Entrades

Les cinc substàncies més addictives del món

Quines són les drogues més addictives? Aquesta pregunta sembla simple, però la resposta depèn de qui li preguntis.

Des del punt de vista de diferents investigadors i investigadores, la possibilitat que una droga sigui addictiva es pot jutjar en funció del mal que causa, el valor de la substància al carrer, la mesura en què la droga activa el sistema de dopamina del cervell, el plaent que sigui la substància per a la gent, el grau en què la substància causa els símptomes d’abstinència i la facilitat amb que una persona que la prova s’enganxa.
També hi ha altres facetes per a mesurar el potencial addictiu d’una substància, i fins i tot hi ha investigadors que sostenen que cap substància és sempre addictiva. Donada la visió variada dels investigadors, llavors, una forma de classificar les drogues addictives és preguntar als panells d’experts.
En 2007, David Nutt i els seus col·legues van demanar als experts en addiccions que fessin exactament això, amb algunes troballes interessants.

1. Heroïna

Els experts de Nutt et al. van classificar a l’heroïna com la droga més addictiva, donant-li una puntuació de 3 sobre una puntuació màxima de 3. L’heroïna és un opiaci que fa que el nivell de dopamina en el sistema de recompensa del cervell augmenti fins al 200% en animals d’experimentació. A més de ser possiblement la droga més addictiva, l’heroïna també és perillosa perquè la dosi que pot causar la mort és sol cinc vegades major que la dosi requerida per a una dosi alta.

L’heroïna també ha estat classificada com la segona droga més nociva en termes de danys tant per als usuaris com per a la societat. El mercat d’opiacis il·legals, inclosa l’heroïna, es va estimar en 68 mil milions de dòlars a tot el món en 2009.

Article relacionat (en anglès): Opiacis i sobredosis. Quatre aspectes a conèixer.

2. Cocaïna

La cocaïna interfereix directament en l’ús de dopamina del cervell per a transmetre missatges d’una neurona a una altra. En essència, la cocaïna evita que les neurones desactivin el senyal de dopamina, la qual cosa resulta en una activació anormal de les vies de recompensa del cervell. En experiments amb animals, la cocaïna va fer que els nivells de dopamina augmentessin més de tres vegades respecte el nivell normal. S’estima que entre 14 milions i 20 milions de persones a tot el món consumeixen cocaïna i que en 2009 el mercat de la cocaïna va tenir un valor aproximat de 75 mil milions de dòlars.

La cocaïna en forma de crack ha estat classificada pels experts com la tercera droga més nociva i la cocaïna en pols, que causa un lleu subidón, com la cinquena més nociva. Al voltant del 21% de les persones que proven la cocaïna es tornaran dependents d’ella en algun moment de la seva vida. La cocaïna és similar a altres estimulants addictius, com la metamfetamina, que s’està convertint en un problema a mesura que està més disponible, així com succeeix amb l’amfetamina.

Article relacionat (en anglès): Efectes de la cocaïna. Pros i contres.

3. Nicotina

La nicotina és el principal principi addictiu del tabac. Quan algú fuma un cigarret, els pulmons absorbeixen ràpidament la nicotina i l’envien al cervell. Els panells d’experts de Nutt et al. van qualificar a la nicotina (tabac) com la tercera substància més addictiva.

Més de dos terços dels estatunidencs que van intentar fumar van reportar tornar-se dependents durant la seva vida. En 2002, l’OMS va estimar que hi havia més de mil milions de fumadors i s’estima que el tabac matarà a més de 8 milions de persones a l’any per a 2030. Els animals de laboratori tenen la sensatesa de no fumar. No obstant això, les rates pressionaran un botó per a rebre nicotina directament en el torrent sanguini, la qual cosa fa que els nivells de dopamina en el sistema de recompensa del cervell augmentin entre un 25% i un 40%.

Article relacionat (en anglès): Nicotina en cigarrets electrònics, la vinculació entre tabac i malalties del cor

4. Barbitúrics (sedants)

Els barbitúrics, també coneguts com a bales blaves, goril·les, nembies, pues i dames rosades, són una classe de substàncies que es van utilitzar inicialment per a tractar l’ansietat i per a induir el somni. Interfereixen amb la senyalització química en el cervell, l’efecte del qual és tancar diverses regions del cervell.

En dosis baixes, els barbitúrics causen eufòria, però en dosis més altes poden ser letals perquè suprimeixen la respiració. La dependència de barbitúrics era comú quan els medicaments estaven fàcilment disponibles amb recepta, però el seu consum ha disminuït dràsticament a mesura que altres medicaments els han reemplaçat. Això ressalta el paper que juga el context en l’addicció: si una droga addictiva no està àmpliament disponible, pot fer poc mal. Els panells d’experts de Nutt et al. van qualificar als barbitúrics com la quarta substància més addictiva.

5. Alcohol

Encara que és legal als EUA i el Regne Unit, els experts de Nutt et al. van puntuar una qualificació d’1.9 sobre un màxim de 3. L’alcohol té molts efectes en el cervell, però en experiments de laboratori en animals va augmentar els nivells de dopamina en el sistema de recompensa del cervell entre un 40% i un 360%, i com més bevien els animals, més augmentaven els nivells de dopamina.

Un 22% de les persones que han pres una beguda desenvoluparan dependència de l’alcohol en algun moment de la seva vida. L’OMS ha estimat que 2 mil milions de persones van consumir alcohol en 2002 i més de 3 milions de persones van morir en 2012 a causa del mal al cos causat per la beguda. L’alcohol també ha estat classificat com la droga més nociva per altres experts.

Article relacionat (en anglès): Cap quantitat d’alcohol és bona per a la salut general, diu un estudi mundial

 

Publicat originalment en anglès per Eric Bowman el 6 de gener de 2019 per a CNN Health.
Traduït i adaptat al castellà per LasDrogas.Info el 17 de gener de 2019.
Traduït i adaptat al català per En Plenes Facultats el 17 de gener de 2019.
Font original: http://bit.ly/CNNHealth_AddictiveDrugs

Catalunya atén unes 50 emergències diàries per intoxicacions etíliques

 

El 3,4% dels catalans té un consum de risc o inadequat d’alcohol segons dades de l’ASPCat recollits en aquest article d’El País.

És la droga més acceptada dins l’imaginari col·lectiu, legal i consumida pel 90% de la població alguna vegada a la vida. Però també és una de les més nocives. L’alcohol està darrere de més de 200 malalties i el seu consum nociu provoca tres milions de morts al món cada any. La Generalitat de Catalunya ha llançat una campanya de conscienciació sobre els riscos del consum d’alcohol i ha advertit que el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) atén mig centenar d’urgències cada dia relacionades amb l’abús d’aquesta substància.

L’alcohol és el malson de tots els serveis de salut pública, per la seva acceptació social i l’escassa percepció de risc en alguns col·lectius.

Segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), el 20% dels joves d’entre 14 i 18 anys s’ha emborratxat alguna vegada en l’últim mes i el 10% dels adults consumeix alcohol diàriament. “L’alcohol és el principal problema de salut pública que hi ha pel que fa al consum de substàncies. Seguim tenint baixa consciència dels riscos. Qualsevol festa, qualsevol celebració, fins a un embaràs, se celebra amb alcohol. No hi ha res que no passi amb alcohol pel mig “, admet el sotsdirector general de Drogodependències, Joan Colom.

Les dades que maneja la Generalitat a partir de diverses enquestes i estudis epidemiològics constaten el pes de l’alcohol en la societat i el seu impacte en la salut. Cada any, el SEM atén unes 921.500 urgències que requereixen mobilitzar una ambulància o un equip mèdic. D’elles, 21.700 estan relacionades amb el consum de drogues i, en el 80% dels casos, les intoxicacions per alcohol són el motiu principal.

A la porta dels centres hospitalaris, es dibuixa un panorama similar. Les visites a les urgències hospitalàries o als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) per abús d’alcohol en menors de 30 anys ascendeixen, de mitjana, a unes 79 cada cap de setmana. “No cal culpabilitzar a ningú i tampoc cal oblidar que els adolescents intenten imitar els adults en tot”, avisa Colom.

Segons l’ASPCAT, el 3,4% dels catalans té un consum de risc o inadequat d’alcohol. “Això evidencia la necessitat de sensibilitzar la població perquè entenguin els riscos i de superar la banalització d’un producte que forma part de la nostra cultura”, va advertir ahir el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Joan Guix. L’edat d’inici en el consum de l’alcohol està en els 14 anys i no arriba als 15 anys l’edat mitjana de les primeres borratxeres. A més, segons les dades de la Generalitat, el 27,4% dels joves d’entre 14 i 18 anys han realitzat l’anomenat binge drinking, que consisteix en la ingesta de diverses begudes alcohòliques (sis o més en el cas dels homes i quatre si són dones) en un període de temps inferior a dues hores.

Dany a tercers

Però a més de l’impacte per a la salut d’un mateix, Colom remarca les conseqüències que té l’abús d’alcohol en tercers. “Amb el tabac s’ha aconseguit saber que si fumes, al del costat també li fas consumir aquest tabac. Però amb l’alcohol no hi ha aquesta conscienciació. I això que ho veiem en accidents, violència de gènere o en l’embaràs. L’alcohol fa més mal a tercers que l’heroïna “, rasa l’expert.

Les dades recollides per diferents serveis públics de la Generalitat (Mossos d’Esquadra, Servei Català de Trànsit, Institut de Medicina Legal i Departament d’Interior, entre d’altres) apunten, de fet, al paper cabdal que juga l’alcohol en un potencial mal a altres persones.

Un terç dels morts en accident de cotxe va donar positiu en la prova d’alcoholèmia i, en el conjunt dels accidents, els positius per consum d’aquesta substància ascendeixen al 12%.

Colom assenyala també els riscos de consumir alcohol durant l’embaràs. En el primer trimestre de gestació ho fan el 40% de les dones; en el segon, gairebé una de cada quatre; i en el tercer trimestre, el 17%. L’alcohol és un risc per al desenvolupament del fetus des de la primera gota.

