Entrades

Creen un alcohol sintètic que emborratxa però no fa mal al fetge ni provoca ressaca

Publicat per Xevi Miró el

Malgrat ser millor opció per a la salut dels consumidors, no arregla problemes com el de la conducció sota els efectes de l’alcohol o l’addicció

Alcarelle és un alcohol de laboratori que, si es pren, provoca els efectes d’una borratxera però no fa mal de cap ni al fetge. El doctor David Nutt, cap del departament de neuropsicofarmacologia del Imperial College de Londres, és qui l’està investigant i està fent els passos necessaris per poder-lo vendre. Segons un article del The Guardian, la seva idea és comercialitzar-lo com si fos un additiu alimentari i no com una droga. Amb tot, difícilment arribarà al mercat abans de cinc anys.

Segons la pàgina web de l’empresa, Alcarelle no vol substituir l’alcohol, es planteja com una alternativa a les begudes alcohòliques:

“El nostre objectiu és desenvolupar una beguda sense alcohol per a adults, que imiti els aspectes desitjats de l’alcohol -sociabilitat, relaxació, diversió- però sense els efectes horribles i perniciosos que fan tan de mal a la nostra salut.”

La perillositat de l’alcohol

El Doctor Nutt té amplis coneixements sobre els estralls de l’alcohol entre els consumidors. Al 2009 va ser acomiadat del seu càrrec d’assessor per les polítiques antidrogues del govern britànic per l’aleshores ministre de l’Interior quan va dir en un article publicat al Transnational Institute que “l’alcohol és més perillós que l’LSD, el cànnabis i l’èxtasi”. El mateix Nutt diu que:

“Si l’alcohol fos descobert avui, seria tractat com una substància il·legal. La quantitat segura d’alcohol, si s’apliquen els criteris estàndards, seria d’un got de vi a l’any”.

Les altres conseqüències del consum d’alcohol

Amb tot, aquesta substància no arreglaria els problemes que el consum d’alcohol està provocant a la seguretat pública, com la conducció sota els seus efectes. L’empresa que hi ha darrere d’Alcarelle tampoc parla explícitament sobre l’addicció a aquesta substància.

Antídot a la borratxera

Nutt està en contra de la prohibició de l’alcohol i ell i la seva filla tenen un bar a Ealing, a l’oest de Londres. La investigació sobre l’alcohol sintètic la va començar fa més de 30 anys, quan investigava l’efecte de l’alcohol en els receptors gaba que tenim al cervell. Segons els seus estudis, quan els investigadors van bloquejar els receptors gaba, els efectes de borratxera en ratolins als quals s’havia donat alcohol, desapareixien.

El Doctor Nutt havia trobat un antídot a la borratxera. Però aquest descobriment no li interessava, ja que malgrat parar els efectes de l’alcohol, no arreglava cap de les destrosses que es produïen al cervell i al fetge.

El Doctor David Nutt (foto de Imperial College London)

Anys després, el Doctor Nutt diu que sap quins són els receptors de gaba que afecten el nostre estat emocional de la borratxera i quins són els que provoquen la majoria dels efectes adversos. Aquesta seria una manera d’actuar similar al de les drogues que es subministren a la gent que vol deixar de fumar. A més, si es demostra la seva funcionalitat, l’usuari podria controlar el nivell de borratxera desitjat sense arriscar-se la ressaca ni tampoc a les malalties de fetge, o càncers associats amb l’alcoholisme.

Pel que fa al gust, l’equip que ha tastat l’Alcarelle diu que no és bo i per tant, l’hauran de camuflar amb sucs o altres gustos. Amb tot, segons Nutt, l’alcohol tampoc és bo de gust i “són els seus efectes secundaris” desitjats els que ens fa apreciar-lo.

Em diu la gent: ‘M’encanta el meu Chateau Latour, del 1984’ i jo els dic: ‘El cert és que no t’agradaria si mai t’haguessis emborratxat. Si li dónes a un nen, l’escopirà. És una apreciació que adquireixes. El que fa que t’encanti és l’efecte de l’alcohol i, per descomptat, saber que és realment molt car.’

Font original: CCMA.cat

 

Les cinc substàncies més addictives del món

Quines són les drogues més addictives? Aquesta pregunta sembla simple, però la resposta depèn de qui li preguntis.

