Les cinc substàncies més addictives del món

Quines són les drogues més addictives? Aquesta pregunta sembla simple, però la resposta depèn de qui li preguntis.

Des del punt de vista de diferents investigadors i investigadores, la possibilitat que una droga sigui addictiva es pot jutjar en funció del mal que causa, el valor de la substància al carrer, la mesura en què la droga activa el sistema de dopamina del cervell, el plaent que sigui la substància per a la gent, el grau en què la substància causa els símptomes d’abstinència i la facilitat amb que una persona que la prova s’enganxa.
També hi ha altres facetes per a mesurar el potencial addictiu d’una substància, i fins i tot hi ha investigadors que sostenen que cap substància és sempre addictiva. Donada la visió variada dels investigadors, llavors, una forma de classificar les drogues addictives és preguntar als panells d’experts.
En 2007, David Nutt i els seus col·legues van demanar als experts en addiccions que fessin exactament això, amb algunes troballes interessants.

1. Heroïna

Els experts de Nutt et al. van classificar a l’heroïna com la droga més addictiva, donant-li una puntuació de 3 sobre una puntuació màxima de 3. L’heroïna és un opiaci que fa que el nivell de dopamina en el sistema de recompensa del cervell augmenti fins al 200% en animals d’experimentació. A més de ser possiblement la droga més addictiva, l’heroïna també és perillosa perquè la dosi que pot causar la mort és sol cinc vegades major que la dosi requerida per a una dosi alta.

L’heroïna també ha estat classificada com la segona droga més nociva en termes de danys tant per als usuaris com per a la societat. El mercat d’opiacis il·legals, inclosa l’heroïna, es va estimar en 68 mil milions de dòlars a tot el món en 2009.

Article relacionat (en anglès): Opiacis i sobredosis. Quatre aspectes a conèixer.

2. Cocaïna

La cocaïna interfereix directament en l’ús de dopamina del cervell per a transmetre missatges d’una neurona a una altra. En essència, la cocaïna evita que les neurones desactivin el senyal de dopamina, la qual cosa resulta en una activació anormal de les vies de recompensa del cervell. En experiments amb animals, la cocaïna va fer que els nivells de dopamina augmentessin més de tres vegades respecte el nivell normal. S’estima que entre 14 milions i 20 milions de persones a tot el món consumeixen cocaïna i que en 2009 el mercat de la cocaïna va tenir un valor aproximat de 75 mil milions de dòlars.

La cocaïna en forma de crack ha estat classificada pels experts com la tercera droga més nociva i la cocaïna en pols, que causa un lleu subidón, com la cinquena més nociva. Al voltant del 21% de les persones que proven la cocaïna es tornaran dependents d’ella en algun moment de la seva vida. La cocaïna és similar a altres estimulants addictius, com la metamfetamina, que s’està convertint en un problema a mesura que està més disponible, així com succeeix amb l’amfetamina.

Article relacionat (en anglès): Efectes de la cocaïna. Pros i contres.

3. Nicotina

La nicotina és el principal principi addictiu del tabac. Quan algú fuma un cigarret, els pulmons absorbeixen ràpidament la nicotina i l’envien al cervell. Els panells d’experts de Nutt et al. van qualificar a la nicotina (tabac) com la tercera substància més addictiva.

Més de dos terços dels estatunidencs que van intentar fumar van reportar tornar-se dependents durant la seva vida. En 2002, l’OMS va estimar que hi havia més de mil milions de fumadors i s’estima que el tabac matarà a més de 8 milions de persones a l’any per a 2030. Els animals de laboratori tenen la sensatesa de no fumar. No obstant això, les rates pressionaran un botó per a rebre nicotina directament en el torrent sanguini, la qual cosa fa que els nivells de dopamina en el sistema de recompensa del cervell augmentin entre un 25% i un 40%.

Article relacionat (en anglès): Nicotina en cigarrets electrònics, la vinculació entre tabac i malalties del cor

4. Barbitúrics (sedants)

Els barbitúrics, també coneguts com a bales blaves, goril·les, nembies, pues i dames rosades, són una classe de substàncies que es van utilitzar inicialment per a tractar l’ansietat i per a induir el somni. Interfereixen amb la senyalització química en el cervell, l’efecte del qual és tancar diverses regions del cervell.

