Cicle de tallers #FemSalut UVicc-Ucc: Drogues, Sexualitats i Gènere

Presentem el cicle de tallers #FemSalut programat a la @uvic_ucc sobre #Drogues, #Sexualitat i #Gènere.

És #gratuït i us podeu inscriure al #UHub: Servei a la comunitat universitaria.

Calendari:

Dilluns 18 de Novembre -> Drogues: Plaer, fàrmac o verí? x @OtgerVila

Dilluns 25 de novembre -> Sexualitats: Del descobriment al plaer x @Silvia_GoLo

Dimarts 3 de desembre -> Mites sobre la igualtat entre homes i dones x @Malva_FSYC

Pots triar entre aquests dos horaris:

Matí: 10:30 a 13:30 hrs

Tarda: 15:00 a 18:00 hrs

Lloc:

Tots els tallers es realitzaran a l’aula F306

‘WikiLove’, una “enciclopèdia virtual” sobre temes de sexualitat i afectivitat

El projecte ‘WikiLove’, desenvolupat per dues estudiants de Psicologia de la UAB, busca ser un recurs perquè els/les estudiants puguin ampliar els seus coneixements de sexualitat, i compta amb el seguiment i acompanyament del Programa de Salut de la FAS.

 

Creus que en saps prou de sexualitat? Què li diries a la teva parella si et confessés que és demisexual? I si et demanés de practicar “Tickling” amb tu? Totes les respostes a aquestes preguntes i conceptes ara es poden trobar a ‘WikiLove’.

Disponible a través de la seva pàgina web i del seu compte d’Instagram (@wikilove_oficial), és una plataforma que busca ser una enciclopèdia sobre temes de sexualitat, focalitzada no només en termes de risc i prevenció sinó també en la forma normativa de sexualitat. El seu objectiu és donar a conèixer pràctiques sexuals poc reconegudes i entendre que són perfectament vàlides, proporcionant informació i pautes tenint en compte les diferències de gènere. A més, el projecte vol demostrar que el coneixement de la sexualitat disminueix les conductes de risc.

Així, a la pàgina web es troben una llista de termes dividits en “Relacions sexuals”, “Pràctiques sexuals” i “Orientacions sexuals”, amb informació fiable i objectiva de cada un d’ells. S’hi poden trobar descripcions dels termes, si hi ha variacions/tipus, d’on provenen, curiositats o anècdotes, possibles riscos i enllaços d’interès.

Es tracta d’un projecte creat per l’Andrea Fernández García i la Marina González León, estudiants del grau de Psicologia, en el marc del seu Treball de Fi de Grau (TFG). ‘WikiLove’ compta amb el suport del Programa de Salut de la Fundació Autònoma Solidària, que segueix i acompanya el desenvolupament del TFG.

D’aquesta manera, el Programa de Salut aposta per seguir potenciant la seva incidència curricular mitjançant projectes d’Aprenentatge i Servei (ApS) de la UAB.

Publicat el 26 de febrer 2019 per a UAB

Font Original: FAS-UAB

La revolució del clítoris

Fa dècades que dones del món de la cultura treballen per trencar amb el tabú de la masturbació femenina. Avui alcen la veu de manera unànime: el dia que l’orgasme femení s’emancipi de la sexualitat patriarcal, el món sencer es capgirarà

La revolució  del clítoris / IL·LUSTRACIÓ: MARI FOUZ

IL·LUSTRACIÓ: MARI FOUZ

Anys 70. Betty Dodson (1929, Kansas, EUA) va obrir les portes del seu apartament a Manhattan, Nova York, per fer tallers d’educació sexual per a dones. Animava les assistents a explorar els seus genitals amb l’ajuda d’un mirall i també a observar-se entre elles. En aquella investigació, moltes dones descobrien per primera vegada el seu clítoris, amb les seves múltiples formes i mides i, sobretot, el seu potencial com a activador de l’autoplaer. Paral·lelament, Dodson l’any 1974 publicava Liberating masturbation: a meditation on self love, un dels llibres més importants de l’època sobre masturbació femenina. La punta de llança de la seva lluita era el tabú que encara perdura sobre la sexualitat femenina. Afirmava que la igualtat de gènere començaria amb l’emancipació de l’orgasme femení, i que el nou feminisme naixerà a través de l’expressió del plaer sexual de les dones.

Però Dodson no és l’única que s’ha adreçat a les dones per trencar el silenci al voltant de la seva sexualitat. Com ella, moltes veus del món de la cultura han sorgit per reivindicar la necessitat d’anomenar i visibilitzar tot allò que envolta la sexualitat femenina: la vagina, la vulva, el clítoris, la masturbació i l’orgasme.

Assumpta Bassas és doctora en història de l’art a la Universitat de Barcelona, investigadora de l’art des de perspectives feministes i, concretament, estudiosa de les artistes catalanes dels anys 70. “Per a mi, no es tracta de visibilitzar la masturbació femenina públicament en un marc sexualitzat patriarcalment, sinó de crear i treballar en circuits de relació educativa i comunitària, i continuar impulsant el sentit lliure del plaer de ser dones, per una nova cultura de la sexualitat no patriarcal. Crec que totes i tots ens hi juguem moltes coses”, assenyala.

Un dels projectes de Bassas ha estat l’estudi de l’obra de Mari Chordà (Amposta, 1942), una autora molt coneguda en l’àmbit del feminisme a Catalunya, sobretot en el marc de l’activisme, més que no pas pel seu vessant d’artista visual. Bassas parla de La gran vagina (1966) de Chordà, que forma part de la sèrie anomenada Vaginals, i explica que “pren com a punt de partida la necessitat de donar llenguatge al coneixement del propi cos, des de la lliure curiositat i la consciència de llibertat femenina”. D’aquesta manera, assenyala Bassas, “Chordà és una de les artistes pioneres en la recerca de representació d’una experiència lliure de la sexualitat i el plaer femení”.

També de l’època dels anys 70 destaca el text La mujer clitoriana y la mujer vaginal, de la crítica i escriptora Carla Lonzi (Florència, 1931 – Milà, 1982), fundadora amb la pintora Carla Accardi i l’escriptora i periodista Elvira Banotti del grup Rivolta Femminile a la Itàlia dels anys 70. En aquest text Lonzi conclou que el mite de la dona amb orgasmes vaginals no és altra cosa que un mecanisme del patriarcat per reduir la finalitat de les relacions heterosexuals a la procreació, sense tenir en compte el plaer com a únic objectiu. La dona clitoriana representa, per a Lonzi, el reconeixement de la sexualitat femenina autònoma i lliure del captiveri de la cultura masculina.

En aquest camí de fer polític el que és íntim trobem l’exemple de Las muertes chiquitas, de Mireia Sallarès (Barcelona, 1973), un documental fet amb entrevistes a més de 30 dones de diferents zones de Mèxic. Sallarès utilitza l’orgasme femení com a fil conductor de les converses. A través de les veus femenines, confronta la sexualitat íntima amb l’erotisme construït pels mecanismes de control ideològic i cultural.

Val la pena mencionar la representació explícita de la vagina i la masturbació que han dut a terme altres artistes com Paula Bonet (Vila-real, 1980) a La sed, en què recollia la veu de moltes dones i transformava en imatges i textos temes com l’angoixa, el sexe, la mort i el suïcidi. O també la il·lustradora María Hesse (Huelva, 1982), que també ha contribuït amb la seva obra a denunciar el desconeixement que encara existeix sobre el cos de la dona i el seu erotisme.

Obsessió i analfabetisme

Anant a l’epicentre de l’autoplaer femení hi trobem el clítoris, un òrgan no només desconegut per moltes dones, sinó mutilat diàriament com a metàfora de la dominació masculina. En aquest sentit, el treball de Sophia Wallace Cliteracy és un projecte multidisciplinari que explora la paradoxa de la realitat en què vivim: l’obsessió global pel cos de la dona, i al mateix temps l’analfabetisme al voltant de la seva sexualitat. L’obra de Wallace pretén ser una nova manera de parlar dels cossos.

“El clítoris és un òrgan i té drets, entre els quals hi ha no tan sols el dret a no ser mutilat, sinó el dret a proporcionar plaer, que és part de la seva essència”, afirma Wallace en la seva conferència TED. L’artista es pregunta com pot ser que arribéssim a la Lluna 29 anys abans que descobríssim l’anatomia del clítoris, com pot ser que encara molta gent no sàpiga que el clítoris no és un botó. “El clítoris és un iceberg, amb 8.000 milions de nervis a les seves glàndules, però la major part de l’òrgan és intern”, adverteix Wallace.

