Alerten que la pornografia a internet s’ha convertit en escola de sexe per als menors

Un informe de Save the Children denuncia que l’educació sexual que reben és insuficient i que gairebé no tenen altres referents

L’ONG Save The Children ha fet públic un informe que adverteix que la pornografia s’ha convertit en la principal via de coneixement sobre el sexe per a nens i adolescents.

L’informe, titulat “(Des)informació sexual: pornografia i adolescència”, destaca que internet i els mòbils els han facilitat molt l’accés a continguts pornogràfics, que sovint mostren violència i relacions de poder d’homes sobre dones.

El 62% ha vist porno

Per elaborar l’informe han fet enquestes i tallers amb 1.750 joves d’entre 13 i 18 anysel 62% dels quals van dir que han vist pornografia alguna vegada.

Són un 86% dels nois, per un 38% de les noies, la majoria a través de companys, però també per iniciativa pròpia. L’edat d’inici per a ells són els 12 anys de mitjana, i 13 per a les noies.

La meitat imiten pràctiques del porno

Però la dada més rellevant és que gairebé la meitat dels joves diu que la pornografia ha influït molt o bastant en com afronten les relacions sexuals. En l’informe inclouen alguns testimonis dels joves que hi han participat:

“Influeix moltíssim. Encara que no vulguis que influeixi, sí que influeix. I això és el dolent, perquè després et poden agradar coses que moralment poden no agradar-te gens, però et continuen “posant”.”

En aquest sentit, el 54% reconeix que en treu idees i maneres de fer, el 64% voldrien imitar-les i posar-les en pràctica i el 46% diu que ho ha fet.

Sense el consentiment de la parella

Això malgrat que el 74% de les noies i el 69% dels nois admeten que el que veuen de vegades són conductes violentes, sobretot d’homes envers les dones.

En aquest sentit, un percentatge reduït però significatiu, el 8,5%, admet que ha imitat pràctiques sense el consentiment de la parella, i que aquesta s’ha queixat.

“Un preservatiu en un penis de plàstic”

L’informe afirma que l’educació sexual a escoles i instituts és insuficient: el 55% ha rebut entre 1 i 4 hores de formació els últims 2 anys, i el 25%, cap.

A més, donant veu a una de les noies enquestades, denuncia que aquesta formació és insatisfactòria:

“L’educació sexual que ens donen és posar un preservatiu en un penis de plàstic.”

En aquest sentit, l’informe diu que la meitat dels joves volen més educació sexual a l’escola, tot i que el 44% assegura que li és igual rebre’n o no.

Abordar la sexualitat de manera integral

També afirma que el 30% considera que el porno és la seva única via d’informació sexual, i que el 72% dels que en miren reclamen més educació sexual.

Els autors també denuncien que “la nova pornografia en línia, gratuïta i il·limitada, perjudica els adolescents”, i reclamen que el món educatiu ho afronti:

“No hi ha una educació afectiva i sexual reglada que abordi la sexualitat de manera integral”

“El desig sexual adolescent es va construint sobre uns fonaments irreals, violents i desiguals. Tot això ho saben, però reconeixen que els influeix.”

“A la societat d’avui en dia hi ha molta informació, però la informació sense formació no és educació.”

Impedir-hi l’accés dels menors

A banda que s’implementin continguts de salut i afectiva sexual de manera transversal a l’escola, l’informe demana a la Generalitat que reguli l’accés als continguts pornogràfics a internet.

L’objectiu hauria de ser que els menors d’edat no hi puguin accedir. També reclamen campanyes de sensibilització i que s’aprovi una llei orgànica de protecció de nens i joves davant la violència.

Juntament amb l’informe, Save The Children també ha elaborat una guia titulada “Hem de parlar del porno, per ajudar les famílies a trobar estratègies per abordar aquesta problemàtica amb els fills. El missatge principal: mai no és tard per fer-ho.

Notícia redactada per Josep Maria Camps Collet el 22 de setembre 2020 per a CCMA.cat

Font original: CCMA.cat

Setmana de sensibilització sobre els riscos del consum d’alcohol, 2020

El 15 de novembre és el “Dia Mundial sense Alcohol” i, com cada any, ens plau  informar-vos de les accions que des de la Sub-direcció General de Drogodependències organitzem  en el marc de la Setmana de sensibilització sobre els riscos del consum d’alcohol (AwarenessWeek Alcohol Related Harm) que promouen diverses entitats a Europa (del 16 al 22 de  Novembre).

Enguany hem cregut oportú centrar-nos en, per una banda, en abordar l’impacte que la pandèmia per la COVID-19 està tenint en relació al consum d’alcohol, i en els problemes relacionats, i les polítiques. I per altra banda, actualitzar a la ciutadania i professionals els missatges preventius clau.

Així, us animem a participar a la sessió científica virtual que hem organitzat pel proper 24 de  novembre, sota el títol ALCOHOL COVID -19, per poder fer un anàlisi de la situació actual en relació a l’alcohol. En aquesta sessió comptarem amb la participació de Toni Gual, que ens  presentarà els resultats de l’enquesta europea sobre l’alcohol, i de Jürgen Rehm, que abordarà  les lliçons que el confinament ens ha permès aprendre sobre l’efectivitat de les polítiques d’alcohol  i quins reptes se’ns plantegen de cara al futur.

Aquest any, a més, hem desenvolupat els següents blocs temàtics, amb missatges  preventius sobre els nivells de baix risc del consum d’alcohol, sobre el consum zero durant  l’embaràs i sobre l’impacte de l’alcohol en el càncer.

I recordeu que us podeu adherir a la campanya col·lectiva, l’Alcohol és responsabilitat de tothom!

