Entrades

Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

La sensibilització i la prevenció sobre els riscos del consum d’alcohol és responsabilitat de tota la societat. És cosa de tothom.

Poster Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Poster Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Des de l’administració, els municipis, qui organitza festes i  esdeveniments, les empreses productores de begudes alcohòliques, els cossos de seguretat, els i les comerciants, els centres educatius, els i les professionals de la salut, els mitjans de comunicació, les famílies, el grup d’amistats, i un mateix.

Aquesta campanya vol posar l’accent en la importància de la prevenció comunitària, per conscienciar a tots els agents que treballen en sectors que tenen una incidència directa en intervencions preventives comunitàries com són: comerciants, empresaris o treballadors en espais d’oci nocturn, cossos de seguretat (mossos, policia local), etc.

I també per a tota la ciutadania, que a nivell individual tenim una incidència i responsabilitat en els riscos associats al consum d’alcohol tant per un mateix com per a tercers.

#alcohol #responsabilitatdetothom

 

LA SENSIBILITZACIÓ SOBRE ELS RISCOS ASSOCIATS AL CONSUM D’ALCOHOL ÉS RESPONSABILITAT DE:

  • L’administració quan promou polítiques preventives efectives.
  • Els municipis quan destinen recursos per promoure espais d’oci saludables, atractius i segurs, per a tothom.
  • Qui organitza festes i esdeveniments quan apliquen bones pràctiques en dispensació d’alcohol en barraques, locals i barres.
  • Les empreses productores de begudes alcohòliques quan eviten fer campanyes de promoció adreçades a joves i menors i adverteixen dels aspectes legals en l’etiquetatge.
  • Els cossos de seguretat quan promouen el respecte i el compromís amb la normativa.
  • Els i les comerciants quan dispensen begudes alcohòliques només a majors d’edat.
  • Els centres educatius quan implementen programes de prevenció en què els joves reflexionen i debaten sobre el consum.
  • Els i les professionals de la salut quan detecten consums de risc i assessoren per disminuir-los.
  • Els mitjans de comunicació quan treballen la informació de forma rigorosa i no alarmista.
  • Les famílies quan eduquen els seus fills i filles en la reflexió i l’exemple, actuant com a model.
  • El grup d’amistats quan es diverteixen de forma sana, respectuosa i tenen cura entre ells i elles.
  • Un mateix quan es compromet amb la seva salut i la de les altres persones.

Díptic

Fes clic en la següent imatge i descarrega el díptic de la campanya

Portada Díptic - Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Portada Díptic – Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Fes clic en la següent imatge i descarrega el poster de la campanya

Poster - Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Poster – Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

La prevenció comunitària

La prevenció comunitària pot ser considerada des d’un doble vessant: d’una banda, com una metodologia de treball que pretén assolir uns determinats objectius col·lectius mitjançant la mediació professional i, de l’altra, com un àmbit d’actuació (intervenir sobre un barri, un municipi o un grup de població determinat que comparteix un sentiment d’identitat pròpia perquè els seus membres tenen en comú una cultura, un sentiment d’identitat, uns valors i unes normes).

Els components de les intervencions comunitàries són els vincles recíprocs que s’estableixen, la interacció, el sentit de pertinença i la solidaritat. I a partir d’aquest reconeixement es pretén assolir un canvi “des de baix”, perquè les persones i els grups socials són considerats agents potencials de canvi, i no només com a receptors de solucions dissenyades per professionals. En aquest sentit, la implicació de la comunitat és un component necessari per assolir una prevenció eficaç al costat de l’Administració quan promou polítiques preventives efectives. “GUIA DE RECOMANACIONS PER A LA PREVENCIÓ COMUNITÀRIA EN L’ÀMBIT DE LES DROGUES”.

En l’ampli ventall de la prevenció comunitària, hi ha dos conceptes que enguany es volen destacar:

Prevenció ambiental

Law Enforcement

Video testimonial

Fes clic en la següent imatge i veu el vídeo de la campanya

Video testimonial - Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Video testimonial – Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

 

Notícia publicada originalment per l’Agència de Salut Pública de Catalunya en http://drogues.gencat.cat el 12/11/2018

Publicació original: http://drogues.gencat.cat/ca/ciutadania/menys_es_millor/campanya-2017-lalcohol-es-responsabilitat-de-tothom/

El cànnabis terapèutic i les associacions: una lluita contra l’estigma

Quina és la situació del cànnabis medicinal a escala global? És el mateix el THC que el CBD? Hi ha masclisme en l’àmbit del cànnabis i les associacions?

