Entrades

El Parlament de la Unió Africana aprova la prohibició de la mutilació genital femenina

  • L’òrgan legislatiu de la Unió Africana ha prohibit en els seus 50 estats membres l’ablació genital femenina
  • Actualment almenys 200 milions de dones i nenes sofreixen aquesta pràctica a tot el món, segons les últimes dades d’Unicef: a Àfrica està estesa en almenys 26 països
  • Els represen
    cuchillas-practica-ablacion-World-Vision_EDIIMA20140205_0751_25

    Les fulles amb les quals es practica l’ablació/ Imatge cedida per World Vision

    tants del Parlament han destacat la necessitat de conscienciar als homes africans: “La responsabilitat és doble”

El Parlament Panafricà, l’òrgan legislatiu de la Unió Africana, ha aprovat la prohibició de les pràctiques de la mutilació genital femenina en els seus 50 estats membres. La mesura s’ha acceptat en virtut del pla d’acció que signaven la passada setmana les seves 250 diputats i representants del Fons per a la Població de Nacions Unides (UNFPA).

“El Parlament està preparat per contribuir i ajudar als implicats en el pla d’acció per solucionar aquest problema”, ha declarat el president de la càmera, Rog en comentaris recollits per l’agència de notícies especialitzada en Drets Humans, Inter Press Service (IPS).

educacion-ablacion-matrimonios-infantiles-kenianas_EDIIMA20160104_0162_402

La difícil tasca de frenar milions d’ablacions en els propers 15 anys

 Segons les últimes dades d’Unicef, es calcula que almenys 200 milions de mujers i nenes a tot el món –de les quals 44 milions menors de quinze anys– han sofert la mutilació genital femenina. A Àfrica es practica encara en almenys 26 dels 46 països del continent, entre els quals destaquen casos com el de Somàlia, on el percentatge d’afectades ronda el 98%.

Arribar als homes i a les comunitats locals

L’acord arriba després de la fi de les converses entre el Grup de Treball per a la Dona del Parlament i els representants del UNFPA, que van tenir lloc els últims dies de juliol a Johannesburg (Sud-àfrica). La directora regional per a l’est i el sud d’Àfrica del programa de l’ONU, Justine Coulson, va destacar que la proximitat del mètode de treball dels diputats en estar “en estret contacte amb les comunitats locals” ha permès que el missatge pugui “traspassar els límits de les ciutats i arribar als líders religiosos i locals, i a les famílies, sobretot”.

Així mateix, el president Dang va demanar als homes africans que facin un pas avanci en la lluita contra la mutilació genital de les dones, doncs, en la seva opinió, la responsabilitat “és doble a l’hora de defensar a les dones contra aquesta flagrant violació dels drets humans”.

En aquest procediment, el dany intencionat als òrgans sexuals de la dona, és responsable a més de la propagació del VIH per la falta de preparació de l’instrumental. No hi ha, recorda Nacions Unides, cap tipus de benefici en un procés que causa hemorràgies severes, problemes per orinar, quists, infeccions i complicacions en l’embaràs.

El passat mes de febrer l’ablació femenina es va abordar des de Nacions Unides com una prioritat entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible, marcant-se com a referència l’any 2030 per acabar amb aquesta pràctica. Si la tendència actual continua, no obstant això, per 2030 aproximadament 15 milions de nenes més a tot el món sofriran algun tipus de mutilació genital.

Font: http://www.eldiario.es

La realitat de la marihuana als EEUU qüestiona els tractats antidroga de l’ONU

  • Actualment, 35 estats d’EUA i el Districte de Columbia permeten alguna forma de consum de marihuana amb finalitats terapèutiques.

    La nova realitat de la regulació de la marihuana a Estats Units, que permet el seu consum amb finalitats recreatives en els estats de Washington i Colorado, qüestiona la vigència dels tractats sobre drogues de l’ONU subscrits per aquest país, segons diversos experts.

    “Flexibilitat” és la paraula que més han repetit diferents acadèmics en el seminari “Impactes Internacionals d’Estats Units per la legalització de la marihuana”, organitzat aquesta setmana a Washington per l’Oficina per a Assumptes Llatinoamericans (WOLA) i el centre Brookings Institution, va destacar Efe.

