Cànnabis: alternativa o negoci?

Més enllà del clàssic porro, sabem que el cànnabis, el que coneixem com a marihuana, té propietats terapèutiques amb menys efectes adversos que molts medicaments. Però, per a què serveix realment? Com pot utilitzar-se? És realment una alternativa per a totes?

Il·lustració de Senyora Milton

Verónica té ansietat i insomni. Després d’un llarg període de temps de tractaments farmacològics ineficaços o perjudicials per a la seva situació, va decidir pal·liar els símptomes de les seves malalties fent ús del cànnabis. Verónica, així com altres persones que pateixen patologies com la fibromiàlgia, l’endometriosi o la malaltia de Chron, que impliquen grans dolors físics crònics, portava temps anhelant trobar una alternativa als medicaments convencionals. Els efectes adversos d’aquests li generaven quasi més malestars que els que tenia. Alguns com la morfina, utilitzats per a suavitzar dolors insuportables, són addictius i danyen altres òrgans com l’estómac.

Verónica consumeix la planta Cànnabis Sativa L directament, la fuma. Moltes altres persones consumeixen un sol tipus de cannabinoide, com el CBD, a través de productes com a olis o pomades als quals se’ls ha afegit aquest component i que ja es venen fins i tot per Amazon.

Comencem pel principi. De quina planta estem parlant? De quines propietats i usos? Cànnabis Sativa L és el nom oficial de la planta del cànnabis. El que es coneix comunament com a marihuana. També se l’anomena com a “cànem”. D’aquesta planta surten desenes de derivats diferents (CBD, CBG, THC, CBC, CBL…). L’especialista en cànnabis del laboratori AnandaLab Analytics Lab, Patricio Rodríguez de Sòria, explica què és, sota el seu punt de vista, el que tenen la planta i el cos humà que, quan s’ajunten, es complementen positivament: “La planta té unes substàncies que es diuen fitocannabinoides. De les 350.000 varietats de plantes que hi ha en el planeta, que funcionen aproximadament amb uns 2.000 tipus de substàncies diferents cadascuna, solament la planta Cànnabis Sativa L té unes substàncies per a les quals resulta que el cos humà té uns receptors específics”. Per què ocorre això? No és que “estiguem dissenyats/des per a gaudir dels plaers de l’embadaliment que produeixen aquests fitocannabinoides, sinó que existeixen dins del nostre organisme uns neurotransmissors que, casualment, tenen la mateixa estructura química”, compte l’expert. Aquestes substàncies que tenim en el cos es diuen endocannabinoides i, juntament amb els receptors, formen el sistema endocannabinoide. El que fa la planta quan la consumim, segons compte Rodríguez, és “suplantar aquest sistema que naturalment tenim”.

El nostre sistema nerviós funciona amb dos tipus d’ordres: d’activació i d’inhibició. Ho exemplifica l’especialista: “Quan el nostre cervell diu ‘doblega el braç’, hi ha una ordre de doblegar el braç (activació) i una altra de ‘ja està el braç doblegat, no continuïs fent força’ (inhibició)”. Els endocannabinoides són els principals neurotransmissors inhibidors del nostre cos. El cànnabis el que fa és “exactament el mateix que fa el nostre sistema endocannabinoide i afecta únicament a les cèl·lules que tenen receptors específics per a aquests productes. No com la resta de les substàncies estupefaents que afecten i pertorben tots els processos metabòlics allà on vagi”, remarca.

Segons la Fundació CANNA, dedicada a la recerca sobre el cànnabis, en els últims anys ha crescut l’interès per la recerca d’aquest compost “degut al descobriment de propietats antiinflamatòries, antioxidants, ansiolítics i efectes neuroprotectors”, la qual cosa ho fa “molt atractiu per al tractament de condicions produïdes per inflamació i estrès oxidatiu”. S’utilitza per a l’epilèpsia, per a malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, el Parkinson o l’esclerosi múltiple, per a l’ansietat, l’autisme, per a malalties inflamatòries cròniques com la malaltia de Chron, per a l’acompanyament de la quimioteràpia. Així ho reflecteix l’equip de recerca de la Fundació CANNA. Així i tot, Rodríguez de Sòria adverteix que, encara que té “uns certs efectes terapèutics, no és cap miracle”, perquè cal tenir en compte que “cada ésser humà té una disposició i una concentració específica d’aquests receptors, és a dir, a cada persona el consum de fitocannabinoides li senti de manera diferent”, i que no es pot perdre de vista que “això és una ajuda per a pal·liar uns certs símptomes, no més”. No cura.

I, serveix de la mateixa manera tant si s’utilitzen cannabinoides concrets com si es consumeix la planta sencera? Segons explica Patricio Rodríguez, “el doctor Manuel Guzmán Pastor, de la Universitat Complutense de Madrid, segurament el científic espanyol més expert sobre el tema, va establir fa temps que l’efecte més terapèutic es dóna amb el total dels cannabinoides, la qual cosa ell va denominar el full spectrum. La combinació i modulació de tots ells és el que produeix el major efecte terapèutic”. El que succeeix és que aquest full spectrum conté THC, un d’aquests desenes de derivats de la planta Cànnabis Sativa L que, per ser “el responsable potser dels efectes més psicodèlics”, és a dir, el cannabinoide que fa que el consum de la planta tingui efectes psicoactius -que col·loqui-, “és una substància prohibida per la Convenció de Ginebra, per les lleis espanyoles i per les polítiques de drogues”, diu. “Si el THC fos legal, entenc que no hi hauria discussió i que seria oli amb tots els cannabinoides el que es proposaria com a teràpia”, afegeix Rodríguez. D’acord, i, com es passa de la planta a aquest oli o aquesta pomada? Els components s’extreuen de la planta i es converteixen en compostos químics a través d’un procés de sintetització, “o el que es denomina tècnicament, un principi actiu per a la indústria farmacèutica (API)”, expliquen des de la Fundació CANNA. A partir d’aquí, es pot utilitzar com a element en diferents composicions.

