Per què ens agraden les drogues?

Aquí unes pistes des de la filosofia, la psicologia clínica, la medicina i la sociologia.

En l’estiu de 1155 abans de Crist, Haydar va sortir del monestir. Els amanuenses sufís que van immortalitzar la seva llegenda ho van caracteritzar taciturn, fort. Va caminar al bosc gairebé sec pel dens sol estival, potser amb la mala cara. La seva curiositat es va posar en una planta que resistia a la seca calor iraniana. Va arrencar una part que va mastegar i va empassar. Quan va retornar al temple, reia. Les primeres referències escrites a l’haixix, la resina del cànnabis, van arribar del seu passeig pel bosc. Haydar va demanar als seus deixebles que no deixessin anar el secret. Però els poetes no van resistir el pecat de deïficar les seves qualitats.

A Rússia del segle XIX feien un caramel anomenat guc-kand, que donava felicitat a les dones i parava els berrinches infantils. Fins i tot treia el dolor abans de la circumcisió. Eren els temps de la “civada feliç”, un menjar pastat amb haixix per a potenciar l’apetit sexual.

En L’Odissea, Helena de Troia tenia el seu màgic elixir d’opi, el nepente desapareixia dolors i pesessis.

Als Andes incaics encara es parla de Mama Coca. Els seus més estrets descendents la recorden. Va ser enterrada allí on va créixer un arbust rabassut de fulles robustes. Els remeiers yatiris (“el que sap” en llengua aymara) diuen que hi ha dos animals que mengen de l’arbust. Les flames i els humans, que a més d’usar-la per a resistir físicament al treball la usen com a afrodisíaca. Per què la fulla de coca treu la fam i dóna forces? Perquè en menjar-la es comparteix l’esperit de Mama Coca, dirà la tradició oral. Uns altres citaran estudis sobre el seu alcaloide.

Xamans americans, Bacus, Dionisio, Mama Coca, Shiva, fins i tot Crist i altres divinitats van exemplificar l’ús de drogues per als mortals i les van beneir amb el seu predicament.

Avui la ciència s’obstina a mostrar que som descendents de primats que en algun moment van baixar dels arbres, probablement durant sequera, van haver de caminar i alçar-se per a trobar aliment. En aquesta cerca alguna fruita fermentada els va donar el primer colocó. Amb el temps van desenvolupar un enzim que metabolitza l’alcohol.

Haydar mai hauria imaginat que tenia un sistema endocannabinoide i per això reia amb l’haixix. Mama Coca no coneixia la importància de la dopamina i durant les Guerres de l’Opi ningú sabia que el cos té receptors opiacis.

Efecte taca – taca

Les drogues donen plaer i benestar, desconcerten, fascinen, curen, danyen, estimulen, tranquil·litzen, embriaguen, han fet escoltar veus, ressaltar pensaments, enfocar i fer brollar la primavera en una mar de sensibilitats latents.

Hi ha moltes possibles respostes a per què agraden i encanten. “Les coses ens enlluernen per la seva capacitat de satisfer-nos. Per això les anhelem”, va escriure la filòsofa Giulia Sissa en El plaer i el mal: Filosofia de la drogues. El plaer és motor de la humanitat i el desig la matèria primera preferida de filòsofs i pensadors des de sempre. “Les drogues són massa eficaces per a la nostra tendència al plaer”, va escriure Sissa.

El gaudi és tal vegada el major quitapenas. Alleujar el malestar potser és una de les principals cerques de la humanitat. “Tot plaer probablement no és més que alleujament”, hipotetizaba Plató.

Si en l’època dels profetes les drogues eren una restrictiva connexió línia a línia amb els déus, descobriment interior i analgèsia, avui són part indissociable de la societat de consum per a 317 milions d’habitants que les van usar almenys una vegada durant 2018.

Sovint citades com el lubrificant preferit per a la interacció social, l’evocació intoxicada dels paradisos artificials de Baudelaire, el mata dolors de la NBA i l’NFL, o el quitapenas de Sigmund Freud, les drogues són —sense publicitat— unes substàncies l’efecte de les quals ningú sap molt bé com precisar.

La doctora Raquel Peyraube recorre Amèrica Llatina assessorant governs, capacitant col·legues i fins dirigint un mestratge en Endocannabinología en la Universitat de Rosario, l’Argentina. Des de 1987, quan rebia adolescents que feien de les drogues el seu abús predilecte en una clínica pública de l’Uruguai, fins a la setmana passada a Buenos Aires especialistes i famílies li fan la mateixa pregunta: per què es droga la gent.

“Perquè els pega bé, els fa un efecte que taca-taca”, diu somrient. La doctora tria una onomatopeia per a descriure alguna cosa que ni els més encimbellats escriptors han pogut establir sense caure en llocs comuns o conceptes filosòfics grecs.

La pregunta obsessiona a farmacòlegs, neuroespecialistes, biòlegs o psicòlegs (i desesperats psiquiatres) que li ho pregunten en la clínica o en el laboratori estudiant rates, flames, caragols o micos i humans amb major timidesa i protocols de ciència-ficció. No sabem exactament com funciona el cervell, però la humanitat requereix drogues. Des de la més tendra infància els nens donen voltes i voltes o giren i giren en el gira-gira per a col·locar-se, els pares somriuen i els nens també, és natural.

“El cervell dels mamífers ha anat evolucionant per a buscar el plaer i evitar el dolor. Els circuits de motivació fan que els organismes tinguin interès a viure i buscar experiències per a sentir-se bé i evitar les que estan mal o poden fer malament. Les drogues actuen sobre els mecanismes de motivació i recompensa. Formen part de la supervivència evolutiva, serveixen com adaptógenos perquè les persones siguin més eficients en el seu mitjà”, diu el psicòleg clínic i doctor en farmacologia José Carlos Bouso. Dedica la seva vida a entendre la dinàmica de les drogues en el cos i la ment. Autor de desenes d’estudis científics, tres llibres i diversos estudis neuropsicològics de llarg termini, va encapçalar un equip que va usar MDMA en dones que van patir violència sexual amb bons resultats fins que el govern espanyol es va horroritzar amb els titulars de premsa.

Les drogues són un ritual entre amics, uneixen en ronda com encara fa el foc. “En les cultures tradicionals el seu ús sempre es fa en comunitat i s’estrenyen els vincles comunitaris. Aquest major estrenyiment augmenta l’adaptació al mitjà com a animals socials”, reafirma Bouso.

L’ús de drogues és “una resposta de caràcter social. Les substàncies com a vehicle de socialització disminueixen les barreres de la interacció social i històricament es van usar per a desinhibir”, diu el sociòleg i activista bogotano Julián Quintero.

Les drogues i les festivitats sempre han estat associades. Les formes del plaer són producte de la cultura. Però també tenen una explicació en les interaccions químiques del cervell bastant més difícils de precisar perquè encara no s’entenen del tot. Aquí dins resideix el plaer, el gaudi, la satisfacció i també el *displacer que pot aparèixer per la dependència química o psíquica. Al sobreestimular aquests centres de plaer es generen tolerància, el consegüent augment de dosi i la dependència.

Missatgers químics

Cada comportament i sensació humana és possible per una xarxa de connexions neuronals. Milions de “receptors” connecten al sistema nerviós central amb les drogues. Sigui cafè, mat, te o cocaïna, els seus principis actius es comuniquen amb els *neurotransmisores. Els dos més comuns són l’àcid gamma-aminobutírico (GABA),que inhibeix, i el glutamat, que excita l’activitat cel·lular i és l’avi del potenciador de sabor en la majoria d’aliments processats. Són com a missatgers químics que connecten o desconnecten, estimulen o desestimulen un veïnatge de cèl·lules nervioses encarregades de regular la percepció, la motivació, el plaer i gairebé tot el que sentim.

Els neurotransmisors emmagatzemen, sintetitzen, alliberen i activen adrenalina, noradrenalina, melanina, serotonina, endorfina, dopamina, oxitocina i altres compostos. Totes elles produeixen benestar que també genera l’esport, el sexe, certs aliments i altres activitats gratificants.

La cocaïna augmenta la serotonina i la dopamina, que semblen la clau química de per què agraden les drogues o el sucre. Són els principals missatgers en els centres de gratificació cerebrals.

L’alcohol augmenta l’alliberament de dopamina. El MDMA, l’LSD o la cocaïna són plaents perquè alliberen una quantitat absurda de serotonina, sobretot en les dosis que el mercat clandestí va acostumar als seus usuaris. El neurotransmissor regula els estats d’ànim, el somni, el desig sexual i fins a l’apetit o l’atenció.

Els opioides endògens —que allibera el cos naturalment— són analgèsics i sedatius però quan arriben de fora són molt més potents.

“El gaudi és tan sa i natural que té un centro en el cervell: el Nucli Accumbens”, apunta Peyraube. “Totes les drogues que produeixen efectes addictius i donen plaer tenen acció en el Nucli Acummbens, on està el centre de la recompensa; fan sentir plaer i quan no està estimulat en les dosis acostumades apareixen el displaer i la síndrome d’abstinència”, explica la doctora.

El nucli accumbens és fonamental en el sistema dopaminérgico del cervell que regula l’activitat motora i allibera dopamina davant risc o tristesa, excita o inhibeix la dopamina que regula emocions i sentiments.

Gaudir amb les drogues és animal

El plaer, a causa d’una inèrcia moral hereva del lligam religiós i polític, és vist amb recel. Però és tan important en la construcció de la identitat humana com en la poesia o la música.

“Si algú no busca plaer té un problema de salut mental: l’anhedonia. No buscar gaudi em cridaria l’atenció en algú. La personalitat ha de veure amb gaudir d’alguna cosa. I cada droga produeix formes de gaudi”, apunta Peyraube.

Tots els animals busquen plaer en les drogues. L’alcohol és el més generalitzat en les espècies animals. Tant en la selva com a les ciutats atipades de mercats de conveniència és la més fàcil d’aconseguir per a drogar-se.

Girafes i elefants recorren desenes de quilòmetres per a trobar fruites fermentades. Les musaranyes aconsegueixen els fruits d’una palmera per a embriagar-se. Els rens agraden de l’amanita muscaria, els coiots la hi donen amb fongs, els jaguars de l’Amazònia mengen l’arrel del yagué, amb la qual es prepara la ayahuasca.

Els paranys amb cervesa funcionen per a no pocs animals i insectes. Per a caçar elefants en Burma i l’Índia els ofereixen opi, els habituen i atrapen. Una vegada en captivitat, en general sota ordres de fer treballs forçats, busquen l’opi per a apaivagar el jou de les obligacions.

Els búfals d’aigua són tranquils i solitaris, però se sobresalten fàcilment davant el perill. En beure el suc de rosella queden tranquils, dòcils, res sembla alterar-los. Insectes i rosegadors també són plagues freqüents en la rosella. Els pinsans són molt hàbils per a picar la seva càpsula durant el millor moment de la collita.