#ResponsabilitatDeTohom

Situació de l’alcohol a Catalunya

L’alcohol continua sent, amb escreix, la droga que genera més problemes a la nostra societat

El consum per càpita en adults (majors de 15 anys) a Europa va ser d’11,3 litres d’alcohol pur, equivalent a una mitjana de més de 170 grams d’alcohol a la setmana. El patró canvia si parlem dels joves, on gairebé un de cada tres adolescents entre 14 i 18 anys va presentar els darrers 30 dies, una intoxicació aguda i/o un consum intensiu d’alcohol (31% noies vs. 26% en els nois). Entre les urgències relacionades amb el consum d’alcohol al 2019, un 7% són en menors d’edat, i aquest percentatge és més del doble en noies respecte als nois.

S’estima que en el període 2010-2017 a Espanya, en adults de més de 15 anys, el consum d’ alcohol va causar l’any una mitja de 15489 morts atribuïbles a l’alcohol, percentatge molt superior en homes, (74% dels casos), sent el càncer la principal causa de mort relacionada amb l’alcohol (29,4%), per sobre de la cirrosi hepàtica, de les malalties cardiovasculars, o de les lesions involuntàries.

I per reduir aquesta morbi-mortalitat, una de les polítiques més cost-efectives, és la d’oferir consell breu des de l’atenció primària, exemple d’això tenim a Catalunya el programa Beveu Menys, que fruit de la seva implementació al 95% dels centres d’atenció primària, s’ha vist incrementat el cribratge d’alcohol (67%) i la intervenció breu a persones amb problemes associats al consum d’alcohol.

Consum d’alcohol entre els joves (2018-2019) a Catalunya

Segons l’informe dels resultats per a Catalunya de l’Enquesta s obre l’ús de drogues a l’ensenyament secundària, ESTUDES 2018, l’alcohol és la substància psicoactiva més consumida entre els estudiants de 14 a 18 anys. A Catalunya el 79% dels estudiants havien consumit begud es alcohòliques alguna vegada a la vida (82% en el cas de les dones i 75,8% en el dels homes), i el 60% va dir que havia pres alcohol en els darrers trenta dies vida (64,3% en el cas de les dones i 55,9% en el dels homes). Aquesta xifra varia molt si s’analitzen les edats, incrementant-e a mesura que aquesta augmenta, sent un 35% als 14 anys i un 73% als 18 anys).

El consum diari o gairebé diari d’alcohol ha anat disminuint en les darreres enquestes.

Prevalença intoxicació aguda i/o consum intensiu alcohol darrers 30 dies:

1 de cada 3 adolescents (14-18 anys) ha presentat una intoxicació aguda i/o consum intensiu d’alcohol durant els darrers 30 dies.

El consum intensiu (o binge drinking) es defineix com el consum de cinc o més gots, canyes o copes de begudes alcohòliques en la mateixa ocasió, entenent per “ocasió” prendre-les de manera seguida o en un interval aproximat de dues hores. La prevalença de consum intensiu ha anat disminuint des de l’any 2006, tot i que l’any 2018 va tornar a augmentar lleugerament respecte els anys anteriors, tot mantenint-se entorn del 30% des del 2010. Cal destacar que, en les darreres dades del 2018, per primera vegada les noies han obtingut prevalences més elevades (36% respecte del 29% dels homes).

Pel que fa al botellot, s’ha mantingut estable aquesta pràctica des de l’any 2014, amb valors força similars en ambdós sexes (23% en dones i 21% en homes).

En el cas de les borratxeres, un 28,5% dels joves entre 14 i 18 anys manifesta haver-se emborratxat almenys una vegada en els darrers 30 dies. Aquesta conducta de risc és més alta en noies (31,2%) que en nois (25,5%) i incrementa a mesura que augmenta l’edat dels estudiants (sent un 11,6% als 14 anys i un 42,1% als 18 anys).

 

Polítiques més efectives

L’impacte del consum d’alcohol a la salut de la societat depèn, en bona part, del patró i nivell de consum, però també es relaciona amb aspectes individuals i ambientals. Les polítiques públiques poden afavorir o desincentivar el consum d’alcohol i, amb conseqüència, tenen una gran capacitat preventiva.

Recentment l’OMS (Orgnaització Mundial de la salut) ha proposat la iniciativa SAFER amb propostes de polítiques altament efectives per a reduir l’ús nociu de l’alcohol i les conseqüències de salut, socials i econòmiques relacionades.

Aspectes clau en polítiques d’alcohol:

Entre les polítiques més efectives per a reduir els danys que causa l’alcohol, tenim l’augment dels impostos, la regulació de la seva disponibilitat i les polítiques sobre alcohol i conducció. Important també regular la promoció i publicitat de l’alcohol i primordial fer èmfasi en la detecció i tractament dels trastorns per abús o dependència d’alcohol, oferint el consell breu a l’atenció primària, exemple d’això  a Catalunya tenim el programa Beveu Menys que ha implementat les estratègies d’abordatge e intervenció breu en el consum d’alcohol a tots els centres d’atenció primària.

Principis clau en les polítiques d’alcohol:

  • Polítiques comprensives que abordin totes les formes de consum perjudicial i danys relacionats amb l’alcohol, en tots els grups d’edat.
  • Polítiques coherents i sistemàtiques, centrades tant en la part comportamental com ambiental de la prevenció del consum perjudicial.
  • Polítiques en el context de “Salut en totes les polítiques”, implicant tots els actors que puguin fer aportacions positives a la reducció dels danys associats a l’alcohol.
  • Polítiques i accions basades en l’evidència
  • Polítiques coordinades i sinèrgiques, a nivell global, europeu, nacional, regional i local, respectant la subsidiarietat.