Els experts recorden que aquesta substància és la que genera més demanda de tractament en els centres d’atenció i seguiment a drogodependències, i se situa en el 43,4%, per sobre de la cocaïna, l’heroïna o el cànnabis.

Publicat en català el dia 20 de novembre de 2018 per Xarxa Periferics

Publicat originalment en castellà el dia 13 de novembre de 2018 por Jessica Mouzo Quintáns en El Pais

Font original: https://elpais.com/ccaa/2018/11/12/catalunya/1542054194_255729.html

Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

La sensibilització i la prevenció sobre els riscos del consum d’alcohol és responsabilitat de tota la societat. És cosa de tothom.

Poster Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Poster Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Des de l’administració, els municipis, qui organitza festes i  esdeveniments, les empreses productores de begudes alcohòliques, els cossos de seguretat, els i les comerciants, els centres educatius, els i les professionals de la salut, els mitjans de comunicació, les famílies, el grup d’amistats, i un mateix.

Aquesta campanya vol posar l’accent en la importància de la prevenció comunitària, per conscienciar a tots els agents que treballen en sectors que tenen una incidència directa en intervencions preventives comunitàries com són: comerciants, empresaris o treballadors en espais d’oci nocturn, cossos de seguretat (mossos, policia local), etc.

I també per a tota la ciutadania, que a nivell individual tenim una incidència i responsabilitat en els riscos associats al consum d’alcohol tant per un mateix com per a tercers.

#alcohol #responsabilitatdetothom

 

LA SENSIBILITZACIÓ SOBRE ELS RISCOS ASSOCIATS AL CONSUM D’ALCOHOL ÉS RESPONSABILITAT DE:

  • L’administració quan promou polítiques preventives efectives.
  • Els municipis quan destinen recursos per promoure espais d’oci saludables, atractius i segurs, per a tothom.
  • Qui organitza festes i esdeveniments quan apliquen bones pràctiques en dispensació d’alcohol en barraques, locals i barres.
  • Les empreses productores de begudes alcohòliques quan eviten fer campanyes de promoció adreçades a joves i menors i adverteixen dels aspectes legals en l’etiquetatge.
  • Els cossos de seguretat quan promouen el respecte i el compromís amb la normativa.
  • Els i les comerciants quan dispensen begudes alcohòliques només a majors d’edat.
  • Els centres educatius quan implementen programes de prevenció en què els joves reflexionen i debaten sobre el consum.
  • Els i les professionals de la salut quan detecten consums de risc i assessoren per disminuir-los.
  • Els mitjans de comunicació quan treballen la informació de forma rigorosa i no alarmista.
  • Les famílies quan eduquen els seus fills i filles en la reflexió i l’exemple, actuant com a model.
  • El grup d’amistats quan es diverteixen de forma sana, respectuosa i tenen cura entre ells i elles.
  • Un mateix quan es compromet amb la seva salut i la de les altres persones.

Díptic

Fes clic en la següent imatge i descarrega el díptic de la campanya

Portada Díptic - Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Portada Díptic – Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Fes clic en la següent imatge i descarrega el poster de la campanya

Poster - Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Poster – Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

La prevenció comunitària

La prevenció comunitària pot ser considerada des d’un doble vessant: d’una banda, com una metodologia de treball que pretén assolir uns determinats objectius col·lectius mitjançant la mediació professional i, de l’altra, com un àmbit d’actuació (intervenir sobre un barri, un municipi o un grup de població determinat que comparteix un sentiment d’identitat pròpia perquè els seus membres tenen en comú una cultura, un sentiment d’identitat, uns valors i unes normes).

Els components de les intervencions comunitàries són els vincles recíprocs que s’estableixen, la interacció, el sentit de pertinença i la solidaritat. I a partir d’aquest reconeixement es pretén assolir un canvi “des de baix”, perquè les persones i els grups socials són considerats agents potencials de canvi, i no només com a receptors de solucions dissenyades per professionals. En aquest sentit, la implicació de la comunitat és un component necessari per assolir una prevenció eficaç al costat de l’Administració quan promou polítiques preventives efectives. “GUIA DE RECOMANACIONS PER A LA PREVENCIÓ COMUNITÀRIA EN L’ÀMBIT DE LES DROGUES”.

En l’ampli ventall de la prevenció comunitària, hi ha dos conceptes que enguany es volen destacar:

Prevenció ambiental

Law Enforcement

Video testimonial

Fes clic en la següent imatge i veu el vídeo de la campanya

Video testimonial - Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Video testimonial – Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

 

Notícia publicada originalment per l’Agència de Salut Pública de Catalunya en http://drogues.gencat.cat el 12/11/2018

Publicació original: http://drogues.gencat.cat/ca/ciutadania/menys_es_millor/campanya-2017-lalcohol-es-responsabilitat-de-tothom/

Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure

I seguim amb el recorregut de “Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure”

Com vam anunciar ahir, per fi tenim el nostre benvolgut llibret, el qual ens brinda orientacions sobre l’ús d’alcohol i/o drogues en les relacions sexuals.

Avui volem presentar els capítols sobre la interacció entre el consum d’alcohol i les relacions sexuals, així com també la relació que guarda amb l’ús d’alguns estimulants com la anfetamina (speed) o la cocaïna.