La llista d’animals buscant l’embriaguesa és infinita. Gaudir amb les drogues és humà. És a dir, animal.

“Filogenéticament el nostre cervell ha anat evolucionant, sobretot en la línia dels mamífers per a buscar el plaer i evitar el dolor”, remarca Bouso.

“La història biològica suggereix que la cerca de la intoxicació amb drogues és una força motivadora principal en el comportament. El nostre sistema nerviós, com el de rosegadors i primats, està disposat per a respondre als intoxicants químics de la mateixa manera que a les recompenses del menjar, la beguda i el sexe», va escriure Ronald Siegel, un neurofarmacóleg de la Universitat de Califòrnia que va passar la seva vida observant i provocant el comportament de desenes d’espècies animals davant les drogues, en el seu llibre Intoxicació: l’impuls universal de substàncies que alteren la ment.

Les drogues agraden perquè taca-taca. Perquè són riques, encara que siguin càustiques, perquè hi ha una força motora indescriptible que impulsa a usar-les. Perquè sadollen la insatisfacció encara que sigui per un moment, perquè activen la biologia animal, perquè tenim receptors per a absorbir-les i fetge per a depurar-les. Perquè són un vehicle per a la socialització i la festa. Per això i per molts misteris més —que per sort no coneixem— és que no hi ha paraules per a descriure com ni per què ens agraden les drogues. Només hi ha receptors químics, neurotransmisors i sistema dopaminérgico per a posar a prova la sensibilitat que desperten “les drogues”.

Notícia redactada per Guillermo Garat el 30 de novembre 2020 per a VICE_es

Font original: VICE_es

Setmana de sensibilització sobre els riscos del consum d’alcohol, 2020

El 15 de novembre és el “Dia Mundial sense Alcohol” i, com cada any, ens plau  informar-vos de les accions que des de la Sub-direcció General de Drogodependències organitzem  en el marc de la Setmana de sensibilització sobre els riscos del consum d’alcohol (AwarenessWeek Alcohol Related Harm) que promouen diverses entitats a Europa (del 16 al 22 de  Novembre).

Enguany hem cregut oportú centrar-nos en, per una banda, en abordar l’impacte que la pandèmia per la COVID-19 està tenint en relació al consum d’alcohol, i en els problemes relacionats, i les polítiques. I per altra banda, actualitzar a la ciutadania i professionals els missatges preventius clau.

Així, us animem a participar a la sessió científica virtual que hem organitzat pel proper 24 de  novembre, sota el títol ALCOHOL COVID -19, per poder fer un anàlisi de la situació actual en relació a l’alcohol. En aquesta sessió comptarem amb la participació de Toni Gual, que ens  presentarà els resultats de l’enquesta europea sobre l’alcohol, i de Jürgen Rehm, que abordarà  les lliçons que el confinament ens ha permès aprendre sobre l’efectivitat de les polítiques d’alcohol  i quins reptes se’ns plantegen de cara al futur.

Aquest any, a més, hem desenvolupat els següents blocs temàtics, amb missatges  preventius sobre els nivells de baix risc del consum d’alcohol, sobre el consum zero durant  l’embaràs i sobre l’impacte de l’alcohol en el càncer.

I recordeu que us podeu adherir a la campanya col·lectiva, l’Alcohol és responsabilitat de tothom!

#ResponsabilitatDeTohom

Situació de l’alcohol a Catalunya

L’alcohol continua sent, amb escreix, la droga que genera més problemes a la nostra societat

El consum per càpita en adults (majors de 15 anys) a Europa va ser d’11,3 litres d’alcohol pur, equivalent a una mitjana de més de 170 grams d’alcohol a la setmana. El patró canvia si parlem dels joves, on gairebé un de cada tres adolescents entre 14 i 18 anys va presentar els darrers 30 dies, una intoxicació aguda i/o un consum intensiu d’alcohol (31% noies vs. 26% en els nois). Entre les urgències relacionades amb el consum d’alcohol al 2019, un 7% són en menors d’edat, i aquest percentatge és més del doble en noies respecte als nois.

S’estima que en el període 2010-2017 a Espanya, en adults de més de 15 anys, el consum d’ alcohol va causar l’any una mitja de 15489 morts atribuïbles a l’alcohol, percentatge molt superior en homes, (74% dels casos), sent el càncer la principal causa de mort relacionada amb l’alcohol (29,4%), per sobre de la cirrosi hepàtica, de les malalties cardiovasculars, o de les lesions involuntàries.

I per reduir aquesta morbi-mortalitat, una de les polítiques més cost-efectives, és la d’oferir consell breu des de l’atenció primària, exemple d’això tenim a Catalunya el programa Beveu Menys, que fruit de la seva implementació al 95% dels centres d’atenció primària, s’ha vist incrementat el cribratge d’alcohol (67%) i la intervenció breu a persones amb problemes associats al consum d’alcohol.

Consum d’alcohol entre els joves (2018-2019) a Catalunya

Segons l’informe dels resultats per a Catalunya de l’Enquesta s obre l’ús de drogues a l’ensenyament secundària, ESTUDES 2018, l’alcohol és la substància psicoactiva més consumida entre els estudiants de 14 a 18 anys. A Catalunya el 79% dels estudiants havien consumit begud es alcohòliques alguna vegada a la vida (82% en el cas de les dones i 75,8% en el dels homes), i el 60% va dir que havia pres alcohol en els darrers trenta dies vida (64,3% en el cas de les dones i 55,9% en el dels homes). Aquesta xifra varia molt si s’analitzen les edats, incrementant-e a mesura que aquesta augmenta, sent un 35% als 14 anys i un 73% als 18 anys).

El consum diari o gairebé diari d’alcohol ha anat disminuint en les darreres enquestes.

Prevalença intoxicació aguda i/o consum intensiu alcohol darrers 30 dies:

1 de cada 3 adolescents (14-18 anys) ha presentat una intoxicació aguda i/o consum intensiu d’alcohol durant els darrers 30 dies.

El consum intensiu (o binge drinking) es defineix com el consum de cinc o més gots, canyes o copes de begudes alcohòliques en la mateixa ocasió, entenent per “ocasió” prendre-les de manera seguida o en un interval aproximat de dues hores. La prevalença de consum intensiu ha anat disminuint des de l’any 2006, tot i que l’any 2018 va tornar a augmentar lleugerament respecte els anys anteriors, tot mantenint-se entorn del 30% des del 2010. Cal destacar que, en les darreres dades del 2018, per primera vegada les noies han obtingut prevalences més elevades (36% respecte del 29% dels homes).

Pel que fa al botellot, s’ha mantingut estable aquesta pràctica des de l’any 2014, amb valors força similars en ambdós sexes (23% en dones i 21% en homes).

En el cas de les borratxeres, un 28,5% dels joves entre 14 i 18 anys manifesta haver-se emborratxat almenys una vegada en els darrers 30 dies. Aquesta conducta de risc és més alta en noies (31,2%) que en nois (25,5%) i incrementa a mesura que augmenta l’edat dels estudiants (sent un 11,6% als 14 anys i un 42,1% als 18 anys).

 

Polítiques més efectives

L’impacte del consum d’alcohol a la salut de la societat depèn, en bona part, del patró i nivell de consum, però també es relaciona amb aspectes individuals i ambientals. Les polítiques públiques poden afavorir o desincentivar el consum d’alcohol i, amb conseqüència, tenen una gran capacitat preventiva.

Recentment l’OMS (Orgnaització Mundial de la salut) ha proposat la iniciativa SAFER amb propostes de polítiques altament efectives per a reduir l’ús nociu de l’alcohol i les conseqüències de salut, socials i econòmiques relacionades.

Aspectes clau en polítiques d’alcohol:

Entre les polítiques més efectives per a reduir els danys que causa l’alcohol, tenim l’augment dels impostos, la regulació de la seva disponibilitat i les polítiques sobre alcohol i conducció. Important també regular la promoció i publicitat de l’alcohol i primordial fer èmfasi en la detecció i tractament dels trastorns per abús o dependència d’alcohol, oferint el consell breu a l’atenció primària, exemple d’això  a Catalunya tenim el programa Beveu Menys que ha implementat les estratègies d’abordatge e intervenció breu en el consum d’alcohol a tots els centres d’atenció primària.

Principis clau en les polítiques d’alcohol:

  • Polítiques comprensives que abordin totes les formes de consum perjudicial i danys relacionats amb l’alcohol, en tots els grups d’edat.
  • Polítiques coherents i sistemàtiques, centrades tant en la part comportamental com ambiental de la prevenció del consum perjudicial.
  • Polítiques en el context de “Salut en totes les polítiques”, implicant tots els actors que puguin fer aportacions positives a la reducció dels danys associats a l’alcohol.
  • Polítiques i accions basades en l’evidència
  • Polítiques coordinades i sinèrgiques, a nivell global, europeu, nacional, regional i local, respectant la subsidiarietat.

Web programa Beveu Menys: http://beveumenys.cat/

Notícia publicada per Canal Drogues de la Subdirecció General de Drogodependències al novembre 2020 per a Drogues.Gencat

Font original: Canal Drogues Gencat

Estudi ESPAD 2019: La població adolescent beu i fuma menys, però creixen les preocupacions sobre l’ús de cànnabis d’alt risc i noves conductes addictives.

El tabaquisme i el consum d’alcohol entre la població escolar de 15 a 16 anys d’edat mostren signes de disminució, però existeixen preocupacions sobre el consum de cànnabis potencialment de risc i els desafiaments que plantegen els nous comportaments addictius.

Aquests són alguns de les troballes publicades avui en un nou informe del Projecte d’Enquesta Escolar Europea sobre Alcohol i Altres Drogues (ESPAD). L’estudi, publicat en col·laboració amb el European Monitoring Center for Drugs and Drug Addiction (EMCDDA), es basa en una enquesta de 2019 en 35 països europeus, inclosos 25 Estats membres de la UE (1).

Aquesta és la setena ronda de recopilació de dades realitzada pel projecte ESPAD des de 1995. Un total de 99.647 estudiants van participar en l’última ronda d’enquestes, responent a un qüestionari anònim. L’Informe ESPAD 2019 presenta informació sobre l’experiència i les percepcions dels estudiants sobre una varietat de substàncies, que inclouen: tabac, alcohol, drogues il·lícites, inhalants, productes farmacèutics i noves substàncies psicoactives (NPS). També es cobreixen l’ús de xarxes socials, els jocs d’atzar i les apostes.

Per a mantenir-se al dia amb els comportaments de risc emergents entre els joves a Europa, el qüestionari ESPAD s’adapta constantment per a incloure nous temes, al mateix temps que manté un conjunt de preguntes centrals per a rastrejar les tendències a llarg termini. Per a descriure millor els patrons contemporanis de consum de nicotina, l’abast de l’enquesta de 2019 es va ampliar per a incloure el consum de cigarrets electrònics per primera vegada en tots els països participants. També es van emprar instruments de detecció per a avaluar els comportaments de risc, inclosos els problemes amb el joc, el consum de cànnabis d’alt risc i els problemes autopercibidos amb l’ús de les xarxes socials i els jocs (2).