El negoci del CBD

Algunes empreses han vist en aquesta necessitat de trobar alternatives més naturals per a alleujar les malalties quotidianes i els símptomes d’algunes malalties, desateses institucionalment i que són un nínxol de mercat, per la qual cosa cada vegada més persones se sumen al carro de la comercialització de productes cannàbics. Sobretot de productes amb CBD. Empreses com The Beemine Lab, Yuyocalm o Sativida, per exemple, dissenyen, creen i venen olis ingeribles, tòpics i cremes amb CBD, encara que en la legislació espanyola troben algunes traves. Christina Schwertschlag, encarregada de la recerca i el disseny de productes de The Beemine Lab, comenta que no poden posar explícitament, ni suggerir, en les seves etiquetes que el producte pot ser ingerit. Han de vendre-ho com a cosmètic. Patricio Rodríguez comenta que la falta de regulació provoca que s’estiguin venent en internet multitud de productes amb poques garanties: “Ningú et garanteix que aquest oli sigui, efectivament, del 5, del 10 o del 20 per cent de CBD. Cal encreuar els dits i pensar que, en el pitjor dels casos, el producte és innocu”. Fins que no es reguli, explica, la fiabilitat dels productes és dubtosa.

El CBD s’està comercialitzant a la Unió Europea (UE) des de fa temps, es pot trobar fins i tot en Amazon. Només quan algun organisme encarregat del consum d’algun país de la UE descobreix un perill per a la salut (per exemple, “el 18 d’abril de 2019 Espanya va realitzar una notificació de productes com a galetes i xocolates procedents dels Països Baixos per contenir derivats de cànnabis no autoritzats, arran d’una inspecció de la Policia Local i de la Unitat d’Estupefaents de la Comissaria de la Policia Nacional”, segons recorda la Fundació CANNA), procedeix a retirar el producte, obre una recerca sobre el mateix i implica la resta de països membres perquè facin el propi en els seus territoris. Se que tracta d’una “depuració selectiva a partir d’un sistema basat en la denúncia o delació”, compte la Fundació CANNA. Miguel Torres és advocat i professor de Dret Internacional en la Universitat de Barcelona. Explica que molta gent té una idea equivocada sobre la legalitat del cànem del qual s’extreu el CBD: “Es partia de la base que el cànem amb menys de 0,2 per cent de THC és sempre legal. No és correcte. El cànem amb menys de 0,2 per cent de THC només es pot conrear sense permís si es destina a usos industrials, que només són la producció de fibra i de llavors. Les flors del cànem, encara que tinguin menys de 0,2 per cent de THC, es consideren sempre estupefaents” i tant el cultiu com l’extracció a Espanya estan subjectes a l’autorització de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).

Actualment, segons la Fundació CANNA, la AEMPS ha concedit autorització a cinc empreses a Espanya per al cultiu de cànnabis amb finalitats de recerca, i una sola autorització per a la producció de derivats d’extraccions de cànnabis. “Com el cànnabis medicinal no està regulat -exposen-, el cultiu de cànnabis o la producció de derivats per a la seva comercialització sol es permet en cas d’exportació a una empresa degudament autoritzada al seu país d’origen”. L’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN) publicava al març de 2019 una nota informativa que especificava que “l’empresa que desitgi comercialitzar aquestes parts de la planta Cànnabis sativa L (flors, fulles i tiges), extractes i cannabinoides, en l’àmbit alimentari, haurà de presentar una sol·licitud a la Comissió Europea conforme al que s’estableix en el reglament sobre els nous aliments”. En qualsevol cas, només les vitamines i minerals poden reconèixer-se com a complements alimentaris, no les plantes, de manera que no resulta legalment possible registrar a Espanya un complement alimentós fet a base de cànem. Però existeix una escletxa de possibilitat, un buit legal, que és a la qual s’acullen empreses que comercialitzen productes amb CBD a Espanya: “En cas que el producte estigui elaborat i hagi estat posat legalment en el mercat d’un país de la Unió Europea, en virtut del principi de reconeixement mutu, les autoritats espanyoles no poden oposar-se a la comercialització d’un suplement alimentós elaborat amb cànem a la UE”, expliquen des de la Fundació CANNA. En The Beemine Lab, a partir d’aquí, el que fan és comprar el CBD ja extret i sintetitzat a Suïssa, elaborar els seus productes amb una empresa cosmètica i vendre-ho aquí, en l’Estat espanyol.

Christina Schwertschlag, que és natural de Boston (els Estats Units), sempre té l’ull posat en com el seu país d’origen està, des de fa uns anys, obrint la porta a la permissivitat sobre els cannabinoides. Recorda que “és curiós perquè van ser els primers a prohibir-ho. Fa uns 120 anys tu compraves una tònica de Cànnabis Sativa L en la teva farmàcia”. “El cànnabis sempre s’ha usat -diu-, però va arribar algú i va dir que no, que les drogues són dolentes i que a partir de llavors l’herba anava a ser igual que l’heroïna”. I l’estigma ha inundat tot el que envolta al cànnabis. Però la planta és molt rica. Schwertschlag troba a faltar, també com a consumidora, més estudi clínic i més informació, perquè es pugui “ser un consumidor conscient del que es pren, responsable i amb capacitat d’elecció”. “Espero que es legalitzin de manera medicinal tots els cannabinoides, no sols el CBD, i que les persones puguin tenir la llibertat de decidir si per al dolor que li provoca el tractament del càncer prefereix fumar-se un peta i que no li criminalitzin per això”, sentència.

Per a unes poques

La revista Forbes explicava en 2017 que les dones són “més propenses que els homes a usar CBD” i que tendeixen a abandonar la “medicina tradicional” després de provar-ho. També resumia que les raons més comunes per les quals les persones usen CBD, segons una enquesta, van anar “per a tractar l’insomni, la depressió, l’ansietat i el dolor en les articulacions”, segons el doctor Perry Solomon, de HelloMD, una comunitat online que reuneix personal mèdic i pacients relacionats amb cànnabis. “El 42 per cent dels usuaris de CBD van dir que havien deixat d’usar medicaments tradicionals com els analgèsics Tylenol o medicaments receptats com Vicodin i havien canviat a usar cànnabis en el seu lloc. El 80 per cent va dir que va trobar que els productes eren ‘molt o extremadament eficaços’”. El diari El País, com Forbes, també va voler parlar en 2019 sobre el negoci del CBD. A l’agost de 2019 s’esperava que, per a finals d’aquest any, “el mercat europeu del CBD tingués un valor de 376 milions, un augment del 30,82 per cent” respecte a l’exercici anterior. Sembla que hi ha buit. Així ho explica Christina Schwertschlag en clau d’humor.

