Cànnabis: alternativa o negoci?

Més enllà del clàssic porro, sabem que el cànnabis, el que coneixem com a marihuana, té propietats terapèutiques amb menys efectes adversos que molts medicaments. Però, per a què serveix realment? Com pot utilitzar-se? És realment una alternativa per a totes?

Il·lustració de Senyora Milton

Verónica té ansietat i insomni. Després d’un llarg període de temps de tractaments farmacològics ineficaços o perjudicials per a la seva situació, va decidir pal·liar els símptomes de les seves malalties fent ús del cànnabis. Verónica, així com altres persones que pateixen patologies com la fibromiàlgia, l’endometriosi o la malaltia de Chron, que impliquen grans dolors físics crònics, portava temps anhelant trobar una alternativa als medicaments convencionals. Els efectes adversos d’aquests li generaven quasi més malestars que els que tenia. Alguns com la morfina, utilitzats per a suavitzar dolors insuportables, són addictius i danyen altres òrgans com l’estómac.

Verónica consumeix la planta Cànnabis Sativa L directament, la fuma. Moltes altres persones consumeixen un sol tipus de cannabinoide, com el CBD, a través de productes com a olis o pomades als quals se’ls ha afegit aquest component i que ja es venen fins i tot per Amazon.

Comencem pel principi. De quina planta estem parlant? De quines propietats i usos? Cànnabis Sativa L és el nom oficial de la planta del cànnabis. El que es coneix comunament com a marihuana. També se l’anomena com a “cànem”. D’aquesta planta surten desenes de derivats diferents (CBD, CBG, THC, CBC, CBL…). L’especialista en cànnabis del laboratori AnandaLab Analytics Lab, Patricio Rodríguez de Sòria, explica què és, sota el seu punt de vista, el que tenen la planta i el cos humà que, quan s’ajunten, es complementen positivament: “La planta té unes substàncies que es diuen fitocannabinoides. De les 350.000 varietats de plantes que hi ha en el planeta, que funcionen aproximadament amb uns 2.000 tipus de substàncies diferents cadascuna, solament la planta Cànnabis Sativa L té unes substàncies per a les quals resulta que el cos humà té uns receptors específics”. Per què ocorre això? No és que “estiguem dissenyats/des per a gaudir dels plaers de l’embadaliment que produeixen aquests fitocannabinoides, sinó que existeixen dins del nostre organisme uns neurotransmissors que, casualment, tenen la mateixa estructura química”, compte l’expert. Aquestes substàncies que tenim en el cos es diuen endocannabinoides i, juntament amb els receptors, formen el sistema endocannabinoide. El que fa la planta quan la consumim, segons compte Rodríguez, és “suplantar aquest sistema que naturalment tenim”.

El nostre sistema nerviós funciona amb dos tipus d’ordres: d’activació i d’inhibició. Ho exemplifica l’especialista: “Quan el nostre cervell diu ‘doblega el braç’, hi ha una ordre de doblegar el braç (activació) i una altra de ‘ja està el braç doblegat, no continuïs fent força’ (inhibició)”. Els endocannabinoides són els principals neurotransmissors inhibidors del nostre cos. El cànnabis el que fa és “exactament el mateix que fa el nostre sistema endocannabinoide i afecta únicament a les cèl·lules que tenen receptors específics per a aquests productes. No com la resta de les substàncies estupefaents que afecten i pertorben tots els processos metabòlics allà on vagi”, remarca.

Segons la Fundació CANNA, dedicada a la recerca sobre el cànnabis, en els últims anys ha crescut l’interès per la recerca d’aquest compost “degut al descobriment de propietats antiinflamatòries, antioxidants, ansiolítics i efectes neuroprotectors”, la qual cosa ho fa “molt atractiu per al tractament de condicions produïdes per inflamació i estrès oxidatiu”. S’utilitza per a l’epilèpsia, per a malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, el Parkinson o l’esclerosi múltiple, per a l’ansietat, l’autisme, per a malalties inflamatòries cròniques com la malaltia de Chron, per a l’acompanyament de la quimioteràpia. Així ho reflecteix l’equip de recerca de la Fundació CANNA. Així i tot, Rodríguez de Sòria adverteix que, encara que té “uns certs efectes terapèutics, no és cap miracle”, perquè cal tenir en compte que “cada ésser humà té una disposició i una concentració específica d’aquests receptors, és a dir, a cada persona el consum de fitocannabinoides li senti de manera diferent”, i que no es pot perdre de vista que “això és una ajuda per a pal·liar uns certs símptomes, no més”. No cura.

I, serveix de la mateixa manera tant si s’utilitzen cannabinoides concrets com si es consumeix la planta sencera? Segons explica Patricio Rodríguez, “el doctor Manuel Guzmán Pastor, de la Universitat Complutense de Madrid, segurament el científic espanyol més expert sobre el tema, va establir fa temps que l’efecte més terapèutic es dóna amb el total dels cannabinoides, la qual cosa ell va denominar el full spectrum. La combinació i modulació de tots ells és el que produeix el major efecte terapèutic”. El que succeeix és que aquest full spectrum conté THC, un d’aquests desenes de derivats de la planta Cànnabis Sativa L que, per ser “el responsable potser dels efectes més psicodèlics”, és a dir, el cannabinoide que fa que el consum de la planta tingui efectes psicoactius -que col·loqui-, “és una substància prohibida per la Convenció de Ginebra, per les lleis espanyoles i per les polítiques de drogues”, diu. “Si el THC fos legal, entenc que no hi hauria discussió i que seria oli amb tots els cannabinoides el que es proposaria com a teràpia”, afegeix Rodríguez. D’acord, i, com es passa de la planta a aquest oli o aquesta pomada? Els components s’extreuen de la planta i es converteixen en compostos químics a través d’un procés de sintetització, “o el que es denomina tècnicament, un principi actiu per a la indústria farmacèutica (API)”, expliquen des de la Fundació CANNA. A partir d’aquí, es pot utilitzar com a element en diferents composicions.