“[…] els que busquen tractament mèdic amb cànnabis són sovint estigmatitzats. Primer cal assumir que la majoria de les persones usen drogues d’algun tipus. Un cop acceptat això caldrà avaluar com responem als usuaris de drogues. Proposem simples avenços en les nostres actituds al voltant de les drogues i les persones que les usen”.

Parlem d’això i d’altres temàtiques relacionades amb associacions internacionals i nacionals favorables a l’ús del cànnabis medicinal en el marc del festival Spannabis, que va tenir lloc a Barcelona el passat mes de març.

A la primera ponència de les World Cannabis Conferences de la Fira Spannabis 2018 hi ha Garazi Rodríguez, educadora a Metzineres, de la Fundació Salut i Comunitat. Garazi Rodríguez  explica com treballen amb “dones supervivents de formes d’exclusió interconnectades”, dones que han usat o usen droga i que han passat per situacions de violència i exclusió.

Maite Paillet, de Muyeres y Cannábis explica que a Holanda, bressol dels coffeeshops, les dones no acostumen a ser “dealers” o expenedores de productes cannàbics. En l’entorn del cànnabis d’aquí, denuncia Pailley, passa el mateix. A més d’intentar estar presents i d’incidir a tots els espais sobre la qüestió de la regularització, Maite Paillet ens explica la iniciativa d’un calendari amb homes que il·lustren els mesos i les llunes per germinar les llavors de la planta. Muyeres és una iniciativa nascuda a Gijón que ara  agrupa dones d’Astúries, Galícia, Cantàbria i Castella i Lleó; l’associació també és motor de REMA, la Red Española de Mujeres Antiprohibicionistas.

En una ponència de caire científic coincidim amb l’Albert Estrada, metge especialista en bioquímica clínica. Estrada atén pacients que valoren començar un tractament amb cànnabis o que ja en fan algun. També treballa en reducció de riscos i en formació, i col·labora amb associacions cannàbiques com RDM i Greenage. El doctor Estrada ens remet a informes elaborats per la International Association for Cannabinoid Medicines, una fundació internacional que vol promoure la investigació sobre el cànnabis i els seus usos medicinals:

“La investigació en el camp de l’endocannabinologia se situa en un punt immediatament anterior al gran boom que podem esperar que es produeixi en els propers anys. Estem redescobrint les oportunitats que ofereix el cànnabis, però encara falta un últim impuls per llançar-nos de debò a l’exploració que aquesta matèria mereix.Tenim molta informació a nivell bioquímic, cel·lular i molecular, i tenim proves empíriques del que la substància provoca en éssers humans. El cànnabis ens acompanya des de fa més de 5.000 anys, però tenim un gran desconeixement del seu ús clínic, i això dificulta la seva aplicació sanitària. Aquest desconeixement té el seu origen en la persecució del cànnabis iniciada cap a la meitat del segle passat, que precisament coincideix amb el període de desenvolupament de la farmacologia. Això ha impedit que el coneixement sobre les propietats medicinals del cànnabis es desenvolupés en peu d’igualtat a la resta d’alternatives farmacològiques”.

Pel que fa a la regularització, defensada tant per la Unió de pacients per la regularització del cànnabis (UPRC) com per l’organització ICEERS, el doctor Estrada ens respon: “Cal una regularització adequada de l’ús del cànnabis i dels seus derivats, tant amb finalitat lúdica com terapèutica. La regularització és imprescindible per combatre els problemes que genera la legislació actual”. Però Estrada no és optimista en relació a avenços en polítiques sociosanitàries en el sector, sobretot donat el context polític actual a l’Estat espanyol.

També li preguntem sobre les garanties de producció: “Avui, la millor garantia de producció i accés segueix sent, sota el meu punt de vista, la producció pròpia. És l’única manera d’assegurar-nos que no tindrem pesticides ni altres contaminants en el producte que consumim. Malauradament, sobretot en el cas dels pacients, aquesta opció no sempre és viable”. Li preguntem pel CBD, el derivat “estrella” del cànem terapèutic: ”En el cas del CBD tenim productes de salubritat garantida, com ara els d‘ENDOCA, que produeix seguint els estàndards farmacèutics. Però això, és clar, suposa un increment en el cost al que el pacient ha de fer front. En el cas dels productes il·legals, com el THC, ni tan sols disposem d’aquesta opció”.