Sembla que, malgrat l’estigma i de la falta d’informes precisos, els cannabinoides en general, i el CBD en particular, tal com el reflecteixen persones que els consumeixen, són útils i podrien constituir-se com tota una alternativa a molts medicaments per al dolor produïts i comercialitzats per grans farmacèutiques. Algunes dones ho consideren un aliat, ja que han trobat en el cànnabis un alleujament als seus dolors menstruals, a l’ansietat o als dolors derivats de malalties que els afecten majoritàriament, com la fibromiàlgia. Però sorgeix una trava més, una qüestió insalvable: l’accessibilitat. Qui pot ser una consumidora conscient amb capacitat de triar com tractar les seves malalties quan un pot de 10 mil·lilitres de CBD costa entre 89 i 197 euros? L’especialista en cànnabis Patricio Rodríguez comenta que “es podrien vendre a menys de cinc euros”, fins i tot, però la falta de regulació, opina Rodríguez, provoca que les empreses puguin establir els preus que considerin. Llavors, com podria ser una alternativa consumir cannabinoides si la majoria social no pot permetre-li-ho? Té sentit que un moviment que sorgeix per a oferir alternatives i millorar la qualitat de vida al marge dels límits del sistema col·loqui a la salut i el bon viure, de nou, en un lloc de privilegi? Al marge del negoci que ha emergit darrere de les propietats terapèutiques del cànem, hi ha associacions i col·lectius presents en els barris que promouen una producció i consum més autònom dels cannabinoides. En Growbarato.net, per exemple, posen a la disposició del públic guies sobre com conrear varietats de la planta amb alt contingut en CBD i molt baix o nul en THC, aquelles que, com diuen, “tothom pugui consumir, sense risc de sofrir cap mena d’efecte psicoactiu”. També es poden trobar en el seu blog receptes per a que, a partir del cultiu de la planta, elaborar olis cannàbics casolans. “Jo recomano en totes les meves xerrades que, abans de recórrer a aquests productes, recorris a les flors de Cànnabis Sativa. És un producte natural, porta el full spectrum, i hi ha un munt de varietats en les quals els nivells de THC són molt baixos o pràcticament nuls i els nivells de CBD són acceptables. És molt millor consumir flors naturals que concentrats o extractes que, insisteixo, fins que no hi hagi regulació, la garantia és zero”, conclou Patricio Rodríguez.

Article escrit per Andrea Liba el 15 d’abril de 2020 per a Pikara Magazine

Font original: Pikara Magazine

La canço de La Fumera

Nova campanya dissenyada per les noves i nou Agents de Salut EPF de la Universitat de Barcelona per a aquest divendres: la cançó de La Fumera.

Les estudiants de Psicologia de la UB, Jan Corbella, Sira de Pau,Melissa Rodríguez i Mireia Ruiz, arran de les pràctiques del curs “Salut, Drogues i Sexualitat Saludable” del projecte En Plenes Facultats de la Fundació Salut i Comunitat van escollir llançar una campanya de prevenció i reducció de riscos associada al consum de drogues, i per aquesta fita han decidit crear un videoclip amb una cançó que informa sobre la gestió del plaer i dels riscos que comporta, concretament, el consum del tabac i del cànnabis.

Han triat fer la campanya sobre aquestes substàncies per ser de les
més consumides i a les quals gran part de la població jove està exposada, així que, segons les seves paraules:

“Pensem que a molta gent li resultarà d’interès i benefici tenir més coneixement sobre el seu consum”.

L’objectiu principal d’aquesta cançó, lluny de difondre por, és informar a les persones que puguin estar en contacte amb el tabac i el cànnabis perquè, si decideixen consumir o ja ho fan, ho facin amb coneixement de causa i amb el menor risc possible.

Escolta la canço “La Fumera” aquí

Fes clic en la imatge i escolta la cançó

Esperem que us agradi!

Des del EMCDDA: Persones que usen drogues i Covid-19

És una realitat que les persones que usen drogues no només s’enfronten als mateixos riscos que la població general, sinó que també han de bregar amb riscos adicionals, ja que, entre altres coses, no compten amb les mateixes possibilitats d’acció davant la pandèmia de la COVID -19. Per això, tant les persones usuàries com professionals, han de conèixer les mesures adequades per reduir el seu risc d’infecció.

Així, l’EMCDDA (Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies) ha publicat avui un document en el qual parla sobre les implicacions que té la pandèmia del virus SARS-CoV-2 en l’ús de drogues, amb l’objectiu de ressaltar els riscos emergents relacionats amb aquesta malaltia, tant per a les persones que les fan servir com per als que presten serveis relacionats. A més, l’entitat europea, encoratja als programes i professionals en matèria de drogues a la planificació, revisió i adaptació d’intervencions farmacèutiques de primera línia i especialitzades.

Doncs, quins són els riscos particulars per a les persones que usen drogues durant la pandèmia de COVID-19?

Per esmentar alguns exemples, la població consumidora d’opiacis que envelleix al continent europeu, és particularment vulnerable a causa del seu alt nivell de problemes de salut i factors d’estil de vida preexistents. L’ús recreatiu de drogues sovint es porta a terme en entorns en els quals les persones s’ajunten i pot existir un consum compartit de drogues. A més, l’estigmatització i la marginació que comporta el consum de drogues poden, no només contribuir a l’augment de el risc, sinó que també crea barreres per a promoció de la reducció de riscos.

Per altra banda, segons planteja l’EMDDA en el document, «les condicions mèdiques cròniques subjacents estan associades amb algunes formes de consum de drogues i augmenten el risc de desenvolupar malalties greus».

Exemples d’això inclouen:

  • Alta prevalença de malalties pulmonars obstructives cròniques (MPOC) i l’asma entre persones que es troben en tractament de drogues, o que facin ús de drogues via fumada com l’heroïna o crac es consideren factors agreujants (Palmer et al. , 2012)
  • També hi ha una alta incidència de malalties cardiovasculars entre persones usuàries de drogues per via parenteral i les persones que fan servir cocaïna (Thylstrup et al., 2015) (Schwartz et al., 2010)
  • La metamfetamina constreny els vasos sanguinis, que pot contribuir al dany pulmonar, i hi ha evidència que l’ús indegut d’opioides pot interferir amb el sistema immunitari (Sacerdot, 2006)
  • La prevalença de VIH, infeccions d’hepatitis viral i càncers de fetge, que condueixen a sistemes immunes debilitats, és més alta entre les persones que s’injecten drogues.
  • El consum de tabac i la dependència de la nicotina són comuns entre alguns grups de persones que usen drogues, poden augmentar els seus riscos d’experimentar resultats més negatius.