En dosis baixes, els barbitúrics causen eufòria, però en dosis més altes poden ser letals perquè suprimeixen la respiració. La dependència de barbitúrics era comú quan els medicaments estaven fàcilment disponibles amb recepta, però el seu consum ha disminuït dràsticament a mesura que altres medicaments els han reemplaçat. Això ressalta el paper que juga el context en l’addicció: si una droga addictiva no està àmpliament disponible, pot fer poc mal. Els panells d’experts de Nutt et al. van qualificar als barbitúrics com la quarta substància més addictiva.

5. Alcohol

Encara que és legal als EUA i el Regne Unit, els experts de Nutt et al. van puntuar una qualificació d’1.9 sobre un màxim de 3. L’alcohol té molts efectes en el cervell, però en experiments de laboratori en animals va augmentar els nivells de dopamina en el sistema de recompensa del cervell entre un 40% i un 360%, i com més bevien els animals, més augmentaven els nivells de dopamina.

Un 22% de les persones que han pres una beguda desenvoluparan dependència de l’alcohol en algun moment de la seva vida. L’OMS ha estimat que 2 mil milions de persones van consumir alcohol en 2002 i més de 3 milions de persones van morir en 2012 a causa del mal al cos causat per la beguda. L’alcohol també ha estat classificat com la droga més nociva per altres experts.

Article relacionat (en anglès): Cap quantitat d’alcohol és bona per a la salut general, diu un estudi mundial

 

Publicat originalment en anglès per Eric Bowman el 6 de gener de 2019 per a CNN Health.
Traduït i adaptat al castellà per LasDrogas.Info el 17 de gener de 2019.
Traduït i adaptat al català per En Plenes Facultats el 17 de gener de 2019.
Font original: http://bit.ly/CNNHealth_AddictiveDrugs

Més prevenció sobre drogues a les universitats catalanes!

Estem molt contentes que es reconegui el nostre treball com a projecte En Plenes Facultats, perquè estem des del 1999 dedicades a la prevenció i reducció de riscos en el consum de drogues i la promoció de les sexualitats saludables en contextos universitaris!

Estudiants de la Universitat de Barcelona del campus Mundet, elaborant l’activitat preventiva

Dos campus més, un de la Universitat de Barcelona i l’altre de la Universitat de Lleida, s’afegeixen als programes de prevenció a les universitats.

És possible que si algun dia camineu per un campus universitari topeu amb una de les activitats de prevenció i promoció de la salut que des de fa anys es duen a terme a les universitats catalanes amb el suport de la Sub-direcció General de Drogodependències.

Un dels èxits d’aquests programes és que es basen en la metodologia entre iguals, i això vol dir que són els mateixos grups d’estudiants, prèviament formats, els qui duen a terme accions per a aquests col·lectius universitaris.

Els universitaris constitueixen una població molt important en la qual es pot incidir en la prevenció de drogues, sobretot per dos motius. En primer lloc, per la seva edat i fase de cicle vital, que acostumen a associar-se a més autonomia i sensació de llibertat, que fan que sigui clau que puguin disposar d’informació sobre drogues per a la presa de decisions saludables i de menys risc. I, en segon lloc, com a futurs professionals de diferents àmbits, com la psicologia, la comunicació, el dret, la medicina, la infermeria, etc., en què els coneixements adquirits a través d’aquesta experiència poden formar part del seu bagatge i coneixement acadèmic i personal.

Actualment hi participen la Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Universitat de Vic, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Rovira i Virgili, Tecnocampus, Escola d’Infermeria, Universitat Ramon Llull, Universitat Abat Oliva i Fundació Universitària del Bages.

Els programes arriben als diferents campus de la mà de les entitats especialitzades Fundació Salut i Comunitat, Fundació Autònoma Solidària, Fundació Àmbit Prevenció i Associació Promoció i Desenvolupament Social, que des de fa anys duen a terme amb èxit aquestes intervencions en l’àmbit universitari.

La majoria dels programes inicien les activitats amb la captació d’alumnat voluntari, que participa en una formació de 25 hores, com a mínim, que els capacita perquè siguin agents de salut dels programes i que, alhora, es pot convalidar per crèdits ECTS. En el darrer curs 223 estudiants van ser voluntaris d’aquests programes.

Un cop els estudiants han estat formats, duen a terme actuacions de sensibilització i altres activitats preventives, sempre supervisades per equips professionals, que poden consistir en un punt informatiu itinerant o bé en accions amb el motiu de diades concretes o en tallers a les aules, i també en la presència a les xarxes socials. Un dels programes organitza un concurs anual de vídeos realitzats per l’alumnat sobre prevenció i drogues. Enguany (any 2018) s’inicia la vuitena edició del concurs “Drogues: el teu punt de mira”, en el qual al llarg de les edicions s’han recollit més de 130 vídeos.

