“A propòsit de la Salut” és un programa quinzenal coordinat per UJI Hàbitat Saludable en el qual s’aborden diferents temes relacionats amb la salut. El mes de març passat, En Plenes Facultats va participar en aquest programa en Vox UJI Ràdio (107.8 FM) on es va explicar quin tipus d’accions desenvolupem dins dels campus universitaris, més concretament dins de la Universitat Jaume I de Castelló.
Amb Mar Bisquert, col·laboradora del programa, vàrem
parlar sobre les funcions de la nostra Fundació i sobretot el que envolta el
món de les addiccions des dels riscos que s’assumeixen en consumir fins a la
prevenció d’aquestes.
Explicarem en profunditat les nostres accions
formatives en la Universitat i també la nostra participació en esdeveniments
festius com les paelles universitàries 2020 amb l’objectiu de reduir riscos
associats al consum abusiu d’alcohol i altres substàncies.
Gràcies a UJI Hàbitat Saludable per comptar amb
nosaltres!
Feix clic en la següent imatge i escolta l’entrevista al complet:
Sara Arjona, del EPF i Mar Bisquert, entrevistadora de Vox UJI Ràdio
Més enllà del clàssic porro, sabem que el cànnabis, el que coneixem com a marihuana, té propietats terapèutiques amb menys efectes adversos que molts medicaments. Però, per a què serveix realment? Com pot utilitzar-se? És realment una alternativa per a totes?
Il·lustració de Senyora Milton
Verónica té ansietat i insomni. Després d’un llarg període de temps de tractaments farmacològics ineficaços o perjudicials per a la seva situació, va decidir pal·liar els símptomes de les seves malalties fent ús del cànnabis. Verónica, així com altres persones que pateixen patologies com la fibromiàlgia, l’endometriosi o la malaltia de Chron, que impliquen grans dolors físics crònics, portava temps anhelant trobar una alternativa als medicaments convencionals. Els efectes adversos d’aquests li generaven quasi més malestars que els que tenia. Alguns com la morfina, utilitzats per a suavitzar dolors insuportables, són addictius i danyen altres òrgans com l’estómac.
Verónica consumeix la planta Cànnabis Sativa L directament, la fuma. Moltes altres persones consumeixen un sol
tipus de cannabinoide, com el CBD, a través de productes com a olis o pomades
als quals se’ls ha afegit aquest component i que ja es venen fins i tot per
Amazon.
Comencem pel principi. De quina planta estem parlant? De quines propietats
i usos? Cànnabis Sativa L és el nom oficial de la planta del cànnabis. El que
es coneix comunament com a marihuana. També se l’anomena com a “cànem”.
D’aquesta planta surten desenes de derivats diferents (CBD, CBG, THC, CBC, CBL…).
L’especialista en cànnabis del laboratori AnandaLab Analytics Lab, Patricio
Rodríguez de Sòria, explica què és, sota el seu punt de vista, el que tenen la
planta i el cos humà que, quan s’ajunten, es complementen positivament: “La
planta té unes substàncies que es diuen fitocannabinoides. De les 350.000
varietats de plantes que hi ha en el planeta, que funcionen aproximadament amb
uns 2.000 tipus de substàncies diferents cadascuna, solament la planta Cànnabis
Sativa L té unes substàncies per a les quals resulta que el cos humà té uns
receptors específics”. Per què ocorre això? No és que “estiguem dissenyats/des
per a gaudir dels plaers de l’embadaliment que produeixen aquests fitocannabinoides,
sinó que existeixen dins del nostre organisme uns neurotransmissors que,
casualment, tenen la mateixa estructura química”, compte l’expert. Aquestes
substàncies que tenim en el cos es diuen endocannabinoides i, juntament amb els
receptors, formen el sistema endocannabinoide. El que fa la planta quan la consumim, segons compte Rodríguez, és
“suplantar aquest sistema que naturalment tenim”.
El nostre sistema nerviós funciona amb dos tipus d’ordres: d’activació i
d’inhibició. Ho exemplifica l’especialista: “Quan el nostre cervell diu
‘doblega el braç’, hi ha una ordre de doblegar el braç (activació) i una altra
de ‘ja està el braç doblegat, no continuïs fent força’ (inhibició)”. Els endocannabinoides
són els principals neurotransmissors inhibidors del nostre cos. El cànnabis el
que fa és “exactament el mateix que fa el nostre sistema endocannabinoide i
afecta únicament a les cèl·lules que tenen receptors específics per a aquests
productes. No com la resta de les substàncies estupefaents que afecten i
pertorben tots els processos metabòlics allà on vagi”, remarca.
Segons la Fundació CANNA, dedicada a la recerca sobre el cànnabis, en els últims anys ha crescut l’interès per
la recerca d’aquest compost “degut al descobriment de propietats antiinflamatòries,
antioxidants, ansiolítics i efectes neuroprotectors”, la qual cosa ho fa
“molt atractiu per al tractament de condicions produïdes per inflamació i
estrès oxidatiu”. S’utilitza per a l’epilèpsia, per a malalties
neurodegeneratives com l’Alzheimer, el Parkinson o l’esclerosi múltiple, per a
l’ansietat, l’autisme, per a malalties inflamatòries cròniques com la malaltia
de Chron, per a l’acompanyament de la quimioteràpia. Així ho reflecteix l’equip
de recerca de la Fundació CANNA. Així i tot, Rodríguez de Sòria adverteix que,
encara que té “uns certs efectes terapèutics, no és cap miracle”, perquè cal
tenir en compte que “cada ésser humà té una disposició i una concentració
específica d’aquests receptors, és a dir, a cada persona el consum de fitocannabinoides
li senti de manera diferent”, i que no es pot perdre de vista que “això és una
ajuda per a pal·liar uns certs símptomes, no més”. No cura.