“El Cannabidiol (CBD) és un fitocannabinoide que modula l’activitat dels receptors CB1 i CB2 i, per tant, de retruc, també modula l’efecte tant dels cannabinoides exògens com el THC o com els nostres propis endocannabinoides (anandamida, 2-AG…). Però m’imagino que això no es el que més ens interessa saber. Des d’un punt de vista pràctic, el CBD, igual que el THC o que qualsevol altra substància, té una sèrie de propietats que poden resultar d’interès per a determinats pacients. La més destacable és la seva capacitat com a neuroprotector. Protegeix el nostre sistema nerviós central i té un efecte anti-inflamatori: en alguns casos pot ser relaxant i ajudar-nos a alleujar el dolor, però en general el THC és superior, en aquest últim aspecte. Un altre dels punts forts del CBD, com a modulador que és, és la seva capacitat de pal·liar alguns dels efectes secundaris negatius del THC, de manera que molt sovint la millor manera d’emprar-los mèdicament és de forma combinada.Tot i que pot produir certa somnolència, a diferència del THC el CBD no “col·loca”, i per tant no està perseguit. El CBD és una substància amb un perfil de seguretat altíssim. Actualment s’està emprant amb èxit i en dosis elevades per tractar casos d’epilèpsia infantil refractària, a l’Amèrica Llatina, i fins ara ha mostrat una falta de risc incontestable”.

L’associació UPRC, que col·labora amb ICEERS, ha estat present a la fira d’abast internacional per donar-se a conèixer entre el públic i els mitjans assistents. Energy Control Internacional, un projecte de l’Associació Benestar i Desenvolupament, també es troba entre les associacions acreditades. Per la seva banda, algunes associacions cannàbiques ofereixen suport en cas de consciència d’addicció.

Coses que hauries de saber abans de consumir poppers.

“Els poppers, limpiacabezales, relaxants anals o com vulgui que els truquis fan olor de dissolvent de pintura i provoquen una sensació de pujada al cap. Hi va haver un temps, als vint, en què els consumia molt i ara, cada vegada que em fallen les sinapsis o pateixo una llacuna en la memòria a curt termini, em pregunto el dany irreparable m’hauran causat”.

1515989321717-poppers-body

El popper és nitrit d’amil, una substància química que pertany a la classe dels nitrits de llogo. Va ser sintetitzat per primera vegada en 1844 pel químic francès Antoine Balard, qui va observar que la substància provocava la relaxació de la musculatura llisa i dilatava les artèries. La troballa de seguida va portar a l’ús de la substància com a remei per a l’angina de pit, una malaltia provocada per la disminució del retorn venós.

Avui dia, el seu ús no és tan medicinal. Els sex shops solen comercialitzar-lo en petits flascons amb cridaners noms com TNT, Thrust o Ram, i etiquetes en les que gairebé sempre es ven com si fos un producte innocu, com ambientador o netejador de vinils. Però ningú fa servir Thrust per netejar la seva jaqueta de pell. De fet, el consum de poppers està molt estès en clubs, soterranis i dormitoris per col·locar-se i augmentar el plaer durant el sexe.

I és que, potser amb més raó que en altres casos, el nitrit d’amil realment provoca una pujada. La sang bombeja cap al cap i produeix una agradable sensació polsant i de mareig. L’efecte resulta encara més lògic després de sentir les explicacions de la doctora Aifric Boylan, mèdica generalista i directora del servei mèdic Qoctor.

“El nitrit d’amil relaxa la musculatura llisa de les parets dels vasos sanguinis, la qual cosa provoca un augment del flux sanguini cap al cos”, em va explicar per telèfon. “Això pot produir efectes físics i mentals que solen durar uns pocs minuts: eufòria, augment de la libido, desinhibició, major sensibilitat a la pell i relaxació de les parets de l’anus i la vagina”.

Però compte, perquè el amil no és tot meravella, arc de sant Martí i anys dilatats: el popper també pot anar acompanyat de símptomes no tan agradables com mal de cap, de pit, sagnat del nas i disfunció erèctil temporal.

“No hi ha constància que el amil provoqui molts problemes a llarg termini, però sí que hi ha riscos a curt”, afegeix Boylan.

“Amb el temps es pot arribar a desenvolupar una reacció al·lèrgica. Un altre símptoma estrany però greu és la metahemoglobinèmia, és a dir, que la sang deixi de transportar oxigen. Això pot ser mortal i passaria si algú arribés a empassar popper en lloc de inhalar “.

I té raó: al gener de l’any passat, un noi de 22 anys va morir al festival Rainbow Serpent després d’haver ingerit popper. No obstant això, la majoria dels problemes associats al consum d’amil sorgeixen arran de dolències ja existents o per la interacció amb altres drogues.

