Entrades

Les cinc substàncies més addictives del món

Quines són les drogues més addictives? Aquesta pregunta sembla simple, però la resposta depèn de qui li preguntis.

Des del punt de vista de diferents investigadors i investigadores, la possibilitat que una droga sigui addictiva es pot jutjar en funció del mal que causa, el valor de la substància al carrer, la mesura en què la droga activa el sistema de dopamina del cervell, el plaent que sigui la substància per a la gent, el grau en què la substància causa els símptomes d’abstinència i la facilitat amb que una persona que la prova s’enganxa.
També hi ha altres facetes per a mesurar el potencial addictiu d’una substància, i fins i tot hi ha investigadors que sostenen que cap substància és sempre addictiva. Donada la visió variada dels investigadors, llavors, una forma de classificar les drogues addictives és preguntar als panells d’experts.
En 2007, David Nutt i els seus col·legues van demanar als experts en addiccions que fessin exactament això, amb algunes troballes interessants.

1. Heroïna

Els experts de Nutt et al. van classificar a l’heroïna com la droga més addictiva, donant-li una puntuació de 3 sobre una puntuació màxima de 3. L’heroïna és un opiaci que fa que el nivell de dopamina en el sistema de recompensa del cervell augmenti fins al 200% en animals d’experimentació. A més de ser possiblement la droga més addictiva, l’heroïna també és perillosa perquè la dosi que pot causar la mort és sol cinc vegades major que la dosi requerida per a una dosi alta.

L’heroïna també ha estat classificada com la segona droga més nociva en termes de danys tant per als usuaris com per a la societat. El mercat d’opiacis il·legals, inclosa l’heroïna, es va estimar en 68 mil milions de dòlars a tot el món en 2009.

Article relacionat (en anglès): Opiacis i sobredosis. Quatre aspectes a conèixer.

2. Cocaïna

La cocaïna interfereix directament en l’ús de dopamina del cervell per a transmetre missatges d’una neurona a una altra. En essència, la cocaïna evita que les neurones desactivin el senyal de dopamina, la qual cosa resulta en una activació anormal de les vies de recompensa del cervell. En experiments amb animals, la cocaïna va fer que els nivells de dopamina augmentessin més de tres vegades respecte el nivell normal. S’estima que entre 14 milions i 20 milions de persones a tot el món consumeixen cocaïna i que en 2009 el mercat de la cocaïna va tenir un valor aproximat de 75 mil milions de dòlars.

La cocaïna en forma de crack ha estat classificada pels experts com la tercera droga més nociva i la cocaïna en pols, que causa un lleu subidón, com la cinquena més nociva. Al voltant del 21% de les persones que proven la cocaïna es tornaran dependents d’ella en algun moment de la seva vida. La cocaïna és similar a altres estimulants addictius, com la metamfetamina, que s’està convertint en un problema a mesura que està més disponible, així com succeeix amb l’amfetamina.

Article relacionat (en anglès): Efectes de la cocaïna. Pros i contres.

3. Nicotina

La nicotina és el principal principi addictiu del tabac. Quan algú fuma un cigarret, els pulmons absorbeixen ràpidament la nicotina i l’envien al cervell. Els panells d’experts de Nutt et al. van qualificar a la nicotina (tabac) com la tercera substància més addictiva.

Més de dos terços dels estatunidencs que van intentar fumar van reportar tornar-se dependents durant la seva vida. En 2002, l’OMS va estimar que hi havia més de mil milions de fumadors i s’estima que el tabac matarà a més de 8 milions de persones a l’any per a 2030. Els animals de laboratori tenen la sensatesa de no fumar. No obstant això, les rates pressionaran un botó per a rebre nicotina directament en el torrent sanguini, la qual cosa fa que els nivells de dopamina en el sistema de recompensa del cervell augmentin entre un 25% i un 40%.

Article relacionat (en anglès): Nicotina en cigarrets electrònics, la vinculació entre tabac i malalties del cor

4. Barbitúrics (sedants)

Els barbitúrics, també coneguts com a bales blaves, goril·les, nembies, pues i dames rosades, són una classe de substàncies que es van utilitzar inicialment per a tractar l’ansietat i per a induir el somni. Interfereixen amb la senyalització química en el cervell, l’efecte del qual és tancar diverses regions del cervell.

En dosis baixes, els barbitúrics causen eufòria, però en dosis més altes poden ser letals perquè suprimeixen la respiració. La dependència de barbitúrics era comú quan els medicaments estaven fàcilment disponibles amb recepta, però el seu consum ha disminuït dràsticament a mesura que altres medicaments els han reemplaçat. Això ressalta el paper que juga el context en l’addicció: si una droga addictiva no està àmpliament disponible, pot fer poc mal. Els panells d’experts de Nutt et al. van qualificar als barbitúrics com la quarta substància més addictiva.

5. Alcohol

Encara que és legal als EUA i el Regne Unit, els experts de Nutt et al. van puntuar una qualificació d’1.9 sobre un màxim de 3. L’alcohol té molts efectes en el cervell, però en experiments de laboratori en animals va augmentar els nivells de dopamina en el sistema de recompensa del cervell entre un 40% i un 360%, i com més bevien els animals, més augmentaven els nivells de dopamina.

Un 22% de les persones que han pres una beguda desenvoluparan dependència de l’alcohol en algun moment de la seva vida. L’OMS ha estimat que 2 mil milions de persones van consumir alcohol en 2002 i més de 3 milions de persones van morir en 2012 a causa del mal al cos causat per la beguda. L’alcohol també ha estat classificat com la droga més nociva per altres experts.

