Entrades

Re-inici a la universitat

Ja va acabant l’estiu i amb això torna a començar una nova estació, com totes, carregada de reptes. Algunes persones començaran a la universitat i altres continuaran amb els seus estudis o amb uns altres i, sigui com sigui, començarà el calendari de formació.

Entre les noves professores i professors, matèries, companyes i companys de classe, edificis i aules, també apareixen altres activitats com conferències, tallers i cursos que, de vegades, tenen a veure amb els estudis i, de vegades, no, però pel motiu que sigui, capten la nostra atenció.

Així, hi ha persones que decideixen dedicar part del seu temps lliure en passar algunes hores més a la universitat i, en aquest cas, participant al curs Tria Triar (En Plenes Facultats) a la Universitat de les Illes Balears, on s’ofereix al col·lectiu estudiantil universitari informació i formació sobre:

  • Les conductes addictives, siguin químiques o no químiques.
  • Els riscos associats i les pautes per minimitzar-los.
  • Informació sobre la perspectiva de gènere i les violències sexuals als espais d’oci.
  • Les conductes eròtiques i sexuals saludables.

S’organitza a través de formacions teòriques, activitats informatives-preventives i la dinamització dels Campus Universitaris als quals el projecte intervé. Aquesta dinamització es basa en la formació i capacitació d’una xarxa de persones agents de promoció de la salut dins de cada universitat, les quals s’encarreguen de desenvolupar les activitats dirigides a multiplicar els missatges preventius entre altres persones que també estudien a la universitat, és a dir, entre els seus iguals.

Anar a la universitat no és només aprendre teories, resoldre exercicis, comentar texts i aprovar exàmens; es tracta, també, de créixer emocionalment i de vegades és una qüestió d’obrir portes de la consciència.

Si ens fem la pregunta: quin paper representen les persones joves a la societat? Podem respondre que la publicitat, les persones adultes i tantes altres fonts d’influència llancen missatges que de vegades són contradictoris amb la idea que tenen de sí mateixes. Així, s’ha d’aprendre a gestionar les emocions als diferents espais als quals ens trobem i la universitat és un d’ells. Si no havien aparegut abans, la joventut pot entrar en contacte amb unes realitats de consum de substàncies a les quals ha de fer front, també al fet de prendre més decisions, informar-se amb ull crític, posar límits, resoldre dubtes, desmuntar prejudicis i acceptar realitats que no se’ls hi havien mostrat o que se’ls hi havien negat, entre altres.

Les experiències durant aquests anys, han donat lloc a valoracions per part de les i els estudiants, com les següents:

“Interactuar a classe i poder fer dinàmiques al campus”, 2018

“Els debats entre alumnat i docent”, 2018

“Confirmar que la societat està poc implicada”, 2018

“Poder posar en pràctica els coneixements teòrics”, 2018

“El canvi de perspectiva que ha donat sobre els meus propis coneixements”, 2018

“M’ha agradat molt que el taller m’hagi aportat els coneixements necessaris per tenir una visió més crítica i àmplia sobre el món de les drogues”, 2018

“Crec que a la UIB feien falta activitats com aquestes, ja que moltes persones estudiants no saben de molts aspectes del que vàrem informar”, 2017

“Trobo que es una bona forma de, a més d’obtenir coneixements, conèixer més gent de l’àmbit universitari”, 2017

Preparant activitats

Des d’aquí volem donar les gràcies a totes les persones estudiants que han participat d’alguna forma al projecte, a aquelles persones de les universitats i de les administracions que ens han recolzat durant tots aquests anys i sobretot confiem en què les llavors que anem sembrant en elles, tinguin com a resultat unes plantes ben resistents per a la vida que ens toca viure i gaudir.

I com a mostra, podeu llegir uns dels diaris reflexius que ens va enviar un estudiant que va participar al curs.