Disminució del consum d’alcohol i del cigarret en adolescents i nous coneixements sobre l’ús de cigarrets electrònics.

El consum d’alcohol continua sent alt entre els adolescents a Europa, amb una mitjana de més de les tres quartes parts (79%) dels estudiants que han consumit alcohol en la seva vida i gairebé la meitat (47%) ho han consumit en l’últim mes (‘consum actual’) (3). Però les dades de tendències (4) mostren algunes disminucions constants, amb nivells ara més baixos que en 2003 quan tots dos van aconseguir un màxim del 91% i 63% respectivament.

La prevalença del «consum per atracó de achohol» (heavy episodic drinking) (5) va aconseguir el seu nivell més baix en l’enquesta de 2019 (35%), després d’un pic en 2007 (43%) (Taula 14). Les dades mostren que la bretxa de gènere en la prevalença d’aquest patró de consum d’alcohol s’ha reduït amb el temps (nens 36%; nenes 34%) (Figura 20). Els canvis en les regulacions sobre el consum d’alcohol a nivell nacional poden haver contribuït a la disminució del consum d’alcohol entre els joves.

També s’observen avanços positius respecte al tabaquisme en la població adolescent, en un context de mesures de política tabaquera introduïdes en les dues últimes dècades. Entre 1995 i 2019, les mitjanes de ESPAD per a l’ús de cigarrets van disminuir per a l’ús per a tota la vida (68% a 42%); ús actual (33% a 20%) i ús diari (20% a 10%). Les noves dades revelen una alta prevalença del tabaquisme de cigarrets electrònics (40% per a l’ús per a tota la vida i 14% per a l’ús de l’últim mes) i aquells que mai han fumat cigarrets (‘mai fumadors’) informen taxes més altes d’aquest comportament que els ‘fumadors ocasionals’ i ‘fumadors habituals’. Encara que l’estudi no va investigar el contingut dels cigarrets electrònics, és probable que una alta proporció d’aquests dispositius incloguin nicotina i que l’ús general de nicotina entre els adolescents pugui estar augmentant novament. Aquest problema requereix una major recerca donat el potencial de conseqüències per a la salut pública.

Disminució del consum de drogues il·lícites, però preocupació pel consum de cànnabis d’alt risc, els medicaments receptats i el NPS

L’última enquesta mostra que, en mitjana, 1 de cada 6 escolars (17%) va informar haver consumit una droga il·lícita almenys una vegada en la seva vida, amb nivells que varien considerablement entre els països ESPAD (rang: 4,2% -29%). La prevalença per a tota la vida de l’ús de drogues il·lícites en aquest grup ha disminuït lleument des de 2011 (Quadre 14), encara que en general s’ha mantingut estable durant les últimes dues dècades.

El cànnabis continua sent la droga il·lícita més consumida pels escolars als països *ESPAD. En mitjana, el 16% dels enquestats va informar haver consumit cànnabis almenys una vegada en la seva vida (11% en 1995), mentre que el 7,1% va informar haver-ho consumit l’últim mes (4,1% en 1995). El consum per a tota la vida ha disminuït lentament des de 2011, mentre que el consum de l’últim mes s’ha estabilitzat des de 2007. El consum de cànnabis d’alt risc, explorat per primera vegada en tots els països participants en l’enquesta de 2019, va revelar que, en mitjana, el 4% dels enquestats van caure en aquesta categoria i estan potencialment en risc de desenvolupar problemes relacionats amb el cànnabis. Comprendre i monitorar aquest fenomen és important per a formular polítiques de prevenció.

L’ús no mèdic de medicaments receptats entre els adolescents continua sent motiu de preocupació. Per exemple, el 6,6% dels enquestats va informar haver usat tranquil·litzants o sedants i el 4% haver usat analgèsics, «per a drogar-se» en la seva vida. En mitjana, el 3.4% dels estudiants van informar haver usat noves substàncies psicoactives (NPS) en la seva vida, una petita disminució del 4% en 2015, però encara representen nivells d’ús més alts que els d’amfetamina, èxtasi, cocaïna o LSD presos individualment. Gairebé tots els usuaris de NPS són usuaris de múltiples substàncies (també consumint alcohol, cànnabis i estimulants). El sorgiment continu de NPS i l’ús de múltiples substàncies entre els usuaris de NPS subratlla la necessitat d’un seguiment estret.

Apostes, jocs i xarxes socials: es necessita vigilància

Segons l’informe: «L’alt grau de normalització del joc en les societats i la cultura del joc en l’entorn familiar han estat reconeguts com a importants impulsors de l’inici del joc i la progressió dels joves cap a problemes amb el joc». Els resultats de la ESPAD de 2019 mostren que el joc per diners s’ha convertit en una activitat popular entre els estudiants escolars a Europa, i el 22% dels enquestats van informar haver apostat en almenys un joc en els últims 12 mesos (predominantment loteries). S’estima que el 7,9% dels estudiants havia apostat per diners en línia en aquest període. L’eina d’avaluació utilitzada en l’última enquesta per a estimar els problemes de joc va revelar que, en mitjana, el 5% dels estudiants que havien jugat en els últims 12 mesos entraven en aquesta categoria.

Durant les últimes dues dècades, impulsats ​​principalment per la creixent popularitat dels telèfons intel·ligents i les tauletes, els jocs s’han tornat més populars i es juguen cada vegada més en aquests dispositius. Al voltant del 60% dels enquestats van informar haver jugat jocs digitals en un dia escolar típic durant l’últim mes (69% en un dia no escolar). En la majoria dels països, els nens passen el doble de temps jugant que les nenes.

Al voltant del 94% dels enquestats van informar sobre l’ús de les xarxes socials en l’última setmana. En mitjana, els usuaris van passar de 2 a 3 hores en les xarxes socials en un dia escolar típic, augmentant a 6 hores o més en els dies no escolars. En la majoria dels països, les nenes van informar que utilitzen les xarxes socials en els dies no escolars amb més freqüència que els nens.

L’informe conclou: “Amb la recopilació de dades de 2019, ESPAD reuneix informació comparable de més de 30 països europeus durant un període de 24 anys. Això col·loca al projecte en una posició única per a continuar fent una contribució valuosa al desenvolupament de polítiques i intervencions creïbles i efectives per a protegir la salut dels joves i el benestar social en general ”.

ESPAD (www.espad.org) és una xarxa col·laborativa d’equips de recerca independents en més de 40 països europeus i el major projecte de recerca transnacional sobre el consum de substàncies en els adolescents del món. Està coordinat per l’equip italià de ESPAD en el Consell Nacional de Recerca d’Itàlia (CNR-IFC). El OEDT (www.emcdda.europa.eu) és una agència descentralitzada de la UE amb seu a Lisboa que proporciona a la UE i els seus Estats membres informació fàctica, objectiva, fiable i comparable sobre les drogues i la drogoaddicció i les seves conseqüències per a informar la formulació de polítiques i la pràctica.

Notes

(1) L’informe (en anglès) i les dades que sustenten l’anàlisis estan disponibles en línia en el lloc web del EMCDDA www.emcdda.europa.eu/publications/joint-publications/espad-report-2019_en i en una pàgina de destí ESPAD dedicada. Les taules es poden descarregar en format Excel.

(2) Eines de detecció: l’escala CAST per a cànnabis (Legleye et al., 2007, 2011); el Qüestionari de mentida/apostes per a jocs d’atzar (Johnson et al., 1997); i una eina de detecció adaptada per a xarxes socials i jocs (basada en Holstein et al., 2014).

(3) Els percentatges indicats en aquest comunicat de premsa són mitjanes ESPAD (mitjana no ponderada de les mitjanes nacionals).

(4) Per a les tendències temporals de ESPAD, les estimacions dels països es van fer una mitjana d’en 30 països amb estimacions vàlides en almenys quatre
(inclòs 2019) de set punts temporals.

(5) Cinc o més glops en almenys una ocasió en els últims 30 dies.

Informe ESPAD 2019 -Resum en espanyol

Notícia publicada originalment en anglès el 12 de novembre 2020 en ESPAD.org

Font original en anglès: ESPAD.org

L’altra urna: cinc estats legalitzen la marihuana i un despenalitza la possessió de totes les drogues

Cinc estats aprofiten les eleccions presidencials estatunidenques per a confirmar l’ús del cànnabis. *Oregon a més legalitza el component psicoactiu dels bolets al·lucinògens i despenalitza la possessió de totes les drogues.

En les urnes estatunidenques no sols s’elegeix el pròxim president, en cinc estats també s’han votat diverses propostes per a regularitzar el cànnabis d’ús recreatiu o medicinal. Als onze estats en els quals ja és legal el seu ús recreatiu, se’ls suma Arizona, Nova Jersey, Mississipí, Montana i Dakota del Sud. En total, després d’aquestes votacions, més de 111 milions d’estatunidencs viuen en estats on els adults podran accedir o conrear marihuana per a ús recreatiu, un 33,8% de la població total dels Estats Units. Segons els càlculs realitzats per diversos mitjans especialitzats, aquests cinc nous estats podrien obrir un nou mercat de marihuana, tant terapèutica com recreatiu, que ascendeix a 2.500 milions de dòlars en 2024.

Montana podrà començar 2021 encenent un porro. L’estat també aprova l’ús recreatiu del cànnabis mitjançant la Iniciativa 190 amb més del 60% dels vots, que permetrà l’ús recreatiu del cànnabis per als majors de 21 anys. Els que superin aquesta edat podran posseir legalment fins a una unça (28 grams) i fins a vuit de concentrats de cànnabis, com els olis. El autocultiu casolà permetrà conrear fins a quatre plantes madures i quatre esqueixos per persona, amb un límit màxim de vuit plantes per llar. La venda encara haurà d’esperar un any. El sistema per a vendre marihuana d’ús recreatiu es desenvoluparà durant 2021 per a entrar en vigor al gener del següent any. Però la iniciativa ja aprova un impost fix del 20% per a la venda de tots els seus productes.

Dakota del Sud aprova l’ús recreatiu i medicinal, però els usuaris pacients d’aquest últim no tindran limitació en el autocultiu i no pagaran impostos en comprar-la.

