Les joguines sexuals no consolen, diverteixen

Les botigues eròtiques diversifiquen productes i ofereixen formació per acostar-se a nous públics.

 

Una joguina sexual / GETTY

 

Fugint de la concepció tradicional dels ‘sex shops’ i d’alguns estereotips que s’hi associen, les botigues eròtiques estan fent un canvi per adaptar-se a les necessitats de la clientela i opten per tractar la sexualitat amb normalitat. L’imaginari col·lectiu aboca a pensar principalment en aparadors foscos, llums vermells i enormes vibradors en forma de penis. Però hi ha molt més. A més, d’una àmplia gamma de joguines sexuals per a tots els gustos, graus d’experiència i models sexoafectius, també s’està apostant per oferir-hi tallers i activitats per complementar l’experiència i ajudar a trencar tabús.

Aparadors transparents i interiors ben il·luminats. Aquest és un dels principals canvis pel que fa a l’estètica de les botigues eròtiques. No és una casualitat, sinó que forma part de la voluntat d’acostar-se a un públic més ampli i de normalitzar la presència d’aquests comerços. “Cal suavitzar-ne l’aspecte per desvincular-les dels clàssics ‘sex shops’ en què tot recordava les pel·lícules porno convencionals”, explica Iraia Membrive, propietària de Vitae Store. Membrive va obrir Vitae a Gràcia amb l’objectiu de “deixar enrere els tabús i incentivar l’autoconeixement a través del cos i la sexualitat, des d’un enfocament natural i real”.

 

L’interior de la botiga de Gràcia / VITAE STORE

 

El mateix passa amb Amantis. Les seves responsables asseguren que hi ha qui encara se sorprèn quan entra a la botiga perquè, veient-la des de fora, no s’imaginen què hi ha dins. O amb Kitsch, considerat el primer ‘sex shop’ d’Espanya. Va obrir l’any 1978 i va suposar una revolució en el món de les joguines per a adults, però encara avui és un referent a Barcelona.

En el cas d’Amantis, a més de l’estètica, la localització de la botiga ha sigut important. En el moment de buscar local a Barcelona van descartar fer-ho a prop d’escoles o esglésies per no ferir sensibilitats, però, casualitats de la vida, van acabar instal·lant-se a tocar d’una escola bressol. “Patíem una mica, però al final resulta que tenim famílies de l’escola que venen a comprar boles xineses per a la recuperació de sòl pelvià o preservatius. Els fa molta gràcia que siguem a prop!”, assegura Marta Molas, responsable de comunicació d’Amantis.

 

El tabú de les joguines

Als prestatges s’hi poden trobar des de copes menstruals fins a objectes de descàrrega elèctrica per a qui practica BDSM, un conjunt de pràctiques sexuals i de relacions constituït pel ‘bondage’, la disciplina, la dominació i submissió i el sadomasoquisme. Això vol dir una àmplia gamma formada per ous masturbadors, lubricants, vibradors, preservatius, llenceria, espelmes per a massatges, arnesos, literatura… L’oferta és infinita i variada. Però rebre consells, informació especialitzada i atenció personalitzada és el que busca la gent. És un factor clau per ajudar a fer el canvi de xip i acostar-se a un públic heterogeni. “Ens arriben parelles heteronormatives, senyores que als 70 anys descobreixen els vibradors, joves que busquen la primera joguina, trios, gent que pregunta per poliamor… Venen perquè saben que reben assessorament”, diu Molas.

Un assessorament necessari en molts casos per la manca d’informació o educació rebuda, o la vergonya que fa parlar-ne amb naturalitat. “No hem rebut gaire educació sexoafectiva i el sexe és un tabú; per tant, les joguines també ho són”, afirma la psicòloga i sexòloga Elena Crespi. Aquest secretisme se suma a una terminologia poc encertada i desfasada en moltes ocasions. Crespi es mostra contrària a l’ús del terme ‘consolador’, per exemple, per referir-se a les joguines en forma de penis. Considera que les joguines sexuals no compleixen una funció de “consol” sinó que el seu objectiu és “divertir”.

 

Viure la sexualitat amb normalitat

“Vivim en una dictadura que ens diu com han de ser les relacions sexuals i la norma imperant és penetració amb obligatorietat d’orgasme, però la sexualitat ha de ser un joc, un descobriment”. Marta Villar, sexòloga i psicòloga, lamenta que el model sexual estigui obsolet i sigui poc realista. Villar aposta perquè l’educació sexual amb perspectiva de gènere sigui una realitat i així evitar “arribar als 30 sense saber què ens agrada”, afirma basant-se en les experiències d’alguns pacients que atén a la seva consulta. Crespi fa èmfasi també en la qüestió de gènere. “El model que tenim d’aprenentatge sexual és molt masclista i està molt centrat en el penis, en la quantitat d’orgasmes, i ens fa pensar que hem de ser sempre bons amants”, explica.

Pel que fa a la incursió a les joguines per descobrir i gaudir de la sexualitat, Crespi recomana començar per les més econòmiques i senzilles. “Gastar-se diners no és garantia d’èxit, cal comunicació també”, assegura. I no tot són fal·lus. La sexòloga recomana que les dones el primer que comprin sigui un vibrador d’estimulació externa, no un vibrador vaginal típic.

 

Diverses joguines sexuals en un aparador / GETTY

Formació i diversió

A més de l’assessorament, el tracte personalitzat i una àmplia gamma de joguines, moltes botigues eròtiques han optat per oferir xerrades i tallers. Algunes són per parlar d’articles concrets i explicar-ne el seu ús, però la majoria són de temàtica diversa i oberts al públic general. Menstruació conscient, sexualitat durant la menopausa, iniciació al tantra, multiorgasme masculí i moltes altres propostes.

Assistir a alguna d’aquestes activitats és tota una experiència i les organitzadores recomanen provar-ho per normalitzar i compartir coneixements, dubtes i intimitats. La naturalitat ho és tot. D’entre dues i quatre hores, aquestes píndoles són una bona manera d’endinsar-se en el món de les botigues eròtiques i de trencar tabús. Sobretot perquè es fa amb professionalitat, mà esquerra i, fins i tot, amb un toc d’humor.

 

Publicat per Clàudia Frontino el 28 de març 2019 en Ara.cat

Font original: Ara.cat

Feliç 50è Dia Internacional de l’Orgull LGTBI!

Imatge recuperada el 28 de juny 2019 des de https://www.pridebarcelona.org/

Avui, 28 de juny se celebra el 50è aniversari del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI i el PRIDE Barcelona, un esdeveniment per a tots, un espai on donar veu i visibilitat al col·lectiu, un lloc per celebrar i reivindicar la comunitat LGTBI. I des d’aquí volem llençar un missatge al món:

Hem d’estimar-nos més. Hem d’estimar al de fora, al de dins, estimar a qui és diferent i a qui pensa diferent a nosaltres. Ens hem de respectar més i estimar-nos més a nosaltres mateixos. Perquè l’amor té mil formes i mil colors, i la majoria de vegades és la única cosa que realment necessitem. Una mica d’amor. Una abraçada. Un somriure.

Barcelona sempre ha sigut una ciutat de cor obert i respecte a la diversitat, i no ens hi podem oblidar. És hora de recuperar aquest sentiment. Volem sortir al carrer i cridar que hi ha amor per a tots. Siguis com siguis, vinguis d’on vinguis, això és per tu.

Des de la segona meitat del segle XX fins ara hem aconseguit molts avanços per garantir la igualtat dels drets de les persones LBTGI arran el món.

I està clar que no ens ho han posat fàcil. Però si ha alguna cosa que tenen les dificultats, és que uneixen.Potser per això el millor que podem celebrar avui és que, per sobre de tot i amb les nostres diferències, som una gran família.

Una gran família humana, diversa i inclusiva.

Formada, a la mateixa vegada, per altres famílies.

#WeAreFamily #SomFamília

 

Aquest any se celebra els 50 anys de Stonewall, la revolta al barri de Nova York que va iniciar el moviment LGTB, i gràcies a la qual s’han aconseguit drets i llibertats pel col·lectiu arran al món. Barcelona va ser la primera ciutat espanyola en seguir les petjades d’aquest moviment.

En 1977 un grup de valents convocats per la FAGC i format per activistes, polítics i veïns van sortir a les Rambles per cridar basta i reclamar que ser gay, lesbiana, bisexual o transsexual no era cap delicte. La marxa va patir la repressió de les autoritats, però el col·lectiu no es va aturar i la lluita va servir per provocar grans avanços socials i canviar consciències. En 1978 l’homosexualitat finalment va deixar de formar part de la Ley de Peligrosidad y Reforma Social.

Tenim tant a agrair als nostres companys i hi ha tant camí per recórrer que la manifestació d’aquest any és igual o més important que mai. Reivindicació dels nostres drets, visibilitat i celebració d’una edició dedicada especialment a les famílies LGTBI. L’any passat es van batre rècords d’assistència i aquest any esperem molt més. Prepara la teva bandera, la teva pancarta, o simplement vine amb el teu millor somriure i uneix-te a nosaltres.