Web programa Beveu Menys: http://beveumenys.cat/

Notícia publicada per Canal Drogues de la Subdirecció General de Drogodependències al novembre 2020 per a Drogues.Gencat

Font original: Canal Drogues Gencat

Les dones que usen marihuana tenen millors orgasmes i major excitació

Ho diu una recerca de la Universitat de Stanford

Pel que sembla, la marihuana té un efecte positiu en la vida sexual femenina. Segons una recerca del Departament d’Urologia del Stanford University Medical Center, les dones que usen marihuana tenen millors orgasmes i major excitació.

Per a arribar a aquesta conclusió, els investigadors van enquestar a 452 dones que van completar un Índex de Funció Sexual Femenina (FSFI), que és un qüestionari dissenyat per a avaluar l’activitat sexual durant les quatre setmanes anteriors immediates. Les puntuacións més alts en aquest qüestionari indiquen una millor vida sexual.

Després, els experts de Stanford van comparar els resultats del qüestionari amb la freqüència de l’ús de marihuana reportada per cada participant, i van trobar que les usuàries més assídues a aquesta planta psicotròpica van aconseguir millors puntuacions en el FSFI.

El FSFI va qualificar els nivells d’excitació, orgasmes, desig, lubricació, satisfacció i dolor durant el coit de les participants. Els investigadors també van assenyalar que les usuàries més freqüents de marihuana van presentar taxes més baixes de disfunció sexual i menys dolor durant les relacions sexuals.

Un 54.7% de les enquestades tenen entre 30 i 49 anys, i més del 80% estan casades o viuen en parella. Pràcticament un 73% va informar consumir marihuana més de sis vegades per setmana, generalment fumada.

“Els nostres resultats demostren que la freqüència cada vegada major del consum de cànnabis s’associa amb una millor funció sexual i amb una major satisfacció, orgasme i desig sexual”, van escriure els especialistes en l’estudi publicat per la revista Sexual Medicine, i van agregar que el tipus de cànnabis i el mètode de consum no van alterar els resultats.

Els investigadors van explicar que la relaxació que provoca el consum d’aquesta planta pot provocar “una reducció de l’ansietat associada amb una trobada sexual”, per la qual cosa milloraria “les experiències i conduiria a una major satisfacció, orgasme i desig”.

Notícia escrita i publicada per Redacció el 6 d’agost 2020 per a l’Opinió

Font original: L’Opinió

Descàrrega l’article científic original (en anglès) aquí

Sis de cada deu estudiants han patit o coneix algú víctima de violència contra LGBTIQ+ a les universitats catalanes

El projecte Recercaixa Uni4freedom proposa deu accions per tal que les universitats facilitin la denúncia i la protecció de les víctimes.

Una imatge del grup de treball del projecte Uni4freedom.

Quina és la situació del col·lectiu LGBTIQ+ a les universitats catalanes? Què poden fer aquestes institucions per prevenir i eradicar la violència que pateixen? El projecte “UNI4Freedom: Superant la violència cap el col·lectiu LGBTIQ+ a les universitats catalanes”, liderat per la URV amb el suport per l’ACUP i la Fundació “la Caixa”, ha donat resposta a aquestes dues qüestions perquè les universitats siguin un espai segur per al col·lectiu. Aquest matí s’han presentat en una jornada els resultats de la diagnosi, que apunta que el 61% dels universitaris ha patit o coneix algú víctima de violència contra LGBTIQ+ als campus, i s’han exposat deu accions basades en els programes que han funcionat en universitats internacionals per erradicar la discriminació.

Oriol Ríos, investigador del Departament de Pedagogia de la URV i responsable del projecte, explica que “hi ha una normalització de la violència i es desconeixen les diferents tipologies de violència que existeixen”. Per això l’enquesta feta a 755 estudiants de sis universitats catalanes aprofundia en totes les formes de violència que poden patir les persones LGBTIQ+. Així, les que es produeixen més sovint als campus són el fet d’haver d’amagar la condició sexual o la identitat de gènere (45%) i els comentaris discriminatoris (17%).

La jornada final s’ha fet en línia en una jornada de debat en la qual s’han presentat també els resultats del treball de recerca.

“La universitat és un espai procliu a treballar aquests temes”, explica Ríos, però només això no és suficient, ja que cal que siguin també “un lloc segur per a les persones  LGBTIQ+, es faciliti la denúncia,es recolzi les víctimes i a les persones que donen suport a les víctimes”. De fet, prop del 23% de les víctimes no expliquen a ningú que ho són, i només el 31,1% dels estudiants coneix si la seva universitat té un servei on recórrer un cas de violència contra LGBTIQ+. Així ho determina el projecte UNI4Freedom, que, a més de l’enquesta als estudiants, també ha entrevistat 30 membres de les diferents comunitats universitàries, entre estudiants, Personal Docent i Investigador, Personal d’Administració i Serveis i els responsables de les unitats d’igualtat de les sis universitats participants: Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Barcelona, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Universitat de Vic i Universitat Ramon Llull.