A Dakota del Sud, la votació verda constava de dues paperetes: aprovar l’ús recreatiu i el medicinal. L’Esmena Constitucional A, la recreativa, ha estat aprovada amb un 52% dels vots, mentre que la Iniciativa 26, la medicinal, va ser aprovada amb un ampli marge del 69% dels vots. A més, l’esmena A obliga l’estat a generar un programa de legalització del cànem. La legalització serà efectiva al juliol de 2021. La possessió permesa per als usuaris de marihuana recreativa serà la mateixa que en Montana, però la nova llei permetrà que els usuaris de cànnabis medicinal puguin plantar un nombre il·limitat de plantes en les seves llars, encara que amb l’excepció que les plantes hauran d’estar en un lloc que no sigui visible per a la resta de la població. Sens dubte un gran avanç per a un dels estats que tenia lleis molt estrictes i punitives en l’ús de la planta. Les vendes de cànnabis d’ús recreatiu tindran un impost del 15%, mentre que el cànnabis medicinal, que necessitarà d’un carnet mèdic específic, estarà lliure d’impostos en una política fiscal per a afavorir a les persones malaltes que usen la marihuana i els seus components com a pal·liatiu.

En Nova Jersey, l’estat més poblat dels cinc, amb el 60% de les paperetes comptades, els vots a favor arriben a gairebé el 70%, per la qual cosa l’estat legalitzarà l’ús recreatiu de cànnabis per a adults. Aquesta victòria pot modificar molt el tauler dels estats que aposten per una regulació, ja que és el primer que fa el pas en el nord-oest del país, la qual cosa podria accelerar els debats que s’estan donant en alguns estats veïns com Nova York i Pennsilvània. Segons càlculs realitzats pel mig especialitzat en la indústria del cànnabis Marijuana Business Daily, l’estat de Nova Jersey podria desenvolupar un mercat d’entre 850 i 950 milions de dòlars en 2024. El senador Nicholas Scutari, uns dels promotors de la proposta, ha declarat que pretenen accelerar el procés i anuncia que aquesta setmana vinent s’anunciaran les mesures, ja que la proposta es basa en debats previs que ja s’han desenvolupat en el senat. Els dispensadors amb llicència per a vendre cànnabis medicinal, dotze fins al moment, podran vendre cànnabis d’ús recreatiu molt aviat, però la llei també promourà que es puguin crear altres petits negocis que s’aprofitin d’aquesta legalització i que segurament estaran en marxa per a la segon semestre de 2021.

NO SOLS “ESTATS BLAUS”

No és una qüestió només d’estats normalment dominats pels Demòcrates, els “estats blaus”. Arizona, estat en el qual el Partit Republicà sol obtenir la majoria dels vots, la Proposició 207 per a la legalització del cànnabis guanya per un marge del 60% amb més del 80% de l’escrutini. El canvi de rumb d’aquest estat és sens dubte un dels més significatius, ja que la legislació per possessió o cultiu era una de les més severes del país, arribant a les penes de presó per la simple possessió de petites quantitats. De fet, la Proposició 207 també conté diverses disposicions de justícia restaurativa, com la de permetre que les persones amb condemnes anteriors per marihuana sol·licitin als tribunals l’eliminació dels antecedents penals. La venda de cànnabis serà gravada amb un impost del 16 per cent, que s’afegirà a l’IVA normal de l’estat del 5,6%. Pel que es tindrà una recaptació efectiva del 21,6%. Els ingressos fiscals cobriran els costos d’implementació i després es dividiran entre fons per a col·legis comunitaris, infraestructura, una reinversió en justícia i serveis públics com la policia i els bombers.

Els majors de 21 anys podran posseir una unça de cabdells i fins a cinc grams de productes concentrats. La possessió d’entre una i 2,5 unces serà tractada com una infracció menor, sense ser acusats de tràfic d’estupefaents tal com ocorre en l’actualitat. Els menors d’edat als quals se’ls confisqui amb menys d’una unça rebran una multa màxima de cent dòlars i hauran d’assistir a teràpies d’assessorament sobre el consum de drogues de quatre hores.

La iniciativa de Mississipí inclou un llistat de 22 malalties per a les quals es podrà usar el cànnabis medicinal, entre les quals es troben el càncer, epilèpsia, distròfia muscular, Parkinson o glaucoma.

En l’estat de Mississipí, també un “estat vermell”, s’ha anomenat Iniciativa 65 i s’ha centrat en el cànnabis d’ús medicinal. Ha estat aprovada també amb un ampli marge del 74% dels vots escrutats fins al moment, malgrat la forta campanya que ha fet el Partit Republicà en aquest estat contra la legalització de la planta. Aquesta normativa es deixa fos l’ús recreatiu, per la qual cosa només podran disposar i portar amb si marihuana aquelles persones que tinguin un carnet de pacient expedit per les autoritats públiques de l’estat, a la qual podran accedir des de juliol de 2021. Les autoritats també hauran d’atorgar llicències als productors, que fins al moment era il·legal, i a més formalitzar i regular els dispensaris i centres de tractament, per la qual cosa no es preveu que es pugui vendre regularment fins a finals de l’any que ve. La Iniciativa 65 també inclou el llistat de 22 malalties o condicions mèdiques per a les quals es podrà usar el cànnabis amb ús medicinal, entre les quals es troben el càncer, l’epilèpsia, la distròfia muscular, Parkinson o glaucoma entre altres.

BOLETS I ALTRES DROGUES TAMBÉ LEGALS

L’estat de Oregon ha fet història sent el primer que aprova l’ús la psilocibina, el principal ingredient que es troba en diversos tipus de fongs psicoactius. La Mesura 109, també votada al mateix temps que aquestes eleccions presidencials, ha estat aprovada amb un 56% dels vots. La mesura requereix d’un procés de dos anys perquè les autoritats sanitàries de l’estat desenvolupin la legislació específica, per la qual cosa no es preveu que la legalització sigui fins a inicis de 2023 o fins i tot 2024. Segons el que se sap de la futura regularització, la psilocibina es podrà consumir sota la supervisió i presència de “facilitadors” amb llicència per a això, la qual cosa recorda molt a les preses d’aquesta droga i altres naturals sota la supervisió de la figura del xaman que es poden fer en molts països llatinoamericans, on el consum d’aquest tipus de drogues naturals i ancestrals és part de la seva cultura. La venda d’aquesta mena de substàncies també serà gravada amb un 15% sobre el preu.

Oregon despenalitza la possessió de tot tipus de drogues i canvia les penes de presó per multes de 100 dòlars i l’assistència a una avaluació de salut en un centre de recuperació d’addiccions.

Però a més, l’estat fa història en el món en despenalitzar la possessió de qualsevol tipus de drogues mitjançant el vot aquest dimarts en les urnes de la Mesura 110, inclosa la cocaïna o l’heroïna. El que no significa que ho hagi legalitzat tot, sinó que eliminarà les sancions penals per la possessió de drogues il·legals. Les persones que siguin interceptades amb petites quantitats d’aquestes drogues podran pagar una multa de cent dòlars o assistir a una avaluació de salut en un centre de recuperació d’addiccions. La venda de tot aquest tipus de drogues continuarà sent il·legal.

Tots els ingressos recaptats mitjançant la venda, sumat als estalvis que tindran les administracions penals per la reducció de les penes de presó i de manutenció de presos, es destinarà a la creació d’un programa públic específic i ampli de tractament i recuperació de l’addicció a les drogues.

Notícia redactada per Yago Álvarez Barba el 4 de novembre 2020 per al Salt Diari

Font original: El Salt Diari

Cicle de Webinars UNAD: Joves i intervenció en addiccions sense substància

UNAD analitza les conseqüències de les addiccions sense substància en la joventut.

Primera jornada del cicle de webinars organitzat amb la col·laboració de UNAD Cantàbria i la comissió d’Intervenció.

UNAD, la Xarxa d’Atenció a les Addiccions, organitza aquest dimarts 27, a les 10.00 h., la primera de les jornades del cicle de seminaris online ‘Joves i intervenció en addiccions sense substància’. La sessió se centrarà en com ha evolucionat l’impacte que tenen sobre la joventut pràctiques addictives com les apostes, els videojocs o internet.

La trobada, finançat per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, reunirà en la seva taula inaugural a Rosario Sendino Gómez, subdirectora general de Coordinació de Programes per al Pla Nacional sobre Drogues, Paloma Navas Gutiérrez, directora general de Salut Pública de Cantàbria, Luciano Poyato Roca, president de UNAD, i Alberto Marchante Blanco, vocal de UNAD Cantàbria.

La taula principal de la jornada comptarà amb la participació de José Luis Rabadán Rituerto, metge especialista en addiccions i coordinador de la comissió d’Intervenció de UNAD, Mónica Gómez Peña, doctora en Psicologia i professora especialista en Psicologia Clínica associada a la Universitat de Barcelona, Ana Isabel Estévez Gutiérrez, doctora en Psicologia i professora titular del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments de la Universitat de Deusto. David Villahoz Burgos, integrant de l’Associació ACAT, moderarà aquest espai.

Per a seguir la jornada inscriu-te en aquest enllaç

Descàrrega el programa complet fent clic en la següent imatge:

Notícia publicada per UNAD el 26 d’octubre 2020 en UNAD

Font original: UNAD

Les dones que usen marihuana tenen millors orgasmes i major excitació

Ho diu una recerca de la Universitat de Stanford

Pel que sembla, la marihuana té un efecte positiu en la vida sexual femenina. Segons una recerca del Departament d’Urologia del Stanford University Medical Center, les dones que usen marihuana tenen millors orgasmes i major excitació.

Per a arribar a aquesta conclusió, els investigadors van enquestar a 452 dones que van completar un Índex de Funció Sexual Femenina (FSFI), que és un qüestionari dissenyat per a avaluar l’activitat sexual durant les quatre setmanes anteriors immediates. Les puntuacións més alts en aquest qüestionari indiquen una millor vida sexual.

Després, els experts de Stanford van comparar els resultats del qüestionari amb la freqüència de l’ús de marihuana reportada per cada participant, i van trobar que les usuàries més assídues a aquesta planta psicotròpica van aconseguir millors puntuacions en el FSFI.

El FSFI va qualificar els nivells d’excitació, orgasmes, desig, lubricació, satisfacció i dolor durant el coit de les participants. Els investigadors també van assenyalar que les usuàries més freqüents de marihuana van presentar taxes més baixes de disfunció sexual i menys dolor durant les relacions sexuals.

Un 54.7% de les enquestades tenen entre 30 i 49 anys, i més del 80% estan casades o viuen en parella. Pràcticament un 73% va informar consumir marihuana més de sis vegades per setmana, generalment fumada.

“Els nostres resultats demostren que la freqüència cada vegada major del consum de cànnabis s’associa amb una millor funció sexual i amb una major satisfacció, orgasme i desig sexual”, van escriure els especialistes en l’estudi publicat per la revista Sexual Medicine, i van agregar que el tipus de cànnabis i el mètode de consum no van alterar els resultats.

Els investigadors van explicar que la relaxació que provoca el consum d’aquesta planta pot provocar “una reducció de l’ansietat associada amb una trobada sexual”, per la qual cosa milloraria “les experiències i conduiria a una major satisfacció, orgasme i desig”.