Des del punt de vista de diferents investigadors i investigadores, la possibilitat que una droga sigui addictiva es pot jutjar en funció del mal que causa, el valor de la substància al carrer, la mesura en què la droga activa el sistema de dopamina del cervell, el plaent que sigui la substància per a la gent, el grau en què la substància causa els símptomes d’abstinència i la facilitat amb que una persona que la prova s’enganxa.
També hi ha altres facetes per a mesurar el potencial addictiu d’una substància, i fins i tot hi ha investigadors que sostenen que cap substància és sempre addictiva. Donada la visió variada dels investigadors, llavors, una forma de classificar les drogues addictives és preguntar als panells d’experts.
En 2007, David Nutt i els seus col·legues van demanar als experts en addiccions que fessin exactament això, amb algunes troballes interessants.

1. Heroïna

Els experts de Nutt et al. van classificar a l’heroïna com la droga més addictiva, donant-li una puntuació de 3 sobre una puntuació màxima de 3. L’heroïna és un opiaci que fa que el nivell de dopamina en el sistema de recompensa del cervell augmenti fins al 200% en animals d’experimentació. A més de ser possiblement la droga més addictiva, l’heroïna també és perillosa perquè la dosi que pot causar la mort és sol cinc vegades major que la dosi requerida per a una dosi alta.

L’heroïna també ha estat classificada com la segona droga més nociva en termes de danys tant per als usuaris com per a la societat. El mercat d’opiacis il·legals, inclosa l’heroïna, es va estimar en 68 mil milions de dòlars a tot el món en 2009.

Article relacionat (en anglès): Opiacis i sobredosis. Quatre aspectes a conèixer.

2. Cocaïna

La cocaïna interfereix directament en l’ús de dopamina del cervell per a transmetre missatges d’una neurona a una altra. En essència, la cocaïna evita que les neurones desactivin el senyal de dopamina, la qual cosa resulta en una activació anormal de les vies de recompensa del cervell. En experiments amb animals, la cocaïna va fer que els nivells de dopamina augmentessin més de tres vegades respecte el nivell normal. S’estima que entre 14 milions i 20 milions de persones a tot el món consumeixen cocaïna i que en 2009 el mercat de la cocaïna va tenir un valor aproximat de 75 mil milions de dòlars.

La cocaïna en forma de crack ha estat classificada pels experts com la tercera droga més nociva i la cocaïna en pols, que causa un lleu subidón, com la cinquena més nociva. Al voltant del 21% de les persones que proven la cocaïna es tornaran dependents d’ella en algun moment de la seva vida. La cocaïna és similar a altres estimulants addictius, com la metamfetamina, que s’està convertint en un problema a mesura que està més disponible, així com succeeix amb l’amfetamina.

Article relacionat (en anglès): Efectes de la cocaïna. Pros i contres.

3. Nicotina

La nicotina és el principal principi addictiu del tabac. Quan algú fuma un cigarret, els pulmons absorbeixen ràpidament la nicotina i l’envien al cervell. Els panells d’experts de Nutt et al. van qualificar a la nicotina (tabac) com la tercera substància més addictiva.

Més de dos terços dels estatunidencs que van intentar fumar van reportar tornar-se dependents durant la seva vida. En 2002, l’OMS va estimar que hi havia més de mil milions de fumadors i s’estima que el tabac matarà a més de 8 milions de persones a l’any per a 2030. Els animals de laboratori tenen la sensatesa de no fumar. No obstant això, les rates pressionaran un botó per a rebre nicotina directament en el torrent sanguini, la qual cosa fa que els nivells de dopamina en el sistema de recompensa del cervell augmentin entre un 25% i un 40%.

Article relacionat (en anglès): Nicotina en cigarrets electrònics, la vinculació entre tabac i malalties del cor

4. Barbitúrics (sedants)

Els barbitúrics, també coneguts com a bales blaves, goril·les, nembies, pues i dames rosades, són una classe de substàncies que es van utilitzar inicialment per a tractar l’ansietat i per a induir el somni. Interfereixen amb la senyalització química en el cervell, l’efecte del qual és tancar diverses regions del cervell.

En dosis baixes, els barbitúrics causen eufòria, però en dosis més altes poden ser letals perquè suprimeixen la respiració. La dependència de barbitúrics era comú quan els medicaments estaven fàcilment disponibles amb recepta, però el seu consum ha disminuït dràsticament a mesura que altres medicaments els han reemplaçat. Això ressalta el paper que juga el context en l’addicció: si una droga addictiva no està àmpliament disponible, pot fer poc mal. Els panells d’experts de Nutt et al. van qualificar als barbitúrics com la quarta substància més addictiva.

5. Alcohol

Encara que és legal als EUA i el Regne Unit, els experts de Nutt et al. van puntuar una qualificació d’1.9 sobre un màxim de 3. L’alcohol té molts efectes en el cervell, però en experiments de laboratori en animals va augmentar els nivells de dopamina en el sistema de recompensa del cervell entre un 40% i un 360%, i com més bevien els animals, més augmentaven els nivells de dopamina.