“Si una persona és susceptible de patir glaucoma -malaltia caracteritzada per l’elevada pressió sanguínia en els ulls-, l’amil pot empitjorar la seva situació. Així mateix, algú que tingui problemes circulatoris o de cor podria patir conseqüències impredictibles consumint amil causa dels sobtats canvis de pressió sanguínia que aquest provoca. I per a una persona que estigui sota tractament per disfunció erèctil amb fàrmacs com la Viagra, els poppers podrien disminuir greument la pressió sanguínia i provocar una embòlia “.

Com passa amb qualsevol altra substància de consum recreatiu, el millor és ser prudent. No abusis i procura no barrejar els poppers amb una altra droga que pogués aguditzar els seus efectes.

Però, seguir aquestes indicacions vol dir que és segur consumir poppers amb moderació? En poques paraules: potser. Depèn de qui el consumeixi; hi ha persones que reaccionen pitjor que altres, però en qualsevol cas, cal assenyalar que no hi ha proves que suggereixin que esnifar poppers de tant en tant produeixi danys cerebrals.

“Sens dubte és menys nociu que moltes altres drogues recreatives i no produeix dependència física”, explica Boylan. “Encara hi ha persones que després de consumir una mínima quantitat poden experimentar efectes secundaris desagradables o canvis en la conducta.”

“Igual que amb qualsevol altra droga recreacional, els efectes del popper són impredictibles en cada cas”.

Por Gavin Butler; traducido por Mario Abad

Ilustraciones por Ashley Goodall

Fuente: https://www.vice.com/es/article/3k5j3y/efectos-en-el-cerebro-del-popperPor

La moda de les cigarretes electròniques, nova porta al tabaquisme entre els joves

Salut alerta que pot fer revertir la baixada de joves fumadors dels últims anys

Fuente: CCMA.cat

Fuente: CCMA.cat

La moda de les cigarretes electròniques, o vapejadors, entre els joves i adolescents preocupa les autoritats sanitàries perquè no són del tot innòcues i són una nova porta d’entrada al tabaquisme.

Les campanyes de prevenció del tabaquisme i la llei que en prohibeix l’ús a la majoria d’espais públics han afavorit que el consum del tabac entre els adolescents s’hagi reduït a gairebé la meitat en l’última dècada.

Fuente: CCMA.cat

Fuente: CCMA.cat

 

 

El 2004, fumaven un 23% dels joves d’entre catorze i divuit anys. Actualment, aquest percentatge s’ha reduït a l’11 per cent.

Però ara, una nova moda entre els adolescents pot revertir aquesta tendència: són les cigarretes electròniques.

No en diuen fumar, en diuen “vapejar”, perquè no expiren fum, sinó vapor d’aigua barrejat amb essències de gustos tan atractius com maduixa, vainilla o xocolata.

L’Ariadna i l’Emma diuen que té bon gust i no perjudica els pulmons.

 

 

“Primer ho vaig provar per curiositat, en veure que tothom ho feia, i està bé perquè pots triar els gustos i són bons.”
“És una manera de fumar que no fa malbé els pulmons.”

 

Però això no és del tot cert, i els pares se’n refien o no ho veuen tan perillós.

 

No es pot vendre a menors

Igual que el tabac, aquest producte tampoc es pot vendre a menors d’edat. Però molts adolescents n’aconsegueixen a través d’algun amic, germà gran, o fins i tot dels pares, que prefereixen que consumeixin cigarretes electròniques abans que tabac.

Els estancs tenen en els “vapers” un altre client, com explica David Juanhuix, vicepresident dels estanquers.

“Ja no cremes els productes tan nocius com el tabac, i, per tant, s’agafen aquí. Per això crec que la gent jove té més tendència a començar i crec que serà un hàbit que quedarà. Podem vapejar dònut, eucaliptus, podem vapejar qualsevol cosa… i això ajuda a ser atractiu per a la gent.”

La llei prohibeix les cigarretes electròniques o “vapers” en edificis públics, com ara centres sanitaris i escolars, però, a diferència del tabac, no en limita l’ús en bars, restaurants o botigues.

Fuente: CCMA.cat

Fuente: CCMA.cat

 

Una porta al tabaquisme

La moda de les cigarretes electròniques entre els adolescents preocupa molt les autoritats sanitàries, que alerten que poden ser una porta d’entrada a l’addicció a la nicotina. Segons les dades de l’Agència de Salut Pública, el cinquanta per cent dels joves d’entre 14 i 18 anys que són fumadors de tabac han utilitzat les cigarretes electròniques. En canvi, entre els no fumadors, només ho han provat un 6 per cent.