Notícia escrita i publicada per Redacció el 6 d’agost 2020 per a l’Opinió

Font original: L’Opinió

Descàrrega l’article científic original (en anglès) aquí

Sexe patriarcal

La manera com tenim relacions sexuals no queda lliure del masclisme que hem anat aprenent des que vam néixer. Potser ja és hora d’apostar per un sexe que sigui més real i més plaent


/ JULIO FUENTES

Sempre m’he considerat feminista. Malgrat això, per diversos motius, mai havia militat obertament en cap col·lectiu. “No pots ser feminista si no ho ets de manera col·lectiva”, em van dir fa temps. Un home, evidentment. El feminisme pot estar arreu. Això sí, llegint, militant i formant-me és on més estic aprenent. I aquí és on comença la meva crisi. Com més m’endinso a comprendre la magnitud del masclisme que ens envolta, més masclista m’he arribat a sentir. Per això m’agrada molt la idea que el feminisme està constantment en revisió, per anar detectant el masclisme que forma part de nosaltres i aprenent a tenir alternatives més justes. I, és clar, la sexualitat és un espai de les nostres vides que està completament submergit en aquest patriarcat heterocisnormatiu que ens dicta com hem de comportar-nos al llit, què està bé i què no i quins rols hem d’adoptar.

Com a sexòloga, jo he entrat en crisi. Perquè desconstruir les idees patriarcals que formen part de les nostres relacions sexoafectives és molt complicat. I treballar-ho a teràpia, també. Tot i així, no és una feina impossible; per tant, tot allò que puguem fer per tenir una vida sexual més saludable serà benvingut. Com és el sexe que tenim? Gràcies a les persones que venen amb mi a teràpia i a les persones amb qui converso, puc dir que el sexe que tenim és completament masclista. Quins ingredients té la nostra sexualitat? Si li hagués de posar tres adjectius, serien: heterocisnormativa, coitocentrista i pornogràfica. Paraules que semblen complicades però que ara explicaré.

La primera: heterocisnormativa. Es pressuposa que entrem dins de la norma de ser heterosexuals i cisgènere. És a dir, que ens agraden les persones del gènere contrari al nostre i que ens identifiquem amb el gènere que se’ns ha atribuït en néixer. I se’ns pressuposa així, per no dir que se’ns imposa ser així.

La segona: coitocentrista. Per no dir fal·locentrista. És a dir, que tot el que hem après ens fa creure que la sexualitat i el bon sexe impliquen un coit (penetració d’un penis dins d’una vagina) i sempre s’ha prioritzat el plaer del penis i de la persona que hi va enganxada; generalment un home cisgènere. Ah! I sense oblidar que hem atorgat a la vagina certs poders que no té: els d’orgasmar pel simple fet que un penis o un objecte hi entri a dins. Les persones amb vulva no funcionem així.

La tercera (però no menys important): pornogràfica. Aquesta és la visió que tenim de com ha de ser el sexe. Aprenem de la pornografia des de molt joves. Sobretot les generacions que ara pugen, perquè tenen una facilitat per accedir a contingut pornogràfic que nosaltres no teníem fa més de vint anys. I aquesta visió pornogràfica de la sexualitat ens fa pensar que al sexe només s’hi arriba a través de la passió desenfrenada i des de la part més salvatge dels nostres instints. I, a més, el porno mainstream, és a dir, aquell que està a l’abast de tothom i que és més vist, reprodueix sempre el que dèiem abans: heterosexualitat pressuposada, protagonistes cisgènere, el coit i el penis en el centre de les relacions sexuals, i encara que sembli que hi apareixen dones (cisgènere, és clar) el seu plaer no és el més important. Quan s’intenta prioritzar el plaer de la dona es fa des d’una perspectiva molt masculina: tocant el clítoris directament, mossegant-lo, fregant-lo salvatgement i sense tenir en compte si a la companya de jocs li agrada d’aquesta manera o no.

El resultat de la influència del masclisme en la sexualitat: pensar que quan el penis s’introdueix dins de la vagina hi ha orgasme per a les dues persones cis que hi juguen

Amb aquests tres ingredients és com ens imaginem la sexualitat i construïm la idea de la relació sexual perfecta: la penetració del penis dins la vagina, amb allò que en diuen els preliminars justos per preparar bé el moment de la penetració i amb un final en el qual, evidentment, hi ha un orgasme simultani. Això vindria a ser el resultat de la influència del masclisme en el món de la sexualitat: pensar que quan el penis s’introdueix dins de la vagina hi ha orgasme per a les dues persones cis que hi juguen. Així, fàcilment. Doncs no, no és així. I els factors que porten a afirmar que això no és així es poden resumir amb una paraula: masclisme.

Per què el masclisme fa que les nostres relacions sexuals no siguin tan meravelloses com haurien de ser? Perquè aquest model tan focalitzat en el plaer del penis no té en compte res més que les sensacions i la satisfacció que el seu propietari pot tenir. Si només tenim en compte la satisfacció de qui té penis, construïm tota una sèrie de creences i maneres de fer que impossibiliten que l’altra persona pugui gaudir amb naturalitat de la seva sexualitat. Posem-ne alguns exemples:

  • La pressió sobre el cos, sobretot de les dones cis i d’aquelles persones que tenen un cos no normatiu. El model estètic ens pesa i fa que ens preocupem per com és el nostre cos en lloc d’ensenyar-nos a gaudir-lo, i això ens minva l’autoestima. I sense autoestima no hi ha bon sexe.
  • El desconeixement de les vulves. Això fa que tinguem creences errònies sobre com són, com funcionen i que moltes persones que en tenen no s’atreveixin a investigar-les en profunditat.
  • El pes dels anticonceptius hormonals. Tot i que és l’home cis el que és fèrtil cada dia de la seva vida des que comença a ser-ho, el pes de l’anticoncepció hormonal recau sobre aquelles persones que són fèrtils quatre dies al mes, aproximadament. I l’anticoncepció hormonal té certes conseqüències sobre la salut i sobre la salut sexual, entre elles la disminució del desig.
  • La manca d’assertivitat. Ens costa molt dir què necessitem i què desitgem, i en una situació sexual sembla que encara més. Si no expliquem a les nostres parelles sexuals què ens agrada, ens serà molt difícil sentir plaer (i no només estic parlant d’orgasmes…). Per l’educació que hem rebut les persones que, com diria la meva companya Bel Olid, hem estat educades per ser dones, l’assertivitat encara ens queda més lluny.

I no pararia de donar voltes sobre molts aprenentatges erronis que tenim gràcies a tot plegat. I això, en lloc d’ajudar-nos a gaudir d’una sexualitat saludable, fa que ens oblidem que el sexe és molt més que una quantitat de relacions sexuals al mes. El sexe compartit és una experiència en la qual estaria bé que gaudissin totes les persones que hi participen, no trobeu? Si volem sortir d’aquest model patriarcal de sexualitat, ens hem d’encaminar cap a un model feminista de les relacions sexuals. Qui s’hi apunta?

Article publicat al número 484 de la Directa

Article escrit i publicat per Elena Crespi el 17 de setembre, 2019 en Directa

Font original: Directa

Més de 14.500 persones van iniciar tractament l’any passat per addicció a les drogues, prop de la meitat a causa de l’alcohol

Des de fa més de vint anys, el consum d’alcohol continua provocant la majoria de les demandes de tractament per drogodependències a Catalunya. Així ho indiquen les darreres dades, corresponents a l’any 2019, del Sistema d’Informació sobre Drogodependències (SIDC), que gestiona la Sub-direcció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT).

Segons l’informe publicat amb dades de l’any 2019, a Catalunya es van iniciar un total de 14.528 tractaments per abús o dependència de les drogues en el total de 63 Centres d’Atenció i Seguiment a les drogodependències (CAS), una xifra lleugerament superior a la d’anys anteriors. A més de l’activitat dels serveis especialitzats, aquest informe de 2019 del SIDC presenta indicadors indirectes relacionats amb el consum problemàtic de drogues i les seves conseqüències.

L’alcohol, amb un 42,2% (6.130 casos), es manté com la droga amb més inicis de tractament. A més, és la droga que origina més urgències hospitalàries, amb més del 55% del total causades per substàncies psicoactives. Cal destacar l’important impacte del consum d’alcohol entre les persones joves: un 7% d’aquestes urgències són en menors d’edat i, segons l’enquesta ESTUDES 2018 (1), quasi un de cada tres joves d’entre 14 i 18 anys afirmava haver presentat, en els darrers 30 dies, una intoxicació aguda (31,2% noies i 25,5% nois) i/o haver fet un consum intensiu (2) d’alcohol (35,5% noies i 32,5% nois).

En les dades d’aquesta enquesta s’observa una clara associació entre consums problemàtics d’alcohol (consum intensiu i/o intoxicació en els darrers 30 dies i fer botellón) amb conductes problemàtiques entre els joves (conductes violentes, relacions sexuals sense preservatiu, no recordar accions de la nit anterior, discussions amb la família…).

La segona droga que té més inicis de tractament als serveis especialitzats d’atenció a les drogodependències és la cocaïna, amb gairebé el 24,7% (3.582 casos), mantenint una tendència a l’alça en els darrers quatre anys que la situa amb valors lleugerament inferiors al pic de mitjans de la dècada passada. Tot i això, al 2019 només un 40,2% d’aquests inicis (1.438 casos) feia tractament per primera vegada, mentre que fa deu anys aquest percentatge era d’un 60% (uns 2.267 casos).

D’altra banda, altres indicadors assenyalen un probable augment del consum i abús de cocaïna els darrers anys, com és l’increment al 2019 d’un 14% del total d’urgències hospitalàries per consum de cocaïna respecte al 2018, o el fet que la cocaïna sigui la segona droga il·legal més decomissada, segons dades facilitades per l’Àrea Central d’Anàlisi de la Criminalitat de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra (PG-ME), dades que indiquen també la disponibilitat al mercat d’aquesta substància.

La tendència a l’alça en el consum es manifestava també en l’enquesta EDADES 2017 (3), on un percentatge més elevat, respecte el 2015, de la població de 15 a 64 anys afirmava que havia consumit cocaïna els dotze darrers mesos (2,9% front el 2,5% del 2015) i en els darrers 30 dies (1,8% front l’1% del 2015).

En els darrers dos anys el cànnabis ha augmentant la demanda de tractament als CAS, i se situa a nivells similars als de 2015. Amb 2.045 casos, és la tercera droga en demandes d’inici de tractament, amb un 14,1% del total.

Pel que fa a l’heroïna, les peticions de tractament estan estabilitzades des d’inicis dels anys 2000, situant-se en un 10,5% (1.521 casos) de les sol·licituds. Al 2019 només un 13,6% (207 casos) iniciava tractament per primera vegada, el que explica la baixa incidència de noves demandes.

Finalment, el tabac representa un 3,6% (520 casos) dels inicis de tractament en els  serveis especialitzats d’atenció a les drogodependències, però cal tenir en compte que la majoria de tractaments del tabaquisme es realitzen des de l’atenció primària.