El negoci del CBD

Algunes empreses han vist en aquesta necessitat de trobar alternatives més naturals per a alleujar les malalties quotidianes i els símptomes d’algunes malalties, desateses institucionalment i que són un nínxol de mercat, per la qual cosa cada vegada més persones se sumen al carro de la comercialització de productes cannàbics. Sobretot de productes amb CBD. Empreses com The Beemine Lab, Yuyocalm o Sativida, per exemple, dissenyen, creen i venen olis ingeribles, tòpics i cremes amb CBD, encara que en la legislació espanyola troben algunes traves. Christina Schwertschlag, encarregada de la recerca i el disseny de productes de The Beemine Lab, comenta que no poden posar explícitament, ni suggerir, en les seves etiquetes que el producte pot ser ingerit. Han de vendre-ho com a cosmètic. Patricio Rodríguez comenta que la falta de regulació provoca que s’estiguin venent en internet multitud de productes amb poques garanties: “Ningú et garanteix que aquest oli sigui, efectivament, del 5, del 10 o del 20 per cent de CBD. Cal encreuar els dits i pensar que, en el pitjor dels casos, el producte és innocu”. Fins que no es reguli, explica, la fiabilitat dels productes és dubtosa.

El CBD s’està comercialitzant a la Unió Europea (UE) des de fa temps, es pot trobar fins i tot en Amazon. Només quan algun organisme encarregat del consum d’algun país de la UE descobreix un perill per a la salut (per exemple, “el 18 d’abril de 2019 Espanya va realitzar una notificació de productes com a galetes i xocolates procedents dels Països Baixos per contenir derivats de cànnabis no autoritzats, arran d’una inspecció de la Policia Local i de la Unitat d’Estupefaents de la Comissaria de la Policia Nacional”, segons recorda la Fundació CANNA), procedeix a retirar el producte, obre una recerca sobre el mateix i implica la resta de països membres perquè facin el propi en els seus territoris. Se que tracta d’una “depuració selectiva a partir d’un sistema basat en la denúncia o delació”, compte la Fundació CANNA. Miguel Torres és advocat i professor de Dret Internacional en la Universitat de Barcelona. Explica que molta gent té una idea equivocada sobre la legalitat del cànem del qual s’extreu el CBD: “Es partia de la base que el cànem amb menys de 0,2 per cent de THC és sempre legal. No és correcte. El cànem amb menys de 0,2 per cent de THC només es pot conrear sense permís si es destina a usos industrials, que només són la producció de fibra i de llavors. Les flors del cànem, encara que tinguin menys de 0,2 per cent de THC, es consideren sempre estupefaents” i tant el cultiu com l’extracció a Espanya estan subjectes a l’autorització de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).

Actualment, segons la Fundació CANNA, la AEMPS ha concedit autorització a cinc empreses a Espanya per al cultiu de cànnabis amb finalitats de recerca, i una sola autorització per a la producció de derivats d’extraccions de cànnabis. “Com el cànnabis medicinal no està regulat -exposen-, el cultiu de cànnabis o la producció de derivats per a la seva comercialització sol es permet en cas d’exportació a una empresa degudament autoritzada al seu país d’origen”. L’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN) publicava al març de 2019 una nota informativa que especificava que “l’empresa que desitgi comercialitzar aquestes parts de la planta Cànnabis sativa L (flors, fulles i tiges), extractes i cannabinoides, en l’àmbit alimentari, haurà de presentar una sol·licitud a la Comissió Europea conforme al que s’estableix en el reglament sobre els nous aliments”. En qualsevol cas, només les vitamines i minerals poden reconèixer-se com a complements alimentaris, no les plantes, de manera que no resulta legalment possible registrar a Espanya un complement alimentós fet a base de cànem. Però existeix una escletxa de possibilitat, un buit legal, que és a la qual s’acullen empreses que comercialitzen productes amb CBD a Espanya: “En cas que el producte estigui elaborat i hagi estat posat legalment en el mercat d’un país de la Unió Europea, en virtut del principi de reconeixement mutu, les autoritats espanyoles no poden oposar-se a la comercialització d’un suplement alimentós elaborat amb cànem a la UE”, expliquen des de la Fundació CANNA. En The Beemine Lab, a partir d’aquí, el que fan és comprar el CBD ja extret i sintetitzat a Suïssa, elaborar els seus productes amb una empresa cosmètica i vendre-ho aquí, en l’Estat espanyol.

Christina Schwertschlag, que és natural de Boston (els Estats Units), sempre té l’ull posat en com el seu país d’origen està, des de fa uns anys, obrint la porta a la permissivitat sobre els cannabinoides. Recorda que “és curiós perquè van ser els primers a prohibir-ho. Fa uns 120 anys tu compraves una tònica de Cànnabis Sativa L en la teva farmàcia”. “El cànnabis sempre s’ha usat -diu-, però va arribar algú i va dir que no, que les drogues són dolentes i que a partir de llavors l’herba anava a ser igual que l’heroïna”. I l’estigma ha inundat tot el que envolta al cànnabis. Però la planta és molt rica. Schwertschlag troba a faltar, també com a consumidora, més estudi clínic i més informació, perquè es pugui “ser un consumidor conscient del que es pren, responsable i amb capacitat d’elecció”. “Espero que es legalitzin de manera medicinal tots els cannabinoides, no sols el CBD, i que les persones puguin tenir la llibertat de decidir si per al dolor que li provoca el tractament del càncer prefereix fumar-se un peta i que no li criminalitzin per això”, sentència.

Per a unes poques

La revista Forbes explicava en 2017 que les dones són “més propenses que els homes a usar CBD” i que tendeixen a abandonar la “medicina tradicional” després de provar-ho. També resumia que les raons més comunes per les quals les persones usen CBD, segons una enquesta, van anar “per a tractar l’insomni, la depressió, l’ansietat i el dolor en les articulacions”, segons el doctor Perry Solomon, de HelloMD, una comunitat online que reuneix personal mèdic i pacients relacionats amb cànnabis. “El 42 per cent dels usuaris de CBD van dir que havien deixat d’usar medicaments tradicionals com els analgèsics Tylenol o medicaments receptats com Vicodin i havien canviat a usar cànnabis en el seu lloc. El 80 per cent va dir que va trobar que els productes eren ‘molt o extremadament eficaços’”. El diari El País, com Forbes, també va voler parlar en 2019 sobre el negoci del CBD. A l’agost de 2019 s’esperava que, per a finals d’aquest any, “el mercat europeu del CBD tingués un valor de 376 milions, un augment del 30,82 per cent” respecte a l’exercici anterior. Sembla que hi ha buit. Així ho explica Christina Schwertschlag en clau d’humor.

