Entrades

Següent parada en el viatge de plaure: Psicodèlics

El viatge de plaure fa la seva següent parada al món de les distorsions

Seguim navegant aigües misterioses… Aquesta vegada hem arribat a un lloc molt estrany. Les parets comencen a respirar, els colors d’intensifiquen. El nostre cos és cada vegada més i més sensible a tot el que ocorre al món i el curiós és que sentim tant amor, que podríem abraçar a aquest arbre, amb unes curioses branques de xocolata, tot el dia.

Quin viatge, eh!

En el capítol d’avui del viatgi “Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de plaure” volem presentar els apartats sobre el consum de MDMA (èxtasi), LSD (tripis) i Cànnabis associat a les relacions sexuals.

De vegades pot ser divertit, unes altres poden ser intenses o més relaxades. Pot ser que et toqui un viatge menys plaent. Com sigui, la qual cosa tenim per segur és que aquesta combinació pot portar efectes inesperats i indesitjats. És per això que si vas a emprendre aquesta aventura de #Sexe&Drogues, ho facis amb el major nivell de consciència i respecte, perquè totes puguem gaudir.

Ah si! No oblidis que amb aquestes combinacions, i amb totes, has de mantenir-te hidratada: #BebeAgua!

A continuació, els apartats. Bon profit!

 

Món psicodèlic - "Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure" EPF

Món psicodèlic – “Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure” EPF

 

MDMA (Èxtasis) - "Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure" EPF

MDMA (Èxtasis) – “Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure” EPF

 

LSD (Tripis) - "Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure" EPF

LSD (Tripis) – “Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure” EPF

 

Beu Aigua - "Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure" EPF

Beu Aigua – “Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure” EPF

 

Cànnabis - "Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure" EPF

Cànnabis – “Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure” EPF

 

 

El cànnabis terapèutic i les associacions: una lluita contra l’estigma

Quina és la situació del cànnabis medicinal a escala global? És el mateix el THC que el CBD? Hi ha masclisme en l’àmbit del cànnabis i les associacions?

“[…] els que busquen tractament mèdic amb cànnabis són sovint estigmatitzats. Primer cal assumir que la majoria de les persones usen drogues d’algun tipus. Un cop acceptat això caldrà avaluar com responem als usuaris de drogues. Proposem simples avenços en les nostres actituds al voltant de les drogues i les persones que les usen”.

Parlem d’això i d’altres temàtiques relacionades amb associacions internacionals i nacionals favorables a l’ús del cànnabis medicinal en el marc del festival Spannabis, que va tenir lloc a Barcelona el passat mes de març.

A la primera ponència de les World Cannabis Conferences de la Fira Spannabis 2018 hi ha Garazi Rodríguez, educadora a Metzineres, de la Fundació Salut i Comunitat. Garazi Rodríguez  explica com treballen amb “dones supervivents de formes d’exclusió interconnectades”, dones que han usat o usen droga i que han passat per situacions de violència i exclusió.

Maite Paillet, de Muyeres y Cannábis explica que a Holanda, bressol dels coffeeshops, les dones no acostumen a ser “dealers” o expenedores de productes cannàbics. En l’entorn del cànnabis d’aquí, denuncia Pailley, passa el mateix. A més d’intentar estar presents i d’incidir a tots els espais sobre la qüestió de la regularització, Maite Paillet ens explica la iniciativa d’un calendari amb homes que il·lustren els mesos i les llunes per germinar les llavors de la planta. Muyeres és una iniciativa nascuda a Gijón que ara  agrupa dones d’Astúries, Galícia, Cantàbria i Castella i Lleó; l’associació també és motor de REMA, la Red Española de Mujeres Antiprohibicionistas.

En una ponència de caire científic coincidim amb l’Albert Estrada, metge especialista en bioquímica clínica. Estrada atén pacients que valoren començar un tractament amb cànnabis o que ja en fan algun. També treballa en reducció de riscos i en formació, i col·labora amb associacions cannàbiques com RDM i Greenage. El doctor Estrada ens remet a informes elaborats per la International Association for Cannabinoid Medicines, una fundació internacional que vol promoure la investigació sobre el cànnabis i els seus usos medicinals:

