Alerten que la pornografia a internet s’ha convertit en escola de sexe per als menors

Un informe de Save the Children denuncia que l’educació sexual que reben és insuficient i que gairebé no tenen altres referents

L’ONG Save The Children ha fet públic un informe que adverteix que la pornografia s’ha convertit en la principal via de coneixement sobre el sexe per a nens i adolescents.

L’informe, titulat “(Des)informació sexual: pornografia i adolescència”, destaca que internet i els mòbils els han facilitat molt l’accés a continguts pornogràfics, que sovint mostren violència i relacions de poder d’homes sobre dones.

El 62% ha vist porno

Per elaborar l’informe han fet enquestes i tallers amb 1.750 joves d’entre 13 i 18 anysel 62% dels quals van dir que han vist pornografia alguna vegada.

Són un 86% dels nois, per un 38% de les noies, la majoria a través de companys, però també per iniciativa pròpia. L’edat d’inici per a ells són els 12 anys de mitjana, i 13 per a les noies.

La meitat imiten pràctiques del porno

Però la dada més rellevant és que gairebé la meitat dels joves diu que la pornografia ha influït molt o bastant en com afronten les relacions sexuals. En l’informe inclouen alguns testimonis dels joves que hi han participat:

“Influeix moltíssim. Encara que no vulguis que influeixi, sí que influeix. I això és el dolent, perquè després et poden agradar coses que moralment poden no agradar-te gens, però et continuen “posant”.”

En aquest sentit, el 54% reconeix que en treu idees i maneres de fer, el 64% voldrien imitar-les i posar-les en pràctica i el 46% diu que ho ha fet.

Sense el consentiment de la parella

Això malgrat que el 74% de les noies i el 69% dels nois admeten que el que veuen de vegades són conductes violentes, sobretot d’homes envers les dones.

En aquest sentit, un percentatge reduït però significatiu, el 8,5%, admet que ha imitat pràctiques sense el consentiment de la parella, i que aquesta s’ha queixat.

“Un preservatiu en un penis de plàstic”

L’informe afirma que l’educació sexual a escoles i instituts és insuficient: el 55% ha rebut entre 1 i 4 hores de formació els últims 2 anys, i el 25%, cap.

A més, donant veu a una de les noies enquestades, denuncia que aquesta formació és insatisfactòria:

“L’educació sexual que ens donen és posar un preservatiu en un penis de plàstic.”

En aquest sentit, l’informe diu que la meitat dels joves volen més educació sexual a l’escola, tot i que el 44% assegura que li és igual rebre’n o no.

Abordar la sexualitat de manera integral

També afirma que el 30% considera que el porno és la seva única via d’informació sexual, i que el 72% dels que en miren reclamen més educació sexual.

Els autors també denuncien que “la nova pornografia en línia, gratuïta i il·limitada, perjudica els adolescents”, i reclamen que el món educatiu ho afronti:

“No hi ha una educació afectiva i sexual reglada que abordi la sexualitat de manera integral”

“El desig sexual adolescent es va construint sobre uns fonaments irreals, violents i desiguals. Tot això ho saben, però reconeixen que els influeix.”

“A la societat d’avui en dia hi ha molta informació, però la informació sense formació no és educació.”

Impedir-hi l’accés dels menors

A banda que s’implementin continguts de salut i afectiva sexual de manera transversal a l’escola, l’informe demana a la Generalitat que reguli l’accés als continguts pornogràfics a internet.

L’objectiu hauria de ser que els menors d’edat no hi puguin accedir. També reclamen campanyes de sensibilització i que s’aprovi una llei orgànica de protecció de nens i joves davant la violència.

Juntament amb l’informe, Save The Children també ha elaborat una guia titulada “Hem de parlar del porno, per ajudar les famílies a trobar estratègies per abordar aquesta problemàtica amb els fills. El missatge principal: mai no és tard per fer-ho.

Notícia redactada per Josep Maria Camps Collet el 22 de setembre 2020 per a CCMA.cat

Font original: CCMA.cat

Per què ens agraden les drogues?

Aquí unes pistes des de la filosofia, la psicologia clínica, la medicina i la sociologia.

En l’estiu de 1155 abans de Crist, Haydar va sortir del monestir. Els amanuenses sufís que van immortalitzar la seva llegenda ho van caracteritzar taciturn, fort. Va caminar al bosc gairebé sec pel dens sol estival, potser amb la mala cara. La seva curiositat es va posar en una planta que resistia a la seca calor iraniana. Va arrencar una part que va mastegar i va empassar. Quan va retornar al temple, reia. Les primeres referències escrites a l’haixix, la resina del cànnabis, van arribar del seu passeig pel bosc. Haydar va demanar als seus deixebles que no deixessin anar el secret. Però els poetes no van resistir el pecat de deïficar les seves qualitats.

A Rússia del segle XIX feien un caramel anomenat guc-kand, que donava felicitat a les dones i parava els berrinches infantils. Fins i tot treia el dolor abans de la circumcisió. Eren els temps de la “civada feliç”, un menjar pastat amb haixix per a potenciar l’apetit sexual.

En L’Odissea, Helena de Troia tenia el seu màgic elixir d’opi, el nepente desapareixia dolors i pesessis.

Als Andes incaics encara es parla de Mama Coca. Els seus més estrets descendents la recorden. Va ser enterrada allí on va créixer un arbust rabassut de fulles robustes. Els remeiers yatiris (“el que sap” en llengua aymara) diuen que hi ha dos animals que mengen de l’arbust. Les flames i els humans, que a més d’usar-la per a resistir físicament al treball la usen com a afrodisíaca. Per què la fulla de coca treu la fam i dóna forces? Perquè en menjar-la es comparteix l’esperit de Mama Coca, dirà la tradició oral. Uns altres citaran estudis sobre el seu alcaloide.

Xamans americans, Bacus, Dionisio, Mama Coca, Shiva, fins i tot Crist i altres divinitats van exemplificar l’ús de drogues per als mortals i les van beneir amb el seu predicament.

Avui la ciència s’obstina a mostrar que som descendents de primats que en algun moment van baixar dels arbres, probablement durant sequera, van haver de caminar i alçar-se per a trobar aliment. En aquesta cerca alguna fruita fermentada els va donar el primer colocó. Amb el temps van desenvolupar un enzim que metabolitza l’alcohol.

Haydar mai hauria imaginat que tenia un sistema endocannabinoide i per això reia amb l’haixix. Mama Coca no coneixia la importància de la dopamina i durant les Guerres de l’Opi ningú sabia que el cos té receptors opiacis.

Efecte taca – taca

Les drogues donen plaer i benestar, desconcerten, fascinen, curen, danyen, estimulen, tranquil·litzen, embriaguen, han fet escoltar veus, ressaltar pensaments, enfocar i fer brollar la primavera en una mar de sensibilitats latents.

Hi ha moltes possibles respostes a per què agraden i encanten. “Les coses ens enlluernen per la seva capacitat de satisfer-nos. Per això les anhelem”, va escriure la filòsofa Giulia Sissa en El plaer i el mal: Filosofia de la drogues. El plaer és motor de la humanitat i el desig la matèria primera preferida de filòsofs i pensadors des de sempre. “Les drogues són massa eficaces per a la nostra tendència al plaer”, va escriure Sissa.