I, serveix de la mateixa manera tant si s’utilitzen cannabinoides concrets
com si es consumeix la planta sencera? Segons explica Patricio Rodríguez, “el
doctor Manuel Guzmán Pastor, de la Universitat Complutense de Madrid,
segurament el científic espanyol més expert sobre el tema, va establir fa temps
que l’efecte més terapèutic es dóna amb el total dels cannabinoides, la qual
cosa ell va denominar el full spectrum.
La combinació i modulació de tots ells és el que produeix el major efecte
terapèutic”. El que succeeix és que aquest full
spectrum conté THC, un d’aquests desenes de derivats de la planta Cànnabis
Sativa L que, per ser “el responsable potser dels efectes més psicodèlics”, és
a dir, el cannabinoide que fa que el consum de la planta tingui efectes
psicoactius -que col·loqui-, “és una substància prohibida per la Convenció de
Ginebra, per les lleis espanyoles i per les polítiques de drogues”, diu. “Si el
THC fos legal, entenc que no hi hauria discussió i que seria oli amb tots els cannabinoides
el que es proposaria com a teràpia”, afegeix Rodríguez. D’acord, i, com es
passa de la planta a aquest oli o aquesta pomada? Els components s’extreuen de
la planta i es converteixen en compostos químics a través d’un procés de
sintetització, “o el que es denomina tècnicament, un principi actiu per a la
indústria farmacèutica (API)”, expliquen des de la Fundació CANNA. A partir
d’aquí, es pot utilitzar com a element en diferents composicions.
El negoci del CBD
Algunes empreses han vist en aquesta necessitat de trobar alternatives més
naturals per a alleujar les malalties quotidianes i els símptomes d’algunes
malalties, desateses institucionalment i que són un nínxol de mercat, per la qual
cosa cada vegada més persones se sumen al carro de la comercialització de
productes cannàbics. Sobretot de productes amb CBD. Empreses com The Beemine
Lab, Yuyocalm o Sativida, per exemple, dissenyen, creen i venen olis ingeribles,
tòpics i cremes amb CBD, encara que en la legislació espanyola troben algunes
traves. Christina Schwertschlag, encarregada de la recerca i el disseny de
productes de The Beemine Lab, comenta que no poden posar explícitament, ni
suggerir, en les seves etiquetes que el producte pot ser ingerit. Han de vendre-ho com a cosmètic.
Patricio Rodríguez comenta que la falta de regulació provoca que s’estiguin
venent en internet multitud de productes amb poques garanties: “Ningú et
garanteix que aquest oli sigui, efectivament, del 5, del 10 o del 20 per cent
de CBD. Cal encreuar els dits i pensar que, en el pitjor dels casos, el
producte és innocu”. Fins que no es
reguli, explica, la fiabilitat dels productes és dubtosa.
El CBD s’està comercialitzant a la Unió Europea (UE) des de fa temps, es
pot trobar fins i tot en Amazon. Només quan algun organisme encarregat del
consum d’algun país de la UE descobreix un perill per a la salut (per exemple,
“el 18 d’abril de 2019 Espanya va realitzar una notificació de productes com a
galetes i xocolates procedents dels Països Baixos per contenir derivats de
cànnabis no autoritzats, arran d’una inspecció de la Policia Local i de la
Unitat d’Estupefaents de la Comissaria de la Policia Nacional”, segons recorda
la Fundació CANNA), procedeix a retirar el producte, obre una recerca sobre el
mateix i implica la resta de països membres perquè facin el propi en els seus
territoris. Se que tracta d’una “depuració selectiva a partir d’un sistema
basat en la denúncia o delació”, compte la Fundació CANNA. Miguel Torres és
advocat i professor de Dret Internacional en la Universitat de Barcelona.
Explica que molta gent té una idea
equivocada sobre la legalitat del cànem del qual s’extreu el CBD: “Es
partia de la base que el cànem amb menys de 0,2 per cent de THC és sempre
legal. No és correcte. El cànem amb menys de 0,2 per cent de THC només es pot
conrear sense permís si es destina a usos industrials, que només són la
producció de fibra i de llavors. Les flors del cànem, encara que tinguin menys
de 0,2 per cent de THC, es consideren sempre estupefaents” i tant el cultiu com
l’extracció a Espanya estan subjectes a l’autorització de l’Agència Espanyola
de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).
Actualment, segons la Fundació CANNA, la AEMPS ha concedit autorització a
cinc empreses a Espanya per al cultiu de cànnabis amb finalitats de recerca, i
una sola autorització per a la producció de derivats d’extraccions de cànnabis.