Més a prop de casa tenim referències com la d’Eva Baltasar (Barcelona, 1978) a Permagel (Club Editor / Literatura Random House, 2018), que parla sense embuts de la masturbació i l’autocomplaença en un relat que contribueix a la normalització del descobriment de la sexualitat femenina des de la infància. O també l’obra de teatre L’habitació del costat, que actualment es representa a La Villarroel. Dirigida per Julio Manrique i protagonitzada per Carlota Olcina, es tracta d’una peça que aborda el descobriment del plaer femení durant l’anomenada època victoriana a la ciutat de Nova York, amb tota la transgressió i revolució que significa parlar del gaudi femení en aquell moment.

La mirada de l’altre

I què han fet els homes sobre la sexualitat femenina al llarg de la història? ¿La seva mirada ha estat lliure de la presumpta cosificació de la dona? Tenim exemples que han remogut consciències, com el de L’origen del món (1866), de Gustave Courbet (1819, Ornans – 1977, La Tour-de-Peilz), que en realitat va ser un encàrrec d’un diplomàtic turcoegipci i, per tant, pot ser considerada, no com una representació de l’autocomplaença femenina, sinó com un peça feta per satisfer les necessitats d’un home. Alguna cosa similar passa amb Duchamp (1887, Blainville-Crevon – 1968, Neuilly-sur) i el seu Étant donnés, una obra-instal·lació que consisteix en una pintura del cos panxa enlaire d’una dona nua que només es pot veure a través de les espieres d’una porta de fusta. De què es tracta? ¿És una de les obres d’art més influents de la història, o un exercici de voyeurisme de l’espectador?

Carlos Valdés, director creatiu de la productora Vinema, reconeix que existeix una censura molt gran sobre l’orgasme femení. “Tot el que engloba la masturbació femenina és encara un tabú”, assegura el responsable d’haver convertit en virals els últims anuncis del Saló Eròtic en un intent de denunciar la manca d’educació sexual que encara impera en la indústria del cinema eròtic. “Necessitem la mirada de les dones per desestigmatitzar el seu plaer”, assenyala Valdés.

Amb l’evidència que la lluita pels drets de les dones no és una moda de fa quatre dies, sinó un clam que s’alça des de fa dècades, el repte continua sent que les dones -i no els homes- expliquin i celebrin el seu propi orgasme sense censures, en un exercici creatiu i lliure al voltant dels seus desitjos i plaers més íntims.

Reportatge escrit i publicat per DÀLIA RAJMIL BONET l’11 de gener de 2019 per a Ara.cat

Font original: Ara.cat

De “gola vibrant” i “kokigami” a “vegà sexual”, el diccionari de sexe es posa el dia

El Termcat publica un recull que conté expressions com “sexe químic”, “ruptura a la francesa” i “parlar brut”

El diccionari de sexualitat i erotisme recull unes 150 expressions

Et resulta familiar la paraula “chemsex“? El “ghosting“? I el “dirty talk“? T’han sorprès mai amb un “kokigami“? Quina diferència hi ha entre el “poliamor” i la “plurisexualitat”?

Totes són termes amb més o menys popularitat que, ara, el Termcat s’ha encarregat de recopilar en el diccionari de la sexualitat i l’erotisme, que es pot consultar en línia.

“Sexe químic”, “ruptura a la francesa” i “parlar brut” són els equivalents de les primeres paraules que hem mencionat. El diccionari no només en fa la definició, sinó que en mostra els equivalents en castellà, francès i anglès.

En alguns casos, s’ha optat pel neologisme, com en el “kokigami”, definit com a “joc eròtic d’origen japonès que consisteix a embolicar el penis amb una disfressa de paper”.

“Gola vibrant” -“humming” en anglès, o emissió d’un so gutural mentre s’estimulen amb la boca els genitals de la parella-, “pim-pam” -equivalent a l'”aquí te pillo, aquí te mato”-, “vegà sexual” (persona vegana que manté relacions sexuals només amb vegans) o “brollada” (ejaculació femenina en què s’expulsa de cop una gran quantitat de líquid) són altres paraules que apareixen en el lèxic de la sexualitat i l’erotisme.

També hi apareixen “pornovenjança” (difusió, sobretot a les xarxes socials, d’imatges sexuals explícites sense el consentiment, per humiliar o fer xantatge a algú), “pèting” (els preliminars) o “ressaca sexual” (seqüeles físiques o emocionals després del sexe intens) són altres paraules que apareixen en el lèxic de la sexualitat i l’erotisme.

Imatge recuperada el 12 d’agost 2019 des d’https://www.ccma.cat/

En total, el Termcat recull uns 150 termes que volen oferir “una terminologia inclusiva sobre el sexe que aplegui perspectives, orientacions i tendències ben diverses”.

Tant la selecció de les expressions com, en molts casos, les denominacions, s’han consensuat a partir dels experts del Termcat i els suggeriments de l’equip de la revista “Time Out Barcelona”. La tria va passar després per la mirada del Consell Supervisor.

Des del Termcat remarquen que el diccionari està obert a noves actualitzacions, per la via del correu informacio@termcat.cat o amb l’etiqueta de Twitter #termeserotisme.

El de la sexualitat i l’erotisme és només un dels més de 120 diccionaris en línia especialitzats del Termcat.

Per cert, per si encara no ho heu buscat: el “sexe químic” és el que es practica en grup durant moltes hores seguides sota la influència de drogues de síntesi; la “ruptura a la francesa” és el trencament d’una relació sexual o afectiva, sovint per internet, en què s’interromp la comunicació amb l’altra persona de forma sobtada i sense donar-li cap mena d’explicació; i el “parlar brut” consisteix a parlar de forma obscena en l’intercanvi sexual per augmentar l’excitació.

Article redactat i publicat per CCMA el 13 de desembre de 2018 per a CCMA

Font original: CCMA

Nou projecte pilot de promoció de la salut sexual entre joves

12/07/2019 – Etapes de la vida

De joves comencem a aprendre que el nostre cos –i també la nostra ment- pot ser un instrument de plaer, i hem de conèixer com és i com sona aquest instrument.En aquest camí, hem d’aprendre sobre la gestió dels plaers, la salut afectiu-sexual, com mantenir una relació sexual segura, com prevenir el risc de determinades conductes que poden derivar, per exemple, en infeccions de transmissió sexual (ITS). Si no parlem obertament i en confiança sobre tots aquests aspectes de la sexualitat, moltes persones, especialment les més joves, es poden trobar davant de nombroses situacions de vulnerabilitat no desitjada.

Sexus i Rumba és un projecte adreçat a la població jove que neix per combatre aquesta vulnerabilitat apropant i diversificant els programes d’informació, prevenció i de reducció de riscos relacionats amb la sexualitat. La idea del projecte és adaptar-se a les necessitats d’aquest col·lectiu social tant divers i culturalment heterogeni -respectant les diverses orientacions sexuals i identitats de gènere -, desenvolupant accions properes, informatives i de sensibilització en l’àmbit de la salut sexual.

En aquest sentit, el projecte busca estratègies de promoció de la salut sexual i de reducció de riscos de la població jove a partir d’una relació entre iguals. Per això, Sexus i Rumba aposta per la formació de joves, de diversos contextos culturals, en temes relacionats amb la promoció de la salut sexual, per difondre material de sensibilització i prevenció com preservatius o barreres de làtex, i informar i conversar sobre sexualitat en espais nocturns on es poden trobar joves, com festes comunitàries o locals d’oci.

El projecte Sexus i Rumba és un projecte pilot que neix de la col·laboració entre el programes ja existents “Sexus” (www.sexus.org) d’ABD (www.abd.ong) i “Rumba tu son” (rumbaatuson.blogspot.com) de Fedelatina (fedelatina.org).
Es desenvolupa als barris de Raval i Gòtic i està impulsat per l’entitat ABD i Fedelatina, amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i del Districte de Ciutat Vella i el Pla de Barris del Raval Sud i Gòtic Sud.

 

Notícia publicada per Agència de Salut Pública de Barcelona el 12 de juliol 2019 en Aspb.cat

Font original: Aspb.cat

Les joguines sexuals no consolen, diverteixen

Les botigues eròtiques diversifiquen productes i ofereixen formació per acostar-se a nous públics.

