Entrades

Cap al final de “Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure”

El recorregut del viatge ha estat interessant, però ja anem arribant a destinació: en plaure amb menys riscos

Bo, anem encaminant-nos cap al final del nostre recorregut pel nou material sobre #SexoIDrogas, el nostre llibret “Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure” i pel que sembla ens queden dues substàncies, molt relacionades als trobada eròtics i sexuals, que no deixen indiferent a ningú, sobretot, a la població jove.

Estem parlant del #popper i del #Viagra. Què són exactament aquestes drogues?

El popper o nitrit de amilo va ser sintetitzat per primera vegada en 1844 pel químic francès Antonie Balard. És una substància que en ser inhalada, relaxa la musculatura llisa del cos i dilata les artèries. Aquests efectes afavoreixen el seu ús per a trobades eròtiques, doncs facilita la penetració i provoca, en qui ho consumeix, una sensació de relaxació. No obstant això, aquests efectes són de curta durada i segons refereixen les persones que ho prenen, provoca mal de cap.

D’altra banda, el Viagra o millor dit, el sildenafilo és un fàrmac que va ser sintetitzat per la farmacèutica Pfizer per al tractament de “angina de pit”. Homes que ho prenien, relataven un estrany efecte secundari: l’erecció del penis. Per tant, des de 1996, la farmacèutica va decidir comercialitzar-ho per a la disfunció erèctil. Al dia d’avui, aquest fàrmac indicat per a persones que pateixen de disfunció erèctil, és consumit majoritàriament per joves sans, que no sofreixen d’aquest problema, per a moltes vegades, sospesar els efectes negatius que provenen de l’excessiu consum d’alcohol o altres drogues.

És per això que és molt important saber com interactuen aquestes substàncies amb altres drogues, especialment amb altres estimulants i amb l’alcohol. És que de vegades no és necessari tant. Com va dir Coco Channel una vegada: “menys és més”.

A més, en aquesta part final del viatge els presentem un apartat de #Conclusions sobre aquesta aventura i també un llistats de #Recursos i #Enllaços pràctics o d’interès per a aquelles persones que volen aprofundir en aquestes combinació #SexoIDrogas.

Finalment, dediquem unes paraules per explicar el projecte “En Plenes Facultats” de Fundació Salut i Comunitat (FSC), així com també per a aquelles persones i entitats que van estar donant suport i coneixements durant la creació del material.

Els deixem el material aquí. Esperem que ho gaudeixin i que aquest viatge els hagi estat profitós.

Viagra i Popper – Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

Viagra i Popper – Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

La trobada sexual – Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

La trobada sexual – Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

Conclusions – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

Conclusions – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

Recursos i Enllaços – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

Recursos i Enllaços – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

El projecte EPF – Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

El projecte EPF – Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

Projectes i Entitats - Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

Projectes i Entitats – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

Contraportada - Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de plaure EPF

Contraportada – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

 

Actualitza

Reflexions sobre sexe, drogues i altres viatges de plaure

Enhorabona! Tenim nou material sobre #Sexe&Drogues

Els presentem el nou material sobre sexe, drogues i altres viatges de plaure. Est consisteix en un llibret en el qual l’equip d’En Plenes Facultats, ens mostra la relació entre l’ús de drogues i relacions sexuals dirigint-se així a totes les persones que vulguin, o no, tenir relacions sexuals amb consum d’alcohol i/o altres substàncies.

Avui et presentarem les primeres pàgines d’aquest viatge: la Portada, Com s’interpreta aquest quadern?, De què va aquest viatge de Sexe&Drogues? i Quins són els punts d’interès en aquest viatge? Aquests capítols són imprescindibles per poder entendre la resta del llibret i del viatge. Esperem que ho gaudeixis!

Està atent@! Durant els propers dies anirem revelant les següents parades del viatge, com per exemple, en alcohol, estimulants, psicodèlics i altres substàncies per entendre millor com és la combinació #Sexe&Drogues.