Aquest és el programa que s’ha presentat aquest any per a commemorar el Dia de l’Orgull LGTBI de 2019 en Barcelona:

Divendres 28 de juny* 

• 11.00 hores – 20.00 hores: Pride Kids amb atraccions en el ‘Village’ Pride Barcelona
• 11.00 hores: Inauguració del ‘Village’
• 16.00 hores: Tallers artístics en el Pride Kids
• 17.00 hores – 19.00 hores: Pinta Cares en el Pride Kids
• 17.00 hores: Gimcana infantil en el Pride Kids
• 17.00 hores: Taller de ciència en el Pride Kids
• 17.00 hores: Basquet amb Panteres Grogues en el Pride Kids
• 18.00 hores: Concert de Pep López en el VillagePride
• 18.00 hores: Cuentacuentos amb BriggitaLamour en el Village Pride
• 19.00 hores: Twerk & booty Dansi en el VillagePride
• 19.00 hores: Actuació de la Maga Patrícia en el Village Pride
• 19.00 hores: Carrera de Talons en l’Escenari Pride BCN
• 19.30 hores: Barcelona Drag Exhibition en l’escenari Pride BCN
• 20.00 hores – 03.30 hores: People Gai Pride al carrer Villaroel 71
• 20.30 hores – 02.00 hores: Festa Pride BCN en l’escenari Pride BCN – amb les actuacions de EleniFureira, La Prohibida, Melody, Soraya, Lladella Russa, Rebeka Brown i Glitch Gyals
• 21.00 – 03.30 hores: Carita Bonica al carrer Balmes 69
• 21.30 hores: Disc Party Orgull LGTBI en la Plaça Real
• 23.00 hores – 03.00 hores: Sky Pride Barcelona Opening al carrer Aribau 33
• 23.59 hores – 06.00 hores: The Dirty Beach PrideParty en la Rambla de Catalunya 4
• 00.00 hores – 08.00 hores: Tanga Pride SpecialParty al carrer Tarragona 141
• 00.00 hores – 08.00 hores: Cuenca Club a la sala Tango – carrer Diputació 94
• 00.30 hores – 03.00 hores: Divendres d’Estriperal carrer de la Diputació 174

Dissabte 29 de juny*

• 11.00 hores: Concert del Pot Petit en l’escenari Pride BCN
• 11.00 hores – 20.00 hores: Pride Kids amb atraccions en el ‘Village’ Pride Barcelona
• 11.00 hores – 14.00 hores: Tallers artístics en el Pride Kids
• 11.30 hores: Taller de ciència en el Pride Kids
• 11.30 hores: Basquet amb Panteres Grogues en el Pride Kids
• 11.30 hores – 13.30 hores: ‘On the other side ofskin’ al parc de Montjuïc
• 17.00 hores: Concentració Pre-Manifestació&Party al parc dels Tres Xemeneiesen el número 52 de l’avinguda del Parallel
• 18.00 hores: Manifestació de l’Orgull LGTBI des del parc dels Tres Xemeneies en el número 52 de l’avinguda del Parallel
• 19.30 hores: Lectura del manifest en l’escenari Pride BCN
• 19.30 hores: Magic Qality Musical Festival en el Village Pride
• 20.00 hores: Festa de clausura en l’Escenari Pride BCN – amb les actuacions de Karina, TamtaInna, Vengaboys, Chenoa, La terratrèmol i Merche
• 22.30 hores: Fun&Sex Pride closing party al Berlín Dark – passatge de la Capdavantera 18
• 00.00 hores – 08.00 hores: YASS! Party a la sala Safari Disc Club – carrer Tarragona 141
• 01.00 – 08.00 hores: Meló Party ‘Pride’ a la Sala Ethniko en el passeig Juan Borbó 74

*Totes les activitats es realitzaran en l’Avinguda Reina María Cristina/ Plaza de la Universitat, a excepció d’alguna que s’especifica.

Notícia publicada per Pride Barcelona el 28 de juny 2019 en Pride Barcelona

Font original: Pride Barcelona

La masturbació d’elles i d’ells

Tots ens toquem, però no de la mateixa manera. Per què ens toquem com ens toquem? Quines diferències, o similituds, hi ha entre la masturbació femenina i la masculina? Què ens queda per aprendre i quins tabús hem de superar?

Les joguines sexuals ajuden a veure la masturbació d’una manera més natural. D’entre les desenes de joguines que hi ha al sex-shop Kitsch, la sexòloga Marina Castro escull una vagina de silicona i un vibrador que simula el sexe oral. (Fotografies de Jordi Borràs)

Acabes de complir cinc anys. Et poses la mà dins dels pantalons i, encuriosit pel que amaga la teva cremallera, et comences a tocar. No saps què hi tens, allà avall, però sents pessigolles quan t’acaricies. Rius, és com un joc. De cop, els familiars, que estan a punt de donar-te el teu regal d’aniversari, se’t queden mirant. Si ets nen, et trauran la mà dels pantalons i, amb una mirada divertida, et diran: “Ai, mira aquest nen, que espavilat!”. Si ets nena, els ulls dispararan una mirada plena de retrets, t’agafaran del canell i exclamaran, seriosos: “Això no es toca. Brut!”. Aquesta petita gran diferència és la que farà que, de grans, els homes i les dones tinguin una concepció de la masturbació, i en conseqüència, de la seva sexualitat, molt diferent. Així ho consideren la psicòloga especialitzada en sexologia i parella Marina Castro(Girona, 1980) i el psicòleg, sexòleg i terapeuta de parella Ignasi Puig Rodas(Barcelona, 1980).

Per als nens que volen demostrar que estan creixent, que s’estan “convertint en homes”, masturbar-se és un element integrador. “No parlar de masturbació t’exclou del grup”

Els dos assenyalen, alarmats, la diferència que hi ha entre la reacció dels pares davant d’un infant que es masturba segons els seus genitals. “Hi ha la idea que les nenes són més càndides, més innocents, i que per tant és més dolent que una nena s’estigui tocant”, apunta l’expert, assegut a la cadira del seu petit despatx situat al barri de Gràcia. Amb aquest comportament és possible que la càrrega emocional de culpa, d’estar fent alguna cosa mal feta, s’integri a poc a poc en la nena, una nena que un dia acabarà sent una dona a qui li farà vergonya expressar el seu desig. En canvi, per als nens que volen demostrar que estan creixent, que s’estan “convertint en homes”, masturbar-se és un element integrador. “No parlar de masturbació t’exclou del grup”, comenta el sexòleg. En aquest sentit, Marina Castro afegeix que la majoria de nois d’entre 12 i 15 anys aprenen a masturbar-se perquè tenen algun company d’escola que els ho explica. “En canvi, moltes nenes n’aprenen per casualitat, i quan arriba l’edat en la qual normalment se n’ensenyarien les unes a les altres, com que ja capten que és una cosa que no han d’explicar, moltes vegades callen”, revela la sexòloga, rodejada de colors al Kitsch, la primera botiga eròtica de l’estat espanyol de la qual n’és assessora i relacions públiques des del 2008.

Una de les joguines sexuals que mostra la Marina Castro és una que fa descàrregues elèctriques. La sexòloga recomana canviar de la vibració a les descàrregues per així no acostumar-nos només a un tipus de joguina.

“Hi ha moltes dones que han après a masturbar-se, cap per avall, amb la mà ficada i amb la cara tapada. És una masturbació des de la vergonya”

Uns comentaris que semblen innocents poden arribar a calar en la intimitat d’un dels exercicis de coneixement propi més importants. “Hi ha moltes dones que han après a masturbar-se cap per avall, amb la mà ficada i amb la cara tapada. És una masturbació des de la vergonya”, ressalta la sexòloga. La imatge és dura. Un acte que hauria d’estar ple d’estima cap a una mateixa es converteix en un instint del qual amagar-se. I sí. Tot i que algunes ho neguen (o s’ho neguen), les dones es masturben. Els motius són diversos: algunes per relaxar-se i anar a dormir, altres per avorriment, altres per desig. “És una masturbació per vici, perquè m’agrada, perquè m’ho passo bé. Però sí que és cert que m’he d’agradar, perquè sinó la masturbació és des de la vergonya, des del tabú, des de la culpa”, denuncia la Marina. Estimar-se per masturbar-se. Ara bé, si pregunteu al vostre grup d’amigues si es toquen, moltes us diran que no. Que no ho necessiten. “Tampoc necessito menjar creps de xocolata, però que bones que estan. Si tu ho fas per necessitat de menjar, menjaràs un arròs blanc i et serà igual”, comenta amb picardia la Marina. Aquí, però, l’Ignasi salta. “Bé, no la necessites… moltes vegades menjar-se una crep de xocolata, tot i que quant a nutrients no ens aporta res, sí que ens aporta un benestar emocional”, assenyala l’expert. Masturbar-se per estimar-se.