“Com el cànnabis medicinal no està regulat -exposen-, el cultiu de cànnabis o
la producció de derivats per a la seva comercialització sol es permet en cas
d’exportació a una empresa degudament autoritzada al seu país d’origen”. L’Agència Espanyola de Consum, Seguretat
Alimentària i Nutrició (AECOSAN) publicava al març de 2019 una nota informativa que especificava que “l’empresa que
desitgi comercialitzar aquestes parts de la planta Cànnabis sativa L (flors,
fulles i tiges), extractes i cannabinoides, en l’àmbit alimentari, haurà de
presentar una sol·licitud a la Comissió Europea conforme al que s’estableix en
el reglament sobre els nous aliments”. En qualsevol cas, només les vitamines i
minerals poden reconèixer-se com a complements alimentaris, no les plantes, de
manera que no resulta legalment possible
registrar a Espanya un complement alimentós fet a base de cànem. Però
existeix una escletxa de possibilitat, un buit legal, que és a la qual
s’acullen empreses que comercialitzen productes amb CBD a Espanya: “En cas que
el producte estigui elaborat i hagi estat posat legalment en el mercat d’un
país de la Unió Europea, en virtut del principi de reconeixement mutu, les
autoritats espanyoles no poden oposar-se a la comercialització d’un suplement
alimentós elaborat amb cànem a la UE”, expliquen des de la Fundació CANNA. En
The Beemine Lab, a partir d’aquí, el que fan és comprar el CBD ja extret i
sintetitzat a Suïssa, elaborar els seus productes amb una empresa cosmètica i
vendre-ho aquí, en l’Estat espanyol.
Christina Schwertschlag, que és natural de Boston (els Estats Units),
sempre té l’ull posat en com el seu país d’origen està, des de fa uns anys,
obrint la porta a la permissivitat sobre els cannabinoides. Recorda que “és
curiós perquè van ser els primers a prohibir-ho. Fa uns 120 anys tu compraves
una tònica de Cànnabis Sativa L en la teva farmàcia”. “El cànnabis sempre s’ha usat -diu-, però va arribar algú i va dir que
no, que les drogues són dolentes i que a partir de llavors l’herba anava a ser
igual que l’heroïna”. I l’estigma ha inundat tot el que envolta al cànnabis.
Però la planta és molt rica. Schwertschlag troba a faltar, també com a
consumidora, més estudi clínic i més informació, perquè es pugui “ser un
consumidor conscient del que es pren, responsable i amb capacitat d’elecció”. “Espero que es legalitzin de manera
medicinal tots els cannabinoides, no sols el CBD, i que les persones puguin
tenir la llibertat de decidir si per al dolor que li provoca el tractament del
càncer prefereix fumar-se un peta i que no li criminalitzin per això”,
sentència.
Per a unes poques
La revista Forbes explicava en 2017 que les dones són “més propenses que els
homes a usar CBD” i que tendeixen a abandonar la “medicina tradicional” després
de provar-ho. També resumia que les
raons més comunes per les quals les persones usen CBD, segons una enquesta, van
anar “per a tractar l’insomni, la depressió, l’ansietat i el dolor en les
articulacions”, segons el doctor Perry Solomon, de HelloMD, una comunitat
online que reuneix personal mèdic i pacients relacionats amb cànnabis. “El 42
per cent dels usuaris de CBD van dir que havien deixat d’usar medicaments tradicionals
com els analgèsics Tylenol o medicaments receptats com Vicodin i havien canviat
a usar cànnabis en el seu lloc. El 80 per cent va dir que va trobar que els
productes eren ‘molt o extremadament eficaços’”. El diari El País, com Forbes,
també va voler parlar en 2019 sobre el negoci del CBD. A l’agost de 2019 s’esperava que, per a finals
d’aquest any, “el mercat europeu del CBD tingués un valor de 376 milions, un
augment del 30,82 per cent” respecte a l’exercici anterior. Sembla que hi ha buit.
Així ho explica Christina Schwertschlag en clau d’humor.
Sembla que, malgrat l’estigma i de la falta d’informes precisos, els cannabinoides en general, i el CBD en particular, tal com el reflecteixen persones que els consumeixen, són útils i podrien constituir-se com tota una alternativa a molts medicaments per al dolor produïts i comercialitzats per grans farmacèutiques. Algunes dones ho consideren un aliat, ja que han trobat en el cànnabis un alleujament als seus dolors menstruals, a l’ansietat o als dolors derivats de malalties que els afecten majoritàriament, com la fibromiàlgia. Però sorgeix una trava més, una qüestió insalvable: l’accessibilitat. Qui pot ser una consumidora conscient amb capacitat de triar com tractar les seves malalties quan un pot de 10 mil·lilitres de CBD costa entre 89 i 197 euros? L’especialista en cànnabis Patricio Rodríguez comenta que “es podrien vendre a menys de cinc euros”, fins i tot, però la falta de regulació, opina Rodríguez, provoca que les empreses puguin establir els preus que considerin. Llavors, com podria ser una alternativa consumir cannabinoides si la majoria social no pot permetre-li-ho? Té sentit que un moviment que sorgeix per a oferir alternatives i millorar la qualitat de vida al marge dels límits del sistema col·loqui a la salut i el bon viure, de nou, en un lloc de privilegi? Al marge del negoci que ha emergit darrere de les propietats terapèutiques del cànem, hi ha associacions i col·lectius presents en els barris que promouen una producció i consum més autònom dels cannabinoides. En Growbarato.net, per exemple, posen a la disposició del públic guies sobre com conrear varietats de la planta amb alt contingut en CBD i molt baix o nul en THC, aquelles que, com diuen, “tothom pugui consumir, sense risc de sofrir cap mena d’efecte psicoactiu”. També es poden trobar en el seu blog receptes per a que, a partir del cultiu de la planta, elaborar olis cannàbics casolans. “Jo recomano en totes les meves xerrades que, abans de recórrer a aquests productes, recorris a les flors de Cànnabis Sativa. És un producte natural, porta el full spectrum, i hi ha un munt de varietats en les quals els nivells de THC són molt baixos o pràcticament nuls i els nivells de CBD són acceptables. És molt millor consumir flors naturals que concentrats o extractes que, insisteixo, fins que no hi hagi regulació, la garantia és zero”, conclou Patricio Rodríguez.