Un 22% de les persones que han pres una beguda desenvoluparan dependència de l’alcohol en algun moment de la seva vida. L’OMS ha estimat que 2 mil milions de persones van consumir alcohol en 2002 i més de 3 milions de persones van morir en 2012 a causa del mal al cos causat per la beguda. L’alcohol també ha estat classificat com la droga més nociva per altres experts.

Article relacionat (en anglès): Cap quantitat d’alcohol és bona per a la salut general, diu un estudi mundial

 

Publicat originalment en anglès per Eric Bowman el 6 de gener de 2019 per a CNN Health.
Traduït i adaptat al castellà per LasDrogas.Info el 17 de gener de 2019.
Traduït i adaptat al català per En Plenes Facultats el 17 de gener de 2019.
Font original: http://bit.ly/CNNHealth_AddictiveDrugs

EPF – TRIA TRIAR: “Sou una puta merda! De debò, em podríeu haver matat!”

Després de la realització del curs TRIA TRIAR a la Universitat de les Illes Balears, els i les estudiants van fer interessants reflexions sobre el que van aprendre de la reducció de riscos en l’ús de drogues i de la promoció de sexualitats saludables.

La nostra companya Alicia del projecte Tria Triar, realitzant la formació de drogues en la UIB.

Durant el primer semestre de l’any acadèmic 2018-2019 van començar a desenvolupar-se diferents activitats programades per al que seria el curs Tria Triar, gestionat pel projecte En Plenes Facultats, a la Universitat de les Illes Balears, sobre la prevenció en l’ús de drogues i la promoció de sexualitats saludables.

D’aquesta manera, tant els com les estudiants de la universitat van rebre una formació presencial de 25 hores sobre aquestes temàtiques, amb l’objectiu que es convertissin en “amplificadors” dels missatges preventius entre els seus iguals, o bé, agents promotors de salut. Paral·lelament, el curs buscava potenciar altres dimensions com la ideació, el desenvolupament i la implementació d’activitats dinàmiques i participatives relacionades als hàbits saludables i així també millorar els coneixements i la informació respecte a les drogues i a les sexualitats, i treballar actituds a través del foment d’una perspectiva crítica i creixement personal.

Per a fomentar la participació dels i les estudiantes, el curs es podia convalidar per 1 crèdit de lliure elecció. Per a això, havien d’elaborar un “diari reflexiu“, el qual pretenia recollir tant les reflexions personals sobre l’experiència viscuda durant el curs, com els punts a enfortir i millorar en el desenvolupament i implementació d’aquesta formació.

I en la nostra aventura per aquests diaris, ens hem trobat amb unes reflexions molt interessants, a més d’artístiques. També va haver-hi els qui van elaborar material audiovisual que, de certa manera, resumia l’experiència… És que a vegades, una imatge (o un àudio) val més que mil paraules.

A continuació, els deixem per al seu delit, aquestes reflexions i material fotogràfic/musical que van elaborar els i les voluntàries del projecte Tria Triar sobre el que van aprendre durant la realització del curs i de les activitats preventives i promotores de salut. Ens han commogut i a més, ens alegra profundament que els hagi estat d’utilitat.

 

Material Audiovisual

Imatge creada per Laura, estudiant i voluntària del curs Tria Triar 2018

 

Imatge creada per María Rosario, estudiant i voluntària del curs Tria Triar 2018

Text i imatge creat per Alba Martín Roig, estudiant i voluntària del curs Tria Triar 2018.

 

Text i imatge creat per Alba Martín Roig, estudiant i voluntària del curs Tria Triar 2018.

 

Text creat per Alba, Aldy, Marta, estudiants i voluntari@s del curs Tria Triar 2018.

Algunes reflexions del voluntariat Tria Triar

Sofía.-

“El cursillo de Tria Triar, si para algo me ha servido, ha sido para abrime la mente. Esto demuestra la falta de información que tiene la mayoría de la sociedad acerca de las drogas y de su consumo. Además, yo creía que las campañas en contra de las drogas estaban bien realizadas, y cuando alguien las viera se lo pensaría dos veces antes de consumir. Ahora me doy cuenta de que éstas no ayudan en nada, puesto que dan poca (o ninguna) información acerca de los riesgos que pueden ocasionar, únicamente lanzan mensajes de que si lo haces, eres tonto o incluso cosas peores que esta.”

