Entrades

Re-inici a la universitat

Ja va acabant l’estiu i amb això torna a començar una nova estació, com totes, carregada de reptes. Algunes persones començaran a la universitat i altres continuaran amb els seus estudis o amb uns altres i, sigui com sigui, començarà el calendari de formació.

Entre les noves professores i professors, matèries, companyes i companys de classe, edificis i aules, també apareixen altres activitats com conferències, tallers i cursos que, de vegades, tenen a veure amb els estudis i, de vegades, no, però pel motiu que sigui, capten la nostra atenció.

Així, hi ha persones que decideixen dedicar part del seu temps lliure en passar algunes hores més a la universitat i, en aquest cas, participant al curs Tria Triar (En Plenes Facultats) a la Universitat de les Illes Balears, on s’ofereix al col·lectiu estudiantil universitari informació i formació sobre:

  • Les conductes addictives, siguin químiques o no químiques.
  • Els riscos associats i les pautes per minimitzar-los.
  • Informació sobre la perspectiva de gènere i les violències sexuals als espais d’oci.
  • Les conductes eròtiques i sexuals saludables.

S’organitza a través de formacions teòriques, activitats informatives-preventives i la dinamització dels Campus Universitaris als quals el projecte intervé. Aquesta dinamització es basa en la formació i capacitació d’una xarxa de persones agents de promoció de la salut dins de cada universitat, les quals s’encarreguen de desenvolupar les activitats dirigides a multiplicar els missatges preventius entre altres persones que també estudien a la universitat, és a dir, entre els seus iguals.

Anar a la universitat no és només aprendre teories, resoldre exercicis, comentar texts i aprovar exàmens; es tracta, també, de créixer emocionalment i de vegades és una qüestió d’obrir portes de la consciència.

Si ens fem la pregunta: quin paper representen les persones joves a la societat? Podem respondre que la publicitat, les persones adultes i tantes altres fonts d’influència llancen missatges que de vegades són contradictoris amb la idea que tenen de sí mateixes. Així, s’ha d’aprendre a gestionar les emocions als diferents espais als quals ens trobem i la universitat és un d’ells. Si no havien aparegut abans, la joventut pot entrar en contacte amb unes realitats de consum de substàncies a les quals ha de fer front, també al fet de prendre més decisions, informar-se amb ull crític, posar límits, resoldre dubtes, desmuntar prejudicis i acceptar realitats que no se’ls hi havien mostrat o que se’ls hi havien negat, entre altres.

Les experiències durant aquests anys, han donat lloc a valoracions per part de les i els estudiants, com les següents:

“Interactuar a classe i poder fer dinàmiques al campus”, 2018

“Els debats entre alumnat i docent”, 2018

“Confirmar que la societat està poc implicada”, 2018

“Poder posar en pràctica els coneixements teòrics”, 2018

“El canvi de perspectiva que ha donat sobre els meus propis coneixements”, 2018

“M’ha agradat molt que el taller m’hagi aportat els coneixements necessaris per tenir una visió més crítica i àmplia sobre el món de les drogues”, 2018

“Crec que a la UIB feien falta activitats com aquestes, ja que moltes persones estudiants no saben de molts aspectes del que vàrem informar”, 2017

“Trobo que es una bona forma de, a més d’obtenir coneixements, conèixer més gent de l’àmbit universitari”, 2017

Preparant activitats

Des d’aquí volem donar les gràcies a totes les persones estudiants que han participat d’alguna forma al projecte, a aquelles persones de les universitats i de les administracions que ens han recolzat durant tots aquests anys i sobretot confiem en què les llavors que anem sembrant en elles, tinguin com a resultat unes plantes ben resistents per a la vida que ens toca viure i gaudir.

I com a mostra, podeu llegir uns dels diaris reflexius que ens va enviar un estudiant que va participar al curs.

DIARIO DE UN MÓVIL, Antoni Cerdà Fullana

* Imatge guanyadora del concurs de fotografia: “Si no aturam de contaminar, aquest serà el futur, Amina Claire Cadiñanos Chapman

Autora: Alicia Bustos Vargas, EPF Balears

Alcohol i festa major, com respondre a aquest binomi?