Perquè els campus tinguin el clima propici per facilitar erradicació i denúncia de la violència, els investigadors proposen deu mesures basades en les actuacions implementades en altres universitats del món i que han demostrat científicament tenir un impacte social i un resultat de millora. Són les següents:

  • Formar a tota la comunitat universitària en evidències científiques per identificar la violència contra el col·lectiu LGBTIQ+, especialment durant l’acollida de l’alumnat de primer curs universitari.
  • Incloure la discriminació per orientació sexual, identitat i expressió de gènere de primer i segon ordre de forma explícita a les polítiques i normatives universitàries.
  • Crear xarxes de solidaritat que donin suport i que fomentin aliances entre els diferents col·lectius (LGBTIQ+, minories ètniques i religioses, persones heterosexuals, persones amb discapacitats).
  • Actuar i informar en cas de presenciar una situació de violència contra una persona LGBTIQ+, donant suport i protegint la víctima sense revictimitzar.
  • Donar visibilitat al col·lectiu a través d’activitats de sensibilització.
  • Establir una oficina d’atenció i suport al col·lectiu LGBTIQ+ amb representants de tota la comunitat universitària, que vetlli per l’activació dels protocols en rebre una denúncia.
  • Incloure continguts curriculars sobre les aportacions de persones LGBTIQ+ a l’avenç de la ciència i la societat.
  • Assegurar que la documentació i els tràmits universitaris són inclusius amb totes les persones del col·lectiu LGBTIQ+.
  • Organitzar els espais perquè siguin inclusius i prioritzin la llibertat individual de totes les persones.
  • Fer avaluacions periòdiques del clima de les universitats en relació amb la inclusió del col·lectiu.

Aquestes mesures formaran part de la guia de recomanacions que s’ha validat en la jornada final del projecte i que properament rebran totes les universitats catalanes.

Article publicat per URVActiv@ el 14 de setembre de 2020

Font original: URVActiv@

Sexe patriarcal

La manera com tenim relacions sexuals no queda lliure del masclisme que hem anat aprenent des que vam néixer. Potser ja és hora d’apostar per un sexe que sigui més real i més plaent


/ JULIO FUENTES

Sempre m’he considerat feminista. Malgrat això, per diversos motius, mai havia militat obertament en cap col·lectiu. “No pots ser feminista si no ho ets de manera col·lectiva”, em van dir fa temps. Un home, evidentment. El feminisme pot estar arreu. Això sí, llegint, militant i formant-me és on més estic aprenent. I aquí és on comença la meva crisi. Com més m’endinso a comprendre la magnitud del masclisme que ens envolta, més masclista m’he arribat a sentir. Per això m’agrada molt la idea que el feminisme està constantment en revisió, per anar detectant el masclisme que forma part de nosaltres i aprenent a tenir alternatives més justes. I, és clar, la sexualitat és un espai de les nostres vides que està completament submergit en aquest patriarcat heterocisnormatiu que ens dicta com hem de comportar-nos al llit, què està bé i què no i quins rols hem d’adoptar.

Com a sexòloga, jo he entrat en crisi. Perquè desconstruir les idees patriarcals que formen part de les nostres relacions sexoafectives és molt complicat. I treballar-ho a teràpia, també. Tot i així, no és una feina impossible; per tant, tot allò que puguem fer per tenir una vida sexual més saludable serà benvingut. Com és el sexe que tenim? Gràcies a les persones que venen amb mi a teràpia i a les persones amb qui converso, puc dir que el sexe que tenim és completament masclista. Quins ingredients té la nostra sexualitat? Si li hagués de posar tres adjectius, serien: heterocisnormativa, coitocentrista i pornogràfica. Paraules que semblen complicades però que ara explicaré.

La primera: heterocisnormativa. Es pressuposa que entrem dins de la norma de ser heterosexuals i cisgènere. És a dir, que ens agraden les persones del gènere contrari al nostre i que ens identifiquem amb el gènere que se’ns ha atribuït en néixer. I se’ns pressuposa així, per no dir que se’ns imposa ser així.

La segona: coitocentrista. Per no dir fal·locentrista. És a dir, que tot el que hem après ens fa creure que la sexualitat i el bon sexe impliquen un coit (penetració d’un penis dins d’una vagina) i sempre s’ha prioritzat el plaer del penis i de la persona que hi va enganxada; generalment un home cisgènere. Ah! I sense oblidar que hem atorgat a la vagina certs poders que no té: els d’orgasmar pel simple fet que un penis o un objecte hi entri a dins. Les persones amb vulva no funcionem així.

La tercera (però no menys important): pornogràfica. Aquesta és la visió que tenim de com ha de ser el sexe. Aprenem de la pornografia des de molt joves. Sobretot les generacions que ara pugen, perquè tenen una facilitat per accedir a contingut pornogràfic que nosaltres no teníem fa més de vint anys. I aquesta visió pornogràfica de la sexualitat ens fa pensar que al sexe només s’hi arriba a través de la passió desenfrenada i des de la part més salvatge dels nostres instints. I, a més, el porno mainstream, és a dir, aquell que està a l’abast de tothom i que és més vist, reprodueix sempre el que dèiem abans: heterosexualitat pressuposada, protagonistes cisgènere, el coit i el penis en el centre de les relacions sexuals, i encara que sembli que hi apareixen dones (cisgènere, és clar) el seu plaer no és el més important. Quan s’intenta prioritzar el plaer de la dona es fa des d’una perspectiva molt masculina: tocant el clítoris directament, mossegant-lo, fregant-lo salvatgement i sense tenir en compte si a la companya de jocs li agrada d’aquesta manera o no.

El resultat de la influència del masclisme en la sexualitat: pensar que quan el penis s’introdueix dins de la vagina hi ha orgasme per a les dues persones cis que hi juguen

Amb aquests tres ingredients és com ens imaginem la sexualitat i construïm la idea de la relació sexual perfecta: la penetració del penis dins la vagina, amb allò que en diuen els preliminars justos per preparar bé el moment de la penetració i amb un final en el qual, evidentment, hi ha un orgasme simultani. Això vindria a ser el resultat de la influència del masclisme en el món de la sexualitat: pensar que quan el penis s’introdueix dins de la vagina hi ha orgasme per a les dues persones cis que hi juguen. Així, fàcilment. Doncs no, no és així. I els factors que porten a afirmar que això no és així es poden resumir amb una paraula: masclisme.