L’ús d’anticonceptius hormonals (popularment coneguts com ‘la píndola’) és, moltes vegades, l’única manera segura que tenen les dones per a evitar embarassos no desitjats. Per a altres, és el remei que els presenten a consulta per tractar trastorns relacionats amb la regla o malalties com l’endometriosi. Moltes d’aquestes dones es qüestionen el seu ús i no estan alineades amb les qui fan campanya contra la píndola des de posicions reaccionàries i antiavortistes, que persegueixen el control de la natalitat i evitar que siguin les dones les qui decideixin. Ho fan des de la preocupació per una cultura que les situa en una posició de doble risc: el risc a l’embaràs i el risc de la medicalització dels seus cossos.
Els anticonceptius hormonals es prescriuen sovint per a tractar l’acne, trastorns relacionats amb la regla o per a malalties com l’endometriosi mancant remeis més específics / ARXIU
Els anticonceptius hormonals van ser clau en la ruptura entre sexe i maternitat als anys seixanta als països de l’Europa occidental i Amèrica, i encara són per a moltes dones la forma segura per a evitar l’embaràs. Al voltant de 151 milions de dones al món prenen la píndola i més de 800 milions utilitzen algun mètode anticonceptiu modern. En llocs com l’Estat francès o Alemanya, el més utilitzat és l’anticonceptiu oral; en altres com l’Estat espanyol o Grècia és el segon, ja que el preferit és el condó masculí. Segons un estudi de la Societat Espanyola de Contracepció (SEC) moltes joves d’entre 16 a 25 anys prefereixen aquest últim perquè preveu malalties de transmissió sexual alhora que l’embaràs.
En el context actual de crisi per la COVID-19, es preveu un augment dels embarassos no desitjats com a conseqüència de les mesures de confinament de la població que molts estats han adoptat. Segons l’Organització de Nacions Unides, les xifres podrien oscil·lar entre 325.000 i 15 milions d’embarassos no planejats, depenent del grau d’interrupcions dels serveis de salut. Aquesta situació es deurà a la dificultat de les dones per a accedir a l’ús de mètodes anticonceptius o a l’avortament durant el confinament. Tenint en compte que està previst que a la crisi sanitària li esdevingui una crisi econòmica, la decisió sobre la utilització de mètodes anticonceptius serà, segons les expertes, un dels problemes que hauran d’enfrontar les dones si disminueixen els seus ingressos.
Segons l’ONU, es preveuen, entre 325.000 i 15 milions d’embarassos no planejats arreu del món, a causa de la dificultat de les dones per a accedir a l’ús de mètodes anticonceptius o a l’avortament durant el confinament.
“Em van receptar la píndola per primera vegada a 12 anys” relata Carla Castells, una dona que, com moltes altres, ha pres un anticonceptiu hormonal combinat al llarg de la seva vida en un primer moment per regular la regla i després per altres motius. “D’adulta, amb parella estable, vaig intentar prendre’n per comoditat, però vaig haver de deixar-los perquè em donaven moltíssima migranya”, detalla. Al cap de pocs mesos, li van treure un quist del pit i els metges li van recomanar no tornar a prendre’n. Després del part de la seva filla, li van diagnosticar endometriosi i li’n van tornar a prescriure. “Vaig intentar-ho perquè estava realment malament, però vaig durar una setmana. Vaig estar des del primer dia amb migranyes i taquicàrdia, així que al final les vaig deixar”, diu. Com Carla Castells, són moltes les dones que es plantegen l’ús aquests fàrmacs.
Condicionades per un model sexual coitcentrista
Moltes dones senten que han d’adaptar-se al model sexual predominant i coneixen altres dones que prenen anticonceptius “perquè a la seva parella no li venia de gust usar el condó”, tal com explica Castells. Segons l’últim estudi realitzat per la SEC la primera relació sexual amb penetració resulta més satisfactòria entre els homes (55,1%), que entre les dones (30%). Encara que la dona pot gaudir de relacions coitals per decisió pròpia, segueix condicionada per un model sexual dominant essencialment coitcentrista i centrat en el desig masculí.
La invenció de la píndola va ser clau en la revolució sexual dels anys 60-70 a Europa i Amèrica. Va permetre a les dones tenir relacions sexuals amb penetració sense por a l’embaràs, es va reduir la mortalitat per causa d’avortaments i la majoria ho va viure com un alliberament total. Malgrat això, la píndola ha generat controvèrsia en espais feministes des del principi. Sovint, la seva sortida al mercat s’anunciava en to de celebració paternalista. Algunes marques llançaven eslògans com “fàcil: per a tu d’explicar i per a ella d’utilitzar”. L’invent alliberava la dona, que podia planificar la seva maternitat i incorporar-se a estudis superiors i al món laboral; però continuava permetent a l’home mantenir-se en una posició despreocupada. En una cultura en la qual prevalia –i preval- la visió masculina del plaer, algunes denunciaven que el canvi podia assentar tendències preexistents. Aviat, amb la segona onada, el debat sobre l’anticoncepció va esdevenir en un debat sobre la sexualitat de les dones i el seu dret al plaer. Moviments com el self-help criticaven que la institució mèdica estava contribuint a conformar els rols de gènere i que la planificació familiar i el control sobre la fecunditat es convertissin en matèria exclusiva del sistema mèdic. Però aquests plantejaments moltes vegades xoquen amb la realitat més immediata.