Sembla que, malgrat l’estigma i de la falta d’informes precisos, els cannabinoides en general, i el CBD en particular, tal com el reflecteixen persones que els consumeixen, són útils i podrien constituir-se com tota una alternativa a molts medicaments per al dolor produïts i comercialitzats per grans farmacèutiques. Algunes dones ho consideren un aliat, ja que han trobat en el cànnabis un alleujament als seus dolors menstruals, a l’ansietat o als dolors derivats de malalties que els afecten majoritàriament, com la fibromiàlgia. Però sorgeix una trava més, una qüestió insalvable: l’accessibilitat. Qui pot ser una consumidora conscient amb capacitat de triar com tractar les seves malalties quan un pot de 10 mil·lilitres de CBD costa entre 89 i 197 euros? L’especialista en cànnabis Patricio Rodríguez comenta que “es podrien vendre a menys de cinc euros”, fins i tot, però la falta de regulació, opina Rodríguez, provoca que les empreses puguin establir els preus que considerin. Llavors, com podria ser una alternativa consumir cannabinoides si la majoria social no pot permetre-li-ho? Té sentit que un moviment que sorgeix per a oferir alternatives i millorar la qualitat de vida al marge dels límits del sistema col·loqui a la salut i el bon viure, de nou, en un lloc de privilegi? Al marge del negoci que ha emergit darrere de les propietats terapèutiques del cànem, hi ha associacions i col·lectius presents en els barris que promouen una producció i consum més autònom dels cannabinoides. En Growbarato.net, per exemple, posen a la disposició del públic guies sobre com conrear varietats de la planta amb alt contingut en CBD i molt baix o nul en THC, aquelles que, com diuen, “tothom pugui consumir, sense risc de sofrir cap mena d’efecte psicoactiu”. També es poden trobar en el seu blog receptes per a que, a partir del cultiu de la planta, elaborar olis cannàbics casolans. “Jo recomano en totes les meves xerrades que, abans de recórrer a aquests productes, recorris a les flors de Cànnabis Sativa. És un producte natural, porta el full spectrum, i hi ha un munt de varietats en les quals els nivells de THC són molt baixos o pràcticament nuls i els nivells de CBD són acceptables. És molt millor consumir flors naturals que concentrats o extractes que, insisteixo, fins que no hi hagi regulació, la garantia és zero”, conclou Patricio Rodríguez.

Article escrit per Andrea Liba el 15 d’abril de 2020 per a Pikara Magazine

Font original: Pikara Magazine

La canço de La Fumera

Nova campanya dissenyada per les noves i nou Agents de Salut EPF de la Universitat de Barcelona per a aquest divendres: la cançó de La Fumera.

Les estudiants de Psicologia de la UB, Jan Corbella, Sira de Pau,Melissa Rodríguez i Mireia Ruiz, arran de les pràctiques del curs “Salut, Drogues i Sexualitat Saludable” del projecte En Plenes Facultats de la Fundació Salut i Comunitat van escollir llançar una campanya de prevenció i reducció de riscos associada al consum de drogues, i per aquesta fita han decidit crear un videoclip amb una cançó que informa sobre la gestió del plaer i dels riscos que comporta, concretament, el consum del tabac i del cànnabis.

Han triat fer la campanya sobre aquestes substàncies per ser de les
més consumides i a les quals gran part de la població jove està exposada, així que, segons les seves paraules:

“Pensem que a molta gent li resultarà d’interès i benefici tenir més coneixement sobre el seu consum”.

L’objectiu principal d’aquesta cançó, lluny de difondre por, és informar a les persones que puguin estar en contacte amb el tabac i el cànnabis perquè, si decideixen consumir o ja ho fan, ho facin amb coneixement de causa i amb el menor risc possible.

Escolta la canço “La Fumera” aquí

Fes clic en la imatge i escolta la cançó

Esperem que us agradi!

Des del EMCDDA: Persones que usen drogues i Covid-19

És una realitat que les persones que usen drogues no només s’enfronten als mateixos riscos que la població general, sinó que també han de bregar amb riscos adicionals, ja que, entre altres coses, no compten amb les mateixes possibilitats d’acció davant la pandèmia de la COVID -19. Per això, tant les persones usuàries com professionals, han de conèixer les mesures adequades per reduir el seu risc d’infecció.

Així, l’EMCDDA (Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies) ha publicat avui un document en el qual parla sobre les implicacions que té la pandèmia del virus SARS-CoV-2 en l’ús de drogues, amb l’objectiu de ressaltar els riscos emergents relacionats amb aquesta malaltia, tant per a les persones que les fan servir com per als que presten serveis relacionats. A més, l’entitat europea, encoratja als programes i professionals en matèria de drogues a la planificació, revisió i adaptació d’intervencions farmacèutiques de primera línia i especialitzades.

Doncs, quins són els riscos particulars per a les persones que usen drogues durant la pandèmia de COVID-19?

Per esmentar alguns exemples, la població consumidora d’opiacis que envelleix al continent europeu, és particularment vulnerable a causa del seu alt nivell de problemes de salut i factors d’estil de vida preexistents. L’ús recreatiu de drogues sovint es porta a terme en entorns en els quals les persones s’ajunten i pot existir un consum compartit de drogues. A més, l’estigmatització i la marginació que comporta el consum de drogues poden, no només contribuir a l’augment de el risc, sinó que també crea barreres per a promoció de la reducció de riscos.

Per altra banda, segons planteja l’EMDDA en el document, «les condicions mèdiques cròniques subjacents estan associades amb algunes formes de consum de drogues i augmenten el risc de desenvolupar malalties greus».