Article relacionat (en anglès): Cap quantitat d’alcohol és bona per a la salut general, diu un estudi mundial

 

Publicat originalment en anglès per Eric Bowman el 6 de gener de 2019 per a CNN Health.
Traduït i adaptat al castellà per LasDrogas.Info el 17 de gener de 2019.
Traduït i adaptat al català per En Plenes Facultats el 17 de gener de 2019.
Font original: http://bit.ly/CNNHealth_AddictiveDrugs

Joves i el parany del tabac de cargolar

  • El 49,6% de les persones fumadores de 15 a 24 anys consumeix cigarretes fetes a mà.
  • La dimensió social i la sensació que és més barat i més sa són els principals motius per elegir-lo per davant dels paquets industrials.

Salut inicia un programa contra el tabac de cargolar entre els joves. Foto: Europa Press

A la sortida de l’institut, a la porta de la discoteca o en un banc al parc, cada vegada és més habitual veure joves que cargolen alguna cigarreta o que la fumen i la comparteixen amb els amics. Els joves fumen, sobretot, cigarretes fetes a mà. Les dades així ho revelen. Segons l’últim informe de l’Agència de Salut Pública sobre l’impacte del tabaquisme a Catalunya, tot i que la venda general de tabac s’enfonsa, el 49,6% dels joves fumadors de 15 a 24 anys en consumeix de cargolar, un percentatge que augmenta any rere any.

De fet, tal com mostren les dades del Comissionat per al Mercat de Tabacs, el nombre de fumadors de cigarretes fetes a mà ha augmentat en deu anys fins a vuit vegades. El 2006 els consumidors de tabac de cargolar només representaven el 3,3% del total de fumadors. El 2015 aquesta xifra ha augmentat de forma preocupant fins al 26%. El Departament de Salut calcula que, en total, unes 420.000 persones del total de la població consumeixen aquesta mena de tabac habitualment. A NacióDigital hem volgut preguntar els joves què els en fa addictes.

“Vaig començar per fer la tonteria amb els companys, però a mesura que ha passat el temps el tabac m’ha creat dependència”, respon gairebé sense pensar l’Ivet, de 17 anys, quan se li demana què la va atraure del fum i del tabac de cargolar. La Jennifer, que ja en té 21, amplia els motius: “Al principi, fumes per fer-te el gran, perquè estàs amb els col·legues de festa, perquè vols molar”. Gairebé tots els joves als quals hem preguntat, com l’Eduard, de 24 anys, o el Pau, de 17, responen coses similars. “El meu ex fumava i em vaig acostumar. Vaig començar a poc a poc i ara fumo gairebé cada dia, tot i que no n’estic enganxada al 100%”, argumenta la Maria, també de 17 anys.

El tabac de cargolar, “més modern, més natural i més barat”

Les modes i la sensació de maduresa els fa fumar. La majoria cau en el parany del tabac de cargolar. Un estudi elaborat en el marc del programa “Classe sense Fum” constata que els adolescents pensen que fumar tabac de cargolar és més “modern”, que els dóna “més llibertat” i que el producte és més “natural” i menys perjudicial per la salut que les cigarretes manufacturades. Els motius, al capdavall, segons el Departament de Salut, són les falses creences. “No és cert que les cigarretes fetes a mà siguin menys perjudicials. Tenen els mateixos additius i, malgrat que hi posis menys dosi, la calada és més profunda”, argumenta la subdirectora de Promoció de la salut, Carmen Cabezas, que al maig va presentar xifres actualitzades sobre consum de tabac a Catalunya.

La Jennifer, que fuma paquets, hi coincideix. “Jo no fumo tabac de cargolar, però tinc moltes amigues que sí que ho fan perquè és, entre cometes, més sa”. La resta de joves responen que sobretot ho fan perquè els surt més barat, i ho expliquen: “Com que no el produeixen igual, perquè el venen sense paper i filtre, que has de comprar a banda, finalment surt millor de preu”, explica l’Eduard, que va començar a fumar, com la Jennifer, als 13 o 14 anys. El Pau, igual que l’Ivet, també afirma que “com que cal cargolar-los, en consumeixes menys que si només els agafes del paquet”.

Cabezas, però, argumenta que “tampoc és cert que el preu sigui més baix”, tot i que reconeix que, en temps de crisi, els estudis de la Secretaria de Salut Pública demostren que el consum per persona pot baixar de dos a tres cigarretes. A més, s’hi suma el fet que aquesta mena de productes, com la picadura del tabac per a pipa o el tabac de cargolar, reben un tractament fiscal més favorable. La Maria, que fa un any que fuma, primer paquets i ara cigarretes fetes a mà “excepte quan surt de festa”, adverteix, tanmateix, que “els preus han pujat últimament”.

La lluita contra l’addicció, un repte per al futur

Per evitar-ne el consum, el Departament de Salut ha engegat una activitat de prevenció, “Fumar? Jo no m’hi embolico”, dins del programa “Classe sense Fum”, en què a les aules dels instituts i les escoles mestres i adolescents reflexionen sobre el consum de tabac i combaten les creences errònies sobre les cigarretes fetes mà. La percepció dels joves, però, és que encara són massa joves per a què les conseqüències del tabac els perjudiqui la salut.

“Amb l’angoixa i l’estrès pels estudis, mai no ho he aconseguit. Noto que quan faig més esforç físic, quan amb els amics anem a fer una excursió, no respiro tan bé com abans i això em preocupa. M’agradaria en un futur dur una vida més sana”, argumenta l’Eduard. La realitat, però, és que tots els joves amb què hem parlat han provat de deixar-ho i volen a la llarga no dependre’n, però no ho han aconseguit encara.

Font: Naciodigital.cat