Demandes de tractament per gènere i edat

Si s’analitzen les dades en homes i dones per separat, s’observa igualment que l’alcohol és la substància amb més inicis de tractament en ambdós sexes (48,4% en el cas de les dones i 40,3% en el dels homes), seguit per la cocaïna (18,3% les dones i 26,6% els homes).

Pel què fa a les proporcions entre sexes, en el total d’inicis de tractament hi ha un percentatge major d’homes que de dones (3 de cada 4 inicis són d’homes). Aquesta majoria d’homes es manté quan s’analitzen les drogues per separat, excepte en el cas del tabac, on la proporcionalitat està molt igualada. Pel què fa a l’heroïna i la cocaïna, la proporció dona/home està més descompensada, ja que arriba a ser d’entre 1 o 2 dones per cada 8 o 9 homes.

Aquesta distribució entre sexes reflecteix el fet que les dones tendeixen a igualar els homes en el consum de drogues legals (alcohol i tabac) o aquelles amb menor rebuig social (cànnabis), fet que també es troba en les enquestes poblacionals i escolars.

Quant a l’edat mitjana de sol·licitud de tractament, varia segons la droga principal. El cànnabis és la droga per la qual la gent més jove fa inicis de tractament (29 anys, tant en dones com en homes), mentre que les drogues per les quals es demana un tractament amb una edat més avançada són el tabac (52 anys en dones i 53 en homes) i l’alcohol (48 en dones i 47 en homes).

Cal tenir en compte que quasi un 60% del total de persones que inicien tractament tenen entre 31 i 50 anys. La franja de 41 a 60 anys representa un 44%.

Un dels programes més importants per l’addicció a l’heroïna és el tractament mèdic amb agonistes opiacis A finals del 2019 hi havia més de 8.000 persones rebent aquest tractament (majoritàriament amb metadona), una quantitat que es correspon amb una molt bona cobertura.

Atenció als serveis de reducció de danys

Durant l’any 2019 es van atendre 6.729 usuaris als 18 serveis de reducció de danys (SRD), on s’atén a persones que encara no volen, o no poden, iniciar un tractament per la seva addicció. Aquesta xifra posa de manifest l’accessibilitat i l’alta usabilitat d’aquests serveis, sobretot si s’ubiquen en zones de tràfic i consum, com es veu en els serveis situats en aquestes àrees.

El perfil de les persones usuàries d’aquests serveis revela que són bàsicament consumidores d’heroïna i/o cocaïna, majoritàriament per via parenteral. El percentatge d’homes arriba al 90% i més del 50% són estrangers (39% europeus). Moltes d’aquestes persones tenen una situació social precària i, per tant, són altament vulnerables i en situació de risc: un 40% no tenen un allotjament estable (un 30% estan sense llar), un 40% no estan empadronats i un 35% no tenen targeta sanitària.

D’altra banda, 3.561 persones van anar a les 14 sales de consum supervisat que actualment té Catalunya, a fer un total de 183.815 consums que, si no fos per l’existència d’aquests serveis, s’haurien realitzat en espais públics. Aquest consums són higiènics i segurs, i fan possible prevenir infeccions greus (com la infecció pel VIH i les hepatitis), així com evitar morts per sobredosi. De fet, l’any 2019 es van produir 224 sobredosis en sales de consum supervisat, deu més que l’any anterior, però cap d’elles va resultar mortal.

La prevenció d’infeccions greus, com el VIH i les hepatitis, en persones que s’injecten drogues depèn en gran mesura d’una bona distribució de material d’injecció higiènica. En aquest sentit, l’any 2019 es van distribuir més d’1 milió de xeringues estèrils a través de 660 punts d’accés a aquest material.

Informació i conscienciació a Canal Drogues

El web temàtic del Canal Drogues (http://drogues.gencat.cat) recull materials d’informació i conscienciació adreçats a la població general, i proporciona informació relativa als centres i programes de tractament que existeixen a Catalunya.

El Canal, gestionat per la Sub-direcció General de Drogodependències de l’ASPCAT,  és un dels webs temàtics del Canal Salut més visitats. És el resultat de l’esforç realitzat per professionals de l’àmbit de les drogues a Catalunya, tant públics com d’associacions i entitats col·laboradores. Recull tots els aspectes relacionats amb les drogues i esdevé un instrument de relació tant amb la ciutadania com amb els  professionals del sector.

(1) ESTUDES 2018: Informe dels resultats per a Catalunya de l’Enquesta estatal sobre l’ús de drogues a l’ensenyament secundari (ESTUDES) 2018. Sub-direcció General de Drogodependències. ASPCAT – PNSD.
(2) Consum intensiu: Consum de cinc begudes alcohòliques o més, en el cas dels homes, i de quatre begudes alcohòliques o més, en el cas de les dones, en la mateixa ocasió (s’entén per consumir en la mateixa ocasió prendre-les d’una manera seguida o en un interval aproximat de dues hores).
(3) EDADES 2017: Informe dels resultats per a Catalunya de l’Enquesta domiciliària sobre alcohol i drogues a Espanya (EDADES) 2017. Sub-direcció General de Drogodependències. ASPCAT – PNSD.

Descàrrega l’informe complet aquí

Article publicat per Gencat el 6 d’agost 2020
Font original: Gencat

Es publiquen els resultats de l’enquesta “Qüestionari de salut en temps de confinament pel coronavirus”

  • Es triplica el percentatge de població que refereix simptomatologia de depressió i malestar emocional durant el confinament
  • El percentatge de població que refereix simptomatologia ansiosa és quatre vegades més gran que abans del confinament; es triplica el consum d’hipnosedants prescrits, i el de no prescrits augmenta 10 vegades
  • La població entre 16 i 44 anys és el grup més afectat, amb el doble de simptomatologia de depressió, ansietat i malestar emocional
  • El sedentarisme augmenta en un 15% i la mitjana d’hores asseguts al dia incrementa en 2h
  • Es redueix de forma significativa el percentatge de població que consumeix cànnabis, mentre que el de consum de tabac i alcohol esmanté gairebé igual
consum drogues confinament

L’Agència de Salut Pública del Departament de Salut juntament amb ESADE, i amb la col·laboració d’IDIAP Jordi Gol, van elaborar el “Qüestionari de salut en temps de confinament pel coronavirus” amb l’objectiu d’avaluar l’impacte del confinament sobre la salut de la ciutadania de Catalunya i poder planificar accions, serveis i mesures per pal·liar-ne els efectes.

Un total de 37.810 persones residents a Catalunya de més de 15 anys van respondre l’enquesta en línia entre el 21 d’abril i el 20 de maig. El 74% eren dones, el 57,3% tenien estudis universitaris i un 60,9% estaven actius laboralment (vegeu l’apartat Metodologia).

Els resultats obtinguts s’han ponderat segons la distribució d’edat, sexe i nivell educatiu de les dades poblacionals de Catalunya (IDESCAT) i es presenten en comparació amb les dades que es disposen d’abans del confinament provinents d’enquestes de salut oficials, com són l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), l’Enquesta de Salut d’Espanya (ENSE) i l’Enquesta sobre alcohol i altres drogues a Catalunya (EDADES).

Resultats

Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública del Departament de Salut, va presentar les principals conclusions del qüestionari en roda de premsa (del minut 8:14 al 13:30) el passat 30 de juliol.

Els resultats de l’enquesta “Salut en temps de confinament” confirmen que la mesura de confinament, tot i ser molt efectiva per a la protecció davant el contagi, té un elevat cost per a la salut mental de les persones, a més d’un elevat cost social i econòmic. 

El virus però, segueix aquí. Malgrat els rebrots, evitar el confinament de llarga durada és un dels objectius del Govern i ha de ser també l’objectiu de tothom. Per fer-ho és clau la protecció enfront els contagis, mitjançant l’adopció de mesures de seguretat com el rentat curós de les mans, l’ús de la mascareta, el manteniment de la distància física entre persones i la limitació de la mobilitat i dels contactes socials.

A més, l’enquesta revela què es pot fer per mitigar els efectes negatius del confinament i cuidar de la pròpia salut. L’anàlisi feta ha permès a l’Agència de Salut Pública editar un Decàleg amb recomanacions per mantenir una bona salut en temps de COVID-19.

Salut Mental i Benestar Emocional

Els resultats del qüestionari revelen que durant el període de confinament s’han triplicat els símptomes de depressió, ansietat i malestar emocional i ha augmentat l’ús de tranquil·litzants, sedants i somnífers (vegeu Annex 1/Taula 1 del document d’Annexes).

  • En referència a la depressió, moderada o alta, un 22,8%de les persones enquestades manifesta haver-ne tingut símptomes, una xifra que triplica la prevalença del 7,6% publicada a l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de l’any 2018.
  • Pel què fa a l’ansietat, un 26,9%n’ha tingut símptomes. Aquest xifra és fins a quatre vegades superior a la prevalença d’ansietat crònica observada per Catalunya en l’enquesta de Salut d’Espanya (ENSE) de l’any 2017.
  • I també es triplica la simptomatologia demalestar emocional, amb un 74,8% durant el confinament respecte el 26,2% obtingut amb la mateixa escala en l’ESCA del 2018.

Aquests resultats es poden relacionar amb l’increment d’ús d’hipnosedants (tranquil·litzants, sedants i/o somnífers) en els darrers 30 dies: Un 17,7% de la població refereix haver-ne fet ús amb recepta mèdica (un percentatge tres vegades superior al 5,9% obtingut a l’enquesta EDADES de 2017) i fins a un 6,5% de la població refereix haver-ne consumit sense recepta mèdica (10 vegades més que el 0,6% obtingut a la mateixa enquesta de 2017). 

Consum de substàncies i comportaments addictius

  • Segons els resultats obtinguts,el consum de tabac, alcohol i cànnabis durant el confinament ha disminuït (vegeu Annex 1/Taula 1 del document d’Annexes).
  • El percentatge de persones que fumendisminueix lleugerament (del 25,6% al 23%), tot i que el 40% de les persones que ja fumaven abans del confinament, declaren haver fumat més.
  • La prevalença de consum de risc d’alcoholaugmenta molt lleugerament respecte a les dades de l’EDADES 2017 (de 9,1% a 8,6%).
  • I el consum de cànnabis(en els darrers 30 dies) es redueix significativament, baixant del 11,9% obtingut en l’EDADES 2017 al 3,7%.

Efectes en la salut mental per grups de població

Els joves-adults i els estudiants, les dones, les persones amb menys estudis i aturades són els grups més afectats, amb gairebé el doble de risc de patir depressió, ansietat o malestar emocional (vegeu Annex 1/Taula 2 del document d’Annexes).

