Entrades

Conferència: Cànnabis i adolescència, bases per a una prevenció efectiva

El dimecres 19 d’abril de 2017 a les 18 h, a l’Aula Magna del Campus Torre dels Frares de la Universitat de Vic, es durà a terme la conferència: Cànnabis i adolescència, bases per a una prevenció efectiva.

La conferència anirà a càrrec del Dr. Miquel Casas, catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona i responsable del Grup del Psiquiatria, Salut Mental i Adiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca.

El Dr. Casas farà un recorregut sobre l’ús de la planta al llarg de la història del món occidental. Parlarà sobre els efectes del consum de cànnabis a l’adolescència i les repercussions sobre el rendiment escolar.

Presentarà els factors de vulnerabilitat individual que porten a l’adicció i a una possible psicosi. També s’abordaran qüestions com l’ús terapèutic de la planta en patologies orgàniques, així com les actuals hipòtesis en automedicació en patologies mentals. Per acabar presentarà l’actual discussió sobre liberalització, legalització controlada i prohibició.

Inscripcions gratuïtes.

Més informació a formacio.cife@uvic.cat

Cànnabis. Conferencia

La majoria de les i els joves espanyols aposten per la legalització controlada del cànnabis

  • Una enquesta revela que per als menors de 34 anys fumar porros no comporta més riscos que l’alcohol o el tabac

La majoria dels joves espanyols veuen el cànnabis com una droga que ha de ser legalitzada, encara que amb controls similars als que tenen el tabac i l’alcohol. Encara que un 60% es mostren conscients dels perills que comporta el consum de maría, un percentatge gairebé igual aposta per regular la venda i la producció, abandonant l’actual prohibicionismo, segons una enquesta del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut de la Fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD) duta a terme entre joves de 16 a 34 anys.

“Els joves ens diuen que hem d’avançar cap a una liberalització però que ho fem amb cura, amb controls i marcant una sèrie de línia vermelles”, ha resumit el director tècnic de la FAD, Eusebio Megías. Un enfocament que connecta plenament amb el qual porten al seu programa els nous partits. Tant Podem com a Ciutadans proposen una regulació amb cauteles. El PSOE, àdhuc sense pronunciar-se sobre el fons, ha anunciat que vol posar sobre la taula el debat, amb el que aquest s’abordarà més ràpid que trigui en la política espanyola.

DÈCADES DE CONSUM

El canvi cap a una actitud més tolerant és molt semblat a l’observat en edats més adultes i es deu sobretot, segons Megías, al fet que “els espanyols han observat després de dècades de consum que si aquest és moderat no passa gens”, encara que també ha contribuït a això el brou de cultiu creat pels clubs cannábics i les iniciatives legalizadoras d’altres països, com Holanda, Uruguai i cinc estats nord-americans.

En l’enquesta pot comprovar-se que gairebé tots els joves distingeixen bé a partir de quin punt el cànnabis pot ser perjudicial. El consum diari és considerat com a font de problemes pel 63% dels enquestats mentre que solament el 9,8% pensen que el consum abundant és innocu per a les persones que estan sanes.

La comparació amb el risc de les drogues legals és esclarecedora. El 42% consideren que consumir alcohol quan se surt comporta més problemes que el cànnabis, mentre que el 48% consideren més problemàtic beure els dies laborables que fumar porros.

MÉS CONSUM PERÒ IGUAL RISC

L’estudi ofereix algunes pistes sobre què podria ocórrer si, efectivament, Espanya abandona l’actual política de prohibició de la venda i la producció. L’opinió majoritària (55%) és que augmentaria el consum però un percentatge similar (50%) creuen que això no portaria aparellat un increment dels problemes.Davant la pregunta més personalitzada, la resposta és encara més rotunda. El 81% asseguren que el seu nivell de consum no canviaria en cas de liberalització, enfront d’un 5% que creuen que consumirien més, un 7% que creuen que ho provarien i un 7% que no es pronuncien.

Si puntualitzem en els canvis que desitgen el joves ens trobem amb que un 53% creu que la venda hauria de permetre’s a adults però sempre que sigui controlada a través de farmàcies o en llocs autoritzats, mentre un 8% propugna que no hi hagi limitació i només un 1% veu bé que es permeti a qualsevol edat, inclosos els menors.

Quant al cultiu, un 30% està a favor del autocultivo per a consum propi, un 17% per cent a favor que també s’encarreguin d’això cooperatives o associacions i un 12% que es permeti a qualsevol, però amb control públic. Així mateix, un 58 per cent dels enquestats es tolerant amb els clubs de cànnabis en entendre que permeten un consum responsable.

Font: elperiodico.com

La realitat de la marihuana als EEUU qüestiona els tractats antidroga de l’ONU

  • Actualment, 35 estats d’EUA i el Districte de Columbia permeten alguna forma de consum de marihuana amb finalitats terapèutiques.