Petrina.-

“És interessant dir que es va estructurar molt bé la teoria ja que els primers dies es varen veure les drogues com a tal i més generalment i ja cap al final es varen concretar fent esment en les principals (entenent principals com a més consumides) per conèixer-ne els aspectes més rellevants de cada una d’aquestes. Dit en altres paraules, es va permetre primer crear una base sobre el tema i després anar afegint coneixement a aquest coneixement concretant la informació. A més, la forma de donar les explicacions no varen resultar avorrides ni pesades ja que eren molt visuals, dinàmiques i al mateix temps quedava clar.”

Pablo.-

“- ¡Sois una puta mierda! De verdad, ¡me podríais haber matado! ¡Enserio no sé qué os pasa en la cabeza! Y encima siempre vais de guays por la vida, pero en el fondo sois unos cobardes, que solo se divierten dejando en ridículo a los otros y no tienen ni los cojones para asumir las consecuencias. ¿Tú sabes lo asustado que he estado? ¿Sabes lo que es no recordar nada y sentirse como un imbécil? Cualquier persona me podría haber hecho lo que quisiese ¡y yo no me habría dado ni cuenta!

– Lo siento de verdad, sólo queríamos pasarlo bien – Respondió Edu avergonzado.

– ¿¡Que los sientes!? – Gritó Carlos mientras levantaba la mano para intentar pegarle un puñetazo, pero en el último momento se paró.”

Cristina Pons.-

“Tot i això, el grup es mostra obert, amb diferents mentalitats i ideologies, que per a mi és de les coses més importants en les relacions, ja que dona vida i varietat a les interaccions entre persones, i el més important és que ajuda a créixer, tolerar però sobretot a aprendre. Així que per aquesta part estic contenta d’haver començat, per dos motius: el primer aquest just ara exposat, el segon per haver sortit de la meva zona de confort i fer altres activitats que es surten una mica del “pla curricular”. Finalment, puc dir que estic contenta del grup que hem estat. M’hi he sentit còmoda, i que cada una podíem ser nosaltres mateixes sense que ningú fos jutjada. És una cosa que consider necessari agrair, i que val la pena mencionar.”

Aina.-

“Crec que aquest curs ha sigut molt interessant, he après coses noves i he aprofundit en allò que coneixia un poc per damunt. Crec que me serà molt útil per al meu futur professional i en el present, ja que aquests coneixements són molt necessaris. Les activitats pràctiques han sigut molt divertides i entretingudes, ha sigut una experiència nova molt productiva i útil i recomanaria el curs a totes les persones, encara que la seva carrera no estigui relacionada amb aquests temes trob que tothom hauria d’aprendre i interessar-se per ells.”

Araceli.-

“Y por último los talleres, me han gustado bastante, pero considero que tendríamos que tener un poco más de horas para poder realizar un mejor taller con más actividades, y que no se repitieran siempre los mismos de cada año, por ejemplo, si este año se ha hablado de educación sexual, el año que viene intentar hacer algún otro taller diferente. Esto lo digo porque hay temas también importantes como las drogas que se consumen bastante y la gente las desconoce totalmente, pero claro, al gustarnos más la educación sexual y, que es importante, pues nos pareció más divertido hablar sobre el tema.”

Sebastià.-

“Aquest curs ha sigut una bufada de vent per a que el meu vaixell segueixi navegant sense contaminar l’aigua. Seguiré tenint la vela posada per a que cada persona o grup que aparegui en el meu dia a dia pugui fer-me valorar un llenguatge i una prevenció de comportaments digne d’admirar. Donem les gràcies a qui és conscient de la repercussió dels nostres actes enfront dels altres i que manté activa una conducta respectuosa.”

Maria Salvà.-

“No es tracta de dir no, sinó de poder decidir, amb total llibertat i en qualsevol moment si sí o si no. També crec que és important alliberar-nos dels estigmes i prejudicis que envolten aquesta temàtica i que, en bona part, sorgeixen de la desinformació. Per altra banda, m’agradaria recalcar com d’important és l’educació. Les drogues no desapareixeran. No obstant, la informació al respecte podria ser una finestra oberta al consum responsable. A més, tenint en compte que aquest consum irresponsable també està lligat amb pràctiques sexuals insegures i no plaents, faig una petita reivindicació a la necessitat urgent d’utilitzar, una vegada més, l’educació com a arma per lluitar contra una societat que té la pornografia com educadora sexual.”

Maribel.-

“Para acabar quiero que tengáis en cuenta esta frase y es que la libertad de una persona acaba donde empieza la de otra. Puedes hacer lo que quieras y como quieras siempre y cuando no le estés quitando a otra persona sus libertades, sus opiniones o su vida.”