A més a més de la part cultural o social, és més difícil masturbar-se quan tens genitals femenins. “El nostre òrgan sexual és el clítoris, que té la part externa, però sobretot una part molt interna. És petit, està amagat, no és tan manejable”, descriu Marina Castro. En canvi, els homes ho tenen més fàcil, tant en l’àmbit fisiològic com sociològic. No tenen vergonya de masturbar-se, ja que fer-ho implica, en la majoria de les ocasions, tenir un penis erecte, “que és un senyal de poder, de capacitat”, assenyala el psicòleg. “Com els està pujant el seu ego, aquí no hi ha lloc per a la vergonya”, afegeix el sexòleg especialitzat en diversitat sexual i gay affirmative psychology. A més a més, tenen la necessitat més fisiològica de masturbar-se, perquè fabriquen espermatozous constantment i, com diu la Marina Castro, “d’alguna cosa n’hem de fer dels excessos de producció”. “Hi ha una part que el cos va eliminant, però si no es masturben, acabarà sortint en forma de pol·lucions nocturnes. A més a més, quan l’esperma està a punt de caducar pugen els nivells de testosterona. Per tant, hi ha molt de desig actiu. Molta necessitat de descàrrega”, reitera.

Amb una camisa negra i amb l’ordinar engegat, pendent dels seus pacients, l’Ignasi explica que els homes acostumen a sentir-se més còmodes quan els atén un altre home a consulta.

Per a algunes persones transgènere (persones que s’identifiquen amb un gènere diferent del sexe amb el qual van néixer) la cosa es complica. No amb totes, com adverteix el sexòleg, ja que cada cas és particular i caure en generalitzacions és un risc. Però un gran nombre de membres d’aquest col·lectiu han de fer un camí previ molt més gran, un camí de l’exploració per a descobrir la seva identitat. “Si algú que no sigui heterosexual ha de fer el seu propi camí per explorar quins són el tipus de persones que li agraden, que ja és complicat, el tema de definir-se qui és o què és encara és molt més complicat, cosa que dificulta l’aproximació cap a la seva pròpia sexualitat”, puntualitza Puig Rodas. Això provoca que, moltes vegades, no es comencin a tocar fins que no sàpiguen qui són. No significa que no facin res, sinó que tenen dificultat a l’hora d’apropar-se als seus genitals, ja que suposa interactuar amb una part del cos amb la qual no se senten a gust. “Això pot portar a fer que els costi o a trobar formes alternatives de masturbar-se. En comptes de tocar-se els genitals amb les mans, es refreguen amb algun objecte”, exemplifica el sexòleg.

D’altra banda, els homes cisgènere (homes que s’identifiquen amb el gènere i el sexe amb el qual van néixer) no tenen, en general, ni vergonya per masturbar-se ni fàstic pels seus propis genitals. Tot i això, poden arribar a sentir culpa quan es masturben. En primer lloc, per excitar-se amb pornografia que no consideren normativa, aquella que va més enllà de la clàssica penetració repetitiva i sense diàleg entre un home i una dona. D’altres han arribat preocupats a la consulta de l’Ignasi perquè s’estan masturbant mentre tenen parella. “Això per ells és un gran trauma. Els han venut la moto de, un cop tens una parella, no has de tenir ganes de masturbar-te perquè, com que ja tens accés al sexe bo, que és el sexe compartit, la masturbació és menys”, assenyala.

Un sexe tan ràpid, tan artificial i tan fal·locèntric fa que els homes percebin les joguines sexuals com una amenaça a la seva masculinitat i poden arribar a sentir-se desplaçats.

Aquesta moto l’ha venut sobretot la pornografia més comercial: no hi ha escena que no acabi en penetració i en ejaculació explosiva. “Aquesta és una imatge que, encara que ens sembli una burrada, se’ns posa allà i se’ns està insistint que ‘el més important és la penetració’”, apunta el sexòleg. Un sexe tan ràpid, tan artificial i tan fal·locèntric fa que els homes percebin les joguines sexuals com una amenaça a la seva masculinitat i poden arribar a sentir-se desplaçats. És en part per això que, si entreu a un sex-shop, veureu sobretot joguines sexuals per a dones. “Jo he de ser capaç de fer-ho sol amb el meu penis, per això sempre que necessiti qualsevol altra cosa que no sigui el meu penis ja està malament”, desenvolupa l’Ignasi. Això s’aplica tant al fet d’utilitzar joguines sexuals per a la masturbació com a l’hora de fer servir les mans o la boca per a l’estimulació en parella. “Hi ha molts homes que diuen ‘jo no li faig sexe oral a la meva parella, ni li toco amb les mans. Jo només vinc a penetrar’”, assevera l’Ignasi. Ni preliminars, ni jocs, ni carícies. Només ficar-la.

La Marina assessora al sex-shop Kitsch des del 2008, i és per això que coneix gairebé totes les joguines sexuals de la botiga.

“Anem molt condicionats per la idea que el sexe és la penetració, i és el que dona menys plaer a la dona, però també a l’home”

Segons la Marina Castro, “ens han inculcat que el sexe de debò és la penetració, i d’aquesta manera s’ha de tenir un orgasme”. A més a més, assegura que s’ha instaurat la creença que si comences amb les carícies, amb el joc, has d’acabar amb la penetració. “Si entres en el túnel, has d’arribar a l’altre costat. No et pots quedar a mitges. La dona que comença i no acaba és una escalfabraguetes. L’home que comença i no acaba no compleix, és un fracassat com a home”, denuncia. “Anem molt condicionats per la idea que el sexe és la penetració, i és el que dona menys plaer a la dona, però també a l’home. Si a qualsevol home del món li dius: ‘Et faré el que vulguis en el sexe’. Cap home diu: ‘Ah! Una penetració!’” No. Et dirà una mamada. I les dones diran: ‘Masturba’m o fes-me sexe oral’. Però sembla que l’única cosa vàlida que podem fer és la penetració”, lamenta. “Venim d’una religió que només permetia el sexe per reproduir-se, per tant era l’única pràctica vàlida o adequada. I totes les pel·lícules pornogràfiques continuen fent aquest model. Preliminars per arribar al sexe de debò”, conclou.

Que la pornografia comercial sigui la principal escola d’educació sexual genera molts problemes que més endavant afectaran en l’àmbit personal, de parella i social. De fet, l’últim estudi estadístic sobre sexualitat a Espanya, titulat Los españoles y la sexualidad en el siglo XXI i realitzat per Luis Ayuso Sánchez i Livia Garcia Faroldi, data del 2009. Fa 10 anys que no es fa una investigació seriosa sobre la qüestió a l’estat espanyol. “La sexualitat és un dels grans tabús a casa nostra”, lamenta el psicòleg. Aquest secretisme fa que a l’educació sexual a les escoles sigui més aviat bàsica. Només es té en compte, en moltes ocasions, la part biològica. En pocs casos es parla de sexe, i encara menys de masturbació. I com aprenem a masturbar-nos, si ningú ens n’ensenya? Quina pot ser l’alternativa a que la pornografia sigui l’escola de la nostra sexualitat? La Marina Castro ho té clar: la forma més senzilla i natural seria a partir de les joguines sexuals. “Hauríem de començar a masturbar-nos i després compartir-ho amb una altra persona. Primer de tot n’aprenc sol o n’aprenc sola i després ho comparteixo”, assegura.

Ara bé, la solució de la Marina té barreres. En primer lloc, els menors han d’entrar acompanyats d’un adult a una botiga eròtica. En aquest sentit, l’Ignasi ironitza que fa uns anys, a determinades zones d’Espanya, els pares de nois entre 14 i 16 anys els portaven a desvirgar-los al prostíbul del poble. L’any 82 es va obrir el primer sex-shop a Espanya. Paradoxalment, aquests nois que es desvirgaven amb treballadores sexuals no podien entrar a un establiment de joguines sexuals. “Ho trobo molt més descarnat el fet de portar un nano a un consum de prostitució que no pas portar un nano a comprar una joguina eròtica”, denuncia el sexòleg.

La sexualitat i la masturbació van de la mà, i això la sexòloga Marina Castro ho té molt clar. És per això que defensa explorar el propi cos de totes les maneres possibles, i així poder gaudir d’una sexualitat plena.

Els temps han canviat i els menors poden entrar en aquests establiments. D’acord. Però hi ha molts pares i mares que tremolen davant de la idea de portar a la seva filla o fill a comprar-se un vibrador. “M’ho imagino com a un tabú immens a superar. Una cosa és saber que el meu fill es masturba, i l’altra és que sàpiga que té una figura per masturbar-se. El fet de regalar-los-en un se’ls fa una muntanya. I la veritat és que ho trobaria genial. És un missatge positiu dels pares cap als fills. ‘Sabem que fas això, sabem que això t’agrada, volem que t’ho passis bé’”, valora l’Ignasi.