  • Fins a un 32,3% de la població entre 15 i 44 anysrefereix simptomatologia de depressió, un 35,3% d’ansietat i un 86,1% de malestar emocional, comparat amb el 20,6%, el 23,8% i el 75,6% respectivament del grup d’edat entre 45 i 64 anys.
  • Entre el subgrup d’estudiants, aquests percentatges encara són més elevats: un 54,7% presenten símptomes de depressió, un 44,8% d’ansietat i un 91,5% de malestar emocional.
  • Les donesque responen a l’enquesta també refereixen nivells més elevats de simptomatologia de depressió (26,6%), d’ansietat (30,3%) i malestar emocional (80,9%) respecte als homes (15,9%, 18,7% i 69,5%, respectivament).
  • Les persones amb estudis primarisrefereixen més simptomatologia de depressió; (fins a un 27,7%) i d’ansietat (un 35,1%); en canvi, el malestar emocional incrementa a mesura que augmenta el nivell d’estudis.
  • La precarietat laboral també s’interpreta com un factor de risc, ja que les persones que estan aturades(tant les que ho estaven abans del confinament com les que han patit un ERTO durant aquest període) refereixen simptomatologia de depressió en un 33,7% i d’ansietat en un 35,4%, i un 81,7% reporten malestar emocional. 

Altres grups d’interès

  • Els i les professionals de la saluttenen una prevalença de simptomatologia de depressió molt semblant a la de la resta de població (amb un 24,9% respecte al 22,8%) però en canvi, els nivells d’ansietat són més elevats (un 31,3% respecte al 26,9% de la població general).
  • Per contra, les persones jubilades, tot i patir nivells elevats de depressió, ansietat i malestar emocional, són el grup amb les prevalences més baixes, amb un 11,6%, un 15% i un 63,8% respectivament.

Estratègies d’afrontament i factors de protecció

Seguir una rutina, dedicar temps a un mateix i tenir un bon suport social  estan entre els factors protectors que redueixen a la meitat el risc de depressió, ansietat o malestar emocional

Addicionalment, com a factors de protecció específics per a la depressió o el malestar emocional destaca fer més activitats en família, en el cas dels homes adults, i tenir fills/es al càrrec que ocupin la meitat o menys del temps en el cas de població adulta. Aquestes mesures d’afrontament redueixen a la meitat el risc de depressió.

Dels resultats també es desprèn que realitzar activitats relaxants gairebé tots els dies (com escoltar musica) és un factor de protecció de l’ansietat en les persones més grans de 65 anys .

Preocupacions i factors de risc

La incertesa sobre la represa de la normalitat (com i quan) i els problemes de convivència a casa són algunes de les preocupacions que gairebé doblen el risc de patir problemes de salut mental.

Segons les respostes a l’enquesta, destaca que ni el temps en confinament, ni factors relacionats amb l’habitatge (com tenir o no balcó o pati, o el número d’habitacions), o fins i tot el número de persones vivint a la llar, no tenen afectació directa a la salut mental.

En canvi, els factors de risc que més afecten, multiplicant per dos el risc de patir depressió, d’ansietat i de malestar emocional, són la preocupació per no saber com ni quan es reprendria la vida normal, el fet de no tenir prou suport social i, com a principal, els problemes de convivència a casa.

En concret, sobre la depressió, les següents preocupacions són factors de risc importants, en funció de cada grup de població, ja que fan augmentar més d’un 50% el risc de tenir símptomes depressius:

  • en tots els grups, la preocupació pel fet de patir malalties cròniques que suposen un alt risc de contraure la Covid-19;
  • en homes i dones entre 44 i 65 anys, creure que el seu futur laboral empitjorarà amb la crisi de la pandèmia;
  • en persones més grans de 65 anys, el fet de no poder sortir ni visitar a les persones importants.

Entre els factors que augmenten més d’un 60% la probabilitat de patir ansietat, s’inclouen:

  • tant en homes com en dones, la preocupació perquè els fills estan neguitosos, no saben què fer i comporta tensions i problemes conductuals;
  • en homes més grans de 45 anys, creure que el seu futur laboral empitjorarà;
  • en dones entre 45 i 64 anys, tenir persones en situació de dependència a casa i haver d’ocupar-s’hi quasi tot el temps.
  • en persones més grans de 45 anys, la preocupació pel contagi de la Covid-19 (tan un mateix com la família);
  • en persones de més de 65 anys, la preocupació per la Covid-19, passant més de 2 hores al dia consultant noticies sobre el tema, o també pel fet d’estar sols i no poder cuidar-se.

Sedentarisme i nivell d’activitat física

El confinament comporta un increment de la inactivitat física i del sedentarisme. (vegeu Annex 1/Taula 3 del document d’Annexes)

Durant el període de confinament, l’enquesta mostra que el 50,2% de la població ha estat asseguda més de 6 hores al dia, el que significa un increment important del sedentarisme si es compara amb el 35,3% d’abans del confinament. Igualment la mitjana d’hores assegut ha augmentat en 2 hores, passant de 5 hores de mitjana segons l’ESCA 2018, a 7,1h durant el confinament.

L’activitat física també ha disminuït durant la crisi de la pandèmia si comparem el 34,8% de persones que manifesten tenir un nivell baix d’activitat física amb el 17,9% observat en l’ESCA del 2018. Aquesta disminució és similar tant en homes com en dones com entre els diferents grups d’edat.

Hàbits saludables

En general, l’enquesta mostra un empitjorament en la majoria de conductes i hàbits saludables. (vegeu Annex 1/Taula 4 del document d’Annexes)

Destaca el percentatge de persones que refereixen haver augmentat l’ús de pantalles, amb un 65,9%, el 54% que han disminuït l’activitat física i el 41,2% que refereixen un empitjorament de la qualitat del seu son

En quant a l’alimentació, un 30,5% de les persones enquestades refereixen un augment de la quantitat de menjar i un 16,2% en el nombre d’àpats, però, en sentit positiu, destaca l’augment també del consum de fruita i verdura (19,9%) i de llegums (14,7%).

Pel què fa al consum de substàncies, un 14,2% de les persones que ja bevien alcohol abans del confinament manifesten haver augmentat el seu consum durant aquest període i, entre les persones fumadores, un 16,4% també diuen haver fumat més.

Si s’analitza el consum de fàrmacs, es veu que un 6,9% de les persones que ja prenia tranquil·litzants, sedants i/o somnífers, diu haver-ne pres més.

En canvi, en el cas del cànnabis, només un 1% de la població que en consumia abans diu haver-ne augmentat el seu consum.

Aquesta mateixa tendència s’observa en el cas de l’ús de jocs en línia amb diners, ja que només un 1% declara haver incrementat el seu ús.

Fitxers adjunts

Decàleg per a un confinament saludable

Annexes. Resultats. Qüestionari Salut en temps de confinament pel coronavirus

Nota de premsa del Govern sobre els resultats de l’enquesta

Article publicat per Gencat l’1 d’agost de 2020

Font original: Gencat

Cànnabis: alternativa o negoci?

Més enllà del clàssic porro, sabem que el cànnabis, el que coneixem com a marihuana, té propietats terapèutiques amb menys efectes adversos que molts medicaments. Però, per a què serveix realment? Com pot utilitzar-se? És realment una alternativa per a totes?

Il·lustració de Senyora Milton

Verónica té ansietat i insomni. Després d’un llarg període de temps de tractaments farmacològics ineficaços o perjudicials per a la seva situació, va decidir pal·liar els símptomes de les seves malalties fent ús del cànnabis. Verónica, així com altres persones que pateixen patologies com la fibromiàlgia, l’endometriosi o la malaltia de Chron, que impliquen grans dolors físics crònics, portava temps anhelant trobar una alternativa als medicaments convencionals. Els efectes adversos d’aquests li generaven quasi més malestars que els que tenia. Alguns com la morfina, utilitzats per a suavitzar dolors insuportables, són addictius i danyen altres òrgans com l’estómac.

Verónica consumeix la planta Cànnabis Sativa L directament, la fuma. Moltes altres persones consumeixen un sol tipus de cannabinoide, com el CBD, a través de productes com a olis o pomades als quals se’ls ha afegit aquest component i que ja es venen fins i tot per Amazon.

Comencem pel principi. De quina planta estem parlant? De quines propietats i usos? Cànnabis Sativa L és el nom oficial de la planta del cànnabis. El que es coneix comunament com a marihuana. També se l’anomena com a “cànem”. D’aquesta planta surten desenes de derivats diferents (CBD, CBG, THC, CBC, CBL…). L’especialista en cànnabis del laboratori AnandaLab Analytics Lab, Patricio Rodríguez de Sòria, explica què és, sota el seu punt de vista, el que tenen la planta i el cos humà que, quan s’ajunten, es complementen positivament: “La planta té unes substàncies que es diuen fitocannabinoides. De les 350.000 varietats de plantes que hi ha en el planeta, que funcionen aproximadament amb uns 2.000 tipus de substàncies diferents cadascuna, solament la planta Cànnabis Sativa L té unes substàncies per a les quals resulta que el cos humà té uns receptors específics”. Per què ocorre això? No és que “estiguem dissenyats/des per a gaudir dels plaers de l’embadaliment que produeixen aquests fitocannabinoides, sinó que existeixen dins del nostre organisme uns neurotransmissors que, casualment, tenen la mateixa estructura química”, compte l’expert. Aquestes substàncies que tenim en el cos es diuen endocannabinoides i, juntament amb els receptors, formen el sistema endocannabinoide. El que fa la planta quan la consumim, segons compte Rodríguez, és “suplantar aquest sistema que naturalment tenim”.

El nostre sistema nerviós funciona amb dos tipus d’ordres: d’activació i d’inhibició. Ho exemplifica l’especialista: “Quan el nostre cervell diu ‘doblega el braç’, hi ha una ordre de doblegar el braç (activació) i una altra de ‘ja està el braç doblegat, no continuïs fent força’ (inhibició)”. Els endocannabinoides són els principals neurotransmissors inhibidors del nostre cos. El cànnabis el que fa és “exactament el mateix que fa el nostre sistema endocannabinoide i afecta únicament a les cèl·lules que tenen receptors específics per a aquests productes. No com la resta de les substàncies estupefaents que afecten i pertorben tots els processos metabòlics allà on vagi”, remarca.

Segons la Fundació CANNA, dedicada a la recerca sobre el cànnabis, en els últims anys ha crescut l’interès per la recerca d’aquest compost “degut al descobriment de propietats antiinflamatòries, antioxidants, ansiolítics i efectes neuroprotectors”, la qual cosa ho fa “molt atractiu per al tractament de condicions produïdes per inflamació i estrès oxidatiu”. S’utilitza per a l’epilèpsia, per a malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, el Parkinson o l’esclerosi múltiple, per a l’ansietat, l’autisme, per a malalties inflamatòries cròniques com la malaltia de Chron, per a l’acompanyament de la quimioteràpia. Així ho reflecteix l’equip de recerca de la Fundació CANNA. Així i tot, Rodríguez de Sòria adverteix que, encara que té “uns certs efectes terapèutics, no és cap miracle”, perquè cal tenir en compte que “cada ésser humà té una disposició i una concentració específica d’aquests receptors, és a dir, a cada persona el consum de fitocannabinoides li senti de manera diferent”, i que no es pot perdre de vista que “això és una ajuda per a pal·liar uns certs símptomes, no més”. No cura.