Si tens inquietuds sobre aquest tema, no dubtis a contactar-nos al correu epf@fsyc.org. T’ajudarem amb el respecte que mereixes i la confidencialitat que necessites.

Si cerques més informació, visita’ns també a les nostres Xarxes Socials:

Facebook: @enplenasfacultades
Instagram: @enplefac
Twitter: @EPfacultades

Portada - Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de placer

Portada – Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de placer

 

¿Cómo interpretar este cuaderno? - Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de placer

¿Cómo interpretar este cuaderno? – Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de placer

 

¿De qué va este viaje? - Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de placer

¿De qué va este viaje? – Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de palcer

 

Puntos de interés - Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de placer

Puntos de interés – Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de placer

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Coses que hauries de saber abans de consumir poppers.

“Els poppers, limpiacabezales, relaxants anals o com vulgui que els truquis fan olor de dissolvent de pintura i provoquen una sensació de pujada al cap. Hi va haver un temps, als vint, en què els consumia molt i ara, cada vegada que em fallen les sinapsis o pateixo una llacuna en la memòria a curt termini, em pregunto el dany irreparable m’hauran causat”.

1515989321717-poppers-body

El popper és nitrit d’amil, una substància química que pertany a la classe dels nitrits de llogo. Va ser sintetitzat per primera vegada en 1844 pel químic francès Antoine Balard, qui va observar que la substància provocava la relaxació de la musculatura llisa i dilatava les artèries. La troballa de seguida va portar a l’ús de la substància com a remei per a l’angina de pit, una malaltia provocada per la disminució del retorn venós.

Avui dia, el seu ús no és tan medicinal. Els sex shops solen comercialitzar-lo en petits flascons amb cridaners noms com TNT, Thrust o Ram, i etiquetes en les que gairebé sempre es ven com si fos un producte innocu, com ambientador o netejador de vinils. Però ningú fa servir Thrust per netejar la seva jaqueta de pell. De fet, el consum de poppers està molt estès en clubs, soterranis i dormitoris per col·locar-se i augmentar el plaer durant el sexe.

I és que, potser amb més raó que en altres casos, el nitrit d’amil realment provoca una pujada. La sang bombeja cap al cap i produeix una agradable sensació polsant i de mareig. L’efecte resulta encara més lògic després de sentir les explicacions de la doctora Aifric Boylan, mèdica generalista i directora del servei mèdic Qoctor.

“El nitrit d’amil relaxa la musculatura llisa de les parets dels vasos sanguinis, la qual cosa provoca un augment del flux sanguini cap al cos”, em va explicar per telèfon. “Això pot produir efectes físics i mentals que solen durar uns pocs minuts: eufòria, augment de la libido, desinhibició, major sensibilitat a la pell i relaxació de les parets de l’anus i la vagina”.

Però compte, perquè el amil no és tot meravella, arc de sant Martí i anys dilatats: el popper també pot anar acompanyat de símptomes no tan agradables com mal de cap, de pit, sagnat del nas i disfunció erèctil temporal.

“No hi ha constància que el amil provoqui molts problemes a llarg termini, però sí que hi ha riscos a curt”, afegeix Boylan.

“Amb el temps es pot arribar a desenvolupar una reacció al·lèrgica. Un altre símptoma estrany però greu és la metahemoglobinèmia, és a dir, que la sang deixi de transportar oxigen. Això pot ser mortal i passaria si algú arribés a empassar popper en lloc de inhalar “.

I té raó: al gener de l’any passat, un noi de 22 anys va morir al festival Rainbow Serpent després d’haver ingerit popper. No obstant això, la majoria dels problemes associats al consum d’amil sorgeixen arran de dolències ja existents o per la interacció amb altres drogues.