 

Una joguina sexual / GETTY

 

Fugint de la concepció tradicional dels ‘sex shops’ i d’alguns estereotips que s’hi associen, les botigues eròtiques estan fent un canvi per adaptar-se a les necessitats de la clientela i opten per tractar la sexualitat amb normalitat. L’imaginari col·lectiu aboca a pensar principalment en aparadors foscos, llums vermells i enormes vibradors en forma de penis. Però hi ha molt més. A més, d’una àmplia gamma de joguines sexuals per a tots els gustos, graus d’experiència i models sexoafectius, també s’està apostant per oferir-hi tallers i activitats per complementar l’experiència i ajudar a trencar tabús.

Aparadors transparents i interiors ben il·luminats. Aquest és un dels principals canvis pel que fa a l’estètica de les botigues eròtiques. No és una casualitat, sinó que forma part de la voluntat d’acostar-se a un públic més ampli i de normalitzar la presència d’aquests comerços. “Cal suavitzar-ne l’aspecte per desvincular-les dels clàssics ‘sex shops’ en què tot recordava les pel·lícules porno convencionals”, explica Iraia Membrive, propietària de Vitae Store. Membrive va obrir Vitae a Gràcia amb l’objectiu de “deixar enrere els tabús i incentivar l’autoconeixement a través del cos i la sexualitat, des d’un enfocament natural i real”.

 

L’interior de la botiga de Gràcia / VITAE STORE

 

El mateix passa amb Amantis. Les seves responsables asseguren que hi ha qui encara se sorprèn quan entra a la botiga perquè, veient-la des de fora, no s’imaginen què hi ha dins. O amb Kitsch, considerat el primer ‘sex shop’ d’Espanya. Va obrir l’any 1978 i va suposar una revolució en el món de les joguines per a adults, però encara avui és un referent a Barcelona.

En el cas d’Amantis, a més de l’estètica, la localització de la botiga ha sigut important. En el moment de buscar local a Barcelona van descartar fer-ho a prop d’escoles o esglésies per no ferir sensibilitats, però, casualitats de la vida, van acabar instal·lant-se a tocar d’una escola bressol. “Patíem una mica, però al final resulta que tenim famílies de l’escola que venen a comprar boles xineses per a la recuperació de sòl pelvià o preservatius. Els fa molta gràcia que siguem a prop!”, assegura Marta Molas, responsable de comunicació d’Amantis.

 

El tabú de les joguines

Als prestatges s’hi poden trobar des de copes menstruals fins a objectes de descàrrega elèctrica per a qui practica BDSM, un conjunt de pràctiques sexuals i de relacions constituït pel ‘bondage’, la disciplina, la dominació i submissió i el sadomasoquisme. Això vol dir una àmplia gamma formada per ous masturbadors, lubricants, vibradors, preservatius, llenceria, espelmes per a massatges, arnesos, literatura… L’oferta és infinita i variada. Però rebre consells, informació especialitzada i atenció personalitzada és el que busca la gent. És un factor clau per ajudar a fer el canvi de xip i acostar-se a un públic heterogeni. “Ens arriben parelles heteronormatives, senyores que als 70 anys descobreixen els vibradors, joves que busquen la primera joguina, trios, gent que pregunta per poliamor… Venen perquè saben que reben assessorament”, diu Molas.

Un assessorament necessari en molts casos per la manca d’informació o educació rebuda, o la vergonya que fa parlar-ne amb naturalitat. “No hem rebut gaire educació sexoafectiva i el sexe és un tabú; per tant, les joguines també ho són”, afirma la psicòloga i sexòloga Elena Crespi. Aquest secretisme se suma a una terminologia poc encertada i desfasada en moltes ocasions. Crespi es mostra contrària a l’ús del terme ‘consolador’, per exemple, per referir-se a les joguines en forma de penis. Considera que les joguines sexuals no compleixen una funció de “consol” sinó que el seu objectiu és “divertir”.

 

Viure la sexualitat amb normalitat

“Vivim en una dictadura que ens diu com han de ser les relacions sexuals i la norma imperant és penetració amb obligatorietat d’orgasme, però la sexualitat ha de ser un joc, un descobriment”. Marta Villar, sexòloga i psicòloga, lamenta que el model sexual estigui obsolet i sigui poc realista. Villar aposta perquè l’educació sexual amb perspectiva de gènere sigui una realitat i així evitar “arribar als 30 sense saber què ens agrada”, afirma basant-se en les experiències d’alguns pacients que atén a la seva consulta. Crespi fa èmfasi també en la qüestió de gènere. “El model que tenim d’aprenentatge sexual és molt masclista i està molt centrat en el penis, en la quantitat d’orgasmes, i ens fa pensar que hem de ser sempre bons amants”, explica.

Pel que fa a la incursió a les joguines per descobrir i gaudir de la sexualitat, Crespi recomana començar per les més econòmiques i senzilles. “Gastar-se diners no és garantia d’èxit, cal comunicació també”, assegura. I no tot són fal·lus. La sexòloga recomana que les dones el primer que comprin sigui un vibrador d’estimulació externa, no un vibrador vaginal típic.

 

Diverses joguines sexuals en un aparador / GETTY

Formació i diversió

A més de l’assessorament, el tracte personalitzat i una àmplia gamma de joguines, moltes botigues eròtiques han optat per oferir xerrades i tallers. Algunes són per parlar d’articles concrets i explicar-ne el seu ús, però la majoria són de temàtica diversa i oberts al públic general. Menstruació conscient, sexualitat durant la menopausa, iniciació al tantra, multiorgasme masculí i moltes altres propostes.

Assistir a alguna d’aquestes activitats és tota una experiència i les organitzadores recomanen provar-ho per normalitzar i compartir coneixements, dubtes i intimitats. La naturalitat ho és tot. D’entre dues i quatre hores, aquestes píndoles són una bona manera d’endinsar-se en el món de les botigues eròtiques i de trencar tabús. Sobretot perquè es fa amb professionalitat, mà esquerra i, fins i tot, amb un toc d’humor.

 

Publicat per Clàudia Frontino el 28 de març 2019 en Ara.cat

Font original: Ara.cat

Feliç 50è Dia Internacional de l’Orgull LGTBI!

Imatge recuperada el 28 de juny 2019 des de https://www.pridebarcelona.org/

Avui, 28 de juny se celebra el 50è aniversari del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI i el PRIDE Barcelona, un esdeveniment per a tots, un espai on donar veu i visibilitat al col·lectiu, un lloc per celebrar i reivindicar la comunitat LGTBI. I des d’aquí volem llençar un missatge al món:

Hem d’estimar-nos més. Hem d’estimar al de fora, al de dins, estimar a qui és diferent i a qui pensa diferent a nosaltres. Ens hem de respectar més i estimar-nos més a nosaltres mateixos. Perquè l’amor té mil formes i mil colors, i la majoria de vegades és la única cosa que realment necessitem. Una mica d’amor. Una abraçada. Un somriure.

Barcelona sempre ha sigut una ciutat de cor obert i respecte a la diversitat, i no ens hi podem oblidar. És hora de recuperar aquest sentiment. Volem sortir al carrer i cridar que hi ha amor per a tots. Siguis com siguis, vinguis d’on vinguis, això és per tu.

Des de la segona meitat del segle XX fins ara hem aconseguit molts avanços per garantir la igualtat dels drets de les persones LBTGI arran el món.

I està clar que no ens ho han posat fàcil. Però si ha alguna cosa que tenen les dificultats, és que uneixen.Potser per això el millor que podem celebrar avui és que, per sobre de tot i amb les nostres diferències, som una gran família.

Una gran família humana, diversa i inclusiva.

Formada, a la mateixa vegada, per altres famílies.

#WeAreFamily #SomFamília

 

Aquest any se celebra els 50 anys de Stonewall, la revolta al barri de Nova York que va iniciar el moviment LGTB, i gràcies a la qual s’han aconseguit drets i llibertats pel col·lectiu arran al món. Barcelona va ser la primera ciutat espanyola en seguir les petjades d’aquest moviment.

En 1977 un grup de valents convocats per la FAGC i format per activistes, polítics i veïns van sortir a les Rambles per cridar basta i reclamar que ser gay, lesbiana, bisexual o transsexual no era cap delicte. La marxa va patir la repressió de les autoritats, però el col·lectiu no es va aturar i la lluita va servir per provocar grans avanços socials i canviar consciències. En 1978 l’homosexualitat finalment va deixar de formar part de la Ley de Peligrosidad y Reforma Social.

