Fongs que contenen alcaloides capaços d’alterar el sistema nerviós central. A Amèrica hi dantos arqueològics que demostren que s’empraven com a fàrmacs sacramentals i terapèutics des de fa uns tres mil mil·lennis. Va ser A. Hofmann qui va descobrir aquests alcaloides i la forma de sintetitzar químicament.
COMPOSICIÓ I PRESENTACIÓ
El principi actiu és la psilocina i la psilocibina. Aquestes substància provoca experiències similars al LSD (viatges psicodèlics).
VIES D’ADMINISTRACIÓ I DOSI
S’ingereixen per via oral, preferentment en dejú, normalment secs.
Les dosis recomanades no són altes, entre 1 i 3 gr. Seria una dosi mitjana – baixa i entre 5 i 7 gr. És una dosi alta.
EFECTES
Els efectes s’inicien entre els 25 – 30 minuts després de la ingestió i poden durar fins a 6 hores.
| FÍSICS | PSICOLÒGICS |
| Dilatació de pupil, baixada de tensió arterial, sensació de ensopiment, nàusees, debilitat, calfreds, mal de cap, boca seca, suors, augment de la temperatura corporal. | els sentits s’alteren, es pot tenir la sensació que s’abandona el cos, processos d’introspecció, veure les coses des d’una altra perspectiva, desorientació. |
RISCOS
S’ha investigat poc sobre els riscos a llarg termini, a curt termini, poden produir mals viatges, tenint vivències angoixants, crisi de pànic i ansietat.
És freqüent que en un mateix “viatge” es combinin moments agradables amb moments angoixants.
També hi ha perill de consum de bolets verinosos per equivocació.
TOLERÀNCIA I DEPENDÈNCIA
El potencial de dependència pisco lògica és baixa, tenint en compte que cada “viatge” és una experiència molt intensa com per repetir-la quotidianament.