Per què el masclisme fa que les nostres relacions sexuals no siguin tan meravelloses com haurien de ser? Perquè aquest model tan focalitzat en el plaer del penis no té en compte res més que les sensacions i la satisfacció que el seu propietari pot tenir. Si només tenim en compte la satisfacció de qui té penis, construïm tota una sèrie de creences i maneres de fer que impossibiliten que l’altra persona pugui gaudir amb naturalitat de la seva sexualitat. Posem-ne alguns exemples:

  • La pressió sobre el cos, sobretot de les dones cis i d’aquelles persones que tenen un cos no normatiu. El model estètic ens pesa i fa que ens preocupem per com és el nostre cos en lloc d’ensenyar-nos a gaudir-lo, i això ens minva l’autoestima. I sense autoestima no hi ha bon sexe.
  • El desconeixement de les vulves. Això fa que tinguem creences errònies sobre com són, com funcionen i que moltes persones que en tenen no s’atreveixin a investigar-les en profunditat.
  • El pes dels anticonceptius hormonals. Tot i que és l’home cis el que és fèrtil cada dia de la seva vida des que comença a ser-ho, el pes de l’anticoncepció hormonal recau sobre aquelles persones que són fèrtils quatre dies al mes, aproximadament. I l’anticoncepció hormonal té certes conseqüències sobre la salut i sobre la salut sexual, entre elles la disminució del desig.
  • La manca d’assertivitat. Ens costa molt dir què necessitem i què desitgem, i en una situació sexual sembla que encara més. Si no expliquem a les nostres parelles sexuals què ens agrada, ens serà molt difícil sentir plaer (i no només estic parlant d’orgasmes…). Per l’educació que hem rebut les persones que, com diria la meva companya Bel Olid, hem estat educades per ser dones, l’assertivitat encara ens queda més lluny.

I no pararia de donar voltes sobre molts aprenentatges erronis que tenim gràcies a tot plegat. I això, en lloc d’ajudar-nos a gaudir d’una sexualitat saludable, fa que ens oblidem que el sexe és molt més que una quantitat de relacions sexuals al mes. El sexe compartit és una experiència en la qual estaria bé que gaudissin totes les persones que hi participen, no trobeu? Si volem sortir d’aquest model patriarcal de sexualitat, ens hem d’encaminar cap a un model feminista de les relacions sexuals. Qui s’hi apunta?

Article publicat al número 484 de la Directa

Article escrit i publicat per Elena Crespi el 17 de setembre, 2019 en Directa

Font original: Directa

Vaginisme, un relat en primera persona

«Com a pacient que s’ha curat de vaginisme, m’agradaria explicar en aquest article la relació que considero que hi ha entre el vaginisme, el falocentrisme i el feminisme», escriu l’autora


il·lustració de Pnitas

El vaginisme “és un espasme dels músculs que envolten la vagina que ocorre en contra de la seva voluntat. Els espasmes tanquen la vagina i poden evitar l’activitat sexual i els exàmens mèdics”, segons MedlinePlus, un servei informatiu de salut de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units (NLM). Es tracta d’una patologia sexològica que pot o no tenir causes. Trauma, abusos sexuals o factors de salut mental són algunes d’elles. El tipus de tractament que requereix és una combinació de teràpia física, educació, assessoria i exercicis de Kegel (contracció i relaxació dels músculs del pis pèlvic). També es recomana la dilatació vaginal mitjançant dilatadors plàstics, involucrant a la parella, si té. El vaginisme sol provocar o venir acompanyat d’ansietat i sentiments autodestructius.

Com a pacient que s’ha curat de vaginisme, m’agradaria explicar en aquest article la relació que considero que hi ha entre el vaginisme, el falocentrisme i el feminisme.

Crec que la sexologia és una cosa en la qual no ens fixem suficient, i el vaginisme és un exemple d’això. Quan parlo amb persones sobre la patologia que vaig sofrir, molt poques saben el que és. Em va sorprendre molt en un primer moment, perquè és una patologia que està molt relacionada amb problemes que deriven del sistema patriarcal en el qual vivim: el vaginisme que pot ser causat per abusos sexuals i factors psicològics.

Quan vaig acudir a la ginecòloga per no poder usar tampons tenia molta por i constants pensaments autodestructius; creia que era l’única persona a qui li passava i pensava que jo era “defectuosa” sexualment, que no era capaç de tenir relacions sexuals plaents ni de fer que una altra persona les tingués. Em va costar molt acudir al metge i recordo sentir-me molt malament amb mi mateixa. Com pot ser que ens menyspreem d’aquesta manera? No hauríem de ser lliures de gaudir la nostra sexualitat a la nostra manera? La nostra societat imposa que el sexe és el coit, i que el plaer se centra en l’home cis. Tinc moltes amigues que han fingit orgasmes diverses vegades. “A vegades per a satisfer a la meva parella, perquè no sofreixi pensant que ho fa malament, i altres vegades perquè s’acabi la relació sexual”, em va respondre una d’elles quan li vaig preguntar per què ho feia. És greu que hi hagi bastantes dones que vegin les relacions sexuals com un “ha de passar” o que anteposin que l’home se senti bé abans que el seu propi plaer. Això, tan normalitzat en la nostra societat, és un senyal que la concepció general del sexe és falocentrista. De totes maneres, vull afegir que també existeixen patologies sexològiques relacionades amb els genitals denominats masculins a les quals no es dóna visibilitat ni acceptació social.