DIARIO DE UN MÓVIL, Antoni Cerdà Fullana

* Imatge guanyadora del concurs de fotografia: “Si no aturam de contaminar, aquest serà el futur, Amina Claire Cadiñanos Chapman

Autora: Alicia Bustos Vargas, EPF Balears

Així són (encara) moltes de les relacions sexuals dels i les joves

 “El noi sempre porta la iniciativa i la noia compleix les fantasies del noi. Els desitjos d’elles passen a un segon terme”, diu la sexòloga Carme Sánchez

/ Jorge Miente

/ Jorge Miente

Des de fa prop d’un any, l’Ajuntament de Barcelona ha encetat una campanya per millorar la qualitat de l’educació afectivosexual en totes les etapes de la vida, i especialment entre la joventut. La iniciativa s’ha centrat a prevenir les infeccions de transmissió sexual, els embarassos no desitjats i la violència sexual. En aquest sentit, les dades entre els joves parlen per si soles: el 80% de les barcelonines d’entre 14 i 30 anys no saben que l’avortament és una prestació gratuïta i universal inclosa en la sanitat pública, un 34,4% ha usat en alguna ocasió la pastilla de l’endemà i un 11,6% no usa cap mètode anticonceptiu.

Les causes que reflecteixen aquestes dades, però, cal buscar-les més enllà. Diferents expertes consultades per CRÍTIC afirmen que moltes de les relacions que tenen els joves encara mantenen un fort component androcèntric: l’home és el centre del plaer i el coit l’objectiu final. Aprofundim en les relacions afectivosexuals dels joves amb la sexòloga Carme Sánchez, la formadora Irantzu Varela, la psicòloga Violeta García i la directora de cine porno Erika Lust.

El mite de l’amor romàntic

La sexòloga Carme Sánchez és codirectora de l’Institut de Sexologia de Barcelona (InSexBCN), fa anys que treballa amb joves a centres de secundària i assegura que sovint es troba amb relacions “encara desiguals” en les quals el paradigma dominant és el de “l’amor romàntic”. Un paradigma que, segons diu, “reforça en les joves actituds i conductes de sacrifici, abnegació i entrega excessiva en pro de l’èxit de la seva relació amorosa”.

Irantzu Varela: “Les pràctiques sexuals giren entorn de la satisfacció masculina. El desig femení desapareix”

Sánchez afegeix en aquest sentit que els models de relacions afectivosexuals actuals perpetuen el sistema patriarcal. “Consideren el coit com a conducta sexual predominant”, diu i recorda que, segons aquests models “el noi sempre porta la iniciativa i la noia compleix les fantasies del noi, els desitjos d’elles passen a un segon terme”.

En la mateixa línia, Irantzu Varela, periodista i formadora en tallers sobre igualtat a l’espai Faktoria Lila, explica que “la gent jove, com els adults, segueixen relacionant sexe amb penetració del penis en la vagina, per tant, les pràctiques sexuals giren entorn del desig i la satisfacció masculina”. La resta són “preliminars, coses rares, extres o simplement no existeixen”, diu i per tant, “el desig femení desapareix”. Varela assenyala que els nois són “subjectes” i les noies “objectes”, i assenyala que creure en la igualtat sexual seria com creure que el sexe transforma les relacions: “com ens considerarem iguals al llit, si no ho som a la resta d’esferes de la nostra vida?”, conclou.

La vulneració del consens, palanca de desigualtats

Que les dones siguin objectivades, sobretot en el si de les relacions sexuals, aplana el camí perquè els joves amb qui estableixin aquestes relacions no tinguin en compte ni la voluntat d’aquestes dones ni el seu consentiment. La sexòloga Carme Sánchez considera que tot i que el consentiment és, suposadament, “l’acord deliberat, conscient i lliure de la voluntat respecte a un acte extern, propi o estrany”, apunta que “en algunes situacions” el consentiment no és fruit d’una veritable llibertat d’elecció. La formadora Irantzu Varela comparteix aquesta idea quan diu que “tot el que no sigui desig compartit o pràctiques negociades, és un abús” però va més enllà: “això no és sexe, sinó violència”.