El darrer curs s’estima que al voltant de 10.000 estudiants van beneficar-se d’aquests programes.

Tots aquests programes sobre prevenció de drogues tenen presència a les xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram, etc.), que esdevenen un punt clau per arribar al col·lectiu al qual s’adrecen.

Catalunya atén unes 50 emergències diàries per intoxicacions etíliques

 

El 3,4% dels catalans té un consum de risc o inadequat d’alcohol segons dades de l’ASPCat recollits en aquest article d’El País.

És la droga més acceptada dins l’imaginari col·lectiu, legal i consumida pel 90% de la població alguna vegada a la vida. Però també és una de les més nocives. L’alcohol està darrere de més de 200 malalties i el seu consum nociu provoca tres milions de morts al món cada any. La Generalitat de Catalunya ha llançat una campanya de conscienciació sobre els riscos del consum d’alcohol i ha advertit que el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) atén mig centenar d’urgències cada dia relacionades amb l’abús d’aquesta substància.

L’alcohol és el malson de tots els serveis de salut pública, per la seva acceptació social i l’escassa percepció de risc en alguns col·lectius.

Segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), el 20% dels joves d’entre 14 i 18 anys s’ha emborratxat alguna vegada en l’últim mes i el 10% dels adults consumeix alcohol diàriament. “L’alcohol és el principal problema de salut pública que hi ha pel que fa al consum de substàncies. Seguim tenint baixa consciència dels riscos. Qualsevol festa, qualsevol celebració, fins a un embaràs, se celebra amb alcohol. No hi ha res que no passi amb alcohol pel mig “, admet el sotsdirector general de Drogodependències, Joan Colom.

Les dades que maneja la Generalitat a partir de diverses enquestes i estudis epidemiològics constaten el pes de l’alcohol en la societat i el seu impacte en la salut. Cada any, el SEM atén unes 921.500 urgències que requereixen mobilitzar una ambulància o un equip mèdic. D’elles, 21.700 estan relacionades amb el consum de drogues i, en el 80% dels casos, les intoxicacions per alcohol són el motiu principal.

A la porta dels centres hospitalaris, es dibuixa un panorama similar. Les visites a les urgències hospitalàries o als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) per abús d’alcohol en menors de 30 anys ascendeixen, de mitjana, a unes 79 cada cap de setmana. “No cal culpabilitzar a ningú i tampoc cal oblidar que els adolescents intenten imitar els adults en tot”, avisa Colom.

Segons l’ASPCAT, el 3,4% dels catalans té un consum de risc o inadequat d’alcohol. “Això evidencia la necessitat de sensibilitzar la població perquè entenguin els riscos i de superar la banalització d’un producte que forma part de la nostra cultura”, va advertir ahir el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Joan Guix. L’edat d’inici en el consum de l’alcohol està en els 14 anys i no arriba als 15 anys l’edat mitjana de les primeres borratxeres. A més, segons les dades de la Generalitat, el 27,4% dels joves d’entre 14 i 18 anys han realitzat l’anomenat binge drinking, que consisteix en la ingesta de diverses begudes alcohòliques (sis o més en el cas dels homes i quatre si són dones) en un període de temps inferior a dues hores.

Dany a tercers

Però a més de l’impacte per a la salut d’un mateix, Colom remarca les conseqüències que té l’abús d’alcohol en tercers. “Amb el tabac s’ha aconseguit saber que si fumes, al del costat també li fas consumir aquest tabac. Però amb l’alcohol no hi ha aquesta conscienciació. I això que ho veiem en accidents, violència de gènere o en l’embaràs. L’alcohol fa més mal a tercers que l’heroïna “, rasa l’expert.

Les dades recollides per diferents serveis públics de la Generalitat (Mossos d’Esquadra, Servei Català de Trànsit, Institut de Medicina Legal i Departament d’Interior, entre d’altres) apunten, de fet, al paper cabdal que juga l’alcohol en un potencial mal a altres persones.

Un terç dels morts en accident de cotxe va donar positiu en la prova d’alcoholèmia i, en el conjunt dels accidents, els positius per consum d’aquesta substància ascendeixen al 12%.