Fuente: CCMA.cat

Fuente: CCMA.cat

Josep Maria Suelves, cap del Servei de Prevenció i Control de Tabaquisme, alerta que les cigarretes electròniques no son innòcues i multiplica per dos el risc dels joves a començar a fumar tabac.

“Contactar amb les cigarretes electròniques dobla el risc que aquest adolescent comenci a fumar tabac al cap d’un any. I aquest és el principal motiu d’alarma, per a la societat i per a les famílies. No són una joguina, no són un producte innocu. Poden ser la via per iniciar-se en el consum del tabac.”

Alguns instituts ja han començat a alertar les famílies de l’ús de les cigarretes electròniques perquè parlin amb els seus fills dels riscos que comporten.

 

 

Publicat per Marta Masó, el 21 de març de 2018 para www.ccma.cat

Font original: http://www.ccma.cat/324/la-moda-de-les-cigarretes-electroniques-nova-porta-al-tabaquisme-entre-els-joves/noticia/2845044/

Conferència: Cànnabis i adolescència, bases per a una prevenció efectiva

El dimecres 19 d’abril de 2017 a les 18 h, a l’Aula Magna del Campus Torre dels Frares de la Universitat de Vic, es durà a terme la conferència: Cànnabis i adolescència, bases per a una prevenció efectiva.

La conferència anirà a càrrec del Dr. Miquel Casas, catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona i responsable del Grup del Psiquiatria, Salut Mental i Adiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca.

El Dr. Casas farà un recorregut sobre l’ús de la planta al llarg de la història del món occidental. Parlarà sobre els efectes del consum de cànnabis a l’adolescència i les repercussions sobre el rendiment escolar.

Presentarà els factors de vulnerabilitat individual que porten a l’adicció i a una possible psicosi. També s’abordaran qüestions com l’ús terapèutic de la planta en patologies orgàniques, així com les actuals hipòtesis en automedicació en patologies mentals. Per acabar presentarà l’actual discussió sobre liberalització, legalització controlada i prohibició.

Inscripcions gratuïtes.

Més informació a formacio.cife@uvic.cat

Cànnabis. Conferencia

Guanyadors del concurs de fotografia #mesquealcohol de la UIB

El passat 30 de novembre des del Projecte de prevenció d’addiccions a l’entorn universitari, el Pla d’addiccions i drogodependències de la Conselleria de Salut de les Illes Balears, juntament amb l’Oficina d’Universitat Saludable i Sostenible de la UIB, convocava el II concurs de fotografia #mesquealcohol, aquesta vegada per Instagram amb l’etiqueta #mesquealcohol.

L’objectiu era recollir, a través d’imatges, missatges preventius dirigits a la població universitària en relació amb les alternatives saludables al consum d’alcohol en l’àmbit festiu.

Entre els premis hi ha una càmera fotogràfica, i un taller fotogràfic i una impressió de gran format de Foto Ruano.

Els guanyadors del concurs són:

Primer premi:

Ricardo Marco Pascual

Segon premi:

Joan Fiol Solivellas

 Tercer premi:

Kamil Zarzycki

Els autors de les fotos van rebre els premis el dia 22 de desembre a les 12.30 hores a la sala de les passes perdudes de Son Lledó, en un acte públic.

Video de l’entrega del premi a la UIB:

Font: http://bit.ly/2hL01Zj

Prendre drogues ajuda a tenir més sexe?

Una anàlisi conclou que encara que les persones que consumeixen més drogues i alcohol tenen més relacions sexuals, no existeix una relació de causa i efecte.

1468598636_751952_1468599116_noticia_normal_recorte1

De totes les drogues, solament l’alcohol, i molt lleugerament, incrementa les probabilitats de tenir sexe / Daniel Ebersole

Mark Renton, l’heroïnòman que interpreta Ewan McGregor en Trainspotting, descriu en aquesta pel·lícula el poder d’algunes drogues per segrestar la voluntat: “Jo vaig triar no triar la vida: jo vaig triar una altra cosa. I les raons? No hi ha raons. Qui necessita raons quan tens heroïna?” Renton justificava amb aquesta explicació el contrasentit del seu hàbit autodestructivo, però per a alguns científics no és suficient. George Richardson, professor de la Universitat de Cincinnati (EUA), ha buscat en l’evolució altres motius per a un mal costum omnipresent en totes les societats humanes i en totes les èpoques.

La influència no existeix, salvo de forma molt lleugera amb l’alcohol, que augmenta les probabilitats de tenir sexe, i amb la marihuana, que les redueix.