El gaudi és tal vegada el major quitapenas. Alleujar el malestar potser és una de les principals cerques de la humanitat. “Tot plaer probablement no és més que alleujament”, hipotetizaba Plató.

Si en l’època dels profetes les drogues eren una restrictiva connexió línia a línia amb els déus, descobriment interior i analgèsia, avui són part indissociable de la societat de consum per a 317 milions d’habitants que les van usar almenys una vegada durant 2018.

Sovint citades com el lubrificant preferit per a la interacció social, l’evocació intoxicada dels paradisos artificials de Baudelaire, el mata dolors de la NBA i l’NFL, o el quitapenas de Sigmund Freud, les drogues són —sense publicitat— unes substàncies l’efecte de les quals ningú sap molt bé com precisar.

La doctora Raquel Peyraube recorre Amèrica Llatina assessorant governs, capacitant col·legues i fins dirigint un mestratge en Endocannabinología en la Universitat de Rosario, l’Argentina. Des de 1987, quan rebia adolescents que feien de les drogues el seu abús predilecte en una clínica pública de l’Uruguai, fins a la setmana passada a Buenos Aires especialistes i famílies li fan la mateixa pregunta: per què es droga la gent.

“Perquè els pega bé, els fa un efecte que taca-taca”, diu somrient. La doctora tria una onomatopeia per a descriure alguna cosa que ni els més encimbellats escriptors han pogut establir sense caure en llocs comuns o conceptes filosòfics grecs.

La pregunta obsessiona a farmacòlegs, neuroespecialistes, biòlegs o psicòlegs (i desesperats psiquiatres) que li ho pregunten en la clínica o en el laboratori estudiant rates, flames, caragols o micos i humans amb major timidesa i protocols de ciència-ficció. No sabem exactament com funciona el cervell, però la humanitat requereix drogues. Des de la més tendra infància els nens donen voltes i voltes o giren i giren en el gira-gira per a col·locar-se, els pares somriuen i els nens també, és natural.

“El cervell dels mamífers ha anat evolucionant per a buscar el plaer i evitar el dolor. Els circuits de motivació fan que els organismes tinguin interès a viure i buscar experiències per a sentir-se bé i evitar les que estan mal o poden fer malament. Les drogues actuen sobre els mecanismes de motivació i recompensa. Formen part de la supervivència evolutiva, serveixen com adaptógenos perquè les persones siguin més eficients en el seu mitjà”, diu el psicòleg clínic i doctor en farmacologia José Carlos Bouso. Dedica la seva vida a entendre la dinàmica de les drogues en el cos i la ment. Autor de desenes d’estudis científics, tres llibres i diversos estudis neuropsicològics de llarg termini, va encapçalar un equip que va usar MDMA en dones que van patir violència sexual amb bons resultats fins que el govern espanyol es va horroritzar amb els titulars de premsa.

Les drogues són un ritual entre amics, uneixen en ronda com encara fa el foc. “En les cultures tradicionals el seu ús sempre es fa en comunitat i s’estrenyen els vincles comunitaris. Aquest major estrenyiment augmenta l’adaptació al mitjà com a animals socials”, reafirma Bouso.

L’ús de drogues és “una resposta de caràcter social. Les substàncies com a vehicle de socialització disminueixen les barreres de la interacció social i històricament es van usar per a desinhibir”, diu el sociòleg i activista bogotano Julián Quintero.

Les drogues i les festivitats sempre han estat associades. Les formes del plaer són producte de la cultura. Però també tenen una explicació en les interaccions químiques del cervell bastant més difícils de precisar perquè encara no s’entenen del tot. Aquí dins resideix el plaer, el gaudi, la satisfacció i també el *displacer que pot aparèixer per la dependència química o psíquica. Al sobreestimular aquests centres de plaer es generen tolerància, el consegüent augment de dosi i la dependència.

Missatgers químics

Cada comportament i sensació humana és possible per una xarxa de connexions neuronals. Milions de “receptors” connecten al sistema nerviós central amb les drogues. Sigui cafè, mat, te o cocaïna, els seus principis actius es comuniquen amb els *neurotransmisores. Els dos més comuns són l’àcid gamma-aminobutírico (GABA),que inhibeix, i el glutamat, que excita l’activitat cel·lular i és l’avi del potenciador de sabor en la majoria d’aliments processats. Són com a missatgers químics que connecten o desconnecten, estimulen o desestimulen un veïnatge de cèl·lules nervioses encarregades de regular la percepció, la motivació, el plaer i gairebé tot el que sentim.

Els neurotransmisors emmagatzemen, sintetitzen, alliberen i activen adrenalina, noradrenalina, melanina, serotonina, endorfina, dopamina, oxitocina i altres compostos. Totes elles produeixen benestar que també genera l’esport, el sexe, certs aliments i altres activitats gratificants.

La cocaïna augmenta la serotonina i la dopamina, que semblen la clau química de per què agraden les drogues o el sucre. Són els principals missatgers en els centres de gratificació cerebrals.

L’alcohol augmenta l’alliberament de dopamina. El MDMA, l’LSD o la cocaïna són plaents perquè alliberen una quantitat absurda de serotonina, sobretot en les dosis que el mercat clandestí va acostumar als seus usuaris. El neurotransmissor regula els estats d’ànim, el somni, el desig sexual i fins a l’apetit o l’atenció.

Els opioides endògens —que allibera el cos naturalment— són analgèsics i sedatius però quan arriben de fora són molt més potents.

“El gaudi és tan sa i natural que té un centro en el cervell: el Nucli Accumbens”, apunta Peyraube. “Totes les drogues que produeixen efectes addictius i donen plaer tenen acció en el Nucli Acummbens, on està el centre de la recompensa; fan sentir plaer i quan no està estimulat en les dosis acostumades apareixen el displaer i la síndrome d’abstinència”, explica la doctora.

El nucli accumbens és fonamental en el sistema dopaminérgico del cervell que regula l’activitat motora i allibera dopamina davant risc o tristesa, excita o inhibeix la dopamina que regula emocions i sentiments.

Gaudir amb les drogues és animal

El plaer, a causa d’una inèrcia moral hereva del lligam religiós i polític, és vist amb recel. Però és tan important en la construcció de la identitat humana com en la poesia o la música.

“Si algú no busca plaer té un problema de salut mental: l’anhedonia. No buscar gaudi em cridaria l’atenció en algú. La personalitat ha de veure amb gaudir d’alguna cosa. I cada droga produeix formes de gaudi”, apunta Peyraube.

Tots els animals busquen plaer en les drogues. L’alcohol és el més generalitzat en les espècies animals. Tant en la selva com a les ciutats atipades de mercats de conveniència és la més fàcil d’aconseguir per a drogar-se.

Girafes i elefants recorren desenes de quilòmetres per a trobar fruites fermentades. Les musaranyes aconsegueixen els fruits d’una palmera per a embriagar-se. Els rens agraden de l’amanita muscaria, els coiots la hi donen amb fongs, els jaguars de l’Amazònia mengen l’arrel del yagué, amb la qual es prepara la ayahuasca.

Els paranys amb cervesa funcionen per a no pocs animals i insectes. Per a caçar elefants en Burma i l’Índia els ofereixen opi, els habituen i atrapen. Una vegada en captivitat, en general sota ordres de fer treballs forçats, busquen l’opi per a apaivagar el jou de les obligacions.