I, serveix de la mateixa manera tant si s’utilitzen cannabinoides concrets com si es consumeix la planta sencera? Segons explica Patricio Rodríguez, “el doctor Manuel Guzmán Pastor, de la Universitat Complutense de Madrid, segurament el científic espanyol més expert sobre el tema, va establir fa temps que l’efecte més terapèutic es dóna amb el total dels cannabinoides, la qual cosa ell va denominar el full spectrum. La combinació i modulació de tots ells és el que produeix el major efecte terapèutic”. El que succeeix és que aquest full spectrum conté THC, un d’aquests desenes de derivats de la planta Cànnabis Sativa L que, per ser “el responsable potser dels efectes més psicodèlics”, és a dir, el cannabinoide que fa que el consum de la planta tingui efectes psicoactius -que col·loqui-, “és una substància prohibida per la Convenció de Ginebra, per les lleis espanyoles i per les polítiques de drogues”, diu. “Si el THC fos legal, entenc que no hi hauria discussió i que seria oli amb tots els cannabinoides el que es proposaria com a teràpia”, afegeix Rodríguez. D’acord, i, com es passa de la planta a aquest oli o aquesta pomada? Els components s’extreuen de la planta i es converteixen en compostos químics a través d’un procés de sintetització, “o el que es denomina tècnicament, un principi actiu per a la indústria farmacèutica (API)”, expliquen des de la Fundació CANNA. A partir d’aquí, es pot utilitzar com a element en diferents composicions.

El negoci del CBD

Algunes empreses han vist en aquesta necessitat de trobar alternatives més naturals per a alleujar les malalties quotidianes i els símptomes d’algunes malalties, desateses institucionalment i que són un nínxol de mercat, per la qual cosa cada vegada més persones se sumen al carro de la comercialització de productes cannàbics. Sobretot de productes amb CBD. Empreses com The Beemine Lab, Yuyocalm o Sativida, per exemple, dissenyen, creen i venen olis ingeribles, tòpics i cremes amb CBD, encara que en la legislació espanyola troben algunes traves. Christina Schwertschlag, encarregada de la recerca i el disseny de productes de The Beemine Lab, comenta que no poden posar explícitament, ni suggerir, en les seves etiquetes que el producte pot ser ingerit. Han de vendre-ho com a cosmètic. Patricio Rodríguez comenta que la falta de regulació provoca que s’estiguin venent en internet multitud de productes amb poques garanties: “Ningú et garanteix que aquest oli sigui, efectivament, del 5, del 10 o del 20 per cent de CBD. Cal encreuar els dits i pensar que, en el pitjor dels casos, el producte és innocu”. Fins que no es reguli, explica, la fiabilitat dels productes és dubtosa.

El CBD s’està comercialitzant a la Unió Europea (UE) des de fa temps, es pot trobar fins i tot en Amazon. Només quan algun organisme encarregat del consum d’algun país de la UE descobreix un perill per a la salut (per exemple, “el 18 d’abril de 2019 Espanya va realitzar una notificació de productes com a galetes i xocolates procedents dels Països Baixos per contenir derivats de cànnabis no autoritzats, arran d’una inspecció de la Policia Local i de la Unitat d’Estupefaents de la Comissaria de la Policia Nacional”, segons recorda la Fundació CANNA), procedeix a retirar el producte, obre una recerca sobre el mateix i implica la resta de països membres perquè facin el propi en els seus territoris. Se que tracta d’una “depuració selectiva a partir d’un sistema basat en la denúncia o delació”, compte la Fundació CANNA. Miguel Torres és advocat i professor de Dret Internacional en la Universitat de Barcelona. Explica que molta gent té una idea equivocada sobre la legalitat del cànem del qual s’extreu el CBD: “Es partia de la base que el cànem amb menys de 0,2 per cent de THC és sempre legal. No és correcte. El cànem amb menys de 0,2 per cent de THC només es pot conrear sense permís si es destina a usos industrials, que només són la producció de fibra i de llavors. Les flors del cànem, encara que tinguin menys de 0,2 per cent de THC, es consideren sempre estupefaents” i tant el cultiu com l’extracció a Espanya estan subjectes a l’autorització de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).

Actualment, segons la Fundació CANNA, la AEMPS ha concedit autorització a cinc empreses a Espanya per al cultiu de cànnabis amb finalitats de recerca, i una sola autorització per a la producció de derivats d’extraccions de cànnabis. “Com el cànnabis medicinal no està regulat -exposen-, el cultiu de cànnabis o la producció de derivats per a la seva comercialització sol es permet en cas d’exportació a una empresa degudament autoritzada al seu país d’origen”. L’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN) publicava al març de 2019 una nota informativa que especificava que “l’empresa que desitgi comercialitzar aquestes parts de la planta Cànnabis sativa L (flors, fulles i tiges), extractes i cannabinoides, en l’àmbit alimentari, haurà de presentar una sol·licitud a la Comissió Europea conforme al que s’estableix en el reglament sobre els nous aliments”. En qualsevol cas, només les vitamines i minerals poden reconèixer-se com a complements alimentaris, no les plantes, de manera que no resulta legalment possible registrar a Espanya un complement alimentós fet a base de cànem. Però existeix una escletxa de possibilitat, un buit legal, que és a la qual s’acullen empreses que comercialitzen productes amb CBD a Espanya: “En cas que el producte estigui elaborat i hagi estat posat legalment en el mercat d’un país de la Unió Europea, en virtut del principi de reconeixement mutu, les autoritats espanyoles no poden oposar-se a la comercialització d’un suplement alimentós elaborat amb cànem a la UE”, expliquen des de la Fundació CANNA. En The Beemine Lab, a partir d’aquí, el que fan és comprar el CBD ja extret i sintetitzat a Suïssa, elaborar els seus productes amb una empresa cosmètica i vendre-ho aquí, en l’Estat espanyol.

Christina Schwertschlag, que és natural de Boston (els Estats Units), sempre té l’ull posat en com el seu país d’origen està, des de fa uns anys, obrint la porta a la permissivitat sobre els cannabinoides. Recorda que “és curiós perquè van ser els primers a prohibir-ho. Fa uns 120 anys tu compraves una tònica de Cànnabis Sativa L en la teva farmàcia”. “El cànnabis sempre s’ha usat -diu-, però va arribar algú i va dir que no, que les drogues són dolentes i que a partir de llavors l’herba anava a ser igual que l’heroïna”. I l’estigma ha inundat tot el que envolta al cànnabis. Però la planta és molt rica. Schwertschlag troba a faltar, també com a consumidora, més estudi clínic i més informació, perquè es pugui “ser un consumidor conscient del que es pren, responsable i amb capacitat d’elecció”. “Espero que es legalitzin de manera medicinal tots els cannabinoides, no sols el CBD, i que les persones puguin tenir la llibertat de decidir si per al dolor que li provoca el tractament del càncer prefereix fumar-se un peta i que no li criminalitzin per això”, sentència.

Per a unes poques

La revista Forbes explicava en 2017 que les dones són “més propenses que els homes a usar CBD” i que tendeixen a abandonar la “medicina tradicional” després de provar-ho. També resumia que les raons més comunes per les quals les persones usen CBD, segons una enquesta, van anar “per a tractar l’insomni, la depressió, l’ansietat i el dolor en les articulacions”, segons el doctor Perry Solomon, de HelloMD, una comunitat online que reuneix personal mèdic i pacients relacionats amb cànnabis. “El 42 per cent dels usuaris de CBD van dir que havien deixat d’usar medicaments tradicionals com els analgèsics Tylenol o medicaments receptats com Vicodin i havien canviat a usar cànnabis en el seu lloc. El 80 per cent va dir que va trobar que els productes eren ‘molt o extremadament eficaços’”. El diari El País, com Forbes, també va voler parlar en 2019 sobre el negoci del CBD. A l’agost de 2019 s’esperava que, per a finals d’aquest any, “el mercat europeu del CBD tingués un valor de 376 milions, un augment del 30,82 per cent” respecte a l’exercici anterior. Sembla que hi ha buit. Així ho explica Christina Schwertschlag en clau d’humor.

Sembla que, malgrat l’estigma i de la falta d’informes precisos, els cannabinoides en general, i el CBD en particular, tal com el reflecteixen persones que els consumeixen, són útils i podrien constituir-se com tota una alternativa a molts medicaments per al dolor produïts i comercialitzats per grans farmacèutiques. Algunes dones ho consideren un aliat, ja que han trobat en el cànnabis un alleujament als seus dolors menstruals, a l’ansietat o als dolors derivats de malalties que els afecten majoritàriament, com la fibromiàlgia. Però sorgeix una trava més, una qüestió insalvable: l’accessibilitat. Qui pot ser una consumidora conscient amb capacitat de triar com tractar les seves malalties quan un pot de 10 mil·lilitres de CBD costa entre 89 i 197 euros? L’especialista en cànnabis Patricio Rodríguez comenta que “es podrien vendre a menys de cinc euros”, fins i tot, però la falta de regulació, opina Rodríguez, provoca que les empreses puguin establir els preus que considerin. Llavors, com podria ser una alternativa consumir cannabinoides si la majoria social no pot permetre-li-ho? Té sentit que un moviment que sorgeix per a oferir alternatives i millorar la qualitat de vida al marge dels límits del sistema col·loqui a la salut i el bon viure, de nou, en un lloc de privilegi? Al marge del negoci que ha emergit darrere de les propietats terapèutiques del cànem, hi ha associacions i col·lectius presents en els barris que promouen una producció i consum més autònom dels cannabinoides. En Growbarato.net, per exemple, posen a la disposició del públic guies sobre com conrear varietats de la planta amb alt contingut en CBD i molt baix o nul en THC, aquelles que, com diuen, “tothom pugui consumir, sense risc de sofrir cap mena d’efecte psicoactiu”. També es poden trobar en el seu blog receptes per a que, a partir del cultiu de la planta, elaborar olis cannàbics casolans. “Jo recomano en totes les meves xerrades que, abans de recórrer a aquests productes, recorris a les flors de Cànnabis Sativa. És un producte natural, porta el full spectrum, i hi ha un munt de varietats en les quals els nivells de THC són molt baixos o pràcticament nuls i els nivells de CBD són acceptables. És molt millor consumir flors naturals que concentrats o extractes que, insisteixo, fins que no hi hagi regulació, la garantia és zero”, conclou Patricio Rodríguez.

Article escrit per Andrea Liba el 15 d’abril de 2020 per a Pikara Magazine

Font original: Pikara Magazine