El tècnic de prevenció Joan Barrero analitza en aquest article el paper que l’alcohol juga en les nostres festes i com afecta tan a joves com a adults.

 

fiesta-mayor_full

 

Amb l’arribada de l’estiu augmenta l’oferta cultural per a tots els públics, s’instaura la cultura del terraceo i arriben també les festes majors que, en certa mesura, podríem contemplar-les com el clímax de la participació popular i la festivitat o com una segona part de l’esperit del Rei Carnestoltes un cop acabat el dejú.

Sovint, moltes persones interpreten aquestes dates festives com una crida al consum d’alcohol i altres drogues, doncs amb més o menys raó, a voltes, les incloem dins del paraigua d’una suposada cultura etílica, la nostra.

El que no podem negar és que la societat beu. L’alcohol esdevé un hàbit relacional molt important i fins i tot enquistat al nostre país degut, entre altres qüestions, a la baixa percepció de risc i a la banalització que gira entorn del consum d’aquesta droga legal.

El consum d’alcohol i altres drogues tenen conseqüències que van més enllà de les que fan referència a la salut física i psíquica amb caràcter individual, com problemes del sistema digestiu i el circulatori o el risc d’addicció, sinó que transcendeixen a la salut col·lectiva o pública quan es combinen amb la realització d’activitats incompatibles amb el consum, com ara la conducció de vehicles privats o públics.

Així doncs, és conscient la societat que el consum d’alcohol és el factor de risc modificable que genera més malalties, tal com recorda el Plan Nacional sobre Drogues? Segons l’última Enquesta sobre l’ús de drogues en estudis secundaris a Espanya (ESTUDES), realitzada a joves amb edats compreses entre 14 i 18 anys, als últims anys s’ha esdevingut un canvi de patró en el consum d’alcohol, doncs l’edat d’inici augmenta fins als 14 anys per primera vegada i actualment es beu lleugerament menys inclús en pràctiques purament recreatives i desvinculades d’activitats gastronòmiques. Baixen de manera poc significativa les borratxeres durant els últims 30 dies i el mateix passa amb la pràctica d’afartament d’ingesta d’alcohol en un curt període de temps, binge drinking. Tanmateix el 20% del col·lectiu jove ha realitzat pràctiques de botellón els últims 30 dies adquirint l’alcohol amb gran accessibilitat a botigues de barri o supermercats per a consumir-lo als espais públics. En referència a la percepció de risc, l’alcohol és la substància que es percep com a menys perillosa amb notable diferència enfront de les altres.

Aquestes dades reforcen la idea que els i les joves són un col·lectiu en risc respecte als hàbits de consum, i en part, aquest fenomen és fruit del resultat del trinomi adolescència, alcohol i societat de consum. El concepte d’adolescència com a etapa relativament moderna i exclusiva del món occidental, associada a la baixa taxa de reposició demogràfica amb una mitjana d’1,3 fills per dona (nens tresor), amb un cert discurs negatiu a causa del moment històric i econòmic que els ha tocat viure i la normalització del consumisme, esdevé una adolescència presentista, immediata i individual, perfectament adaptada a la societat de consum caracteritzada, entre d’altres, per la constant presència de falses necessitats, la promoció de la cultura del plaer i de viure el present.

El consum recreatiu d’alcohol i altres drogues té un important valor simbòlic per al col·lectiu jove, doncs esdevé un element relacional important influent en la construcció de la identitat, a vegades construïda en relació al mateix consum. Tanmateix el consum d’alcohol és percebut pels propis joves com un element inhibidor amb un sentit perfectament funcional al seu imaginari i lligat al concepte de transgressió dels límits, del control, d’allò prohibit. És aquí on recau el repte educatiu, en treballar aquest suposat poder explicatiu que posseeix l’alcohol com a element relacional i vivencial.

Com treballem el consum d’alcohol i altres drogues a les festes populars dels nostres municipis siguin aquests grans o petits? De quins elements preventius disposem? Per començar cal adonar-se que la promoció del consum no recau en el col·lectiu jove, sinó que sovint caldria modificar el model de consum adult i propiciar un bon modelatge social. Tanmateix la promoció del consum als espais festius recau directament en les pròpies empreses fabricants d’alcohol que, amb gran facilitat, i amb el suport molt sovint de convenis comercials amb les mateixes administracions, romanen presents en forma de publicitat a molts esdeveniments festius, culturals i inclús esportius dels nostres municipis.

