cocaina

L’origen de la cocaïna es troba en l’arbust Erytroxilon Coca planta originària dels Andes, i que es cultiva a Amèrica del Sud, Indonèsia i en algun estat africà. L’ús de la coca data de l’any 5.000 a.de.C. per part de cultures indígenes sud-americanes

El seu principi actiu (cocaïna) va ser descobert en 1859 i fins a mitjan segle XX la cocaïna va gaudir de gran prestigi com a estimulant d’ús terapèutic i anestèsic local.

Avui dia a Sud-amèrica, són diverses les cultures indígenes que consumeixen fulles de coca mastegades com atenuant del mal d’altura i del cansament i per la capacitat d’inhibir la gana.

Composició i presentació

La cocaïna és un compost cristal·lí de color blanc i sabor amarg. Es presenta comunament la pols en forma de clorhidrat de cocaïna més o menys adulterada. La hi coneix també amb el nom de “neu”, “coca”, “farlopa”, “perico” etc A partir del clorhidrat ia través de diversos processos químics es pot obtenir cocaïna base o “crack” que té l’aspecte de roques cristal·lines de color blanc o groguenc i triturat té l’aspecte d’escates de sabó.

La cocaïna, al mercat negre, pot trobar-se amb una puresa mitjana del 60% aproximadament. La resta es tracta d’adulterants com ara: fenacetina, paracetamol, cafeïna, lidocaïna i procaïna (anestèsics locals), sacarosa, lactosa, inositol, glucosa i manitol.

Vies d’administració i dosi

La via més comuna de consum del clorhidrat de cocaïna és la via intranasal (esnifada), però també es pot administrar per via intravenosa (injectada) o per via tòpica (per exemple usada sobre els genitals amb la idea errònia obtenir més potència i plaer sexual ) i fumada (nevats). Aquesta forma última forma de consum, s’ha incorporat com una forma de ritual després d’haver-se ficat alguna “ratlla”. Es tracta de posar una petita quantitat de tabac en un cigarret al qual prèviament se li ha tret el filtre. Cal assenyalar que aquesta forma de consum no té efectes farmacològics ja que la cocaïna es destrueix amb la calor.

Les dosis baixes de cocaïna pura estan entre els 50-100 mg; les dosis mitjanes entre 150 mg i 200 mg; i les altes entre 250 – 500mg. En consumidors no habituats, sobrepassar el gram pot ser molt perillós arribant fins i tot a ser mortal.

Efectes

Després de la seva administració penetra directament en el SNC a través del torrent sanguini produint sensacions anestèsiques i estimulants.

Depenent de la forma de consum els efectes poden presentar-se de diferents formes:

Via d’administració Velocitat d’aparició d’efectes Durada d’efectes Desenvolupament de dependència
CLORHID. COCAÏNA Esnifada 2-5 min. 30-40 min. SiLargo termini
CLORHID. COCAÏNA Injectada 30 – 45 s. 10 – 20 min. SiCorto termini
Crack o cocaïna base Fumada 8-10 s. 5 – 10 min. SiCorto termini
Fulles de coca Via oral; mastegat, infusió 60 min. 30 – 60 min. No

Efectes:

EFECTES PSICOLÒGICS EFECTES FÍSICS
Eufòria, loquacitat, augment de la sociabilitat, acceleració mental, augment subjectiu de la seguretat, hiperactivitat, desig sexual augmentat, alteracions mentals (deliris, quadres d’ansietat i depressió). Disminució de la fatiga, insomni, disminució de la gana, efecte laxant suau, augment de la pressió arterial, dilatació de les pupil, disminució de la sensibilitat al fred, relaxació muscular, acceleració de la freqüència cardíaca (taquicàrdia), marejos, problemes d’erecció i dificultat per assolir orgasmes.
A GRANS DOSI:
L’eufòria pot barrejar-se amb la inquietud, paranoia i activitat motora desmesurada, la loquacitat es transforma en verborrea confusa i la tensió es converteix en ansietat, podent arribar a aparèixer idees delirants. Es poden experimentar també marejos, irritabilitat, nàusees, vòmits, excitabilitat, calfreds, respiració irregular i sequedat de boca. En casos greus d’abusos i intoxicacions solen aparèixer quadres de psicosi tòxiques que cursen amb episodis delirants semblants a l’esquizofrènia, convulsions, trastorns circulatoris i fins i tot aturada cardíaca.
LA BAIXADA DELS EFECTES DE LA SUBSTÀNCIA ES CARACTERITZA PER:
Cansament, apatia, irritabilitat i conductes impulsives.

Riscos

Depenent de la via d’administració i les pautes del consum pot ocasionar: sinusitis, irritació i hemorràgies nasals, perforació d’envà nasal (cauterització), problemes respiratoris, alteracions del son, apatia sexual, disfunció erèctil, trastorns nutricionals, crisis epilèptiques, alteracions cardiovasculars (hipertensió, infart de miocardi), cefalees o accidents vasculars amb risc d’infart cerebral, complicacions psiquiàtriques, irritabilitat, crisis d’ansietat, disminució de la memòria i de la capacitat de concentració, inquietud, infeccions cutànies, psicosi cocaínica (aparició brusca d’idees paranoides, mania persecutòria, lucinacions auditives i visuals). Si es comparteix el “rulo” de esnifar més ha risc de transmissió d’infeccions com ara l’hepatitis B i C.

Tolerància i dependència

La tolerància a la substància és molt alta i apareix ràpidament, no només perquè la dosi mínima hagi deixat de ser activa, sinó per l’ansietat i conductes impulsives resultants del consum d’aquesta substància. La cocaïna provoca una forta dependència psicològica (de les més elevades) caracteritzada per un fort impuls, ànsia i desig de seguir consumint.