Violeta Garcia: “Quan una dona diu que no o quan no té l’oportunitat de dir res, estem parlant d’abús”

Quan una dona ha dit que no o quan no ha tingut l’oportunitat de dir res, estem parlant d’un abús i, per tant, de violència masclista”, sentencia Violeta Garcia, psicòloga de l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS), i recorda que una violència sexual és un abans i un després a la vida de la persona que la pateix. “Una noia em feia l’altre dia una preciosa comparació, entre ella i un arbre, parlava d’una ferida a l’escorça, una ferida de la qual no es podia veure la profunditat, però que gairebé havia arribat al nucli més intern del tronc”, explica i assegura que “una agressió sexual és una ferida que la societat no ajuda a curar, i que es pot infectar molt fàcilment”, a través de la culpa, les minimitzacions, les justificacions cap als agressors, amb un sistema legal victimitzant.

Contaminació mediàtica vs. educació

El sistema en general, i els mitjans de comunicació en particular, són sovint responsables directes sobre les relacions desiguals. La sexòloga Carme Sánchez remarca la necessitat de qüestionar, “constantment”, els models de relacions de parella “imposats a les novel·les, series, publicitat i pel·lícules”.

Erika Lust és directora de cinema pornogràfic feminista i assegura que només cal fer un exercici de “sentit crític” per comprovar que “el 99% de la pornografia online representa la dona com una eina que els homes utilitzen per tenir plaer“. Lust és mare de dues filles que formen part “de la primera generació que no ha de buscar d’amagades la col·lecció Playboy del seu pare per veure pornografia, i per tant, eventualment”, diu, tindran contacte amb la pornografia. “El trist és que els nostres infants no reben educació sexual apropiada a l’escola i creixen a través de la pornografia online” opina. “En el millor dels casos el que aprenen és poc realista, i en el pitjor dels casos és violentament racista, sexista i homòfoba”, assegura.

Erika Lust: “El trist és que els nostres infants no reben educació sexual apropiada a l’escola”

Per revertir aquesta tendència, Lust juntament amb el seu company, ha engegat un projecte que ofereix eines a famílies i professorat, per parlar amb els infants sobre sexe i pornografia. “Volem que els nostres fills tinguin pensament crític, i la nostra fita és motivar els pares, mares i educadors a entendre que parlar només de sexe no és suficient, parlar de pornografia és fonamental”, sentencia. En aquest sentit, la sexòloga Sánchez creu que una educació afectivosexual reglada als centres educatius de primària i secundària és “urgent”. Cal que aquesta educació sigui “científica i amb uns valors democràtics que agafen com a referència els drets humans”, diu Sánchez.

La psicòloga Violeta Garcia també aposta per fomentar l’educació per combatre la violència sexual i destaca la necessitat que la violència masclista es tracti com un problema estructural.  “Necessitem que aquest tema sigui pres seriosament, i es faci una aposta no només per l’educació sinó també per la prevenció, la formació, el canvi de mentalitat”, conclou.

Escrit per Saioa Baleztena / @SaioB per ElCritic.cat

Fuente original: http://www.elcritic.cat/feminismes/aixi-son-encara-moltes-de-les-relacions-sexuals-dels-joves

Amb el suport de     patrocini-ajuntament-barcelona

I Jornada: Adolescència, drogues i gènere

El divendres 5 de maig, la Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya organitza la I Jornada “adolescència, drogues i gènere.

Joves_nature-759768_1920_750x500px.jpg_1480585109

Les circumstàncies que envolten el consum de drogues entre el col·lectiu adolescent, les seves motivacions, creences i actituds són molt diverses. L’imaginari i les pràctiques dels nois i de les noies envers aquest consum té especificitats en raó del gènere.

Per tal de dissenyar programes educatius al voltant del consum de drogues entre els i les adolescents, haurem d’incorporar missatges significatius que afavoreixin la conscienciació dels valors assignats a la feminitat i a la masculinitat, i propiciïn altres masculinitats i altres feminitats en els patrons de consum de drogues.