I és que en aquests camps, quan es tracta de #Sexe&Drogues, hi ha molts mites rondant i de vegades ens confonen.

Esperem que els sigui d’utilitat!

Comença el viatge - Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

Comença el viatge – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

Alcohol - Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

Alcohol – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

Speed i Cocaïna - Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

Speed i Cocaïna – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

 

Alcohol i festa major, com respondre a aquest binomi?

El tècnic de prevenció Joan Barrero analitza en aquest article el paper que l’alcohol juga en les nostres festes i com afecta tan a joves com a adults.

 

fiesta-mayor_full

 

Amb l’arribada de l’estiu augmenta l’oferta cultural per a tots els públics, s’instaura la cultura del terraceo i arriben també les festes majors que, en certa mesura, podríem contemplar-les com el clímax de la participació popular i la festivitat o com una segona part de l’esperit del Rei Carnestoltes un cop acabat el dejú.

Sovint, moltes persones interpreten aquestes dates festives com una crida al consum d’alcohol i altres drogues, doncs amb més o menys raó, a voltes, les incloem dins del paraigua d’una suposada cultura etílica, la nostra.

El que no podem negar és que la societat beu. L’alcohol esdevé un hàbit relacional molt important i fins i tot enquistat al nostre país degut, entre altres qüestions, a la baixa percepció de risc i a la banalització que gira entorn del consum d’aquesta droga legal.

El consum d’alcohol i altres drogues tenen conseqüències que van més enllà de les que fan referència a la salut física i psíquica amb caràcter individual, com problemes del sistema digestiu i el circulatori o el risc d’addicció, sinó que transcendeixen a la salut col·lectiva o pública quan es combinen amb la realització d’activitats incompatibles amb el consum, com ara la conducció de vehicles privats o públics.

Així doncs, és conscient la societat que el consum d’alcohol és el factor de risc modificable que genera més malalties, tal com recorda el Plan Nacional sobre Drogues? Segons l’última Enquesta sobre l’ús de drogues en estudis secundaris a Espanya (ESTUDES), realitzada a joves amb edats compreses entre 14 i 18 anys, als últims anys s’ha esdevingut un canvi de patró en el consum d’alcohol, doncs l’edat d’inici augmenta fins als 14 anys per primera vegada i actualment es beu lleugerament menys inclús en pràctiques purament recreatives i desvinculades d’activitats gastronòmiques. Baixen de manera poc significativa les borratxeres durant els últims 30 dies i el mateix passa amb la pràctica d’afartament d’ingesta d’alcohol en un curt període de temps, binge drinking. Tanmateix el 20% del col·lectiu jove ha realitzat pràctiques de botellón els últims 30 dies adquirint l’alcohol amb gran accessibilitat a botigues de barri o supermercats per a consumir-lo als espais públics. En referència a la percepció de risc, l’alcohol és la substància que es percep com a menys perillosa amb notable diferència enfront de les altres.

Aquestes dades reforcen la idea que els i les joves són un col·lectiu en risc respecte als hàbits de consum, i en part, aquest fenomen és fruit del resultat del trinomi adolescència, alcohol i societat de consum. El concepte d’adolescència com a etapa relativament moderna i exclusiva del món occidental, associada a la baixa taxa de reposició demogràfica amb una mitjana d’1,3 fills per dona (nens tresor), amb un cert discurs negatiu a causa del moment històric i econòmic que els ha tocat viure i la normalització del consumisme, esdevé una adolescència presentista, immediata i individual, perfectament adaptada a la societat de consum caracteritzada, entre d’altres, per la constant presència de falses necessitats, la promoció de la cultura del plaer i de viure el present.

El consum recreatiu d’alcohol i altres drogues té un important valor simbòlic per al col·lectiu jove, doncs esdevé un element relacional important influent en la construcció de la identitat, a vegades construïda en relació al mateix consum. Tanmateix el consum d’alcohol és percebut pels propis joves com un element inhibidor amb un sentit perfectament funcional al seu imaginari i lligat al concepte de transgressió dels límits, del control, d’allò prohibit. És aquí on recau el repte educatiu, en treballar aquest suposat poder explicatiu que posseeix l’alcohol com a element relacional i vivencial.

Com treballem el consum d’alcohol i altres drogues a les festes populars dels nostres municipis siguin aquests grans o petits? De quins elements preventius disposem? Per començar cal adonar-se que la promoció del consum no recau en el col·lectiu jove, sinó que sovint caldria modificar el model de consum adult i propiciar un bon modelatge social. Tanmateix la promoció del consum als espais festius recau directament en les pròpies empreses fabricants d’alcohol que, amb gran facilitat, i amb el suport molt sovint de convenis comercials amb les mateixes administracions, romanen presents en forma de publicitat a molts esdeveniments festius, culturals i inclús esportius dels nostres municipis.

Podem establir mesures lògiques per no promoure el consum d’alcohol, eliminant les ofertes o promocions que en faciliten l’accés sobretot al públic jove (el típic dos per un) o capgirar les activitats tipus correbars o cercatasques, on el principal objectiu és el consum d’alcohol i vetllar pel compliment de la normativa de no vendre’n a menors, així com portar a terme les mesures punitives que estableix la llei.