“La gent sempre associa el sex-shop amb penis grossos quan en realitat el que més es ven són joguines que tenen més forma de joguina”

Tot i els tabús, la Marina defensa les joguines com a eina d’aprenentatge. “Animo molt a les mares a comprar alguna joguina a la seva filla. Hi ha joguines que no són gens fàl·liques. Un vibrador no deixa de ser un aparell de massatge. Això, si t’ho poses a la zona genital, als pits, fins i tot l’home es pot masturbar amb la vibració. Però clar, la gent sempre associa el sex-shop amb penis grossos quan en realitat el que més es ven són joguines que tenen més forma de joguina”, explica la sexòloga. De fet, estem rodejades de tota mena de joguines. N’hi ha per a homes, per a dones i per a persones trans. De totes les mides, colors i formes. La que em crida més l’atenció és una de color blau. M’explica que fa descàrregues elèctriques. Com una tàser però al revés. Quan me l’ensenya, m’espanto. No és una sensació que m’encanti, però em fa riure. Encuriosida, li pregunto si una joguina pot donar descàrregues i vibrar a la vegada. La Marina riu i nega amb el cap. “Et col·lapsaries!”, exclama amb una riallada. D’altra banda, les més populars per als homes són les vagines en llauna o els ous. També hi ha els vibradors per a l’estimulació anal o de la zona de l’escrot o de la base del penis, però hi ha menys homes heterosexuals que el facin servir. “Alguns homes sí que usen dildos però cal tenir en compte que la pràctica del sexe anal és molt minoritària en la població heterosexual espanyola en comparació a d’altres”, apunta l’Ignasi.

La formació bàsica de la nostra sexualitat influencia els nostres hàbits sexuals, sigui en solitari, en parella o en grup. De fet, l’enquesta del 2009 indica que només un 5,6% de la població va acceptar (tant entre homes i dones) que s’havien masturbat en presència d’algú en les relacions sexuals que havien mantingut en els darrers 12 mesos, el mateix percentatge de gent que havia realitzat sexe oral. En canvi, l’Ignasi, que està fent una investigació sobre les pràctiques sexuals dins del món del BDSM (inicials per a Bondage, Disciplina, Dominació, Sadisme i Masoquisme, que és un conjunt de sis modalitats eròtiques relacionades entre elles i vinculades a les sexualitats alternatives), va fer una enquesta en la qual va preguntar sobre el sexe anal i de la mostra de persones que practiquen BDSM que va enquestar (xifra que supera les 1.000 persones), entre el 30 i el 40% van afirmar que feien sexe anal. Tant homes i dones heterosexuals, com homosexuals, com bisexuals.

Si comparem les dades que ha recollit l’Ignasi respecte a la investigació de Luis Ayuso i Livia Garcia, podríem intuir que la societat, en general, nega pràctiques que no siguin el sexe més normatiu, el més comú. Perquè, mentre que només hi havia un 5,6% de persones que reconeixen masturbar-se davant de la parella sexual, més del 70% asseguren haver fet petons i carícies i més del 30% van realitzar sexe vaginal. Són xifres de fa més de 10 anys. Potser les pràctiques han canviat, potser ara s’ha diversificat, però hi ha coses que continuen passant. Si no coneixem el nostre cos, difícilment coneixerem què ens agrada al llit amb la nostra parella. Si no sabem on ens agrada tocar-nos, difícilment la nostra parella ens podrà satisfer sexualment. I si no ens agradem, difícilment agradarem a l’altre. Amb aquesta idea l’Ignasi Puig Rodas introdueix el concepte del capital eròtic. “Hi ha moltes coses que poden sumar al capital eròtic, i una d’elles és el tipus de pràctiques que jo faig i com connecto amb el meu propi cos”, introdueix el sexòleg. Segons l’Ignasi, si la persona és capaç de conèixer el seu cos i és capaç de transmetre a les altres persones les emocions, serà més fàcil que l’encontre sigui millor, però si aquesta persona no sap com funcionen els seus genitals i no és capaç de poder-li dir a l’altra què vol, les situacions sexuals seran menys satisfactòries, el que a la llarga portarà la parella no voler repetir, cosa que tant pot passar amb una parella casual com una a llarg termini.

Quan els pacients de l’Ignasi entren a consulta, ell els garanteix privacitat i complicitat. Explica que molts arriben gairebé suant, però al cap d’una estona, quan ja agafen confiança, se senten molt més tranquils.

“A mesura que sé el que m’agrada, sigui amb joguines, sigui amb les mans, després també ho puc ensenyar a la meva parella”

En aquest sentit, la Marina Castro considera que, si no coneixem el que ens agrada, serà complicat poder ensenyar a l’altre què volem al llit, perquè no hi ha a dues dones que els agradi el mateix. “Una persona pot estar amb una parella que li agrada l’estimulació directa en el clítoris i fer-ho genial en aquesta parella, però després se’n va amb una altra persona i resulta que té més sensibilitat al clítoris i no suporta que li toquin. O cada dona expressa el que li agrada o tenim un problema”, assenyala. De fet, la sexòloga apunta que les dones tenen la tendència a explicar el que no els hi agrada. “Un pacient em deia: ‘És que la meva dona és com una karateka, està tota l’estona: No!, no!, no!, no!’”, explica fent cops a l’aire amb la mà recta. Per a la Marina, fa falta la cultura d’expressar diferent el que els agrada. “Però moltes dones quan els preguntes ‘què t’agrada?’, moltes et contesten: ‘No ho sé’. Com és que no ho saps? Perquè no ho has fet. Perquè no t’ho fas”, lamenta. “A mesura que sé el que m’agrada, sigui amb joguines, sigui amb les mans, després també ho puc ensenyar a la meva parella. Puc explicar-li, ensenyar-li, mostrar-li, fer-ho davant de l’altre perquè l’altre ho vegi, agafar la mà de l’altre i utilitzar-la com si fos de plastilina… hi ha tot un aprenentatge”, celebra.

“En comptes de preguntar ‘Què, t’ha agradat?’, hem de preguntar ‘Què t’ha agradat?’. Canviant la coma, la cosa canvia moltíssim”

Mentre que la Marina recomana donar els consells durant l’acte sexual, l’Ignasi opta per debatre-ho abans o després del sexe, en un ambient relaxat. “A vegades sembla que estiguem fent una petita obra de teatre, i si jo estic fent un paper i algú em diu ‘Ei, escolta, per aquí no’ o ‘Ei, ho estic fent bé?’, és possible que això em faci baixar el meu nivell d’excitació”, defensa. “En comptes de preguntar ‘Què, t’ha agradat?’, hem de preguntar ‘Què t’ha agradat?’. Canviant la coma, la cosa canvia moltíssim”, argumenta.

I és que, expressant què ens agrada i què no ens agrada, també ens comencem a conèixer a nosaltres mateixos, i de pas als nostres orgasmes. Perquè els homes i les dones tenen diversos tipus d’orgasmes, i una bona manera d’esbrinar quins tenim és tocant-nos. La Marina Castro relata que, en general, l’orgasme masculí és molt explosiu. Amb l’excitació hi ha una tensió del sòl pèlvic, i fa unes contraccions molt ràpides i fortes i això fa que s’alliberi tota la tensió. L’alliberament de la tensió és el que genera plaer. “És com les bosses de la compra: tu vas carregada amb bosses de la compra i quan les deixes anar, sents plaer. Però pots deixar anar de cop les bosses de la compra i llavors sentiràs molt de plaer, però de cop, és un ‘ja’”, descriu la sexòloga.

Abans, com era l’home qui anava als sex-shops, molts compraven aquests penis enormes pensant-se que li agradarien a la seva dona. Ara, com que són les dones les que van a les botigues sexuals, aquestes joguines han quedat en segon pla.

“Hi ha molta gent que em ve a consulta pensant-se que no tenen orgasmes i sí que en tenen, simplement és que a les pelis sempre surten l’orgasme explosiu, no saben com etiquetar el que els està passant”

Les dones poden tenir un orgasme explosiu igual que l’home, però també pot ser multiorgàsmica o tenir un orgasme sostingut. En el cas del multiorgasme, el sòl pèlvic pot tenir diverses contraccions que van acompanyades de plaer: disminueix una mica la tensió i després torna a pujar, torna a tenir contraccions, torna a baixar, i es poden anar fent diverses tandes. La sensació de l’orgasme sostingut, en canvi, és similar a quan estàs fent exercicis de cames i els músculs es posen a tremolar. “Arriba un moment en el qual has acumulat molta tensió però, pel que sigui, no pots fer unes contraccions fortes. Comença a tremolar, tremolar, tremolar i és un orgasme fluix i molt i molt llarg. És la gent que moltes vegades diu: ‘No sé si tinc orgasmes. Diria que sí, perquè després em quedo a gust i tinc sensacions de plaer diferents a estar excitada, però no tinc una explosió de plaer’. Hi ha la típica gent que diu ‘si no saps si has tingut un orgasme, és que no l’has tingut’. Mentida podrida. Hi ha molta gent que ve a la consulta pensant-se que no en tenen i sí que en tenen, simplement és que com que a les pelis sempre surt l’orgasme explosiu, no saben com etiquetar el que els està passant”.

Els orgasmes femenins venen condicionats pel moment del cicle del mes, de l’estat de la musculatura (a vegades amb la menopausa o amb el postpart, la musculatura pot quedar més debilitada i és més fàcil que siguin orgasmes més suaus). Com més enfortida tens la musculatura i més flexible, més explosius o més intensos. Perquè la quantitat de tensió que pots acumular depèn molt de la teva estructura física, i del teu múscul pèlvic. Per això hi ha una especialitat en fisioteràpia que és la fisiosexologia, que és treballar el sol pèlvic, com enfortir-lo per tal de poder tenir plaer o millorar el plaer que es té.