L’invent de la píndola alliberava la dona, que podia planificar la seva maternitat i incorporar-se a estudis superiors i al món laboral; però continuava permetent a l’home mantenir-se en una posició despreocupada
Sílvia Aldavert, coordinadora de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius —antiga Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears— sosté que allò principal és garantir el poder de decisió de la dona. “Utilitzar un mètode d’anticoncepció ha de formar part d’aquest poder de decisió”, afirma. “Les dones poden preferir utilitzar-los o preferir un tipus de mètode enfront d’un altre, potser més còmode per elles per al seu tipus de vida si això millora el seu benestar i la seva qualitat de vida”. Aldavert explica que la falta d’informació és una de les barreres per les quals les dones no prenen mètodes anticonceptius i, en conseqüència, pateixen embarassos no desitjats. “Hi ha molts tipus de mètodes, bastants de no hormonals. Donem la informació a les dones”, planteja. Hi ha mètodes com el DIU —n’hi ha d’hormonals i de no hormonals — que són molt eficaços, però que moltes dones no coneixen o utilitzen. “També existeixen molts mites entorn dels anticonceptius que cal desmuntar, com que l’anticonceptiu d’emergència provoca infertilitat”, afegeix.
Aldavert assenyala també que quan es parla d’anticoncepció s’ha de tenir en compte que no totes les dones estan en la mateixa situació i que “no totes podem negociar. Pot ser el cas de dones que viuen situacions de violència sexual, que conviuen amb els seus agressors o que es prostitueixen. Almenys, tinguem la capacitat de poder decidir si els prenem o no”, afirma. En les situacions de violència sexual que qualsevol dona pot patir, l’ús d’anticonceptius de manera unilateral és, moltes vegades, l’única forma segura que té de prevenir embarassos.
Tenint en compte que la majoria de les dones que han estat violades o agredides sexualment ha estat per part d’un conegut (parella, amic…) —el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) de l’Estat espanyol situava la xifra en 59% en 2015 —, la situació de confinament augmenta el risc de viure aquestes situacions. A més, la disminució d’ingressos tornarà a dificultar, segons les expertes, la decisió de les dones sobre l’ús dels anticonceptius. La renda és un dels factors que incideixen en els embarassos no desitjats: segons dades del Centre Jove D’atenció a les Sexualitats, basades en un informe de salut sexual de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, una adolescent de Nou Barris té quatre vegades més risc de quedar-se embarassada que una de Sarrià-Sant Gervasi.
Anticonceptius hormonals combinats i efectes secundaris
En forma de comprimit, pegat o anell, els anticonceptius hormonals combinats —també n’hi ha els que contenen una sola hormona— estan compostos per dues hormones sintètiques que imiten els estrògens i la progesterona. Bàsicament, el que fan és interrompre l’ovulació frenant l’alliberament d’òvuls o espessint el moc cervical. Els anticonceptius orals de la dècada dels seixanta, anomenats de primera generació, contenien altes dosis d’estrògens. Es van relacionar amb esdeveniments d’embòlia pulmonar i trombosi pel que, amb el temps, es van desenvolupar els de segona generació amb menor concentració artrogènica.
A partir dels anys 90 els laboratoris van provar amb noves progestines (progesterones sintètiques) per a disminuir els efectes negatius sobre el sistema vascular o l’acne, i així van néixer les píndoles de tercera i quarta generació. Aquestes últimes han estat àmpliament qüestionades perquè s’han relacionat amb un augment de risc de tromboembolisme, segons va publicar el British Medical Journal. Les dones que fumen tenen més risc i, sovint, a aquelles que tenen antecedents de malaltia cardiovascular, se’ls prescriuen alternatives a aquests fàrmacs que no contenen estrògens.
Els anticonceptius hormonals de quarta generació han estat àmpliament qüestionats perquè s’han relacionat amb un augment de risc de tromboembolisme, segons va publicar el ‘British Medical Journal’
El debat sobre la seguretat dels anticonceptius hormonals ha estat present des de la seva invenció. En els últims anys s’ha avivat, sobretot, a causa de casos polèmics de morts de noies joves que els prenien —moltes d’elles per motius diferents a evitar l’embaràs. Va ser el cas de la mort de quatre joves a França que es va relacionar amb l’ús del Diane 35 i el de 23 joves al Canadà relacionats amb les pastilles Yaz i Yasmin. Una periodista francesa, Sabrina Debrusquat, va publicar un llibre anomenat J’Arrête la pilule (Jo deixo la píndola), per l’elaboració del qual va enquestar a més de 3.000 dones, moltes de les quals havien deixat de prendre la píndola pels seus efectes secundaris la disminució de la libido, les migranyes o l’augment de pes.
“Vaig començar a notar-me cada vegada més inflada, passo del fred a la calor en segons i també em noto canvis d’estat anímic”, comenta Marta Gumà, una noia a la qual li han receptat la píndola per tenir un ovari poliquístic. Malgrat això, diu que no li han tret el dolor del tot: “ara amb un ibuprofèn 600 se’m calma moltíssim, però em sento enganyada” es queixa. “El que realment em molesta és que no t’adverteixin d’aquestes coses en consulta. A mi només em van dir que em traurien el dolor i que potser em sortirien alguns granets”, afegeix.