Tenim tant a agrair als nostres companys i hi ha tant camí per recórrer que la manifestació d’aquest any és igual o més important que mai. Reivindicació dels nostres drets, visibilitat i celebració d’una edició dedicada especialment a les famílies LGTBI. L’any passat es van batre rècords d’assistència i aquest any esperem molt més. Prepara la teva bandera, la teva pancarta, o simplement vine amb el teu millor somriure i uneix-te a nosaltres.

Aquest és el programa que s’ha presentat aquest any per a commemorar el Dia de l’Orgull LGTBI de 2019 en Barcelona:

Divendres 28 de juny* 

• 11.00 hores – 20.00 hores: Pride Kids amb atraccions en el ‘Village’ Pride Barcelona
• 11.00 hores: Inauguració del ‘Village’
• 16.00 hores: Tallers artístics en el Pride Kids
• 17.00 hores – 19.00 hores: Pinta Cares en el Pride Kids
• 17.00 hores: Gimcana infantil en el Pride Kids
• 17.00 hores: Taller de ciència en el Pride Kids
• 17.00 hores: Basquet amb Panteres Grogues en el Pride Kids
• 18.00 hores: Concert de Pep López en el VillagePride
• 18.00 hores: Cuentacuentos amb BriggitaLamour en el Village Pride
• 19.00 hores: Twerk & booty Dansi en el VillagePride
• 19.00 hores: Actuació de la Maga Patrícia en el Village Pride
• 19.00 hores: Carrera de Talons en l’Escenari Pride BCN
• 19.30 hores: Barcelona Drag Exhibition en l’escenari Pride BCN
• 20.00 hores – 03.30 hores: People Gai Pride al carrer Villaroel 71
• 20.30 hores – 02.00 hores: Festa Pride BCN en l’escenari Pride BCN – amb les actuacions de EleniFureira, La Prohibida, Melody, Soraya, Lladella Russa, Rebeka Brown i Glitch Gyals
• 21.00 – 03.30 hores: Carita Bonica al carrer Balmes 69
• 21.30 hores: Disc Party Orgull LGTBI en la Plaça Real
• 23.00 hores – 03.00 hores: Sky Pride Barcelona Opening al carrer Aribau 33
• 23.59 hores – 06.00 hores: The Dirty Beach PrideParty en la Rambla de Catalunya 4
• 00.00 hores – 08.00 hores: Tanga Pride SpecialParty al carrer Tarragona 141
• 00.00 hores – 08.00 hores: Cuenca Club a la sala Tango – carrer Diputació 94
• 00.30 hores – 03.00 hores: Divendres d’Estriperal carrer de la Diputació 174

Dissabte 29 de juny*

• 11.00 hores: Concert del Pot Petit en l’escenari Pride BCN
• 11.00 hores – 20.00 hores: Pride Kids amb atraccions en el ‘Village’ Pride Barcelona
• 11.00 hores – 14.00 hores: Tallers artístics en el Pride Kids
• 11.30 hores: Taller de ciència en el Pride Kids
• 11.30 hores: Basquet amb Panteres Grogues en el Pride Kids
• 11.30 hores – 13.30 hores: ‘On the other side ofskin’ al parc de Montjuïc
• 17.00 hores: Concentració Pre-Manifestació&Party al parc dels Tres Xemeneiesen el número 52 de l’avinguda del Parallel
• 18.00 hores: Manifestació de l’Orgull LGTBI des del parc dels Tres Xemeneies en el número 52 de l’avinguda del Parallel
• 19.30 hores: Lectura del manifest en l’escenari Pride BCN
• 19.30 hores: Magic Qality Musical Festival en el Village Pride
• 20.00 hores: Festa de clausura en l’Escenari Pride BCN – amb les actuacions de Karina, TamtaInna, Vengaboys, Chenoa, La terratrèmol i Merche
• 22.30 hores: Fun&Sex Pride closing party al Berlín Dark – passatge de la Capdavantera 18
• 00.00 hores – 08.00 hores: YASS! Party a la sala Safari Disc Club – carrer Tarragona 141
• 01.00 – 08.00 hores: Meló Party ‘Pride’ a la Sala Ethniko en el passeig Juan Borbó 74

*Totes les activitats es realitzaran en l’Avinguda Reina María Cristina/ Plaza de la Universitat, a excepció d’alguna que s’especifica.

Notícia publicada per Pride Barcelona el 28 de juny 2019 en Pride Barcelona

Font original: Pride Barcelona

La masturbació d’elles i d’ells

Tots ens toquem, però no de la mateixa manera. Per què ens toquem com ens toquem? Quines diferències, o similituds, hi ha entre la masturbació femenina i la masculina? Què ens queda per aprendre i quins tabús hem de superar?

Les joguines sexuals ajuden a veure la masturbació d’una manera més natural. D’entre les desenes de joguines que hi ha al sex-shop Kitsch, la sexòloga Marina Castro escull una vagina de silicona i un vibrador que simula el sexe oral. (Fotografies de Jordi Borràs)

Acabes de complir cinc anys. Et poses la mà dins dels pantalons i, encuriosit pel que amaga la teva cremallera, et comences a tocar. No saps què hi tens, allà avall, però sents pessigolles quan t’acaricies. Rius, és com un joc. De cop, els familiars, que estan a punt de donar-te el teu regal d’aniversari, se’t queden mirant. Si ets nen, et trauran la mà dels pantalons i, amb una mirada divertida, et diran: “Ai, mira aquest nen, que espavilat!”. Si ets nena, els ulls dispararan una mirada plena de retrets, t’agafaran del canell i exclamaran, seriosos: “Això no es toca. Brut!”. Aquesta petita gran diferència és la que farà que, de grans, els homes i les dones tinguin una concepció de la masturbació, i en conseqüència, de la seva sexualitat, molt diferent. Així ho consideren la psicòloga especialitzada en sexologia i parella Marina Castro(Girona, 1980) i el psicòleg, sexòleg i terapeuta de parella Ignasi Puig Rodas(Barcelona, 1980).

Per als nens que volen demostrar que estan creixent, que s’estan “convertint en homes”, masturbar-se és un element integrador. “No parlar de masturbació t’exclou del grup”

Els dos assenyalen, alarmats, la diferència que hi ha entre la reacció dels pares davant d’un infant que es masturba segons els seus genitals. “Hi ha la idea que les nenes són més càndides, més innocents, i que per tant és més dolent que una nena s’estigui tocant”, apunta l’expert, assegut a la cadira del seu petit despatx situat al barri de Gràcia. Amb aquest comportament és possible que la càrrega emocional de culpa, d’estar fent alguna cosa mal feta, s’integri a poc a poc en la nena, una nena que un dia acabarà sent una dona a qui li farà vergonya expressar el seu desig. En canvi, per als nens que volen demostrar que estan creixent, que s’estan “convertint en homes”, masturbar-se és un element integrador. “No parlar de masturbació t’exclou del grup”, comenta el sexòleg. En aquest sentit, Marina Castro afegeix que la majoria de nois d’entre 12 i 15 anys aprenen a masturbar-se perquè tenen algun company d’escola que els ho explica. “En canvi, moltes nenes n’aprenen per casualitat, i quan arriba l’edat en la qual normalment se n’ensenyarien les unes a les altres, com que ja capten que és una cosa que no han d’explicar, moltes vegades callen”, revela la sexòloga, rodejada de colors al Kitsch, la primera botiga eròtica de l’estat espanyol de la qual n’és assessora i relacions públiques des del 2008.

Una de les joguines sexuals que mostra la Marina Castro és una que fa descàrregues elèctriques. La sexòloga recomana canviar de la vibració a les descàrregues per així no acostumar-nos només a un tipus de joguina.

“Hi ha moltes dones que han après a masturbar-se, cap per avall, amb la mà ficada i amb la cara tapada. És una masturbació des de la vergonya”

Uns comentaris que semblen innocents poden arribar a calar en la intimitat d’un dels exercicis de coneixement propi més importants. “Hi ha moltes dones que han après a masturbar-se cap per avall, amb la mà ficada i amb la cara tapada. És una masturbació des de la vergonya”, ressalta la sexòloga. La imatge és dura. Un acte que hauria d’estar ple d’estima cap a una mateixa es converteix en un instint del qual amagar-se. I sí. Tot i que algunes ho neguen (o s’ho neguen), les dones es masturben. Els motius són diversos: algunes per relaxar-se i anar a dormir, altres per avorriment, altres per desig. “És una masturbació per vici, perquè m’agrada, perquè m’ho passo bé. Però sí que és cert que m’he d’agradar, perquè sinó la masturbació és des de la vergonya, des del tabú, des de la culpa”, denuncia la Marina. Estimar-se per masturbar-se. Ara bé, si pregunteu al vostre grup d’amigues si es toquen, moltes us diran que no. Que no ho necessiten. “Tampoc necessito menjar creps de xocolata, però que bones que estan. Si tu ho fas per necessitat de menjar, menjaràs un arròs blanc i et serà igual”, comenta amb picardia la Marina. Aquí, però, l’Ignasi salta. “Bé, no la necessites… moltes vegades menjar-se una crep de xocolata, tot i que quant a nutrients no ens aporta res, sí que ens aporta un benestar emocional”, assenyala l’expert. Masturbar-se per estimar-se.