Colom assenyala també els riscos de consumir alcohol durant l’embaràs. En el primer trimestre de gestació ho fan el 40% de les dones; en el segon, gairebé una de cada quatre; i en el tercer trimestre, el 17%. L’alcohol és un risc per al desenvolupament del fetus des de la primera gota.

Els experts recorden que aquesta substància és la que genera més demanda de tractament en els centres d’atenció i seguiment a drogodependències, i se situa en el 43,4%, per sobre de la cocaïna, l’heroïna o el cànnabis.

Publicat en català el dia 20 de novembre de 2018 per Xarxa Periferics

Publicat originalment en castellà el dia 13 de novembre de 2018 por Jessica Mouzo Quintáns en El Pais

Font original: https://elpais.com/ccaa/2018/11/12/catalunya/1542054194_255729.html

Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

La sensibilització i la prevenció sobre els riscos del consum d’alcohol és responsabilitat de tota la societat. És cosa de tothom.

Poster Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Poster Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Des de l’administració, els municipis, qui organitza festes i  esdeveniments, les empreses productores de begudes alcohòliques, els cossos de seguretat, els i les comerciants, els centres educatius, els i les professionals de la salut, els mitjans de comunicació, les famílies, el grup d’amistats, i un mateix.

Aquesta campanya vol posar l’accent en la importància de la prevenció comunitària, per conscienciar a tots els agents que treballen en sectors que tenen una incidència directa en intervencions preventives comunitàries com són: comerciants, empresaris o treballadors en espais d’oci nocturn, cossos de seguretat (mossos, policia local), etc.

I també per a tota la ciutadania, que a nivell individual tenim una incidència i responsabilitat en els riscos associats al consum d’alcohol tant per un mateix com per a tercers.

#alcohol #responsabilitatdetothom

 

LA SENSIBILITZACIÓ SOBRE ELS RISCOS ASSOCIATS AL CONSUM D’ALCOHOL ÉS RESPONSABILITAT DE:

  • L’administració quan promou polítiques preventives efectives.
  • Els municipis quan destinen recursos per promoure espais d’oci saludables, atractius i segurs, per a tothom.
  • Qui organitza festes i esdeveniments quan apliquen bones pràctiques en dispensació d’alcohol en barraques, locals i barres.
  • Les empreses productores de begudes alcohòliques quan eviten fer campanyes de promoció adreçades a joves i menors i adverteixen dels aspectes legals en l’etiquetatge.
  • Els cossos de seguretat quan promouen el respecte i el compromís amb la normativa.
  • Els i les comerciants quan dispensen begudes alcohòliques només a majors d’edat.
  • Els centres educatius quan implementen programes de prevenció en què els joves reflexionen i debaten sobre el consum.
  • Els i les professionals de la salut quan detecten consums de risc i assessoren per disminuir-los.
  • Els mitjans de comunicació quan treballen la informació de forma rigorosa i no alarmista.
  • Les famílies quan eduquen els seus fills i filles en la reflexió i l’exemple, actuant com a model.
  • El grup d’amistats quan es diverteixen de forma sana, respectuosa i tenen cura entre ells i elles.
  • Un mateix quan es compromet amb la seva salut i la de les altres persones.

Díptic

Fes clic en la següent imatge i descarrega el díptic de la campanya

Portada Díptic - Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Portada Díptic – Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Fes clic en la següent imatge i descarrega el poster de la campanya

Poster - Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Poster – Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

La prevenció comunitària

La prevenció comunitària pot ser considerada des d’un doble vessant: d’una banda, com una metodologia de treball que pretén assolir uns determinats objectius col·lectius mitjançant la mediació professional i, de l’altra, com un àmbit d’actuació (intervenir sobre un barri, un municipi o un grup de població determinat que comparteix un sentiment d’identitat pròpia perquè els seus membres tenen en comú una cultura, un sentiment d’identitat, uns valors i unes normes).

Els components de les intervencions comunitàries són els vincles recíprocs que s’estableixen, la interacció, el sentit de pertinença i la solidaritat. I a partir d’aquest reconeixement es pretén assolir un canvi “des de baix”, perquè les persones i els grups socials són considerats agents potencials de canvi, i no només com a receptors de solucions dissenyades per professionals. En aquest sentit, la implicació de la comunitat és un component necessari per assolir una prevenció eficaç al costat de l’Administració quan promou polítiques preventives efectives. “GUIA DE RECOMANACIONS PER A LA PREVENCIÓ COMUNITÀRIA EN L’ÀMBIT DE LES DROGUES”.