“Si una persona és susceptible de patir glaucoma -malaltia caracteritzada per l’elevada pressió sanguínia en els ulls-, l’amil pot empitjorar la seva situació. Així mateix, algú que tingui problemes circulatoris o de cor podria patir conseqüències impredictibles consumint amil causa dels sobtats canvis de pressió sanguínia que aquest provoca. I per a una persona que estigui sota tractament per disfunció erèctil amb fàrmacs com la Viagra, els poppers podrien disminuir greument la pressió sanguínia i provocar una embòlia “.

Com passa amb qualsevol altra substància de consum recreatiu, el millor és ser prudent. No abusis i procura no barrejar els poppers amb una altra droga que pogués aguditzar els seus efectes.

Però, seguir aquestes indicacions vol dir que és segur consumir poppers amb moderació? En poques paraules: potser. Depèn de qui el consumeixi; hi ha persones que reaccionen pitjor que altres, però en qualsevol cas, cal assenyalar que no hi ha proves que suggereixin que esnifar poppers de tant en tant produeixi danys cerebrals.

“Sens dubte és menys nociu que moltes altres drogues recreatives i no produeix dependència física”, explica Boylan. “Encara hi ha persones que després de consumir una mínima quantitat poden experimentar efectes secundaris desagradables o canvis en la conducta.”

“Igual que amb qualsevol altra droga recreacional, els efectes del popper són impredictibles en cada cas”.

Por Gavin Butler; traducido por Mario Abad

Ilustraciones por Ashley Goodall

Fuente: https://www.vice.com/es/article/3k5j3y/efectos-en-el-cerebro-del-popperPor

Així són (encara) moltes de les relacions sexuals dels i les joves

 “El noi sempre porta la iniciativa i la noia compleix les fantasies del noi. Els desitjos d’elles passen a un segon terme”, diu la sexòloga Carme Sánchez

/ Jorge Miente

/ Jorge Miente

Des de fa prop d’un any, l’Ajuntament de Barcelona ha encetat una campanya per millorar la qualitat de l’educació afectivosexual en totes les etapes de la vida, i especialment entre la joventut. La iniciativa s’ha centrat a prevenir les infeccions de transmissió sexual, els embarassos no desitjats i la violència sexual. En aquest sentit, les dades entre els joves parlen per si soles: el 80% de les barcelonines d’entre 14 i 30 anys no saben que l’avortament és una prestació gratuïta i universal inclosa en la sanitat pública, un 34,4% ha usat en alguna ocasió la pastilla de l’endemà i un 11,6% no usa cap mètode anticonceptiu.

Les causes que reflecteixen aquestes dades, però, cal buscar-les més enllà. Diferents expertes consultades per CRÍTIC afirmen que moltes de les relacions que tenen els joves encara mantenen un fort component androcèntric: l’home és el centre del plaer i el coit l’objectiu final. Aprofundim en les relacions afectivosexuals dels joves amb la sexòloga Carme Sánchez, la formadora Irantzu Varela, la psicòloga Violeta García i la directora de cine porno Erika Lust.

El mite de l’amor romàntic

La sexòloga Carme Sánchez és codirectora de l’Institut de Sexologia de Barcelona (InSexBCN), fa anys que treballa amb joves a centres de secundària i assegura que sovint es troba amb relacions “encara desiguals” en les quals el paradigma dominant és el de “l’amor romàntic”. Un paradigma que, segons diu, “reforça en les joves actituds i conductes de sacrifici, abnegació i entrega excessiva en pro de l’èxit de la seva relació amorosa”.

Irantzu Varela: “Les pràctiques sexuals giren entorn de la satisfacció masculina. El desig femení desapareix”

Sánchez afegeix en aquest sentit que els models de relacions afectivosexuals actuals perpetuen el sistema patriarcal. “Consideren el coit com a conducta sexual predominant”, diu i recorda que, segons aquests models “el noi sempre porta la iniciativa i la noia compleix les fantasies del noi, els desitjos d’elles passen a un segon terme”.