A més a més de la part cultural o social, és més difícil masturbar-se quan tens genitals femenins. “El nostre òrgan sexual és el clítoris, que té la part externa, però sobretot una part molt interna. És petit, està amagat, no és tan manejable”, descriu Marina Castro. En canvi, els homes ho tenen més fàcil, tant en l’àmbit fisiològic com sociològic. No tenen vergonya de masturbar-se, ja que fer-ho implica, en la majoria de les ocasions, tenir un penis erecte, “que és un senyal de poder, de capacitat”, assenyala el psicòleg. “Com els està pujant el seu ego, aquí no hi ha lloc per a la vergonya”, afegeix el sexòleg especialitzat en diversitat sexual i gay affirmative psychology. A més a més, tenen la necessitat més fisiològica de masturbar-se, perquè fabriquen espermatozous constantment i, com diu la Marina Castro, “d’alguna cosa n’hem de fer dels excessos de producció”. “Hi ha una part que el cos va eliminant, però si no es masturben, acabarà sortint en forma de pol·lucions nocturnes. A més a més, quan l’esperma està a punt de caducar pugen els nivells de testosterona. Per tant, hi ha molt de desig actiu. Molta necessitat de descàrrega”, reitera.

Amb una camisa negra i amb l’ordinar engegat, pendent dels seus pacients, l’Ignasi explica que els homes acostumen a sentir-se més còmodes quan els atén un altre home a consulta.

Per a algunes persones transgènere (persones que s’identifiquen amb un gènere diferent del sexe amb el qual van néixer) la cosa es complica. No amb totes, com adverteix el sexòleg, ja que cada cas és particular i caure en generalitzacions és un risc. Però un gran nombre de membres d’aquest col·lectiu han de fer un camí previ molt més gran, un camí de l’exploració per a descobrir la seva identitat. “Si algú que no sigui heterosexual ha de fer el seu propi camí per explorar quins són el tipus de persones que li agraden, que ja és complicat, el tema de definir-se qui és o què és encara és molt més complicat, cosa que dificulta l’aproximació cap a la seva pròpia sexualitat”, puntualitza Puig Rodas. Això provoca que, moltes vegades, no es comencin a tocar fins que no sàpiguen qui són. No significa que no facin res, sinó que tenen dificultat a l’hora d’apropar-se als seus genitals, ja que suposa interactuar amb una part del cos amb la qual no se senten a gust. “Això pot portar a fer que els costi o a trobar formes alternatives de masturbar-se. En comptes de tocar-se els genitals amb les mans, es refreguen amb algun objecte”, exemplifica el sexòleg.

D’altra banda, els homes cisgènere (homes que s’identifiquen amb el gènere i el sexe amb el qual van néixer) no tenen, en general, ni vergonya per masturbar-se ni fàstic pels seus propis genitals. Tot i això, poden arribar a sentir culpa quan es masturben. En primer lloc, per excitar-se amb pornografia que no consideren normativa, aquella que va més enllà de la clàssica penetració repetitiva i sense diàleg entre un home i una dona. D’altres han arribat preocupats a la consulta de l’Ignasi perquè s’estan masturbant mentre tenen parella. “Això per ells és un gran trauma. Els han venut la moto de, un cop tens una parella, no has de tenir ganes de masturbar-te perquè, com que ja tens accés al sexe bo, que és el sexe compartit, la masturbació és menys”, assenyala.

Un sexe tan ràpid, tan artificial i tan fal·locèntric fa que els homes percebin les joguines sexuals com una amenaça a la seva masculinitat i poden arribar a sentir-se desplaçats.

Aquesta moto l’ha venut sobretot la pornografia més comercial: no hi ha escena que no acabi en penetració i en ejaculació explosiva. “Aquesta és una imatge que, encara que ens sembli una burrada, se’ns posa allà i se’ns està insistint que ‘el més important és la penetració’”, apunta el sexòleg. Un sexe tan ràpid, tan artificial i tan fal·locèntric fa que els homes percebin les joguines sexuals com una amenaça a la seva masculinitat i poden arribar a sentir-se desplaçats. És en part per això que, si entreu a un sex-shop, veureu sobretot joguines sexuals per a dones. “Jo he de ser capaç de fer-ho sol amb el meu penis, per això sempre que necessiti qualsevol altra cosa que no sigui el meu penis ja està malament”, desenvolupa l’Ignasi. Això s’aplica tant al fet d’utilitzar joguines sexuals per a la masturbació com a l’hora de fer servir les mans o la boca per a l’estimulació en parella. “Hi ha molts homes que diuen ‘jo no li faig sexe oral a la meva parella, ni li toco amb les mans. Jo només vinc a penetrar’”, assevera l’Ignasi. Ni preliminars, ni jocs, ni carícies. Només ficar-la.

La Marina assessora al sex-shop Kitsch des del 2008, i és per això que coneix gairebé totes les joguines sexuals de la botiga.

“Anem molt condicionats per la idea que el sexe és la penetració, i és el que dona menys plaer a la dona, però també a l’home”

Segons la Marina Castro, “ens han inculcat que el sexe de debò és la penetració, i d’aquesta manera s’ha de tenir un orgasme”. A més a més, assegura que s’ha instaurat la creença que si comences amb les carícies, amb el joc, has d’acabar amb la penetració. “Si entres en el túnel, has d’arribar a l’altre costat. No et pots quedar a mitges. La dona que comença i no acaba és una escalfabraguetes. L’home que comença i no acaba no compleix, és un fracassat com a home”, denuncia. “Anem molt condicionats per la idea que el sexe és la penetració, i és el que dona menys plaer a la dona, però també a l’home. Si a qualsevol home del món li dius: ‘Et faré el que vulguis en el sexe’. Cap home diu: ‘Ah! Una penetració!’” No. Et dirà una mamada. I les dones diran: ‘Masturba’m o fes-me sexe oral’. Però sembla que l’única cosa vàlida que podem fer és la penetració”, lamenta. “Venim d’una religió que només permetia el sexe per reproduir-se, per tant era l’única pràctica vàlida o adequada. I totes les pel·lícules pornogràfiques continuen fent aquest model. Preliminars per arribar al sexe de debò”, conclou.

Que la pornografia comercial sigui la principal escola d’educació sexual genera molts problemes que més endavant afectaran en l’àmbit personal, de parella i social. De fet, l’últim estudi estadístic sobre sexualitat a Espanya, titulat Los españoles y la sexualidad en el siglo XXI i realitzat per Luis Ayuso Sánchez i Livia Garcia Faroldi, data del 2009. Fa 10 anys que no es fa una investigació seriosa sobre la qüestió a l’estat espanyol. “La sexualitat és un dels grans tabús a casa nostra”, lamenta el psicòleg. Aquest secretisme fa que a l’educació sexual a les escoles sigui més aviat bàsica. Només es té en compte, en moltes ocasions, la part biològica. En pocs casos es parla de sexe, i encara menys de masturbació. I com aprenem a masturbar-nos, si ningú ens n’ensenya? Quina pot ser l’alternativa a que la pornografia sigui l’escola de la nostra sexualitat? La Marina Castro ho té clar: la forma més senzilla i natural seria a partir de les joguines sexuals. “Hauríem de començar a masturbar-nos i després compartir-ho amb una altra persona. Primer de tot n’aprenc sol o n’aprenc sola i després ho comparteixo”, assegura.

Ara bé, la solució de la Marina té barreres. En primer lloc, els menors han d’entrar acompanyats d’un adult a una botiga eròtica. En aquest sentit, l’Ignasi ironitza que fa uns anys, a determinades zones d’Espanya, els pares de nois entre 14 i 16 anys els portaven a desvirgar-los al prostíbul del poble. L’any 82 es va obrir el primer sex-shop a Espanya. Paradoxalment, aquests nois que es desvirgaven amb treballadores sexuals no podien entrar a un establiment de joguines sexuals. “Ho trobo molt més descarnat el fet de portar un nano a un consum de prostitució que no pas portar un nano a comprar una joguina eròtica”, denuncia el sexòleg.