Una salut masculinitzada
Els anticonceptius hormonals es prescriuen sovint per a tractar l’acne, trastorns relacionats amb la regla o per a malalties com l’endometriosi mancant remeis més específics. A pesar que hi ha evidències que els canvis d’estrògens i la progesterona afecten al cervell i interactuen amb els neurotransmissors com la serotonina o la dopamina, encara no es coneix molt sobre la síndrome premenstrual o el trastorn disfòric premenstrual. ResearchGate va descobrir que hi havia cinc vegades més estudis sobre la disfunció erèctil que sobre la síndrome premenstrual i l’estudi d’un anticonceptiu per a homes es va parar en sec pels efectes secundaris que podia implicar, similars als que produeixen els seus anàlegs femenins. Diversos estudis també assenyalen que existeix la tendència de prendre menys seriosament la simptomatologia de les dones. Com a conseqüència, sorgeix l’infradiagnòstic i la falta de remeis o alternatives més concretes per a tractar problemes que les afecten de manera exclusiva.
“Donar un anticonceptiu és relativament fàcil. Entendre que una dona necessita un mètode anticonceptiu i que ella pot triar el que millor li vagi i entendre tota la seva sexualitat… això és el nostre treball”, diu la ginecòloga María Ferrero. Insisteix en el fet que existeixen també alternatives no hormonals i que “no podem englobar a totes les dones dins del mateix punt, perquè cadascuna té les seves pròpies necessitats”. Però sobretot, considera que “hi ha un risc major al qual s’enfronten les dones, que és l’embaràs no desitjat”.
La XXI Setmana Sense Fumque té lloc del 25 al 31 de maig d’enguany és una iniciativa de la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitària (semFYC) i CAMFiC a Catalunya, que durant els últims anys ha organitzat el Programa Atenció Primària Sense Fum a Catalunya (AIFICC, CAMFiC i ASPCAT).
Amb l’objectiu d’involucrar diversos àmbits en una iniciativa comuna i unificar un mateix missatge, en els últims anys, estem implicats en l’organització tots els que ja estàvem d’una manera o una altra relacionats amb aquesta campanya: la Xarxa d’Atenció Primària Sense Fum, la Xarxa Catalana d’Hospitals sense Fum, la Xarxa Catalana d’Universitats Saludables; els Col•legis de Catalunya de metges, d’infermeria, de farmacèutics, de pedagogs i de psicologia; les Societats científiques de Catalunya, de medicina familiar i comunitària, d’infermeria familiar i comunitària, de Llevadores i de Salut Laboral; la Societat catalana d’atenció i tractament del consum del tabac; la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i les Diputacions; l’Agència de Salut Pública de Catalunya i els serveis territorials; l’Agència de Salut Pública de Barcelona; l’Associació Espanyola Contra el Càncer, la Federació d’Entitats contra el Càncer de Catalunya i l’organització no governamental “no más colillas en el suelo”.
L’objectiu de la Setmana Sense Fum és sensibilitzar la població de la importància que té per a la salut el fet de no iniciar-se, abandonar el consum de tabac i poder gaudir d’un ambient lliure de fum i de residus del tabac.
Aquest any, 2020, volem dirigir el lema a la població jove, a la prevenció de l’inici del tabac, especialment amb les altres formes de fumar (cigarretes electròniques, catximba/xixa, cigarretes fetes a mà, etc).
Desconnecta’t de la cigarreta, endolla’t a la vida.
Per escollir el lema d’aquest any 2020, hem organitzat un concurs obert a tots els estudiants de la facultat de comunicació de 3r i 4t, de les Universitats de Catalunya. Els membres de l’organització de la Setmana Sense Fum vam seleccionar en primer lloc 10 lemes finalistes i posteriorment, d’aquets, es va seleccionar el lema guanyador de Gerard Clos Cano: Desconnecta’t de la cigarreta, endolla’t a la vida.
Amb la intenció d’aconseguir la major difusió la Setmana Sense Fum, s’editen pòsters específics, propostes d’activitats, etc. Tots aquests materials i més informació es podran descarregar al web de la Setmana Sense Fum 2020 per tal de fer la màxima difusió a través de les xarxes socials.
Poster Setmana Sense Fum 2020
La Enquesta
Us encoratgem que feu difusió en el vostre àmbit de l’Enquesta que trobareu en aquest mateix web.
Amb aquesta enquesta pretenem conèixer el consum i l‘opinió de la població general en temes d’actualitat sobre tabaquisme. Amb la informació recollida es realitzarà un informe que es farà públic, com en altres anys, en una nota de premsa abans de començar la Setmana Sense Fum.
En el cas de professionals sanitaris, igual que en els anys anteriors, us demanem la vostra col·laboració per recollir el màxim nombre d’enquestes facilitant l’enllaç per tal que entrin i emplenin l’enquesta o bé imprimint-la en paper i que l’emplenin mentre estan esperant a la sala d’espera per exemple, per passar-les vosaltres a l’ordinador posteriorment.
En finalitzar la Setmana Sense Fum, us demanarem que empleneu el formulari de recollida de les activitats que heu portat a terme, per poder analitzar l’impacte i fer-ne el seguiment.
Us agraïm la vostra col·laboració i us animem a participar i a donar la màxima difusió en el vostre àmbit al llarg de tot el mes de maig, especialment, durant la Setmana de referència (del 25 al 31 de maig 2020).
Hola a todes! Com cada divendres, llancem una nova campanya, aquesta vegada sobre els Drets Sexuals, realitzada per les Agents de Salut EPF, la Irina Gual, la Carme Sorberà, estudiants d’educació social; la Silvia Alcoverro estudiant de treball social; la Paula Ortega estudiant d’educació infantil i la Karen Muñoz estudiant de Química, totes de la Universitat Rovira i Virgili.