En l’ampli ventall de la prevenció comunitària, hi ha dos conceptes que enguany es volen destacar:

Prevenció ambiental

Law Enforcement

Video testimonial

Fes clic en la següent imatge i veu el vídeo de la campanya

Video testimonial - Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

Video testimonial – Campanya 2018: “L’alcohol és responsabilitat de tothom”

 

Notícia publicada originalment per l’Agència de Salut Pública de Catalunya en http://drogues.gencat.cat el 12/11/2018

Publicació original: http://drogues.gencat.cat/ca/ciutadania/menys_es_millor/campanya-2017-lalcohol-es-responsabilitat-de-tothom/

Cap al final de “Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure”

El recorregut del viatge ha estat interessant, però ja anem arribant a destinació: en plaure amb menys riscos

Bo, anem encaminant-nos cap al final del nostre recorregut pel nou material sobre #SexoIDrogas, el nostre llibret “Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure” i pel que sembla ens queden dues substàncies, molt relacionades als trobada eròtics i sexuals, que no deixen indiferent a ningú, sobretot, a la població jove.

Estem parlant del #popper i del #Viagra. Què són exactament aquestes drogues?

El popper o nitrit de amilo va ser sintetitzat per primera vegada en 1844 pel químic francès Antonie Balard. És una substància que en ser inhalada, relaxa la musculatura llisa del cos i dilata les artèries. Aquests efectes afavoreixen el seu ús per a trobades eròtiques, doncs facilita la penetració i provoca, en qui ho consumeix, una sensació de relaxació. No obstant això, aquests efectes són de curta durada i segons refereixen les persones que ho prenen, provoca mal de cap.

D’altra banda, el Viagra o millor dit, el sildenafilo és un fàrmac que va ser sintetitzat per la farmacèutica Pfizer per al tractament de “angina de pit”. Homes que ho prenien, relataven un estrany efecte secundari: l’erecció del penis. Per tant, des de 1996, la farmacèutica va decidir comercialitzar-ho per a la disfunció erèctil. Al dia d’avui, aquest fàrmac indicat per a persones que pateixen de disfunció erèctil, és consumit majoritàriament per joves sans, que no sofreixen d’aquest problema, per a moltes vegades, sospesar els efectes negatius que provenen de l’excessiu consum d’alcohol o altres drogues.

És per això que és molt important saber com interactuen aquestes substàncies amb altres drogues, especialment amb altres estimulants i amb l’alcohol. És que de vegades no és necessari tant. Com va dir Coco Channel una vegada: “menys és més”.

A més, en aquesta part final del viatge els presentem un apartat de #Conclusions sobre aquesta aventura i també un llistats de #Recursos i #Enllaços pràctics o d’interès per a aquelles persones que volen aprofundir en aquestes combinació #SexoIDrogas.

Finalment, dediquem unes paraules per explicar el projecte “En Plenes Facultats” de Fundació Salut i Comunitat (FSC), així com també per a aquelles persones i entitats que van estar donant suport i coneixements durant la creació del material.

Els deixem el material aquí. Esperem que ho gaudeixin i que aquest viatge els hagi estat profitós.

Viagra i Popper – Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

Viagra i Popper – Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

La trobada sexual – Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

La trobada sexual – Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

Conclusions – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

Conclusions – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

Recursos i Enllaços – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

Recursos i Enllaços – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

El projecte EPF – Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

El projecte EPF – Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

Projectes i Entitats - Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

Projectes i Entitats – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

Contraportada - Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de plaure EPF

Contraportada – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

 

Actualitza

Següent parada en el viatge de plaure: Psicodèlics

El viatge de plaure fa la seva següent parada al món de les distorsions

Seguim navegant aigües misterioses… Aquesta vegada hem arribat a un lloc molt estrany. Les parets comencen a respirar, els colors d’intensifiquen. El nostre cos és cada vegada més i més sensible a tot el que ocorre al món i el curiós és que sentim tant amor, que podríem abraçar a aquest arbre, amb unes curioses branques de xocolata, tot el dia.

Quin viatge, eh!

En el capítol d’avui del viatgi “Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de plaure” volem presentar els apartats sobre el consum de MDMA (èxtasi), LSD (tripis) i Cànnabis associat a les relacions sexuals.