Els búfals d’aigua són tranquils i solitaris, però se sobresalten fàcilment davant el perill. En beure el suc de rosella queden tranquils, dòcils, res sembla alterar-los. Insectes i rosegadors també són plagues freqüents en la rosella. Els pinsans són molt hàbils per a picar la seva càpsula durant el millor moment de la collita.

La llista d’animals buscant l’embriaguesa és infinita. Gaudir amb les drogues és humà. És a dir, animal.

“Filogenéticament el nostre cervell ha anat evolucionant, sobretot en la línia dels mamífers per a buscar el plaer i evitar el dolor”, remarca Bouso.

“La història biològica suggereix que la cerca de la intoxicació amb drogues és una força motivadora principal en el comportament. El nostre sistema nerviós, com el de rosegadors i primats, està disposat per a respondre als intoxicants químics de la mateixa manera que a les recompenses del menjar, la beguda i el sexe», va escriure Ronald Siegel, un neurofarmacóleg de la Universitat de Califòrnia que va passar la seva vida observant i provocant el comportament de desenes d’espècies animals davant les drogues, en el seu llibre Intoxicació: l’impuls universal de substàncies que alteren la ment.

Les drogues agraden perquè taca-taca. Perquè són riques, encara que siguin càustiques, perquè hi ha una força motora indescriptible que impulsa a usar-les. Perquè sadollen la insatisfacció encara que sigui per un moment, perquè activen la biologia animal, perquè tenim receptors per a absorbir-les i fetge per a depurar-les. Perquè són un vehicle per a la socialització i la festa. Per això i per molts misteris més —que per sort no coneixem— és que no hi ha paraules per a descriure com ni per què ens agraden les drogues. Només hi ha receptors químics, neurotransmisors i sistema dopaminérgico per a posar a prova la sensibilitat que desperten “les drogues”.

Notícia redactada per Guillermo Garat el 30 de novembre 2020 per a VICE_es

Font original: VICE_es

Estudi ESPAD 2019: La població adolescent beu i fuma menys, però creixen les preocupacions sobre l’ús de cànnabis d’alt risc i noves conductes addictives.

El tabaquisme i el consum d’alcohol entre la població escolar de 15 a 16 anys d’edat mostren signes de disminució, però existeixen preocupacions sobre el consum de cànnabis potencialment de risc i els desafiaments que plantegen els nous comportaments addictius.

Aquests són alguns de les troballes publicades avui en un nou informe del Projecte d’Enquesta Escolar Europea sobre Alcohol i Altres Drogues (ESPAD). L’estudi, publicat en col·laboració amb el European Monitoring Center for Drugs and Drug Addiction (EMCDDA), es basa en una enquesta de 2019 en 35 països europeus, inclosos 25 Estats membres de la UE (1).

Aquesta és la setena ronda de recopilació de dades realitzada pel projecte ESPAD des de 1995. Un total de 99.647 estudiants van participar en l’última ronda d’enquestes, responent a un qüestionari anònim. L’Informe ESPAD 2019 presenta informació sobre l’experiència i les percepcions dels estudiants sobre una varietat de substàncies, que inclouen: tabac, alcohol, drogues il·lícites, inhalants, productes farmacèutics i noves substàncies psicoactives (NPS). També es cobreixen l’ús de xarxes socials, els jocs d’atzar i les apostes.

Per a mantenir-se al dia amb els comportaments de risc emergents entre els joves a Europa, el qüestionari ESPAD s’adapta constantment per a incloure nous temes, al mateix temps que manté un conjunt de preguntes centrals per a rastrejar les tendències a llarg termini. Per a descriure millor els patrons contemporanis de consum de nicotina, l’abast de l’enquesta de 2019 es va ampliar per a incloure el consum de cigarrets electrònics per primera vegada en tots els països participants. També es van emprar instruments de detecció per a avaluar els comportaments de risc, inclosos els problemes amb el joc, el consum de cànnabis d’alt risc i els problemes autopercibidos amb l’ús de les xarxes socials i els jocs (2).

Disminució del consum d’alcohol i del cigarret en adolescents i nous coneixements sobre l’ús de cigarrets electrònics.

El consum d’alcohol continua sent alt entre els adolescents a Europa, amb una mitjana de més de les tres quartes parts (79%) dels estudiants que han consumit alcohol en la seva vida i gairebé la meitat (47%) ho han consumit en l’últim mes (‘consum actual’) (3). Però les dades de tendències (4) mostren algunes disminucions constants, amb nivells ara més baixos que en 2003 quan tots dos van aconseguir un màxim del 91% i 63% respectivament.

La prevalença del «consum per atracó de achohol» (heavy episodic drinking) (5) va aconseguir el seu nivell més baix en l’enquesta de 2019 (35%), després d’un pic en 2007 (43%) (Taula 14). Les dades mostren que la bretxa de gènere en la prevalença d’aquest patró de consum d’alcohol s’ha reduït amb el temps (nens 36%; nenes 34%) (Figura 20). Els canvis en les regulacions sobre el consum d’alcohol a nivell nacional poden haver contribuït a la disminució del consum d’alcohol entre els joves.

També s’observen avanços positius respecte al tabaquisme en la població adolescent, en un context de mesures de política tabaquera introduïdes en les dues últimes dècades. Entre 1995 i 2019, les mitjanes de ESPAD per a l’ús de cigarrets van disminuir per a l’ús per a tota la vida (68% a 42%); ús actual (33% a 20%) i ús diari (20% a 10%). Les noves dades revelen una alta prevalença del tabaquisme de cigarrets electrònics (40% per a l’ús per a tota la vida i 14% per a l’ús de l’últim mes) i aquells que mai han fumat cigarrets (‘mai fumadors’) informen taxes més altes d’aquest comportament que els ‘fumadors ocasionals’ i ‘fumadors habituals’. Encara que l’estudi no va investigar el contingut dels cigarrets electrònics, és probable que una alta proporció d’aquests dispositius incloguin nicotina i que l’ús general de nicotina entre els adolescents pugui estar augmentant novament. Aquest problema requereix una major recerca donat el potencial de conseqüències per a la salut pública.

Disminució del consum de drogues il·lícites, però preocupació pel consum de cànnabis d’alt risc, els medicaments receptats i el NPS

L’última enquesta mostra que, en mitjana, 1 de cada 6 escolars (17%) va informar haver consumit una droga il·lícita almenys una vegada en la seva vida, amb nivells que varien considerablement entre els països ESPAD (rang: 4,2% -29%). La prevalença per a tota la vida de l’ús de drogues il·lícites en aquest grup ha disminuït lleument des de 2011 (Quadre 14), encara que en general s’ha mantingut estable durant les últimes dues dècades.

El cànnabis continua sent la droga il·lícita més consumida pels escolars als països *ESPAD. En mitjana, el 16% dels enquestats va informar haver consumit cànnabis almenys una vegada en la seva vida (11% en 1995), mentre que el 7,1% va informar haver-ho consumit l’últim mes (4,1% en 1995). El consum per a tota la vida ha disminuït lentament des de 2011, mentre que el consum de l’últim mes s’ha estabilitzat des de 2007. El consum de cànnabis d’alt risc, explorat per primera vegada en tots els països participants en l’enquesta de 2019, va revelar que, en mitjana, el 4% dels enquestats van caure en aquesta categoria i estan potencialment en risc de desenvolupar problemes relacionats amb el cànnabis. Comprendre i monitorar aquest fenomen és important per a formular polítiques de prevenció.

