Una vuitantena de joves són atesos a urgències cada cap de setmana a Catalunya per intoxicacions alcohòliques

Salut demana als espais d’oci nocturn i organitzadors de festes que promoguin les barres sense alcohol i potenciïn el consum d’aigua

Un joves fan unes cerveses en un bar | Mattias Diesel (Unsplash)

Les urgències d’hospitals o CUAPs atenen de mitjana cada cap de setmana a Catalunya 79 joves menors de 30 anys per intoxicacions alcohòliques. Aquesta és una de les dades que els responsables de Salut han donat a conèixer aquest dijous en el marc de la setmana de sensibilització sobre els riscos de l’alcohol, que vol implicar tota la societat davant el que és un “problema important de salut pública”.

El 7,7% de les persones d’entre 15 i 64 anys reconeix haver-se emborratxat alguna vegada en l’últim mes i entre els adolescents, de 14 a 18 anys, aquesta xifra arriba al 21,1%. La campanya posa el focus aquest any en els organitzadors de festes i festivals i els espais d’oci nocturn per demanar-los que garanteixin més espais segurs i saludables. Entre les propostes, potenciar el consum d’aigua i promoure les barres sense alcohol.

Un de cada quatre joves catalans de 14 a 18 anys (27,4%) ha begut de forma compulsiva en l’últim mes i ha fet el que s’anomena un episodi de binge drinking, ingesta elevada de begudes alcohòliques -cinc en el cas dels homes i quatre en el de les dones- en menys de dues hores.

El percentatge és pràcticament idèntic entre nois (27,5%) i noies (27,3%), segons les últimes dades disponibles, corresponents al 2016. Fa deu anys, el 2006, quasi la meitat dels adolescents (47,1%) havia fet aquest consum intensiu d’alcohol. En aquests episodis en què es beu tant d’alcohol, sovint es consumeixen també altres substàncies, especialment cànnabis.

Pel que fa a la població de 15 a 64 anys, un 11,5% ha fet una ingesta compulsiva d’alcohol, o binge drinking, en l’últim mes. En el cas dels homes és del 15,5% i en el de les dones, el 7,5%. “L’impacte de l’alcohol és molt important”, ha avisat el secretari de Salut Pública, Joan Guix.

Catalunya està molt lligada culturalment al consum d’alcohol i això dificulta advertir-ne els riscos i els efectes adversos. El 8,1% de les persones (11,9% en homes i 4,2% en dones) beuen alcohol cada dia mentre que un 9% (7,4% en homes i 10,6% en dones) es declara abstemi.

El 56,7% de les urgències relacionades amb el consum de substàncies ateses pels serveis hospitalaris de Catalunya van ser a causa de l’alcohol l’any passat. En total es van atendre 9.907 persones, que serien 27 al dia de mitjana. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va atendre 24.602 persones per intoxicacions alcohòliques i el 061 CatSalut Respon va gestionar 31.699 avisos per intoxicació etílica el 2018, un 3,6% més que l’any anterior.

L’alcohol és, de llarg i des de fa anys, la substància que genera més demandes de tractament als Centres d’Atenció i Seguiment a les drogodependències (CAS). Concretament, 5.879 persones, el 42,2% del total, van iniciar tractament per addicció a l’alcohol l’any passat. De mitjana, les persones que comencen un tractament per addicció a l’alcohol ho fan després de 28 anys de consum, un llarg període que mostra la integració de l’alcohol a la vida quotidiana.

També és la substància que més mal a tercers genera. Una dada aterradora del dany de l’alcohol en la salut d’un mateix i del que pot provocar en els altres: una de cada tres persones que van morir en accident de trànsit havia begut alcohol. Un altre cas en què l’alcohol és molt perillós per a tercers és durant l’embaràs, ja que pot provocar en el nadó trastorns de l’espectre de l’alcoholisme fetal (TEAF), com ara la síndrome de l’alcoholisme fetal (SAF), o tenir més risc d’infeccions o problemes d’aprenentatge, entre altres.

El subdirector general de Drogodependències, Joan Colom, ha assenyalat que encara s’observa consum d’alcohol en col·lectius de persones que no n’haurien de beure gens, com dones embarassades, malalts crònics o que prenen fàrmacs amb què no es pot beure. El consum d’alcohol per capita el 2016 a Catalunya va ser d’uns 9,5 litres, com a Suècia i Dinamarca i als països mediterranis, per sota de la mitjana europea, que és d’11,3 litres.

Un 4,5% de les morts estan relacionades amb l’alcohol a Catalunya

El consum d’alcohol és un problema molt important de salut pública, amb un impacte en la càrrega de morbi-mortalitat a Europa. A Catalunya, estudis recents situen la mortalitat relacionada amb el consum d’alcohol en el 4,5% del total.

Segons un informe de l’oficina europea de la Organització Mundial de la Salut (OMS), el consum d’alcohol va causar 291.103 morts a Europa el 2016, un 5,5% del total. D’aquestes morts, el 74% van ser d’homes i el 26% de dones, i el 23% de joves d’entre 20 i 24 anys.