De vegades pot ser divertit, unes altres poden ser intenses o més relaxades. Pot ser que et toqui un viatge menys plaent. Com sigui, la qual cosa tenim per segur és que aquesta combinació pot portar efectes inesperats i indesitjats. És per això que si vas a emprendre aquesta aventura de #Sexe&Drogues, ho facis amb el major nivell de consciència i respecte, perquè totes puguem gaudir.

Ah si! No oblidis que amb aquestes combinacions, i amb totes, has de mantenir-te hidratada: #BebeAgua!

A continuació, els apartats. Bon profit!

 

Món psicodèlic - "Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure" EPF

Món psicodèlic – “Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure” EPF

 

MDMA (Èxtasis) - "Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure" EPF

MDMA (Èxtasis) – “Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure” EPF

 

LSD (Tripis) - "Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure" EPF

LSD (Tripis) – “Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure” EPF

 

Beu Aigua - "Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure" EPF

Beu Aigua – “Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure” EPF

 

Cànnabis - "Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure" EPF

Cànnabis – “Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure” EPF

 

 

Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure

I seguim amb el recorregut de “Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure”

Com vam anunciar ahir, per fi tenim el nostre benvolgut llibret, el qual ens brinda orientacions sobre l’ús d’alcohol i/o drogues en les relacions sexuals.

Avui volem presentar els capítols sobre la interacció entre el consum d’alcohol i les relacions sexuals, així com també la relació que guarda amb l’ús d’alguns estimulants com la anfetamina (speed) o la cocaïna.

I és que en aquests camps, quan es tracta de #Sexe&Drogues, hi ha molts mites rondant i de vegades ens confonen.

Esperem que els sigui d’utilitat!

Comença el viatge - Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

Comença el viatge – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

Alcohol - Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

Alcohol – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

Speed i Cocaïna - Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

Speed i Cocaïna – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

 

Reflexions sobre sexe, drogues i altres viatges de plaure

Enhorabona! Tenim nou material sobre #Sexe&Drogues

Els presentem el nou material sobre sexe, drogues i altres viatges de plaure. Est consisteix en un llibret en el qual l’equip d’En Plenes Facultats, ens mostra la relació entre l’ús de drogues i relacions sexuals dirigint-se així a totes les persones que vulguin, o no, tenir relacions sexuals amb consum d’alcohol i/o altres substàncies.

Avui et presentarem les primeres pàgines d’aquest viatge: la Portada, Com s’interpreta aquest quadern?, De què va aquest viatge de Sexe&Drogues? i Quins són els punts d’interès en aquest viatge? Aquests capítols són imprescindibles per poder entendre la resta del llibret i del viatge. Esperem que ho gaudeixis!

Està atent@! Durant els propers dies anirem revelant les següents parades del viatge, com per exemple, en alcohol, estimulants, psicodèlics i altres substàncies per entendre millor com és la combinació #Sexe&Drogues.

Si tens inquietuds sobre aquest tema, no dubtis a contactar-nos al correu epf@fsyc.org. T’ajudarem amb el respecte que mereixes i la confidencialitat que necessites.

Si cerques més informació, visita’ns també a les nostres Xarxes Socials:

Facebook: @enplenasfacultades
Instagram: @enplefac
Twitter: @EPfacultades

Portada - Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de placer

Portada – Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de placer

 

¿Cómo interpretar este cuaderno? - Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de placer

¿Cómo interpretar este cuaderno? – Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de placer

 

¿De qué va este viaje? - Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de placer

¿De qué va este viaje? – Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de palcer

 

Puntos de interés - Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de placer

Puntos de interés – Reflexiones sobre Sexo, Drogas y otros viajes de placer

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nova campanya per reduir els riscos del consum d’èxtasi/MDMA

Note: Aquesta publicació ha estat modificada de la seva versió original per als lectors del blog En Plenes Facultats

En els darrers anys han augmentat les intoxicacions i morts associades al consum d’èxtasi o MDMA

Joves en un local d'oci nocturn | Melissa Askew (Unsplash)

Joves en un local d’oci nocturn | Melissa Askew (Unsplash)

 

En els últims anys, diversos organismes internacionals han alertat de l’augment de la disponibilitat de l’èxtasi o MDMA així com del nombre d’intoxicacions i morts associades al consum d’aquesta substància. Per aquest motiu, l’Associació Benestar i Desenvolupament, a través del seu programa Energy Control, ha impulsat una campanya de prevenció per reduir el risc d’intoxicació.