L’ús no mèdic de medicaments receptats entre els adolescents continua sent motiu de preocupació. Per exemple, el 6,6% dels enquestats va informar haver usat tranquil·litzants o sedants i el 4% haver usat analgèsics, «per a drogar-se» en la seva vida. En mitjana, el 3.4% dels estudiants van informar haver usat noves substàncies psicoactives (NPS) en la seva vida, una petita disminució del 4% en 2015, però encara representen nivells d’ús més alts que els d’amfetamina, èxtasi, cocaïna o LSD presos individualment. Gairebé tots els usuaris de NPS són usuaris de múltiples substàncies (també consumint alcohol, cànnabis i estimulants). El sorgiment continu de NPS i l’ús de múltiples substàncies entre els usuaris de NPS subratlla la necessitat d’un seguiment estret.

Apostes, jocs i xarxes socials: es necessita vigilància

Segons l’informe: «L’alt grau de normalització del joc en les societats i la cultura del joc en l’entorn familiar han estat reconeguts com a importants impulsors de l’inici del joc i la progressió dels joves cap a problemes amb el joc». Els resultats de la ESPAD de 2019 mostren que el joc per diners s’ha convertit en una activitat popular entre els estudiants escolars a Europa, i el 22% dels enquestats van informar haver apostat en almenys un joc en els últims 12 mesos (predominantment loteries). S’estima que el 7,9% dels estudiants havia apostat per diners en línia en aquest període. L’eina d’avaluació utilitzada en l’última enquesta per a estimar els problemes de joc va revelar que, en mitjana, el 5% dels estudiants que havien jugat en els últims 12 mesos entraven en aquesta categoria.

Durant les últimes dues dècades, impulsats ​​principalment per la creixent popularitat dels telèfons intel·ligents i les tauletes, els jocs s’han tornat més populars i es juguen cada vegada més en aquests dispositius. Al voltant del 60% dels enquestats van informar haver jugat jocs digitals en un dia escolar típic durant l’últim mes (69% en un dia no escolar). En la majoria dels països, els nens passen el doble de temps jugant que les nenes.

Al voltant del 94% dels enquestats van informar sobre l’ús de les xarxes socials en l’última setmana. En mitjana, els usuaris van passar de 2 a 3 hores en les xarxes socials en un dia escolar típic, augmentant a 6 hores o més en els dies no escolars. En la majoria dels països, les nenes van informar que utilitzen les xarxes socials en els dies no escolars amb més freqüència que els nens.

L’informe conclou: “Amb la recopilació de dades de 2019, ESPAD reuneix informació comparable de més de 30 països europeus durant un període de 24 anys. Això col·loca al projecte en una posició única per a continuar fent una contribució valuosa al desenvolupament de polítiques i intervencions creïbles i efectives per a protegir la salut dels joves i el benestar social en general ”.

ESPAD (www.espad.org) és una xarxa col·laborativa d’equips de recerca independents en més de 40 països europeus i el major projecte de recerca transnacional sobre el consum de substàncies en els adolescents del món. Està coordinat per l’equip italià de ESPAD en el Consell Nacional de Recerca d’Itàlia (CNR-IFC). El OEDT (www.emcdda.europa.eu) és una agència descentralitzada de la UE amb seu a Lisboa que proporciona a la UE i els seus Estats membres informació fàctica, objectiva, fiable i comparable sobre les drogues i la drogoaddicció i les seves conseqüències per a informar la formulació de polítiques i la pràctica.

Notes

(1) L’informe (en anglès) i les dades que sustenten l’anàlisis estan disponibles en línia en el lloc web del EMCDDA www.emcdda.europa.eu/publications/joint-publications/espad-report-2019_en i en una pàgina de destí ESPAD dedicada. Les taules es poden descarregar en format Excel.

(2) Eines de detecció: l’escala CAST per a cànnabis (Legleye et al., 2007, 2011); el Qüestionari de mentida/apostes per a jocs d’atzar (Johnson et al., 1997); i una eina de detecció adaptada per a xarxes socials i jocs (basada en Holstein et al., 2014).

(3) Els percentatges indicats en aquest comunicat de premsa són mitjanes ESPAD (mitjana no ponderada de les mitjanes nacionals).

(4) Per a les tendències temporals de ESPAD, les estimacions dels països es van fer una mitjana d’en 30 països amb estimacions vàlides en almenys quatre
(inclòs 2019) de set punts temporals.

(5) Cinc o més glops en almenys una ocasió en els últims 30 dies.

Informe ESPAD 2019 -Resum en espanyol

Notícia publicada originalment en anglès el 12 de novembre 2020 en ESPAD.org

Font original en anglès: ESPAD.org

Mateixa esperança de vida que les persones sense el VIH, però menys anys amb bona salut.

Una vegada més, un estudi d’esperança de vida ha demostrat que les persones VIH positives que comencen la teràpia antiretroviral (TAR) amb promptitud i tenen un bon accés a l’atenció mèdica viuen tant com els seus parells VIH negatius. Però els investigadors van trobar que les persones VIH positives vivien amb problemes de salut addicionals durant molts d’aquests anys; en mitjana, tenien comorbiditats importants 16 anys abans que les persones VIH negatives.

«Estàvem entusiasmats amb la troballa que no hi havia diferència en l’esperança de vida de les persones que van iniciar el TAR amb un recompte alt de CD4, però ens va sorprendre la gran diferència en el nombre d’anys sense comorbiditat que viuen les persones», va dir la Dra. Julia Marcus, de l’Escola de Medicina d’Harvard, en a la Conferència sobre Retrovirus i Infeccions Oportunistes (CROI 2020) a principis d’aquesta setmana.

L’objectiu del seu estudi va ser quantificar la bretxa en l’esperança de vida general i els anys lliures de comorbiditat de les persones que viuen amb i sense el VIH.

Aquest estudi dels EUA va examinar específicament a les persones que tenien accés a l’atenció mèdica: tots els participants estaven inscrits en Kaiser Permanent, un proveïdor integrat d’assegurança mèdica i atenció mèdica a Califòrnia, Virgínia, Maryland i el Districte de Columbia.

Les dades van ser obtingudes de 39.000 persones que conviuen amb el VIH i 387.767 persones sense VIH, entre 2000 i 2016.

L’edat mitjana dels participants va ser de 41 anys; la gran majoria eren homes (88%); El 45% eren blancs, el 25% negres, el 24% llatins i el 5% asiàtics. Com cada persona amb VIH es va aparellar amb deu membres VIH negatius segons l’edat, el sexe, l’ètnia i l’any d’inscripció, els grups VIH positius i VIH negatius van ser idèntics en aquests aspectes. Com a membres del mateix proveïdor d’assegurança mèdica, els dos grups també tenien un accés similar a l’atenció mèdica.

Quant a les característiques específiques del VIH, només el 18% de les persones que convivien amb el virus ja havien començat el tractament quan es van unir a la cohort, la qual cosa probablement reflecteix el fet que la recopilació de dades va començar l’any 2000. Un altre 64% va començar el tractament durant el seguiment i només el 29% tenia un recompte de cèl·lules CD4 superior a 500 quan ho van fer.

