La dietilamida de l’àcid lisèrgic (LSD-25) conegut per LSD o tripi és una de les substàncies al·lucinògenes més conegudes. Va ser Hoffman en 1938 qui va sintetitzar aquesta substància a partir d’un fong paràsit (cornezuelo) del sègol. Més endavant en 1943 Hoffman descobreix que aquesta substància té efectes enteogénicos (psiquedèlics o al·lucinògens) molt potents. A la dècada dels 70 i gràcies al moviment contracultural de l’època el LSD va esdevenir una substància altament consumida creant-se tot un “culte psicodèlic” al voltant del LSD. A nivell terapèutic es va utilitzar principalment en psiquiatria.
PRESENTACIÓ I COMPOSICIÓ
Sol presentar-se en paper secant impregnat en petits quadres de paper que poden representar diferents dibuixos. També pot trobar-se en forma de pastilles, càpsules i líquid.
VIES D’ADMINISTRACIÓ I DOSI
Via Oral. Com que és una substància molt potent prou dosis molt baixes perquè es produeixin els efectes al·lucinògens. La dosi habitual és de 50-200 mcg. La intensitat dels efectes dependrà de la dosi.
Els efectes del LSD poden ser imprevisibles, depenent de la dosi, la personalitat, l’estat d’ànim i de les expectatives.
EFECTES
Apareixen als 30-90 minuts, té el seu màxim efecte a les 3-5 hores després de l’administració i aquests poden prolongar durant 8 – 12 hores i fins i tot depèn dels casos fins a diversos dies.
| FÍSICS | PSICOLÒGICS |
| Dilatació de pupil, nàusees, elevació de la temperatura corporal, freqüència cardíaca i pressió arterial, sudoració, somnolència, pèrdua de gana, sequedat de boca, tremolors, taquicàrdies. | Acceleració de pensaments, augment d’energia, sentir diferents emocions alhora, intensificació dels sentits, experiències espirituals, lucinacions visuals i auditives i delirants, modificació de l’orientació temporal i espacial, es poden produir situacions de pànic. |
RISCOS
– “Mal viatge” caracteritzats per situacions de pànic, paranoies, experimentar sensacions negatives d’ansietat i por.
-Flasbacks: Reviure experiències ocorregudes durant el “viatge” sense haver consumit el LSD. Aquests poden aparèixer de manera totalment inesperada i poden presentar-se als pocs dies com passats diversos dies o fins i tot mesos.
-petites Depressions, confusió, ansietat.
TOLERÀNCIA I DEPENDÈNCIA
El LSD no es considera addictiu, però si presenta una alta tolerància necessitant cada vegada dosis majors per a poder experimentar els mateixos efectes, augmentant lògicament els riscos en ser una substància d’efectes imprevisibles. Es crea tolerància creuada a altres al·lucinògens.