Exemples d’això inclouen:

  • Alta prevalença de malalties pulmonars obstructives cròniques (MPOC) i l’asma entre persones que es troben en tractament de drogues, o que facin ús de drogues via fumada com l’heroïna o crac es consideren factors agreujants (Palmer et al. , 2012)
  • També hi ha una alta incidència de malalties cardiovasculars entre persones usuàries de drogues per via parenteral i les persones que fan servir cocaïna (Thylstrup et al., 2015) (Schwartz et al., 2010)
  • La metamfetamina constreny els vasos sanguinis, que pot contribuir al dany pulmonar, i hi ha evidència que l’ús indegut d’opioides pot interferir amb el sistema immunitari (Sacerdot, 2006)
  • La prevalença de VIH, infeccions d’hepatitis viral i càncers de fetge, que condueixen a sistemes immunes debilitats, és més alta entre les persones que s’injecten drogues.
  • El consum de tabac i la dependència de la nicotina són comuns entre alguns grups de persones que usen drogues, poden augmentar els seus riscos d’experimentar resultats més negatius.

Els riscos addicionals als quals poden estar exposats com són alguns dels comportaments associats amb l’ús de drogues i als entorns en què té lloc aquest ús, requereixen el desenvolupament d’estratègies d’avaluació i mitigació.

1. Compartir material per consum de drogues pot augmentar el risc d’infecció

Si bé compartir material d’injecció augmenta el risc d’infecció amb virus transmesos per la sang, com el VIH i l’hepatitis viral B i C, compartir equips d’inhalació, vapeo, tabaquisme o injecció pot augmentar el risc d’infecció i jugar un paper en la propagació del virus.

El virus que causa COVID-19 es propaga entre el contacte proper de persona a persona i a través de gotes respiratòries produïdes quan una persona afectada tus o esternuda. A més, el virus pot sobreviure durant llargs períodes de temps en algunes superfícies.

Mentre que els missatges de reducció de danys generalment se centren en els riscos associats amb la injecció, sovint es presta menys atenció a altres vies d’administració. El brot de COVID-19 pot presentar riscos addicionals que actualment no són àmpliament reconeguts, per exemple, compartir material de cànnabis, cigarrets, dispositius d’inhalació o vapeo o parafernàlia de drogues.

2. Els ambients concorreguts augmenten el risc d’exposició a COVID-19

D’altra banda, el document també ens parla de què les característiques d’alguns dels entorns freqüentats per persones que usen drogues poden augmentar el seu risc d’exposició al COVID-19, ja que, generalment, aquests comportaments es donen en llocs concorreguts, ja siguin centres de tractament de drogues, els serveis de baix llindar i / o els serveis de suport social. Això pot ser mitigat gràcies al distanciament social, seguint les pautes de seguretat establertes o altres mesures per reduir l’ús o l’accés a entorns d’alt risc.

Les persones usuàries de drogues que no tenen accés a un habitatge no tenen altra alternativa que passar temps en espais públics de manera que l’accés a recursos d’higiene i / o atenció mèdica és inexistent o resulta molt difícil. Per això, l’EMCDDA convida al fet que les necessitats de les persones usuàries de drogues siguin abordades amb urgència.

A més, és probable que la gestió de riscos de transmissió de COVID-19 sigui particularment difícil a les presons, ja que d’una banda, la prevalença de consum de drogues i les malalties infeccioses és alta en aquests espais i generalment són entorns tancats, amuntegats, amb infraestructura deficient i un diagnòstic retardat (Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties i Centre Europeu de Monitoratge de Drogues i Addiccions a les Drogues, 2018).

3. Riscos d’interrupció en l’accés als serveis de reducció de danys, material higiènic i medicaments.

Amb aquesta pandèmia, la continuïtat de l’atenció per a les persones que usen drogues es pot veure compromesa davant l’escassetat de personal, la interrupció i el tancament del servei, «l’auto aïllament» i les restriccions imposades a la lliure circulació.

En aquest context, la planificació de contingència i continuïtat és essencial. Els serveis de medicaments, especialment els petits, finançats localment i administrats per ONG que operen juntament amb les estructures formals dels sistemes de salut pública, poden ser particularment vulnerables i no tenir accés als recursos addicionals necessaris per garantir la continuïtat de l’atenció.

En l’apartat final del document, l’Observatori lliura una sèrie de mesures preventives que ajuden a continuar amb el treball d’atenció que ofereixen els serveis eficaços de drogues durant la pandèmia, com:

  • Dotar i garantir mesures de protecció personal i col·lectiva a través de la higiene, tant personal com de l’espai i infraestructura.
  • Desenvolupar estratègies de comunicació efectives sobre les mesures preventives per a la propagació de virus.
  • Garantir la continuïtat dels serveis adreçats per a població usuària de drogues.

Si vols conèixer tots els detalls de la versió anglesa, pots accedir aquí.

Notícia adaptada i redactada per En Plenes Facultats el 26 de març 2020

COVID-19 i VIH

EL QUE LES PERSONES QUE VIUEN AMB VIH HAN DE SABER SOBRE EL VIH I COVID-19

Aquests són temps difícils per a tothom. ONUSIDA insta la gent a actuar amb amabilitat, no amb estigma i discriminació – les persones afectades per COVID-19 són part de la solució i han de ser recolzades.

Els governs han de respectar els drets humans i la dignitat de les persones afectades per COVID-19. L’experiència adquirida amb l’epidèmia de VIH pot aplicar-se a la lluita contra el COVID-19. Igual que en la resposta a la SIDA, els governs han de treballar amb les comunitats per trobar solucions locals. Les poblacions clau no han de ser les més afectades per l’augment de l’estigma i la discriminació com a resultat de la pandèmia de COVID-19.

Sabem que el COVID-19 és una malaltia greu que afectarà molt aviat als països amb major càrrega de VIH. Tothom, incloses les persones que viuen amb el VIH, haurien de prendre les precaucions recomanades per reduir l’exposició a COVID-19:

  • Rentament de mans regular i minuciós amb aigua i sabó o fregant-les amb un desinfectant a base d’alcohol.
  • Mantenir almenys 1 metre de distància entre vostè i qualsevol persona que estossegui o esternudi.
  • Evitar tocar-se els ulls, el nas i la boca.
  • Assegurar que vostè i les persones que l’envolten segueixin una bona higiene respiratòria: cobrir-se la boca i el nas amb el colze doblegat o amb un mocador de paper quan estossegui o esternudi i llençar el mocador usat immediatament.
  • Quedis a casa si se sent malament. Si té febre, tos i dificultat per respirar, busqui atenció mèdica i truqui amb antelació. Segueixi les instruccions de la seva autoritat sanitària local.