Però també caldria posar-se en la pell de les persones que decideixen no consumir alcohol. Quina oferta tenen? És atractiva? Estan dotades les nostres festes de productes no alcohòlics mínimament atractius i a preus assequibles? Podem promoure que les begudes sense alcohol siguin més econòmiques que les alcohòliques i estimular el consum d’aigua oferint-la molt barata o gratuïta. Cal formar el personal participant en les barres, així com els ens locals en dispensació responsable i comptar amb dispositius destinats a la reducció de riscos i la sensibilització sobre el consum de substàncies als entorns de festa que incorporin la perspectiva de gènere i la prevenció de conductes sexistes i promoure, amb activitats i campanyes, que la millor festa és aquella que comença i acaba bé i això passa també pel foment del transport públic o iniciatives municipals de bus berbenero.

Definitivament es porten a terme diferents accions preventives a les festes populars dels nostres municipis i segur que podríem fer-ne més i millor, però està clar que hem de revisar molts aspectes de la nostra cultura popular i festiva per aconseguir que aquestes mesures transcendeixin i es tornin més efectives.

Intentem analitzar breument quin són els models majoritaris de participació i organització ciutadana en les festes populars dels nostres barris o municipis o quins són els acords als quals arribem amb l’administració pública respecte el finançament dels actes que conformen la festa. Segurament ens passarà pel cap que les barres i, per tant, l’alcohol, és el lubricant d’aquesta màquina, però hem de pensar que mai pot ser-ne el motor perquè, des del meu punt de vista, cultura popular significa emocions i expressivitat, curiosa dicotomia en relacionar aquests termes amb el consum de substàncies.

 

Font original: https://www.social.cat/opinio/8617/alcohol-i-festa-major-com-respondre-a-aquest-binomi

El 4% d’adolescents de Barcelona té addicció a les tecnologies

El Pla d’Acció de Drogues 2017-2020 inclou per primera vegada aquesta conducta de risc. El Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) d’Horta-Guinardó atendrà aquests casos.
BARCELONA 18 09 2017 Sociedad Presentacion del Pla de Drogues municipal  2017-2020   CAS Sants   Comtes de Bell lloc  138  En la foto  usuarios se hacen un masaje en el centro de dia   FOTO de RICARD CUGAT

A la foto usuaris es fa un massatge al centre de dia. FOTO de RICARD CUGAT

La dependència excessiva a les pantalles o el joc patològic són addiccions tecnològiques la incidència de les quals ha provocat que s’han inclòs per primera vegada en el Pla d’Acció de Drogues 2017-2020 presentat aquest dilluns a Barcelona per la tinent d’alcalde de Drets Socials. Laia Ortiz. La veu d’alarma ha sortit dels centres d’ensenyament.

L’ús problemàtic del mòbil i internet podria afectar entre el 3% i el 4% de la joventut de Barcelona, que traduït en xifres representa entre 2.500 i 3.000 adolescents. A causa d’aquesta incidència, el Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) d’Horta-Guinardó es convertirà en l’equipament de referència per atendre a aquests/as joves.

Hi ha tres dades que serveixen per avaluar el grau d’addicció tecnològica que té una persona jove. Maribel Pasarín, directora de l’Observatori de Salut Pública, descriu així les situacions de risc: quan un/a adolescent no concep la vida sense internet, quan deixa de fer alguna cosa per connectar-se i quan mostra una gran preocupació si no està en línia. Pasarín ha explicat que “mestres i professors, que són els que estan en contacte amb els joves, feia temps que ens avisaven: ‘fixar-vos en les pantalles’”

Publicitat d’alcohol

El 45% dels tractaments realitzats pels CAS són per consum abusiu d’alcohol. Es calcula que el 5% dels homes, majors de 15 anys, i el 4% de les dones de Barcelona fan una ingestió considerada de risc. En total unes 65.000 persones. La majoria dels tractaments antiadicciones són per begudes alcohòliques, seguides del consum de cocaïna (17%) i heroïna (16%).

A causa de la incidència en el consum de begudes alcoholicas, el nou Pla de Drogues, preveu mesures per reduir la venda i consum i la publicitat en espais públics. Ortiz ha indicat que l’Ajuntament de Barcelona aprovarà una instrucció per pal·liar aquest impacte publicitari. “Volem anar més enllà del marc legal. Hi ha moltes preubas esportives on hi ha publicitat d’alcohol”.
Sexe i drogues

El pla, que ha comptat amb aportacions de més de 300 persones, preveu 160 mesures, entre elles destaquen les inciativas per atendre els casos que suposen per a la salut el risc de pràctiques sexuals que incorporen el consum de drogues, un fenomen que es coneix com ‘chemsex’. Durant l’any passat, els Centres d’Atenció i Seguiment van atendre a uns 200 homes per ingestió de diferents tipus de drogues amb el propòsit de mantenir les relacions durant més temps.

 

Font original: www.elperiodico.com

Algú s’ha passat amb els porros?