María del Mar.-

“Un aspecte que he valorat molt ha estat poder desconnectar per poder connectar totalment a través de simplement deixar el mòbil en el moment d’entrar a la classe, perquè això m’ha permès tenir una experiència molt més satisfactòria. Ha estat una oportunitat per poder veure que la necessitat d’estar juntament a ell a tots els llocs on anem durant al dia no és real, i que es pot connectar amb la gent de forma més senzilla.”

Cristina Alcaide.-

“Podemos empezar diciendo que ha sido todo un gusto poder haber asistido a un curso como este. Me he sentido cómoda y realizada asistiendo y participando en él. Durante estas semanas no cabe duda de que he aprendido muchísimo, de que he abierto más la mente y he comprendido muchos más aspectos.”

Melanie.-

“La verdad es que ha estado muy guay, todo muy dinámico no como las clases de la universidad. Me ha gustado mucho. La verdad es que la actividad fue muy interesante, cada grupo buscó información y fue una manera de reconocer efectos y características de las diferentes drogas.”

José.-

“No dejemos de apoyar a quien consume

desde las anfetaminas hasta el azúcar

si lo necesitas, aquí tienes a quien aferrarte

y con quien buscar alternativas para la vida disfrutar

 

Pues no soy el más apropiado para tratar el tema

porque no llevo la mochila que llevan ellas

pero es para mí más razón para luchar por lo que crea

para ayudar a que se liberen de sus cadenas.”

Clarisse Guimarães.-

“Creo que he tomado una buena decisión cuando resolví hacer el curso Tria Triar: aprendí cosas nuevas, repasé conceptos, conocí nuevas perspectivas de abordar la prevención… pero lo más importante que aprendí con este curso fue que es muy importante intentar ver las cosas desde otros puntos de vista, que no hay verdades absolutas, y que aún que pensemos que ya conocemos algo, siempre podemos aprender sobre ello.”

Més prevenció sobre drogues a les universitats catalanes!

Estem molt contentes que es reconegui el nostre treball com a projecte En Plenes Facultats, perquè estem des del 1999 dedicades a la prevenció i reducció de riscos en el consum de drogues i la promoció de les sexualitats saludables en contextos universitaris!

Estudiants de la Universitat de Barcelona del campus Mundet, elaborant l’activitat preventiva

Dos campus més, un de la Universitat de Barcelona i l’altre de la Universitat de Lleida, s’afegeixen als programes de prevenció a les universitats.

És possible que si algun dia camineu per un campus universitari topeu amb una de les activitats de prevenció i promoció de la salut que des de fa anys es duen a terme a les universitats catalanes amb el suport de la Sub-direcció General de Drogodependències.

Un dels èxits d’aquests programes és que es basen en la metodologia entre iguals, i això vol dir que són els mateixos grups d’estudiants, prèviament formats, els qui duen a terme accions per a aquests col·lectius universitaris.

Els universitaris constitueixen una població molt important en la qual es pot incidir en la prevenció de drogues, sobretot per dos motius. En primer lloc, per la seva edat i fase de cicle vital, que acostumen a associar-se a més autonomia i sensació de llibertat, que fan que sigui clau que puguin disposar d’informació sobre drogues per a la presa de decisions saludables i de menys risc. I, en segon lloc, com a futurs professionals de diferents àmbits, com la psicologia, la comunicació, el dret, la medicina, la infermeria, etc., en què els coneixements adquirits a través d’aquesta experiència poden formar part del seu bagatge i coneixement acadèmic i personal.

Actualment hi participen la Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Universitat de Vic, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Rovira i Virgili, Tecnocampus, Escola d’Infermeria, Universitat Ramon Llull, Universitat Abat Oliva i Fundació Universitària del Bages.

Els programes arriben als diferents campus de la mà de les entitats especialitzades Fundació Salut i Comunitat, Fundació Autònoma Solidària, Fundació Àmbit Prevenció i Associació Promoció i Desenvolupament Social, que des de fa anys duen a terme amb èxit aquestes intervencions en l’àmbit universitari.

La majoria dels programes inicien les activitats amb la captació d’alumnat voluntari, que participa en una formació de 25 hores, com a mínim, que els capacita perquè siguin agents de salut dels programes i que, alhora, es pot convalidar per crèdits ECTS. En el darrer curs 223 estudiants van ser voluntaris d’aquests programes.

Un cop els estudiants han estat formats, duen a terme actuacions de sensibilització i altres activitats preventives, sempre supervisades per equips professionals, que poden consistir en un punt informatiu itinerant o bé en accions amb el motiu de diades concretes o en tallers a les aules, i també en la presència a les xarxes socials. Un dels programes organitza un concurs anual de vídeos realitzats per l’alumnat sobre prevenció i drogues. Enguany (any 2018) s’inicia la vuitena edició del concurs “Drogues: el teu punt de mira”, en el qual al llarg de les edicions s’han recollit més de 130 vídeos.