En la mateixa línia, Irantzu Varela, periodista i formadora en tallers sobre igualtat a l’espai Faktoria Lila, explica que “la gent jove, com els adults, segueixen relacionant sexe amb penetració del penis en la vagina, per tant, les pràctiques sexuals giren entorn del desig i la satisfacció masculina”. La resta són “preliminars, coses rares, extres o simplement no existeixen”, diu i per tant, “el desig femení desapareix”. Varela assenyala que els nois són “subjectes” i les noies “objectes”, i assenyala que creure en la igualtat sexual seria com creure que el sexe transforma les relacions: “com ens considerarem iguals al llit, si no ho som a la resta d’esferes de la nostra vida?”, conclou.

La vulneració del consens, palanca de desigualtats

Que les dones siguin objectivades, sobretot en el si de les relacions sexuals, aplana el camí perquè els joves amb qui estableixin aquestes relacions no tinguin en compte ni la voluntat d’aquestes dones ni el seu consentiment. La sexòloga Carme Sánchez considera que tot i que el consentiment és, suposadament, “l’acord deliberat, conscient i lliure de la voluntat respecte a un acte extern, propi o estrany”, apunta que “en algunes situacions” el consentiment no és fruit d’una veritable llibertat d’elecció. La formadora Irantzu Varela comparteix aquesta idea quan diu que “tot el que no sigui desig compartit o pràctiques negociades, és un abús” però va més enllà: “això no és sexe, sinó violència”.

Violeta Garcia: “Quan una dona diu que no o quan no té l’oportunitat de dir res, estem parlant d’abús”

Quan una dona ha dit que no o quan no ha tingut l’oportunitat de dir res, estem parlant d’un abús i, per tant, de violència masclista”, sentencia Violeta Garcia, psicòloga de l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS), i recorda que una violència sexual és un abans i un després a la vida de la persona que la pateix. “Una noia em feia l’altre dia una preciosa comparació, entre ella i un arbre, parlava d’una ferida a l’escorça, una ferida de la qual no es podia veure la profunditat, però que gairebé havia arribat al nucli més intern del tronc”, explica i assegura que “una agressió sexual és una ferida que la societat no ajuda a curar, i que es pot infectar molt fàcilment”, a través de la culpa, les minimitzacions, les justificacions cap als agressors, amb un sistema legal victimitzant.

Contaminació mediàtica vs. educació

El sistema en general, i els mitjans de comunicació en particular, són sovint responsables directes sobre les relacions desiguals. La sexòloga Carme Sánchez remarca la necessitat de qüestionar, “constantment”, els models de relacions de parella “imposats a les novel·les, series, publicitat i pel·lícules”.

Erika Lust és directora de cinema pornogràfic feminista i assegura que només cal fer un exercici de “sentit crític” per comprovar que “el 99% de la pornografia online representa la dona com una eina que els homes utilitzen per tenir plaer“. Lust és mare de dues filles que formen part “de la primera generació que no ha de buscar d’amagades la col·lecció Playboy del seu pare per veure pornografia, i per tant, eventualment”, diu, tindran contacte amb la pornografia. “El trist és que els nostres infants no reben educació sexual apropiada a l’escola i creixen a través de la pornografia online” opina. “En el millor dels casos el que aprenen és poc realista, i en el pitjor dels casos és violentament racista, sexista i homòfoba”, assegura.

Erika Lust: “El trist és que els nostres infants no reben educació sexual apropiada a l’escola”

Per revertir aquesta tendència, Lust juntament amb el seu company, ha engegat un projecte que ofereix eines a famílies i professorat, per parlar amb els infants sobre sexe i pornografia. “Volem que els nostres fills tinguin pensament crític, i la nostra fita és motivar els pares, mares i educadors a entendre que parlar només de sexe no és suficient, parlar de pornografia és fonamental”, sentencia. En aquest sentit, la sexòloga Sánchez creu que una educació afectivosexual reglada als centres educatius de primària i secundària és “urgent”. Cal que aquesta educació sigui “científica i amb uns valors democràtics que agafen com a referència els drets humans”, diu Sánchez.