Què s’ha de fer si algú es passa amb els porros i la cosa pinta malament?

Una de les coses més comuns que poden passar quan els porros no senten bé, és una pàl·lida (o una blanca, groga…). Com us explicàvem en aquesta entrada, és una baixada de tensió.

Que només passa les primeres vegades (i que després el cos s’acostuma) és un mite. Pot passar també si es té la tensió baixa, si fa molta calor, si hi ha molt de cansament o hem begut poca aigua, així que s’ha d’anar amb compte sobretot a l’estiu o en contextos de festa.

També és més habitual que passi si es barregen porros i alcohol.

Així que el millor és portar a la persona a un lloc tranquil (i amb aquesta calor, a l’ombra i amb aire fresc, si pot ser), estirar-la en una postura còmoda i aixecant-li les cames (uns 45º) per a que la sang torni al cervell, i un cop comenci a recuperar-se podem donar-li aigua, un suc o una peça de fruita. Millor acompanyar a la persona fins que es vagi trobant millor, però sense atabalar-la 😉

I tingueu en compte que si a una persona li passa més d’una vegada, segurament és un avís de que els porros no li senten bé.

 

Font: www.elpep.info

El 56% del jovent ha anat de festa en un cotxe en què el xòfer ha begut

El 56% dels joves de la ciutat reconeix haver agafat el cotxe després d’haver consumit alcohol o haver pujat en un en el qual el conductor havia begut. Aquesta és una de les conclusions de l’informe realitzat en el marc del programa NitsQ, que promouen la Paeria i la Generalitat amb l’objectiu de fomentar un lleure nocturn saludable, responsable i sense riscos. En aquest sentit, l’estudi subratlla la necessitat d’incidir més en l’ús del transport públic i del conductor alternatiu, ja que el 71% dels enquestats utilitza el cotxe al sortir de festa. De fet, tècnics municipals ja estudien fórmules per resoldre la falta d’alternativa a l’ús del vehicle privat, així com la reducció de l’excés de soroll que pot causar problemes de convivència amb els veïns, segons va explicar el tinent d’alcalde Xavier Rodamilans. L’alcohol (80%), el tabac (59%) i el cànnabis (28%) són, per aquest ordre, les substàncies més consumides pels joves al sortir de festa. Pel que fa als incidents sexistes, un terç dels joves va indicar que en el seu grup d’amics alguna noia ha estat víctima d’assetjament sexual en alguna ocasió, una xifra que Noel Garcia, coordinador de l’estudi, va atribuir al fet que socialment es comencen a reconèixer aquestes situacions de violència, gràcies a les campanyes que s’han fet en els últims anys.

nitsq

Segell de qualitat per a disset locals de lleure de la ciutat

Lleida, amb disset distincions, és la ciutat catalana amb més locals de lleure nocturn amb el reconeixement de qualitat que atorga la Generalitat i que s’adhereixen al programa NitsQ de la Paeria, l’objectiu del qual és promoure un lleure nocturn saludable i responsable. En concret, l’edil Xavier Rodamilans i Joan Colom, subdirector general de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya, van entregar ahir el distintiu a representants de Comèdia, el Cafè del Teatre, Trivial Bar, Rock and Vins, Pub Zappa, Bitch Club, Legend, Casa de la Bomba i The Hill Summer Nights. Aquests locals s’uneixen als altres vuit que ja disposaven del distintiu i que ofereixen serveis relacionats amb la salut i el benestar, com ara dispensadors de preservatius. García va lloar la “valentia i la responsabilitat” de Lleida en la posada en marxa de recursos i campanyes per a un lleure nocturn responsable.

Font: www.lleida.com

5è concurs de Joves Creatius/ves “Alcohol & binge drinking”

unnamed

Des del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya i l’Agència de Salut Pública de Catalunya, convoquen el 5è Concurs de Joves Creatius/ves “Alcohol & Binge Drinking”.

Objectius

1 de cada 4 joves d’entre 14 i 18 anys declara haver consumit alcohol (realitzant binge drinking) almenys una vegada en els últims 30 dies.

Per això, l’objectiu d’aquest concurs és fer reflexionar sobre els riscos associats al consum intensiu i en poc espai de temps* d’alcohol (és a dir, binge drinking) i sobre les estratègies per reduir-los.

També volen fer visibles els riscos que apareixen en aquesta manera de consumir alcohol i situar el consum en els contextos on se sol donar el botellot.

ANIMA’T A PARTICIPAR! 

Tens fins a les 14.00 h del 15 de maig del 2017 per presentar la teva proposta.
PREMIS: 1r premi 1500 € – 2n premi 1000 € – 3r premi 500 €

+ info:

Informació del concurs al web www.concursjovescreatius.cat

Consulta les bases AQUÍ

Consulta el briefing del concurs AQUÍ

Descarrega la butlleta de participació AQUÍ

Font: Concurs Joves Creatius/es

Com interactua l’alcohol amb medicaments com el paracetamol o l’ibuprofè?