El darrer curs s’estima que al voltant de 10.000 estudiants van beneficar-se d’aquests programes.

Tots aquests programes sobre prevenció de drogues tenen presència a les xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram, etc.), que esdevenen un punt clau per arribar al col·lectiu al qual s’adrecen.

Reflexions sobre sexe, drogues i altres viatges de plaure

Enhorabona! Tenim nou material sobre #Sexe&Drogues

Els presentem el nou material sobre sexe, drogues i altres viatges de plaure. Est consisteix en un llibret en el qual l’equip d’En Plenes Facultats, ens mostra la relació entre l’ús de drogues i relacions sexuals dirigint-se així a totes les persones que vulguin, o no, tenir relacions sexuals amb consum d’alcohol i/o altres substàncies.

Avui et presentarem les primeres pàgines d’aquest viatge: la Portada, Com s’interpreta aquest quadern?, De què va aquest viatge de Sexe&Drogues? i Quins són els punts d’interès en aquest viatge? Aquests capítols són imprescindibles per poder entendre la resta del llibret i del viatge. Esperem que ho gaudeixis!

Està atent@! Durant els propers dies anirem revelant les següents parades del viatge, com per exemple, en alcohol, estimulants, psicodèlics i altres substàncies per entendre millor com és la combinació #Sexe&Drogues.

Si tens inquietuds sobre aquest tema, no dubtis a contactar-nos al correu epf@fsyc.org. T’ajudarem amb el respecte que mereixes i la confidencialitat que necessites.

Si cerques més informació, visita’ns també a les nostres Xarxes Socials:

Facebook: @enplenasfacultades
Instagram: @enplefac
Twitter: @EPfacultades

Portada - Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de placer

Portada – Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de placer

 

¿Cómo interpretar este cuaderno? - Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de placer

¿Cómo interpretar este cuaderno? – Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de placer

 

¿De qué va este viaje? - Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de placer

¿De qué va este viaje? – Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de palcer

 

Puntos de interés - Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de placer

Puntos de interés – Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de placer

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Re-inici a la universitat

Ja va acabant l’estiu i amb això torna a començar una nova estació, com totes, carregada de reptes. Algunes persones començaran a la universitat i altres continuaran amb els seus estudis o amb uns altres i, sigui com sigui, començarà el calendari de formació.

Entre les noves professores i professors, matèries, companyes i companys de classe, edificis i aules, també apareixen altres activitats com conferències, tallers i cursos que, de vegades, tenen a veure amb els estudis i, de vegades, no, però pel motiu que sigui, capten la nostra atenció.

Així, hi ha persones que decideixen dedicar part del seu temps lliure en passar algunes hores més a la universitat i, en aquest cas, participant al curs Tria Triar (En Plenes Facultats) a la Universitat de les Illes Balears, on s’ofereix al col·lectiu estudiantil universitari informació i formació sobre:

  • Les conductes addictives, siguin químiques o no químiques.
  • Els riscos associats i les pautes per minimitzar-los.
  • Informació sobre la perspectiva de gènere i les violències sexuals als espais d’oci.
  • Les conductes eròtiques i sexuals saludables.

S’organitza a través de formacions teòriques, activitats informatives-preventives i la dinamització dels Campus Universitaris als quals el projecte intervé. Aquesta dinamització es basa en la formació i capacitació d’una xarxa de persones agents de promoció de la salut dins de cada universitat, les quals s’encarreguen de desenvolupar les activitats dirigides a multiplicar els missatges preventius entre altres persones que també estudien a la universitat, és a dir, entre els seus iguals.

Anar a la universitat no és només aprendre teories, resoldre exercicis, comentar texts i aprovar exàmens; es tracta, també, de créixer emocionalment i de vegades és una qüestió d’obrir portes de la consciència.

Si ens fem la pregunta: quin paper representen les persones joves a la societat? Podem respondre que la publicitat, les persones adultes i tantes altres fonts d’influència llancen missatges que de vegades són contradictoris amb la idea que tenen de sí mateixes. Així, s’ha d’aprendre a gestionar les emocions als diferents espais als quals ens trobem i la universitat és un d’ells. Si no havien aparegut abans, la joventut pot entrar en contacte amb unes realitats de consum de substàncies a les quals ha de fer front, també al fet de prendre més decisions, informar-se amb ull crític, posar límits, resoldre dubtes, desmuntar prejudicis i acceptar realitats que no se’ls hi havien mostrat o que se’ls hi havien negat, entre altres.