Amb el títol #eMeDeMorcilla, el programa Energy Control que impulsa aquesta entitat, Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), torna a trencar motlles amb una campanya de prevenció per reduir el risc d’intoxicació greu o fatal per consum de MDMA. L’espot ofereix unes pautes bàsiques de cura dirigides a reduir els riscos associats al consum de pastilles d’èxtasi. L’espot, carregat de missatges preventius amb un punt d’originalitat i humor, està protagonitzat per l’actriu Amparo Moreno, juntament amb Pilar Martínez, Margarita Ponce i Xus Estruch.

Així, l’Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) o l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (EMCDDA) han alertat en els seus informes de l’augment de la disponibilitat de la MDMA, una tendència que també ha estat apuntada per l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions del Ministeri de Sanitat.

En la mateixa línia, el servei d’anàlisi d’Energy Control ha detectat i alertat en els últims anys sobre un augment progressiu de la dosi mitjana present en els comprimits analitzats. En aquest sentit, el 2018 s’han detectat diverses pastilles amb dosis superiors a 200 mil·ligrams, sent la dosi més alta detectada de 374 mg, el que representa un risc clar per a la salut si es consumeix sencera. Cal recordar que la MDMA és una substància estimulant amb efectes empatógens, que es pot adquirir en forma de comprimit o de cristall i que una dosi estàndard per via oral es situa entre els 75 i els 120 mg.

Per fer front a aquesta situació, i conscients que molts dels problemes associats al consum de drogues són fruit del desconeixement, Energy Control llança l’espot que va presentant una situació a l’inrevés quant a rang d’edat, a més de vestir els consells no només de manera desenfadada, sinó amb un to afectuosament maternal. L’objectiu d’aquesta campanya és informar de recomanacions de reducció de riscos útils per a aquelles persones que decideixin consumir èxtasi d’una manera diferent per tal de cridar l’atenció.

 

morcilla

Per veure el vídeo, fes clic aquí o en la imatge d’a dalt

Escrit per Social.cat el 6 d’agost de 2018 per a Social.cat

Font original: https://www.social.cat/noticia/8722/lassociacio-benestar-i-desenvolupament-impulsa-una-campanya-per-reduir-els-riscos-del-cons

Alcohol i festa major, com respondre a aquest binomi?

El tècnic de prevenció Joan Barrero analitza en aquest article el paper que l’alcohol juga en les nostres festes i com afecta tan a joves com a adults.

 

fiesta-mayor_full

 

Amb l’arribada de l’estiu augmenta l’oferta cultural per a tots els públics, s’instaura la cultura del terraceo i arriben també les festes majors que, en certa mesura, podríem contemplar-les com el clímax de la participació popular i la festivitat o com una segona part de l’esperit del Rei Carnestoltes un cop acabat el dejú.

Sovint, moltes persones interpreten aquestes dates festives com una crida al consum d’alcohol i altres drogues, doncs amb més o menys raó, a voltes, les incloem dins del paraigua d’una suposada cultura etílica, la nostra.

El que no podem negar és que la societat beu. L’alcohol esdevé un hàbit relacional molt important i fins i tot enquistat al nostre país degut, entre altres qüestions, a la baixa percepció de risc i a la banalització que gira entorn del consum d’aquesta droga legal.

El consum d’alcohol i altres drogues tenen conseqüències que van més enllà de les que fan referència a la salut física i psíquica amb caràcter individual, com problemes del sistema digestiu i el circulatori o el risc d’addicció, sinó que transcendeixen a la salut col·lectiva o pública quan es combinen amb la realització d’activitats incompatibles amb el consum, com ara la conducció de vehicles privats o públics.

Així doncs, és conscient la societat que el consum d’alcohol és el factor de risc modificable que genera més malalties, tal com recorda el Plan Nacional sobre Drogues? Segons l’última Enquesta sobre l’ús de drogues en estudis secundaris a Espanya (ESTUDES), realitzada a joves amb edats compreses entre 14 i 18 anys, als últims anys s’ha esdevingut un canvi de patró en el consum d’alcohol, doncs l’edat d’inici augmenta fins als 14 anys per primera vegada i actualment es beu lleugerament menys inclús en pràctiques purament recreatives i desvinculades d’activitats gastronòmiques. Baixen de manera poc significativa les borratxeres durant els últims 30 dies i el mateix passa amb la pràctica d’afartament d’ingesta d’alcohol en un curt període de temps, binge drinking. Tanmateix el 20% del col·lectiu jove ha realitzat pràctiques de botellón els últims 30 dies adquirint l’alcohol amb gran accessibilitat a botigues de barri o supermercats per a consumir-lo als espais públics. En referència a la percepció de risc, l’alcohol és la substància que es percep com a menys perillosa amb notable diferència enfront de les altres.