Des de l’entitat Ailaket han analitzat la interacció del consum d’alcohol amb determinats medicaments ara que venen èpoques de grips i encostipats.

alcohol medicamentos

L’alcohol passa del sistema digestiu a la sang i després es trasllada al cervell on es generen els efectes. Al cap d’un temps es metabolitza al fetge i es perden els seus efectes. Els medicaments passen pel mateix procés, passen del tub digestiu a la sang i d’aquí als òrgans en els quals tenen el seu efecte.

Quan s’ingereixen simultàniament i són metabolitzats per les mateixes enzims aquestes metabolitzen en menor quantitat les dues substàncies pel que provoquen que tinguin un major efecte ja que s’impedeix en major o menor grau la seva eliminació. Aquesta situació es produeix quan la ingesta d’alcohol és de forma aguda en un moment puntual. Si el consum d’alcohol és crònic es produeix l’efecte contrari, l’alcohol pres habitualment ha estimulat el cos de tal manera que produeixi i posi a treballar major nombre d’enzims per la qual cosa provoca que alguns medicaments siguin metabolitzats més ràpid.

Aquesta situació per tant fa que l’efecte dels medicaments sigui menor.

Hi ha altres formes d’interacció que afecten a altres processos diferents a l’eliminació, com que es produeixi un tercer compost que tingui efectes en el cos. O que s’augmentin els efectes tòxics en el fetge. O que els medicaments tinguin efectes depressors i s’augmentin amb els efectes també depressors de l’alcohol.

 Alcohol i paracetamol:

El paracetamol és un dels fàrmacs més utilitzats a nivell mundial. Ja de per si és un medicament que pot ser tòxic per al fetge a dosis recomanades quan es pren diàriament durant un parell de setmanes.

La ingesta diària és més perillosa que la sobredosi per mateixes quantitats. Amb aquest medicament, en ser força conegut hi ha una falsa sensació de seguretat entre les persones consumidores que poden arribar a abusar-ne. Es fa servir per refredats, mal de cap, processos gripals i fins i tot és ingredient de medicaments compostos per refredats tipus Frenadol.

Consumit en combinació amb l’alcohol augmenta un 123 per cent el risc de dany renal.

Aquesta dada prové d’investigacions recents.

En els prospectes del paracetamol ja s’assenyala que no s’ha de combinar amb alcohol. Aquesta relació entre ambdues substàncies té en part la seva lògica ja que aquestes substàncies consumides per separat també tenen risc d’augmentar la toxicitat per al fetge.

Finalment volem esmentar alguns símptomes de patir dany renal. En cas de notar aquests símptomes es recomana consultar amb personal sanitari.

  • Nàusees, vòmits i pèrdua de gana 30 minuts a 24 hores després de prendre paracetamol.
  • La fatiga, pal·lidesa i sudoració en les primeres 24 hores després de prendre paracetamol.
  • Ràpids batecs del cor, marejos quan es passa d’una posició asseguda a la de peu, i dolor o sensibilitat en el costat dret de l’abdomen qualsevol moment després de prendre paracetamol, i sobretot,
  • Disminució de l’orina el dia després de prendre paracetamol.

Alcohol i ibuprofè:

El ibuprofè és un antiinflamatori molt conegut i molt comú a les farmacioles. Un dels seus noms comercials més coneguts és el Espidifen. S’utilitza per a l’alleugeriment del mal de cap, dolor dental, dolor menstrual, dolors musculars. etc A més, pot ser habitual que després de consumir alcohol per alleujar els mals de la ressaca es consumeixi ibuprofè.

El consum d’alcohol interfereix sobre l’efecte de l’ibuprofè, tant augmentant com disminuint la seva acció.

Aquesta interacció depèn de la freqüència amb la que es prenguin aquestes substàncies. És diferent per a persones que ingereixen de manera ocasional dues substàncies, és a dir una borratxera puntual i la ingesta ocasional d’ibuprofè. O els que fan un ús crònic d’ambdues.

En el primer cas les dues substàncies influeixen. El ibuprofè potencia els efectes de l’alcohol, augmentant els riscos de no poder controlar els efectes de l’alcohol, augmentant així mateix l’estat de confusió, de somnolència així com la disminució de reflexos. “Si es condueix sota aquests efectes pot augmentar el risc de patir accidents”, indica José Francisco Àvila de Tomàs, metge de família al Centre de Salut Santa Isabel a Leganés (Madrid).

D’altra banda, l’alcohol interfereix sobre l’ibuprofè, tant augmentant com disminuint la seva acció. Això es deu al fet que “tots dos es metabolitzen per via hepàtica. En tenir una via metabòlica del fetge ocupada per un dels dos provoca que el metabolisme de l’altre s’acceleri o per contra, es retardi “, explica l’expert.

Si per contra la persona consumeix ibuprofè i alcohol de forma regular, pot fer que augmenti el risc gastrointestinal, i sorgeixin problemes com les hemorràgies digestives o la gastritis. El risc de gastritis només es dóna amb el consum regular de les dues substàncies. Per una dosi puntual de ibuprofè per a una persona bevedora d’alcohol no es veuen augmentats els riscos.