“La investigació en el camp de l’endocannabinologia se situa en un punt immediatament anterior al gran boom que podem esperar que es produeixi en els propers anys. Estem redescobrint les oportunitats que ofereix el cànnabis, però encara falta un últim impuls per llançar-nos de debò a l’exploració que aquesta matèria mereix.Tenim molta informació a nivell bioquímic, cel·lular i molecular, i tenim proves empíriques del que la substància provoca en éssers humans. El cànnabis ens acompanya des de fa més de 5.000 anys, però tenim un gran desconeixement del seu ús clínic, i això dificulta la seva aplicació sanitària. Aquest desconeixement té el seu origen en la persecució del cànnabis iniciada cap a la meitat del segle passat, que precisament coincideix amb el període de desenvolupament de la farmacologia. Això ha impedit que el coneixement sobre les propietats medicinals del cànnabis es desenvolupés en peu d’igualtat a la resta d’alternatives farmacològiques”.

Pel que fa a la regularització, defensada tant per la Unió de pacients per la regularització del cànnabis (UPRC) com per l’organització ICEERS, el doctor Estrada ens respon: “Cal una regularització adequada de l’ús del cànnabis i dels seus derivats, tant amb finalitat lúdica com terapèutica. La regularització és imprescindible per combatre els problemes que genera la legislació actual”. Però Estrada no és optimista en relació a avenços en polítiques sociosanitàries en el sector, sobretot donat el context polític actual a l’Estat espanyol.

També li preguntem sobre les garanties de producció: “Avui, la millor garantia de producció i accés segueix sent, sota el meu punt de vista, la producció pròpia. És l’única manera d’assegurar-nos que no tindrem pesticides ni altres contaminants en el producte que consumim. Malauradament, sobretot en el cas dels pacients, aquesta opció no sempre és viable”. Li preguntem pel CBD, el derivat “estrella” del cànem terapèutic: ”En el cas del CBD tenim productes de salubritat garantida, com ara els d‘ENDOCA, que produeix seguint els estàndards farmacèutics. Però això, és clar, suposa un increment en el cost al que el pacient ha de fer front. En el cas dels productes il·legals, com el THC, ni tan sols disposem d’aquesta opció”.

“El Cannabidiol (CBD) és un fitocannabinoide que modula l’activitat dels receptors CB1 i CB2 i, per tant, de retruc, també modula l’efecte tant dels cannabinoides exògens com el THC o com els nostres propis endocannabinoides (anandamida, 2-AG…). Però m’imagino que això no es el que més ens interessa saber. Des d’un punt de vista pràctic, el CBD, igual que el THC o que qualsevol altra substància, té una sèrie de propietats que poden resultar d’interès per a determinats pacients. La més destacable és la seva capacitat com a neuroprotector. Protegeix el nostre sistema nerviós central i té un efecte anti-inflamatori: en alguns casos pot ser relaxant i ajudar-nos a alleujar el dolor, però en general el THC és superior, en aquest últim aspecte. Un altre dels punts forts del CBD, com a modulador que és, és la seva capacitat de pal·liar alguns dels efectes secundaris negatius del THC, de manera que molt sovint la millor manera d’emprar-los mèdicament és de forma combinada.Tot i que pot produir certa somnolència, a diferència del THC el CBD no “col·loca”, i per tant no està perseguit. El CBD és una substància amb un perfil de seguretat altíssim. Actualment s’està emprant amb èxit i en dosis elevades per tractar casos d’epilèpsia infantil refractària, a l’Amèrica Llatina, i fins ara ha mostrat una falta de risc incontestable”.

L’associació UPRC, que col·labora amb ICEERS, ha estat present a la fira d’abast internacional per donar-se a conèixer entre el públic i els mitjans assistents. Energy Control Internacional, un projecte de l’Associació Benestar i Desenvolupament, també es troba entre les associacions acreditades. Per la seva banda, algunes associacions cannàbiques ofereixen suport en cas de consciència d’addicció.

Conferència: Cànnabis i adolescència, bases per a una prevenció efectiva

El dimecres 19 d’abril de 2017 a les 18 h, a l’Aula Magna del Campus Torre dels Frares de la Universitat de Vic, es durà a terme la conferència: Cànnabis i adolescència, bases per a una prevenció efectiva.

La conferència anirà a càrrec del Dr. Miquel Casas, catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona i responsable del Grup del Psiquiatria, Salut Mental i Adiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca.