La psicòloga Violeta Garcia també aposta per fomentar l’educació per combatre la violència sexual i destaca la necessitat que la violència masclista es tracti com un problema estructural.  “Necessitem que aquest tema sigui pres seriosament, i es faci una aposta no només per l’educació sinó també per la prevenció, la formació, el canvi de mentalitat”, conclou.

Escrit per Saioa Baleztena / @SaioB per ElCritic.cat

Fuente original: http://www.elcritic.cat/feminismes/aixi-son-encara-moltes-de-les-relacions-sexuals-dels-joves

Amb el suport de     patrocini-ajuntament-barcelona

«Venus», el documental que mostra la relació de les dones amb el sexe

Aquest mes de maig, el cicle del Documental del mes presenta Venus, confessions de dones nues (Lea Glob, Mette Carla Albrechtsen, 2016), una pel·lícula sobre sexualitat femenina que ha batut tots els rècords de taquillatge a Dinamarca i que parteix de preguntar-se quina relació tenen les dones amb el sexe.

Tal com expliquen les seves creadores, el film sorgeix d’allò que havia de ser el procés de recerca previ a la creació d’una pel·lícula eròtica “feta per dones i dirigida a dones”. Sense voler-ho, aquell procés es va acabar convertint en la pel·lícula en si mateixa, trencant alguns tabús sobre el sexe que encara són massa ombrívols.

El resultat és un exercici de confessió i autoanàlisi de la relació que les dones tenen amb el plaer i amb la seva sexualitat, que trenca amb els estereotips creats per la concepció masclista de tot el que té a veure amb el sexe, encara força predominant avui en dia.

Venus, de Lea Glob i Mette Carla Albrechtsen

Títol original: Venus
VO en danès subtitulat en català
País: Dinamarca, Noruega (2016)
Durada: 80 minuts
Gènere: Sexualitat
Música: Ola Kvernberg
Edició: Signe Rebekka Kaufmann
Fotografia: Cathrine Coleman
Producció: Kirstine Barfod, Anna J. Ljungmark, Julie Leerskov

Font: www.naciodigital.cat

CONSUMIR O CONSUMAR

Molt s’ha dit sobre l’ús de drogues en les relacions sexuals. Però què hi ha de cert? La nostra sexóloga ens parla sobre aquest tema amb dues de les grans: l’alcohol i la cocaïna.

En els 70’s es va començar a escoltar allò de “sexe, drogues i rock and roll” i la realitat és que és una combinació que moltes persones han -hem- provat. Perquè hi haurà poques persones que no hagin tingut una relació sexual banyada en alcohol o que s’hagi convertit en ensomni per efecte d’altres drogues.

No vull posar-me a dir-vos el dolentes que són les drogues ni els múltiples efectes negatius que poden tenir en la nostra vida i, com no, en la nostra sexualitat. Perquè ja ho sabem i si no ho sabíeu doncs ja ho sabeu.

Tampoc vull posar-me a detallar d’un en un els seus efectes, però si que hi ha coses importants respecte a elles que crec que convé destacar perquè és el que, en el meu dia a dia, em trobo en consulta.

Que l’alcohol desinhibeix ho sabem. Tothom s’ha sorprès fent alguna cosa amb una copa de més que sense ella no hauria fet, des de parlar amb aquesta persona que t’agrada, fins a cantar a ple pulmó o sentir una “seguretat” que sembla que et brolla pels porus. Això també es transmet al sexe i sí que és veritat que moltes persones que tenen alguns complejillos se sorprenen gaudint sense pensar en ells, o gent que no té el valor de llançar-se a besar a aquesta persona, encara que l’altra ho posi en safata, han fet de l’alcohol la seva bandera i s’han atrevit.