La sexualitat i la masturbació van de la mà, i això la sexòloga Marina Castro ho té molt clar. És per això que defensa explorar el propi cos de totes les maneres possibles, i així poder gaudir d’una sexualitat plena.

Els temps han canviat i els menors poden entrar en aquests establiments. D’acord. Però hi ha molts pares i mares que tremolen davant de la idea de portar a la seva filla o fill a comprar-se un vibrador. “M’ho imagino com a un tabú immens a superar. Una cosa és saber que el meu fill es masturba, i l’altra és que sàpiga que té una figura per masturbar-se. El fet de regalar-los-en un se’ls fa una muntanya. I la veritat és que ho trobaria genial. És un missatge positiu dels pares cap als fills. ‘Sabem que fas això, sabem que això t’agrada, volem que t’ho passis bé’”, valora l’Ignasi.

“La gent sempre associa el sex-shop amb penis grossos quan en realitat el que més es ven són joguines que tenen més forma de joguina”

Tot i els tabús, la Marina defensa les joguines com a eina d’aprenentatge. “Animo molt a les mares a comprar alguna joguina a la seva filla. Hi ha joguines que no són gens fàl·liques. Un vibrador no deixa de ser un aparell de massatge. Això, si t’ho poses a la zona genital, als pits, fins i tot l’home es pot masturbar amb la vibració. Però clar, la gent sempre associa el sex-shop amb penis grossos quan en realitat el que més es ven són joguines que tenen més forma de joguina”, explica la sexòloga. De fet, estem rodejades de tota mena de joguines. N’hi ha per a homes, per a dones i per a persones trans. De totes les mides, colors i formes. La que em crida més l’atenció és una de color blau. M’explica que fa descàrregues elèctriques. Com una tàser però al revés. Quan me l’ensenya, m’espanto. No és una sensació que m’encanti, però em fa riure. Encuriosida, li pregunto si una joguina pot donar descàrregues i vibrar a la vegada. La Marina riu i nega amb el cap. “Et col·lapsaries!”, exclama amb una riallada. D’altra banda, les més populars per als homes són les vagines en llauna o els ous. També hi ha els vibradors per a l’estimulació anal o de la zona de l’escrot o de la base del penis, però hi ha menys homes heterosexuals que el facin servir. “Alguns homes sí que usen dildos però cal tenir en compte que la pràctica del sexe anal és molt minoritària en la població heterosexual espanyola en comparació a d’altres”, apunta l’Ignasi.

La formació bàsica de la nostra sexualitat influencia els nostres hàbits sexuals, sigui en solitari, en parella o en grup. De fet, l’enquesta del 2009 indica que només un 5,6% de la població va acceptar (tant entre homes i dones) que s’havien masturbat en presència d’algú en les relacions sexuals que havien mantingut en els darrers 12 mesos, el mateix percentatge de gent que havia realitzat sexe oral. En canvi, l’Ignasi, que està fent una investigació sobre les pràctiques sexuals dins del món del BDSM (inicials per a Bondage, Disciplina, Dominació, Sadisme i Masoquisme, que és un conjunt de sis modalitats eròtiques relacionades entre elles i vinculades a les sexualitats alternatives), va fer una enquesta en la qual va preguntar sobre el sexe anal i de la mostra de persones que practiquen BDSM que va enquestar (xifra que supera les 1.000 persones), entre el 30 i el 40% van afirmar que feien sexe anal. Tant homes i dones heterosexuals, com homosexuals, com bisexuals.

Si comparem les dades que ha recollit l’Ignasi respecte a la investigació de Luis Ayuso i Livia Garcia, podríem intuir que la societat, en general, nega pràctiques que no siguin el sexe més normatiu, el més comú. Perquè, mentre que només hi havia un 5,6% de persones que reconeixen masturbar-se davant de la parella sexual, més del 70% asseguren haver fet petons i carícies i més del 30% van realitzar sexe vaginal. Són xifres de fa més de 10 anys. Potser les pràctiques han canviat, potser ara s’ha diversificat, però hi ha coses que continuen passant. Si no coneixem el nostre cos, difícilment coneixerem què ens agrada al llit amb la nostra parella. Si no sabem on ens agrada tocar-nos, difícilment la nostra parella ens podrà satisfer sexualment. I si no ens agradem, difícilment agradarem a l’altre. Amb aquesta idea l’Ignasi Puig Rodas introdueix el concepte del capital eròtic. “Hi ha moltes coses que poden sumar al capital eròtic, i una d’elles és el tipus de pràctiques que jo faig i com connecto amb el meu propi cos”, introdueix el sexòleg. Segons l’Ignasi, si la persona és capaç de conèixer el seu cos i és capaç de transmetre a les altres persones les emocions, serà més fàcil que l’encontre sigui millor, però si aquesta persona no sap com funcionen els seus genitals i no és capaç de poder-li dir a l’altra què vol, les situacions sexuals seran menys satisfactòries, el que a la llarga portarà la parella no voler repetir, cosa que tant pot passar amb una parella casual com una a llarg termini.

Quan els pacients de l’Ignasi entren a consulta, ell els garanteix privacitat i complicitat. Explica que molts arriben gairebé suant, però al cap d’una estona, quan ja agafen confiança, se senten molt més tranquils.

“A mesura que sé el que m’agrada, sigui amb joguines, sigui amb les mans, després també ho puc ensenyar a la meva parella”

En aquest sentit, la Marina Castro considera que, si no coneixem el que ens agrada, serà complicat poder ensenyar a l’altre què volem al llit, perquè no hi ha a dues dones que els agradi el mateix. “Una persona pot estar amb una parella que li agrada l’estimulació directa en el clítoris i fer-ho genial en aquesta parella, però després se’n va amb una altra persona i resulta que té més sensibilitat al clítoris i no suporta que li toquin. O cada dona expressa el que li agrada o tenim un problema”, assenyala. De fet, la sexòloga apunta que les dones tenen la tendència a explicar el que no els hi agrada. “Un pacient em deia: ‘És que la meva dona és com una karateka, està tota l’estona: No!, no!, no!, no!’”, explica fent cops a l’aire amb la mà recta. Per a la Marina, fa falta la cultura d’expressar diferent el que els agrada. “Però moltes dones quan els preguntes ‘què t’agrada?’, moltes et contesten: ‘No ho sé’. Com és que no ho saps? Perquè no ho has fet. Perquè no t’ho fas”, lamenta. “A mesura que sé el que m’agrada, sigui amb joguines, sigui amb les mans, després també ho puc ensenyar a la meva parella. Puc explicar-li, ensenyar-li, mostrar-li, fer-ho davant de l’altre perquè l’altre ho vegi, agafar la mà de l’altre i utilitzar-la com si fos de plastilina… hi ha tot un aprenentatge”, celebra.

“En comptes de preguntar ‘Què, t’ha agradat?’, hem de preguntar ‘Què t’ha agradat?’. Canviant la coma, la cosa canvia moltíssim”

Mentre que la Marina recomana donar els consells durant l’acte sexual, l’Ignasi opta per debatre-ho abans o després del sexe, en un ambient relaxat. “A vegades sembla que estiguem fent una petita obra de teatre, i si jo estic fent un paper i algú em diu ‘Ei, escolta, per aquí no’ o ‘Ei, ho estic fent bé?’, és possible que això em faci baixar el meu nivell d’excitació”, defensa. “En comptes de preguntar ‘Què, t’ha agradat?’, hem de preguntar ‘Què t’ha agradat?’. Canviant la coma, la cosa canvia moltíssim”, argumenta.

I és que, expressant què ens agrada i què no ens agrada, també ens comencem a conèixer a nosaltres mateixos, i de pas als nostres orgasmes. Perquè els homes i les dones tenen diversos tipus d’orgasmes, i una bona manera d’esbrinar quins tenim és tocant-nos. La Marina Castro relata que, en general, l’orgasme masculí és molt explosiu. Amb l’excitació hi ha una tensió del sòl pèlvic, i fa unes contraccions molt ràpides i fortes i això fa que s’alliberi tota la tensió. L’alliberament de la tensió és el que genera plaer. “És com les bosses de la compra: tu vas carregada amb bosses de la compra i quan les deixes anar, sents plaer. Però pots deixar anar de cop les bosses de la compra i llavors sentiràs molt de plaer, però de cop, és un ‘ja’”, descriu la sexòloga.

