És un anestèsic dissociatiu que produeix bloqueig sensorial. Els reflexos i moviments es mantenen però no de manera conscient.
S’utilitza en medicina humana i veterinària, produint una anestèsia en la qual el pacient pot romandre conscient encara amnèsic i insensible al dolor.
COMPOSICIÓ I PRESENTACIÓ
El seu component actiu és el clorhidrat de ketamina (2 (0-clorofenil) -2-metilaminociclohexanona)
És un líquid translúcid i es ven en solucions injectables les quals en ocasions són begudes. També apareix en forma de pols, per ser esnifada. Aquesta última pot estar adulterada amb efedrina, cafeïna, selegilina o manitol. Generalment, en el mercat il · legal, es troba entre un 45% – 80% de puresa.
VIES D’ADMINISTRACIÓ I DOSI
Es pot consumir per via oral, injectada o esnifada.
La via injectada és molt més potent i visionària, les sensacions són tan intenses que poden ser difícils de controlar en persones poc experimentades en aquest consum.
EFECTES
Té un efecte depressor del sistema nerviós central i també al·lucinogen. Els efectes poden durar entre mitja hora i dues hores, depenent de la quantitat subministrada i de la tolerància adquirida per qui consumeix.
Els efectes buscats pels consumidors / es són eufòria i experiències místiques, així com al·lucinacions i sensacions plaents (sensació de surar). Si la dosi és alta poden donar efectes psicodèlics molt potents, amb visió doble, distorsionada, borrosa, i dificultat per moure i parlar coordinadament, a més de provocar nàusees i vòmits. En quantitats baixes provoca certa eufòria i petites modificacions en la percepció (objectes i persones borroses), augmentant la freqüència cardíaca, la pressió arterial i sanguínia i disminuint lleument la freqüència respiratòria.
RISCOS
La barreja amb estimulants com ara la cocaïna o l’speed pot portar a un consum major de cadascuna d’elles, ja que els efectes es contraresten.
A petites i grans dosis, els efectes de descontrol dels reflexos, l’equilibri, etc, provoquen amb facilitat que la persona que consumeix pateixi caigudes i lesions. Igualment, el consum de ketamina pot provocar que aparegui ansietat, angoixa, depressió i problemes de tipus psicòtic a posteriori, a més de “mals viatges”, atacs de pànic, mentre s’està sota els efectes.
És possible que a dosis altes es puguin donar parades respiratòries, sobretot si es barreja amb altres drogues depressores del sistema nerviós, com l’alcohol, amb sedants, tranquil · litzants, heroïna i GHB.
Si el consum passa a ser habitual, tenen lloc problemes de memòria i dificultats de concentració.
TOLERÀNCIA I DEPENDÈNCIA
Hi ha risc de consum compulsiu a causa de la ràpida tolerància i el seu potencial addictiu (el cos s’habitua i demana cada vegada majors quantitats de ketamina per obtenir els mateixos efectes).