“A les societats més orientals, on entenen que l’ejaculació és una pèrdua d’energia vital, eviten ejacular si no volen tenir fills, llavors és molt habitual que ja des de petits els nanos treballin aquest sol pèlvic i practiquin”

Els homes, però, no estan limitats a l’orgasme explosiu. De fet, si volen, es poden entrenar per a ser multiorgàsmics. Per tal de fer-ho, hi ha llibres com El hombre multiorgásmico, que explica quins exercicis cal fer per frenar l’ejaculació just abans de tenir el primer orgasme. “Practicant poques setmanes la gent ho aconsegueix”, assegura la sexòloga. “A les societats més orientals, on entenen que l’ejaculació és una pèrdua d’energia vital, eviten ejacular si no volen tenir fills, llavors és molt habitual que ja des de petits els nanos treballin aquest sol pèlvic i practiquin”, exposa. D’altra banda, l’Ignasi defensa que amb el sexe tàntric una persona pot arribar a experimentar el plaer d’un orgasme perllongat en el temps que no tingui tanta intensitat però que la seva durada fa que sigui també molt estimulant i molt plaent. “També hi ha altres homes que diferencien moltíssim l’orgasme que puguin tenir a través del contacte genital o a través del contacte del sexe anal. La seva pròpia estimulació anal. O fins i tot hi ha homes, que són menys, que tenen la capacitat de tenir més receptors sensorials en altres zones del cos que es poden transformar en zones erògenes”.

“La pornografia és horripilant”, exclama l’Ignasi. Tant ell com la Marina defensen una pornografia que tingui en compte tota la diversitat sexual.

“Estem més acostumats, per una qüestió educacional, cultural vers al seu cos, que les dones estimulin les seves zones erògenes, però les dels homes no”

Zones erògenes en homes? Existeixen? I tant, que existeixen. El problema és que pocs es dediquen a estimular-les fins a convertir-les en zona eròtica, encara que segons l’Ignasi està demostrat que les terminacions nervioses de les dones que puguin ser susceptibles de ser creadores de plaer estan molt més repartides que no pas en l’home. Però no és només una qüestió fisiològica, sinó també cultural. Ara bé, les zones erògenes no són les mateixes, i l’Ignasi en les enumera. “La zona de l’escrot és una zona molt erògena que molt pocs homes estimulen, i mira que està al cantó del penis! La zona del perineu, la línia que està des de la base de l’escrot fins a l’inici de l’anus, que tenen tant homes com dones. Ara bé, els homes no l’estimulen. El cos del penis, en comptes de centrar-se en el gland, també es pot estimular. La zona dels mugrons, les orelles, el coll, el clatell, les plantes dels peus, la zona del costat de l’abdomen també són potencials zones erògenes. Estem més acostumats, per una qüestió educacional, cultural vers al seu cos, que les dones estimulin les seves zones erògenes, però les dels homes no”, sentencia.

Mires enrere, i veus aquell infant de cinc anys que ha condicionat la relació amb el seu cos. La vergonya, la culpa, el silenci ressonen dins teu. Però dius prou. Prou a les barreres que t’has posat durant anys i decideixes acceptar-te tal com ets. I et masturbes, et toques per aquelles zones que mai t’haguessis imaginat, proves joguines sexuals o reprodueixes aquell vídeo que potser t’havies negat a mirar, coneixent així una part de tu que fins ara no havies descobert. I quan vagis trobant-te i connectant amb tu mateixa, podràs trobar-te i així connectar millor amb les teves parelles.

Notícia publicada per Paula Ericsson el 19 de juny 2019 per a La Mira.

Font original: La Mira

Informe sobre substàncies analitzades a Catalunya durant 2018

El dilluns 1 d’abril  s’ha presentat a Barcelona l’Informe anual del servei d’anàlisi de substàncies de Catalunya, realitzat per Energy Control, ABD,  amb el suport i la col·laboració  de la Sub-Direcció General de Drogodependències des del 1997.

Joan Colom (ASPB), Mireia Ventura (ABD), Josep Rovira (ABD). Recuperada de http://drogues.gencat.cat/

L’any 2018, s’han analitzat 2.428 mostres de diferents substàncies i atès a 964 persones.

L’informe reflecteix una caiguda de l’interès per les noves drogues, explicita la  detecció de menys adulterants tòxics especialment en la cocaïna i també es comuniquen  les 12 noves drogues detectades a través del  Sistema d’Alerta de Drogues de la Generalitat.

El servei d’anàlisi de Catalunya, que enguany augmenta un 29% en usuaris,s’emmarca en l’estratègia  de la Sub-Direcció General de Drogodependències per la reducció de riscos entre persones consumidores de substàncies. El seu objecte és monitoritar el mercat il·legal de drogues i alertar sobre la presència de productes adulterats que representin un risc per a la salut, amb especial atenció al fenomen de les noves substàncies psicoactives.

S’observa una tendència a la disminució de l’interès pel consum de noves drogues.Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe del Servei d’Anàlisi de Substàncies de Catalunya.

Baixen un 50% respecte al 2016 les mostres analitzades de noves drogues i un 69% les mostres adulterades amb noves drogues respecte al 2014. El descens s’observa durant els últims 7 anys, i especialment en els últims dos anys. Malgrat que en algunes mostres se n’ha seguit detectant la seva presència adulterant a les drogues anomenades clàssiques, com és el cas de l’èxtasi (MDMA) i la LSD (Un 7% i un 35% de les mostres respectivament).

Tant Joan Colom, Sub-director general de Drogodependències com Mireia Ventura, coordinadora del servei d’anàlisi de substàncies i  Josep Rovira, Director de l’àrea de Drogues d’ABD destaquen positivament que a Catalunya no es detectin noves drogues perilloses com els opiacis sintètics o els cannabinoides sintètics, dels que sí que hi ha alertes internacionals.

El Dr. Colom afegeix  que el consum de les anomenades drogues emergents i Noves Substàncies Psicoactives (NSP) han disminuït segons les últimes enquestes de la Generalitat entre població juvenil i general. I que al detectar-se menys substàncies noves potencialment tòxiques, també han disminuït el nombre d’alertes reportades al servei d’informació i prevenció de Salut Pública sobre drogues sintètiques, semi sintètiques i NSP a Catalunya, conegut com el Sistema d’Alertes de Drogues.

Durant l’any 2018 es reporten 12 noves drogues i es fan 14 comunicacions Sistema Español de Alerta Temprana.

Més enllà de l’ús de noves drogues com adulterants, també baixa l’ús d’adulterants tòxics en totes les mostres. Es destaca per part dels experts que la disminució és un fet positiu però que a nivell de salut pública, l’augment de la puresa en la MDMA o la cocaïna també té riscos, i es seguiran comunicant a través de Sistema d’alerta en Drogues, en coordinació entre administracions i entitats especialitzades, tant a les persones usuàries com a professionals,  la sobre dosificació i efectes adversos de les substàncies més pures.

La presentació coincideix amb la celebració del Dia Internacional de l’anàlisi de drogues (‘Internacional Drug Checking day’) que es commemora cada 31 de març. Catalunya és pionera i aposta per la informació, prevenció i detecció de composicions, adulterants i noves drogues potencialment tòxiques.

Publicat el 2 d’abril 2019 per a http://drogues.gencat.cat/

Fuente original: http://drogues.gencat.cat/

Els principals riscos de les begudes energètiques

Imatge recuperada el 16 d’abril 2019 d’http://periferics.cat

Experts de l’Hospital Vithas Nisa de València han advertit de la sobreexcitació i obesitat com a principals riscos de les begudes energètiques, que estan comercialitzades “amb noms d’animals o éssers als quals es pressuposa gran energia”, i han detallat que, segons l’informe de l’Observatori Espanyol de Drogues i Toxicomanies, l’edat de consum d’aquest tipus de begudes en adolescents se situa entre els 14 i els 18 anys.

En aquest sentit, la institució sanitària ha assenyalat en un comunicat que les begudes energètiques contenen cafeïna i sucre “en grans quantitats”, vitamines del grup B, L-carnitina i taurina, de manera que una llauna de mig litre d’aquesta beguda “equival a dos cafès expressos i 12 cullerades de sucre “i, tant la cafeïna com el sucre,” poden ser generadores de dependència i altres efectes gens desitjables, sobretot abans de l’edat adulta

“A Espanya, ha detallat, de cada deu begudes energètiques que es consumeixen, set ho fan adolescents i ha puntualitzat que els nois la consumeixen més que les noies.”

Alhora ha advocat per evitar aquestes begudes per la sobreexcitació, que contribueix a desenvolupar obesitat i augmenta la resistència a la insulina.

En la mateixa línia, un estudi realitzat als EUA i publicat a la revista Journal of Addictive Medicine va revelar que,

els adolescents que consumeixen begudes energètiques amb assiduïtat tenen el doble de probabilitat de consumir també alcohol i drogues.

