la qual no es podia veure la profunditat, però que gairebé havia arribat al nucli més intern del tronc”, explica i assegura que “una agressió sexual és una ferida que la societat no ajuda a curar, i que es pot infectar molt fàcilment”, a través de la culpa, les minimitzacions, les justificacions cap als agressors, amb un sistema legal victimitzant.

Contaminació mediàtica vs. educació

El sistema en general, i els mitjans de comunicació en particular, són sovint responsables directes sobre les relacions desiguals. La sexòloga Carme Sánchez remarca la necessitat de qüestionar, “constantment”, els models de relacions de parella “imposats a les novel·les, series, publicitat i pel·lícules”.

Erika Lust és directora de cinema pornogràfic feminista i assegura que només cal fer un exercici de “sentit crític” per comprovar que “el 99% de la pornografia online representa la dona com una eina que els homes utilitzen per tenir plaer“. Lust és mare de dues filles que formen part “de la primera generació que no ha de buscar d’amagades la col·lecció Playboy del seu pare per veure pornografia, i per tant, eventualment”, diu, tindran contacte amb la pornografia. “El trist és que els nostres infants no reben educació sexual apropiada a l’escola i creixen a través de la pornografia online” opina. “En el millor dels casos el que aprenen és poc realista, i en el pitjor dels casos és violentament racista, sexista i homòfoba”, assegura.

Erika Lust: “El trist és que els nostres infants no reben educació sexual apropiada a l’escola”

Per revertir aquesta tendència, Lust juntament amb el seu company, ha engegat un projecte que ofereix eines a famílies i professorat, per parlar amb els infants sobre sexe i pornografia. “Volem que els nostres fills tinguin pensament crític, i la nostra fita és motivar els pares, mares i educadors a entendre que parlar només de sexe no és suficient, parlar de pornografia és fonamental”, sentencia. En aquest sentit, la sexòloga Sánchez creu que una educació afectivosexual reglada als centres educatius de primària i secundària és “urgent”. Cal que aquesta educació sigui “científica i amb uns valors democràtics que agafen com a referència els drets humans”, diu Sánchez.

La psicòloga Violeta Garcia també aposta per fomentar l’educació per combatre la violència sexual i destaca la necessitat que la violència masclista es tracti com un problema estructural.  “Necessitem que aquest tema sigui pres seriosament, i es faci una aposta no només per l’educació sinó també per la prevenció, la formació, el canvi de mentalitat”, conclou.

Escrit per Saioa Baleztena / @SaioB per ElCritic.cat

Fuente original: http://www.elcritic.cat/feminismes/aixi-son-encara-moltes-de-les-relacions-sexuals-dels-joves

Amb el suport de     patrocini-ajuntament-barcelona

Premi Jove de Còmic Sant Martí per a la prevenció i la erradicació de la violència masclista

El Premi Jove de Còmic Sant Martí per a la prevenció de la violència masclista, ha estat organitzat pel Districte de Sant Martí, la Regidoria de Feminismes i LGTBI i Biblioteques de Barcelona, en col·laboració amb el Consell de les Dones del Districte, l’Associació Trama Serveis Culturals, l’Escola Joso Centre de còmic i arts audiovisuals, i Norma Editorial.

Aquest Premi, té com a finalitat sensibilitzar adolescents i joves sobre el fenomen de la violència masclista i implicar-los en la lluita per l’eradicació de les discriminacions de gènere i en la creació de nous imaginaris igualitaris i no sexistes a través del llenguatge del còmic, en el marc de la cultura de la pau i de la no violència.

Els treballs es podran entrar per registre municipal fins al dia 3 de novembre.

 

Web: http://premijovecomicsantmarti.cat/

Consulteu les bases.