Com a reflex de l’epidemiologia del VIH als EUA, el 70% dels participants seropositius havien adquirit el VIH a través del sexe entre homes, el 20% a través del sexe heterosexual i el 8% mitjançant l’ús de drogues injectables. No es disposa de dades equivalents per als participants VIH negatius i, referent a això, és poc probable que els grups VIH positius i VIH negatius coincideixin de manera uniforme.

Quants anys?

Els resultats van mostrar una esperança de vida en constant augment per a les persones amb VIH durant el període d’estudi, 2000 a 2016. Mentre que l’any 2000 s’esperava que les persones amb VIH visquessin, en mitjana, 22 anys menys que les persones VIH negatives en la cohort, en el 2016 això s’havia reduït a nou anys menys.

Específicament, al final de l’estudi, es va predir que un jove de 21 anys amb VIH viuria fins als 77 anys, mentre que un de 21 anys sense VIH viuria fins als 86 anys.

I si la persona amb VIH va començar el TAR amb un recompte de CD4 superior a 500, s’esperaria que visqués fins als 87 anys, una mica més que aquells sense VIH.

Quants anys amb bona salut?

Els investigadors van aprofundir l’anàlisi per a considerar la salut de les persones a mesura que envellien. Van revisar la base de dades de Kaiser Permanent a la recerca de diagnòstics, resultats de proves i receptes que indiquessin malaltia hepàtica crònica (inclosa l’hepatitis B o C), malaltia renal crònica, malaltia pulmonar crònica, malaltia cardiovascular, diabetis o càncer.

Van descobrir que les persones amb VIH viuen substancialment menys anys saludables que les persones sense VIH. En el període de 2014 a 2016, es va predir que el jove VIH positiu de 21 anys viuria sense cap dels problemes de salut esmentats fins als 36 anys, mentre que el seu company VIH negatiu ho faria fins als 52 anys.

Sorprenentment, aquesta bretxa de 16 anys és la mateixa que es va trobar al començament de l’estudi, de 2000 a 2003.

L’inici de la malaltia hepàtica va ocórrer 24 anys abans en les persones amb VIH, la malaltia renal 17 anys abans i la malaltia pulmonar 16 anys abans. Una mica més encoratjador és que la bretxa es va reduir per a la diabetis, el càncer i les malalties cardiovasculars (una bretxa de vuit o nou anys per a cadascun).

Prendre el tractament contra el VIH amb promptitud, abans que es produís un mal significatiu al sistema immunològic, no va semblar fer molta diferència. Fins i tot si la persona de 21 anys amb VIH va començar el tractament amb un recompte de CD4 superior a 500, es va predir l’aparició de comorbiditats per a l’edat de 34 a 16 anys abans que una persona sense VIH. Es va observar una millora per al càncer i les malalties cardiovasculars, però no les altres *comorbilidades.

Els resultats de l’estudi poden generalitzar-se a la població més àmplia de persones VIH positives que tenen assegurança mèdica privada als Estats Units. No obstant això, una limitació de l’estudi és que els participants eren en la seva majoria homes.

Una altra limitació potencial amb això, i molts estudis similars, és que les persones que viuen amb el VIH tendeixen a veure als seus metges amb regularitat i a fer-se exàmens de detecció amb més freqüència que altres persones. Com a resultat, les malalties cròniques poden diagnosticar-se a una edat més primerenca.

Accedeix a l’estudi aquí

Referència: Marcus JL et al. Increased overall life expectancy but not comorbidity-free years for people with HIV. Conference on Retroviruses and Opportunistic Infections, abstract 151, March 2020.

Notícia publicada originalment en anglès el 13 de març 2020 per Roger Pebody per a AidsMap

Font original: AidsMap

L’altra urna: cinc estats legalitzen la marihuana i un despenalitza la possessió de totes les drogues

Cinc estats aprofiten les eleccions presidencials estatunidenques per a confirmar l’ús del cànnabis. *Oregon a més legalitza el component psicoactiu dels bolets al·lucinògens i despenalitza la possessió de totes les drogues.

En les urnes estatunidenques no sols s’elegeix el pròxim president, en cinc estats també s’han votat diverses propostes per a regularitzar el cànnabis d’ús recreatiu o medicinal. Als onze estats en els quals ja és legal el seu ús recreatiu, se’ls suma Arizona, Nova Jersey, Mississipí, Montana i Dakota del Sud. En total, després d’aquestes votacions, més de 111 milions d’estatunidencs viuen en estats on els adults podran accedir o conrear marihuana per a ús recreatiu, un 33,8% de la població total dels Estats Units. Segons els càlculs realitzats per diversos mitjans especialitzats, aquests cinc nous estats podrien obrir un nou mercat de marihuana, tant terapèutica com recreatiu, que ascendeix a 2.500 milions de dòlars en 2024.

Montana podrà començar 2021 encenent un porro. L’estat també aprova l’ús recreatiu del cànnabis mitjançant la Iniciativa 190 amb més del 60% dels vots, que permetrà l’ús recreatiu del cànnabis per als majors de 21 anys. Els que superin aquesta edat podran posseir legalment fins a una unça (28 grams) i fins a vuit de concentrats de cànnabis, com els olis. El autocultiu casolà permetrà conrear fins a quatre plantes madures i quatre esqueixos per persona, amb un límit màxim de vuit plantes per llar. La venda encara haurà d’esperar un any. El sistema per a vendre marihuana d’ús recreatiu es desenvoluparà durant 2021 per a entrar en vigor al gener del següent any. Però la iniciativa ja aprova un impost fix del 20% per a la venda de tots els seus productes.

Dakota del Sud aprova l’ús recreatiu i medicinal, però els usuaris pacients d’aquest últim no tindran limitació en el autocultiu i no pagaran impostos en comprar-la.

A Dakota del Sud, la votació verda constava de dues paperetes: aprovar l’ús recreatiu i el medicinal. L’Esmena Constitucional A, la recreativa, ha estat aprovada amb un 52% dels vots, mentre que la Iniciativa 26, la medicinal, va ser aprovada amb un ampli marge del 69% dels vots. A més, l’esmena A obliga l’estat a generar un programa de legalització del cànem. La legalització serà efectiva al juliol de 2021. La possessió permesa per als usuaris de marihuana recreativa serà la mateixa que en Montana, però la nova llei permetrà que els usuaris de cànnabis medicinal puguin plantar un nombre il·limitat de plantes en les seves llars, encara que amb l’excepció que les plantes hauran d’estar en un lloc que no sigui visible per a la resta de la població. Sens dubte un gran avanç per a un dels estats que tenia lleis molt estrictes i punitives en l’ús de la planta. Les vendes de cànnabis d’ús recreatiu tindran un impost del 15%, mentre que el cànnabis medicinal, que necessitarà d’un carnet mèdic específic, estarà lliure d’impostos en una política fiscal per a afavorir a les persones malaltes que usen la marihuana i els seus components com a pal·liatiu.