En aquest sentit, el psiquiatre de Ivane Salut a les unitats de Salut Mental i Psiquiatria Hospitalària de l’Hospital Vithas Nisa València al Mar el doctor Miguel Ángel Fart ha ressaltat que, en el cas de l’alcohol, “al combinar-ho amb aquestes begudes, s’emmascara el efecte depressor de l’alcohol i, com a conseqüència, hi ha més probabilitat de seguir bevent”

Les dades mostren que un 47,5 per cent dels adolescents barregen les begudes energètiques i l’alcohol, mentre que dos de cada tres joves que han consumit cocaïna han ingerit també aquestes begudes, ha detallat.

El doctor Fart ha destacat que el consum de begudes energètiques produeix un augment de la freqüència cardíaca, insomni, nerviosisme o irritabilitat i, a més, apareixen símptomes relacionats amb la síndrome de dependència o d’abstinència a la cafeïna.

Per la seva banda, l’especialista en medicina interna de l’Hospital Vithas Nisa 9 d’octubre el doctor Julián Ruiz Baixauli ha afegit que els motius per evitar el consum d’aquestes begudes són “els elevats percentatges de cafeïna i sucre, per la sobreexcitació que pot resultar en un adolescent i perquè pot contribuir a desenvolupar obesitat i, conseqüentment, augment de la resistència a insulina “.

Articulo publicat en català per DroguesXP el 16 d’abril 2019 en Periferics.cat

Nota: article original publicat a infosalus.com via @lasdrogasinfo

Creen un alcohol sintètic que emborratxa però no fa mal al fetge ni provoca ressaca

Publicat per Xevi Miró el

Malgrat ser millor opció per a la salut dels consumidors, no arregla problemes com el de la conducció sota els efectes de l’alcohol o l’addicció

Alcarelle és un alcohol de laboratori que, si es pren, provoca els efectes d’una borratxera però no fa mal de cap ni al fetge. El doctor David Nutt, cap del departament de neuropsicofarmacologia del Imperial College de Londres, és qui l’està investigant i està fent els passos necessaris per poder-lo vendre. Segons un article del The Guardian, la seva idea és comercialitzar-lo com si fos un additiu alimentari i no com una droga. Amb tot, difícilment arribarà al mercat abans de cinc anys.

Segons la pàgina web de l’empresa, Alcarelle no vol substituir l’alcohol, es planteja com una alternativa a les begudes alcohòliques:

“El nostre objectiu és desenvolupar una beguda sense alcohol per a adults, que imiti els aspectes desitjats de l’alcohol -sociabilitat, relaxació, diversió- però sense els efectes horribles i perniciosos que fan tan de mal a la nostra salut.”

La perillositat de l’alcohol

El Doctor Nutt té amplis coneixements sobre els estralls de l’alcohol entre els consumidors. Al 2009 va ser acomiadat del seu càrrec d’assessor per les polítiques antidrogues del govern britànic per l’aleshores ministre de l’Interior quan va dir en un article publicat al Transnational Institute que “l’alcohol és més perillós que l’LSD, el cànnabis i l’èxtasi”. El mateix Nutt diu que:

“Si l’alcohol fos descobert avui, seria tractat com una substància il·legal. La quantitat segura d’alcohol, si s’apliquen els criteris estàndards, seria d’un got de vi a l’any”.

Les altres conseqüències del consum d’alcohol

Amb tot, aquesta substància no arreglaria els problemes que el consum d’alcohol està provocant a la seguretat pública, com la conducció sota els seus efectes. L’empresa que hi ha darrere d’Alcarelle tampoc parla explícitament sobre l’addicció a aquesta substància.

Antídot a la borratxera

Nutt està en contra de la prohibició de l’alcohol i ell i la seva filla tenen un bar a Ealing, a l’oest de Londres. La investigació sobre l’alcohol sintètic la va començar fa més de 30 anys, quan investigava l’efecte de l’alcohol en els receptors gaba que tenim al cervell. Segons els seus estudis, quan els investigadors van bloquejar els receptors gaba, els efectes de borratxera en ratolins als quals s’havia donat alcohol, desapareixien.

El Doctor Nutt havia trobat un antídot a la borratxera. Però aquest descobriment no li interessava, ja que malgrat parar els efectes de l’alcohol, no arreglava cap de les destrosses que es produïen al cervell i al fetge.

El Doctor David Nutt (foto de Imperial College London)

Anys després, el Doctor Nutt diu que sap quins són els receptors de gaba que afecten el nostre estat emocional de la borratxera i quins són els que provoquen la majoria dels efectes adversos. Aquesta seria una manera d’actuar similar al de les drogues que es subministren a la gent que vol deixar de fumar. A més, si es demostra la seva funcionalitat, l’usuari podria controlar el nivell de borratxera desitjat sense arriscar-se la ressaca ni tampoc a les malalties de fetge, o càncers associats amb l’alcoholisme.

Pel que fa al gust, l’equip que ha tastat l’Alcarelle diu que no és bo i per tant, l’hauran de camuflar amb sucs o altres gustos. Amb tot, segons Nutt, l’alcohol tampoc és bo de gust i “són els seus efectes secundaris” desitjats els que ens fa apreciar-lo.

Em diu la gent: ‘M’encanta el meu Chateau Latour, del 1984’ i jo els dic: ‘El cert és que no t’agradaria si mai t’haguessis emborratxat. Si li dónes a un nen, l’escopirà. És una apreciació que adquireixes. El que fa que t’encanti és l’efecte de l’alcohol i, per descomptat, saber que és realment molt car.’

Font original: CCMA.cat

 

Les cinc substàncies més addictives del món

Quines són les drogues més addictives? Aquesta pregunta sembla simple, però la resposta depèn de qui li preguntis.

Des del punt de vista de diferents investigadors i investigadores, la possibilitat que una droga sigui addictiva es pot jutjar en funció del mal que causa, el valor de la substància al carrer, la mesura en què la droga activa el sistema de dopamina del cervell, el plaent que sigui la substància per a la gent, el grau en què la substància causa els símptomes d’abstinència i la facilitat amb que una persona que la prova s’enganxa.
També hi ha altres facetes per a mesurar el potencial addictiu d’una substància, i fins i tot hi ha investigadors que sostenen que cap substància és sempre addictiva. Donada la visió variada dels investigadors, llavors, una forma de classificar les drogues addictives és preguntar als panells d’experts.
En 2007, David Nutt i els seus col·legues van demanar als experts en addiccions que fessin exactament això, amb algunes troballes interessants.

1. Heroïna

Els experts de Nutt et al. van classificar a l’heroïna com la droga més addictiva, donant-li una puntuació de 3 sobre una puntuació màxima de 3. L’heroïna és un opiaci que fa que el nivell de dopamina en el sistema de recompensa del cervell augmenti fins al 200% en animals d’experimentació. A més de ser possiblement la droga més addictiva, l’heroïna també és perillosa perquè la dosi que pot causar la mort és sol cinc vegades major que la dosi requerida per a una dosi alta.

L’heroïna també ha estat classificada com la segona droga més nociva en termes de danys tant per als usuaris com per a la societat. El mercat d’opiacis il·legals, inclosa l’heroïna, es va estimar en 68 mil milions de dòlars a tot el món en 2009.

Article relacionat (en anglès): Opiacis i sobredosis. Quatre aspectes a conèixer.

2. Cocaïna

La cocaïna interfereix directament en l’ús de dopamina del cervell per a transmetre missatges d’una neurona a una altra. En essència, la cocaïna evita que les neurones desactivin el senyal de dopamina, la qual cosa resulta en una activació anormal de les vies de recompensa del cervell. En experiments amb animals, la cocaïna va fer que els nivells de dopamina augmentessin més de tres vegades respecte el nivell normal. S’estima que entre 14 milions i 20 milions de persones a tot el món consumeixen cocaïna i que en 2009 el mercat de la cocaïna va tenir un valor aproximat de 75 mil milions de dòlars.

La cocaïna en forma de crack ha estat classificada pels experts com la tercera droga més nociva i la cocaïna en pols, que causa un lleu subidón, com la cinquena més nociva. Al voltant del 21% de les persones que proven la cocaïna es tornaran dependents d’ella en algun moment de la seva vida. La cocaïna és similar a altres estimulants addictius, com la metamfetamina, que s’està convertint en un problema a mesura que està més disponible, així com succeeix amb l’amfetamina.

Article relacionat (en anglès): Efectes de la cocaïna. Pros i contres.

3. Nicotina

La nicotina és el principal principi addictiu del tabac. Quan algú fuma un cigarret, els pulmons absorbeixen ràpidament la nicotina i l’envien al cervell. Els panells d’experts de Nutt et al. van qualificar a la nicotina (tabac) com la tercera substància més addictiva.

Més de dos terços dels estatunidencs que van intentar fumar van reportar tornar-se dependents durant la seva vida. En 2002, l’OMS va estimar que hi havia més de mil milions de fumadors i s’estima que el tabac matarà a més de 8 milions de persones a l’any per a 2030. Els animals de laboratori tenen la sensatesa de no fumar. No obstant això, les rates pressionaran un botó per a rebre nicotina directament en el torrent sanguini, la qual cosa fa que els nivells de dopamina en el sistema de recompensa del cervell augmentin entre un 25% i un 40%.