El Dr. Casas farà un recorregut sobre l’ús de la planta al llarg de la història del món occidental. Parlarà sobre els efectes del consum de cànnabis a l’adolescència i les repercussions sobre el rendiment escolar.

Presentarà els factors de vulnerabilitat individual que porten a l’adicció i a una possible psicosi. També s’abordaran qüestions com l’ús terapèutic de la planta en patologies orgàniques, així com les actuals hipòtesis en automedicació en patologies mentals. Per acabar presentarà l’actual discussió sobre liberalització, legalització controlada i prohibició.

Inscripcions gratuïtes.

Més informació a formacio.cife@uvic.cat

Cànnabis. Conferencia

El 56% del jovent ha anat de festa en un cotxe en què el xòfer ha begut

El 56% dels joves de la ciutat reconeix haver agafat el cotxe després d’haver consumit alcohol o haver pujat en un en el qual el conductor havia begut. Aquesta és una de les conclusions de l’informe realitzat en el marc del programa NitsQ, que promouen la Paeria i la Generalitat amb l’objectiu de fomentar un lleure nocturn saludable, responsable i sense riscos. En aquest sentit, l’estudi subratlla la necessitat d’incidir més en l’ús del transport públic i del conductor alternatiu, ja que el 71% dels enquestats utilitza el cotxe al sortir de festa. De fet, tècnics municipals ja estudien fórmules per resoldre la falta d’alternativa a l’ús del vehicle privat, així com la reducció de l’excés de soroll que pot causar problemes de convivència amb els veïns, segons va explicar el tinent d’alcalde Xavier Rodamilans. L’alcohol (80%), el tabac (59%) i el cànnabis (28%) són, per aquest ordre, les substàncies més consumides pels joves al sortir de festa. Pel que fa als incidents sexistes, un terç dels joves va indicar que en el seu grup d’amics alguna noia ha estat víctima d’assetjament sexual en alguna ocasió, una xifra que Noel Garcia, coordinador de l’estudi, va atribuir al fet que socialment es comencen a reconèixer aquestes situacions de violència, gràcies a les campanyes que s’han fet en els últims anys.

nitsq

Segell de qualitat per a disset locals de lleure de la ciutat

Lleida, amb disset distincions, és la ciutat catalana amb més locals de lleure nocturn amb el reconeixement de qualitat que atorga la Generalitat i que s’adhereixen al programa NitsQ de la Paeria, l’objectiu del qual és promoure un lleure nocturn saludable i responsable. En concret, l’edil Xavier Rodamilans i Joan Colom, subdirector general de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya, van entregar ahir el distintiu a representants de Comèdia, el Cafè del Teatre, Trivial Bar, Rock and Vins, Pub Zappa, Bitch Club, Legend, Casa de la Bomba i The Hill Summer Nights. Aquests locals s’uneixen als altres vuit que ja disposaven del distintiu i que ofereixen serveis relacionats amb la salut i el benestar, com ara dispensadors de preservatius. García va lloar la “valentia i la responsabilitat” de Lleida en la posada en marxa de recursos i campanyes per a un lleure nocturn responsable.

Font: www.lleida.com

Les 5 principals formes en què el cànnabis pot afectar al cicle menstrual

El cànnabis, amb la seva rica gamma de fitocannabinoides, com el THC i el CBD, s’ha utilitzat en la medicina tradicional en relació amb la fertilitat i la reproducció. Actualment, els científics estan començant a descobrir l’important que el sistema endocannabinoide és per als mecanismes biològics que controlen aquests processos fonamentals.

Pot reduir la fertilitat durant la fase d’ovulació

El cannabis puede ayudar a calmar los dolores durante el período menstrual (© Amy Messere)
El cànnabis pot ajudar a calmar els dolors durant el període menstrual (© Amy Messere)

S’han realitzat varis estudis per analitzar la relació entre el sistema endocannabinoide i el cicle reproductiu femeni.

S’ha demostrat, en repetides ocasions, que els nivells de l’endocannabinoide fonamental anandamida varien radicalment en diversos moments del cicle menstrual.

Els nivells de anandamida semblen estar al punt més alt al moment de l’ovulació, quan l’ovari allibera l’òvul. Com la anandamida és un agonista dels receptors cannabinoides, es podria esperar que els nivells elevats de THC (que és també un agonista) no fossin necessàriament perjudicials per a l’ovulació.

