Es tracta d’un depressor del sistema nerviós central, inductor de la son. El GHB va ser sintetitzat el 1967, s’utilitzava com a anestèsic i facilitador del son, fins que va ser retirat del mercat farmacèutic a causa del seu escàs poder analgèsic i la seva elevada capacitat epileptògena (que indueix a convulsions epilèptiques). Posteriorment es va convertir en una substància de consum entre els aficionats al culturisme per la seva capacitat d’estimular l’hormona del creixement, fins a la seva prohibició l’any 2000.
PRESENTACIÓ I COMPOSICIÓ
El GHB o àcid gammahidroxibutírico, també mal anomenat èxtasi líquid, sol trobar en ampolles d’uns 10 ml, en estat líquid, incolor (encara que de vegades se li tiren tints per fer-lo més atractiu) i amb un lleu gust salat. Ocasionalment pot trobar en pols (de fet és el seu estat original).
Es tracta d’una substància incolora i sense sabor ni olor característica poden vendre’t aigua salada o barrejada amb algun tipus de substància depressora.
VIES D’ADMINISTRACIÓ I DOSI
Es consumeix per via oral directament o barrejat amb líquids ja que es tracta d’una substància hidrosoluble. Si es barreja amb alcohol es potencien els efectes depressors augmentant el risc de patir un coma.
És molt difícil calcular amb exactitud la dosi del GHB, ja que no se sol conèixer la seva concentració a les ampolles. És important tenir en compte que el marge entre la dosi amb la qual s’aconseguiran efectes desitjables o efectes molt desagradables i per tant no desitjats, és molt petit i difícil de calcular. Si es decideix consumir aquesta substància és important anar amb cautela i començar amb dosis petites (menys d’un terç de l’ampolla o un tap).
EFECTES
En general els efectes són impredictibles i varia molt d’unes persones a unes altres. Tenen similitud amb els efectes de l’alcohol. Els efectes apareixen molt ràpid, entre els 5 – 10 minuts i té el seu punt màxim entre els 20 – 30 minuts. Després els efectes poden mantenir aproximadament entre una hora i mitja i dues hores. Els post efectes, molts més fluixos, poden arribar a prolongar un altre parell d’hores.
| A DOSI MODERADES | A DOSI ALTES | |
| FÍSICS | Relaxació muscular, disminució de la coordinació per la pèrdua del to muscular, sudació. | Nàusees, vòmits, tremolors, hipotèrmia, descens de la freqüència cardíaca, pèrdua del control muscular, depressió respiratòria, arribant a estats de coma. |
| PSICOLÒGICS | Desinhibició, relaxació, lleugera eufòria, tendència a la loquacitat, sociabilitat | Estats confusionals, al·lucinacions de tipus psicodèlic, dificultats de concentració, pèrdua de reflexos, estats de semiinconsciència. |
No oblidar que els principals efectes desitjats de les persones consumidores d’aquesta substància són l’eufòria, la desinhibició i la sedació, per tant alerta! Amb la dosi a consumir.
RISCOS
A curt termini; ressaca amb atordiment, sensació de cansament, llacunes de memòria, comportaments sexuals de risc.
Els principals trastorns físics que es donen en situacions de consum continuat són: alteracions de la pressió arterial, quadre d’abstinència, irritació gastrointestinal, cefalees, nàusees, dolors musculars, dependència.
A nivell psicològic: alteracions cognitives i de memòria, irritabilitat i simptomatologia depressiva, inducció a simptomatologia psicòtica, dependència psicològica
TOLERÀNCIA I DEPENDÈNCIA
El seu ús habitual i continuat pot presentar tolerància i símptomes de dependència i abstinència, tot i que encara són necessaris més estudis que aportin més dades concloents al respecte.