«La nostra societat enfoca la sexualitat centrant el plaer en el fal·lus i en la penetració»

Segons la revista de psicologia Psicologia i ment, el terme falocentrisme “fa referència a l’exercici de situar al fal·lus en el centre de les explicacions sobre la constitució psíquica i sexual”. El concepte prové de les teories de Freud sobre la sexualitat. Autores com Makaryk objecten que el falocentrisme es refereix a “un sistema de relacions de poder que promouen i perpetuen el fal·lus com el símbol transcendental de l’apoderament”.

No hi ha dubte que la nostra societat enfoca la sexualitat des d’un punt de vista totalment falocentrista, centrant el plaer en el fal·lus (entenent com a penis i genitals masculins) i en la penetració. Aquesta visió deixa apartades a moltes altres formes de sexualitat. En el model majoritari de sexualitat de la nostra societat cisheteropatriarcal tota la sexualitat s’orienta i gira entorn del fal·lus, el qual és l’objecte de tot el desig, capaç d’atreure i absorbir el conjunt de l’energia eròtica de les dones.

Pràcticament tothom entén “acte sexual” com a coit. Les dones moltes vegades són tractades com un objecte sexual, sigui explícita o implícitament, i això pot portar al fet que es pensi que el deure de les dones és satisfer a l’home. Un exemple molt clar és com són tractades habitualment les dones en la publicitat, servint com a crit d’atenció al sexe masculí.

És habitual que les sessions de sexualitat en centres educatius estan centrades en la cisheterosexualitat en parella, invisibilitzant en molts casos el gran espectre que és la sexualitat humana. Encara no he sabut de cap sessió sobre sexualitat en centres educatius on es parli de les patologies sexològiques. Aquesta última dada em sembla –i també a la sexòloga que em va tractar- especialment preocupant tenint en compte diverses estadístiques. Per a començar, el 6,3 per cent de les espanyoles té dificultats per a arribar a l’orgasme, el 4,1 per cent pateix disparèunia (vaginisme en menor grau, és a dir, molèsties durant el coit) i un 2,8 per cent pateix vaginisme. Segons el projecte Salut Pèlvica, entre el 5 i el 10 per cent de les dones sofreixen vaginisme o disparèunia.

La sexòloga que em va ajudar em va explicar que moltes persones que sofreixen vaginisme acaben evitant qualsevol tipus de trobada sexual per por, i que la majoria de les persones que acudeixen al metge ho fan anys després d’adonar-se del problema. Per què succeeix això? Per por. Jo mateixa he tingut aquesta por de ser l’única persona a qui li succeeix, al fet que no existeixi solució al problema, al fet que ningú m’accepti o em vulgui a causa d’això, a les dificultats en les relacions sexuals… I personalment em sembla molt negatiu que no s’expliqui a l’escola. Jo mateixa m’he trobat amb diverses persones que no comprenien la situació i la menyspreaven, amb arguments com “però si posar-se un tampó és molt fàcil”. En una societat com la nostra és difícil integrar el vaginisme, ja que junta dos tabús molt significatius: la malaltia psicològica i el sexe.

«Entre el 5 i el 10% de les dones sofreixen vaginisme o disparèunia.»

“El feminisme és un moviment social i polític que s’inicia formalment a la fi del segle XVIII i que suposa la presa de consciència de les dones com a grup o col·lectiu humà, de l’opressió, denominació i explotació que han estat i són objecte per part del col·lectiu d’homes en el si del patriarcat sota les seves diferents fases històriques de model de producció, la qual cosa les mou a l’acció per a l’alliberament del seu sexe amb totes les transformacions de la societat que aquella requereixi”, afirma Núria Varela en el seu llibre Feminisme per a principiants. Les feministes es van adonar que el control patriarcal s’estenia no sols en l’àmbit polític sinó també en el familiar, laboral, sexual… Durant molt de temps, per a limitar la sexualitat femenina, s’ha intentat que les dones coneguessin molt poc del tema o associessin sexualitat i dolor, de manera que la sexualitat es reduís pràcticament a fins reproductius.

“Per exemple, ni una sola vegada vaig sentir la paraula clítoris. Transcorrerien anys fins que vaig aprendre que les dones posseíem l’únic òrgan en el cos humà la funció exclusiva del qual era sentir plaer”, és un exemple citat en el llibre de Varela. La sexualitat de les dones ha estat arrabassada històricament pels homes: “La negació d’una sexualitat i un desig propis i de llibertat per a gaudir-los roman encara avui en bona part del món. El patriarcat s’ha bolcat per a controlar la sexualitat femenina, tots els mètodes han estat pocs. Des de les imposicions religioses i morals, els codis de conducta, l’estigmatització en nom de l’honor i l’honra fins a la violència i la repressió brutal i mortal, passant per la utilització del sistema legal i el control de la ciència…”, detalla Varela. Així doncs, moltes dones mai han estat propietàries ni beneficiàries de la seva pròpia sexualitat.

El gaudi i el plaer són, en general, atributs positius de l’erotisme masculí mentre que en les dones són atributs negatius. La sexualitat masculina sembla estar íntimament relacionada amb el poder i, al meu entendre, una de les característiques fonamentals del poder masculí és el control de la sexualitat femenina. Les feministes radicals dels anys 70 van començar el procés de re-apropiació del cos femení per a les dones amb consignes com: “El meu cos és meu”.