Prenem tot tipus de substàncies com l’alcohol, la marihuana o els bolets alucinógens malgrat les ressaques que ens deixen, el risc de quedar enganxats i els danys per a la salut a llarg termini. Algunes drogues, no obstant això, tenen efectes positius. El cafè o la coca fan desaparèixer la sensació de fatiga i l’apetit, els sedants hipnòtics com l’alcohol alleugen l’ansietat i els analgésics com l’opi calmen el dolor, produeixen eufòria i aplaquen la diarrea. Fins i tot el tabac pot tenir el seu costat beneficios. Un estudi amb la tribu Aka, un poble de caçadors recol·lectors centrafricà, va mostrar que els qui fumaven sofrien menys infeccions per paràsits freqüents en aquell grup que els que no ho feien. I alguna cosa similar s’ha observat amb l’ús de marihuana.

Al costat d’aquests enfocaments pragmàtics, Richardson va plantejar que l’ús de psicotrópics podia incrementar les possibilitats de tenir sexe. Alguns investigadors ja havien trobat correlacions entre el consum de drogues i una major activitat sexual i un major nombre de parelles sexuals. No obstant això, com explica l’investigador nord-americà, aquesta correlació no implica que siguin les drogues les que millorin les possibilitats d’aparellament.

En un article que publica en la revista Evolution and Human Behaviour al costat d’investigadors de les universitats de Nevada (EUA) i Macau (Xina), Richardson recorda alguna de les hipòtesis que s’han proposat per justificar una selecció natural de trets en principi negatius com la tendència a beure molt. La primera proposa que el consum excessiu d’alcohol va ser seleccionat indirectament en afavorir la impulsividad i l’agressivitat, que va poder ser útil per als humans prehistòrics a l’hora de competir per recursos en temps d’escassetat i buscar nous territoris en els quals prosperar. Alguns estudis amb macacos han observat que els individus amb nivells baixos de serotonina són més impulsius, abandonen el seu grup abans que la resta i sofreixen una mortalitat prematura més elevada. No obstant això, també tenen un major èxit reproductiu quan són més joves.

En una tribu africana s’ha observat que fumar els serveix per combatre els paràsits.

Una altra possibilitat explorada per altres científics suposa que el consum de substàncies és una parenceria de força, inútil com la cua gegantesca d’un paó, però vàlid per demostrar que es té tant poder que no importa malgastar-ho. Una tercera opció planteja que la utilitat de les drogues s’aconsegueix a través de la modulació de l’activitat cerebral. Si no es prenen en quantitats excessives, poden incrementar la cerca natural de recompenses, concentrant l’atenció, la memòria i la motivació al servei de nous recursos entre els quals s’inclourien potencials objectius sexuals.

Per tractar de dirimir si el vincle entre l’ús de drogues i l’èxit sexual és causal o no, Richardson i els seus companys van emprar equacions estructurals i van creuar dades nord-americanes a escala nacional. La seva conclusió és que la influència no existeix, salvo de forma molt lleugera amb l’alcohol, que augmenta les probabilitats de tenir sexe, i amb la marihuana, que les redueix. “El que hem observat és que, probablement, la gent que de per si mateix va a tenir més parelles sexuals té més tendència a prendre drogues”, apunta Richardson. “Pot tenir a veure amb la tendència d’aquestes persones a buscar noves sensacions”, afegeix. L’investigador explica que ara vol ampliar el camp d’interès del seu estudi per comprovar si existeix una relació entre el consum d’alcohol i les nostres relacions socials. “Crec que encara que de vegades pugui donar la sensació de que beure ens serveix per tenir més amics, és probable que no sigui així”, apunta. Ara està plantejant estudis amb bessons idèntics per aïllar la influència exclusiva de l’alcohol en la nostra sociabilitat.

Font: elpais.com

Projecte Home alerta de la manca d’estratègies de prevenció escolar a Catalunya

Projecte Home alerta que han crescut un 25% els casos de joves atesos per consum de cànnabis en cinc anys a Catalunya. L’ONG adverteix que aquesta substància és la droga il·legal més consumida pels adolescents, amb 4 de cada 5 joves atesos l’any passat per aquest motiu. I d’aquests la majoria, un 84%, són nois.

L’informe anual de drogues de l’entitat, que es va presentar el passat 1 de juliol , també alerta d’un increment dels menors d’edat, que representa el 44% del total de casos atesos. Davant les dades, el director de l’ONG, Oriol Esculies, ha advertit les administracions que:

És “urgent” implantar a les escoles “programes potents” de prevenció abans que regular els clubs cannàbics, una mesura que defensa però que considera “insuficient”.