Els riscos addicionals als quals poden estar exposats com són alguns dels comportaments associats amb l’ús de drogues i als entorns en què té lloc aquest ús, requereixen el desenvolupament d’estratègies d’avaluació i mitigació.

1. Compartir material per consum de drogues pot augmentar el risc d’infecció

Si bé compartir material d’injecció augmenta el risc d’infecció amb virus transmesos per la sang, com el VIH i l’hepatitis viral B i C, compartir equips d’inhalació, vapeo, tabaquisme o injecció pot augmentar el risc d’infecció i jugar un paper en la propagació del virus.

El virus que causa COVID-19 es propaga entre el contacte proper de persona a persona i a través de gotes respiratòries produïdes quan una persona afectada tus o esternuda. A més, el virus pot sobreviure durant llargs períodes de temps en algunes superfícies.

Mentre que els missatges de reducció de danys generalment se centren en els riscos associats amb la injecció, sovint es presta menys atenció a altres vies d’administració. El brot de COVID-19 pot presentar riscos addicionals que actualment no són àmpliament reconeguts, per exemple, compartir material de cànnabis, cigarrets, dispositius d’inhalació o vapeo o parafernàlia de drogues.

2. Els ambients concorreguts augmenten el risc d’exposició a COVID-19

D’altra banda, el document també ens parla de què les característiques d’alguns dels entorns freqüentats per persones que usen drogues poden augmentar el seu risc d’exposició al COVID-19, ja que, generalment, aquests comportaments es donen en llocs concorreguts, ja siguin centres de tractament de drogues, els serveis de baix llindar i / o els serveis de suport social. Això pot ser mitigat gràcies al distanciament social, seguint les pautes de seguretat establertes o altres mesures per reduir l’ús o l’accés a entorns d’alt risc.

Les persones usuàries de drogues que no tenen accés a un habitatge no tenen altra alternativa que passar temps en espais públics de manera que l’accés a recursos d’higiene i / o atenció mèdica és inexistent o resulta molt difícil. Per això, l’EMCDDA convida al fet que les necessitats de les persones usuàries de drogues siguin abordades amb urgència.

A més, és probable que la gestió de riscos de transmissió de COVID-19 sigui particularment difícil a les presons, ja que d’una banda, la prevalença de consum de drogues i les malalties infeccioses és alta en aquests espais i generalment són entorns tancats, amuntegats, amb infraestructura deficient i un diagnòstic retardat (Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties i Centre Europeu de Monitoratge de Drogues i Addiccions a les Drogues, 2018).

3. Riscos d’interrupció en l’accés als serveis de reducció de danys, material higiènic i medicaments.

Amb aquesta pandèmia, la continuïtat de l’atenció per a les persones que usen drogues es pot veure compromesa davant l’escassetat de personal, la interrupció i el tancament del servei, «l’auto aïllament» i les restriccions imposades a la lliure circulació.

En aquest context, la planificació de contingència i continuïtat és essencial. Els serveis de medicaments, especialment els petits, finançats localment i administrats per ONG que operen juntament amb les estructures formals dels sistemes de salut pública, poden ser particularment vulnerables i no tenir accés als recursos addicionals necessaris per garantir la continuïtat de l’atenció.

En l’apartat final del document, l’Observatori lliura una sèrie de mesures preventives que ajuden a continuar amb el treball d’atenció que ofereixen els serveis eficaços de drogues durant la pandèmia, com:

  • Dotar i garantir mesures de protecció personal i col·lectiva a través de la higiene, tant personal com de l’espai i infraestructura.
  • Desenvolupar estratègies de comunicació efectives sobre les mesures preventives per a la propagació de virus.
  • Garantir la continuïtat dels serveis adreçats per a població usuària de drogues.

Si vols conèixer tots els detalls de la versió anglesa, pots accedir aquí.

Notícia adaptada i redactada per En Plenes Facultats el 26 de març 2020

Una vuitantena de joves són atesos a urgències cada cap de setmana a Catalunya per intoxicacions alcohòliques

Salut demana als espais d’oci nocturn i organitzadors de festes que promoguin les barres sense alcohol i potenciïn el consum d’aigua

Un joves fan unes cerveses en un bar | Mattias Diesel (Unsplash)

Les urgències d’hospitals o CUAPs atenen de mitjana cada cap de setmana a Catalunya 79 joves menors de 30 anys per intoxicacions alcohòliques. Aquesta és una de les dades que els responsables de Salut han donat a conèixer aquest dijous en el marc de la setmana de sensibilització sobre els riscos de l’alcohol, que vol implicar tota la societat davant el que és un “problema important de salut pública”.

El 7,7% de les persones d’entre 15 i 64 anys reconeix haver-se emborratxat alguna vegada en l’últim mes i entre els adolescents, de 14 a 18 anys, aquesta xifra arriba al 21,1%. La campanya posa el focus aquest any en els organitzadors de festes i festivals i els espais d’oci nocturn per demanar-los que garanteixin més espais segurs i saludables. Entre les propostes, potenciar el consum d’aigua i promoure les barres sense alcohol.

Un de cada quatre joves catalans de 14 a 18 anys (27,4%) ha begut de forma compulsiva en l’últim mes i ha fet el que s’anomena un episodi de binge drinking, ingesta elevada de begudes alcohòliques -cinc en el cas dels homes i quatre en el de les dones- en menys de dues hores.

El percentatge és pràcticament idèntic entre nois (27,5%) i noies (27,3%), segons les últimes dades disponibles, corresponents al 2016. Fa deu anys, el 2006, quasi la meitat dels adolescents (47,1%) havia fet aquest consum intensiu d’alcohol. En aquests episodis en què es beu tant d’alcohol, sovint es consumeixen també altres substàncies, especialment cànnabis.

Pel que fa a la població de 15 a 64 anys, un 11,5% ha fet una ingesta compulsiva d’alcohol, o binge drinking, en l’últim mes. En el cas dels homes és del 15,5% i en el de les dones, el 7,5%. “L’impacte de l’alcohol és molt important”, ha avisat el secretari de Salut Pública, Joan Guix.