La societat redueix la sexualitat a la penetració vaginal i no accepta que el terme “sexe” es pugui referir a alguna cosa que no sigui coit. Per exemple, la construcció social anomenada “virginitat” limita la nostra sexualitat fent-nos entendre que el sexe és el coit, que deixem de ser verges de no haver tingut mai relacions sexuals quan practiquem el coit. Evidentment, aquesta visió exclou una gran part de l’espectre de la sexualitat humana. La sexualitat no és el model cisheteropatriarcal ni tampoc s’orienta únicament cap a la reproducció. En molts casos, enfront d’una societat falocentrista, les persones amb vaginisme senten odi i vergonya pel seu cos, i gran part d’aquests sentiments autodestructius es deriven de no complir amb el model de sexualitat que imposa la societat on vivim. El feminisme defensa una sexualitat femenina molt més oberta. Si aquesta idea s’estengués en la societat, les persones que sofreixen vaginisme probablement sofririen menys perquè no sentirien tan sovint que la seva sexualitat està “incapacitada”, i probablement se sentirien més segures en buscar ajuda mèdica. Les possibilitats sexuals s’estenen molt més allà de la penetració vaginal, i el seu coneixement és essencial perquè totes les persones gaudeixin del sexe i s’aconsegueixi la normalització de tot l’espectre de la sexualitat humana.

Article redactat per María Fábregas González el 20 de maig de 2020 per a Pikara Magazine

Font original: Pikara Magazine

Obre els sentits i parlem de sexe

Avui llancem la quarta campanya realitzada pel grup d’estudiants de la Universitat Rovira i Virgili en el marc del curs “Salut, Drogues i Sexualitat Saludable” del projecte En Plenes Facultats de la Fundació Salut i Comunitat.

En aquesta ocasió, la campanya “Parlem de Plaer” dissenyada per l’Anna Agràs, Diego Muñoz, Yrina Mejía, estudiants d’enginyeries i Gemma Bel estudiant de nutrició humana i dietètica, té com a objectiu donar informació sobre sexualitat, específicament sobre Plaer Sexual a través de la creació del compte d’Instagram @parlemdeplaer i així poder arribar a persones adolescents i joves.

Fes clic en el cartell i accedeix al compte Instagram @parlemdeplaer immediatament

Fes clic en el cartell i accedeix al compte Instagram @parlemdeplaer immediatament

El que va motivar al grup d’agents de salut EPF a treballar aquesta temàtica va ser:

“Des d’un bon principi vam tenir clar centrar-nos en el sexe i el plaer. És un tema que ens interessava a totes i volíem aprofitar per conscienciar d’alguns tabús que encara tenim sobre això avui en dia. Si és una cosa tan habitual a la nostra vida, per què no en parlem sovint? L’objectiu de la campanya, doncs, no és en va d’allò que ja hem dit. Volem no tenir pèls a la llengua i parlar obertament de sexualitat”.

Campanya i concurs

Llavors, des d’avui dilluns 4 fins al divendres 8 de maig 2020 es llançarà mitjançant aquesta plataforma (Instagram @parlemdeplaer) una publicació al dia, en la qual trobaràs una pregunta de “cultura sexual”. Aquesta anirà acompanyada d’una breu introducció i, després, d’una reflexió sobre la pregunta en qüestió, d’aquesta manera “volem arribar a l’objectiu de conscienciar d’allò que nosaltres mateixes ens imposem o de la diversitat que hi ha quan parlem de sexe o plaer“.

Però això no és tot, perquè per fer més atractiva la idea, han decidit que tindran un recompte de les preguntes i que hi haurà una persona guanyadora que obtindrà un premi de 30 € en una targeta regal per poder fer una compra a la web Diversual.

El sorteig es farà entre aquelles persones que hagin encertat més preguntes. Com que les preguntes aniran de dilluns a divendres (del 4 al 8 de maig), el diumenge 10 de maig 2020 es revelarà el nom de la persona guanyadora.

Per a participar, només has de respondre a la pregunta del dia.

Molta sort i plaer!!

La profilaxi preexposició (PrEP) al VIH ja està disponible a Catalunya

Imatge recuperada des de Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT)

  • El tractament suposa una estratègia de salut pública molt efectiva per a prevenir el VIH en persones amb elevat risc d’infecció

  • L’ús del fàrmac, combinat amb altres mesures de prevenció, està reduint els nous diagnòstics de VIH als sistemes públics de salut que han assumit dispensar-lo

  • Catalunya el finançarà íntegrament, després d’impulsar estudis per analitzar la seva factibilitat i d’afavorir la seva comercialització

El nou tractament per a la prevenció del VIH -l’anomenada profilaxi preexposició (PrEP), començarà a dispensar-se a càrrec del sistema públic català de salut amb la previsió de beneficiar prop de 2.500 persones a Catalunya. Així ho han avançat el secretari de Salut Pública, Joan Guix; el director del Programa de Prevenció, Control i Atenció al VIH, les ITS i les Hepatitis Víriques, Joan Colom; i la directora de l’àrea de Serveis Assistencials del Servei Català de la Salut, Xènia Acebes. Ho han fet en una roda de premsa per explicar les novetats de la inclusió d’aquest fàrmac que s’ha demostrat molt eficaç en la prevenció del VIH en persones amb un risc elevat d’infecció d’aquest virus.

En concret, la PrEP es recomana a homes que tenen sexe amb homes, dones transsexuals, i persones que exerceixen la prostitució sense utilitzar el preservatiu. Es considera que aquest col·lectiu de persones té una incidència de VIH superior a 2 casos per 100 persones l’any. L’únic fàrmac autoritzat per ara com a PrEP és un sol comprimit d’una sola presa diària per via oral, que es tolera bé i no presenta efectes secundaris rellevants.