Amb aquesta Jornada es pretén crear un espai de reflexió i de formació que ajudi a incorporar la perspectiva de gènere en els programes preventius.

Més informació: Agenda d’activitats

Descarrega’t el programa

Font: gencat.cat

Segons un estudi dut a terme a Madrid, el 60% dels alumnes de secundària ha estat testimoni d’algun tipus d’agressió per LGTBfobia

Tremends resultats els de dues recerques dutes a terme per COGAM durant l’any 2015, i que el col·lectiu madrileny ha presentat aquest dijous: el 60% d’adolescents ha presenciat agressions homofóbicas en el seu institut, mentre que el 15% de l’alumnat LGTB sofreix ciberacosament.

Les dues recerques han estat dutes a terme per voluntaris del grup d’educació de COGAM, gràcies a una subvenció de ILGA Europe (International Lesbian & Gai Association), i reflecteixen el compromís de COGAM “per aconseguir un sistema educatiu que eduqui en la diversitat, es converteixi en motor de canvi social i transmeti valors de respecte”.

El primer dels estudis, “LGBT-fòbia a les Aules 2015”, ha estat realitzat entre més de 5.600 alumnes i 30 professors de 39 centres d’educació secundària de la Comunitat de Madrid. Els resultats mostren que un 11% de l’alumnat s’identifica com LGTB (en concret, 1 de cada 1000 estudiants són transgénero). Però el greu és que el 60% de tots els alumnes ha estat testimoni d’agressions verbals LGTBfòbiques, que sofreixen adolescents LGTB (o adolescents que sense ser-ho simplement no reprodueixen els estereotips de gènere tradicionals). El 7% ha presenciat fins i tot agressions físiques. La situació és encara pitjor si es té en compte que una gran part del professorat no sap com actuar, i de fet fins a un 51% de l’alumnat pensa que els seus professors no fan res. La meitat dels alumnes creu a més que la seva família no l’acceptaria si fos homosexual, bisexual o transexual.

Pots descarregar un resum executiu d’aquest estudi aquí, o si ho prefereixes estudiar amb més detall pots descarregar-ho íntegrament aquí. En el següent vídeo, elaborat per COGAM, s’exposen alguns dels resultats més cridaners:

Ciberacosament: una realitat plenament instal·lada

 El segon dels estudis presentats per COGAM és el titulat “Ciberbullying LGBT-fòbic”, el resum executiu del qual pots descarregar aquí (i que pots descarregar íntegrament aquí). Aquesta recerca busca valorar específicament com influeixen les noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’assetjament que tradicionalment sofreixen els estudiants LGTB. En aquest cas han participat més de 2.600 alumnes, 30 docents i 10 autoritats competents en matèria d’educació, ciberacosament i discriminació. Els resultats, inquietants: el 15% de l’alumnat LGTB pateix ciberacosament, especialment l’alumnat trans. Més del 52% dels alumnes, de fet, ha estat testimoni d’aquest tipus d’assetjament. L’estudi detecta a més una important falta de sensibilització i conscienciació a nivell familiar, educatiu i institucional.Et vam mostrar també el vídeo elaborat per COGAM amb els resultats més destacats d’aquest estudi:

Sobre la base dels resultats, COGAM demanda “una major implicació de la comunitat educativa, un sistema educatiu que eduqui en la diversitat afectiu-sexual i de gènere, més activitats i campanyes de sensibilització sobre diversitat i ciberacosament LGTBfòbic, una major implicació de les famílies, i un major suport institucional en forma d’un Pla Estatal contra l’assetjament escolar i el ciberacosament”. Sobre aquest últim punt, COGAM afirma en el comunicat enviat als mitjans que “el món online s’ha convertit en un espai essencial de socialització d’adolescents, on la violència LGTBfòbica pot expandir-se impunement”.Més informació en el blog del grup d’Educació de COGAM (https://cogameduca.wordpress.com).