Aquesta campanya, que està dirigida a tots els públics, està feta mitjançant el marc del curs que ofereix la universitat per tal d’aprendre i conèixer més sobre drogues i sexualitat, “Salut, Drogues i Sexualitat Saludable” del projecte En Plenes Facultats de la Fundació Salut i Comunitat.
Segons el que ens comenten les Agents de Salut EPF, aquesta campanya ha sorgit pel fet que:
“Hi pensem que encara hi ha molt desconeixement respecte als nostres drets sexuals. Aquesta desinformació que fa és que provoca un tabú amb el que realment no tenim del tot cla sobre sexualitat i en aquest cas sobre els nostres drets sexuals. És per això que el nostre objectiu principal és informar sobre tots els drets sexuals que tenim.
El lema de la campanya és «Drets sexuals. Fem que els nostres drets sexuals no siguin tabú» amb el hashtag #QueParliDeDrets
Cartell de campanya
A més han dissenyat un tríptic digital amb tota la informació dels drets sexuals. Per tal que sigui més visual, cada dret està associat a una imatge.
Cara de davant del tríptic Cara de darrere del tríptic
Aquestes imatges també les trobareu en un Instagram que han creat per tal de donar informació i visualització dels nostres drets sexuals. Pot trobar-los amb l’usuari @epf_dretsexuals.
Si tens dubtes, pots enviar un missatge directe al perfil d’Instagram de la campanya o al perfil d’Instagram del EPF: @enplefac.
En aquesta ocasió, la campanya “Parlem de Plaer” dissenyada per l’Anna Agràs, Diego Muñoz, Yrina Mejía, estudiants d’enginyeries i Gemma Bel estudiant de nutrició humana i dietètica, té com a objectiu donar informació sobre sexualitat, específicament sobre Plaer Sexual a través de la creació del compte d’Instagram@parlemdeplaer i així poder arribar a persones adolescents i joves.
Fes clic en el cartell i accedeix al compte Instagram @parlemdeplaer immediatament
El que va motivar al grup d’agents de salutEPF a treballar aquesta temàtica va ser:
“Des d’un bon principi vam tenir clar centrar-nos en el sexe i el plaer. És un tema que ens interessava a totes i volíem aprofitar per conscienciar d’alguns tabús que encara tenim sobre això avui en dia. Si és una cosa tan habitual a la nostra vida, per què no en parlem sovint? L’objectiu de la campanya, doncs, no és en va d’allò que ja hem dit. Volem no tenir pèls a la llengua i parlar obertament de sexualitat”.
Campanya i concurs
Llavors, des d’avui dilluns 4 fins al divendres 8 de maig 2020 es llançarà mitjançant aquesta plataforma (Instagram@parlemdeplaer) una publicació al dia, en la qual trobaràs una pregunta de “cultura sexual”. Aquesta anirà acompanyada d’una breu introducció i, després, d’una reflexió sobre la pregunta en qüestió, d’aquesta manera “volem arribar a l’objectiu de conscienciar d’allò que nosaltres mateixes ens imposem o de la diversitat que hi ha quan parlem de sexe o plaer“.
Però això no és tot, perquè per fer més atractiva la idea, han decidit que tindran un recompte de les preguntes i que hi haurà una persona guanyadora que obtindrà un premi de 30 € en una targeta regal per poder fer una compra a la web Diversual.
El sorteig es farà entre aquelles persones que hagin encertat més preguntes. Com que les preguntes aniran de dilluns a divendres (del 4 al 8 de maig), el diumenge 10 de maig2020 es revelarà el nom de la persona guanyadora.
Per a participar, només has de respondre a la pregunta del dia.
Seguim amb les campanyes virtuals del curs “Salut, Drogues i Sexualitat Saludable” per a formar a joves estudiants de la Universitat Rovira i Virgili en Agents de Salut EPF.
Avui toca el llançament de la campanya realitzada per les estudiants d’Educació Social , Georgina Albesa, Cristina Corbella, Pau Dellà i Mireia Musté.
La campanya es titula: “Posa’t a prova! Participa i desmunta els mites sobre els Droguis i la Sexualitat” i consisteix en un joc amb preguntes sobre la reducció de riscos en el consum de drogues i la promoció de una sexualitat saludable.
Hi haurà una varietat de preguntes de cada temàtica i la tipologia d’aquestes serà variada, és a dir, hi haurà preguntes de vertader o fals, per tal de desconstruir mites; hi haurà preguntis de respostes curtes per a reflexionar i algunes de múltiple opció. En concret, consta de 9 preguntis sobre els drogues i 10 més sobre sexualitat.
Donada les circumstàncies de confinament en la qual ens trobem, aquest joc és durà a terme de manera virtual. Per tal de participar, és necessita un dispositiu, és a dir, és pot realitzar en un ordinador o en un telèfon mòbil.
A més, a l’última pregunta del test, hi ha una adreça web que dintre d’aquesta estan els explicacions i les argumentacions respectives de totes els preguntis del que per tal d’orientar els dubtes i els/els participants que poden aparèixer en el transcurs del joc, i així puguin adquirir un aprenentatge sobre els droguis i la sexualitat més ric i sòlid.
La Campanya
A continuació, els presentem el cartell de la campanya. Per a accedir a ella només has de fer clic en la següent imatge cartell.