A nivell individual, la PrEP és gairebé del tot efectiva si es pren com es prescriu, un fet que queda reservat a facultatius del sistema sanitari públic amb experiència en l’àmbit de la infecció per VIH i altres infeccions de transmissió sexual (ITS) i en l’ús d’antiretrovirals. Es preveu una implantació de l’estratègia adaptada a les diferents realitats territorials i apropant-la a les necessitats de la població a qui es dirigeix. En concret, es prescriurà a les unitats d’ITS de Drassanes Express i de BCN Checkpoint, així com a les 19 unitats funcionals de VIH-SIDA que hi ha repartides per arreu de Catalunya: a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, a l’Hospital de Girona Doctor Josep Trueta, a l’Hospital de Viladecans, a l’Hospital de Bellvitge, a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, a l’Hospital Vall d’Hebron, a l’Hospital Clínic de Barcelona, a l’Hospital Mútua de Terrassa, a l’Hospital de Sabadell, a l’Hospital de Vic, a l’Hospital del Mar – Hospital de l’Esperança, a l’Hospital General de Granollers, a l’Hospital Sant Joan de Déu, a l’Hospital Santa Maria, a l’Hospital de Sant Pau, a l’Hospital de Mataró i a l’Hospital de l’Hospitalet – Hospital Moisès Broggi.

A nivell poblacional, combinada amb altres estratègies de prevenció (com el cribratge del VIH i la promoció de l’ús del preservatiu) la PrEP s’ha evidenciat que està contribuint a reduir els nous diagnòstics de VIH, que a Catalunya s’estimen en 600 anuals.

De fet, on s’ha implementat des del sistema públic l’estratègia ha estat més exitosa, entre d’altres raons perquè així es vol reduir el nombre de persones que estan usant la PrEP pel seu compte, adquirint-la per internet malgrat estar prohibit i exposant-se al perill que això comporta en quant al desconeixement de l’origen i la veracitat del fàrmac o a la manca d’un seguiment professional adequat. En aquest sentit, l’estratègia PrEP va més enllà de la prescripció d’un fàrmac, sinó que suposa una intervenció integral que inclou cribratge, diagnòstic i prevenció d’altres ITS, consell assistit per a detectar altres necessitats i derivació a diferents serveis i recursos especialitzats.

Catalunya, impulsora de la PrEP

Des de l’any 2015 Catalunya treballa per la implementació de la PrEP amb grups d’experts per valorar la factibilitat i el monitoratge d’aquesta estratègia. De fet, des de Catalunya es va impulsar l’aprovació de la PrEP i la sol·licitud de la comercialització de la PrEP al Govern de l’Estat espanyol i s’han dut a terme tres estudis sobre la seva efectivitat que han permès tractar més de mig miler de persones que potencialment estaven en risc i entre les quals no s’ha produït cap nou cas d’infecció per VIH.

El finançament de la PrEP va a càrrec íntegrament de la Generalitat de Catalunya i suposarà una inversió aproximada de 840.000 euros.

Notícia escrita i publicada per Salut Publica.Gencat el 8 de novembre 2019.

Font original: SalutPublica.Gencat

Cicle de tallers #FemSalut UVicc-Ucc: Drogues, Sexualitats i Gènere

Presentem el cicle de tallers #FemSalut programat a la @uvic_ucc sobre #Drogues, #Sexualitat i #Gènere.

És #gratuït i us podeu inscriure al #UHub: Servei a la comunitat universitaria.

Calendari:

Dilluns 18 de Novembre -> Drogues: Plaer, fàrmac o verí? x @OtgerVila

Dilluns 25 de novembre -> Sexualitats: Del descobriment al plaer x @Silvia_GoLo

Dimarts 3 de desembre -> Mites sobre la igualtat entre homes i dones x @Malva_FSYC

Pots triar entre aquests dos horaris:

Matí: 10:30 a 13:30 hrs

Tarda: 15:00 a 18:00 hrs

Lloc:

Tots els tallers es realitzaran a l’aula F306

‘WikiLove’, una “enciclopèdia virtual” sobre temes de sexualitat i afectivitat

El projecte ‘WikiLove’, desenvolupat per dues estudiants de Psicologia de la UAB, busca ser un recurs perquè els/les estudiants puguin ampliar els seus coneixements de sexualitat, i compta amb el seguiment i acompanyament del Programa de Salut de la FAS.

 

Creus que en saps prou de sexualitat? Què li diries a la teva parella si et confessés que és demisexual? I si et demanés de practicar “Tickling” amb tu? Totes les respostes a aquestes preguntes i conceptes ara es poden trobar a ‘WikiLove’.

Disponible a través de la seva pàgina web i del seu compte d’Instagram (@wikilove_oficial), és una plataforma que busca ser una enciclopèdia sobre temes de sexualitat, focalitzada no només en termes de risc i prevenció sinó també en la forma normativa de sexualitat. El seu objectiu és donar a conèixer pràctiques sexuals poc reconegudes i entendre que són perfectament vàlides, proporcionant informació i pautes tenint en compte les diferències de gènere. A més, el projecte vol demostrar que el coneixement de la sexualitat disminueix les conductes de risc.

Així, a la pàgina web es troben una llista de termes dividits en “Relacions sexuals”, “Pràctiques sexuals” i “Orientacions sexuals”, amb informació fiable i objectiva de cada un d’ells. S’hi poden trobar descripcions dels termes, si hi ha variacions/tipus, d’on provenen, curiositats o anècdotes, possibles riscos i enllaços d’interès.

Es tracta d’un projecte creat per l’Andrea Fernández García i la Marina González León, estudiants del grau de Psicologia, en el marc del seu Treball de Fi de Grau (TFG). ‘WikiLove’ compta amb el suport del Programa de Salut de la Fundació Autònoma Solidària, que segueix i acompanya el desenvolupament del TFG.

D’aquesta manera, el Programa de Salut aposta per seguir potenciant la seva incidència curricular mitjançant projectes d’Aprenentatge i Servei (ApS) de la UAB.

Publicat el 26 de febrer 2019 per a UAB

Font Original: FAS-UAB