En Nova Jersey, l’estat més poblat dels cinc, amb el 60% de les paperetes comptades, els vots a favor arriben a gairebé el 70%, per la qual cosa l’estat legalitzarà l’ús recreatiu de cànnabis per a adults. Aquesta victòria pot modificar molt el tauler dels estats que aposten per una regulació, ja que és el primer que fa el pas en el nord-oest del país, la qual cosa podria accelerar els debats que s’estan donant en alguns estats veïns com Nova York i Pennsilvània. Segons càlculs realitzats pel mig especialitzat en la indústria del cànnabis Marijuana Business Daily, l’estat de Nova Jersey podria desenvolupar un mercat d’entre 850 i 950 milions de dòlars en 2024. El senador Nicholas Scutari, uns dels promotors de la proposta, ha declarat que pretenen accelerar el procés i anuncia que aquesta setmana vinent s’anunciaran les mesures, ja que la proposta es basa en debats previs que ja s’han desenvolupat en el senat. Els dispensadors amb llicència per a vendre cànnabis medicinal, dotze fins al moment, podran vendre cànnabis d’ús recreatiu molt aviat, però la llei també promourà que es puguin crear altres petits negocis que s’aprofitin d’aquesta legalització i que segurament estaran en marxa per a la segon semestre de 2021.

NO SOLS “ESTATS BLAUS”

No és una qüestió només d’estats normalment dominats pels Demòcrates, els “estats blaus”. Arizona, estat en el qual el Partit Republicà sol obtenir la majoria dels vots, la Proposició 207 per a la legalització del cànnabis guanya per un marge del 60% amb més del 80% de l’escrutini. El canvi de rumb d’aquest estat és sens dubte un dels més significatius, ja que la legislació per possessió o cultiu era una de les més severes del país, arribant a les penes de presó per la simple possessió de petites quantitats. De fet, la Proposició 207 també conté diverses disposicions de justícia restaurativa, com la de permetre que les persones amb condemnes anteriors per marihuana sol·licitin als tribunals l’eliminació dels antecedents penals. La venda de cànnabis serà gravada amb un impost del 16 per cent, que s’afegirà a l’IVA normal de l’estat del 5,6%. Pel que es tindrà una recaptació efectiva del 21,6%. Els ingressos fiscals cobriran els costos d’implementació i després es dividiran entre fons per a col·legis comunitaris, infraestructura, una reinversió en justícia i serveis públics com la policia i els bombers.

Els majors de 21 anys podran posseir una unça de cabdells i fins a cinc grams de productes concentrats. La possessió d’entre una i 2,5 unces serà tractada com una infracció menor, sense ser acusats de tràfic d’estupefaents tal com ocorre en l’actualitat. Els menors d’edat als quals se’ls confisqui amb menys d’una unça rebran una multa màxima de cent dòlars i hauran d’assistir a teràpies d’assessorament sobre el consum de drogues de quatre hores.

La iniciativa de Mississipí inclou un llistat de 22 malalties per a les quals es podrà usar el cànnabis medicinal, entre les quals es troben el càncer, epilèpsia, distròfia muscular, Parkinson o glaucoma.

En l’estat de Mississipí, també un “estat vermell”, s’ha anomenat Iniciativa 65 i s’ha centrat en el cànnabis d’ús medicinal. Ha estat aprovada també amb un ampli marge del 74% dels vots escrutats fins al moment, malgrat la forta campanya que ha fet el Partit Republicà en aquest estat contra la legalització de la planta. Aquesta normativa es deixa fos l’ús recreatiu, per la qual cosa només podran disposar i portar amb si marihuana aquelles persones que tinguin un carnet de pacient expedit per les autoritats públiques de l’estat, a la qual podran accedir des de juliol de 2021. Les autoritats també hauran d’atorgar llicències als productors, que fins al moment era il·legal, i a més formalitzar i regular els dispensaris i centres de tractament, per la qual cosa no es preveu que es pugui vendre regularment fins a finals de l’any que ve. La Iniciativa 65 també inclou el llistat de 22 malalties o condicions mèdiques per a les quals es podrà usar el cànnabis amb ús medicinal, entre les quals es troben el càncer, l’epilèpsia, la distròfia muscular, Parkinson o glaucoma entre altres.

BOLETS I ALTRES DROGUES TAMBÉ LEGALS

L’estat de Oregon ha fet història sent el primer que aprova l’ús la psilocibina, el principal ingredient que es troba en diversos tipus de fongs psicoactius. La Mesura 109, també votada al mateix temps que aquestes eleccions presidencials, ha estat aprovada amb un 56% dels vots. La mesura requereix d’un procés de dos anys perquè les autoritats sanitàries de l’estat desenvolupin la legislació específica, per la qual cosa no es preveu que la legalització sigui fins a inicis de 2023 o fins i tot 2024. Segons el que se sap de la futura regularització, la psilocibina es podrà consumir sota la supervisió i presència de “facilitadors” amb llicència per a això, la qual cosa recorda molt a les preses d’aquesta droga i altres naturals sota la supervisió de la figura del xaman que es poden fer en molts països llatinoamericans, on el consum d’aquest tipus de drogues naturals i ancestrals és part de la seva cultura. La venda d’aquesta mena de substàncies també serà gravada amb un 15% sobre el preu.

Oregon despenalitza la possessió de tot tipus de drogues i canvia les penes de presó per multes de 100 dòlars i l’assistència a una avaluació de salut en un centre de recuperació d’addiccions.

Però a més, l’estat fa història en el món en despenalitzar la possessió de qualsevol tipus de drogues mitjançant el vot aquest dimarts en les urnes de la Mesura 110, inclosa la cocaïna o l’heroïna. El que no significa que ho hagi legalitzat tot, sinó que eliminarà les sancions penals per la possessió de drogues il·legals. Les persones que siguin interceptades amb petites quantitats d’aquestes drogues podran pagar una multa de cent dòlars o assistir a una avaluació de salut en un centre de recuperació d’addiccions. La venda de tot aquest tipus de drogues continuarà sent il·legal.

Tots els ingressos recaptats mitjançant la venda, sumat als estalvis que tindran les administracions penals per la reducció de les penes de presó i de manutenció de presos, es destinarà a la creació d’un programa públic específic i ampli de tractament i recuperació de l’addicció a les drogues.

Notícia redactada per Yago Álvarez Barba el 4 de novembre 2020 per al Salt Diari

Font original: El Salt Diari

Cicle de Webinars UNAD: Joves i intervenció en addiccions sense substància

UNAD analitza les conseqüències de les addiccions sense substància en la joventut.

Primera jornada del cicle de webinars organitzat amb la col·laboració de UNAD Cantàbria i la comissió d’Intervenció.

UNAD, la Xarxa d’Atenció a les Addiccions, organitza aquest dimarts 27, a les 10.00 h., la primera de les jornades del cicle de seminaris online ‘Joves i intervenció en addiccions sense substància’. La sessió se centrarà en com ha evolucionat l’impacte que tenen sobre la joventut pràctiques addictives com les apostes, els videojocs o internet.

La trobada, finançat per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, reunirà en la seva taula inaugural a Rosario Sendino Gómez, subdirectora general de Coordinació de Programes per al Pla Nacional sobre Drogues, Paloma Navas Gutiérrez, directora general de Salut Pública de Cantàbria, Luciano Poyato Roca, president de UNAD, i Alberto Marchante Blanco, vocal de UNAD Cantàbria.

La taula principal de la jornada comptarà amb la participació de José Luis Rabadán Rituerto, metge especialista en addiccions i coordinador de la comissió d’Intervenció de UNAD, Mónica Gómez Peña, doctora en Psicologia i professora especialista en Psicologia Clínica associada a la Universitat de Barcelona, Ana Isabel Estévez Gutiérrez, doctora en Psicologia i professora titular del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments de la Universitat de Deusto. David Villahoz Burgos, integrant de l’Associació ACAT, moderarà aquest espai.