Podem establir mesures lògiques per no promoure el consum d’alcohol, eliminant les ofertes o promocions que en faciliten l’accés sobretot al públic jove (el típic dos per un) o capgirar les activitats tipus correbars o cercatasques, on el principal objectiu és el consum d’alcohol i vetllar pel compliment de la normativa de no vendre’n a menors, així com portar a terme les mesures punitives que estableix la llei.

Però també caldria posar-se en la pell de les persones que decideixen no consumir alcohol. Quina oferta tenen? És atractiva? Estan dotades les nostres festes de productes no alcohòlics mínimament atractius i a preus assequibles? Podem promoure que les begudes sense alcohol siguin més econòmiques que les alcohòliques i estimular el consum d’aigua oferint-la molt barata o gratuïta. Cal formar el personal participant en les barres, així com els ens locals en dispensació responsable i comptar amb dispositius destinats a la reducció de riscos i la sensibilització sobre el consum de substàncies als entorns de festa que incorporin la perspectiva de gènere i la prevenció de conductes sexistes i promoure, amb activitats i campanyes, que la millor festa és aquella que comença i acaba bé i això passa també pel foment del transport públic o iniciatives municipals de bus berbenero.

Definitivament es porten a terme diferents accions preventives a les festes populars dels nostres municipis i segur que podríem fer-ne més i millor, però està clar que hem de revisar molts aspectes de la nostra cultura popular i festiva per aconseguir que aquestes mesures transcendeixin i es tornin més efectives.

Intentem analitzar breument quin són els models majoritaris de participació i organització ciutadana en les festes populars dels nostres barris o municipis o quins són els acords als quals arribem amb l’administració pública respecte el finançament dels actes que conformen la festa. Segurament ens passarà pel cap que les barres i, per tant, l’alcohol, és el lubricant d’aquesta màquina, però hem de pensar que mai pot ser-ne el motor perquè, des del meu punt de vista, cultura popular significa emocions i expressivitat, curiosa dicotomia en relacionar aquests termes amb el consum de substàncies.

 

Font original: https://www.social.cat/opinio/8617/alcohol-i-festa-major-com-respondre-a-aquest-binomi

La moda de les cigarretes electròniques, nova porta al tabaquisme entre els joves

Salut alerta que pot fer revertir la baixada de joves fumadors dels últims anys

Fuente: CCMA.cat

Fuente: CCMA.cat

La moda de les cigarretes electròniques, o vapejadors, entre els joves i adolescents preocupa les autoritats sanitàries perquè no són del tot innòcues i són una nova porta d’entrada al tabaquisme.

Les campanyes de prevenció del tabaquisme i la llei que en prohibeix l’ús a la majoria d’espais públics han afavorit que el consum del tabac entre els adolescents s’hagi reduït a gairebé la meitat en l’última dècada.

Fuente: CCMA.cat

Fuente: CCMA.cat

 

 

El 2004, fumaven un 23% dels joves d’entre catorze i divuit anys. Actualment, aquest percentatge s’ha reduït a l’11 per cent.

Però ara, una nova moda entre els adolescents pot revertir aquesta tendència: són les cigarretes electròniques.

No en diuen fumar, en diuen “vapejar”, perquè no expiren fum, sinó vapor d’aigua barrejat amb essències de gustos tan atractius com maduixa, vainilla o xocolata.

L’Ariadna i l’Emma diuen que té bon gust i no perjudica els pulmons.

 

 

“Primer ho vaig provar per curiositat, en veure que tothom ho feia, i està bé perquè pots triar els gustos i són bons.”
“És una manera de fumar que no fa malbé els pulmons.”

 

Però això no és del tot cert, i els pares se’n refien o no ho veuen tan perillós.

 

No es pot vendre a menors

Igual que el tabac, aquest producte tampoc es pot vendre a menors d’edat. Però molts adolescents n’aconsegueixen a través d’algun amic, germà gran, o fins i tot dels pares, que prefereixen que consumeixin cigarretes electròniques abans que tabac.

Els estancs tenen en els “vapers” un altre client, com explica David Juanhuix, vicepresident dels estanquers.