Font: dosmanzanas.com

Jornada: Reptes d’intervenció vers l’assetjament sexual, en contextos d’oci nocturn i consum de drogues

El proper dimecres 8 d’abril tindrà lloc a Barcelona aquesta jornada en el marc de presentació de l’Observatori qualitatiu sobre la relació entre el consum de drogues i els abusos sexuals en contextos d’oci nocturn.

 

noctambul@s

Aquest observatori pretén aprofundir en la relació existent entre el consum de drogues, l’assetjament i els abusos sexuals en els contextos d’oci nocturn. L’estudi s’inscriu en una línia de prevenció i reducció de riscos, partint d’un enfocament basat en accions d’intervenció universal i selectiva.

Els abusos sexuals i l’alta tolerància als mateixos en els contextos d’oci

representen un dels principals riscos associats no només a l’abús

sinó també al consum de drogues en contextos d’oci en si mateix. 

 

La històrica falta de perspectiva de gènere en l’àmbit de drogues s’ha anat pal·liant progressivament en l’àmbit del tractament a la dona drogodependent; però encara queda molt camí per recórrer. No obstant això, fins ara, en els contextos preventius i/o de reducció de riscos, l’especificitat de la violència sexual no ha estat nomenada tot i ser -paradoxalment i a tenor dels resultats trobats- un dels principals riscos de la “nit”, especialment per a les dones.

L’alta tolerància de la nostra societat sobre els comportaments abusius de caràcter sexual -especialment sota l’efecte de drogues- ha contribuït a amagar el fenomen. És per això que la Fundació Salut i Comunitat vol, amb aquest observatori, iniciar una línia estable de treball específica des de l’anàlisi i la intervenció preventiva que aspira a canviar la mirada dels i les joves però també dels / les professionals que intervenen en aquests contextos (tant des de la indústria de l’oci com des de la prevenció/reducció de riscos).

Programa

09:00 Inauguració jornada

  • Maite Tudela, Directora de l’Àrea d’Addiccions, Gènere i Famílies de la Fundació Salut i Comunitat.
  • Representant de l’Ajuntament de Barcelona.
  • Josep Oliva. Benestar Social, Salut Pública i Consum. Diputació de Barcelona.
  • Joan Colom, Director de la Subdirecció general de drogodependències. ASPCAT
  • Representant del Plan Nacional Sobre Drogas

09:30 Conferència marc: Pensar els contextos d’oci nocturn des d’una perspectiva de gènere.

  • Dra. Nuria Romo. Universitat de Granada.
  • Modera: Gemma Altell, Sots directora de l’Àrea d’addiccions, gènere i famílies de la Fundació Salut i Comunitat.

10:45 Pausa Cafè

11:15 Presentació de Noctambul@s

  • Mercè Martí. Coordinadora de la Direcció Tècnica d’FSC
  • Berta Segura. Directora de D-mentes

Les veus dels i les Informants clau:

  • Núria Calzada, Energy Control
  • Patricia Martínez, Projecte Malva
  • Ruben Sánchez, Oficina d’Atenció a les Víctimes. Ciutat de Barcelona
  • Maite Peris, DJ i RRPP oci nocturn.

Modera: Mercè Martí, Coordinadora de la Direcció Tècnica d’FSC

 12:30 Resultats i propostes d’intervenció de la primera fase de l’Observatori NOCTAMBUL@S

  •  Gemma Altell, Sots directora de l’Àrea d’addiccions, gènere i famílies de la Fundació Salut i Comunitat.
  • Otger Amatller, Coordinador de projectes de prevenció d’FSC

 13:45 I ara què? Nous reptes i segona fase NOCTAMBUL@S

  • Gemma Altell, Sots directora de l’Àrea d’addiccions, gènere i famílies de la Fundació Salut i Comunitat.
  • Tancament institucional: Xavier Ferrer. Director Tècnic FSC

—————————–

16:00-18:00 Grup de treball específic de la ciutat de Barcelona