No obstant això, ONUSIDA reconeix que en molts països, a causa de la debilitat dels sistemes d’atenció en salut, els assentaments informals, l’amuntegament a les ciutats i el transport públic i la manca d’aigua potable i sanejament, els enfocaments actuals d’autoprotecció, distanciament social i contenció poden no ser viables.

COVID-19 i les persones que conviuen amb el VIH

COVID-19 és una malaltia greu i totes les persones que viuen amb el VIH han de prendre totes les mesures preventives recomanades per minimitzar l’exposició i prevenir la infecció pel virus que causa COVID-19. Igual que en la població general, les persones grans que viuen amb el VIH o les persones que viuen amb el VIH amb problemes cardíacs o pulmonars poden tenir un major risc d’infectar-se amb el virus i patir símptomes més greus. Totes les persones que viuen amb el VIH s’han d’adreçar als seus proveïdors d’atenció de la salut per assegurar-se que disposen de reserves adequades de medicaments essencials.

Tot i l’ampliació de tractaments de VIH en els últims anys, 15 milions de persones que viuen amb el VIH no tenen accés a la teràpia antiretroviral, el que pot comprometre el seu sistema immunològic.

El que està fent ONUSIDA

Tot i l’ampliació de tractaments de VIH en els últims anys, 15 milions de persones que viuen amb el VIH no tenen accés a la teràpia antiretroviral, el que pot comprometre el seu sistema immunològic.

ONUSIDA està treballant amb els governs i els associats de la comunitat per:

  • Dur a terme enquestes per avaluar les necessitats d’informació, la medicació disponible i la capacitat d’accés a les xarxes de suport als serveis.
  • Esbrinar si la dispensació multi-mensual de la teràpia antiretroviral s’està aplicant plenament, i si no, identificar com implementar-la.
  • Avaluar la possibilitat d’interrupció dels serveis de VIH i elaborar plans per a l’accés a aquests serveis.

El que recomana ONUSIDA

Els serveis de VIH han de seguir estant disponibles per a les persones que viuen amb el VIH o que corren el risc de contreure’l. Això inclou garantir la disponibilitat de preservatius, teràpia de substitució d’opiacis, agulles i xeringues estèrils, reducció de danys, profilaxi prèvia a l’exposició i proves de VIH.

Per evitar que les persones es quedin sense medicaments i reduir la necessitat d’accedir al sistema de salut, els països haurien de passar a la plena aplicació de la dispensació multi-mensual de tres mesos o més de tractament contra el VIH.

Hi ha d’haver accés als serveis de COVID-19 per a les persones vulnerables, inclòs un enfocament específic per arribar als més marginats i l’eliminació de les barreres financeres, com les taxes d’usuari.

INFOGRAFIA:

Publicat per ONUSIDA el 20 de març 2020

Font original: ONUSIDA

Nova edició 2020 del curs “SALUT, DROGUES I SEXUALITAT SALUDABLE” en la Universitat de Lleida

Es busca estudiantat universitari amb ganes de participar en un projecte de reducció de riscos en espais universitaris i d’oci nocturn

T’agradaria rebre informació gratüita sobre l’ús de les drogues i les sexualitats saludables? Reserva la teva plaça!

Aquest curs s’imparteix conjuntament amb el Programa Nits Q Lleida (Ajuntament de Lleida) i l’Associació Antisida de Lleida.

Nits Q lleida

antisida_lleida

 

 

 

 

 

El curs té una durada de 25 hores i el reconeixement de 1 crèdits de lliure elecció. És obligatori l’entrega d’u diari reflexiu com a treball final per poder reconèixer el crèdit

Les classes comencen el dia Dijous 5 de març de 12 a 14 hores a l’Aula 0.17 Centre Cultures Transfronterer-Cappont.

Per inscriure’t i reservar la teva plaça contacta’ns al correu electrònic promociosalut@paeria.cat o al número 973700631

Si vols més informació, no dubtis a escriure’ns a epf@fsyc.org

PROGRAMA

Part teòrica

Aula 0.17 Centre Cultures Transfronterer – Campus Cappont Dijous de 12 a 14h

Presentació (EPF + Aj) 2 hores 5 març
Drogues (Ajuntament) 2 hores 12 març
Sexualitat (Associació Antisida) 2 hores 19 de març
Sexualitat (Malva) 2 hores 26 març
Drogues (EPF) 2 hores 2 abril
Taller M. Social EPF 2 hores 16 abril
Teatre social (Aula Teatre) 2 hores 23 abril
Treball activitat pràctica 2 hores 30 abril
Pràctiques Universitat amb EPF
Realització acció preventiva 4 hores 7 maig
Pràctiques oci nocturn amb Nits Q Lleida
Realització de 2 sortides 5 hores Dates a concretar
 Elaboració de diari reflexiu obligatori per obtenir el reconeixement del crèdit

Nova edició 2020 del curs “SALUT, DROGUES I SEXUALITAT SALUDABLE” en la Facultat de Geografia, Història i Filosofia, Universitat de Barcelona

  

Ets estudiant de la Facultat de Geografia, Història i Filosofia a la Universitat de Barcelona i t’agradaria formar-te per ser Agent de Salut en temes de drogues sexualitat i gènere?

Tens ganes de liderar campanyes de promoció de la salut en la teva Facultat?

Vine a formar-te amb nosaltres en la promoció de la sexualitat saludable, perspectiva de gènere i reducció de riscos en el consum d’alcohol i altres drogues. Podràs implementar una acció preventiva sobre aquests temes al teu campus universitari.

Si fas aquest curs obtindràs el reconeixement d’1 ECTS i un certificat d’Agent Salut EPF.

A mès, una vegada fet el curs, tindràs l’opció per a formar part del nostre voluntariat d’agents de salut EPF en la Xarxa EPF.

Calendari

4, 6, 11, 13, 18, 20, 25 i 27 de març

1, 3 i 8 de abril

Horari

de 10:00 a 12:00 h

Preu

Gratuït

Lloc de realització

Aula 203, Facultat de Geografia, Història i Filosofia de la Universitat de Barcelona

Inscripcions

Emplena aquest formulari per a reservar la teva plaça.