    La nova realitat de la regulació de la marihuana a Estats Units, que permet el seu consum amb finalitats recreatives en els estats de Washington i Colorado, qüestiona la vigència dels tractats sobre drogues de l’ONU subscrits per aquest país, segons diversos experts.

    “Flexibilitat” és la paraula que més han repetit diferents acadèmics en el seminari “Impactes Internacionals d’Estats Units per la legalització de la marihuana”, organitzat aquesta setmana a Washington per l’Oficina per a Assumptes Llatinoamericans (WOLA) i el centre Brookings Institution, va destacar Efe.

    “El primer cartell del narcotràfic va ser l’Imperi Britànic, que comerciava amb opi, després va passar a perseguir-ho. Els països canvien, les polítiques canvien i ara els tractats han de canviar”, va destacar Sandeep Chawla, qui va anar durant vint anys director de l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC).

    Estats Units ha passat de ser un “campió” en la lluita contra les drogues que “obligava” a altres països a criminalitzar l’ús de la marihuana, a ser un dels impulsors del “nou moviment del canvi sobre la política de drogues”, segons aquest expert.

    “Antiquats” i “obsolets” són també els qualificatius que han utilitzat Chawla i altres acadèmics per descriure els tres tractats de les Nacions Unides sobre drogues.

    La primera és la Convenció Única de 1961 sobre Estupefaents, que va ser esmenada per un segon tractat (Protocol d’Esmena de la Convenció Única) i al que va seguir la Convenció de les Nacions Unides de 1988 contra el Tràfic Il·lícit d’Estupefaents i Substàncies Psicotròpiques.

    En opinió de l’investigador de Dret de Seguretat Nacional de l’Institut Brookings, Wells Bennett, “una reforma dels tractats deu estar sobre la taula”.

    Des que l’últim va entrar en vigor, fa més de vint anys, hi ha hagut “excepcions”, com els “coffee shop” d’Holanda, els clubs socials de cànnabis a Espanya o el consum terapèutic de marihuana a Estats Units.

    Actualment, 35 estats d’EUA i el Districte de Columbia permeten alguna forma de consum de marihuana amb finalitats terapèutiques, mentre que diversos estats han despenalitzat la possessió de petites quantitats i dos -Colorado i Washington- han anat més lluny i autoritzen totalment el seu ús recreatiu.

    El 4 de novembre, coincidint amb les eleccions legislatives a Estats Units, Alaska, Oregon i el Districte de Columbia (DC) decidiran en un referèndum sobre el consum de marihuana per a l’oci.

    Aquests canvis en la forma d’entendre les polítiques sobre drogues tenen el seu reflex a Amèrica Llatina, segons va destacar en declaracions Lisa Sánchez, consellera de congressistes mexicans i directora de programes de Mèxic Unit Contra la Delinqüència (MUCD) i la Fundació per a la Transformació de la Política de Drogues (TDPF).

    En la seva opinió, la legalització de la marihuana en estats fronterers amb Mèxic, com Califòrnia, podria implicar “paradoxes” amb l’estat mexicà, que passaria de “exportar” a “importar” cànnabis de forma legal.

    Sánchez creu que la legalització a Colorado i Washington ha avivat el debat a Mèxic, on artistes, polítics i intel·lectuals -com l’escriptor Héctor Aguilar Camín- han demanat en nombroses ocasions la despenalització del consum de marihuana.

    “Les motivacions per legalitzar la marihuana a Amèrica Llatina són molt diferents a les d’Estats Units. La violència és un factor clau. I si Uruguai va decidir legalitzar la marihuana va ser per evitar convertir-se en un nou Mèxic i escapar de la xarxa de narcotràfic”, va destacar aquesta assessora política.

    A més, Sánchez va incidir que després d’haver declarat legal la marihuana, Uruguai “s’enfronta al repte” de reglamentar la seva producció, distribució i venda per saber on i com es vendrà a partir de finals d’any o començaments de 2015.

    Uns altres dels països compromesos amb el canvi en política de drogues són Guatemala, Xile i Colòmbia, on es debatrà abans de finals d’any una llei de regulació de la marihuana.

    “Hi ha molts reptes en els quals treballar junts. Però, si Estats Units no troba aquesta flexibilitat, per a Llatinoamèrica serà molt més difícil”, va destacar Sánchez.

    En opinió de Chawla, Estats Units ha de coordinar-se amb altres països i plantejar el debat en l’Assemblea General Extraordinària de l’ONU que se celebrarà en 2016.

    “És crucial que els països entenguin que estan davant una oportunitat històrica per obrir un debat que ha estat tancat durant els últims anys”, va concloure Chawla.

    Ara el debat està obert i, encara que països d’Amèrica del Sud ja han pres la iniciativa, la mirada dels experts es gira constantment cap a Estats Units i els estats que ja han legalitzat la marihuana o cap a aquells, com el Districte de Columbia, que poden ser a punt de donar aquest pas.

    Font: lasdrogas.info