El ibuprofè per si mateix no danya la mucosa gàstrica, però els seus efectes es poden veure potenciats al barrejar-lo amb l’alcohol“. A més, l’abús de la presa d’alcohol de forma regular pot desembocar en un alcoholisme crònic i la ingerència habitual d’ibuprofè augmenta el risc de problemes gastrointestinals i, si se superen la dosi de 1.200 mg diaris, incrementa els riscos cardiovasculars.

Aquestes conseqüències afecten de la mateixa manera independentment de si el medicament es consumeix abans o després d’ingerir l’alcohol. No obstant això, és important saber que si ja s’ha begut aquest i es presenten nàusees i molèsties gàstriques, la presa d’ibuprofè pot empitjorar els símptomes.

Els riscos de l’alcohol es mesuren per la seva graduació és a dir, per la quantitat mesura en percentatges d’alcohol present en la beguda, i per la seva dosi de consum. “Com més graduació tingui l’alcohol més efectes exerceix sobre l’ibuprofè“, indica Àvila. No obstant això, en aquelles persones que consumeixen tots dos de forma regular i que, per tant, ja tenen les vies metabòliques prou alterades, consumir petites quantitats d’alcohol no interfereix en el seu metabolisme, de manera que la interacció serà mínima.

A més, hi ha altres factors que influeixen en els efectes que ocasiona la barreja d’ibuprofè i alcohol. D’una banda, hi ha diferències entre sexes, “normalment els homes metabolitzen millor i més ràpid l’alcohol que les dones”, indica l’expert. La raça és un altre dels agents que presenta diferències, “la raça oriental té un major alentiment en el metabolisme de l’alcohol“, assenyala el metge de família. Així mateix, les persones que pateixen antecedents d’úlceres gastroduodenals o que tinguin gastritis o insuficiència renal o hepàtica seran més susceptibles a les conseqüències d’aquesta interacció.

 Alcohol i antibiòtics: ¿L’antibiòtic és el medicament que menys interacciona amb l’alcohol?

Per donar una resposta a la pregunta és important saber quin és l’antibiòtic que s’està prenent, quina infecció s’està tractant, quina és la condició clínica del pacient i quina és la quantitat d’alcohol que una persona té intenció de prendre.

Quantitats moderades i casuals d’alcohol, com el consum social de 2 copes de vi o 2 llaunes de cervesa (o 1 dosi de beguda destil·lada), no provoquen interferència en l’efecte de la majoria dels antibiòtics.

De fet, dosis encara més elevades d’alcohol generalment no tallen l’efecte dels antibiòtics. El problema, com veurem a continuació, són els efectes secundaris i l’acció de l’alcohol en el sistema immune.

Si bé hi ha una creença popular que indica que una persona no pot prendre alcohol si està rebent antibiòtics, només alguns interactuen seriosament, com el metronidazol, tinidazol, cefotetan, isioniacida. Els més usats, com l’amoxicil·lina, no tenen interaccions clínicament significatives amb l’alcohol.

Tot i això no és recomanat prendre alcohol quan s’està en tractament d’antibiòtics una de les raons és que l’alcohol és una substància irritant per a la mucosa gastrointestinal i com alguns antibiòtics comuns, com ara amoxicil·lina i azitromicina, freqüentment provoquen quadres de nàusees, vòmits, dolor abdominal o diarrea, no es recomana la barreja d’altes dosis d’alcohol amb antibiòtics en virtut de potenciar aquests efectes adversos. Si estàs malalt i prenent antibiòtics, és molt més probable que l’alcohol causi efectes no desitjats. També grans quantitats d’alcohol poden, sí, perjudicar l’acció del sistema immunològic, dificultant la cura.

El consum excessiu i repetitiu d’alcohol pot deixar el fetge “ocupat” processant l’excés d’alcohol, fent que l’antibiòtic no sigui correctament metabolitzat.

En definitiva, pots prendre fins a un parell de cerveses o la típica copa de vi durant un dinar, amb antibiòtics. No obstant això, si estàs malalt, és prudent evitar el consum d’alcohol, esforç físic excessiu, mala alimentació, dormir poques hores per nit i l’exposició excessiva al sol. No hi ha, per tant, en la majoria dels casos, una contraindicació formal; és només una qüestió de sentit comú.

Reducció de Riscos:

Si es vol prendre alcohol, els seus efectes es poden minimitzar prenent-ne durant els àpats, d’aquesta manera es disminueix la velocitat d’absorció i la irritació gàstrica. Triar begudes de baixa graduació, beure amb intervals de temps o fer exercici també pot disminuir les conseqüències. Així mateix, és recomanable prendre aigua en abundància per contrarestar els efectes diürètics de l’alcohol i evitar la deshidratació i descansar.

Referències
http://www.dmedicina.com/medicamentos/2016/08/27/como-interactua-alcohol-ibuprofeno-114082.html
http://espanol.mercola.com/boletin-de-salud/paracetamol-y-el-consumo-de-alcohol.aspx
http://mercola.fileburst.com/PDF/SpanishReferences/paracetamol-y-el-consumo-de-alcohol-ref.pdf

Font Xarxa Perifèrics, Font original ailaket.com via @laclarainfo