Les experiències durant aquests anys, han donat lloc a valoracions per part de les i els estudiants, com les següents:

“Interactuar a classe i poder fer dinàmiques al campus”, 2018

“Els debats entre alumnat i docent”, 2018

“Confirmar que la societat està poc implicada”, 2018

“Poder posar en pràctica els coneixements teòrics”, 2018

“El canvi de perspectiva que ha donat sobre els meus propis coneixements”, 2018

“M’ha agradat molt que el taller m’hagi aportat els coneixements necessaris per tenir una visió més crítica i àmplia sobre el món de les drogues”, 2018

“Crec que a la UIB feien falta activitats com aquestes, ja que moltes persones estudiants no saben de molts aspectes del que vàrem informar”, 2017

“Trobo que es una bona forma de, a més d’obtenir coneixements, conèixer més gent de l’àmbit universitari”, 2017

Preparant activitats

Des d’aquí volem donar les gràcies a totes les persones estudiants que han participat d’alguna forma al projecte, a aquelles persones de les universitats i de les administracions que ens han recolzat durant tots aquests anys i sobretot confiem en què les llavors que anem sembrant en elles, tinguin com a resultat unes plantes ben resistents per a la vida que ens toca viure i gaudir.

I com a mostra, podeu llegir uns dels diaris reflexius que ens va enviar un estudiant que va participar al curs.

DIARIO DE UN MÓVIL, Antoni Cerdà Fullana

* Imatge guanyadora del concurs de fotografia: “Si no aturam de contaminar, aquest serà el futur, Amina Claire Cadiñanos Chapman

Autora: Alicia Bustos Vargas, EPF Balears

El cànnabis terapèutic i les associacions: una lluita contra l’estigma

Quina és la situació del cànnabis medicinal a escala global? És el mateix el THC que el CBD? Hi ha masclisme en l’àmbit del cànnabis i les associacions?

“[…] els que busquen tractament mèdic amb cànnabis són sovint estigmatitzats. Primer cal assumir que la majoria de les persones usen drogues d’algun tipus. Un cop acceptat això caldrà avaluar com responem als usuaris de drogues. Proposem simples avenços en les nostres actituds al voltant de les drogues i les persones que les usen”.

Parlem d’això i d’altres temàtiques relacionades amb associacions internacionals i nacionals favorables a l’ús del cànnabis medicinal en el marc del festival Spannabis, que va tenir lloc a Barcelona el passat mes de març.

A la primera ponència de les World Cannabis Conferences de la Fira Spannabis 2018 hi ha Garazi Rodríguez, educadora a Metzineres, de la Fundació Salut i Comunitat. Garazi Rodríguez  explica com treballen amb “dones supervivents de formes d’exclusió interconnectades”, dones que han usat o usen droga i que han passat per situacions de violència i exclusió.

Maite Paillet, de Muyeres y Cannábis explica que a Holanda, bressol dels coffeeshops, les dones no acostumen a ser “dealers” o expenedores de productes cannàbics. En l’entorn del cànnabis d’aquí, denuncia Pailley, passa el mateix. A més d’intentar estar presents i d’incidir a tots els espais sobre la qüestió de la regularització, Maite Paillet ens explica la iniciativa d’un calendari amb homes que il·lustren els mesos i les llunes per germinar les llavors de la planta. Muyeres és una iniciativa nascuda a Gijón que ara  agrupa dones d’Astúries, Galícia, Cantàbria i Castella i Lleó; l’associació també és motor de REMA, la Red Española de Mujeres Antiprohibicionistas.

En una ponència de caire científic coincidim amb l’Albert Estrada, metge especialista en bioquímica clínica. Estrada atén pacients que valoren començar un tractament amb cànnabis o que ja en fan algun. També treballa en reducció de riscos i en formació, i col·labora amb associacions cannàbiques com RDM i Greenage. El doctor Estrada ens remet a informes elaborats per la International Association for Cannabinoid Medicines, una fundació internacional que vol promoure la investigació sobre el cànnabis i els seus usos medicinals:

“La investigació en el camp de l’endocannabinologia se situa en un punt immediatament anterior al gran boom que podem esperar que es produeixi en els propers anys. Estem redescobrint les oportunitats que ofereix el cànnabis, però encara falta un últim impuls per llançar-nos de debò a l’exploració que aquesta matèria mereix.Tenim molta informació a nivell bioquímic, cel·lular i molecular, i tenim proves empíriques del que la substància provoca en éssers humans. El cànnabis ens acompanya des de fa més de 5.000 anys, però tenim un gran desconeixement del seu ús clínic, i això dificulta la seva aplicació sanitària. Aquest desconeixement té el seu origen en la persecució del cànnabis iniciada cap a la meitat del segle passat, que precisament coincideix amb el període de desenvolupament de la farmacologia. Això ha impedit que el coneixement sobre les propietats medicinals del cànnabis es desenvolupés en peu d’igualtat a la resta d’alternatives farmacològiques”.

