opiaceos

L’opi s’obté de la planta Papaver somniferum. Els seus derivats més coneguts són l’heroïna, la morfina i la codeïna.

L’heroïna és la de més ràpida acció. El seu nom científic és diacetilmorfina i es va aïllar per prevalgués vegada en 1883. En els primers moments es va utilitzar com a substitutiu de la morfina i com a fàrmac per a malalties de les vies respiratòries. Bayer la va comercialitzar fins a 1931, any en què es va retirar del mercat legal. Actualment és considerada una de les drogues d’abús més potent i el seu ús terapèutic és molt limitat. Només es fa servir en casos molt severs es tracta de l’analgèsic més potent que existeix. La morfina s’utilitza en medicina per calmar el dolor i la codeïna per calmar la tos.

PRESENTACIÓ I COMPOSICIÓ

L’heroïna es presenta sense refinar o refinada. Sense refinar és una pols granulat color canyella;ja refinada és una pols blanca (o marronós), fi i cristal·lí. La seva puresa depèn de múltiples variables (nombre d’intermediaris, venedor, etc). Habitualment es barreja amb cafeïna, lactosa, piracetam, paracetamol, morfina, lidocaïna, procaïna, quinina, estricnina, etc

VIES D’ADMINISTRACIÓ I DOSI

L’heroïna es consumeix habitualment injectada, esnifada o inhalada i fumada. També és habitual consumir fumada. Un “xinès” consisteix a posar l’heroïna sobre paper d’alumini, aplicar una flama per la seva part posterior, fins que l’heroïna es converteixi en una substància líquida que desprèn vapors que són inhalats a través d’un tub, realitzat normalment amb el mateix paper d’alumini.

Injectada proporciona uns efectes més intensos i apareixen ràpidament als 7 o 8 segons.

Quan s’esnifa i/o fuma, els efectes més intensos s’aconsegueixen als 10 o 15 minuts.

EFECTES

PSICOLÒGICS FÍSICS
Quan l’heroïna arriba al cervell, es produeix una pujada eufòrica (coneguda com rush), normalment s’acompanya d’una càlida sensació que sembla propagar-se per tota la pell i analgèsia. Després d’aquests efectes inicials, és habitual romandre endormiscat durant hores. Sensacions de sequedat a la boca, pesadesa de cames, de vegades, nàusees, vòmits i picors intensos, contracció de pupil, efectes gastrointestinals, cardiovasculars, renals, urinaris, restrenyiment, les funcions mentals disminueixen, així com el desig sexual, el batec cardíac i la respiració que també s’alenteix.

RISCOS

A llarg termini hi ha un gran risc de generar una addicció caracteritzada per la recerca compulsiva de la droga i els canvis neuroquímics cerebrals.

El consum habitual produeix tolerància i una dependència física greu que són factors motivadors per continuar el consum compulsiu.

A més del que s’ha esmentat són comuns els trastorns d’ansietat, la depressió, alteracions de la personalitat, pèrdua de la gana, insomni, pèrdua de la menstruació, del desig sexual, etc

Molts dels riscos de l’heroïna estan associats a la via d’administració i en compartir el material injectable el que propicia la transmissió de malalties com ara el VIH, l’Hepatitis B, etc

A més hi ha el risc de sobredosi que pot provocar una depressió respiratòria i causar la mort al consumidor/a d’heroïna.

TOLERÀNCIA I DEPENDÈNCIA

El consum prolongat accelera la tolerància, això pot explicar el risc de sobredosi després d’una període de no consum.

És capaç de desenvolupar una alta dependència física i psíquica.

La síndrome d’abstinència es caracteritza per una forta sudoració, llagrimeig, nàusees i vòmits, diarrea, insomni, febre, dolors musculars, etc acompanyats d’una forta ansietat. El quadre es pot aguditzar i poden aparèixer convulsions i al·lucinacions.