No obstant això, uns quants estudis duts a terme en la dècada de 1970 i en els anys 80 suggereixen que el THC te una gran capacitat de bloquejar l’ovulació en molts mamífers, inclosos els primats (encara que no sembla haver-hi cap estudi específic realitzat en femelles humanes). Sembla que el THC ho fa mitjançant la supressió de la producció d’una hormona fonamental per al procés d’ovulació, coneguda com l’hormona luteinizant.

Igual que ocorre amb la majoria dels aspectes de la ciència dels cannabinoides, és necessari seguir investigant per establir exactament quin és el vincle entre el consum de cànnabis i l’ovulació. No obstant això, curiosament sembla que pot desenvolupar-se tolerància a l’efect de bloqueig de l’ovulació del THC en les consumidores habituals.

Pot reduir la menstruació dolorosa durant el cicle menstrual

El cànnabis s’ha utilitzat en la medicina natural tradicional de cultures de tot el món com un remei per a la dismenorrea o menstruació dolorosa. Com tothom sap, s’explica que la reina britànica Victòria hauria consumit cànnabis per alleujar els dolors que li produïa la menstruació—i tenint en compte que el seu metge personal va ser el famós metge del cànnabis William B. O’Shaughnessy, el més probable és que aquesta història sigui certa (i atès que ella li va nomenar cavaller uns anys més tard, va deure agrair-ho de debò)!

Avui dia, les dones de tot el món segueixen utilitzant el cànnabis per alleujar els seus dolors menstruals, i experimenten un gran alleujament subjectiu—no obstant això no s’han realitzat estudis formals que recolzin la seva eficàcia, i els processos biològics subjacents implicats no s’han definit.

No obstant això, és ben sabut que el THC pot actuar com un potent agent analgèsic i antinociceptiu (analgèsic és un terme general per a calmant; els antinociceptius específicament eviten que els nervis detectin els senyals de dolor). A més d’això, tant el THC com el CBD tenen la capacitat de reduir la inflamació, el que poden contribuir a la reducció subjectiva del malestar.

Suprimeix hormones claus durant la fase premenstrual

Se ha observado que el THC altera la duración del ciclo en monos Rhesus hembra (© Nina A.J.)
S’ha observat que el THC altera la durada del cicle en micos Rhesus hembra (© Nina A.J.)

Durant la fase premenstrual (també coneguda com la fase lútea), les fluctuacions hormonals poden causar una àmplia gamma de símptomes que inclouen dolor, irritabilitat, canvis d’humor, fatiga, i inflor. És ben sabut que els nivells de certes hormones, inclosa la progesterona, augmenten de manera significativa durant aquesta fase (mentre que altres hormones, incloent els estrògens, disminueixen).

Durant anys, els metges han receptat progesterona suplementària com a tractament per a la síndrome premenstrual sever, però la recerca recent indica que no és eficaç. De fet, encara que, en general, es creu que els símptomes premenstruales anormals estan relacionats amb nivells baixos de progesterona en un moment en què haurien de ser alts, algunes manifestacions de la síndrome premenstrual (el nom donat al fenomen pel qual s’experimenten símptomes anormalment greus durant aquest temps) semblen, de fet, estar relacionats amb nivells de progesterona excessius i nivells d’estrogen reduïts.

Resulta evident que els símptomes premenstruales el bastant greus com per classificar-los com a síndrome premenstrual són el resultat de les fluctuacions i els desequilibris hormonals. A més, no disposem de proves que suggereixin que el consum de cànnabis suprimeix el nivell de progesterona durant la fase lútea, a més d’alterar els nivells d’altres hormones importants conegudes com prolactina i cortisol. A més d’això,  l’efecte inhibidor del THC en l’hormona luteinizant, que comença al moment de l’ovulació, també s’ha observat durant la fase lútea (que és la finestra entre la pròpia ovulació i el començament del període menstrual).

Una vegada més, encara que no s’han descrit completament els mecanismes implicats, és clar que el sistema endocannabinoide exerceix algun tipus de paper, i que les dones que experimenten símptomes anormals en aquest moment es poden beneficiar de teràpies dirigides a força de cannabinoides.

De fet, hi ha infinitat de dones a tot el món que experimenten un alleujament subjectiu amb l’ús de cànnabis durant la fase premenstrual, encara que podria ser el resultat dels coneguts efectes relaxants i contra l’ansietat del cànnabis, més que de la influència directa sobre els nivells hormonals.