Pel que fa a la regularització, defensada tant per la Unió de pacients per la regularització del cànnabis (UPRC) com per l’organització ICEERS, el doctor Estrada ens respon: “Cal una regularització adequada de l’ús del cànnabis i dels seus derivats, tant amb finalitat lúdica com terapèutica. La regularització és imprescindible per combatre els problemes que genera la legislació actual”. Però Estrada no és optimista en relació a avenços en polítiques sociosanitàries en el sector, sobretot donat el context polític actual a l’Estat espanyol.

També li preguntem sobre les garanties de producció: “Avui, la millor garantia de producció i accés segueix sent, sota el meu punt de vista, la producció pròpia. És l’única manera d’assegurar-nos que no tindrem pesticides ni altres contaminants en el producte que consumim. Malauradament, sobretot en el cas dels pacients, aquesta opció no sempre és viable”. Li preguntem pel CBD, el derivat “estrella” del cànem terapèutic: ”En el cas del CBD tenim productes de salubritat garantida, com ara els d‘ENDOCA, que produeix seguint els estàndards farmacèutics. Però això, és clar, suposa un increment en el cost al que el pacient ha de fer front. En el cas dels productes il·legals, com el THC, ni tan sols disposem d’aquesta opció”.

“El Cannabidiol (CBD) és un fitocannabinoide que modula l’activitat dels receptors CB1 i CB2 i, per tant, de retruc, també modula l’efecte tant dels cannabinoides exògens com el THC o com els nostres propis endocannabinoides (anandamida, 2-AG…). Però m’imagino que això no es el que més ens interessa saber. Des d’un punt de vista pràctic, el CBD, igual que el THC o que qualsevol altra substància, té una sèrie de propietats que poden resultar d’interès per a determinats pacients. La més destacable és la seva capacitat com a neuroprotector. Protegeix el nostre sistema nerviós central i té un efecte anti-inflamatori: en alguns casos pot ser relaxant i ajudar-nos a alleujar el dolor, però en general el THC és superior, en aquest últim aspecte. Un altre dels punts forts del CBD, com a modulador que és, és la seva capacitat de pal·liar alguns dels efectes secundaris negatius del THC, de manera que molt sovint la millor manera d’emprar-los mèdicament és de forma combinada.Tot i que pot produir certa somnolència, a diferència del THC el CBD no “col·loca”, i per tant no està perseguit. El CBD és una substància amb un perfil de seguretat altíssim. Actualment s’està emprant amb èxit i en dosis elevades per tractar casos d’epilèpsia infantil refractària, a l’Amèrica Llatina, i fins ara ha mostrat una falta de risc incontestable”.

L’associació UPRC, que col·labora amb ICEERS, ha estat present a la fira d’abast internacional per donar-se a conèixer entre el públic i els mitjans assistents. Energy Control Internacional, un projecte de l’Associació Benestar i Desenvolupament, també es troba entre les associacions acreditades. Per la seva banda, algunes associacions cannàbiques ofereixen suport en cas de consciència d’addicció.

Inscripció al curs “Salut, drogues i sexualitats” a la UB

Vols ser agent de salut i participar en una acció preventiva a la Universitat?

Vols rebre una formació gratuïta en temes de prevenció, drogues i sexualitats?

AILLAT_LOGO

T’oferim un curs de 25 hores, amb opció de reconeixement d’1 crèdit de lliure elecció.
L’horari del curs serà els dimecres de 15 a 17 hores.
Comencem el 21 de febrer a Campus Mundet.
 Si t’interesa participar i vols reservar la teva plaça, clica abaix i fes la teva inscripció. Les places són limitades

INSCRIPCIÓ

Inscripcions curs “Salut, drogues i sexualitats” a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

Vols ser agent de salut i participar en una acció preventiva a la Universitat o en col·laboració amb Komando Nits Q Tarragona?

AILLAT_LOGO
T’oferim un curs gratuit de 25 hores, amb opció de reconeixement d’1 crèdit de lliure elecció.
L’horari del curs serà els dilluns de 15 a 18 hores.
Comencem el 12 de febrer a Campus Catalunya.
 Si t’interesa participar i vols reservar la teva plaça, clica abaix i fes la teva inscripció. Les places són limitades