Esculies ha denunciat que “no hi ha cap estratègia massiva a llarg termini” d’aplicació de programes educatius de prevenció a Catalunya que hagin demostrat la seva eficàcia. En aquest sentit, ha reclamat un “compromís polític” de tots els partits per aplicar plans de prevenció a les escoles. “Caldria incorporar-ho al currículum, com les matemàtiques o les ciències socials”, ha subratllat.

El director de Projecte Home ha criticat que sembli “més urgent la regulació del consum de cànnabis que la prevenció” malgrat estar “demostrat” que la prevenció funciona. “La millor inversió és prevenir i educar les noves generacions perquè es redueixin al màxim possible les addiccions a les drogues”, ha sentenciat. En aquest sentit, ha defensat que

La regulació del consum de cànnabis és una línia a seguir però ha alertat que “no és la panacea” i que qualsevol canvi normatiu “ha d’anar acompanyat de programes eficaços” de prevenció.

D’altra banda, Esculies ha lamentat que la Generalitat hagi prorrogat els pressupostos. Considera que és “contraproduent” perquè hi ha gent que no pot esperar tres mesos, tenint en compte l’increment de la demanda i les llistes d’espera que hi ha.

Perfil dels adolescents tractats

L’informe del 2015 subratlla que predomina el “consum problemàtic” de cànnabis entre els joves de 13 a 23 anys, més de marihuana que de haixix i acompanyat “d’abús d’alcohol”. Un consum “preocupant”, segons Esculies, que és diari, que s’intensifica els caps de setmana i que es consumeix tant en grup com en solitari. També és dóna més en nois (84%) que en noies (16%) perquè “l’estigma social” és major en dones i els “costa més reconèixer i demanar ajuda”.

Les dades mostren com el consum de cànnabis afecta el rendiment escolar. En aquest sentit, el 63% dels adolescents han abandonat els estudis i, entre ells, el 58% no ha finalitzat la secundària. A més, 1 de cada 3 presenten patologia dual, és adir, una coexistència d’un o més addiccions amb altres trastorns psicològics. També es detecta desmotivació, episodis de violència, conductes sexuals de risc i alta conflictivitat en les relacions socials i familiars. Uns joves que solen arribar a l’entitat per iniciativa de la família o de l’escola, que dóna el toc d’alerta.

Pel que fa a les ludopaties, el director de l’ONG alerta que fa cinc anys no hi havia cap cas però que ara han arribat casos d’addiccions al telèfon mòbil i a les xarxes socials.

Perfil dels usuaris adults

Segons l’informe anual de 2015, el perfil dels adults és el d’un home de 40 anys que té l’alcohol com a substància principal, solter, resident a Barcelona, que viu amb la parella, sense estudis o només primaris i que depèn d’ajudes socials. Les dones, un 12%, continuen sent minoria respecte als homes, un 88%. A més, la mitjana d’edat puja fins als 40 anys, el que evidencia un envelliment progressiu de la població drogodependent. Fa sis anys, la mitjana d’edat era de 35 anys. Un 55% dels atesos necessita ajuts socials o de la família. El primer municipi de procedència és Barcelona, amb un 29% dels casos, seguit de Badalona, amb un 8%. L’Hospitalet de Llobregat, Tarragona i Santa Coloma de Gramenet concentren un 3% dels casos.

Desbordament en l’atenció

Davant les 1.900 persones ateses per l’entitat l’any passat, Esculies ha alertat que “mai hi ha hagut tants casos per atendre” i ha pronosticat que enguany es preveu superar aquesta xifra. Segons el director de l’ONG, aquest fet reflecteix una realitat, una problemàtica que encara és “massa invisible”, que “no està marcada a l’agenda política” però que és “una realitat”. “Volem fer palesa aquesta situació de desemparament d’una problemàtica que sembla de segona classe però que afecta milers de persones”, ha reblat.

Font:  periferics.cat

El 76% de les persones bevedores de risc no percep que pren massa alcohol

  • Un de cada sis espanyols majors de 18 anys consumeix nivells preocupants

El 17,1% dels espanyols majors de 18 anys —un de cada sis, aproximadament— és un consumidor de risc, segons el I Primer Estudi Lundbeck: Percepció i Coneixement de l’Alcoholisme a Espanya, presentat aquest dimecres a Madrid. “Els espanyols estem sempre entre els països que més bevem amb França, Portugal i Itàlia”, ha dit Julio Bobes, president de Socidrogalcohol. “Però tan important o més que les dades és la tendència”, ha afegit Antoni Gual, de la Unitat de Alcohología de l’Hospital Clínic de Barcelona. Gual ha destacat que quan es compara el consum que els enquestats notifiquen (4.250 entrevistes en tota Espanya amb un error del 5%) amb la percepció del risc que ells mateixos tenen hi ha un clar desequilibri: enfront d’aquest 17,1% que —segons el que diu que consumeix— està en risc, solament l’1,3% pensa que la seva ingesta és alta o molt alta. És a dir, el 76% dels quals beuen de més creuen que prenen una quantitat normal d’alcohol.