Pot reduir la durada del cicle menstrual

Una vegada més, es disposa d’escasses proves que el THC disminueixi la durada del cicle menstrual en les dones. En un estudi de 1986 sobre l’efecte del THC en l’hormona luteinizant, també es va observar que la durada general dels cicles menstruals es reduïa en les dones a les quals s’havia administrat cànnabis en comparació de les quals van rebre placebo.

Per tant, cal dur a terme més recerques sobre aquest tema abans que es pugui dir, amb algun grau de certesa, com i si la durada del cicle menstrual es veu afectada en les dones. Igual que ocorre amb l’efecte de bloqueig de l’ovulació del THC, pot ser que es desenvolupi tolerància ràpidament a qualsevol efecte possible.

Curiosament, els estudis més antics en primats no humans indiquen que el THC pot alterar la durada del cicle, però no necessàriament escurçar-ho: en un estudi de 1980 en micos Rhesus, la mostra tractada amb THC presentava un aclaparador i considerable augment en la durada del cicle. Una de les micos tenia un cicle que durava 145 dies, en comparació dels habituals 30!

Pot afectar a la implantació de l’embrió en l’úter

También se dispone de informes que afirman que el cannabis aumenta la excitación sexual en las mujeres (© SkillingsVideo)
També es disposa d’informes que afirmen que el cànnabis augmenta l’excitació sexual en les dones (© SkillingsVideo)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

S’han publicat diversos estudis importants durant l’última dècada que investiguen la influència que amb tanta precisió exerceix el sistema endocannabinoide sobre diversos processos clau relacionats amb la concepció i el principi de l’embaràs.

Diversos d’aquests estudis han descobert que els nivells de anandamida fluctuen dràsticament al llarg del cicle menstrual, i que els nivells estan en el seu punt més baix durant la “finestra d’implantació” (la petita finestra de temps, durant la qual l’embrió pot implantar-se amb èxit en l’endometri de l’úter, que sol produir-se dura uns tres dies, i comença de sis a nou dies després de l’ovulació).

En els estudis en els quals la anandamida s’ha incrementat artificialment en aquesta etapa, generalment no se produceix la implantació. Tenint en compte que tant la anandamida com el THC són agonistas dels receptors cannabinoides, sembla tenir sentit que el consum de THC durant la finestra d’implantació podria causar el mateix efecte (no obstant això, aquest concepte és massa simplista, i no es compleix necessàriament amb un sistema tan complex com el sistema EC).

No obstant això, fins que es realitzin noves recerques que aclareixin totalment la relació, la possibilitat que l’ús de cànnabis amb un alt contingut en THC pogués impedir que un òvul fertilitzat s’implanti en l’endometri durant la finestra d’implantació significa que és molt recomanable que les consumidores de cànnabis que desitgin quedar-se embarassades deixin de consumir cànnabis almenys 24 hores abans que comenci la “finestra d’implantació”.

El fet que el THC sembla tenir la capacitat no només d’inhibir l’ovulació, sinó també d’impedir la implantació d’òvuls fertilitzats en l’endometri, suggereix que el THC o els compostos similars podrien tenir potencial per utilitzar-se com a base per a fàrmacs anticonceptius no hormonals.

Com sembla ser que el fet que es desenvolupi tolerància és un problema propi del THC, probablement hi hagi millors candidats per a la recerca específica. Després de tot, si l’ús constant de THC fos suficient per evitar l’embaràs, les taxes de fecunditat serien dràsticament menors en les grans consumidores de cànnabis en comparació de la població general, i no hi ha gens que indiqui que així sigui!

No obstant això, hi ha proves substancials que el consum de cànnabis augmenta el plaer sexual en els i les usuàries, el que podria en certa manera contrarestar qualsevol efecte negatiu sobre les taxes de fertilitat…

 

Fuente: https://sensiseeds.com

Projecte Home alerta de la manca d’estratègies de prevenció escolar a Catalunya

Projecte Home alerta que han crescut un 25% els casos de joves atesos per consum de cànnabis en cinc anys a Catalunya. L’ONG adverteix que aquesta substància és la droga il·legal més consumida pels adolescents, amb 4 de cada 5 joves atesos l’any passat per aquest motiu. I d’aquests la majoria, un 84%, són nois.