Les principals causes de mort atribuïble a l’alcohol a Europa al 2016 van ser el càncer (29%), la cirrosi hepàtica (20%), les malalties cardiovasculars (19%) i les lesions (18%). Entre les dones, la principal causa van ser les malalties cardiovasculars (34,8%) i entre homes, el càncer (29,2%).

La principal causa de mort atribuïble a l’alcohol varia segons l’edat. En menors de 35 anys les lesions intencionades (suïcidis, homicidis) i no intencionades (accidents de trànsit, caigudes, cremades,…) són la principal causa; en persones majors de 65 anys ho són el càncer i les malalties cardiovasculars.

El consum d’alcohol té un impacte econòmic i social molt important. Segons un estudi, d’uns 155.800 milions d’euros anuals al món des de la vessant social. Un altre informa recent apunta que les pèrdues en productivitat associades a la mortalitat atribuïble a l’alcohol a l’estat espanyol s’estimen en més de 2.000 milions d’euros i conclou que invertir en salut comporta una disminució dels costos socials atribuïbles a l’alcohol.

Reduir la publicitat de l’alcohol a les festes

La campanya ‘L’alcohol és responsabilitat de tothom’, que el Departament de Salut va llançar l’any passat i a la qual enguany dona continuïtat, vol interpel·lar tots els actors per prevenir sobre els riscos del consum d’alcohol, de les administracions als municipis, les empreses productores de begudes alcohòliques, els cossos de seguretat, els comerciants, els centres educatius, els professionals de la salut, els mitjans de comunicació, les famílies, les amistats i un mateix.

Salut ha posat el focus aquesta vegada en l’oci nocturn i els organitzadors de festes per demanar-los que garanteixin que aquests espais siguin entorns saludables i de convivència. Salut proposa reduir la publicitat de l’alcohol i evitar el patrocini de les empreses productores en les activitats d’oci programades.

També demana no promoure l’alcohol en general; potenciar el consum d’aigua; diversificar l’oferta de begudes alcohòliques; promoure les barres sense alcohol; formar el personal que dispensa les begudes; comptar amb estands de sensibilització i reducció de riscos; promoure una actitud exemplar entre els organitzadors de la festa i afavorir l’ús del transport públic.

Escrit i publicat per ACN el 21 de novembre 2019 per Social.cat

Font original: Social.cat

Cicle de tallers #FemSalut UVicc-Ucc: Drogues, Sexualitats i Gènere

Presentem el cicle de tallers #FemSalut programat a la @uvic_ucc sobre #Drogues, #Sexualitat i #Gènere.

És #gratuït i us podeu inscriure al #UHub: Servei a la comunitat universitaria.

Calendari:

Dilluns 18 de Novembre -> Drogues: Plaer, fàrmac o verí? x @OtgerVila

Dilluns 25 de novembre -> Sexualitats: Del descobriment al plaer x @Silvia_GoLo

Dimarts 3 de desembre -> Mites sobre la igualtat entre homes i dones x @Malva_FSYC

Pots triar entre aquests dos horaris:

Matí: 10:30 a 13:30 hrs

Tarda: 15:00 a 18:00 hrs

Lloc:

Tots els tallers es realitzaran a l’aula F306

Nou projecte pilot de promoció de la salut sexual entre joves

12/07/2019 – Etapes de la vida

De joves comencem a aprendre que el nostre cos –i també la nostra ment- pot ser un instrument de plaer, i hem de conèixer com és i com sona aquest instrument.En aquest camí, hem d’aprendre sobre la gestió dels plaers, la salut afectiu-sexual, com mantenir una relació sexual segura, com prevenir el risc de determinades conductes que poden derivar, per exemple, en infeccions de transmissió sexual (ITS). Si no parlem obertament i en confiança sobre tots aquests aspectes de la sexualitat, moltes persones, especialment les més joves, es poden trobar davant de nombroses situacions de vulnerabilitat no desitjada.

Sexus i Rumba és un projecte adreçat a la població jove que neix per combatre aquesta vulnerabilitat apropant i diversificant els programes d’informació, prevenció i de reducció de riscos relacionats amb la sexualitat. La idea del projecte és adaptar-se a les necessitats d’aquest col·lectiu social tant divers i culturalment heterogeni -respectant les diverses orientacions sexuals i identitats de gènere -, desenvolupant accions properes, informatives i de sensibilització en l’àmbit de la salut sexual.

En aquest sentit, el projecte busca estratègies de promoció de la salut sexual i de reducció de riscos de la població jove a partir d’una relació entre iguals. Per això, Sexus i Rumba aposta per la formació de joves, de diversos contextos culturals, en temes relacionats amb la promoció de la salut sexual, per difondre material de sensibilització i prevenció com preservatius o barreres de làtex, i informar i conversar sobre sexualitat en espais nocturns on es poden trobar joves, com festes comunitàries o locals d’oci.

El projecte Sexus i Rumba és un projecte pilot que neix de la col·laboració entre el programes ja existents “Sexus” (www.sexus.org) d’ABD (www.abd.ong) i “Rumba tu son” (rumbaatuson.blogspot.com) de Fedelatina (fedelatina.org).
Es desenvolupa als barris de Raval i Gòtic i està impulsat per l’entitat ABD i Fedelatina, amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i del Districte de Ciutat Vella i el Pla de Barris del Raval Sud i Gòtic Sud.

 

Notícia publicada per Agència de Salut Pública de Barcelona el 12 de juliol 2019 en Aspb.cat

Font original: Aspb.cat

Informe sobre substàncies analitzades a Catalunya durant 2018

El dilluns 1 d’abril  s’ha presentat a Barcelona l’Informe anual del servei d’anàlisi de substàncies de Catalunya, realitzat per Energy Control, ABD,  amb el suport i la col·laboració  de la Sub-Direcció General de Drogodependències des del 1997.

Joan Colom (ASPB), Mireia Ventura (ABD), Josep Rovira (ABD). Recuperada de http://drogues.gencat.cat/

L’any 2018, s’han analitzat 2.428 mostres de diferents substàncies i atès a 964 persones.

L’informe reflecteix una caiguda de l’interès per les noves drogues, explicita la  detecció de menys adulterants tòxics especialment en la cocaïna i també es comuniquen  les 12 noves drogues detectades a través del  Sistema d’Alerta de Drogues de la Generalitat.

El servei d’anàlisi de Catalunya, que enguany augmenta un 29% en usuaris,s’emmarca en l’estratègia  de la Sub-Direcció General de Drogodependències per la reducció de riscos entre persones consumidores de substàncies. El seu objecte és monitoritar el mercat il·legal de drogues i alertar sobre la presència de productes adulterats que representin un risc per a la salut, amb especial atenció al fenomen de les noves substàncies psicoactives.

S’observa una tendència a la disminució de l’interès pel consum de noves drogues.Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe del Servei d’Anàlisi de Substàncies de Catalunya.

Baixen un 50% respecte al 2016 les mostres analitzades de noves drogues i un 69% les mostres adulterades amb noves drogues respecte al 2014. El descens s’observa durant els últims 7 anys, i especialment en els últims dos anys. Malgrat que en algunes mostres se n’ha seguit detectant la seva presència adulterant a les drogues anomenades clàssiques, com és el cas de l’èxtasi (MDMA) i la LSD (Un 7% i un 35% de les mostres respectivament).

Tant Joan Colom, Sub-director general de Drogodependències com Mireia Ventura, coordinadora del servei d’anàlisi de substàncies i  Josep Rovira, Director de l’àrea de Drogues d’ABD destaquen positivament que a Catalunya no es detectin noves drogues perilloses com els opiacis sintètics o els cannabinoides sintètics, dels que sí que hi ha alertes internacionals.

El Dr. Colom afegeix  que el consum de les anomenades drogues emergents i Noves Substàncies Psicoactives (NSP) han disminuït segons les últimes enquestes de la Generalitat entre població juvenil i general. I que al detectar-se menys substàncies noves potencialment tòxiques, també han disminuït el nombre d’alertes reportades al servei d’informació i prevenció de Salut Pública sobre drogues sintètiques, semi sintètiques i NSP a Catalunya, conegut com el Sistema d’Alertes de Drogues.

Durant l’any 2018 es reporten 12 noves drogues i es fan 14 comunicacions Sistema Español de Alerta Temprana.

Més enllà de l’ús de noves drogues com adulterants, també baixa l’ús d’adulterants tòxics en totes les mostres. Es destaca per part dels experts que la disminució és un fet positiu però que a nivell de salut pública, l’augment de la puresa en la MDMA o la cocaïna també té riscos, i es seguiran comunicant a través de Sistema d’alerta en Drogues, en coordinació entre administracions i entitats especialitzades, tant a les persones usuàries com a professionals,  la sobre dosificació i efectes adversos de les substàncies més pures.

La presentació coincideix amb la celebració del Dia Internacional de l’anàlisi de drogues (‘Internacional Drug Checking day’) que es commemora cada 31 de març. Catalunya és pionera i aposta per la informació, prevenció i detecció de composicions, adulterants i noves drogues potencialment tòxiques.

Publicat el 2 d’abril 2019 per a http://drogues.gencat.cat/

Fuente original: http://drogues.gencat.cat/

Els principals riscos de les begudes energètiques

Imatge recuperada el 16 d’abril 2019 d’http://periferics.cat

Experts de l’Hospital Vithas Nisa de València han advertit de la sobreexcitació i obesitat com a principals riscos de les begudes energètiques, que estan comercialitzades “amb noms d’animals o éssers als quals es pressuposa gran energia”, i han detallat que, segons l’informe de l’Observatori Espanyol de Drogues i Toxicomanies, l’edat de consum d’aquest tipus de begudes en adolescents se situa entre els 14 i els 18 anys.

En aquest sentit, la institució sanitària ha assenyalat en un comunicat que les begudes energètiques contenen cafeïna i sucre “en grans quantitats”, vitamines del grup B, L-carnitina i taurina, de manera que una llauna de mig litre d’aquesta beguda “equival a dos cafès expressos i 12 cullerades de sucre “i, tant la cafeïna com el sucre,” poden ser generadores de dependència i altres efectes gens desitjables, sobretot abans de l’edat adulta

“A Espanya, ha detallat, de cada deu begudes energètiques que es consumeixen, set ho fan adolescents i ha puntualitzat que els nois la consumeixen més que les noies.”

Alhora ha advocat per evitar aquestes begudes per la sobreexcitació, que contribueix a desenvolupar obesitat i augmenta la resistència a la insulina.

En la mateixa línia, un estudi realitzat als EUA i publicat a la revista Journal of Addictive Medicine va revelar que,

els adolescents que consumeixen begudes energètiques amb assiduïtat tenen el doble de probabilitat de consumir també alcohol i drogues.

En aquest sentit, el psiquiatre de Ivane Salut a les unitats de Salut Mental i Psiquiatria Hospitalària de l’Hospital Vithas Nisa València al Mar el doctor Miguel Ángel Fart ha ressaltat que, en el cas de l’alcohol, “al combinar-ho amb aquestes begudes, s’emmascara el efecte depressor de l’alcohol i, com a conseqüència, hi ha més probabilitat de seguir bevent”

Les dades mostren que un 47,5 per cent dels adolescents barregen les begudes energètiques i l’alcohol, mentre que dos de cada tres joves que han consumit cocaïna han ingerit també aquestes begudes, ha detallat.

El doctor Fart ha destacat que el consum de begudes energètiques produeix un augment de la freqüència cardíaca, insomni, nerviosisme o irritabilitat i, a més, apareixen símptomes relacionats amb la síndrome de dependència o d’abstinència a la cafeïna.

Per la seva banda, l’especialista en medicina interna de l’Hospital Vithas Nisa 9 d’octubre el doctor Julián Ruiz Baixauli ha afegit que els motius per evitar el consum d’aquestes begudes són “els elevats percentatges de cafeïna i sucre, per la sobreexcitació que pot resultar en un adolescent i perquè pot contribuir a desenvolupar obesitat i, conseqüentment, augment de la resistència a insulina “.

Articulo publicat en català per DroguesXP el 16 d’abril 2019 en Periferics.cat

Nota: article original publicat a infosalus.com via @lasdrogasinfo

Creen un alcohol sintètic que emborratxa però no fa mal al fetge ni provoca ressaca

Publicat per Xevi Miró el

Malgrat ser millor opció per a la salut dels consumidors, no arregla problemes com el de la conducció sota els efectes de l’alcohol o l’addicció

Alcarelle és un alcohol de laboratori que, si es pren, provoca els efectes d’una borratxera però no fa mal de cap ni al fetge. El doctor David Nutt, cap del departament de neuropsicofarmacologia del Imperial College de Londres, és qui l’està investigant i està fent els passos necessaris per poder-lo vendre. Segons un article del The Guardian, la seva idea és comercialitzar-lo com si fos un additiu alimentari i no com una droga. Amb tot, difícilment arribarà al mercat abans de cinc anys.

Segons la pàgina web de l’empresa, Alcarelle no vol substituir l’alcohol, es planteja com una alternativa a les begudes alcohòliques:

“El nostre objectiu és desenvolupar una beguda sense alcohol per a adults, que imiti els aspectes desitjats de l’alcohol -sociabilitat, relaxació, diversió- però sense els efectes horribles i perniciosos que fan tan de mal a la nostra salut.”

La perillositat de l’alcohol

El Doctor Nutt té amplis coneixements sobre els estralls de l’alcohol entre els consumidors. Al 2009 va ser acomiadat del seu càrrec d’assessor per les polítiques antidrogues del govern britànic per l’aleshores ministre de l’Interior quan va dir en un article publicat al Transnational Institute que “l’alcohol és més perillós que l’LSD, el cànnabis i l’èxtasi”. El mateix Nutt diu que:

“Si l’alcohol fos descobert avui, seria tractat com una substància il·legal. La quantitat segura d’alcohol, si s’apliquen els criteris estàndards, seria d’un got de vi a l’any”.

Les altres conseqüències del consum d’alcohol

Amb tot, aquesta substància no arreglaria els problemes que el consum d’alcohol està provocant a la seguretat pública, com la conducció sota els seus efectes. L’empresa que hi ha darrere d’Alcarelle tampoc parla explícitament sobre l’addicció a aquesta substància.

Antídot a la borratxera

Nutt està en contra de la prohibició de l’alcohol i ell i la seva filla tenen un bar a Ealing, a l’oest de Londres. La investigació sobre l’alcohol sintètic la va començar fa més de 30 anys, quan investigava l’efecte de l’alcohol en els receptors gaba que tenim al cervell. Segons els seus estudis, quan els investigadors van bloquejar els receptors gaba, els efectes de borratxera en ratolins als quals s’havia donat alcohol, desapareixien.

El Doctor Nutt havia trobat un antídot a la borratxera. Però aquest descobriment no li interessava, ja que malgrat parar els efectes de l’alcohol, no arreglava cap de les destrosses que es produïen al cervell i al fetge.

El Doctor David Nutt (foto de Imperial College London)

Anys després, el Doctor Nutt diu que sap quins són els receptors de gaba que afecten el nostre estat emocional de la borratxera i quins són els que provoquen la majoria dels efectes adversos. Aquesta seria una manera d’actuar similar al de les drogues que es subministren a la gent que vol deixar de fumar. A més, si es demostra la seva funcionalitat, l’usuari podria controlar el nivell de borratxera desitjat sense arriscar-se la ressaca ni tampoc a les malalties de fetge, o càncers associats amb l’alcoholisme.

Pel que fa al gust, l’equip que ha tastat l’Alcarelle diu que no és bo i per tant, l’hauran de camuflar amb sucs o altres gustos. Amb tot, segons Nutt, l’alcohol tampoc és bo de gust i “són els seus efectes secundaris” desitjats els que ens fa apreciar-lo.

Em diu la gent: ‘M’encanta el meu Chateau Latour, del 1984’ i jo els dic: ‘El cert és que no t’agradaria si mai t’haguessis emborratxat. Si li dónes a un nen, l’escopirà. És una apreciació que adquireixes. El que fa que t’encanti és l’efecte de l’alcohol i, per descomptat, saber que és realment molt car.’

Font original: CCMA.cat

 

Les cinc substàncies més addictives del món

Quines són les drogues més addictives? Aquesta pregunta sembla simple, però la resposta depèn de qui li preguntis.

Des del punt de vista de diferents investigadors i investigadores, la possibilitat que una droga sigui addictiva es pot jutjar en funció del mal que causa, el valor de la substància al carrer, la mesura en què la droga activa el sistema de dopamina del cervell, el plaent que sigui la substància per a la gent, el grau en què la substància causa els símptomes d’abstinència i la facilitat amb que una persona que la prova s’enganxa.
També hi ha altres facetes per a mesurar el potencial addictiu d’una substància, i fins i tot hi ha investigadors que sostenen que cap substància és sempre addictiva. Donada la visió variada dels investigadors, llavors, una forma de classificar les drogues addictives és preguntar als panells d’experts.
En 2007, David Nutt i els seus col·legues van demanar als experts en addiccions que fessin exactament això, amb algunes troballes interessants.

1. Heroïna

Els experts de Nutt et al. van classificar a l’heroïna com la droga més addictiva, donant-li una puntuació de 3 sobre una puntuació màxima de 3. L’heroïna és un opiaci que fa que el nivell de dopamina en el sistema de recompensa del cervell augmenti fins al 200% en animals d’experimentació. A més de ser possiblement la droga més addictiva, l’heroïna també és perillosa perquè la dosi que pot causar la mort és sol cinc vegades major que la dosi requerida per a una dosi alta.

L’heroïna també ha estat classificada com la segona droga més nociva en termes de danys tant per als usuaris com per a la societat. El mercat d’opiacis il·legals, inclosa l’heroïna, es va estimar en 68 mil milions de dòlars a tot el món en 2009.

Article relacionat (en anglès): Opiacis i sobredosis. Quatre aspectes a conèixer.

2. Cocaïna

La cocaïna interfereix directament en l’ús de dopamina del cervell per a transmetre missatges d’una neurona a una altra. En essència, la cocaïna evita que les neurones desactivin el senyal de dopamina, la qual cosa resulta en una activació anormal de les vies de recompensa del cervell. En experiments amb animals, la cocaïna va fer que els nivells de dopamina augmentessin més de tres vegades respecte el nivell normal. S’estima que entre 14 milions i 20 milions de persones a tot el món consumeixen cocaïna i que en 2009 el mercat de la cocaïna va tenir un valor aproximat de 75 mil milions de dòlars.

La cocaïna en forma de crack ha estat classificada pels experts com la tercera droga més nociva i la cocaïna en pols, que causa un lleu subidón, com la cinquena més nociva. Al voltant del 21% de les persones que proven la cocaïna es tornaran dependents d’ella en algun moment de la seva vida. La cocaïna és similar a altres estimulants addictius, com la metamfetamina, que s’està convertint en un problema a mesura que està més disponible, així com succeeix amb l’amfetamina.

Article relacionat (en anglès): Efectes de la cocaïna. Pros i contres.

3. Nicotina

La nicotina és el principal principi addictiu del tabac. Quan algú fuma un cigarret, els pulmons absorbeixen ràpidament la nicotina i l’envien al cervell. Els panells d’experts de Nutt et al. van qualificar a la nicotina (tabac) com la tercera substància més addictiva.

Més de dos terços dels estatunidencs que van intentar fumar van reportar tornar-se dependents durant la seva vida. En 2002, l’OMS va estimar que hi havia més de mil milions de fumadors i s’estima que el tabac matarà a més de 8 milions de persones a l’any per a 2030. Els animals de laboratori tenen la sensatesa de no fumar. No obstant això, les rates pressionaran un botó per a rebre nicotina directament en el torrent sanguini, la qual cosa fa que els nivells de dopamina en el sistema de recompensa del cervell augmentin entre un 25% i un 40%.

Article relacionat (en anglès): Nicotina en cigarrets electrònics, la vinculació entre tabac i malalties del cor

4. Barbitúrics (sedants)

Els barbitúrics, també coneguts com a bales blaves, goril·les, nembies, pues i dames rosades, són una classe de substàncies que es van utilitzar inicialment per a tractar l’ansietat i per a induir el somni. Interfereixen amb la senyalització química en el cervell, l’efecte del qual és tancar diverses regions del cervell.

En dosis baixes, els barbitúrics causen eufòria, però en dosis més altes poden ser letals perquè suprimeixen la respiració. La dependència de barbitúrics era comú quan els medicaments estaven fàcilment disponibles amb recepta, però el seu consum ha disminuït dràsticament a mesura que altres medicaments els han reemplaçat. Això ressalta el paper que juga el context en l’addicció: si una droga addictiva no està àmpliament disponible, pot fer poc mal. Els panells d’experts de Nutt et al. van qualificar als barbitúrics com la quarta substància més addictiva.

5. Alcohol

Encara que és legal als EUA i el Regne Unit, els experts de Nutt et al. van puntuar una qualificació d’1.9 sobre un màxim de 3. L’alcohol té molts efectes en el cervell, però en experiments de laboratori en animals va augmentar els nivells de dopamina en el sistema de recompensa del cervell entre un 40% i un 360%, i com més bevien els animals, més augmentaven els nivells de dopamina.

Un 22% de les persones que han pres una beguda desenvoluparan dependència de l’alcohol en algun moment de la seva vida. L’OMS ha estimat que 2 mil milions de persones van consumir alcohol en 2002 i més de 3 milions de persones van morir en 2012 a causa del mal al cos causat per la beguda. L’alcohol també ha estat classificat com la droga més nociva per altres experts.

Article relacionat (en anglès): Cap quantitat d’alcohol és bona per a la salut general, diu un estudi mundial

 

Publicat originalment en anglès per Eric Bowman el 6 de gener de 2019 per a CNN Health.
Traduït i adaptat al castellà per LasDrogas.Info el 17 de gener de 2019.
Traduït i adaptat al català per En Plenes Facultats el 17 de gener de 2019.
Font original: http://bit.ly/CNNHealth_AddictiveDrugs

Més prevenció sobre drogues a les universitats catalanes!

Estem molt contentes que es reconegui el nostre treball com a projecte En Plenes Facultats, perquè estem des del 1999 dedicades a la prevenció i reducció de riscos en el consum de drogues i la promoció de les sexualitats saludables en contextos universitaris!

Estudiants de la Universitat de Barcelona del campus Mundet, elaborant l’activitat preventiva

Dos campus més, un de la Universitat de Barcelona i l’altre de la Universitat de Lleida, s’afegeixen als programes de prevenció a les universitats.

És possible que si algun dia camineu per un campus universitari topeu amb una de les activitats de prevenció i promoció de la salut que des de fa anys es duen a terme a les universitats catalanes amb el suport de la Sub-direcció General de Drogodependències.

Un dels èxits d’aquests programes és que es basen en la metodologia entre iguals, i això vol dir que són els mateixos grups d’estudiants, prèviament formats, els qui duen a terme accions per a aquests col·lectius universitaris.

Els universitaris constitueixen una població molt important en la qual es pot incidir en la prevenció de drogues, sobretot per dos motius. En primer lloc, per la seva edat i fase de cicle vital, que acostumen a associar-se a més autonomia i sensació de llibertat, que fan que sigui clau que puguin disposar d’informació sobre drogues per a la presa de decisions saludables i de menys risc. I, en segon lloc, com a futurs professionals de diferents àmbits, com la psicologia, la comunicació, el dret, la medicina, la infermeria, etc., en què els coneixements adquirits a través d’aquesta experiència poden formar part del seu bagatge i coneixement acadèmic i personal.

Actualment hi participen la Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Universitat de Vic, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Rovira i Virgili, Tecnocampus, Escola d’Infermeria, Universitat Ramon Llull, Universitat Abat Oliva i Fundació Universitària del Bages.

Els programes arriben als diferents campus de la mà de les entitats especialitzades Fundació Salut i Comunitat, Fundació Autònoma Solidària, Fundació Àmbit Prevenció i Associació Promoció i Desenvolupament Social, que des de fa anys duen a terme amb èxit aquestes intervencions en l’àmbit universitari.

La majoria dels programes inicien les activitats amb la captació d’alumnat voluntari, que participa en una formació de 25 hores, com a mínim, que els capacita perquè siguin agents de salut dels programes i que, alhora, es pot convalidar per crèdits ECTS. En el darrer curs 223 estudiants van ser voluntaris d’aquests programes.

Un cop els estudiants han estat formats, duen a terme actuacions de sensibilització i altres activitats preventives, sempre supervisades per equips professionals, que poden consistir en un punt informatiu itinerant o bé en accions amb el motiu de diades concretes o en tallers a les aules, i també en la presència a les xarxes socials. Un dels programes organitza un concurs anual de vídeos realitzats per l’alumnat sobre prevenció i drogues. Enguany (any 2018) s’inicia la vuitena edició del concurs “Drogues: el teu punt de mira”, en el qual al llarg de les edicions s’han recollit més de 130 vídeos.

El darrer curs s’estima que al voltant de 10.000 estudiants van beneficar-se d’aquests programes.

Tots aquests programes sobre prevenció de drogues tenen presència a les xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram, etc.), que esdevenen un punt clau per arribar al col·lectiu al qual s’adrecen.

Catalunya atén unes 50 emergències diàries per intoxicacions etíliques

 

El 3,4% dels catalans té un consum de risc o inadequat d’alcohol segons dades de l’ASPCat recollits en aquest article d’El País.

És la droga més acceptada dins l’imaginari col·lectiu, legal i consumida pel 90% de la població alguna vegada a la vida. Però també és una de les més nocives. L’alcohol està darrere de més de 200 malalties i el seu consum nociu provoca tres milions de morts al món cada any. La Generalitat de Catalunya ha llançat una campanya de conscienciació sobre els riscos del consum d’alcohol i ha advertit que el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) atén mig centenar d’urgències cada dia relacionades amb l’abús d’aquesta substància.

L’alcohol és el malson de tots els serveis de salut pública, per la seva acceptació social i l’escassa percepció de risc en alguns col·lectius.

Segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), el 20% dels joves d’entre 14 i 18 anys s’ha emborratxat alguna vegada en l’últim mes i el 10% dels adults consumeix alcohol diàriament. “L’alcohol és el principal problema de salut pública que hi ha pel que fa al consum de substàncies. Seguim tenint baixa consciència dels riscos. Qualsevol festa, qualsevol celebració, fins a un embaràs, se celebra amb alcohol. No hi ha res que no passi amb alcohol pel mig “, admet el sotsdirector general de Drogodependències, Joan Colom.

Les dades que maneja la Generalitat a partir de diverses enquestes i estudis epidemiològics constaten el pes de l’alcohol en la societat i el seu impacte en la salut. Cada any, el SEM atén unes 921.500 urgències que requereixen mobilitzar una ambulància o un equip mèdic. D’elles, 21.700 estan relacionades amb el consum de drogues i, en el 80% dels casos, les intoxicacions per alcohol són el motiu principal.

A la porta dels centres hospitalaris, es dibuixa un panorama similar. Les visites a les urgències hospitalàries o als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) per abús d’alcohol en menors de 30 anys ascendeixen, de mitjana, a unes 79 cada cap de setmana. “No cal culpabilitzar a ningú i tampoc cal oblidar que els adolescents intenten imitar els adults en tot”, avisa Colom.

Segons l’ASPCAT, el 3,4% dels catalans té un consum de risc o inadequat d’alcohol. “Això evidencia la necessitat de sensibilitzar la població perquè entenguin els riscos i de superar la banalització d’un producte que forma part de la nostra cultura”, va advertir ahir el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Joan Guix. L’edat d’inici en el consum de l’alcohol està en els 14 anys i no arriba als 15 anys l’edat mitjana de les primeres borratxeres. A més, segons les dades de la Generalitat, el 27,4% dels joves d’entre 14 i 18 anys han realitzat l’anomenat binge drinking, que consisteix en la ingesta de diverses begudes alcohòliques (sis o més en el cas dels homes i quatre si són dones) en un període de temps inferior a dues hores.

Dany a tercers

Però a més de l’impacte per a la salut d’un mateix, Colom remarca les conseqüències que té l’abús d’alcohol en tercers. “Amb el tabac s’ha aconseguit saber que si fumes, al del costat també li fas consumir aquest tabac. Però amb l’alcohol no hi ha aquesta conscienciació. I això que ho veiem en accidents, violència de gènere o en l’embaràs. L’alcohol fa més mal a tercers que l’heroïna “, rasa l’expert.

Les dades recollides per diferents serveis públics de la Generalitat (Mossos d’Esquadra, Servei Català de Trànsit, Institut de Medicina Legal i Departament d’Interior, entre d’altres) apunten, de fet, al paper cabdal que juga l’alcohol en un potencial mal a altres persones.

Un terç dels morts en accident de cotxe va donar positiu en la prova d’alcoholèmia i, en el conjunt dels accidents, els positius per consum d’aquesta substància ascendeixen al 12%.

Colom assenyala també els riscos de consumir alcohol durant l’embaràs. En el primer trimestre de gestació ho fan el 40% de les dones; en el segon, gairebé una de cada quatre; i en el tercer trimestre, el 17%. L’alcohol és un risc per al desenvolupament del fetus des de la primera gota.

Els experts recorden que aquesta substància és la que genera més demanda de tractament en els centres d’atenció i seguiment a drogodependències, i se situa en el 43,4%, per sobre de la cocaïna, l’heroïna o el cànnabis.

Publicat en català el dia 20 de novembre de 2018 per Xarxa Periferics

Publicat originalment en castellà el dia 13 de novembre de 2018 por Jessica Mouzo Quintáns en El Pais

Font original: https://elpais.com/ccaa/2018/11/12/catalunya/1542054194_255729.html

Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

La sensibilització i la prevenció sobre els riscos del consum d’alcohol és responsabilitat de tota la societat. És cosa de tothom.

Poster Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Poster Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Des de l’administració, els municipis, qui organitza festes i  esdeveniments, les empreses productores de begudes alcohòliques, els cossos de seguretat, els i les comerciants, els centres educatius, els i les professionals de la salut, els mitjans de comunicació, les famílies, el grup d’amistats, i un mateix.

Aquesta campanya vol posar l’accent en la importància de la prevenció comunitària, per conscienciar a tots els agents que treballen en sectors que tenen una incidència directa en intervencions preventives comunitàries com són: comerciants, empresaris o treballadors en espais d’oci nocturn, cossos de seguretat (mossos, policia local), etc.

I també per a tota la ciutadania, que a nivell individual tenim una incidència i responsabilitat en els riscos associats al consum d’alcohol tant per un mateix com per a tercers.

#alcohol #responsabilitatdetothom

 

LA SENSIBILITZACIÓ SOBRE ELS RISCOS ASSOCIATS AL CONSUM D’ALCOHOL ÉS RESPONSABILITAT DE:

  • L’administració quan promou polítiques preventives efectives.
  • Els municipis quan destinen recursos per promoure espais d’oci saludables, atractius i segurs, per a tothom.
  • Qui organitza festes i esdeveniments quan apliquen bones pràctiques en dispensació d’alcohol en barraques, locals i barres.
  • Les empreses productores de begudes alcohòliques quan eviten fer campanyes de promoció adreçades a joves i menors i adverteixen dels aspectes legals en l’etiquetatge.
  • Els cossos de seguretat quan promouen el respecte i el compromís amb la normativa.
  • Els i les comerciants quan dispensen begudes alcohòliques només a majors d’edat.
  • Els centres educatius quan implementen programes de prevenció en què els joves reflexionen i debaten sobre el consum.
  • Els i les professionals de la salut quan detecten consums de risc i assessoren per disminuir-los.
  • Els mitjans de comunicació quan treballen la informació de forma rigorosa i no alarmista.
  • Les famílies quan eduquen els seus fills i filles en la reflexió i l’exemple, actuant com a model.
  • El grup d’amistats quan es diverteixen de forma sana, respectuosa i tenen cura entre ells i elles.
  • Un mateix quan es compromet amb la seva salut i la de les altres persones.

Díptic

Fes clic en la següent imatge i descarrega el díptic de la campanya

Portada Díptic - Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Portada Díptic – Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Fes clic en la següent imatge i descarrega el poster de la campanya

Poster - Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Poster – Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

La prevenció comunitària

La prevenció comunitària pot ser considerada des d’un doble vessant: d’una banda, com una metodologia de treball que pretén assolir uns determinats objectius col·lectius mitjançant la mediació professional i, de l’altra, com un àmbit d’actuació (intervenir sobre un barri, un municipi o un grup de població determinat que comparteix un sentiment d’identitat pròpia perquè els seus membres tenen en comú una cultura, un sentiment d’identitat, uns valors i unes normes).

Els components de les intervencions comunitàries són els vincles recíprocs que s’estableixen, la interacció, el sentit de pertinença i la solidaritat. I a partir d’aquest reconeixement es pretén assolir un canvi “des de baix”, perquè les persones i els grups socials són considerats agents potencials de canvi, i no només com a receptors de solucions dissenyades per professionals. En aquest sentit, la implicació de la comunitat és un component necessari per assolir una prevenció eficaç al costat de l’Administració quan promou polítiques preventives efectives. “GUIA DE RECOMANACIONS PER A LA PREVENCIÓ COMUNITÀRIA EN L’ÀMBIT DE LES DROGUES”.

En l’ampli ventall de la prevenció comunitària, hi ha dos conceptes que enguany es volen destacar:

Prevenció ambiental

Law Enforcement

Video testimonial

Fes clic en la següent imatge i veu el vídeo de la campanya

Video testimonial - Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Video testimonial – Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

 

Notícia publicada originalment per l’Agència de Salut Pública de Catalunya en http://drogues.gencat.cat el 12/11/2018

Publicació original: http://drogues.gencat.cat/ca/ciutadania/menys_es_millor/campanya-2017-lalcohol-es-responsabilitat-de-tothom/