Catalunya està molt lligada culturalment al consum d’alcohol i això dificulta advertir-ne els riscos i els efectes adversos. El 8,1% de les persones (11,9% en homes i 4,2% en dones) beuen alcohol cada dia mentre que un 9% (7,4% en homes i 10,6% en dones) es declara abstemi.

El 56,7% de les urgències relacionades amb el consum de substàncies ateses pels serveis hospitalaris de Catalunya van ser a causa de l’alcohol l’any passat. En total es van atendre 9.907 persones, que serien 27 al dia de mitjana. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va atendre 24.602 persones per intoxicacions alcohòliques i el 061 CatSalut Respon va gestionar 31.699 avisos per intoxicació etílica el 2018, un 3,6% més que l’any anterior.

L’alcohol és, de llarg i des de fa anys, la substància que genera més demandes de tractament als Centres d’Atenció i Seguiment a les drogodependències (CAS). Concretament, 5.879 persones, el 42,2% del total, van iniciar tractament per addicció a l’alcohol l’any passat. De mitjana, les persones que comencen un tractament per addicció a l’alcohol ho fan després de 28 anys de consum, un llarg període que mostra la integració de l’alcohol a la vida quotidiana.

També és la substància que més mal a tercers genera. Una dada aterradora del dany de l’alcohol en la salut d’un mateix i del que pot provocar en els altres: una de cada tres persones que van morir en accident de trànsit havia begut alcohol. Un altre cas en què l’alcohol és molt perillós per a tercers és durant l’embaràs, ja que pot provocar en el nadó trastorns de l’espectre de l’alcoholisme fetal (TEAF), com ara la síndrome de l’alcoholisme fetal (SAF), o tenir més risc d’infeccions o problemes d’aprenentatge, entre altres.

El subdirector general de Drogodependències, Joan Colom, ha assenyalat que encara s’observa consum d’alcohol en col·lectius de persones que no n’haurien de beure gens, com dones embarassades, malalts crònics o que prenen fàrmacs amb què no es pot beure. El consum d’alcohol per capita el 2016 a Catalunya va ser d’uns 9,5 litres, com a Suècia i Dinamarca i als països mediterranis, per sota de la mitjana europea, que és d’11,3 litres.

Un 4,5% de les morts estan relacionades amb l’alcohol a Catalunya

El consum d’alcohol és un problema molt important de salut pública, amb un impacte en la càrrega de morbi-mortalitat a Europa. A Catalunya, estudis recents situen la mortalitat relacionada amb el consum d’alcohol en el 4,5% del total.

Segons un informe de l’oficina europea de la Organització Mundial de la Salut (OMS), el consum d’alcohol va causar 291.103 morts a Europa el 2016, un 5,5% del total. D’aquestes morts, el 74% van ser d’homes i el 26% de dones, i el 23% de joves d’entre 20 i 24 anys.

Les principals causes de mort atribuïble a l’alcohol a Europa al 2016 van ser el càncer (29%), la cirrosi hepàtica (20%), les malalties cardiovasculars (19%) i les lesions (18%). Entre les dones, la principal causa van ser les malalties cardiovasculars (34,8%) i entre homes, el càncer (29,2%).

La principal causa de mort atribuïble a l’alcohol varia segons l’edat. En menors de 35 anys les lesions intencionades (suïcidis, homicidis) i no intencionades (accidents de trànsit, caigudes, cremades,…) són la principal causa; en persones majors de 65 anys ho són el càncer i les malalties cardiovasculars.

El consum d’alcohol té un impacte econòmic i social molt important. Segons un estudi, d’uns 155.800 milions d’euros anuals al món des de la vessant social. Un altre informa recent apunta que les pèrdues en productivitat associades a la mortalitat atribuïble a l’alcohol a l’estat espanyol s’estimen en més de 2.000 milions d’euros i conclou que invertir en salut comporta una disminució dels costos socials atribuïbles a l’alcohol.

Reduir la publicitat de l’alcohol a les festes

La campanya ‘L’alcohol és responsabilitat de tothom’, que el Departament de Salut va llançar l’any passat i a la qual enguany dona continuïtat, vol interpel·lar tots els actors per prevenir sobre els riscos del consum d’alcohol, de les administracions als municipis, les empreses productores de begudes alcohòliques, els cossos de seguretat, els comerciants, els centres educatius, els professionals de la salut, els mitjans de comunicació, les famílies, les amistats i un mateix.

Salut ha posat el focus aquesta vegada en l’oci nocturn i els organitzadors de festes per demanar-los que garanteixin que aquests espais siguin entorns saludables i de convivència. Salut proposa reduir la publicitat de l’alcohol i evitar el patrocini de les empreses productores en les activitats d’oci programades.

També demana no promoure l’alcohol en general; potenciar el consum d’aigua; diversificar l’oferta de begudes alcohòliques; promoure les barres sense alcohol; formar el personal que dispensa les begudes; comptar amb estands de sensibilització i reducció de riscos; promoure una actitud exemplar entre els organitzadors de la festa i afavorir l’ús del transport públic.

Escrit i publicat per ACN el 21 de novembre 2019 per Social.cat

Font original: Social.cat

Cicle de tallers #FemSalut UVicc-Ucc: Drogues, Sexualitats i Gènere

Presentem el cicle de tallers #FemSalut programat a la @uvic_ucc sobre #Drogues, #Sexualitat i #Gènere.

És #gratuït i us podeu inscriure al #UHub: Servei a la comunitat universitaria.

Calendari:

Dilluns 18 de Novembre -> Drogues: Plaer, fàrmac o verí? x @OtgerVila

Dilluns 25 de novembre -> Sexualitats: Del descobriment al plaer x @Silvia_GoLo

Dimarts 3 de desembre -> Mites sobre la igualtat entre homes i dones x @Malva_FSYC

Pots triar entre aquests dos horaris:

Matí: 10:30 a 13:30 hrs

Tarda: 15:00 a 18:00 hrs

Lloc:

Tots els tallers es realitzaran a l’aula F306

Nou projecte pilot de promoció de la salut sexual entre joves

12/07/2019 – Etapes de la vida

De joves comencem a aprendre que el nostre cos –i també la nostra ment- pot ser un instrument de plaer, i hem de conèixer com és i com sona aquest instrument.En aquest camí, hem d’aprendre sobre la gestió dels plaers, la salut afectiu-sexual, com mantenir una relació sexual segura, com prevenir el risc de determinades conductes que poden derivar, per exemple, en infeccions de transmissió sexual (ITS). Si no parlem obertament i en confiança sobre tots aquests aspectes de la sexualitat, moltes persones, especialment les més joves, es poden trobar davant de nombroses situacions de vulnerabilitat no desitjada.