L’informe anual de drogues de l’entitat, que es va presentar el passat 1 de juliol , també alerta d’un increment dels menors d’edat, que representa el 44% del total de casos atesos. Davant les dades, el director de l’ONG, Oriol Esculies, ha advertit les administracions que:

És “urgent” implantar a les escoles “programes potents” de prevenció abans que regular els clubs cannàbics, una mesura que defensa però que considera “insuficient”.

Esculies ha denunciat que “no hi ha cap estratègia massiva a llarg termini” d’aplicació de programes educatius de prevenció a Catalunya que hagin demostrat la seva eficàcia. En aquest sentit, ha reclamat un “compromís polític” de tots els partits per aplicar plans de prevenció a les escoles. “Caldria incorporar-ho al currículum, com les matemàtiques o les ciències socials”, ha subratllat.

El director de Projecte Home ha criticat que sembli “més urgent la regulació del consum de cànnabis que la prevenció” malgrat estar “demostrat” que la prevenció funciona. “La millor inversió és prevenir i educar les noves generacions perquè es redueixin al màxim possible les addiccions a les drogues”, ha sentenciat. En aquest sentit, ha defensat que

La regulació del consum de cànnabis és una línia a seguir però ha alertat que “no és la panacea” i que qualsevol canvi normatiu “ha d’anar acompanyat de programes eficaços” de prevenció.

D’altra banda, Esculies ha lamentat que la Generalitat hagi prorrogat els pressupostos. Considera que és “contraproduent” perquè hi ha gent que no pot esperar tres mesos, tenint en compte l’increment de la demanda i les llistes d’espera que hi ha.

Perfil dels adolescents tractats

L’informe del 2015 subratlla que predomina el “consum problemàtic” de cànnabis entre els joves de 13 a 23 anys, més de marihuana que de haixix i acompanyat “d’abús d’alcohol”. Un consum “preocupant”, segons Esculies, que és diari, que s’intensifica els caps de setmana i que es consumeix tant en grup com en solitari. També és dóna més en nois (84%) que en noies (16%) perquè “l’estigma social” és major en dones i els “costa més reconèixer i demanar ajuda”.

Les dades mostren com el consum de cànnabis afecta el rendiment escolar. En aquest sentit, el 63% dels adolescents han abandonat els estudis i, entre ells, el 58% no ha finalitzat la secundària. A més, 1 de cada 3 presenten patologia dual, és adir, una coexistència d’un o més addiccions amb altres trastorns psicològics. També es detecta desmotivació, episodis de violència, conductes sexuals de risc i alta conflictivitat en les relacions socials i familiars. Uns joves que solen arribar a l’entitat per iniciativa de la família o de l’escola, que dóna el toc d’alerta.

Pel que fa a les ludopaties, el director de l’ONG alerta que fa cinc anys no hi havia cap cas però que ara han arribat casos d’addiccions al telèfon mòbil i a les xarxes socials.

Perfil dels usuaris adults

Segons l’informe anual de 2015, el perfil dels adults és el d’un home de 40 anys que té l’alcohol com a substància principal, solter, resident a Barcelona, que viu amb la parella, sense estudis o només primaris i que depèn d’ajudes socials. Les dones, un 12%, continuen sent minoria respecte als homes, un 88%. A més, la mitjana d’edat puja fins als 40 anys, el que evidencia un envelliment progressiu de la població drogodependent. Fa sis anys, la mitjana d’edat era de 35 anys. Un 55% dels atesos necessita ajuts socials o de la família. El primer municipi de procedència és Barcelona, amb un 29% dels casos, seguit de Badalona, amb un 8%. L’Hospitalet de Llobregat, Tarragona i Santa Coloma de Gramenet concentren un 3% dels casos.

Desbordament en l’atenció

Davant les 1.900 persones ateses per l’entitat l’any passat, Esculies ha alertat que “mai hi ha hagut tants casos per atendre” i ha pronosticat que enguany es preveu superar aquesta xifra. Segons el director de l’ONG, aquest fet reflecteix una realitat, una problemàtica que encara és “massa invisible”, que “no està marcada a l’agenda política” però que és “una realitat”. “Volem fer palesa aquesta situació de desemparament d’una problemàtica que sembla de segona classe però que afecta milers de persones”, ha reblat.