Places limitades!

Programa 2020

CURS

“SALUT, DROGUES I SEXUALITATS SALUDABLES”

HORARI: dimecres i divendres, 10 a 12 hores, aula 203

Sessions

Durada

Data

Presentació del curs 

2 hores

4 març

Sexualitats saludables

2 hores

6 març

Prevenció i drogues

2 hores

11 març

Sexualitats Saludables amb Sida Studi

2 hores

13 març

Drogues

2 hores

18 març

Mites sobre la igualtat entre homes i dones (Perspectiva de gènere)

2 hores

20 març

Màrqueting social i habilitats comunicatives

2 hores

25 març

Ideació acció preventiva

2 hores

27 març

Elaboració acció preventiva

2 hores

1 abril

Realització acció preventiva

3 hores

3 abril

Avaluació activitat

2 hores

8 abril

Realització de diari reflexiu per tal d’obtenir el reconeixement de crèdits

2 hores

Treball a casa

 

Nova edició 2020 del curs “SALUT, DROGUES I SEXUALITAT SALUDABLE” en la Universitat de Manresa-UVic-UCC

Ets estudiant de la Universitat de Manresa-UVic-UCC i tens interès per temes de drogues i sexualitats?

Vols ser agent de salut i participar en una acció preventiva al teu campus de la Universitat de Manresa-UVic-UCC?

Vine a formar-te amb nosaltres en la promoció de la sexualitat saludable, perspectiva de gènere i reducció de riscos en el consum d’alcohol i altres drogues.

Tindràs la possibilitat de implementar una acció preventiva sobre drogues, sexualidad i perspective de gènere al teu campus universitari o fer-les amb Àngels de Nit, en contextos d’oci nocturn.

Si fas aquest curs obtindràs el reconeixement d’1 ECTS i un certificat d’Agent Salut EPF.

A mès, una vegada fet el curs, tindràs l’opció de formar part del nostre voluntariat d’agents de salut EPF en la Xarxa EPF.

Calendari

25 febrer

3, 10, 17 i 24 març

14, 21 i 28 abril

5 i 12 maig

Sessions pràctiques: 3 hores a escollir entre intervenció en població universitària o en espai d’oci nocturn (dates a concretar).

Horari: de 13:30 a 16:00 h

Lloc: Aula 108, 1a planta edifici FUB1 – Av. Universitària, 4-6 de Manresa

Preu: Gratuït

Per a qualsevol dubte, podeu escriure a: universitatsaludable@umanresa.cat

** Inscripcions obertes fins el 19 de febrer **

Per mès informació i inscripcions, fes clic aquí

Programa del curs:

25 febrer

13.30 a 15.30 h

–       Presentació del curs i dels programes: Universitat Saludable UManresa, Àngels de Nit i EPF
3 març

13.30 a 16 h

–       Sexualitats Saludables
10 març

13.30 a 16 h

–       Sexualitats Saludables
17 març

13.30 a 16 h

–       Prevenció i drogues
24 març

13.30 a 16 h

–       Prevenció i drogues
 Opció 1 : Pràctiques en l’entorn Universitari (EPF)
 14 abril

13.30 a 15.30 h

–       Màrqueting Social i habilitats comunicatives
 21 abril

13.30 a 15.30 h

–       Ideació i creació activitat preventiva
 28 abril

13.30 a 15.30 h

–       Creació activitat preventiva
 5 maig –       Desenvolupament activitat preventiva (3 hores, horari a concertar amb el grup)
Opció 2 : Pràctiques amb Àngels de nit
 FALTA CONFIRMAR
 FALTA CONFIRMAR
 12 maig

13.30 a 15.30 hores

 –       Avaluació conjunta de les activitats i del curs
 Realització

diari reflexiu

 –       Treball a casa

La profilaxi preexposició (PrEP) al VIH ja està disponible a Catalunya

Imatge recuperada des de Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT)

  • El tractament suposa una estratègia de salut pública molt efectiva per a prevenir el VIH en persones amb elevat risc d’infecció

  • L’ús del fàrmac, combinat amb altres mesures de prevenció, està reduint els nous diagnòstics de VIH als sistemes públics de salut que han assumit dispensar-lo

  • Catalunya el finançarà íntegrament, després d’impulsar estudis per analitzar la seva factibilitat i d’afavorir la seva comercialització

El nou tractament per a la prevenció del VIH -l’anomenada profilaxi preexposició (PrEP), començarà a dispensar-se a càrrec del sistema públic català de salut amb la previsió de beneficiar prop de 2.500 persones a Catalunya. Així ho han avançat el secretari de Salut Pública, Joan Guix; el director del Programa de Prevenció, Control i Atenció al VIH, les ITS i les Hepatitis Víriques, Joan Colom; i la directora de l’àrea de Serveis Assistencials del Servei Català de la Salut, Xènia Acebes. Ho han fet en una roda de premsa per explicar les novetats de la inclusió d’aquest fàrmac que s’ha demostrat molt eficaç en la prevenció del VIH en persones amb un risc elevat d’infecció d’aquest virus.

En concret, la PrEP es recomana a homes que tenen sexe amb homes, dones transsexuals, i persones que exerceixen la prostitució sense utilitzar el preservatiu. Es considera que aquest col·lectiu de persones té una incidència de VIH superior a 2 casos per 100 persones l’any. L’únic fàrmac autoritzat per ara com a PrEP és un sol comprimit d’una sola presa diària per via oral, que es tolera bé i no presenta efectes secundaris rellevants.