Sexus i Rumba és un projecte adreçat a la població jove que neix per combatre aquesta vulnerabilitat apropant i diversificant els programes d’informació, prevenció i de reducció de riscos relacionats amb la sexualitat. La idea del projecte és adaptar-se a les necessitats d’aquest col·lectiu social tant divers i culturalment heterogeni -respectant les diverses orientacions sexuals i identitats de gènere -, desenvolupant accions properes, informatives i de sensibilització en l’àmbit de la salut sexual.

En aquest sentit, el projecte busca estratègies de promoció de la salut sexual i de reducció de riscos de la població jove a partir d’una relació entre iguals. Per això, Sexus i Rumba aposta per la formació de joves, de diversos contextos culturals, en temes relacionats amb la promoció de la salut sexual, per difondre material de sensibilització i prevenció com preservatius o barreres de làtex, i informar i conversar sobre sexualitat en espais nocturns on es poden trobar joves, com festes comunitàries o locals d’oci.

El projecte Sexus i Rumba és un projecte pilot que neix de la col·laboració entre el programes ja existents “Sexus” (www.sexus.org) d’ABD (www.abd.ong) i “Rumba tu son” (rumbaatuson.blogspot.com) de Fedelatina (fedelatina.org).
Es desenvolupa als barris de Raval i Gòtic i està impulsat per l’entitat ABD i Fedelatina, amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i del Districte de Ciutat Vella i el Pla de Barris del Raval Sud i Gòtic Sud.

 

Notícia publicada per Agència de Salut Pública de Barcelona el 12 de juliol 2019 en Aspb.cat

Font original: Aspb.cat

Informe sobre substàncies analitzades a Catalunya durant 2018

El dilluns 1 d’abril  s’ha presentat a Barcelona l’Informe anual del servei d’anàlisi de substàncies de Catalunya, realitzat per Energy Control, ABD,  amb el suport i la col·laboració  de la Sub-Direcció General de Drogodependències des del 1997.

Joan Colom (ASPB), Mireia Ventura (ABD), Josep Rovira (ABD). Recuperada de http://drogues.gencat.cat/

L’any 2018, s’han analitzat 2.428 mostres de diferents substàncies i atès a 964 persones.

L’informe reflecteix una caiguda de l’interès per les noves drogues, explicita la  detecció de menys adulterants tòxics especialment en la cocaïna i també es comuniquen  les 12 noves drogues detectades a través del  Sistema d’Alerta de Drogues de la Generalitat.

El servei d’anàlisi de Catalunya, que enguany augmenta un 29% en usuaris,s’emmarca en l’estratègia  de la Sub-Direcció General de Drogodependències per la reducció de riscos entre persones consumidores de substàncies. El seu objecte és monitoritar el mercat il·legal de drogues i alertar sobre la presència de productes adulterats que representin un risc per a la salut, amb especial atenció al fenomen de les noves substàncies psicoactives.

S’observa una tendència a la disminució de l’interès pel consum de noves drogues.Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe del Servei d’Anàlisi de Substàncies de Catalunya.

Baixen un 50% respecte al 2016 les mostres analitzades de noves drogues i un 69% les mostres adulterades amb noves drogues respecte al 2014. El descens s’observa durant els últims 7 anys, i especialment en els últims dos anys. Malgrat que en algunes mostres se n’ha seguit detectant la seva presència adulterant a les drogues anomenades clàssiques, com és el cas de l’èxtasi (MDMA) i la LSD (Un 7% i un 35% de les mostres respectivament).

Tant Joan Colom, Sub-director general de Drogodependències com Mireia Ventura, coordinadora del servei d’anàlisi de substàncies i  Josep Rovira, Director de l’àrea de Drogues d’ABD destaquen positivament que a Catalunya no es detectin noves drogues perilloses com els opiacis sintètics o els cannabinoides sintètics, dels que sí que hi ha alertes internacionals.

El Dr. Colom afegeix  que el consum de les anomenades drogues emergents i Noves Substàncies Psicoactives (NSP) han disminuït segons les últimes enquestes de la Generalitat entre població juvenil i general. I que al detectar-se menys substàncies noves potencialment tòxiques, també han disminuït el nombre d’alertes reportades al servei d’informació i prevenció de Salut Pública sobre drogues sintètiques, semi sintètiques i NSP a Catalunya, conegut com el Sistema d’Alertes de Drogues.

Durant l’any 2018 es reporten 12 noves drogues i es fan 14 comunicacions Sistema Español de Alerta Temprana.

Més enllà de l’ús de noves drogues com adulterants, també baixa l’ús d’adulterants tòxics en totes les mostres. Es destaca per part dels experts que la disminució és un fet positiu però que a nivell de salut pública, l’augment de la puresa en la MDMA o la cocaïna també té riscos, i es seguiran comunicant a través de Sistema d’alerta en Drogues, en coordinació entre administracions i entitats especialitzades, tant a les persones usuàries com a professionals,  la sobre dosificació i efectes adversos de les substàncies més pures.

La presentació coincideix amb la celebració del Dia Internacional de l’anàlisi de drogues (‘Internacional Drug Checking day’) que es commemora cada 31 de març. Catalunya és pionera i aposta per la informació, prevenció i detecció de composicions, adulterants i noves drogues potencialment tòxiques.

Publicat el 2 d’abril 2019 per a http://drogues.gencat.cat/

Fuente original: http://drogues.gencat.cat/

Els principals riscos de les begudes energètiques

Imatge recuperada el 16 d’abril 2019 d’http://periferics.cat

Experts de l’Hospital Vithas Nisa de València han advertit de la sobreexcitació i obesitat com a principals riscos de les begudes energètiques, que estan comercialitzades “amb noms d’animals o éssers als quals es pressuposa gran energia”, i han detallat que, segons l’informe de l’Observatori Espanyol de Drogues i Toxicomanies, l’edat de consum d’aquest tipus de begudes en adolescents se situa entre els 14 i els 18 anys.