Aquestes dades reforcen la idea que els i les joves són un col·lectiu en risc respecte als hàbits de consum, i en part, aquest fenomen és fruit del resultat del trinomi adolescència, alcohol i societat de consum. El concepte d’adolescència com a etapa relativament moderna i exclusiva del món occidental, associada a la baixa taxa de reposició demogràfica amb una mitjana d’1,3 fills per dona (nens tresor), amb un cert discurs negatiu a causa del moment històric i econòmic que els ha tocat viure i la normalització del consumisme, esdevé una adolescència presentista, immediata i individual, perfectament adaptada a la societat de consum caracteritzada, entre d’altres, per la constant presència de falses necessitats, la promoció de la cultura del plaer i de viure el present.

El consum recreatiu d’alcohol i altres drogues té un important valor simbòlic per al col·lectiu jove, doncs esdevé un element relacional important influent en la construcció de la identitat, a vegades construïda en relació al mateix consum. Tanmateix el consum d’alcohol és percebut pels propis joves com un element inhibidor amb un sentit perfectament funcional al seu imaginari i lligat al concepte de transgressió dels límits, del control, d’allò prohibit. És aquí on recau el repte educatiu, en treballar aquest suposat poder explicatiu que posseeix l’alcohol com a element relacional i vivencial.

Com treballem el consum d’alcohol i altres drogues a les festes populars dels nostres municipis siguin aquests grans o petits? De quins elements preventius disposem? Per començar cal adonar-se que la promoció del consum no recau en el col·lectiu jove, sinó que sovint caldria modificar el model de consum adult i propiciar un bon modelatge social. Tanmateix la promoció del consum als espais festius recau directament en les pròpies empreses fabricants d’alcohol que, amb gran facilitat, i amb el suport molt sovint de convenis comercials amb les mateixes administracions, romanen presents en forma de publicitat a molts esdeveniments festius, culturals i inclús esportius dels nostres municipis.

Podem establir mesures lògiques per no promoure el consum d’alcohol, eliminant les ofertes o promocions que en faciliten l’accés sobretot al públic jove (el típic dos per un) o capgirar les activitats tipus correbars o cercatasques, on el principal objectiu és el consum d’alcohol i vetllar pel compliment de la normativa de no vendre’n a menors, així com portar a terme les mesures punitives que estableix la llei.

Però també caldria posar-se en la pell de les persones que decideixen no consumir alcohol. Quina oferta tenen? És atractiva? Estan dotades les nostres festes de productes no alcohòlics mínimament atractius i a preus assequibles? Podem promoure que les begudes sense alcohol siguin més econòmiques que les alcohòliques i estimular el consum d’aigua oferint-la molt barata o gratuïta. Cal formar el personal participant en les barres, així com els ens locals en dispensació responsable i comptar amb dispositius destinats a la reducció de riscos i la sensibilització sobre el consum de substàncies als entorns de festa que incorporin la perspectiva de gènere i la prevenció de conductes sexistes i promoure, amb activitats i campanyes, que la millor festa és aquella que comença i acaba bé i això passa també pel foment del transport públic o iniciatives municipals de bus berbenero.

Definitivament es porten a terme diferents accions preventives a les festes populars dels nostres municipis i segur que podríem fer-ne més i millor, però està clar que hem de revisar molts aspectes de la nostra cultura popular i festiva per aconseguir que aquestes mesures transcendeixin i es tornin més efectives.

Intentem analitzar breument quin són els models majoritaris de participació i organització ciutadana en les festes populars dels nostres barris o municipis o quins són els acords als quals arribem amb l’administració pública respecte el finançament dels actes que conformen la festa. Segurament ens passarà pel cap que les barres i, per tant, l’alcohol, és el lubricant d’aquesta màquina, però hem de pensar que mai pot ser-ne el motor perquè, des del meu punt de vista, cultura popular significa emocions i expressivitat, curiosa dicotomia en relacionar aquests termes amb el consum de substàncies.

 

Font original: https://www.social.cat/opinio/8617/alcohol-i-festa-major-com-respondre-a-aquest-binomi