A nivell individual, la PrEP és gairebé del tot efectiva si es pren com es prescriu, un fet que queda reservat a facultatius del sistema sanitari públic amb experiència en l’àmbit de la infecció per VIH i altres infeccions de transmissió sexual (ITS) i en l’ús d’antiretrovirals. Es preveu una implantació de l’estratègia adaptada a les diferents realitats territorials i apropant-la a les necessitats de la població a qui es dirigeix. En concret, es prescriurà a les unitats d’ITS de Drassanes Express i de BCN Checkpoint, així com a les 19 unitats funcionals de VIH-SIDA que hi ha repartides per arreu de Catalunya: a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, a l’Hospital de Girona Doctor Josep Trueta, a l’Hospital de Viladecans, a l’Hospital de Bellvitge, a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, a l’Hospital Vall d’Hebron, a l’Hospital Clínic de Barcelona, a l’Hospital Mútua de Terrassa, a l’Hospital de Sabadell, a l’Hospital de Vic, a l’Hospital del Mar – Hospital de l’Esperança, a l’Hospital General de Granollers, a l’Hospital Sant Joan de Déu, a l’Hospital Santa Maria, a l’Hospital de Sant Pau, a l’Hospital de Mataró i a l’Hospital de l’Hospitalet – Hospital Moisès Broggi.

A nivell poblacional, combinada amb altres estratègies de prevenció (com el cribratge del VIH i la promoció de l’ús del preservatiu) la PrEP s’ha evidenciat que està contribuint a reduir els nous diagnòstics de VIH, que a Catalunya s’estimen en 600 anuals.

De fet, on s’ha implementat des del sistema públic l’estratègia ha estat més exitosa, entre d’altres raons perquè així es vol reduir el nombre de persones que estan usant la PrEP pel seu compte, adquirint-la per internet malgrat estar prohibit i exposant-se al perill que això comporta en quant al desconeixement de l’origen i la veracitat del fàrmac o a la manca d’un seguiment professional adequat. En aquest sentit, l’estratègia PrEP va més enllà de la prescripció d’un fàrmac, sinó que suposa una intervenció integral que inclou cribratge, diagnòstic i prevenció d’altres ITS, consell assistit per a detectar altres necessitats i derivació a diferents serveis i recursos especialitzats.

Catalunya, impulsora de la PrEP

Des de l’any 2015 Catalunya treballa per la implementació de la PrEP amb grups d’experts per valorar la factibilitat i el monitoratge d’aquesta estratègia. De fet, des de Catalunya es va impulsar l’aprovació de la PrEP i la sol·licitud de la comercialització de la PrEP al Govern de l’Estat espanyol i s’han dut a terme tres estudis sobre la seva efectivitat que han permès tractar més de mig miler de persones que potencialment estaven en risc i entre les quals no s’ha produït cap nou cas d’infecció per VIH.

El finançament de la PrEP va a càrrec íntegrament de la Generalitat de Catalunya i suposarà una inversió aproximada de 840.000 euros.

Notícia escrita i publicada per Salut Publica.Gencat el 8 de novembre 2019.

Font original: SalutPublica.Gencat

Una vuitantena de joves són atesos a urgències cada cap de setmana a Catalunya per intoxicacions alcohòliques

Salut demana als espais d’oci nocturn i organitzadors de festes que promoguin les barres sense alcohol i potenciïn el consum d’aigua

Un joves fan unes cerveses en un bar | Mattias Diesel (Unsplash)

Les urgències d’hospitals o CUAPs atenen de mitjana cada cap de setmana a Catalunya 79 joves menors de 30 anys per intoxicacions alcohòliques. Aquesta és una de les dades que els responsables de Salut han donat a conèixer aquest dijous en el marc de la setmana de sensibilització sobre els riscos de l’alcohol, que vol implicar tota la societat davant el que és un “problema important de salut pública”.

El 7,7% de les persones d’entre 15 i 64 anys reconeix haver-se emborratxat alguna vegada en l’últim mes i entre els adolescents, de 14 a 18 anys, aquesta xifra arriba al 21,1%. La campanya posa el focus aquest any en els organitzadors de festes i festivals i els espais d’oci nocturn per demanar-los que garanteixin més espais segurs i saludables. Entre les propostes, potenciar el consum d’aigua i promoure les barres sense alcohol.

Un de cada quatre joves catalans de 14 a 18 anys (27,4%) ha begut de forma compulsiva en l’últim mes i ha fet el que s’anomena un episodi de binge drinking, ingesta elevada de begudes alcohòliques -cinc en el cas dels homes i quatre en el de les dones- en menys de dues hores.

El percentatge és pràcticament idèntic entre nois (27,5%) i noies (27,3%), segons les últimes dades disponibles, corresponents al 2016. Fa deu anys, el 2006, quasi la meitat dels adolescents (47,1%) havia fet aquest consum intensiu d’alcohol. En aquests episodis en què es beu tant d’alcohol, sovint es consumeixen també altres substàncies, especialment cànnabis.

Pel que fa a la població de 15 a 64 anys, un 11,5% ha fet una ingesta compulsiva d’alcohol, o binge drinking, en l’últim mes. En el cas dels homes és del 15,5% i en el de les dones, el 7,5%. “L’impacte de l’alcohol és molt important”, ha avisat el secretari de Salut Pública, Joan Guix.

Catalunya està molt lligada culturalment al consum d’alcohol i això dificulta advertir-ne els riscos i els efectes adversos. El 8,1% de les persones (11,9% en homes i 4,2% en dones) beuen alcohol cada dia mentre que un 9% (7,4% en homes i 10,6% en dones) es declara abstemi.

El 56,7% de les urgències relacionades amb el consum de substàncies ateses pels serveis hospitalaris de Catalunya van ser a causa de l’alcohol l’any passat. En total es van atendre 9.907 persones, que serien 27 al dia de mitjana. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va atendre 24.602 persones per intoxicacions alcohòliques i el 061 CatSalut Respon va gestionar 31.699 avisos per intoxicació etílica el 2018, un 3,6% més que l’any anterior.

L’alcohol és, de llarg i des de fa anys, la substància que genera més demandes de tractament als Centres d’Atenció i Seguiment a les drogodependències (CAS). Concretament, 5.879 persones, el 42,2% del total, van iniciar tractament per addicció a l’alcohol l’any passat. De mitjana, les persones que comencen un tractament per addicció a l’alcohol ho fan després de 28 anys de consum, un llarg període que mostra la integració de l’alcohol a la vida quotidiana.

També és la substància que més mal a tercers genera. Una dada aterradora del dany de l’alcohol en la salut d’un mateix i del que pot provocar en els altres: una de cada tres persones que van morir en accident de trànsit havia begut alcohol. Un altre cas en què l’alcohol és molt perillós per a tercers és durant l’embaràs, ja que pot provocar en el nadó trastorns de l’espectre de l’alcoholisme fetal (TEAF), com ara la síndrome de l’alcoholisme fetal (SAF), o tenir més risc d’infeccions o problemes d’aprenentatge, entre altres.