Per a seguir la jornada inscriu-te en aquest enllaç

Descàrrega el programa complet fent clic en la següent imatge:

Notícia publicada per UNAD el 26 d’octubre 2020 en UNAD

Font original: UNAD

Les dones que usen marihuana tenen millors orgasmes i major excitació

Ho diu una recerca de la Universitat de Stanford

Pel que sembla, la marihuana té un efecte positiu en la vida sexual femenina. Segons una recerca del Departament d’Urologia del Stanford University Medical Center, les dones que usen marihuana tenen millors orgasmes i major excitació.

Per a arribar a aquesta conclusió, els investigadors van enquestar a 452 dones que van completar un Índex de Funció Sexual Femenina (FSFI), que és un qüestionari dissenyat per a avaluar l’activitat sexual durant les quatre setmanes anteriors immediates. Les puntuacións més alts en aquest qüestionari indiquen una millor vida sexual.

Després, els experts de Stanford van comparar els resultats del qüestionari amb la freqüència de l’ús de marihuana reportada per cada participant, i van trobar que les usuàries més assídues a aquesta planta psicotròpica van aconseguir millors puntuacions en el FSFI.

El FSFI va qualificar els nivells d’excitació, orgasmes, desig, lubricació, satisfacció i dolor durant el coit de les participants. Els investigadors també van assenyalar que les usuàries més freqüents de marihuana van presentar taxes més baixes de disfunció sexual i menys dolor durant les relacions sexuals.

Un 54.7% de les enquestades tenen entre 30 i 49 anys, i més del 80% estan casades o viuen en parella. Pràcticament un 73% va informar consumir marihuana més de sis vegades per setmana, generalment fumada.

“Els nostres resultats demostren que la freqüència cada vegada major del consum de cànnabis s’associa amb una millor funció sexual i amb una major satisfacció, orgasme i desig sexual”, van escriure els especialistes en l’estudi publicat per la revista Sexual Medicine, i van agregar que el tipus de cànnabis i el mètode de consum no van alterar els resultats.

Els investigadors van explicar que la relaxació que provoca el consum d’aquesta planta pot provocar “una reducció de l’ansietat associada amb una trobada sexual”, per la qual cosa milloraria “les experiències i conduiria a una major satisfacció, orgasme i desig”.

Notícia escrita i publicada per Redacció el 6 d’agost 2020 per a l’Opinió

Font original: L’Opinió

Descàrrega l’article científic original (en anglès) aquí

Nova edició online del curs EPF 2020-21 “Salut, Sexualitat i Drogues” a la UVic

Estudies en la Universitat de Vic i sents interès pels temes de drogues i de sexualitats? Vols ser Agent de Salut EPF i participar en una acció preventiva online? Llavors, aquest curs és per a tu.

T’oferim la formació «Salut, Sexualitat i Drogues» de 25 hores amb l’opció de reconèixer 1 crèdit RAC. Per a això, és obligatòria ho lliura d’un diari reflexiu del curs i l’assistència a un 80% de les classes per a poder reconèixer el crèdit RAC.

Comencem el dimarts 27 d’octubre, de 13 a 14.30 hores. És una formació gratuïta per a tot l’alumnat de la UVic i serà en format online, a través de la plataforma Zoom.

Envia la teva inscripció per a reservar la teva plaça aquí!

Si tens algun dubte, escriu-nos a epf.uvic@fsyc.org

PROGRAMA

Dilluns i dimarts, via online

Horari: 13h a 14.30 hores

Continguts

Durada

Data

Presentació del curs i resolució de dubtes 1h 30 min. 27 octubre
Prevenció i Drogues:

–          Que vol dir fer prevenció?

–          Repàs de les diferents substàncies i definicions

–          Consum en temps de pandèmia

1h 30 min. 2 novembre
1h 30 min. 3  novembre
Sexualitats Saludables:

–          De que parlem quan parlem de sexualitats? Explicació dels diferents conceptes que engloba

–          Sexualitats diverses

–          Relacions en temps de pandèmia

1h 30 min. 9 novembre
1h 30 min. 10  novembre
Mites sobre la igualtat entre homes i dones. Impartit per Projecte Malva 2 hores 16  novembre
Màrqueting social i habilitats comunicatives 1h 30 min. 17  novembre
Treball acció preventiva en línia 1h 30 min. 23  novembre
1h 30 min. 24  novembre
Presentació grups acció preventiva en línia 1h 30 min. 30 novembre
Presentació grups acció preventiva en línia 1h 30 min. 1 desembre

 

Nova edició online del curs EPF 2020-21 “Salut i Drogues des de la Prevenció i Reducció de Riscos” a la Universitat Jaume I

Es busca estudiantat universitari amb ganes de participar en un projecte de reducció de riscos en espais universitaris i d’oci nocturn.

T’agradaria rebre informació gratüita sobre l’ús de les drogues i la reducció de riscos? Reserva la teva plaça!

Inscriu-te a la nostra formació “Salut i drogues des de la prevenció i reducció de riscos” per a ser Agent de Salut EPF.

Esta formació té una durada de 25 hores i el reconeixement de 1 crèdits de lliure elecció. És obligatori l’entrega d’u diari reflexiu com a treball final per poder reconèixer el crèdit

Les classes comencen el dia dimarts 20 d’octubre fins al 1er de desembre, tots dos inclosos.

El curs s’impartirà via online, a través de la plataforma Zoom. L’horari està per confirmar

Per inscriure’t i reservar la teva plaça fes clic aquí

Si vols més informació, no dubtis a escriure’ns a prev.comvalenciana@gmail.com

Més de 14.500 persones van iniciar tractament l’any passat per addicció a les drogues, prop de la meitat a causa de l’alcohol

Des de fa més de vint anys, el consum d’alcohol continua provocant la majoria de les demandes de tractament per drogodependències a Catalunya. Així ho indiquen les darreres dades, corresponents a l’any 2019, del Sistema d’Informació sobre Drogodependències (SIDC), que gestiona la Sub-direcció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT).

Segons l’informe publicat amb dades de l’any 2019, a Catalunya es van iniciar un total de 14.528 tractaments per abús o dependència de les drogues en el total de 63 Centres d’Atenció i Seguiment a les drogodependències (CAS), una xifra lleugerament superior a la d’anys anteriors. A més de l’activitat dels serveis especialitzats, aquest informe de 2019 del SIDC presenta indicadors indirectes relacionats amb el consum problemàtic de drogues i les seves conseqüències.

L’alcohol, amb un 42,2% (6.130 casos), es manté com la droga amb més inicis de tractament. A més, és la droga que origina més urgències hospitalàries, amb més del 55% del total causades per substàncies psicoactives. Cal destacar l’important impacte del consum d’alcohol entre les persones joves: un 7% d’aquestes urgències són en menors d’edat i, segons l’enquesta ESTUDES 2018 (1), quasi un de cada tres joves d’entre 14 i 18 anys afirmava haver presentat, en els darrers 30 dies, una intoxicació aguda (31,2% noies i 25,5% nois) i/o haver fet un consum intensiu (2) d’alcohol (35,5% noies i 32,5% nois).

En les dades d’aquesta enquesta s’observa una clara associació entre consums problemàtics d’alcohol (consum intensiu i/o intoxicació en els darrers 30 dies i fer botellón) amb conductes problemàtiques entre els joves (conductes violentes, relacions sexuals sense preservatiu, no recordar accions de la nit anterior, discussions amb la família…).