En aquest sentit, la institució sanitària ha assenyalat en un comunicat que les begudes energètiques contenen cafeïna i sucre “en grans quantitats”, vitamines del grup B, L-carnitina i taurina, de manera que una llauna de mig litre d’aquesta beguda “equival a dos cafès expressos i 12 cullerades de sucre “i, tant la cafeïna com el sucre,” poden ser generadores de dependència i altres efectes gens desitjables, sobretot abans de l’edat adulta

“A Espanya, ha detallat, de cada deu begudes energètiques que es consumeixen, set ho fan adolescents i ha puntualitzat que els nois la consumeixen més que les noies.”

Alhora ha advocat per evitar aquestes begudes per la sobreexcitació, que contribueix a desenvolupar obesitat i augmenta la resistència a la insulina.

En la mateixa línia, un estudi realitzat als EUA i publicat a la revista Journal of Addictive Medicine va revelar que,

els adolescents que consumeixen begudes energètiques amb assiduïtat tenen el doble de probabilitat de consumir també alcohol i drogues.

En aquest sentit, el psiquiatre de Ivane Salut a les unitats de Salut Mental i Psiquiatria Hospitalària de l’Hospital Vithas Nisa València al Mar el doctor Miguel Ángel Fart ha ressaltat que, en el cas de l’alcohol, “al combinar-ho amb aquestes begudes, s’emmascara el efecte depressor de l’alcohol i, com a conseqüència, hi ha més probabilitat de seguir bevent”

Les dades mostren que un 47,5 per cent dels adolescents barregen les begudes energètiques i l’alcohol, mentre que dos de cada tres joves que han consumit cocaïna han ingerit també aquestes begudes, ha detallat.

El doctor Fart ha destacat que el consum de begudes energètiques produeix un augment de la freqüència cardíaca, insomni, nerviosisme o irritabilitat i, a més, apareixen símptomes relacionats amb la síndrome de dependència o d’abstinència a la cafeïna.

Per la seva banda, l’especialista en medicina interna de l’Hospital Vithas Nisa 9 d’octubre el doctor Julián Ruiz Baixauli ha afegit que els motius per evitar el consum d’aquestes begudes són “els elevats percentatges de cafeïna i sucre, per la sobreexcitació que pot resultar en un adolescent i perquè pot contribuir a desenvolupar obesitat i, conseqüentment, augment de la resistència a insulina “.

Articulo publicat en català per DroguesXP el 16 d’abril 2019 en Periferics.cat

Nota: article original publicat a infosalus.com via @lasdrogasinfo

Creen un alcohol sintètic que emborratxa però no fa mal al fetge ni provoca ressaca

Publicat per Xevi Miró el

Malgrat ser millor opció per a la salut dels consumidors, no arregla problemes com el de la conducció sota els efectes de l’alcohol o l’addicció

Alcarelle és un alcohol de laboratori que, si es pren, provoca els efectes d’una borratxera però no fa mal de cap ni al fetge. El doctor David Nutt, cap del departament de neuropsicofarmacologia del Imperial College de Londres, és qui l’està investigant i està fent els passos necessaris per poder-lo vendre. Segons un article del The Guardian, la seva idea és comercialitzar-lo com si fos un additiu alimentari i no com una droga. Amb tot, difícilment arribarà al mercat abans de cinc anys.

Segons la pàgina web de l’empresa, Alcarelle no vol substituir l’alcohol, es planteja com una alternativa a les begudes alcohòliques:

“El nostre objectiu és desenvolupar una beguda sense alcohol per a adults, que imiti els aspectes desitjats de l’alcohol -sociabilitat, relaxació, diversió- però sense els efectes horribles i perniciosos que fan tan de mal a la nostra salut.”

La perillositat de l’alcohol

El Doctor Nutt té amplis coneixements sobre els estralls de l’alcohol entre els consumidors. Al 2009 va ser acomiadat del seu càrrec d’assessor per les polítiques antidrogues del govern britànic per l’aleshores ministre de l’Interior quan va dir en un article publicat al Transnational Institute que “l’alcohol és més perillós que l’LSD, el cànnabis i l’èxtasi”. El mateix Nutt diu que:

“Si l’alcohol fos descobert avui, seria tractat com una substància il·legal. La quantitat segura d’alcohol, si s’apliquen els criteris estàndards, seria d’un got de vi a l’any”.

Les altres conseqüències del consum d’alcohol

Amb tot, aquesta substància no arreglaria els problemes que el consum d’alcohol està provocant a la seguretat pública, com la conducció sota els seus efectes. L’empresa que hi ha darrere d’Alcarelle tampoc parla explícitament sobre l’addicció a aquesta substància.

Antídot a la borratxera

Nutt està en contra de la prohibició de l’alcohol i ell i la seva filla tenen un bar a Ealing, a l’oest de Londres. La investigació sobre l’alcohol sintètic la va començar fa més de 30 anys, quan investigava l’efecte de l’alcohol en els receptors gaba que tenim al cervell. Segons els seus estudis, quan els investigadors van bloquejar els receptors gaba, els efectes de borratxera en ratolins als quals s’havia donat alcohol, desapareixien.

El Doctor Nutt havia trobat un antídot a la borratxera. Però aquest descobriment no li interessava, ja que malgrat parar els efectes de l’alcohol, no arreglava cap de les destrosses que es produïen al cervell i al fetge.

El Doctor David Nutt (foto de Imperial College London)

Anys després, el Doctor Nutt diu que sap quins són els receptors de gaba que afecten el nostre estat emocional de la borratxera i quins són els que provoquen la majoria dels efectes adversos. Aquesta seria una manera d’actuar similar al de les drogues que es subministren a la gent que vol deixar de fumar. A més, si es demostra la seva funcionalitat, l’usuari podria controlar el nivell de borratxera desitjat sense arriscar-se la ressaca ni tampoc a les malalties de fetge, o càncers associats amb l’alcoholisme.

Pel que fa al gust, l’equip que ha tastat l’Alcarelle diu que no és bo i per tant, l’hauran de camuflar amb sucs o altres gustos. Amb tot, segons Nutt, l’alcohol tampoc és bo de gust i “són els seus efectes secundaris” desitjats els que ens fa apreciar-lo.