El subdirector general de Drogodependències, Joan Colom, ha assenyalat que encara s’observa consum d’alcohol en col·lectius de persones que no n’haurien de beure gens, com dones embarassades, malalts crònics o que prenen fàrmacs amb què no es pot beure. El consum d’alcohol per capita el 2016 a Catalunya va ser d’uns 9,5 litres, com a Suècia i Dinamarca i als països mediterranis, per sota de la mitjana europea, que és d’11,3 litres.

Un 4,5% de les morts estan relacionades amb l’alcohol a Catalunya

El consum d’alcohol és un problema molt important de salut pública, amb un impacte en la càrrega de morbi-mortalitat a Europa. A Catalunya, estudis recents situen la mortalitat relacionada amb el consum d’alcohol en el 4,5% del total.

Segons un informe de l’oficina europea de la Organització Mundial de la Salut (OMS), el consum d’alcohol va causar 291.103 morts a Europa el 2016, un 5,5% del total. D’aquestes morts, el 74% van ser d’homes i el 26% de dones, i el 23% de joves d’entre 20 i 24 anys.

Les principals causes de mort atribuïble a l’alcohol a Europa al 2016 van ser el càncer (29%), la cirrosi hepàtica (20%), les malalties cardiovasculars (19%) i les lesions (18%). Entre les dones, la principal causa van ser les malalties cardiovasculars (34,8%) i entre homes, el càncer (29,2%).

La principal causa de mort atribuïble a l’alcohol varia segons l’edat. En menors de 35 anys les lesions intencionades (suïcidis, homicidis) i no intencionades (accidents de trànsit, caigudes, cremades,…) són la principal causa; en persones majors de 65 anys ho són el càncer i les malalties cardiovasculars.

El consum d’alcohol té un impacte econòmic i social molt important. Segons un estudi, d’uns 155.800 milions d’euros anuals al món des de la vessant social. Un altre informa recent apunta que les pèrdues en productivitat associades a la mortalitat atribuïble a l’alcohol a l’estat espanyol s’estimen en més de 2.000 milions d’euros i conclou que invertir en salut comporta una disminució dels costos socials atribuïbles a l’alcohol.

Reduir la publicitat de l’alcohol a les festes

La campanya ‘L’alcohol és responsabilitat de tothom’, que el Departament de Salut va llançar l’any passat i a la qual enguany dona continuïtat, vol interpel·lar tots els actors per prevenir sobre els riscos del consum d’alcohol, de les administracions als municipis, les empreses productores de begudes alcohòliques, els cossos de seguretat, els comerciants, els centres educatius, els professionals de la salut, els mitjans de comunicació, les famílies, les amistats i un mateix.

Salut ha posat el focus aquesta vegada en l’oci nocturn i els organitzadors de festes per demanar-los que garanteixin que aquests espais siguin entorns saludables i de convivència. Salut proposa reduir la publicitat de l’alcohol i evitar el patrocini de les empreses productores en les activitats d’oci programades.

També demana no promoure l’alcohol en general; potenciar el consum d’aigua; diversificar l’oferta de begudes alcohòliques; promoure les barres sense alcohol; formar el personal que dispensa les begudes; comptar amb estands de sensibilització i reducció de riscos; promoure una actitud exemplar entre els organitzadors de la festa i afavorir l’ús del transport públic.

Escrit i publicat per ACN el 21 de novembre 2019 per Social.cat

Font original: Social.cat

LA SENTÈNCIA CONTRA LES DONES QUE USEN DROGUES

Des de la línia #DrogasYGénero de la Fundación Salud y Comunidad, els projectes Observatori Noctàmbul@s, #ProyectoMalva i En Plenas Facultades ens sumem a aquest manifest on denunciem la sentència de Manresa, que reforça i perpètua el càstig i la violència contra les dones que usen drogues.

#SentenciaMasclista

Aquí el text complet:

LA SENTÈNCIA CONTRA LES DONES QUE USEN DROGUES

“Els serveis i entitats sota signants que treballem amb persones que usen drogues, volem manifestar, pel que fa a la sentència del cas anomenat «la manada de Manresa», un seguit d’observacions.

Considerem que la categorització de “violència i intimidació” està pensada i redactada des d’una òptica patriarcal, ja que només s’associen a la violència o intimidació les agressions físiques contundents i la presència d’armes blanques o de foc. És evident que la violència té moltes més cares que aquesta, i aprofitar un estat de semi consciència d’una persona per agredir-la és violència sense cap mena de dubte.

Que l’estat de semi consciència sigui per un consum voluntari de drogues hauria de ser totalment irrellevant, i molt menys un pal·liatiu pels agressors.

Una sentència com aquesta augmenta l’estigma sobre les dones consumidores, ja que de manera indirecta les co-responsabilitzen de l’agressió. Això fa créixer la doble penalització que ja pateixen les dones consumidores, per ser dones i per consumir drogues. No ens cansem de denunciar que la mirada androcèntrica, masclista i patriarcal envers el consum de drogues fa que aquest consum, en cas d’agressió, funcioni com a un atenuant per als agressors i un agreujant per a les agredides. Aquesta mirada dual i desigual en funció del gènere de la persona consumidora crea un clima d’impunitat que des dels nostres projectes volem denunciar.

Des dels programes de Reducció de Danys i Prevenció de Riscos associats als consums de drogues, fa anys que denunciem l’error de seguir col·locant les drogues en un paradigma moral, que les faci un tabú social. Igual que fa anys també que apuntem a la doble estigmatització i càstig social que pateixen les dones consumidores. Per tant, volem remarcar que una sentència com aquesta perpetua l’estigmatització de les dones, les culpabilitza, les desprotegeix i les agredeix.

Finalment, recordem que és imprescindible la incorporació de la perspectiva de gènere en l’àmbit de les drogues i l’àmbit judicial així com l’abordatge feminista de tots els aspectes relacionats amb el consum: és una qüestió de justícia, d’efectivitat i, sobretot, de drets”.