fongs-psicoatius

Fongs que contenen alcaloides capaços d’alterar el sistema nerviós central. A Amèrica hi dantos arqueològics que demostren que s’empraven com a fàrmacs sacramentals i terapèutics des de fa uns tres mil mil·lennis. Va ser A. Hofmann qui va descobrir aquests alcaloides i la forma de sintetitzar químicament.

COMPOSICIÓ I PRESENTACIÓ

El principi actiu és la psilocina i la psilocibina. Aquestes substància provoca experiències similars al LSD (viatges psicodèlics).

VIES D’ADMINISTRACIÓ I DOSI

S’ingereixen per via oral, preferentment en dejú, normalment secs.

Les dosis recomanades no són altes, entre 1 i 3 gr. Seria una dosi mitjana – baixa i entre 5 i 7 gr. És una dosi alta.

EFECTES

Els efectes s’inicien entre els 25 – 30 minuts després de la ingestió i poden durar fins a 6 hores.

FÍSICS PSICOLÒGICS
Dilatació de pupil, baixada de tensió arterial, sensació de ensopiment, nàusees, debilitat, calfreds, mal de cap, boca seca, suors, augment de la temperatura corporal. els sentits s’alteren, es pot tenir la sensació que s’abandona el cos, processos d’introspecció, veure les coses des d’una altra perspectiva, desorientació.

RISCOS

S’ha investigat poc sobre els riscos a llarg termini, a curt termini, poden produir mals viatges, tenint vivències angoixants, crisi de pànic i ansietat.

És freqüent que en un mateix “viatge” es combinin moments agradables amb moments angoixants.

També hi ha perill de consum de bolets verinosos per equivocació.

TOLERÀNCIA I DEPENDÈNCIA

El potencial de dependència pisco lògica és baixa, tenint en compte que cada “viatge” és una experiència molt intensa com per repetir-la quotidianament.