Em diu la gent: ‘M’encanta el meu Chateau Latour, del 1984’ i jo els dic: ‘El cert és que no t’agradaria si mai t’haguessis emborratxat. Si li dónes a un nen, l’escopirà. És una apreciació que adquireixes. El que fa que t’encanti és l’efecte de l’alcohol i, per descomptat, saber que és realment molt car.’

Font original: CCMA.cat

 

Les cinc substàncies més addictives del món

Quines són les drogues més addictives? Aquesta pregunta sembla simple, però la resposta depèn de qui li preguntis.

Des del punt de vista de diferents investigadors i investigadores, la possibilitat que una droga sigui addictiva es pot jutjar en funció del mal que causa, el valor de la substància al carrer, la mesura en què la droga activa el sistema de dopamina del cervell, el plaent que sigui la substància per a la gent, el grau en què la substància causa els símptomes d’abstinència i la facilitat amb que una persona que la prova s’enganxa.
També hi ha altres facetes per a mesurar el potencial addictiu d’una substància, i fins i tot hi ha investigadors que sostenen que cap substància és sempre addictiva. Donada la visió variada dels investigadors, llavors, una forma de classificar les drogues addictives és preguntar als panells d’experts.
En 2007, David Nutt i els seus col·legues van demanar als experts en addiccions que fessin exactament això, amb algunes troballes interessants.

1. Heroïna

Els experts de Nutt et al. van classificar a l’heroïna com la droga més addictiva, donant-li una puntuació de 3 sobre una puntuació màxima de 3. L’heroïna és un opiaci que fa que el nivell de dopamina en el sistema de recompensa del cervell augmenti fins al 200% en animals d’experimentació. A més de ser possiblement la droga més addictiva, l’heroïna també és perillosa perquè la dosi que pot causar la mort és sol cinc vegades major que la dosi requerida per a una dosi alta.

L’heroïna també ha estat classificada com la segona droga més nociva en termes de danys tant per als usuaris com per a la societat. El mercat d’opiacis il·legals, inclosa l’heroïna, es va estimar en 68 mil milions de dòlars a tot el món en 2009.

Article relacionat (en anglès): Opiacis i sobredosis. Quatre aspectes a conèixer.

2. Cocaïna

La cocaïna interfereix directament en l’ús de dopamina del cervell per a transmetre missatges d’una neurona a una altra. En essència, la cocaïna evita que les neurones desactivin el senyal de dopamina, la qual cosa resulta en una activació anormal de les vies de recompensa del cervell. En experiments amb animals, la cocaïna va fer que els nivells de dopamina augmentessin més de tres vegades respecte el nivell normal. S’estima que entre 14 milions i 20 milions de persones a tot el món consumeixen cocaïna i que en 2009 el mercat de la cocaïna va tenir un valor aproximat de 75 mil milions de dòlars.

La cocaïna en forma de crack ha estat classificada pels experts com la tercera droga més nociva i la cocaïna en pols, que causa un lleu subidón, com la cinquena més nociva. Al voltant del 21% de les persones que proven la cocaïna es tornaran dependents d’ella en algun moment de la seva vida. La cocaïna és similar a altres estimulants addictius, com la metamfetamina, que s’està convertint en un problema a mesura que està més disponible, així com succeeix amb l’amfetamina.

Article relacionat (en anglès): Efectes de la cocaïna. Pros i contres.

3. Nicotina

La nicotina és el principal principi addictiu del tabac. Quan algú fuma un cigarret, els pulmons absorbeixen ràpidament la nicotina i l’envien al cervell. Els panells d’experts de Nutt et al. van qualificar a la nicotina (tabac) com la tercera substància més addictiva.

Més de dos terços dels estatunidencs que van intentar fumar van reportar tornar-se dependents durant la seva vida. En 2002, l’OMS va estimar que hi havia més de mil milions de fumadors i s’estima que el tabac matarà a més de 8 milions de persones a l’any per a 2030. Els animals de laboratori tenen la sensatesa de no fumar. No obstant això, les rates pressionaran un botó per a rebre nicotina directament en el torrent sanguini, la qual cosa fa que els nivells de dopamina en el sistema de recompensa del cervell augmentin entre un 25% i un 40%.

Article relacionat (en anglès): Nicotina en cigarrets electrònics, la vinculació entre tabac i malalties del cor

4. Barbitúrics (sedants)

Els barbitúrics, també coneguts com a bales blaves, goril·les, nembies, pues i dames rosades, són una classe de substàncies que es van utilitzar inicialment per a tractar l’ansietat i per a induir el somni. Interfereixen amb la senyalització química en el cervell, l’efecte del qual és tancar diverses regions del cervell.

En dosis baixes, els barbitúrics causen eufòria, però en dosis més altes poden ser letals perquè suprimeixen la respiració. La dependència de barbitúrics era comú quan els medicaments estaven fàcilment disponibles amb recepta, però el seu consum ha disminuït dràsticament a mesura que altres medicaments els han reemplaçat. Això ressalta el paper que juga el context en l’addicció: si una droga addictiva no està àmpliament disponible, pot fer poc mal. Els panells d’experts de Nutt et al. van qualificar als barbitúrics com la quarta substància més addictiva.

5. Alcohol

Encara que és legal als EUA i el Regne Unit, els experts de Nutt et al. van puntuar una qualificació d’1.9 sobre un màxim de 3. L’alcohol té molts efectes en el cervell, però en experiments de laboratori en animals va augmentar els nivells de dopamina en el sistema de recompensa del cervell entre un 40% i un 360%, i com més bevien els animals, més augmentaven els nivells de dopamina.

Un 22% de les persones que han pres una beguda desenvoluparan dependència de l’alcohol en algun moment de la seva vida. L’OMS ha estimat que 2 mil milions de persones van consumir alcohol en 2002 i més de 3 milions de persones van morir en 2012 a causa del mal al cos causat per la beguda. L’alcohol també ha estat classificat com la droga més nociva per altres experts.

Article relacionat (en anglès): Cap quantitat d’alcohol és bona per a la salut general, diu un estudi mundial

 

Publicat originalment en anglès per Eric Bowman el 6 de gener de 2019 per a CNN Health.
Traduït i adaptat al castellà per LasDrogas.Info el 17 de gener de 2019.
Traduït i adaptat al català per En Plenes Facultats el 17 de gener de 2019.
Font original: http://bit.ly/CNNHealth_AddictiveDrugs