La segona droga que té més inicis de tractament als serveis especialitzats d’atenció a les drogodependències és la cocaïna, amb gairebé el 24,7% (3.582 casos), mantenint una tendència a l’alça en els darrers quatre anys que la situa amb valors lleugerament inferiors al pic de mitjans de la dècada passada. Tot i això, al 2019 només un 40,2% d’aquests inicis (1.438 casos) feia tractament per primera vegada, mentre que fa deu anys aquest percentatge era d’un 60% (uns 2.267 casos).

D’altra banda, altres indicadors assenyalen un probable augment del consum i abús de cocaïna els darrers anys, com és l’increment al 2019 d’un 14% del total d’urgències hospitalàries per consum de cocaïna respecte al 2018, o el fet que la cocaïna sigui la segona droga il·legal més decomissada, segons dades facilitades per l’Àrea Central d’Anàlisi de la Criminalitat de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra (PG-ME), dades que indiquen també la disponibilitat al mercat d’aquesta substància.

La tendència a l’alça en el consum es manifestava també en l’enquesta EDADES 2017 (3), on un percentatge més elevat, respecte el 2015, de la població de 15 a 64 anys afirmava que havia consumit cocaïna els dotze darrers mesos (2,9% front el 2,5% del 2015) i en els darrers 30 dies (1,8% front l’1% del 2015).

En els darrers dos anys el cànnabis ha augmentant la demanda de tractament als CAS, i se situa a nivells similars als de 2015. Amb 2.045 casos, és la tercera droga en demandes d’inici de tractament, amb un 14,1% del total.

Pel que fa a l’heroïna, les peticions de tractament estan estabilitzades des d’inicis dels anys 2000, situant-se en un 10,5% (1.521 casos) de les sol·licituds. Al 2019 només un 13,6% (207 casos) iniciava tractament per primera vegada, el que explica la baixa incidència de noves demandes.

Finalment, el tabac representa un 3,6% (520 casos) dels inicis de tractament en els  serveis especialitzats d’atenció a les drogodependències, però cal tenir en compte que la majoria de tractaments del tabaquisme es realitzen des de l’atenció primària.

Demandes de tractament per gènere i edat

Si s’analitzen les dades en homes i dones per separat, s’observa igualment que l’alcohol és la substància amb més inicis de tractament en ambdós sexes (48,4% en el cas de les dones i 40,3% en el dels homes), seguit per la cocaïna (18,3% les dones i 26,6% els homes).

Pel què fa a les proporcions entre sexes, en el total d’inicis de tractament hi ha un percentatge major d’homes que de dones (3 de cada 4 inicis són d’homes). Aquesta majoria d’homes es manté quan s’analitzen les drogues per separat, excepte en el cas del tabac, on la proporcionalitat està molt igualada. Pel què fa a l’heroïna i la cocaïna, la proporció dona/home està més descompensada, ja que arriba a ser d’entre 1 o 2 dones per cada 8 o 9 homes.

Aquesta distribució entre sexes reflecteix el fet que les dones tendeixen a igualar els homes en el consum de drogues legals (alcohol i tabac) o aquelles amb menor rebuig social (cànnabis), fet que també es troba en les enquestes poblacionals i escolars.

Quant a l’edat mitjana de sol·licitud de tractament, varia segons la droga principal. El cànnabis és la droga per la qual la gent més jove fa inicis de tractament (29 anys, tant en dones com en homes), mentre que les drogues per les quals es demana un tractament amb una edat més avançada són el tabac (52 anys en dones i 53 en homes) i l’alcohol (48 en dones i 47 en homes).

Cal tenir en compte que quasi un 60% del total de persones que inicien tractament tenen entre 31 i 50 anys. La franja de 41 a 60 anys representa un 44%.

Un dels programes més importants per l’addicció a l’heroïna és el tractament mèdic amb agonistes opiacis A finals del 2019 hi havia més de 8.000 persones rebent aquest tractament (majoritàriament amb metadona), una quantitat que es correspon amb una molt bona cobertura.

Atenció als serveis de reducció de danys

Durant l’any 2019 es van atendre 6.729 usuaris als 18 serveis de reducció de danys (SRD), on s’atén a persones que encara no volen, o no poden, iniciar un tractament per la seva addicció. Aquesta xifra posa de manifest l’accessibilitat i l’alta usabilitat d’aquests serveis, sobretot si s’ubiquen en zones de tràfic i consum, com es veu en els serveis situats en aquestes àrees.

El perfil de les persones usuàries d’aquests serveis revela que són bàsicament consumidores d’heroïna i/o cocaïna, majoritàriament per via parenteral. El percentatge d’homes arriba al 90% i més del 50% són estrangers (39% europeus). Moltes d’aquestes persones tenen una situació social precària i, per tant, són altament vulnerables i en situació de risc: un 40% no tenen un allotjament estable (un 30% estan sense llar), un 40% no estan empadronats i un 35% no tenen targeta sanitària.

D’altra banda, 3.561 persones van anar a les 14 sales de consum supervisat que actualment té Catalunya, a fer un total de 183.815 consums que, si no fos per l’existència d’aquests serveis, s’haurien realitzat en espais públics. Aquest consums són higiènics i segurs, i fan possible prevenir infeccions greus (com la infecció pel VIH i les hepatitis), així com evitar morts per sobredosi. De fet, l’any 2019 es van produir 224 sobredosis en sales de consum supervisat, deu més que l’any anterior, però cap d’elles va resultar mortal.

La prevenció d’infeccions greus, com el VIH i les hepatitis, en persones que s’injecten drogues depèn en gran mesura d’una bona distribució de material d’injecció higiènica. En aquest sentit, l’any 2019 es van distribuir més d’1 milió de xeringues estèrils a través de 660 punts d’accés a aquest material.

Informació i conscienciació a Canal Drogues

El web temàtic del Canal Drogues (http://drogues.gencat.cat) recull materials d’informació i conscienciació adreçats a la població general, i proporciona informació relativa als centres i programes de tractament que existeixen a Catalunya.

El Canal, gestionat per la Sub-direcció General de Drogodependències de l’ASPCAT,  és un dels webs temàtics del Canal Salut més visitats. És el resultat de l’esforç realitzat per professionals de l’àmbit de les drogues a Catalunya, tant públics com d’associacions i entitats col·laboradores. Recull tots els aspectes relacionats amb les drogues i esdevé un instrument de relació tant amb la ciutadania com amb els  professionals del sector.

(1) ESTUDES 2018: Informe dels resultats per a Catalunya de l’Enquesta estatal sobre l’ús de drogues a l’ensenyament secundari (ESTUDES) 2018. Sub-direcció General de Drogodependències. ASPCAT – PNSD.
(2) Consum intensiu: Consum de cinc begudes alcohòliques o més, en el cas dels homes, i de quatre begudes alcohòliques o més, en el cas de les dones, en la mateixa ocasió (s’entén per consumir en la mateixa ocasió prendre-les d’una manera seguida o en un interval aproximat de dues hores).
(3) EDADES 2017: Informe dels resultats per a Catalunya de l’Enquesta domiciliària sobre alcohol i drogues a Espanya (EDADES) 2017. Sub-direcció General de Drogodependències. ASPCAT – PNSD.

Descàrrega l’informe complet aquí

Article publicat per Gencat el 6 d’agost 2020
Font original: Gencat