cannabis

La Cannabis Sativa és una planta originària d’Àsia Central. Les fulles i flors d’aquesta planta conté les majors concentracions de THC (principi actiu) pel que són les úniques parts que s’utilitzen per les seves propietats psicoactives.

L’ús del haixix es remunta a l’any 2737 AC en l’antiga Xina, on es recomanava per tractar el reumatisme, la malària, l’insomni, trastorns oculars i trastorns menstruals. A l’Índia es va usar per a agilitzar la ment, afavorir la longevitat i augmentar el desig sexual, encara que principalment el seu ús es va relacionar amb celebracions religioses i amb la meditació. La seva introducció a Europa es va produir al segle XVIII. Actualment es cultiva a gairebé tothom sent la substància psicoactiva il·legal més consumida, controvertida i amb una alta acceptació social.

COMPOSICIÓ I PRESENTACIÓ

El Cannabis conté més de 400 components dels quals 60 aproximadament són cannabinoides. El principal component psicoactiu del cànnabis és el Tetrahidrocannabinol (THC). Altres components psicoactius importants són el CDN amb capacitat lucinògena o enteógena i CBD amb propietats relaxants. La proporció de THC. CDN i CBD, pot variar depenent de factors com ara: la planta, el clima, el terreny, la collita i parts de la planta que s’han utilitzat. La proporció dels principis actius que contingui la planta i les combinacions entre ells determinarà l’efecte d’aquesta.

El cànnabis pot trobar en tres formats:

HAIXIX: S’elabora premsant la resina de les flors de la planta femella (cabdells). La resina té un color marró i es presenta en blocs, formant una bola o placa. Tradicionalment el haixix contenia proporcions molt més altes de THC que la marihuana, encara que avui dia a causa del autocultiu i la poca qualitat de l’haixix, és comú trobar marihuana més psicoactiva. Solen contenir entre un 10% i un 20% de THC. Els adulterants més comunament utilitzats són henna, goma aràbiga, llet condensada o clara d’ou

MARIHUANA: Flors i fulles de la part superior de la planta Cannabis Sativa. La quantitat de THC pot oscil·lar entre un 6% i un 14%.

OLI: Concentrat líquid que resulta de la barreja de resina amb dissolvent (acetona, alcohol o gasolina) el qual s’evapora en part. Té un color marró fosc. Els índexs de THC són els més elevats oscil · lant entre un 15% i un 60%.

VIES D’ADMINISTRACIÓ I DOSI

Fumada: Els efectes apareixen al cap de pocs minuts, disminueixen a l’hora i desapareixen a les 2 o 3 hores.

Oral: Els efectes poden trigar a aparèixer fins a una hora i mitja i poden perllongar de 5 a 8 hores.

Cal tenir en compte que no hi ha dos porros iguals. Els efectes varien depenent de múltiples factors; la quantitat, la concentració de principis actius, el tipus de planta, la forma de fumar, si es tracta de persones experimentades o no, etc La concentració típica de THC en un porro oscil·la entre els 5 mg i 150 mg d’aquests entre 0,25 mg i 30 mg passarien a la sang. En consumidors ocasionals 2-3 mg són suficients per produir un efecte breu.

EFECTES

El cànnabis és un depressor del SNC, encara que depenent la concentració de principis actius pot presentar efectes al·lucinògens i / o depressors.

PSICOLÒGICS FÍSICS
Amb el consum d’haixix ia dosis baixes – moderades (depenent del tipus de consumidor) es poden aconseguir estats de benestar, relaxació, increment de la sociabilitat, desinhibició, riure fàcil (hilaritat), facilitat de paraula (loquacitat), alteracions de la percepció (temporal i sensorial), i major sensibilitat als estímuls. Reducció de la capacitat de concentració i alteració de la memòria immediata. Els efectes de la marihuana, són similars encara que poden ser més accentuats. Boca seca, set, enrogiment d’ulls, augment de la gana (sobretot cap aliments dolços), broncodilatació, pèrdua de coordinació corporal i lentitud de reflexos, taquicàrdia com a conseqüència d’un descens de la pressió arterial, mals de cap.

Durant la baixada poden apareix sensació de palanquejament, major apetit, pèrdua de la fluïdesa de pensament i mals de cap.

També té efectes terapèutics i pal·liatius sobre malalties com càncer, VIH/SIDA, esclerosi múltiple, glaucoma, etc

RISCOS

– Augment de la tolerància al THC (es necessitarà més dosi per aconseguir els mateixos efectes). Pot aparèixer als tres o quatre dies d’ús continu i desaparèixer amb un o dos de privació.

– La barreja d’haixix amb tabac té també tots els riscos derivats del consum de tabac.

– Aparell respiratori: bronquitis, laringitis, asma.

– Hormones i reproducció: En fumadors crònics pèrdua de la libido, desajustos menstruals, anomalies en la mobilitat i en la quantitat dels espermatozoides.

– Psicològics o psiquiàtrics: Dependència psicològica al THC. Trastorns psiquiàtrics encara per determinar. No està demostrat de manera concloent i unànime que produeixi danys cerebrals o neurotoxicitat.

– La possessió i consum en llocs públics està penat per la llei.

TOLERÀNCIA I DEPENDÈNCIA

El potencial addictiu d’aquesta substància continua sent un tema controvertit. Diversos autors han suggerit que els derivats de Cannabis Sativa, no produeixen dependència física, mentre que altres han descrit l’aparició de certs signes d’abstinència en consumidors de dosis amb altes concentracions en THC. Al seu torn diversos estudis clínics indiquen que la síndrome d’abstinència en consumidors de grans dosis de cànnabis no es presenta amb una simptomatologia severa. El signe que més freqüentment es presenta és la irritabilitat, anorèxia i insomni però no s’arriben a presentar cap síndrome abstinencial orgànic. La síndrome d’abstinència no és prou sever com per alterar significativament la vida quotidiana de l’individu. La severitat de l’abstinència dependrà de la dosi, la freqüència i la durada de l’ús de la substància.