Val, fins a aquí val. Però entrem en terreny alguna cosa desmanegat quan per fer determinades coses pensem que necessitem d’aquesta “ajuda” perquè sinó no som capaces. També quan no gaudim sense ella o quan ens frustrem perquè el que semblava un trampolí s’ha convertit en un pou. A què em refereixo amb això? Al fet que l’alcohol ens lleva “lligams” -morals, emocionals i mentals- que poden portar-nos més d’algun problema.

Exemples! Que és el que ens agrada.

ALCOHOL COM A ENEMIC DE L’ORGASME

La noia que gaudeix molt quan beu alguna cosa perquè se sent segura, divertida i sent el plaure recorrent el seu cos… però que no aconsegueix en aquest estat arribar a l’orgasme de cap manera. I això es repeteix. I es frustra.

ALCOHOL COM A ENEMIC DE TU

La persona que gaudeix de les seves relacions sexuals quan torna de tabola però que, si no és d’aquesta manera, li costa. No es motiva. No li surt. Necessita un desig provocat perquè el seu està més pendent d’altres coses.

ALCOHOL COM A ENEMIC DE L’ERECCIÓ

El noi que s’ha posat com una moto, l’hi està passant fenomenal, però quan vol un contacte genital es troba amb que Johny Walker està dormint la mico i no al que està. I crea inseguretat. Nervis. I el record d’això torna i es posa nerviós pel que es repeteix. I aquesta vegada no està borratxo. I no ha “pogut”. I la següent vegada ho pensa i es repeteix. I es frustra.

ALCOHOL COM A PRENEDOR DE DECISIONS

La persona que fa alguna cosa per aquesta desinhibición i que, l’endemà, es penedeix. Perquè ha tingut sexe amb una persona amb la qual moralment no se sent còmoda, perquè no va posar cap tipus de protecció amb el subidón, perquè, perquè, perquè…

Sí. Evidentment m’estic posant en el pitjor, però la realitat és que aquestes cosetes passen i més sovint del que imaginem. I m’he llançat a per l’alcohol perquè és el més socialment acceptable, comú i, de certa forma, no està mal vist. Però el mateix es pot aplicar a un altre tipus de drogues.

Sobre la cocaïna s’ha sentit de tot i la hi ha relacionat en moltes ocasions amb un gaudi increïble en el terreny sexual, cinema inclòs, amb pel·lícules com “Boogie nights” o “El llop de Wall Street”, per posar algun exemple. Però, no només passem a parlar d’un estimulant major del sistema nerviós central, sinó que ens trobem amb unes pràctiques i idees que, com a poc, són contradictòries, per no cridar-les absurdes.

Hi ha qui utilitza una mica de coca en el gland per retardar d’aquesta forma l’orgasme i “gaudir-ho” més. Com dius? Això i els preservatius retardants són alguna cosa que em deixen boja. Molt boja. Parteixen de la base d’utilitzar un element anestèsic -els preservatius amb altres substàncies i no amb cocaïna directament, per descomptat- perquè així l’home, en sentir menys, no aconsegueixi l’orgasme amb tanta facilitat, per la qual cosa tenim a una persona que allarga la seva estimulació però sense sentir-la. Això és com voler menjar sense que el menjar et sàpiga a res. El contrasentit dels contrasentits. I també hi ha els qui ho fan en el clítoris de la dona… No fa falta que us digui els seus efectes, veritat? Els mateixos, deixar de sentir.

I el problema ja no és això o allò de manera ocasional, el problema apareix quan ho convertim en costum, quan ho incloem en la nostra rutina sexual, quan pensem que “tot amb _____ és millor” i no som capaces de gaudir de la nostra intimitat i el nostre erotisme a seques, sense additius ni afegits.

Passeu-ho bé, gaudiu, sortiu de tabola i embriagar-vos però de la vida, de bons moments, de riures, de mirades còmplices i de les milions de sensacions que pots sentir quan ets tu. Sense més. I que soni el rock and roll.

 

Font: http://www.proyecto-kahlo.com