El càlcul de qui és consumidor de risc es mesura de dues maneres en funció del tipus de bevedor que se sigui: si s’és de diari —el patró mediterrani— o de finalització de setmana —el model anglosaxó que usen els joves, per exemple durant el botelló—. Per a això s’assigna a cada cervesa, va venir o xopet una unitat de beguda, i dues als combinats. Es considera que un home és bevedor de risc si ingereix quatre o més unitats de beguda diàriament, o si pren cinc o més quan ho fa d’una asseguda. En les dones, en general amb menys pes, els límits baixen a dos i quatre, respectivament.

Les dades del treball, que encara no estan analitzats del tot segons ha dit Bobes, mostren altres peculiaritats. Gual ha destacat que un de cada cinc espanyols no beu mai, la qual cosa contradiu la idea que “tothom beu”. “Solament el 23,5% ho fa més de dues vegades per setmana”.

Com més jove, més es beu
Per edats, en general, es beu més com més jove s’és, sent els menors de la mostra, entre 18 i 25 anys, els que més alcohol ingereixen. Per sexe, encara que tendeixen a equiparés, encara són més els homes els que beuen: un 19,6% dels enquestats i un 14,5% de les enquestades es consideren de risc, mentre que hi ha un 16,6% d’abstemis i un 27,8% d’abstèmies. Aquesta tendència és especialment greu perquè fins als 24 anys el cervell està formant-se, i l’alcohol interfereix en aquest procés, ha assenyalat Bobes.

Fins a 64 malalties es relacionen amb la beguda

Al problema de l’escassa percepció de risc s’uneix el de rebot social, ha indicat José Ángel Arbesú, coordinador de l’Àrea de Neurociencias de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (Semergen), qui ha ressaltat que encara un 12,4% dels enquestats creu que l’alcoholisme és un vici, i un altre 33,7%, que és una malaltia que comença per un vici. Aquesta opinió llastra la petició d’ajuda, quan “el primer és tenir consciència que hi ha un problema de salut”. Arbesú ha recordat que l’alcohol es relaciona amb 40.000 morts a l’any a Espanya. “Hi ha fins a 64 malalties vinculades directa o indirectament” amb l’alcohol (hepàtiques, càncers, psiquiàtriques).

Javier Zarco, coordinador del Grup d’Intervenció en Drogues de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (Semfyc), ha afirmat que, davant el problema de l’alcoholisme, els metges d’atenció primària estan preparats per atendre-ho. De fet, són els favorits dels enquestats per acudir a buscar ajuda. En segon lloc, ho són les associacions d’alcohòlics i en tercer lloc, els centres d’addiccions. En quart lloc estan els psicòlegs, a gran distància salvo entre els més joves de la mostra. “Cal tenir en compte aquesta dada perquè la disponibilitat de psicòlegs en atenció primària és bastant limitada”, ha assenyalat.

Els especialistes afirmen que, amb aquests i altres dades, faria falta una llei que regulés el consum d’alcohol. Tots els ministres ho intenten, però després ho deixen, ha dit Bobes. Gual ha indicat tres aspectes que una norma hauria de regular: preu, accessibilitat i publicitat. Respecte a aquest últim punt ha donat una dada: “Cada dia la indústria gasta un milió d’euros a promocionar les begudes alcohòliques. No és ètic”.

 

Font: elpais.com

Sortida nocturna amb Komando Nits Q Tarragona

El passat dissabte dia 21 de març, algunes de les persones voluntàries de l’EPF a la URV, van fer una sortida nocturna preventiva amb Komando Nits Q Tarragona.

Komando Nits Q és un grup de joves agents de salut que ajuden als que surten de festa a fer una millor gestió dels plaers de la nit. Treballen per a aconseguir entorns d’oci nocturn més segurs, saludables i de qualitat per totes les persones.

La ruta Komandera, es va fer per una de les zones de bars del centre de Tarragona.
Va ser una nit que va donar tant per dur a terme la tasca informativa de manera satisfactòria, com per gaudir posteriorment de la festa!!

Sortida Komando KOmando sortida