Font:  periferics.cat

La majoria de les i els joves espanyols aposten per la legalització controlada del cànnabis

  • Una enquesta revela que per als menors de 34 anys fumar porros no comporta més riscos que l’alcohol o el tabac

La majoria dels joves espanyols veuen el cànnabis com una droga que ha de ser legalitzada, encara que amb controls similars als que tenen el tabac i l’alcohol. Encara que un 60% es mostren conscients dels perills que comporta el consum de maría, un percentatge gairebé igual aposta per regular la venda i la producció, abandonant l’actual prohibicionismo, segons una enquesta del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut de la Fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD) duta a terme entre joves de 16 a 34 anys.

“Els joves ens diuen que hem d’avançar cap a una liberalització però que ho fem amb cura, amb controls i marcant una sèrie de línia vermelles”, ha resumit el director tècnic de la FAD, Eusebio Megías. Un enfocament que connecta plenament amb el qual porten al seu programa els nous partits. Tant Podem com a Ciutadans proposen una regulació amb cauteles. El PSOE, àdhuc sense pronunciar-se sobre el fons, ha anunciat que vol posar sobre la taula el debat, amb el que aquest s’abordarà més ràpid que trigui en la política espanyola.

DÈCADES DE CONSUM

El canvi cap a una actitud més tolerant és molt semblat a l’observat en edats més adultes i es deu sobretot, segons Megías, al fet que “els espanyols han observat després de dècades de consum que si aquest és moderat no passa gens”, encara que també ha contribuït a això el brou de cultiu creat pels clubs cannábics i les iniciatives legalizadoras d’altres països, com Holanda, Uruguai i cinc estats nord-americans.

En l’enquesta pot comprovar-se que gairebé tots els joves distingeixen bé a partir de quin punt el cànnabis pot ser perjudicial. El consum diari és considerat com a font de problemes pel 63% dels enquestats mentre que solament el 9,8% pensen que el consum abundant és innocu per a les persones que estan sanes.

La comparació amb el risc de les drogues legals és esclarecedora. El 42% consideren que consumir alcohol quan se surt comporta més problemes que el cànnabis, mentre que el 48% consideren més problemàtic beure els dies laborables que fumar porros.

MÉS CONSUM PERÒ IGUAL RISC

L’estudi ofereix algunes pistes sobre què podria ocórrer si, efectivament, Espanya abandona l’actual política de prohibició de la venda i la producció. L’opinió majoritària (55%) és que augmentaria el consum però un percentatge similar (50%) creuen que això no portaria aparellat un increment dels problemes.Davant la pregunta més personalitzada, la resposta és encara més rotunda. El 81% asseguren que el seu nivell de consum no canviaria en cas de liberalització, enfront d’un 5% que creuen que consumirien més, un 7% que creuen que ho provarien i un 7% que no es pronuncien.

Si puntualitzem en els canvis que desitgen el joves ens trobem amb que un 53% creu que la venda hauria de permetre’s a adults però sempre que sigui controlada a través de farmàcies o en llocs autoritzats, mentre un 8% propugna que no hi hagi limitació i només un 1% veu bé que es permeti a qualsevol edat, inclosos els menors.

Quant al cultiu, un 30% està a favor del autocultivo per a consum propi, un 17% per cent a favor que també s’encarreguin d’això cooperatives o associacions i un 12% que es permeti a qualsevol, però amb control públic. Així mateix, un 58 per cent dels enquestats es tolerant amb els clubs de cànnabis en entendre que permeten un consum responsable.

Font: elperiodico.com

La realitat de la marihuana als EEUU qüestiona els tractats antidroga de l’ONU

  • Actualment, 35 estats d’EUA i el Districte de Columbia permeten alguna forma de consum de marihuana amb finalitats terapèutiques.

    La nova realitat de la regulació de la marihuana a Estats Units, que permet el seu consum amb finalitats recreatives en els estats de Washington i Colorado, qüestiona la vigència dels tractats sobre drogues de l’ONU subscrits per aquest país, segons diversos experts.

    “Flexibilitat” és la paraula que més han repetit diferents acadèmics en el seminari “Impactes Internacionals d’Estats Units per la legalització de la marihuana”, organitzat aquesta setmana a Washington per l’Oficina per a Assumptes Llatinoamericans (WOLA) i el centre Brookings Institution, va destacar Efe.