Article relacionat (en anglès): Nicotina en cigarrets electrònics, la vinculació entre tabac i malalties del cor

4. Barbitúrics (sedants)

Els barbitúrics, també coneguts com a bales blaves, goril·les, nembies, pues i dames rosades, són una classe de substàncies que es van utilitzar inicialment per a tractar l’ansietat i per a induir el somni. Interfereixen amb la senyalització química en el cervell, l’efecte del qual és tancar diverses regions del cervell.

En dosis baixes, els barbitúrics causen eufòria, però en dosis més altes poden ser letals perquè suprimeixen la respiració. La dependència de barbitúrics era comú quan els medicaments estaven fàcilment disponibles amb recepta, però el seu consum ha disminuït dràsticament a mesura que altres medicaments els han reemplaçat. Això ressalta el paper que juga el context en l’addicció: si una droga addictiva no està àmpliament disponible, pot fer poc mal. Els panells d’experts de Nutt et al. van qualificar als barbitúrics com la quarta substància més addictiva.

5. Alcohol

Encara que és legal als EUA i el Regne Unit, els experts de Nutt et al. van puntuar una qualificació d’1.9 sobre un màxim de 3. L’alcohol té molts efectes en el cervell, però en experiments de laboratori en animals va augmentar els nivells de dopamina en el sistema de recompensa del cervell entre un 40% i un 360%, i com més bevien els animals, més augmentaven els nivells de dopamina.

Un 22% de les persones que han pres una beguda desenvoluparan dependència de l’alcohol en algun moment de la seva vida. L’OMS ha estimat que 2 mil milions de persones van consumir alcohol en 2002 i més de 3 milions de persones van morir en 2012 a causa del mal al cos causat per la beguda. L’alcohol també ha estat classificat com la droga més nociva per altres experts.

Article relacionat (en anglès): Cap quantitat d’alcohol és bona per a la salut general, diu un estudi mundial

 

Publicat originalment en anglès per Eric Bowman el 6 de gener de 2019 per a CNN Health.
Traduït i adaptat al castellà per LasDrogas.Info el 17 de gener de 2019.
Traduït i adaptat al català per En Plenes Facultats el 17 de gener de 2019.
Font original: http://bit.ly/CNNHealth_AddictiveDrugs

EPF – TRIA TRIAR: “Sou una puta merda! De debò, em podríeu haver matat!”

Després de la realització del curs TRIA TRIAR a la Universitat de les Illes Balears, els i les estudiants van fer interessants reflexions sobre el que van aprendre de la reducció de riscos en l’ús de drogues i de la promoció de sexualitats saludables.

La nostra companya Alicia del projecte Tria Triar, realitzant la formació de drogues en la UIB.

Durant el primer semestre de l’any acadèmic 2018-2019 van començar a desenvolupar-se diferents activitats programades per al que seria el curs Tria Triar, gestionat pel projecte En Plenes Facultats, a la Universitat de les Illes Balears, sobre la prevenció en l’ús de drogues i la promoció de sexualitats saludables.

D’aquesta manera, tant els com les estudiants de la universitat van rebre una formació presencial de 25 hores sobre aquestes temàtiques, amb l’objectiu que es convertissin en “amplificadors” dels missatges preventius entre els seus iguals, o bé, agents promotors de salut. Paral·lelament, el curs buscava potenciar altres dimensions com la ideació, el desenvolupament i la implementació d’activitats dinàmiques i participatives relacionades als hàbits saludables i així també millorar els coneixements i la informació respecte a les drogues i a les sexualitats, i treballar actituds a través del foment d’una perspectiva crítica i creixement personal.

Per a fomentar la participació dels i les estudiantes, el curs es podia convalidar per 1 crèdit de lliure elecció. Per a això, havien d’elaborar un “diari reflexiu“, el qual pretenia recollir tant les reflexions personals sobre l’experiència viscuda durant el curs, com els punts a enfortir i millorar en el desenvolupament i implementació d’aquesta formació.

I en la nostra aventura per aquests diaris, ens hem trobat amb unes reflexions molt interessants, a més d’artístiques. També va haver-hi els qui van elaborar material audiovisual que, de certa manera, resumia l’experiència… És que a vegades, una imatge (o un àudio) val més que mil paraules.

A continuació, els deixem per al seu delit, aquestes reflexions i material fotogràfic/musical que van elaborar els i les voluntàries del projecte Tria Triar sobre el que van aprendre durant la realització del curs i de les activitats preventives i promotores de salut. Ens han commogut i a més, ens alegra profundament que els hagi estat d’utilitat.

 

Material Audiovisual

Imatge creada per Laura, estudiant i voluntària del curs Tria Triar 2018

 

Imatge creada per María Rosario, estudiant i voluntària del curs Tria Triar 2018

Text i imatge creat per Alba Martín Roig, estudiant i voluntària del curs Tria Triar 2018.

 

Text i imatge creat per Alba Martín Roig, estudiant i voluntària del curs Tria Triar 2018.

 

Text creat per Alba, Aldy, Marta, estudiants i voluntari@s del curs Tria Triar 2018.

Algunes reflexions del voluntariat Tria Triar

Sofía.-

“El cursillo de Tria Triar, si para algo me ha servido, ha sido para abrime la mente. Esto demuestra la falta de información que tiene la mayoría de la sociedad acerca de las drogas y de su consumo. Además, yo creía que las campañas en contra de las drogas estaban bien realizadas, y cuando alguien las viera se lo pensaría dos veces antes de consumir. Ahora me doy cuenta de que éstas no ayudan en nada, puesto que dan poca (o ninguna) información acerca de los riesgos que pueden ocasionar, únicamente lanzan mensajes de que si lo haces, eres tonto o incluso cosas peores que esta.”

Petrina.-

“És interessant dir que es va estructurar molt bé la teoria ja que els primers dies es varen veure les drogues com a tal i més generalment i ja cap al final es varen concretar fent esment en les principals (entenent principals com a més consumides) per conèixer-ne els aspectes més rellevants de cada una d’aquestes. Dit en altres paraules, es va permetre primer crear una base sobre el tema i després anar afegint coneixement a aquest coneixement concretant la informació. A més, la forma de donar les explicacions no varen resultar avorrides ni pesades ja que eren molt visuals, dinàmiques i al mateix temps quedava clar.”

Pablo.-

“- ¡Sois una puta mierda! De verdad, ¡me podríais haber matado! ¡Enserio no sé qué os pasa en la cabeza! Y encima siempre vais de guays por la vida, pero en el fondo sois unos cobardes, que solo se divierten dejando en ridículo a los otros y no tienen ni los cojones para asumir las consecuencias. ¿Tú sabes lo asustado que he estado? ¿Sabes lo que es no recordar nada y sentirse como un imbécil? Cualquier persona me podría haber hecho lo que quisiese ¡y yo no me habría dado ni cuenta!

– Lo siento de verdad, sólo queríamos pasarlo bien – Respondió Edu avergonzado.

– ¿¡Que los sientes!? – Gritó Carlos mientras levantaba la mano para intentar pegarle un puñetazo, pero en el último momento se paró.”

Cristina Pons.-

“Tot i això, el grup es mostra obert, amb diferents mentalitats i ideologies, que per a mi és de les coses més importants en les relacions, ja que dona vida i varietat a les interaccions entre persones, i el més important és que ajuda a créixer, tolerar però sobretot a aprendre. Així que per aquesta part estic contenta d’haver començat, per dos motius: el primer aquest just ara exposat, el segon per haver sortit de la meva zona de confort i fer altres activitats que es surten una mica del “pla curricular”. Finalment, puc dir que estic contenta del grup que hem estat. M’hi he sentit còmoda, i que cada una podíem ser nosaltres mateixes sense que ningú fos jutjada. És una cosa que consider necessari agrair, i que val la pena mencionar.”

Aina.-

“Crec que aquest curs ha sigut molt interessant, he après coses noves i he aprofundit en allò que coneixia un poc per damunt. Crec que me serà molt útil per al meu futur professional i en el present, ja que aquests coneixements són molt necessaris. Les activitats pràctiques han sigut molt divertides i entretingudes, ha sigut una experiència nova molt productiva i útil i recomanaria el curs a totes les persones, encara que la seva carrera no estigui relacionada amb aquests temes trob que tothom hauria d’aprendre i interessar-se per ells.”

Araceli.-

“Y por último los talleres, me han gustado bastante, pero considero que tendríamos que tener un poco más de horas para poder realizar un mejor taller con más actividades, y que no se repitieran siempre los mismos de cada año, por ejemplo, si este año se ha hablado de educación sexual, el año que viene intentar hacer algún otro taller diferente. Esto lo digo porque hay temas también importantes como las drogas que se consumen bastante y la gente las desconoce totalmente, pero claro, al gustarnos más la educación sexual y, que es importante, pues nos pareció más divertido hablar sobre el tema.”

Sebastià.-

“Aquest curs ha sigut una bufada de vent per a que el meu vaixell segueixi navegant sense contaminar l’aigua. Seguiré tenint la vela posada per a que cada persona o grup que aparegui en el meu dia a dia pugui fer-me valorar un llenguatge i una prevenció de comportaments digne d’admirar. Donem les gràcies a qui és conscient de la repercussió dels nostres actes enfront dels altres i que manté activa una conducta respectuosa.”