Abans, com era l’home qui anava als sex-shops, molts compraven aquests penis enormes pensant-se que li agradarien a la seva dona. Ara, com que són les dones les que van a les botigues sexuals, aquestes joguines han quedat en segon pla.

“Hi ha molta gent que em ve a consulta pensant-se que no tenen orgasmes i sí que en tenen, simplement és que a les pelis sempre surten l’orgasme explosiu, no saben com etiquetar el que els està passant”

Les dones poden tenir un orgasme explosiu igual que l’home, però també pot ser multiorgàsmica o tenir un orgasme sostingut. En el cas del multiorgasme, el sòl pèlvic pot tenir diverses contraccions que van acompanyades de plaer: disminueix una mica la tensió i després torna a pujar, torna a tenir contraccions, torna a baixar, i es poden anar fent diverses tandes. La sensació de l’orgasme sostingut, en canvi, és similar a quan estàs fent exercicis de cames i els músculs es posen a tremolar. “Arriba un moment en el qual has acumulat molta tensió però, pel que sigui, no pots fer unes contraccions fortes. Comença a tremolar, tremolar, tremolar i és un orgasme fluix i molt i molt llarg. És la gent que moltes vegades diu: ‘No sé si tinc orgasmes. Diria que sí, perquè després em quedo a gust i tinc sensacions de plaer diferents a estar excitada, però no tinc una explosió de plaer’. Hi ha la típica gent que diu ‘si no saps si has tingut un orgasme, és que no l’has tingut’. Mentida podrida. Hi ha molta gent que ve a la consulta pensant-se que no en tenen i sí que en tenen, simplement és que com que a les pelis sempre surt l’orgasme explosiu, no saben com etiquetar el que els està passant”.

Els orgasmes femenins venen condicionats pel moment del cicle del mes, de l’estat de la musculatura (a vegades amb la menopausa o amb el postpart, la musculatura pot quedar més debilitada i és més fàcil que siguin orgasmes més suaus). Com més enfortida tens la musculatura i més flexible, més explosius o més intensos. Perquè la quantitat de tensió que pots acumular depèn molt de la teva estructura física, i del teu múscul pèlvic. Per això hi ha una especialitat en fisioteràpia que és la fisiosexologia, que és treballar el sol pèlvic, com enfortir-lo per tal de poder tenir plaer o millorar el plaer que es té.

“A les societats més orientals, on entenen que l’ejaculació és una pèrdua d’energia vital, eviten ejacular si no volen tenir fills, llavors és molt habitual que ja des de petits els nanos treballin aquest sol pèlvic i practiquin”

Els homes, però, no estan limitats a l’orgasme explosiu. De fet, si volen, es poden entrenar per a ser multiorgàsmics. Per tal de fer-ho, hi ha llibres com El hombre multiorgásmico, que explica quins exercicis cal fer per frenar l’ejaculació just abans de tenir el primer orgasme. “Practicant poques setmanes la gent ho aconsegueix”, assegura la sexòloga. “A les societats més orientals, on entenen que l’ejaculació és una pèrdua d’energia vital, eviten ejacular si no volen tenir fills, llavors és molt habitual que ja des de petits els nanos treballin aquest sol pèlvic i practiquin”, exposa. D’altra banda, l’Ignasi defensa que amb el sexe tàntric una persona pot arribar a experimentar el plaer d’un orgasme perllongat en el temps que no tingui tanta intensitat però que la seva durada fa que sigui també molt estimulant i molt plaent. “També hi ha altres homes que diferencien moltíssim l’orgasme que puguin tenir a través del contacte genital o a través del contacte del sexe anal. La seva pròpia estimulació anal. O fins i tot hi ha homes, que són menys, que tenen la capacitat de tenir més receptors sensorials en altres zones del cos que es poden transformar en zones erògenes”.

“La pornografia és horripilant”, exclama l’Ignasi. Tant ell com la Marina defensen una pornografia que tingui en compte tota la diversitat sexual.

“Estem més acostumats, per una qüestió educacional, cultural vers al seu cos, que les dones estimulin les seves zones erògenes, però les dels homes no”

Zones erògenes en homes? Existeixen? I tant, que existeixen. El problema és que pocs es dediquen a estimular-les fins a convertir-les en zona eròtica, encara que segons l’Ignasi està demostrat que les terminacions nervioses de les dones que puguin ser susceptibles de ser creadores de plaer estan molt més repartides que no pas en l’home. Però no és només una qüestió fisiològica, sinó també cultural. Ara bé, les zones erògenes no són les mateixes, i l’Ignasi en les enumera. “La zona de l’escrot és una zona molt erògena que molt pocs homes estimulen, i mira que està al cantó del penis! La zona del perineu, la línia que està des de la base de l’escrot fins a l’inici de l’anus, que tenen tant homes com dones. Ara bé, els homes no l’estimulen. El cos del penis, en comptes de centrar-se en el gland, també es pot estimular. La zona dels mugrons, les orelles, el coll, el clatell, les plantes dels peus, la zona del costat de l’abdomen també són potencials zones erògenes. Estem més acostumats, per una qüestió educacional, cultural vers al seu cos, que les dones estimulin les seves zones erògenes, però les dels homes no”, sentencia.

Mires enrere, i veus aquell infant de cinc anys que ha condicionat la relació amb el seu cos. La vergonya, la culpa, el silenci ressonen dins teu. Però dius prou. Prou a les barreres que t’has posat durant anys i decideixes acceptar-te tal com ets. I et masturbes, et toques per aquelles zones que mai t’haguessis imaginat, proves joguines sexuals o reprodueixes aquell vídeo que potser t’havies negat a mirar, coneixent així una part de tu que fins ara no havies descobert. I quan vagis trobant-te i connectant amb tu mateixa, podràs trobar-te i així connectar millor amb les teves parelles.

Notícia publicada per Paula Ericsson el 19 de juny 2019 per a La Mira.

Font original: La Mira

“No queremos inquilinos”

“No queremos inquilinos” es el lema de la intervenció comunitària que va ser realitzada per estudiants d’infermeria i medicina el 20 de desembre a la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia. La temàtica de la intervenció va estar enfocada en la prevenció de les Malalties de Transmissió Sexual (MTS) i promoció de conductes sexuals saludables en població universitària.

L’activitat estava ubicada dintre del curs “Salut, drogues i sexualitats saludables” gestionat pel Projecte En Plenes Facultats de Fundació Salut i Comunitat, conjuntament amb el programa NitsQ Lleida de l’Ajuntament de Lleida“.

 

Les estudiants d’infermeria en l’activitat “No Queremos Inquilinos” del matí

 

Les estudiants d’infermeria en l’activitat “No Queremos Inquilinos” de la tarda

Notícia publicada en www.fif.udl.cat el 15 de gener 2019
Font original: http://www.fif.udl.cat/ca/noticies/No-queremos-inquilinos/

 

EPF – TRIA TRIAR: “Sou una puta merda! De debò, em podríeu haver matat!”

Després de la realització del curs TRIA TRIAR a la Universitat de les Illes Balears, els i les estudiants van fer interessants reflexions sobre el que van aprendre de la reducció de riscos en l’ús de drogues i de la promoció de sexualitats saludables.

La nostra companya Alicia del projecte Tria Triar, realitzant la formació de drogues en la UIB.

Durant el primer semestre de l’any acadèmic 2018-2019 van començar a desenvolupar-se diferents activitats programades per al que seria el curs Tria Triar, gestionat pel projecte En Plenes Facultats, a la Universitat de les Illes Balears, sobre la prevenció en l’ús de drogues i la promoció de sexualitats saludables.

D’aquesta manera, tant els com les estudiants de la universitat van rebre una formació presencial de 25 hores sobre aquestes temàtiques, amb l’objectiu que es convertissin en “amplificadors” dels missatges preventius entre els seus iguals, o bé, agents promotors de salut. Paral·lelament, el curs buscava potenciar altres dimensions com la ideació, el desenvolupament i la implementació d’activitats dinàmiques i participatives relacionades als hàbits saludables i així també millorar els coneixements i la informació respecte a les drogues i a les sexualitats, i treballar actituds a través del foment d’una perspectiva crítica i creixement personal.