    “El primer cartell del narcotràfic va ser l’Imperi Britànic, que comerciava amb opi, després va passar a perseguir-ho. Els països canvien, les polítiques canvien i ara els tractats han de canviar”, va destacar Sandeep Chawla, qui va anar durant vint anys director de l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC).

    Estats Units ha passat de ser un “campió” en la lluita contra les drogues que “obligava” a altres països a criminalitzar l’ús de la marihuana, a ser un dels impulsors del “nou moviment del canvi sobre la política de drogues”, segons aquest expert.

    “Antiquats” i “obsolets” són també els qualificatius que han utilitzat Chawla i altres acadèmics per descriure els tres tractats de les Nacions Unides sobre drogues.

    La primera és la Convenció Única de 1961 sobre Estupefaents, que va ser esmenada per un segon tractat (Protocol d’Esmena de la Convenció Única) i al que va seguir la Convenció de les Nacions Unides de 1988 contra el Tràfic Il·lícit d’Estupefaents i Substàncies Psicotròpiques.

    En opinió de l’investigador de Dret de Seguretat Nacional de l’Institut Brookings, Wells Bennett, “una reforma dels tractats deu estar sobre la taula”.

    Des que l’últim va entrar en vigor, fa més de vint anys, hi ha hagut “excepcions”, com els “coffee shop” d’Holanda, els clubs socials de cànnabis a Espanya o el consum terapèutic de marihuana a Estats Units.

    Actualment, 35 estats d’EUA i el Districte de Columbia permeten alguna forma de consum de marihuana amb finalitats terapèutiques, mentre que diversos estats han despenalitzat la possessió de petites quantitats i dos -Colorado i Washington- han anat més lluny i autoritzen totalment el seu ús recreatiu.

    El 4 de novembre, coincidint amb les eleccions legislatives a Estats Units, Alaska, Oregon i el Districte de Columbia (DC) decidiran en un referèndum sobre el consum de marihuana per a l’oci.

    Aquests canvis en la forma d’entendre les polítiques sobre drogues tenen el seu reflex a Amèrica Llatina, segons va destacar en declaracions Lisa Sánchez, consellera de congressistes mexicans i directora de programes de Mèxic Unit Contra la Delinqüència (MUCD) i la Fundació per a la Transformació de la Política de Drogues (TDPF).

    En la seva opinió, la legalització de la marihuana en estats fronterers amb Mèxic, com Califòrnia, podria implicar “paradoxes” amb l’estat mexicà, que passaria de “exportar” a “importar” cànnabis de forma legal.

    Sánchez creu que la legalització a Colorado i Washington ha avivat el debat a Mèxic, on artistes, polítics i intel·lectuals -com l’escriptor Héctor Aguilar Camín- han demanat en nombroses ocasions la despenalització del consum de marihuana.

    “Les motivacions per legalitzar la marihuana a Amèrica Llatina són molt diferents a les d’Estats Units. La violència és un factor clau. I si Uruguai va decidir legalitzar la marihuana va ser per evitar convertir-se en un nou Mèxic i escapar de la xarxa de narcotràfic”, va destacar aquesta assessora política.

    A més, Sánchez va incidir que després d’haver declarat legal la marihuana, Uruguai “s’enfronta al repte” de reglamentar la seva producció, distribució i venda per saber on i com es vendrà a partir de finals d’any o començaments de 2015.

    Uns altres dels països compromesos amb el canvi en política de drogues són Guatemala, Xile i Colòmbia, on es debatrà abans de finals d’any una llei de regulació de la marihuana.

    “Hi ha molts reptes en els quals treballar junts. Però, si Estats Units no troba aquesta flexibilitat, per a Llatinoamèrica serà molt més difícil”, va destacar Sánchez.

    En opinió de Chawla, Estats Units ha de coordinar-se amb altres països i plantejar el debat en l’Assemblea General Extraordinària de l’ONU que se celebrarà en 2016.

    “És crucial que els països entenguin que estan davant una oportunitat històrica per obrir un debat que ha estat tancat durant els últims anys”, va concloure Chawla.

    Ara el debat està obert i, encara que països d’Amèrica del Sud ja han pres la iniciativa, la mirada dels experts es gira constantment cap a Estats Units i els estats que ja han legalitzat la marihuana o cap a aquells, com el Districte de Columbia, que poden ser a punt de donar aquest pas.

    Font: lasdrogas.info