    “El primer cartell del narcotràfic va ser l’Imperi Britànic, que comerciava amb opi, després va passar a perseguir-ho. Els països canvien, les polítiques canvien i ara els tractats han de canviar”, va destacar Sandeep Chawla, qui va anar durant vint anys director de l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC).

    Estats Units ha passat de ser un “campió” en la lluita contra les drogues que “obligava” a altres països a criminalitzar l’ús de la marihuana, a ser un dels impulsors del “nou moviment del canvi sobre la política de drogues”, segons aquest expert.

    “Antiquats” i “obsolets” són també els qualificatius que han utilitzat Chawla i altres acadèmics per descriure els tres tractats de les Nacions Unides sobre drogues.

    La primera és la Convenció Única de 1961 sobre Estupefaents, que va ser esmenada per un segon tractat (Protocol d’Esmena de la Convenció Única) i al que va seguir la Convenció de les Nacions Unides de 1988 contra el Tràfic Il·lícit d’Estupefaents i Substàncies Psicotròpiques.

    En opinió de l’investigador de Dret de Seguretat Nacional de l’Institut Brookings, Wells Bennett, “una reforma dels tractats deu estar sobre la taula”.

    Des que l’últim va entrar en vigor, fa més de vint anys, hi ha hagut “excepcions”, com els “coffee shop” d’Holanda, els clubs socials de cànnabis a Espanya o el consum terapèutic de marihuana a Estats Units.

    Actualment, 35 estats d’EUA i el Districte de Columbia permeten alguna forma de consum de marihuana amb finalitats terapèutiques, mentre que diversos estats han despenalitzat la possessió de petites quantitats i dos -Colorado i Washington- han anat més lluny i autoritzen totalment el seu ús recreatiu.

    El 4 de novembre, coincidint amb les eleccions legislatives a Estats Units, Alaska, Oregon i el Districte de Columbia (DC) decidiran en un referèndum sobre el consum de marihuana per a l’oci.

    Aquests canvis en la forma d’entendre les polítiques sobre drogues tenen el seu reflex a Amèrica Llatina, segons va destacar en declaracions Lisa Sánchez, consellera de congressistes mexicans i directora de programes de Mèxic Unit Contra la Delinqüència (MUCD) i la Fundació per a la Transformació de la Política de Drogues (TDPF).

    En la seva opinió, la legalització de la marihuana en estats fronterers amb Mèxic, com Califòrnia, podria implicar “paradoxes” amb l’estat mexicà, que passaria de “exportar” a “importar” cànnabis de forma legal.

    Sánchez creu que la legalització a Colorado i Washington ha avivat el debat a Mèxic, on artistes, polítics i intel·lectuals -com l’escriptor Héctor Aguilar Camín- han demanat en nombroses ocasions la despenalització del consum de marihuana.

    “Les motivacions per legalitzar la marihuana a Amèrica Llatina són molt diferents a les d’Estats Units. La violència és un factor clau. I si Uruguai va decidir legalitzar la marihuana va ser per evitar convertir-se en un nou Mèxic i escapar de la xarxa de narcotràfic”, va destacar aquesta assessora política.

    A més, Sánchez va incidir que després d’haver declarat legal la marihuana, Uruguai “s’enfronta al repte” de reglamentar la seva producció, distribució i venda per saber on i com es vendrà a partir de finals d’any o començaments de 2015.

    Uns altres dels països compromesos amb el canvi en política de drogues són Guatemala, Xile i Colòmbia, on es debatrà abans de finals d’any una llei de regulació de la marihuana.

    “Hi ha molts reptes en els quals treballar junts. Però, si Estats Units no troba aquesta flexibilitat, per a Llatinoamèrica serà molt més difícil”, va destacar Sánchez.

    En opinió de Chawla, Estats Units ha de coordinar-se amb altres països i plantejar el debat en l’Assemblea General Extraordinària de l’ONU que se celebrarà en 2016.

    “És crucial que els països entenguin que estan davant una oportunitat històrica per obrir un debat que ha estat tancat durant els últims anys”, va concloure Chawla.

    Ara el debat està obert i, encara que països d’Amèrica del Sud ja han pres la iniciativa, la mirada dels experts es gira constantment cap a Estats Units i els estats que ja han legalitzat la marihuana o cap a aquells, com el Districte de Columbia, que poden ser a punt de donar aquest pas.

    Font: lasdrogas.info