Maria Salvà.-

“No es tracta de dir no, sinó de poder decidir, amb total llibertat i en qualsevol moment si sí o si no. També crec que és important alliberar-nos dels estigmes i prejudicis que envolten aquesta temàtica i que, en bona part, sorgeixen de la desinformació. Per altra banda, m’agradaria recalcar com d’important és l’educació. Les drogues no desapareixeran. No obstant, la informació al respecte podria ser una finestra oberta al consum responsable. A més, tenint en compte que aquest consum irresponsable també està lligat amb pràctiques sexuals insegures i no plaents, faig una petita reivindicació a la necessitat urgent d’utilitzar, una vegada més, l’educació com a arma per lluitar contra una societat que té la pornografia com educadora sexual.”

Maribel.-

“Para acabar quiero que tengáis en cuenta esta frase y es que la libertad de una persona acaba donde empieza la de otra. Puedes hacer lo que quieras y como quieras siempre y cuando no le estés quitando a otra persona sus libertades, sus opiniones o su vida.”

María del Mar.-

“Un aspecte que he valorat molt ha estat poder desconnectar per poder connectar totalment a través de simplement deixar el mòbil en el moment d’entrar a la classe, perquè això m’ha permès tenir una experiència molt més satisfactòria. Ha estat una oportunitat per poder veure que la necessitat d’estar juntament a ell a tots els llocs on anem durant al dia no és real, i que es pot connectar amb la gent de forma més senzilla.”

Cristina Alcaide.-

“Podemos empezar diciendo que ha sido todo un gusto poder haber asistido a un curso como este. Me he sentido cómoda y realizada asistiendo y participando en él. Durante estas semanas no cabe duda de que he aprendido muchísimo, de que he abierto más la mente y he comprendido muchos más aspectos.”

Melanie.-

“La verdad es que ha estado muy guay, todo muy dinámico no como las clases de la universidad. Me ha gustado mucho. La verdad es que la actividad fue muy interesante, cada grupo buscó información y fue una manera de reconocer efectos y características de las diferentes drogas.”

José.-

“No dejemos de apoyar a quien consume

desde las anfetaminas hasta el azúcar

si lo necesitas, aquí tienes a quien aferrarte

y con quien buscar alternativas para la vida disfrutar

 

Pues no soy el más apropiado para tratar el tema

porque no llevo la mochila que llevan ellas

pero es para mí más razón para luchar por lo que crea

para ayudar a que se liberen de sus cadenas.”

Clarisse Guimarães.-

“Creo que he tomado una buena decisión cuando resolví hacer el curso Tria Triar: aprendí cosas nuevas, repasé conceptos, conocí nuevas perspectivas de abordar la prevención… pero lo más importante que aprendí con este curso fue que es muy importante intentar ver las cosas desde otros puntos de vista, que no hay verdades absolutas, y que aún que pensemos que ya conocemos algo, siempre podemos aprender sobre ello.”

Més prevenció sobre drogues a les universitats catalanes!

Estem molt contentes que es reconegui el nostre treball com a projecte En Plenes Facultats, perquè estem des del 1999 dedicades a la prevenció i reducció de riscos en el consum de drogues i la promoció de les sexualitats saludables en contextos universitaris!

Estudiants de la Universitat de Barcelona del campus Mundet, elaborant l’activitat preventiva

Dos campus més, un de la Universitat de Barcelona i l’altre de la Universitat de Lleida, s’afegeixen als programes de prevenció a les universitats.

És possible que si algun dia camineu per un campus universitari topeu amb una de les activitats de prevenció i promoció de la salut que des de fa anys es duen a terme a les universitats catalanes amb el suport de la Sub-direcció General de Drogodependències.

Un dels èxits d’aquests programes és que es basen en la metodologia entre iguals, i això vol dir que són els mateixos grups d’estudiants, prèviament formats, els qui duen a terme accions per a aquests col·lectius universitaris.

Els universitaris constitueixen una població molt important en la qual es pot incidir en la prevenció de drogues, sobretot per dos motius. En primer lloc, per la seva edat i fase de cicle vital, que acostumen a associar-se a més autonomia i sensació de llibertat, que fan que sigui clau que puguin disposar d’informació sobre drogues per a la presa de decisions saludables i de menys risc. I, en segon lloc, com a futurs professionals de diferents àmbits, com la psicologia, la comunicació, el dret, la medicina, la infermeria, etc., en què els coneixements adquirits a través d’aquesta experiència poden formar part del seu bagatge i coneixement acadèmic i personal.

Actualment hi participen la Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Universitat de Vic, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Rovira i Virgili, Tecnocampus, Escola d’Infermeria, Universitat Ramon Llull, Universitat Abat Oliva i Fundació Universitària del Bages.

Els programes arriben als diferents campus de la mà de les entitats especialitzades Fundació Salut i Comunitat, Fundació Autònoma Solidària, Fundació Àmbit Prevenció i Associació Promoció i Desenvolupament Social, que des de fa anys duen a terme amb èxit aquestes intervencions en l’àmbit universitari.

La majoria dels programes inicien les activitats amb la captació d’alumnat voluntari, que participa en una formació de 25 hores, com a mínim, que els capacita perquè siguin agents de salut dels programes i que, alhora, es pot convalidar per crèdits ECTS. En el darrer curs 223 estudiants van ser voluntaris d’aquests programes.

Un cop els estudiants han estat formats, duen a terme actuacions de sensibilització i altres activitats preventives, sempre supervisades per equips professionals, que poden consistir en un punt informatiu itinerant o bé en accions amb el motiu de diades concretes o en tallers a les aules, i també en la presència a les xarxes socials. Un dels programes organitza un concurs anual de vídeos realitzats per l’alumnat sobre prevenció i drogues. Enguany (any 2018) s’inicia la vuitena edició del concurs “Drogues: el teu punt de mira”, en el qual al llarg de les edicions s’han recollit més de 130 vídeos.

El darrer curs s’estima que al voltant de 10.000 estudiants van beneficar-se d’aquests programes.

Tots aquests programes sobre prevenció de drogues tenen presència a les xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram, etc.), que esdevenen un punt clau per arribar al col·lectiu al qual s’adrecen.

Setmana Europea de la Prova del VIH i les Hepatitis Víriques.

Del 23 al 30 de novembre, amb l’objectiu de promoure la detecció precoç i incentivar la realització de les proves

La setmana del 23 al 30 de novembre, se celebra la Setmana Europea de la Prova del VIH i les Hepatitis, amb l’objectiu de promoure la detecció precoç d’aquestes infeccions i d’incentivar la realització d’aquestes proves.

És per això que Catalunya se sumeixi a aquesta campanya preventiva doncs en aquest territori, existeix un nombre elevat de persones que conviuen amb el VIH i/o hepatitis víriques i ho desconeixen. Per aquest motiu fa mancada fer-se ressò d’aquesta jornada i recordar a la població la importància de la detecció precoç.

Fer-se les proves permet conèixer al més aviat possible permet conèixer si la persona conviu o no amb el VIH i, d’aquesta manera, poder beneficiar-se d’un seguiment mèdic, accedir a un tractament eficaç que millori la qualitat de vida, així com adoptar les mesures necessàries per evitar la reinfecció i la transmissió.

Fer-se les proves

Les proves es poden sol·licitar de forma confidencial, voluntària i gratuïta al centre mèdic de capçalera. També a la Unitat d’ Infeccions de Transmissió Sexual de Drassanes i a 12 ONG d’ajuda a la prevenció del VIH. A més, a Catalunya disposem de 128 farmàcies acreditades on es fa el test ràpid de detecció de la infecció pel VIH. Des de principis d’aquest any es pot adquirir a les oficines de farmàcia l’autotest del VIH. Per a més informació cal trucar al 061 CatSalut Respon.

En el moment de fer-se les proves, la persona usuari pot resoldre qualsevol dubte, rebre suport i orientació amb totes les garanties de confidencialitat del resultat. Aquesta setmana de campanya permet fer difusió d’unes proves que es poden realitzar durant tot l’any.

Campanya en l’àmbit estatal: #LoPositivoEsSaberlo

Aquest és el hashtag amb el qual CESIDA, la coordinadora estatal de VIH i SIDA, ha presentat la seva nova campanya multimèdia “SABES“, realitzada amb el suport de Gilead, i que té com a objectiu posar l’accent en la importància de saber l’estat serològic de la persona que conviu amb VIH.

A continuació, et deixem una imatge del vídeo de la campanya “SABES”. Si vols veure-ho, fes clic en ella:

A més, CESIDA compta amb el projecte “Promoció de la prova del VIH” que consisteix a establir una xarxa d’entitats que treballin en coordinació, per a la realització de la detecció precoç del VIH a través de la prova ràpida de forma anònima. Aquí podràs trobar un llistat d’organitzacions i entitats en les comunitats autonòmiques que col·laboren amb CESIDA en la promoció de les proves de VIH.

Font: Gencat.cat i CESIDA