“Ja no cremes els productes tan nocius com el tabac, i, per tant, s’agafen aquí. Per això crec que la gent jove té més tendència a començar i crec que serà un hàbit que quedarà. Podem vapejar dònut, eucaliptus, podem vapejar qualsevol cosa… i això ajuda a ser atractiu per a la gent.”

La llei prohibeix les cigarretes electròniques o “vapers” en edificis públics, com ara centres sanitaris i escolars, però, a diferència del tabac, no en limita l’ús en bars, restaurants o botigues.

Fuente: CCMA.cat

Fuente: CCMA.cat

 

Una porta al tabaquisme

La moda de les cigarretes electròniques entre els adolescents preocupa molt les autoritats sanitàries, que alerten que poden ser una porta d’entrada a l’addicció a la nicotina. Segons les dades de l’Agència de Salut Pública, el cinquanta per cent dels joves d’entre 14 i 18 anys que són fumadors de tabac han utilitzat les cigarretes electròniques. En canvi, entre els no fumadors, només ho han provat un 6 per cent.

Fuente: CCMA.cat

Fuente: CCMA.cat

Josep Maria Suelves, cap del Servei de Prevenció i Control de Tabaquisme, alerta que les cigarretes electròniques no son innòcues i multiplica per dos el risc dels joves a començar a fumar tabac.

“Contactar amb les cigarretes electròniques dobla el risc que aquest adolescent comenci a fumar tabac al cap d’un any. I aquest és el principal motiu d’alarma, per a la societat i per a les famílies. No són una joguina, no són un producte innocu. Poden ser la via per iniciar-se en el consum del tabac.”

Alguns instituts ja han començat a alertar les famílies de l’ús de les cigarretes electròniques perquè parlin amb els seus fills dels riscos que comporten.

 

 

Publicat per Marta Masó, el 21 de març de 2018 para www.ccma.cat

Font original: http://www.ccma.cat/324/la-moda-de-les-cigarretes-electroniques-nova-porta-al-tabaquisme-entre-els-joves/noticia/2845044/

I Jornada: Adolescència, drogues i gènere

El divendres 5 de maig, la Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya organitza la I Jornada “adolescència, drogues i gènere.

Joves_nature-759768_1920_750x500px.jpg_1480585109

Les circumstàncies que envolten el consum de drogues entre el col·lectiu adolescent, les seves motivacions, creences i actituds són molt diverses. L’imaginari i les pràctiques dels nois i de les noies envers aquest consum té especificitats en raó del gènere.

Per tal de dissenyar programes educatius al voltant del consum de drogues entre els i les adolescents, haurem d’incorporar missatges significatius que afavoreixin la conscienciació dels valors assignats a la feminitat i a la masculinitat, i propiciïn altres masculinitats i altres feminitats en els patrons de consum de drogues.

Amb aquesta Jornada es pretén crear un espai de reflexió i de formació que ajudi a incorporar la perspectiva de gènere en els programes preventius.

Més informació: Agenda d’activitats

Descarrega’t el programa

Font: gencat.cat

Conferència: Cànnabis i adolescència, bases per a una prevenció efectiva

El dimecres 19 d’abril de 2017 a les 18 h, a l’Aula Magna del Campus Torre dels Frares de la Universitat de Vic, es durà a terme la conferència: Cànnabis i adolescència, bases per a una prevenció efectiva.

La conferència anirà a càrrec del Dr. Miquel Casas, catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona i responsable del Grup del Psiquiatria, Salut Mental i Adiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca.

El Dr. Casas farà un recorregut sobre l’ús de la planta al llarg de la història del món occidental. Parlarà sobre els efectes del consum de cànnabis a l’adolescència i les repercussions sobre el rendiment escolar.

Presentarà els factors de vulnerabilitat individual que porten a l’adicció i a una possible psicosi. També s’abordaran qüestions com l’ús terapèutic de la planta en patologies orgàniques, així com les actuals hipòtesis en automedicació en patologies mentals. Per acabar presentarà l’actual discussió sobre liberalització, legalització controlada i prohibició.

Inscripcions gratuïtes.

Més informació a formacio.cife@uvic.cat

Cànnabis. Conferencia