Per a fomentar la participació dels i les estudiantes, el curs es podia convalidar per 1 crèdit de lliure elecció. Per a això, havien d’elaborar un “diari reflexiu“, el qual pretenia recollir tant les reflexions personals sobre l’experiència viscuda durant el curs, com els punts a enfortir i millorar en el desenvolupament i implementació d’aquesta formació.

I en la nostra aventura per aquests diaris, ens hem trobat amb unes reflexions molt interessants, a més d’artístiques. També va haver-hi els qui van elaborar material audiovisual que, de certa manera, resumia l’experiència… És que a vegades, una imatge (o un àudio) val més que mil paraules.

A continuació, els deixem per al seu delit, aquestes reflexions i material fotogràfic/musical que van elaborar els i les voluntàries del projecte Tria Triar sobre el que van aprendre durant la realització del curs i de les activitats preventives i promotores de salut. Ens han commogut i a més, ens alegra profundament que els hagi estat d’utilitat.

 

Material Audiovisual

Imatge creada per Laura, estudiant i voluntària del curs Tria Triar 2018

 

Imatge creada per María Rosario, estudiant i voluntària del curs Tria Triar 2018

Text i imatge creat per Alba Martín Roig, estudiant i voluntària del curs Tria Triar 2018.

 

Text i imatge creat per Alba Martín Roig, estudiant i voluntària del curs Tria Triar 2018.

 

Text creat per Alba, Aldy, Marta, estudiants i voluntari@s del curs Tria Triar 2018.

Algunes reflexions del voluntariat Tria Triar

Sofía.-

“El cursillo de Tria Triar, si para algo me ha servido, ha sido para abrime la mente. Esto demuestra la falta de información que tiene la mayoría de la sociedad acerca de las drogas y de su consumo. Además, yo creía que las campañas en contra de las drogas estaban bien realizadas, y cuando alguien las viera se lo pensaría dos veces antes de consumir. Ahora me doy cuenta de que éstas no ayudan en nada, puesto que dan poca (o ninguna) información acerca de los riesgos que pueden ocasionar, únicamente lanzan mensajes de que si lo haces, eres tonto o incluso cosas peores que esta.”

Petrina.-

“És interessant dir que es va estructurar molt bé la teoria ja que els primers dies es varen veure les drogues com a tal i més generalment i ja cap al final es varen concretar fent esment en les principals (entenent principals com a més consumides) per conèixer-ne els aspectes més rellevants de cada una d’aquestes. Dit en altres paraules, es va permetre primer crear una base sobre el tema i després anar afegint coneixement a aquest coneixement concretant la informació. A més, la forma de donar les explicacions no varen resultar avorrides ni pesades ja que eren molt visuals, dinàmiques i al mateix temps quedava clar.”

Pablo.-

“- ¡Sois una puta mierda! De verdad, ¡me podríais haber matado! ¡Enserio no sé qué os pasa en la cabeza! Y encima siempre vais de guays por la vida, pero en el fondo sois unos cobardes, que solo se divierten dejando en ridículo a los otros y no tienen ni los cojones para asumir las consecuencias. ¿Tú sabes lo asustado que he estado? ¿Sabes lo que es no recordar nada y sentirse como un imbécil? Cualquier persona me podría haber hecho lo que quisiese ¡y yo no me habría dado ni cuenta!

– Lo siento de verdad, sólo queríamos pasarlo bien – Respondió Edu avergonzado.

– ¿¡Que los sientes!? – Gritó Carlos mientras levantaba la mano para intentar pegarle un puñetazo, pero en el último momento se paró.”

Cristina Pons.-

“Tot i això, el grup es mostra obert, amb diferents mentalitats i ideologies, que per a mi és de les coses més importants en les relacions, ja que dona vida i varietat a les interaccions entre persones, i el més important és que ajuda a créixer, tolerar però sobretot a aprendre. Així que per aquesta part estic contenta d’haver començat, per dos motius: el primer aquest just ara exposat, el segon per haver sortit de la meva zona de confort i fer altres activitats que es surten una mica del “pla curricular”. Finalment, puc dir que estic contenta del grup que hem estat. M’hi he sentit còmoda, i que cada una podíem ser nosaltres mateixes sense que ningú fos jutjada. És una cosa que consider necessari agrair, i que val la pena mencionar.”

Aina.-

“Crec que aquest curs ha sigut molt interessant, he après coses noves i he aprofundit en allò que coneixia un poc per damunt. Crec que me serà molt útil per al meu futur professional i en el present, ja que aquests coneixements són molt necessaris. Les activitats pràctiques han sigut molt divertides i entretingudes, ha sigut una experiència nova molt productiva i útil i recomanaria el curs a totes les persones, encara que la seva carrera no estigui relacionada amb aquests temes trob que tothom hauria d’aprendre i interessar-se per ells.”

Araceli.-

“Y por último los talleres, me han gustado bastante, pero considero que tendríamos que tener un poco más de horas para poder realizar un mejor taller con más actividades, y que no se repitieran siempre los mismos de cada año, por ejemplo, si este año se ha hablado de educación sexual, el año que viene intentar hacer algún otro taller diferente. Esto lo digo porque hay temas también importantes como las drogas que se consumen bastante y la gente las desconoce totalmente, pero claro, al gustarnos más la educación sexual y, que es importante, pues nos pareció más divertido hablar sobre el tema.”

Sebastià.-

“Aquest curs ha sigut una bufada de vent per a que el meu vaixell segueixi navegant sense contaminar l’aigua. Seguiré tenint la vela posada per a que cada persona o grup que aparegui en el meu dia a dia pugui fer-me valorar un llenguatge i una prevenció de comportaments digne d’admirar. Donem les gràcies a qui és conscient de la repercussió dels nostres actes enfront dels altres i que manté activa una conducta respectuosa.”

Maria Salvà.-

“No es tracta de dir no, sinó de poder decidir, amb total llibertat i en qualsevol moment si sí o si no. També crec que és important alliberar-nos dels estigmes i prejudicis que envolten aquesta temàtica i que, en bona part, sorgeixen de la desinformació. Per altra banda, m’agradaria recalcar com d’important és l’educació. Les drogues no desapareixeran. No obstant, la informació al respecte podria ser una finestra oberta al consum responsable. A més, tenint en compte que aquest consum irresponsable també està lligat amb pràctiques sexuals insegures i no plaents, faig una petita reivindicació a la necessitat urgent d’utilitzar, una vegada més, l’educació com a arma per lluitar contra una societat que té la pornografia com educadora sexual.”

Maribel.-

“Para acabar quiero que tengáis en cuenta esta frase y es que la libertad de una persona acaba donde empieza la de otra. Puedes hacer lo que quieras y como quieras siempre y cuando no le estés quitando a otra persona sus libertades, sus opiniones o su vida.”

María del Mar.-

“Un aspecte que he valorat molt ha estat poder desconnectar per poder connectar totalment a través de simplement deixar el mòbil en el moment d’entrar a la classe, perquè això m’ha permès tenir una experiència molt més satisfactòria. Ha estat una oportunitat per poder veure que la necessitat d’estar juntament a ell a tots els llocs on anem durant al dia no és real, i que es pot connectar amb la gent de forma més senzilla.”

Cristina Alcaide.-

“Podemos empezar diciendo que ha sido todo un gusto poder haber asistido a un curso como este. Me he sentido cómoda y realizada asistiendo y participando en él. Durante estas semanas no cabe duda de que he aprendido muchísimo, de que he abierto más la mente y he comprendido muchos más aspectos.”

Melanie.-

“La verdad es que ha estado muy guay, todo muy dinámico no como las clases de la universidad. Me ha gustado mucho. La verdad es que la actividad fue muy interesante, cada grupo buscó información y fue una manera de reconocer efectos y características de las diferentes drogas.”

José.-

“No dejemos de apoyar a quien consume

desde las anfetaminas hasta el azúcar

si lo necesitas, aquí tienes a quien aferrarte

y con quien buscar alternativas para la vida disfrutar

 

Pues no soy el más apropiado para tratar el tema

porque no llevo la mochila que llevan ellas

pero es para mí más razón para luchar por lo que crea

para ayudar a que se liberen de sus cadenas.”

Clarisse Guimarães.-

“Creo que he tomado una buena decisión cuando resolví hacer el curso Tria Triar: aprendí cosas nuevas, repasé conceptos, conocí nuevas perspectivas de abordar la prevención… pero lo más importante que aprendí con este curso fue que es muy importante intentar ver las cosas desde otros puntos de vista, que no hay verdades absolutas, y que aún que pensemos que ya conocemos algo, siempre podemos aprender sobre ello.”