Dia de la Visibilitat Trans: més que una commemoració

A Colòmbia ser una persona trans significa enfrontar-se a situacions de discriminació, exclusió i indiferència. Els escenaris com l’accés a l’educació, a la salut, al treball o fins i tot a espais públics com el carrer, es converteixen en una problemàtica amb la qual cal lluitar cada dia. Avui, Dia Internacional de la Visibilitat Trans es commemoren tant les seves memòries com les seves lluites per la igualtat.

“Visibilitat” és un concepte que encara que sigui necessari, ha d’anar més enllà. Per exemple un d’aquests seria el “reconeixement”, que juga un rol important per a la cerca dels drets i la dignitat humana. Per a les persones trans, aconseguir-ho ha estat una labor que ha costat anys i vides. Avui dia, la constitució colombiana inclou en diversos dels seus articles la garantia i protecció per a les diversitats sexuals en els diferents escenaris de la societat, no obstant això, la majoria de vegades només es queda en paper.

La vulneració dels seus drets són una constant, sobretot en un país on les xifres de la violència contra la població LGBT són una de les més altes a Amèrica Llatina: segons l’informe “El prejudici no coneix fronteres” donat a conèixer en el 2019 per 10 organitzacions defensores de drets humans de lesbianes, gai, bisexuals, trans i intersexuals de la regió, entre 2014 i 2019 prop de 1300 persones LGBT van ser assassinades a Llatinoamèrica. Colòmbia va ocupar el segon lloc amb 549 assassinats, dels quals 195 serien un crim d’odi per raó de la seva orientació sexual.

El crim d’odi és una de les violències que més ha estat visibilitzada per la seva gravetat i importància de generar mecanismes immediats de protecció davant un desolat panorama, però la insistència per part d’organitzacions LGBT, especialment les conformades per persones trans, qui són moltes vegades les més afectades. Aquests crims obeeixen a un assumpte més estructural i és l’arrelament cultural d’estereotips estigmatitzadors cap a la població trans que promouen l’odi i l’exclusió.

Un exemple d’això, i un dels més comuns, és en el procés de transició de sexe. Quan una dona o home trans inicia el seu trànsit cap al canvi de sexe i les entitats de salut encarregades de garantir i complir amb el procés sense inconvenients, especialment de manera diferencial, genera una sèrie d’obstacles que van des de la consulta amb un metge que no entén aquesta perspectiva de gènere i re victimitza, fins al de les Entitats Promotores de Salut (EPS) que generen una sèrie d’impediments en l’aprovació de procediments quirúrgics que consideren molt costosos per a invertir-los en una persona transgènere.

Masculí o femení: l’exclusió en les institucions

Paula Álvarez és una dona transgènere, que actualment resideix a Bogotà, però ha passat la major part de la seva vida a Bucaramanga. Fa prop de set mesos va prendre la decisió de realitzar el seu Tractament de Reemplaçament Hormonal –TRH-, que en poques paraules significa transformar els caràcters sexuals del cos, cas de la hormonació.

Paula, com a milers de dones trans, l’enfrontament contra les institucions, que encara que la constitució reconeix a aquesta població, és un dels més difícils a causa dels estigmes que les violenta i re victimitza. Quan Álvarez va començar el tractament es va veure en moltes situacions que li van generar temor i qüestionaments sobre la seva continuació. Veure’s atesa, diagnosticada per professionals de salut que no entenien la seva identitat de gènere, i que fossin ells mateixos els encarregats de vetllar per la seva salut mental i física li va fer entendre que a penes seria el començament per al seu reconeixement davant les institucions colombianes.

“Molts professionals diuen que és preferible pagar els problemes de diabetis, de càncer als problemes de disfòria de gènere. A més molts professionals de la salut veuen l’assumpte també com quelcom ‘sexoso’, fetitxista o simplement alguna cosa per a cridar l’atenció”, apunta Paula, en referència a la seva experiència amb  el sistema de salut.

Les percepcions sobre la població trans, elemental per als tractaments de salut, varien en dos vessants: la de l’Organització Mundial de la Salut –OMS- i la seva Classificació Internacional de Malalties -CIE-, qui des del 2018 va deixar de reconèixer-ho com un trastorn d’identitat de gènere a condició estretament relacionada la salut sexual; l’altra és la de l’Associació Estatudinenca de Psiquiatria -APA- i el seu Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals –DSM-, que en la seva última categorització va deixar de ser un trastorn d’identitat sexual a un diagnòstic de disfòria de gènere.

Aquesta última classificació del DMS, que ho identifica com una disfòria de gènere, ha problematitzat el panorama, ja que actualment a Colòmbia no hi ha cap protocol diferencial per a atendre persones trans i el diagnòstic es limita a apreciacions del mèdic tractant.

Una de les apreciacions més problemàtiques poden ser aquelles que estan basades en el psicològic, perquè el test que mesura la feminitat o masculinitat d’una persona que vol iniciar la seva transició és reduccionista i no està concorde a moltes realitats socials i personals, perquè preguntes com:  “t’agrada el rosa o blau? ets tosc o delicat?, “consumeixes drogues per la teva condició?”, a vegades resulten molt desubicades tant en els seus resultats com la manera en què es tracta.

Així com les entitats de salut, en la majoria de les institucions no existeix un reconeixement ni inclusió d’aquesta població, ni molt menys hi ha pedagogia sobre aquest tema. Per a la majoria només existeix la concepció binària del femení i masculí.

El Dia Internacional de la Visibilitat Trans

Cada 31 de març es commemora internacionalment aquesta data que busca una sensibilització contra la discriminació de les persones trans a escala mundial. L’activista transgènere estatunidenca Rachel Cradall va fundar en 2009 aquest dia com a protesta contra la falta de visibilització de les persones trans, ja que ni en els dies de les celebracions mundials de LGBTI+, eren tingudes en compte de manera diferencial.

A pesar que hi ha una data que commemora les morts de les persones trans (Dia Internacional de la Memòria Trans), considerava que era necessària altra que no necessàriament fora per als i les mortes.

Notícia redactada i publicada per Colombia Informa el 31 de març 2020

Font original: Colombia Informa

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *