Sexe patriarcal

La manera com tenim relacions sexuals no queda lliure del masclisme que hem anat aprenent des que vam néixer. Potser ja és hora d’apostar per un sexe que sigui més real i més plaent


/ JULIO FUENTES

Sempre m’he considerat feminista. Malgrat això, per diversos motius, mai havia militat obertament en cap col·lectiu. “No pots ser feminista si no ho ets de manera col·lectiva”, em van dir fa temps. Un home, evidentment. El feminisme pot estar arreu. Això sí, llegint, militant i formant-me és on més estic aprenent. I aquí és on comença la meva crisi. Com més m’endinso a comprendre la magnitud del masclisme que ens envolta, més masclista m’he arribat a sentir. Per això m’agrada molt la idea que el feminisme està constantment en revisió, per anar detectant el masclisme que forma part de nosaltres i aprenent a tenir alternatives més justes. I, és clar, la sexualitat és un espai de les nostres vides que està completament submergit en aquest patriarcat heterocisnormatiu que ens dicta com hem de comportar-nos al llit, què està bé i què no i quins rols hem d’adoptar.

Com a sexòloga, jo he entrat en crisi. Perquè desconstruir les idees patriarcals que formen part de les nostres relacions sexoafectives és molt complicat. I treballar-ho a teràpia, també. Tot i així, no és una feina impossible; per tant, tot allò que puguem fer per tenir una vida sexual més saludable serà benvingut. Com és el sexe que tenim? Gràcies a les persones que venen amb mi a teràpia i a les persones amb qui converso, puc dir que el sexe que tenim és completament masclista. Quins ingredients té la nostra sexualitat? Si li hagués de posar tres adjectius, serien: heterocisnormativa, coitocentrista i pornogràfica. Paraules que semblen complicades però que ara explicaré.

La primera: heterocisnormativa. Es pressuposa que entrem dins de la norma de ser heterosexuals i cisgènere. És a dir, que ens agraden les persones del gènere contrari al nostre i que ens identifiquem amb el gènere que se’ns ha atribuït en néixer. I se’ns pressuposa així, per no dir que se’ns imposa ser així.

La segona: coitocentrista. Per no dir fal·locentrista. És a dir, que tot el que hem après ens fa creure que la sexualitat i el bon sexe impliquen un coit (penetració d’un penis dins d’una vagina) i sempre s’ha prioritzat el plaer del penis i de la persona que hi va enganxada; generalment un home cisgènere. Ah! I sense oblidar que hem atorgat a la vagina certs poders que no té: els d’orgasmar pel simple fet que un penis o un objecte hi entri a dins. Les persones amb vulva no funcionem així.

La tercera (però no menys important): pornogràfica. Aquesta és la visió que tenim de com ha de ser el sexe. Aprenem de la pornografia des de molt joves. Sobretot les generacions que ara pugen, perquè tenen una facilitat per accedir a contingut pornogràfic que nosaltres no teníem fa més de vint anys. I aquesta visió pornogràfica de la sexualitat ens fa pensar que al sexe només s’hi arriba a través de la passió desenfrenada i des de la part més salvatge dels nostres instints. I, a més, el porno mainstream, és a dir, aquell que està a l’abast de tothom i que és més vist, reprodueix sempre el que dèiem abans: heterosexualitat pressuposada, protagonistes cisgènere, el coit i el penis en el centre de les relacions sexuals, i encara que sembli que hi apareixen dones (cisgènere, és clar) el seu plaer no és el més important. Quan s’intenta prioritzar el plaer de la dona es fa des d’una perspectiva molt masculina: tocant el clítoris directament, mossegant-lo, fregant-lo salvatgement i sense tenir en compte si a la companya de jocs li agrada d’aquesta manera o no.

El resultat de la influència del masclisme en la sexualitat: pensar que quan el penis s’introdueix dins de la vagina hi ha orgasme per a les dues persones cis que hi juguen

Amb aquests tres ingredients és com ens imaginem la sexualitat i construïm la idea de la relació sexual perfecta: la penetració del penis dins la vagina, amb allò que en diuen els preliminars justos per preparar bé el moment de la penetració i amb un final en el qual, evidentment, hi ha un orgasme simultani. Això vindria a ser el resultat de la influència del masclisme en el món de la sexualitat: pensar que quan el penis s’introdueix dins de la vagina hi ha orgasme per a les dues persones cis que hi juguen. Així, fàcilment. Doncs no, no és així. I els factors que porten a afirmar que això no és així es poden resumir amb una paraula: masclisme.

Per què el masclisme fa que les nostres relacions sexuals no siguin tan meravelloses com haurien de ser? Perquè aquest model tan focalitzat en el plaer del penis no té en compte res més que les sensacions i la satisfacció que el seu propietari pot tenir. Si només tenim en compte la satisfacció de qui té penis, construïm tota una sèrie de creences i maneres de fer que impossibiliten que l’altra persona pugui gaudir amb naturalitat de la seva sexualitat. Posem-ne alguns exemples:

  • La pressió sobre el cos, sobretot de les dones cis i d’aquelles persones que tenen un cos no normatiu. El model estètic ens pesa i fa que ens preocupem per com és el nostre cos en lloc d’ensenyar-nos a gaudir-lo, i això ens minva l’autoestima. I sense autoestima no hi ha bon sexe.
  • El desconeixement de les vulves. Això fa que tinguem creences errònies sobre com són, com funcionen i que moltes persones que en tenen no s’atreveixin a investigar-les en profunditat.
  • El pes dels anticonceptius hormonals. Tot i que és l’home cis el que és fèrtil cada dia de la seva vida des que comença a ser-ho, el pes de l’anticoncepció hormonal recau sobre aquelles persones que són fèrtils quatre dies al mes, aproximadament. I l’anticoncepció hormonal té certes conseqüències sobre la salut i sobre la salut sexual, entre elles la disminució del desig.
  • La manca d’assertivitat. Ens costa molt dir què necessitem i què desitgem, i en una situació sexual sembla que encara més. Si no expliquem a les nostres parelles sexuals què ens agrada, ens serà molt difícil sentir plaer (i no només estic parlant d’orgasmes…). Per l’educació que hem rebut les persones que, com diria la meva companya Bel Olid, hem estat educades per ser dones, l’assertivitat encara ens queda més lluny.

I no pararia de donar voltes sobre molts aprenentatges erronis que tenim gràcies a tot plegat. I això, en lloc d’ajudar-nos a gaudir d’una sexualitat saludable, fa que ens oblidem que el sexe és molt més que una quantitat de relacions sexuals al mes. El sexe compartit és una experiència en la qual estaria bé que gaudissin totes les persones que hi participen, no trobeu? Si volem sortir d’aquest model patriarcal de sexualitat, ens hem d’encaminar cap a un model feminista de les relacions sexuals. Qui s’hi apunta?

Article publicat al número 484 de la Directa

Article escrit i publicat per Elena Crespi el 17 de setembre, 2019 en Directa

Font original: Directa

Més de 14.500 persones van iniciar tractament l’any passat per addicció a les drogues, prop de la meitat a causa de l’alcohol

Des de fa més de vint anys, el consum d’alcohol continua provocant la majoria de les demandes de tractament per drogodependències a Catalunya. Així ho indiquen les darreres dades, corresponents a l’any 2019, del Sistema d’Informació sobre Drogodependències (SIDC), que gestiona la Sub-direcció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT).

Segons l’informe publicat amb dades de l’any 2019, a Catalunya es van iniciar un total de 14.528 tractaments per abús o dependència de les drogues en el total de 63 Centres d’Atenció i Seguiment a les drogodependències (CAS), una xifra lleugerament superior a la d’anys anteriors. A més de l’activitat dels serveis especialitzats, aquest informe de 2019 del SIDC presenta indicadors indirectes relacionats amb el consum problemàtic de drogues i les seves conseqüències.

L’alcohol, amb un 42,2% (6.130 casos), es manté com la droga amb més inicis de tractament. A més, és la droga que origina més urgències hospitalàries, amb més del 55% del total causades per substàncies psicoactives. Cal destacar l’important impacte del consum d’alcohol entre les persones joves: un 7% d’aquestes urgències són en menors d’edat i, segons l’enquesta ESTUDES 2018 (1), quasi un de cada tres joves d’entre 14 i 18 anys afirmava haver presentat, en els darrers 30 dies, una intoxicació aguda (31,2% noies i 25,5% nois) i/o haver fet un consum intensiu (2) d’alcohol (35,5% noies i 32,5% nois).

En les dades d’aquesta enquesta s’observa una clara associació entre consums problemàtics d’alcohol (consum intensiu i/o intoxicació en els darrers 30 dies i fer botellón) amb conductes problemàtiques entre els joves (conductes violentes, relacions sexuals sense preservatiu, no recordar accions de la nit anterior, discussions amb la família…).

La segona droga que té més inicis de tractament als serveis especialitzats d’atenció a les drogodependències és la cocaïna, amb gairebé el 24,7% (3.582 casos), mantenint una tendència a l’alça en els darrers quatre anys que la situa amb valors lleugerament inferiors al pic de mitjans de la dècada passada. Tot i això, al 2019 només un 40,2% d’aquests inicis (1.438 casos) feia tractament per primera vegada, mentre que fa deu anys aquest percentatge era d’un 60% (uns 2.267 casos).

D’altra banda, altres indicadors assenyalen un probable augment del consum i abús de cocaïna els darrers anys, com és l’increment al 2019 d’un 14% del total d’urgències hospitalàries per consum de cocaïna respecte al 2018, o el fet que la cocaïna sigui la segona droga il·legal més decomissada, segons dades facilitades per l’Àrea Central d’Anàlisi de la Criminalitat de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra (PG-ME), dades que indiquen també la disponibilitat al mercat d’aquesta substància.

La tendència a l’alça en el consum es manifestava també en l’enquesta EDADES 2017 (3), on un percentatge més elevat, respecte el 2015, de la població de 15 a 64 anys afirmava que havia consumit cocaïna els dotze darrers mesos (2,9% front el 2,5% del 2015) i en els darrers 30 dies (1,8% front l’1% del 2015).

En els darrers dos anys el cànnabis ha augmentant la demanda de tractament als CAS, i se situa a nivells similars als de 2015. Amb 2.045 casos, és la tercera droga en demandes d’inici de tractament, amb un 14,1% del total.

Pel que fa a l’heroïna, les peticions de tractament estan estabilitzades des d’inicis dels anys 2000, situant-se en un 10,5% (1.521 casos) de les sol·licituds. Al 2019 només un 13,6% (207 casos) iniciava tractament per primera vegada, el que explica la baixa incidència de noves demandes.

Finalment, el tabac representa un 3,6% (520 casos) dels inicis de tractament en els  serveis especialitzats d’atenció a les drogodependències, però cal tenir en compte que la majoria de tractaments del tabaquisme es realitzen des de l’atenció primària.

Demandes de tractament per gènere i edat

Si s’analitzen les dades en homes i dones per separat, s’observa igualment que l’alcohol és la substància amb més inicis de tractament en ambdós sexes (48,4% en el cas de les dones i 40,3% en el dels homes), seguit per la cocaïna (18,3% les dones i 26,6% els homes).

Pel què fa a les proporcions entre sexes, en el total d’inicis de tractament hi ha un percentatge major d’homes que de dones (3 de cada 4 inicis són d’homes). Aquesta majoria d’homes es manté quan s’analitzen les drogues per separat, excepte en el cas del tabac, on la proporcionalitat està molt igualada. Pel què fa a l’heroïna i la cocaïna, la proporció dona/home està més descompensada, ja que arriba a ser d’entre 1 o 2 dones per cada 8 o 9 homes.

Aquesta distribució entre sexes reflecteix el fet que les dones tendeixen a igualar els homes en el consum de drogues legals (alcohol i tabac) o aquelles amb menor rebuig social (cànnabis), fet que també es troba en les enquestes poblacionals i escolars.

Quant a l’edat mitjana de sol·licitud de tractament, varia segons la droga principal. El cànnabis és la droga per la qual la gent més jove fa inicis de tractament (29 anys, tant en dones com en homes), mentre que les drogues per les quals es demana un tractament amb una edat més avançada són el tabac (52 anys en dones i 53 en homes) i l’alcohol (48 en dones i 47 en homes).

Cal tenir en compte que quasi un 60% del total de persones que inicien tractament tenen entre 31 i 50 anys. La franja de 41 a 60 anys representa un 44%.

Un dels programes més importants per l’addicció a l’heroïna és el tractament mèdic amb agonistes opiacis A finals del 2019 hi havia més de 8.000 persones rebent aquest tractament (majoritàriament amb metadona), una quantitat que es correspon amb una molt bona cobertura.

Atenció als serveis de reducció de danys

Durant l’any 2019 es van atendre 6.729 usuaris als 18 serveis de reducció de danys (SRD), on s’atén a persones que encara no volen, o no poden, iniciar un tractament per la seva addicció. Aquesta xifra posa de manifest l’accessibilitat i l’alta usabilitat d’aquests serveis, sobretot si s’ubiquen en zones de tràfic i consum, com es veu en els serveis situats en aquestes àrees.

El perfil de les persones usuàries d’aquests serveis revela que són bàsicament consumidores d’heroïna i/o cocaïna, majoritàriament per via parenteral. El percentatge d’homes arriba al 90% i més del 50% són estrangers (39% europeus). Moltes d’aquestes persones tenen una situació social precària i, per tant, són altament vulnerables i en situació de risc: un 40% no tenen un allotjament estable (un 30% estan sense llar), un 40% no estan empadronats i un 35% no tenen targeta sanitària.

D’altra banda, 3.561 persones van anar a les 14 sales de consum supervisat que actualment té Catalunya, a fer un total de 183.815 consums que, si no fos per l’existència d’aquests serveis, s’haurien realitzat en espais públics. Aquest consums són higiènics i segurs, i fan possible prevenir infeccions greus (com la infecció pel VIH i les hepatitis), així com evitar morts per sobredosi. De fet, l’any 2019 es van produir 224 sobredosis en sales de consum supervisat, deu més que l’any anterior, però cap d’elles va resultar mortal.

La prevenció d’infeccions greus, com el VIH i les hepatitis, en persones que s’injecten drogues depèn en gran mesura d’una bona distribució de material d’injecció higiènica. En aquest sentit, l’any 2019 es van distribuir més d’1 milió de xeringues estèrils a través de 660 punts d’accés a aquest material.

Informació i conscienciació a Canal Drogues

El web temàtic del Canal Drogues (http://drogues.gencat.cat) recull materials d’informació i conscienciació adreçats a la població general, i proporciona informació relativa als centres i programes de tractament que existeixen a Catalunya.

El Canal, gestionat per la Sub-direcció General de Drogodependències de l’ASPCAT,  és un dels webs temàtics del Canal Salut més visitats. És el resultat de l’esforç realitzat per professionals de l’àmbit de les drogues a Catalunya, tant públics com d’associacions i entitats col·laboradores. Recull tots els aspectes relacionats amb les drogues i esdevé un instrument de relació tant amb la ciutadania com amb els  professionals del sector.

(1) ESTUDES 2018: Informe dels resultats per a Catalunya de l’Enquesta estatal sobre l’ús de drogues a l’ensenyament secundari (ESTUDES) 2018. Sub-direcció General de Drogodependències. ASPCAT – PNSD.
(2) Consum intensiu: Consum de cinc begudes alcohòliques o més, en el cas dels homes, i de quatre begudes alcohòliques o més, en el cas de les dones, en la mateixa ocasió (s’entén per consumir en la mateixa ocasió prendre-les d’una manera seguida o en un interval aproximat de dues hores).
(3) EDADES 2017: Informe dels resultats per a Catalunya de l’Enquesta domiciliària sobre alcohol i drogues a Espanya (EDADES) 2017. Sub-direcció General de Drogodependències. ASPCAT – PNSD.

Descàrrega l’informe complet aquí

Article publicat per Gencat el 6 d’agost 2020
Font original: Gencat

Es publiquen els resultats de l’enquesta “Qüestionari de salut en temps de confinament pel coronavirus”

  • Es triplica el percentatge de població que refereix simptomatologia de depressió i malestar emocional durant el confinament
  • El percentatge de població que refereix simptomatologia ansiosa és quatre vegades més gran que abans del confinament; es triplica el consum d’hipnosedants prescrits, i el de no prescrits augmenta 10 vegades
  • La població entre 16 i 44 anys és el grup més afectat, amb el doble de simptomatologia de depressió, ansietat i malestar emocional
  • El sedentarisme augmenta en un 15% i la mitjana d’hores asseguts al dia incrementa en 2h
  • Es redueix de forma significativa el percentatge de població que consumeix cànnabis, mentre que el de consum de tabac i alcohol esmanté gairebé igual
consum drogues confinament

L’Agència de Salut Pública del Departament de Salut juntament amb ESADE, i amb la col·laboració d’IDIAP Jordi Gol, van elaborar el “Qüestionari de salut en temps de confinament pel coronavirus” amb l’objectiu d’avaluar l’impacte del confinament sobre la salut de la ciutadania de Catalunya i poder planificar accions, serveis i mesures per pal·liar-ne els efectes.

Un total de 37.810 persones residents a Catalunya de més de 15 anys van respondre l’enquesta en línia entre el 21 d’abril i el 20 de maig. El 74% eren dones, el 57,3% tenien estudis universitaris i un 60,9% estaven actius laboralment (vegeu l’apartat Metodologia).

Els resultats obtinguts s’han ponderat segons la distribució d’edat, sexe i nivell educatiu de les dades poblacionals de Catalunya (IDESCAT) i es presenten en comparació amb les dades que es disposen d’abans del confinament provinents d’enquestes de salut oficials, com són l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), l’Enquesta de Salut d’Espanya (ENSE) i l’Enquesta sobre alcohol i altres drogues a Catalunya (EDADES).

Resultats

Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública del Departament de Salut, va presentar les principals conclusions del qüestionari en roda de premsa (del minut 8:14 al 13:30) el passat 30 de juliol.

Els resultats de l’enquesta “Salut en temps de confinament” confirmen que la mesura de confinament, tot i ser molt efectiva per a la protecció davant el contagi, té un elevat cost per a la salut mental de les persones, a més d’un elevat cost social i econòmic. 

El virus però, segueix aquí. Malgrat els rebrots, evitar el confinament de llarga durada és un dels objectius del Govern i ha de ser també l’objectiu de tothom. Per fer-ho és clau la protecció enfront els contagis, mitjançant l’adopció de mesures de seguretat com el rentat curós de les mans, l’ús de la mascareta, el manteniment de la distància física entre persones i la limitació de la mobilitat i dels contactes socials.

A més, l’enquesta revela què es pot fer per mitigar els efectes negatius del confinament i cuidar de la pròpia salut. L’anàlisi feta ha permès a l’Agència de Salut Pública editar un Decàleg amb recomanacions per mantenir una bona salut en temps de COVID-19.

Salut Mental i Benestar Emocional

Els resultats del qüestionari revelen que durant el període de confinament s’han triplicat els símptomes de depressió, ansietat i malestar emocional i ha augmentat l’ús de tranquil·litzants, sedants i somnífers (vegeu Annex 1/Taula 1 del document d’Annexes).

  • En referència a la depressió, moderada o alta, un 22,8%de les persones enquestades manifesta haver-ne tingut símptomes, una xifra que triplica la prevalença del 7,6% publicada a l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de l’any 2018.
  • Pel què fa a l’ansietat, un 26,9%n’ha tingut símptomes. Aquest xifra és fins a quatre vegades superior a la prevalença d’ansietat crònica observada per Catalunya en l’enquesta de Salut d’Espanya (ENSE) de l’any 2017.
  • I també es triplica la simptomatologia demalestar emocional, amb un 74,8% durant el confinament respecte el 26,2% obtingut amb la mateixa escala en l’ESCA del 2018.

Aquests resultats es poden relacionar amb l’increment d’ús d’hipnosedants (tranquil·litzants, sedants i/o somnífers) en els darrers 30 dies: Un 17,7% de la població refereix haver-ne fet ús amb recepta mèdica (un percentatge tres vegades superior al 5,9% obtingut a l’enquesta EDADES de 2017) i fins a un 6,5% de la població refereix haver-ne consumit sense recepta mèdica (10 vegades més que el 0,6% obtingut a la mateixa enquesta de 2017). 

Consum de substàncies i comportaments addictius

  • Segons els resultats obtinguts,el consum de tabac, alcohol i cànnabis durant el confinament ha disminuït (vegeu Annex 1/Taula 1 del document d’Annexes).
  • El percentatge de persones que fumendisminueix lleugerament (del 25,6% al 23%), tot i que el 40% de les persones que ja fumaven abans del confinament, declaren haver fumat més.
  • La prevalença de consum de risc d’alcoholaugmenta molt lleugerament respecte a les dades de l’EDADES 2017 (de 9,1% a 8,6%).
  • I el consum de cànnabis(en els darrers 30 dies) es redueix significativament, baixant del 11,9% obtingut en l’EDADES 2017 al 3,7%.

Efectes en la salut mental per grups de població

Els joves-adults i els estudiants, les dones, les persones amb menys estudis i aturades són els grups més afectats, amb gairebé el doble de risc de patir depressió, ansietat o malestar emocional (vegeu Annex 1/Taula 2 del document d’Annexes).

  • Fins a un 32,3% de la població entre 15 i 44 anysrefereix simptomatologia de depressió, un 35,3% d’ansietat i un 86,1% de malestar emocional, comparat amb el 20,6%, el 23,8% i el 75,6% respectivament del grup d’edat entre 45 i 64 anys.
  • Entre el subgrup d’estudiants, aquests percentatges encara són més elevats: un 54,7% presenten símptomes de depressió, un 44,8% d’ansietat i un 91,5% de malestar emocional.
  • Les donesque responen a l’enquesta també refereixen nivells més elevats de simptomatologia de depressió (26,6%), d’ansietat (30,3%) i malestar emocional (80,9%) respecte als homes (15,9%, 18,7% i 69,5%, respectivament).
  • Les persones amb estudis primarisrefereixen més simptomatologia de depressió; (fins a un 27,7%) i d’ansietat (un 35,1%); en canvi, el malestar emocional incrementa a mesura que augmenta el nivell d’estudis.
  • La precarietat laboral també s’interpreta com un factor de risc, ja que les persones que estan aturades(tant les que ho estaven abans del confinament com les que han patit un ERTO durant aquest període) refereixen simptomatologia de depressió en un 33,7% i d’ansietat en un 35,4%, i un 81,7% reporten malestar emocional. 

Altres grups d’interès

  • Els i les professionals de la saluttenen una prevalença de simptomatologia de depressió molt semblant a la de la resta de població (amb un 24,9% respecte al 22,8%) però en canvi, els nivells d’ansietat són més elevats (un 31,3% respecte al 26,9% de la població general).
  • Per contra, les persones jubilades, tot i patir nivells elevats de depressió, ansietat i malestar emocional, són el grup amb les prevalences més baixes, amb un 11,6%, un 15% i un 63,8% respectivament.

Estratègies d’afrontament i factors de protecció

Seguir una rutina, dedicar temps a un mateix i tenir un bon suport social  estan entre els factors protectors que redueixen a la meitat el risc de depressió, ansietat o malestar emocional

Addicionalment, com a factors de protecció específics per a la depressió o el malestar emocional destaca fer més activitats en família, en el cas dels homes adults, i tenir fills/es al càrrec que ocupin la meitat o menys del temps en el cas de població adulta. Aquestes mesures d’afrontament redueixen a la meitat el risc de depressió.

Dels resultats també es desprèn que realitzar activitats relaxants gairebé tots els dies (com escoltar musica) és un factor de protecció de l’ansietat en les persones més grans de 65 anys .

Preocupacions i factors de risc

La incertesa sobre la represa de la normalitat (com i quan) i els problemes de convivència a casa són algunes de les preocupacions que gairebé doblen el risc de patir problemes de salut mental.

Segons les respostes a l’enquesta, destaca que ni el temps en confinament, ni factors relacionats amb l’habitatge (com tenir o no balcó o pati, o el número d’habitacions), o fins i tot el número de persones vivint a la llar, no tenen afectació directa a la salut mental.

En canvi, els factors de risc que més afecten, multiplicant per dos el risc de patir depressió, d’ansietat i de malestar emocional, són la preocupació per no saber com ni quan es reprendria la vida normal, el fet de no tenir prou suport social i, com a principal, els problemes de convivència a casa.

En concret, sobre la depressió, les següents preocupacions són factors de risc importants, en funció de cada grup de població, ja que fan augmentar més d’un 50% el risc de tenir símptomes depressius:

  • en tots els grups, la preocupació pel fet de patir malalties cròniques que suposen un alt risc de contraure la Covid-19;
  • en homes i dones entre 44 i 65 anys, creure que el seu futur laboral empitjorarà amb la crisi de la pandèmia;
  • en persones més grans de 65 anys, el fet de no poder sortir ni visitar a les persones importants.

Entre els factors que augmenten més d’un 60% la probabilitat de patir ansietat, s’inclouen:

  • tant en homes com en dones, la preocupació perquè els fills estan neguitosos, no saben què fer i comporta tensions i problemes conductuals;
  • en homes més grans de 45 anys, creure que el seu futur laboral empitjorarà;
  • en dones entre 45 i 64 anys, tenir persones en situació de dependència a casa i haver d’ocupar-s’hi quasi tot el temps.
  • en persones més grans de 45 anys, la preocupació pel contagi de la Covid-19 (tan un mateix com la família);
  • en persones de més de 65 anys, la preocupació per la Covid-19, passant més de 2 hores al dia consultant noticies sobre el tema, o també pel fet d’estar sols i no poder cuidar-se.

Sedentarisme i nivell d’activitat física

El confinament comporta un increment de la inactivitat física i del sedentarisme. (vegeu Annex 1/Taula 3 del document d’Annexes)

Durant el període de confinament, l’enquesta mostra que el 50,2% de la població ha estat asseguda més de 6 hores al dia, el que significa un increment important del sedentarisme si es compara amb el 35,3% d’abans del confinament. Igualment la mitjana d’hores assegut ha augmentat en 2 hores, passant de 5 hores de mitjana segons l’ESCA 2018, a 7,1h durant el confinament.

L’activitat física també ha disminuït durant la crisi de la pandèmia si comparem el 34,8% de persones que manifesten tenir un nivell baix d’activitat física amb el 17,9% observat en l’ESCA del 2018. Aquesta disminució és similar tant en homes com en dones com entre els diferents grups d’edat.

Hàbits saludables

En general, l’enquesta mostra un empitjorament en la majoria de conductes i hàbits saludables. (vegeu Annex 1/Taula 4 del document d’Annexes)

Destaca el percentatge de persones que refereixen haver augmentat l’ús de pantalles, amb un 65,9%, el 54% que han disminuït l’activitat física i el 41,2% que refereixen un empitjorament de la qualitat del seu son

En quant a l’alimentació, un 30,5% de les persones enquestades refereixen un augment de la quantitat de menjar i un 16,2% en el nombre d’àpats, però, en sentit positiu, destaca l’augment també del consum de fruita i verdura (19,9%) i de llegums (14,7%).

Pel què fa al consum de substàncies, un 14,2% de les persones que ja bevien alcohol abans del confinament manifesten haver augmentat el seu consum durant aquest període i, entre les persones fumadores, un 16,4% també diuen haver fumat més.

Si s’analitza el consum de fàrmacs, es veu que un 6,9% de les persones que ja prenia tranquil·litzants, sedants i/o somnífers, diu haver-ne pres més.

En canvi, en el cas del cànnabis, només un 1% de la població que en consumia abans diu haver-ne augmentat el seu consum.

Aquesta mateixa tendència s’observa en el cas de l’ús de jocs en línia amb diners, ja que només un 1% declara haver incrementat el seu ús.

Fitxers adjunts

Decàleg per a un confinament saludable

Annexes. Resultats. Qüestionari Salut en temps de confinament pel coronavirus

Nota de premsa del Govern sobre els resultats de l’enquesta

Article publicat per Gencat l’1 d’agost de 2020

Font original: Gencat

Cànnabis: alternativa o negoci?

Més enllà del clàssic porro, sabem que el cànnabis, el que coneixem com a marihuana, té propietats terapèutiques amb menys efectes adversos que molts medicaments. Però, per a què serveix realment? Com pot utilitzar-se? És realment una alternativa per a totes?

Il·lustració de Senyora Milton

Verónica té ansietat i insomni. Després d’un llarg període de temps de tractaments farmacològics ineficaços o perjudicials per a la seva situació, va decidir pal·liar els símptomes de les seves malalties fent ús del cànnabis. Verónica, així com altres persones que pateixen patologies com la fibromiàlgia, l’endometriosi o la malaltia de Chron, que impliquen grans dolors físics crònics, portava temps anhelant trobar una alternativa als medicaments convencionals. Els efectes adversos d’aquests li generaven quasi més malestars que els que tenia. Alguns com la morfina, utilitzats per a suavitzar dolors insuportables, són addictius i danyen altres òrgans com l’estómac.

Verónica consumeix la planta Cànnabis Sativa L directament, la fuma. Moltes altres persones consumeixen un sol tipus de cannabinoide, com el CBD, a través de productes com a olis o pomades als quals se’ls ha afegit aquest component i que ja es venen fins i tot per Amazon.

Comencem pel principi. De quina planta estem parlant? De quines propietats i usos? Cànnabis Sativa L és el nom oficial de la planta del cànnabis. El que es coneix comunament com a marihuana. També se l’anomena com a “cànem”. D’aquesta planta surten desenes de derivats diferents (CBD, CBG, THC, CBC, CBL…). L’especialista en cànnabis del laboratori AnandaLab Analytics Lab, Patricio Rodríguez de Sòria, explica què és, sota el seu punt de vista, el que tenen la planta i el cos humà que, quan s’ajunten, es complementen positivament: “La planta té unes substàncies que es diuen fitocannabinoides. De les 350.000 varietats de plantes que hi ha en el planeta, que funcionen aproximadament amb uns 2.000 tipus de substàncies diferents cadascuna, solament la planta Cànnabis Sativa L té unes substàncies per a les quals resulta que el cos humà té uns receptors específics”. Per què ocorre això? No és que “estiguem dissenyats/des per a gaudir dels plaers de l’embadaliment que produeixen aquests fitocannabinoides, sinó que existeixen dins del nostre organisme uns neurotransmissors que, casualment, tenen la mateixa estructura química”, compte l’expert. Aquestes substàncies que tenim en el cos es diuen endocannabinoides i, juntament amb els receptors, formen el sistema endocannabinoide. El que fa la planta quan la consumim, segons compte Rodríguez, és “suplantar aquest sistema que naturalment tenim”.

El nostre sistema nerviós funciona amb dos tipus d’ordres: d’activació i d’inhibició. Ho exemplifica l’especialista: “Quan el nostre cervell diu ‘doblega el braç’, hi ha una ordre de doblegar el braç (activació) i una altra de ‘ja està el braç doblegat, no continuïs fent força’ (inhibició)”. Els endocannabinoides són els principals neurotransmissors inhibidors del nostre cos. El cànnabis el que fa és “exactament el mateix que fa el nostre sistema endocannabinoide i afecta únicament a les cèl·lules que tenen receptors específics per a aquests productes. No com la resta de les substàncies estupefaents que afecten i pertorben tots els processos metabòlics allà on vagi”, remarca.

Segons la Fundació CANNA, dedicada a la recerca sobre el cànnabis, en els últims anys ha crescut l’interès per la recerca d’aquest compost “degut al descobriment de propietats antiinflamatòries, antioxidants, ansiolítics i efectes neuroprotectors”, la qual cosa ho fa “molt atractiu per al tractament de condicions produïdes per inflamació i estrès oxidatiu”. S’utilitza per a l’epilèpsia, per a malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, el Parkinson o l’esclerosi múltiple, per a l’ansietat, l’autisme, per a malalties inflamatòries cròniques com la malaltia de Chron, per a l’acompanyament de la quimioteràpia. Així ho reflecteix l’equip de recerca de la Fundació CANNA. Així i tot, Rodríguez de Sòria adverteix que, encara que té “uns certs efectes terapèutics, no és cap miracle”, perquè cal tenir en compte que “cada ésser humà té una disposició i una concentració específica d’aquests receptors, és a dir, a cada persona el consum de fitocannabinoides li senti de manera diferent”, i que no es pot perdre de vista que “això és una ajuda per a pal·liar uns certs símptomes, no més”. No cura.

I, serveix de la mateixa manera tant si s’utilitzen cannabinoides concrets com si es consumeix la planta sencera? Segons explica Patricio Rodríguez, “el doctor Manuel Guzmán Pastor, de la Universitat Complutense de Madrid, segurament el científic espanyol més expert sobre el tema, va establir fa temps que l’efecte més terapèutic es dóna amb el total dels cannabinoides, la qual cosa ell va denominar el full spectrum. La combinació i modulació de tots ells és el que produeix el major efecte terapèutic”. El que succeeix és que aquest full spectrum conté THC, un d’aquests desenes de derivats de la planta Cànnabis Sativa L que, per ser “el responsable potser dels efectes més psicodèlics”, és a dir, el cannabinoide que fa que el consum de la planta tingui efectes psicoactius -que col·loqui-, “és una substància prohibida per la Convenció de Ginebra, per les lleis espanyoles i per les polítiques de drogues”, diu. “Si el THC fos legal, entenc que no hi hauria discussió i que seria oli amb tots els cannabinoides el que es proposaria com a teràpia”, afegeix Rodríguez. D’acord, i, com es passa de la planta a aquest oli o aquesta pomada? Els components s’extreuen de la planta i es converteixen en compostos químics a través d’un procés de sintetització, “o el que es denomina tècnicament, un principi actiu per a la indústria farmacèutica (API)”, expliquen des de la Fundació CANNA. A partir d’aquí, es pot utilitzar com a element en diferents composicions.

El negoci del CBD

Algunes empreses han vist en aquesta necessitat de trobar alternatives més naturals per a alleujar les malalties quotidianes i els símptomes d’algunes malalties, desateses institucionalment i que són un nínxol de mercat, per la qual cosa cada vegada més persones se sumen al carro de la comercialització de productes cannàbics. Sobretot de productes amb CBD. Empreses com The Beemine Lab, Yuyocalm o Sativida, per exemple, dissenyen, creen i venen olis ingeribles, tòpics i cremes amb CBD, encara que en la legislació espanyola troben algunes traves. Christina Schwertschlag, encarregada de la recerca i el disseny de productes de The Beemine Lab, comenta que no poden posar explícitament, ni suggerir, en les seves etiquetes que el producte pot ser ingerit. Han de vendre-ho com a cosmètic. Patricio Rodríguez comenta que la falta de regulació provoca que s’estiguin venent en internet multitud de productes amb poques garanties: “Ningú et garanteix que aquest oli sigui, efectivament, del 5, del 10 o del 20 per cent de CBD. Cal encreuar els dits i pensar que, en el pitjor dels casos, el producte és innocu”. Fins que no es reguli, explica, la fiabilitat dels productes és dubtosa.

El CBD s’està comercialitzant a la Unió Europea (UE) des de fa temps, es pot trobar fins i tot en Amazon. Només quan algun organisme encarregat del consum d’algun país de la UE descobreix un perill per a la salut (per exemple, “el 18 d’abril de 2019 Espanya va realitzar una notificació de productes com a galetes i xocolates procedents dels Països Baixos per contenir derivats de cànnabis no autoritzats, arran d’una inspecció de la Policia Local i de la Unitat d’Estupefaents de la Comissaria de la Policia Nacional”, segons recorda la Fundació CANNA), procedeix a retirar el producte, obre una recerca sobre el mateix i implica la resta de països membres perquè facin el propi en els seus territoris. Se que tracta d’una “depuració selectiva a partir d’un sistema basat en la denúncia o delació”, compte la Fundació CANNA. Miguel Torres és advocat i professor de Dret Internacional en la Universitat de Barcelona. Explica que molta gent té una idea equivocada sobre la legalitat del cànem del qual s’extreu el CBD: “Es partia de la base que el cànem amb menys de 0,2 per cent de THC és sempre legal. No és correcte. El cànem amb menys de 0,2 per cent de THC només es pot conrear sense permís si es destina a usos industrials, que només són la producció de fibra i de llavors. Les flors del cànem, encara que tinguin menys de 0,2 per cent de THC, es consideren sempre estupefaents” i tant el cultiu com l’extracció a Espanya estan subjectes a l’autorització de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).

Actualment, segons la Fundació CANNA, la AEMPS ha concedit autorització a cinc empreses a Espanya per al cultiu de cànnabis amb finalitats de recerca, i una sola autorització per a la producció de derivats d’extraccions de cànnabis. “Com el cànnabis medicinal no està regulat -exposen-, el cultiu de cànnabis o la producció de derivats per a la seva comercialització sol es permet en cas d’exportació a una empresa degudament autoritzada al seu país d’origen”. L’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN) publicava al març de 2019 una nota informativa que especificava que “l’empresa que desitgi comercialitzar aquestes parts de la planta Cànnabis sativa L (flors, fulles i tiges), extractes i cannabinoides, en l’àmbit alimentari, haurà de presentar una sol·licitud a la Comissió Europea conforme al que s’estableix en el reglament sobre els nous aliments”. En qualsevol cas, només les vitamines i minerals poden reconèixer-se com a complements alimentaris, no les plantes, de manera que no resulta legalment possible registrar a Espanya un complement alimentós fet a base de cànem. Però existeix una escletxa de possibilitat, un buit legal, que és a la qual s’acullen empreses que comercialitzen productes amb CBD a Espanya: “En cas que el producte estigui elaborat i hagi estat posat legalment en el mercat d’un país de la Unió Europea, en virtut del principi de reconeixement mutu, les autoritats espanyoles no poden oposar-se a la comercialització d’un suplement alimentós elaborat amb cànem a la UE”, expliquen des de la Fundació CANNA. En The Beemine Lab, a partir d’aquí, el que fan és comprar el CBD ja extret i sintetitzat a Suïssa, elaborar els seus productes amb una empresa cosmètica i vendre-ho aquí, en l’Estat espanyol.

Christina Schwertschlag, que és natural de Boston (els Estats Units), sempre té l’ull posat en com el seu país d’origen està, des de fa uns anys, obrint la porta a la permissivitat sobre els cannabinoides. Recorda que “és curiós perquè van ser els primers a prohibir-ho. Fa uns 120 anys tu compraves una tònica de Cànnabis Sativa L en la teva farmàcia”. “El cànnabis sempre s’ha usat -diu-, però va arribar algú i va dir que no, que les drogues són dolentes i que a partir de llavors l’herba anava a ser igual que l’heroïna”. I l’estigma ha inundat tot el que envolta al cànnabis. Però la planta és molt rica. Schwertschlag troba a faltar, també com a consumidora, més estudi clínic i més informació, perquè es pugui “ser un consumidor conscient del que es pren, responsable i amb capacitat d’elecció”. “Espero que es legalitzin de manera medicinal tots els cannabinoides, no sols el CBD, i que les persones puguin tenir la llibertat de decidir si per al dolor que li provoca el tractament del càncer prefereix fumar-se un peta i que no li criminalitzin per això”, sentència.

Per a unes poques

La revista Forbes explicava en 2017 que les dones són “més propenses que els homes a usar CBD” i que tendeixen a abandonar la “medicina tradicional” després de provar-ho. També resumia que les raons més comunes per les quals les persones usen CBD, segons una enquesta, van anar “per a tractar l’insomni, la depressió, l’ansietat i el dolor en les articulacions”, segons el doctor Perry Solomon, de HelloMD, una comunitat online que reuneix personal mèdic i pacients relacionats amb cànnabis. “El 42 per cent dels usuaris de CBD van dir que havien deixat d’usar medicaments tradicionals com els analgèsics Tylenol o medicaments receptats com Vicodin i havien canviat a usar cànnabis en el seu lloc. El 80 per cent va dir que va trobar que els productes eren ‘molt o extremadament eficaços’”. El diari El País, com Forbes, també va voler parlar en 2019 sobre el negoci del CBD. A l’agost de 2019 s’esperava que, per a finals d’aquest any, “el mercat europeu del CBD tingués un valor de 376 milions, un augment del 30,82 per cent” respecte a l’exercici anterior. Sembla que hi ha buit. Així ho explica Christina Schwertschlag en clau d’humor.

Sembla que, malgrat l’estigma i de la falta d’informes precisos, els cannabinoides en general, i el CBD en particular, tal com el reflecteixen persones que els consumeixen, són útils i podrien constituir-se com tota una alternativa a molts medicaments per al dolor produïts i comercialitzats per grans farmacèutiques. Algunes dones ho consideren un aliat, ja que han trobat en el cànnabis un alleujament als seus dolors menstruals, a l’ansietat o als dolors derivats de malalties que els afecten majoritàriament, com la fibromiàlgia. Però sorgeix una trava més, una qüestió insalvable: l’accessibilitat. Qui pot ser una consumidora conscient amb capacitat de triar com tractar les seves malalties quan un pot de 10 mil·lilitres de CBD costa entre 89 i 197 euros? L’especialista en cànnabis Patricio Rodríguez comenta que “es podrien vendre a menys de cinc euros”, fins i tot, però la falta de regulació, opina Rodríguez, provoca que les empreses puguin establir els preus que considerin. Llavors, com podria ser una alternativa consumir cannabinoides si la majoria social no pot permetre-li-ho? Té sentit que un moviment que sorgeix per a oferir alternatives i millorar la qualitat de vida al marge dels límits del sistema col·loqui a la salut i el bon viure, de nou, en un lloc de privilegi? Al marge del negoci que ha emergit darrere de les propietats terapèutiques del cànem, hi ha associacions i col·lectius presents en els barris que promouen una producció i consum més autònom dels cannabinoides. En Growbarato.net, per exemple, posen a la disposició del públic guies sobre com conrear varietats de la planta amb alt contingut en CBD i molt baix o nul en THC, aquelles que, com diuen, “tothom pugui consumir, sense risc de sofrir cap mena d’efecte psicoactiu”. També es poden trobar en el seu blog receptes per a que, a partir del cultiu de la planta, elaborar olis cannàbics casolans. “Jo recomano en totes les meves xerrades que, abans de recórrer a aquests productes, recorris a les flors de Cànnabis Sativa. És un producte natural, porta el full spectrum, i hi ha un munt de varietats en les quals els nivells de THC són molt baixos o pràcticament nuls i els nivells de CBD són acceptables. És molt millor consumir flors naturals que concentrats o extractes que, insisteixo, fins que no hi hagi regulació, la garantia és zero”, conclou Patricio Rodríguez.

Article escrit per Andrea Liba el 15 d’abril de 2020 per a Pikara Magazine

Font original: Pikara Magazine

La canço de La Fumera

Nova campanya dissenyada per les noves i nou Agents de Salut EPF de la Universitat de Barcelona per a aquest divendres: la cançó de La Fumera.

Les estudiants de Psicologia de la UB, Jan Corbella, Sira de Pau,Melissa Rodríguez i Mireia Ruiz, arran de les pràctiques del curs “Salut, Drogues i Sexualitat Saludable” del projecte En Plenes Facultats de la Fundació Salut i Comunitat van escollir llançar una campanya de prevenció i reducció de riscos associada al consum de drogues, i per aquesta fita han decidit crear un videoclip amb una cançó que informa sobre la gestió del plaer i dels riscos que comporta, concretament, el consum del tabac i del cànnabis.

Han triat fer la campanya sobre aquestes substàncies per ser de les
més consumides i a les quals gran part de la població jove està exposada, així que, segons les seves paraules:

“Pensem que a molta gent li resultarà d’interès i benefici tenir més coneixement sobre el seu consum”.

L’objectiu principal d’aquesta cançó, lluny de difondre por, és informar a les persones que puguin estar en contacte amb el tabac i el cànnabis perquè, si decideixen consumir o ja ho fan, ho facin amb coneixement de causa i amb el menor risc possible.

Escolta la canço “La Fumera” aquí

Fes clic en la imatge i escolta la cançó

Esperem que us agradi!

Des del EMCDDA: Persones que usen drogues i Covid-19

És una realitat que les persones que usen drogues no només s’enfronten als mateixos riscos que la població general, sinó que també han de bregar amb riscos adicionals, ja que, entre altres coses, no compten amb les mateixes possibilitats d’acció davant la pandèmia de la COVID -19. Per això, tant les persones usuàries com professionals, han de conèixer les mesures adequades per reduir el seu risc d’infecció.

Així, l’EMCDDA (Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies) ha publicat avui un document en el qual parla sobre les implicacions que té la pandèmia del virus SARS-CoV-2 en l’ús de drogues, amb l’objectiu de ressaltar els riscos emergents relacionats amb aquesta malaltia, tant per a les persones que les fan servir com per als que presten serveis relacionats. A més, l’entitat europea, encoratja als programes i professionals en matèria de drogues a la planificació, revisió i adaptació d’intervencions farmacèutiques de primera línia i especialitzades.

Doncs, quins són els riscos particulars per a les persones que usen drogues durant la pandèmia de COVID-19?

Per esmentar alguns exemples, la població consumidora d’opiacis que envelleix al continent europeu, és particularment vulnerable a causa del seu alt nivell de problemes de salut i factors d’estil de vida preexistents. L’ús recreatiu de drogues sovint es porta a terme en entorns en els quals les persones s’ajunten i pot existir un consum compartit de drogues. A més, l’estigmatització i la marginació que comporta el consum de drogues poden, no només contribuir a l’augment de el risc, sinó que també crea barreres per a promoció de la reducció de riscos.

Per altra banda, segons planteja l’EMDDA en el document, «les condicions mèdiques cròniques subjacents estan associades amb algunes formes de consum de drogues i augmenten el risc de desenvolupar malalties greus».

Exemples d’això inclouen:

  • Alta prevalença de malalties pulmonars obstructives cròniques (MPOC) i l’asma entre persones que es troben en tractament de drogues, o que facin ús de drogues via fumada com l’heroïna o crac es consideren factors agreujants (Palmer et al. , 2012)
  • També hi ha una alta incidència de malalties cardiovasculars entre persones usuàries de drogues per via parenteral i les persones que fan servir cocaïna (Thylstrup et al., 2015) (Schwartz et al., 2010)
  • La metamfetamina constreny els vasos sanguinis, que pot contribuir al dany pulmonar, i hi ha evidència que l’ús indegut d’opioides pot interferir amb el sistema immunitari (Sacerdot, 2006)
  • La prevalença de VIH, infeccions d’hepatitis viral i càncers de fetge, que condueixen a sistemes immunes debilitats, és més alta entre les persones que s’injecten drogues.
  • El consum de tabac i la dependència de la nicotina són comuns entre alguns grups de persones que usen drogues, poden augmentar els seus riscos d’experimentar resultats més negatius.

Els riscos addicionals als quals poden estar exposats com són alguns dels comportaments associats amb l’ús de drogues i als entorns en què té lloc aquest ús, requereixen el desenvolupament d’estratègies d’avaluació i mitigació.

1. Compartir material per consum de drogues pot augmentar el risc d’infecció

Si bé compartir material d’injecció augmenta el risc d’infecció amb virus transmesos per la sang, com el VIH i l’hepatitis viral B i C, compartir equips d’inhalació, vapeo, tabaquisme o injecció pot augmentar el risc d’infecció i jugar un paper en la propagació del virus.

El virus que causa COVID-19 es propaga entre el contacte proper de persona a persona i a través de gotes respiratòries produïdes quan una persona afectada tus o esternuda. A més, el virus pot sobreviure durant llargs períodes de temps en algunes superfícies.

Mentre que els missatges de reducció de danys generalment se centren en els riscos associats amb la injecció, sovint es presta menys atenció a altres vies d’administració. El brot de COVID-19 pot presentar riscos addicionals que actualment no són àmpliament reconeguts, per exemple, compartir material de cànnabis, cigarrets, dispositius d’inhalació o vapeo o parafernàlia de drogues.

2. Els ambients concorreguts augmenten el risc d’exposició a COVID-19

D’altra banda, el document també ens parla de què les característiques d’alguns dels entorns freqüentats per persones que usen drogues poden augmentar el seu risc d’exposició al COVID-19, ja que, generalment, aquests comportaments es donen en llocs concorreguts, ja siguin centres de tractament de drogues, els serveis de baix llindar i / o els serveis de suport social. Això pot ser mitigat gràcies al distanciament social, seguint les pautes de seguretat establertes o altres mesures per reduir l’ús o l’accés a entorns d’alt risc.

Les persones usuàries de drogues que no tenen accés a un habitatge no tenen altra alternativa que passar temps en espais públics de manera que l’accés a recursos d’higiene i / o atenció mèdica és inexistent o resulta molt difícil. Per això, l’EMCDDA convida al fet que les necessitats de les persones usuàries de drogues siguin abordades amb urgència.

A més, és probable que la gestió de riscos de transmissió de COVID-19 sigui particularment difícil a les presons, ja que d’una banda, la prevalença de consum de drogues i les malalties infeccioses és alta en aquests espais i generalment són entorns tancats, amuntegats, amb infraestructura deficient i un diagnòstic retardat (Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties i Centre Europeu de Monitoratge de Drogues i Addiccions a les Drogues, 2018).

3. Riscos d’interrupció en l’accés als serveis de reducció de danys, material higiènic i medicaments.

Amb aquesta pandèmia, la continuïtat de l’atenció per a les persones que usen drogues es pot veure compromesa davant l’escassetat de personal, la interrupció i el tancament del servei, «l’auto aïllament» i les restriccions imposades a la lliure circulació.

En aquest context, la planificació de contingència i continuïtat és essencial. Els serveis de medicaments, especialment els petits, finançats localment i administrats per ONG que operen juntament amb les estructures formals dels sistemes de salut pública, poden ser particularment vulnerables i no tenir accés als recursos addicionals necessaris per garantir la continuïtat de l’atenció.

En l’apartat final del document, l’Observatori lliura una sèrie de mesures preventives que ajuden a continuar amb el treball d’atenció que ofereixen els serveis eficaços de drogues durant la pandèmia, com:

  • Dotar i garantir mesures de protecció personal i col·lectiva a través de la higiene, tant personal com de l’espai i infraestructura.
  • Desenvolupar estratègies de comunicació efectives sobre les mesures preventives per a la propagació de virus.
  • Garantir la continuïtat dels serveis adreçats per a població usuària de drogues.

Si vols conèixer tots els detalls de la versió anglesa, pots accedir aquí.

Notícia adaptada i redactada per En Plenes Facultats el 26 de març 2020

Una vuitantena de joves són atesos a urgències cada cap de setmana a Catalunya per intoxicacions alcohòliques

Salut demana als espais d’oci nocturn i organitzadors de festes que promoguin les barres sense alcohol i potenciïn el consum d’aigua

Un joves fan unes cerveses en un bar | Mattias Diesel (Unsplash)

Les urgències d’hospitals o CUAPs atenen de mitjana cada cap de setmana a Catalunya 79 joves menors de 30 anys per intoxicacions alcohòliques. Aquesta és una de les dades que els responsables de Salut han donat a conèixer aquest dijous en el marc de la setmana de sensibilització sobre els riscos de l’alcohol, que vol implicar tota la societat davant el que és un “problema important de salut pública”.

El 7,7% de les persones d’entre 15 i 64 anys reconeix haver-se emborratxat alguna vegada en l’últim mes i entre els adolescents, de 14 a 18 anys, aquesta xifra arriba al 21,1%. La campanya posa el focus aquest any en els organitzadors de festes i festivals i els espais d’oci nocturn per demanar-los que garanteixin més espais segurs i saludables. Entre les propostes, potenciar el consum d’aigua i promoure les barres sense alcohol.

Un de cada quatre joves catalans de 14 a 18 anys (27,4%) ha begut de forma compulsiva en l’últim mes i ha fet el que s’anomena un episodi de binge drinking, ingesta elevada de begudes alcohòliques -cinc en el cas dels homes i quatre en el de les dones- en menys de dues hores.

El percentatge és pràcticament idèntic entre nois (27,5%) i noies (27,3%), segons les últimes dades disponibles, corresponents al 2016. Fa deu anys, el 2006, quasi la meitat dels adolescents (47,1%) havia fet aquest consum intensiu d’alcohol. En aquests episodis en què es beu tant d’alcohol, sovint es consumeixen també altres substàncies, especialment cànnabis.

Pel que fa a la població de 15 a 64 anys, un 11,5% ha fet una ingesta compulsiva d’alcohol, o binge drinking, en l’últim mes. En el cas dels homes és del 15,5% i en el de les dones, el 7,5%. “L’impacte de l’alcohol és molt important”, ha avisat el secretari de Salut Pública, Joan Guix.

Catalunya està molt lligada culturalment al consum d’alcohol i això dificulta advertir-ne els riscos i els efectes adversos. El 8,1% de les persones (11,9% en homes i 4,2% en dones) beuen alcohol cada dia mentre que un 9% (7,4% en homes i 10,6% en dones) es declara abstemi.

El 56,7% de les urgències relacionades amb el consum de substàncies ateses pels serveis hospitalaris de Catalunya van ser a causa de l’alcohol l’any passat. En total es van atendre 9.907 persones, que serien 27 al dia de mitjana. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va atendre 24.602 persones per intoxicacions alcohòliques i el 061 CatSalut Respon va gestionar 31.699 avisos per intoxicació etílica el 2018, un 3,6% més que l’any anterior.

L’alcohol és, de llarg i des de fa anys, la substància que genera més demandes de tractament als Centres d’Atenció i Seguiment a les drogodependències (CAS). Concretament, 5.879 persones, el 42,2% del total, van iniciar tractament per addicció a l’alcohol l’any passat. De mitjana, les persones que comencen un tractament per addicció a l’alcohol ho fan després de 28 anys de consum, un llarg període que mostra la integració de l’alcohol a la vida quotidiana.

També és la substància que més mal a tercers genera. Una dada aterradora del dany de l’alcohol en la salut d’un mateix i del que pot provocar en els altres: una de cada tres persones que van morir en accident de trànsit havia begut alcohol. Un altre cas en què l’alcohol és molt perillós per a tercers és durant l’embaràs, ja que pot provocar en el nadó trastorns de l’espectre de l’alcoholisme fetal (TEAF), com ara la síndrome de l’alcoholisme fetal (SAF), o tenir més risc d’infeccions o problemes d’aprenentatge, entre altres.

El subdirector general de Drogodependències, Joan Colom, ha assenyalat que encara s’observa consum d’alcohol en col·lectius de persones que no n’haurien de beure gens, com dones embarassades, malalts crònics o que prenen fàrmacs amb què no es pot beure. El consum d’alcohol per capita el 2016 a Catalunya va ser d’uns 9,5 litres, com a Suècia i Dinamarca i als països mediterranis, per sota de la mitjana europea, que és d’11,3 litres.

Un 4,5% de les morts estan relacionades amb l’alcohol a Catalunya

El consum d’alcohol és un problema molt important de salut pública, amb un impacte en la càrrega de morbi-mortalitat a Europa. A Catalunya, estudis recents situen la mortalitat relacionada amb el consum d’alcohol en el 4,5% del total.

Segons un informe de l’oficina europea de la Organització Mundial de la Salut (OMS), el consum d’alcohol va causar 291.103 morts a Europa el 2016, un 5,5% del total. D’aquestes morts, el 74% van ser d’homes i el 26% de dones, i el 23% de joves d’entre 20 i 24 anys.

Les principals causes de mort atribuïble a l’alcohol a Europa al 2016 van ser el càncer (29%), la cirrosi hepàtica (20%), les malalties cardiovasculars (19%) i les lesions (18%). Entre les dones, la principal causa van ser les malalties cardiovasculars (34,8%) i entre homes, el càncer (29,2%).

La principal causa de mort atribuïble a l’alcohol varia segons l’edat. En menors de 35 anys les lesions intencionades (suïcidis, homicidis) i no intencionades (accidents de trànsit, caigudes, cremades,…) són la principal causa; en persones majors de 65 anys ho són el càncer i les malalties cardiovasculars.

El consum d’alcohol té un impacte econòmic i social molt important. Segons un estudi, d’uns 155.800 milions d’euros anuals al món des de la vessant social. Un altre informa recent apunta que les pèrdues en productivitat associades a la mortalitat atribuïble a l’alcohol a l’estat espanyol s’estimen en més de 2.000 milions d’euros i conclou que invertir en salut comporta una disminució dels costos socials atribuïbles a l’alcohol.

Reduir la publicitat de l’alcohol a les festes

La campanya ‘L’alcohol és responsabilitat de tothom’, que el Departament de Salut va llançar l’any passat i a la qual enguany dona continuïtat, vol interpel·lar tots els actors per prevenir sobre els riscos del consum d’alcohol, de les administracions als municipis, les empreses productores de begudes alcohòliques, els cossos de seguretat, els comerciants, els centres educatius, els professionals de la salut, els mitjans de comunicació, les famílies, les amistats i un mateix.

Salut ha posat el focus aquesta vegada en l’oci nocturn i els organitzadors de festes per demanar-los que garanteixin que aquests espais siguin entorns saludables i de convivència. Salut proposa reduir la publicitat de l’alcohol i evitar el patrocini de les empreses productores en les activitats d’oci programades.

També demana no promoure l’alcohol en general; potenciar el consum d’aigua; diversificar l’oferta de begudes alcohòliques; promoure les barres sense alcohol; formar el personal que dispensa les begudes; comptar amb estands de sensibilització i reducció de riscos; promoure una actitud exemplar entre els organitzadors de la festa i afavorir l’ús del transport públic.

Escrit i publicat per ACN el 21 de novembre 2019 per Social.cat

Font original: Social.cat

Cicle de tallers #FemSalut UVicc-Ucc: Drogues, Sexualitats i Gènere

Presentem el cicle de tallers #FemSalut programat a la @uvic_ucc sobre #Drogues, #Sexualitat i #Gènere.

És #gratuït i us podeu inscriure al #UHub: Servei a la comunitat universitaria.

Calendari:

Dilluns 18 de Novembre -> Drogues: Plaer, fàrmac o verí? x @OtgerVila

Dilluns 25 de novembre -> Sexualitats: Del descobriment al plaer x @Silvia_GoLo

Dimarts 3 de desembre -> Mites sobre la igualtat entre homes i dones x @Malva_FSYC

Pots triar entre aquests dos horaris:

Matí: 10:30 a 13:30 hrs

Tarda: 15:00 a 18:00 hrs

Lloc:

Tots els tallers es realitzaran a l’aula F306

Nou projecte pilot de promoció de la salut sexual entre joves

12/07/2019 – Etapes de la vida

De joves comencem a aprendre que el nostre cos –i també la nostra ment- pot ser un instrument de plaer, i hem de conèixer com és i com sona aquest instrument.En aquest camí, hem d’aprendre sobre la gestió dels plaers, la salut afectiu-sexual, com mantenir una relació sexual segura, com prevenir el risc de determinades conductes que poden derivar, per exemple, en infeccions de transmissió sexual (ITS). Si no parlem obertament i en confiança sobre tots aquests aspectes de la sexualitat, moltes persones, especialment les més joves, es poden trobar davant de nombroses situacions de vulnerabilitat no desitjada.

Sexus i Rumba és un projecte adreçat a la població jove que neix per combatre aquesta vulnerabilitat apropant i diversificant els programes d’informació, prevenció i de reducció de riscos relacionats amb la sexualitat. La idea del projecte és adaptar-se a les necessitats d’aquest col·lectiu social tant divers i culturalment heterogeni -respectant les diverses orientacions sexuals i identitats de gènere -, desenvolupant accions properes, informatives i de sensibilització en l’àmbit de la salut sexual.

En aquest sentit, el projecte busca estratègies de promoció de la salut sexual i de reducció de riscos de la població jove a partir d’una relació entre iguals. Per això, Sexus i Rumba aposta per la formació de joves, de diversos contextos culturals, en temes relacionats amb la promoció de la salut sexual, per difondre material de sensibilització i prevenció com preservatius o barreres de làtex, i informar i conversar sobre sexualitat en espais nocturns on es poden trobar joves, com festes comunitàries o locals d’oci.

El projecte Sexus i Rumba és un projecte pilot que neix de la col·laboració entre el programes ja existents “Sexus” (www.sexus.org) d’ABD (www.abd.ong) i “Rumba tu son” (rumbaatuson.blogspot.com) de Fedelatina (fedelatina.org).
Es desenvolupa als barris de Raval i Gòtic i està impulsat per l’entitat ABD i Fedelatina, amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i del Districte de Ciutat Vella i el Pla de Barris del Raval Sud i Gòtic Sud.

 

Notícia publicada per Agència de Salut Pública de Barcelona el 12 de juliol 2019 en Aspb.cat

Font original: Aspb.cat

Informe sobre substàncies analitzades a Catalunya durant 2018

El dilluns 1 d’abril  s’ha presentat a Barcelona l’Informe anual del servei d’anàlisi de substàncies de Catalunya, realitzat per Energy Control, ABD,  amb el suport i la col·laboració  de la Sub-Direcció General de Drogodependències des del 1997.

Joan Colom (ASPB), Mireia Ventura (ABD), Josep Rovira (ABD). Recuperada de http://drogues.gencat.cat/

L’any 2018, s’han analitzat 2.428 mostres de diferents substàncies i atès a 964 persones.

L’informe reflecteix una caiguda de l’interès per les noves drogues, explicita la  detecció de menys adulterants tòxics especialment en la cocaïna i també es comuniquen  les 12 noves drogues detectades a través del  Sistema d’Alerta de Drogues de la Generalitat.

El servei d’anàlisi de Catalunya, que enguany augmenta un 29% en usuaris,s’emmarca en l’estratègia  de la Sub-Direcció General de Drogodependències per la reducció de riscos entre persones consumidores de substàncies. El seu objecte és monitoritar el mercat il·legal de drogues i alertar sobre la presència de productes adulterats que representin un risc per a la salut, amb especial atenció al fenomen de les noves substàncies psicoactives.

S’observa una tendència a la disminució de l’interès pel consum de noves drogues.Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe del Servei d’Anàlisi de Substàncies de Catalunya.

Baixen un 50% respecte al 2016 les mostres analitzades de noves drogues i un 69% les mostres adulterades amb noves drogues respecte al 2014. El descens s’observa durant els últims 7 anys, i especialment en els últims dos anys. Malgrat que en algunes mostres se n’ha seguit detectant la seva presència adulterant a les drogues anomenades clàssiques, com és el cas de l’èxtasi (MDMA) i la LSD (Un 7% i un 35% de les mostres respectivament).

Tant Joan Colom, Sub-director general de Drogodependències com Mireia Ventura, coordinadora del servei d’anàlisi de substàncies i  Josep Rovira, Director de l’àrea de Drogues d’ABD destaquen positivament que a Catalunya no es detectin noves drogues perilloses com els opiacis sintètics o els cannabinoides sintètics, dels que sí que hi ha alertes internacionals.

El Dr. Colom afegeix  que el consum de les anomenades drogues emergents i Noves Substàncies Psicoactives (NSP) han disminuït segons les últimes enquestes de la Generalitat entre població juvenil i general. I que al detectar-se menys substàncies noves potencialment tòxiques, també han disminuït el nombre d’alertes reportades al servei d’informació i prevenció de Salut Pública sobre drogues sintètiques, semi sintètiques i NSP a Catalunya, conegut com el Sistema d’Alertes de Drogues.

Durant l’any 2018 es reporten 12 noves drogues i es fan 14 comunicacions Sistema Español de Alerta Temprana.

Més enllà de l’ús de noves drogues com adulterants, també baixa l’ús d’adulterants tòxics en totes les mostres. Es destaca per part dels experts que la disminució és un fet positiu però que a nivell de salut pública, l’augment de la puresa en la MDMA o la cocaïna també té riscos, i es seguiran comunicant a través de Sistema d’alerta en Drogues, en coordinació entre administracions i entitats especialitzades, tant a les persones usuàries com a professionals,  la sobre dosificació i efectes adversos de les substàncies més pures.

La presentació coincideix amb la celebració del Dia Internacional de l’anàlisi de drogues (‘Internacional Drug Checking day’) que es commemora cada 31 de març. Catalunya és pionera i aposta per la informació, prevenció i detecció de composicions, adulterants i noves drogues potencialment tòxiques.

Publicat el 2 d’abril 2019 per a http://drogues.gencat.cat/

Fuente original: http://drogues.gencat.cat/