Per a accedir a la web amb explicacions a les preguntes, fes clic aquí
Perquè aquesta campanya?
Les estudiants ens expliquen què va ser el que els va motivar a realitzar una campanya així:
En l’actualitat tots els joves tenen a l’abast molta informació sobre les drogues i les seves conseqüències, també sobre la sexualitat i tot el que comporta aquest concepte. Però, realment tota la informació que reben és fiable?
Dins del sistema educatiu no entra tot el món de l’educació sexual o de les drogues, com a màxim els i les alumnes reben una xerrada durant l’ESO en la qual només expliquen l’essencial que són els preservatius i que els hem d’utilitzar per a no quedar les dones embarassades. Per això, el que es pretén amb aquesta acció és llançar una campanya per la qual aconseguir desmuntar alguns mites sobre aquests dos conceptes, per veure la informació que tenen els i les participants i, sobretot, perquè usuaris universitaris i universitàries puguin adquirir aquests coneixements.
Benvingudes i benvinguts a la campanya social de sensibilització i conscienciació sobre el consum responsable del cànnabis que han pensat i dissenyat un grup d’estudiants del curs “Salut, Drogues i Sexualitat Saludable” del projecte En Plenes Facultats de la Fundació Salut i Comunitat que es va impartir durant el segon semestre acadèmic en la Universitat Rovira i Virgili.
Aquesta intervenció forma part d’un seguit de campanyes en format “online” com a resultat de l’adaptació a la qual s’ha vist forçada el curs de l’En Plenes Facultats després de l’expansió de la pandèmia del virus SARS-CoV-2 a Espanya i la resta del món.
Per tant, durant els següents dies, l’alumnat de l’EPF de diferents campus universitaris estaran bolcats al disseny i llançament d’aquesta mena de campanyes per a conscienciar sobre l’ús de drogues i de la promoció de la sexualitat saludable en l’àmbit universitari.
La primera campanya consta, entre altres coses, del següent cartell, a través del qual podràs accedir a la pàgina web que hem creat amb divertits jocs: Trivial: Sabries respondre correctement?, Sopa de Lletres: Efectes positius del consum de cànnabis i Mots encreuats: Efectes negatius del consum de cànnabis per a difondre informació empírica i contrastada sobre el cànnabis, així com també passar el missatge preventiu de reducció de riscos associat al seu consum, d’una manera creativa entre els i les companyes de la URV.
A continuació us presentem les activitats on podreu comprovar si realment sabeu tot allò que comporta el consum d’aquesta substància.
Fes clic en la imatge i comença a divertir-te
Cartell
Us animeu a participar en aquesta prova? No serà fàcil arribar al final…
Campanya creada per les estudiants URV: Ester Capdevila Rosa Nadia Mariana Nieto Sabio Dakota Pérez Serrano Sandra Miralles Gil
A Colòmbia ser una persona trans significa enfrontar-se a situacions de discriminació, exclusió i indiferència. Els escenaris com l’accés a l’educació, a la salut, al treball o fins i tot a espais públics com el carrer, es converteixen en una problemàtica amb la qual cal lluitar cada dia. Avui, Dia Internacional de la Visibilitat Trans es commemoren tant les seves memòries com les seves lluites per la igualtat.
“Visibilitat”
és un concepte que encara que sigui necessari, ha d’anar més enllà. Per
exemple un d’aquests seria el “reconeixement”, que juga un rol
important per a la cerca dels drets i la dignitat humana. Per a les
persones trans, aconseguir-ho ha estat una labor que ha costat anys i
vides. Avui dia, la constitució colombiana inclou en diversos dels seus
articles la garantia i protecció per a les diversitats sexuals en els
diferents escenaris de la societat, no obstant això, la majoria de
vegades només es queda en paper.
La vulneració dels seus drets són una constant, sobretot en un país on les xifres de la violència contra la població LGBT són una de les més altes a Amèrica Llatina: segons l’informe “El prejudici no coneix fronteres” donat a conèixer en el 2019 per 10 organitzacions defensores de drets humans de lesbianes, gai, bisexuals, trans i intersexuals de la regió, entre 2014 i 2019 prop de 1300 persones LGBT van ser assassinades a Llatinoamèrica. Colòmbia va ocupar el segon lloc amb 549 assassinats, dels quals 195 serien un crim d’odi per raó de la seva orientació sexual.
El crim d’odi és una de les violències que més ha estat visibilitzada per la seva gravetat i importància de generar mecanismes immediats de protecció davant un desolat panorama, però la insistència per part d’organitzacions LGBT, especialment les conformades per persones trans, qui són moltes vegades les més afectades. Aquests crims obeeixen a un assumpte més estructural i és l’arrelament cultural d’estereotips estigmatitzadors cap a la població trans que promouen l’odi i l’exclusió.
Un exemple d’això, i un dels més comuns, és en el
procés de transició de sexe. Quan una dona o home trans inicia el seu
trànsit cap al canvi de sexe i les entitats de salut encarregades de
garantir i complir amb el procés sense inconvenients, especialment de
manera diferencial, genera una sèrie d’obstacles que van des de la
consulta amb un metge que no entén aquesta perspectiva de gènere i re
victimitza, fins al de les Entitats Promotores de Salut (EPS) que
generen una sèrie d’impediments en l’aprovació de procediments
quirúrgics que consideren molt costosos per a invertir-los en una
persona transgènere.
Masculí o femení: l’exclusió en les institucions
Paula Álvarez és una dona transgènere, que actualment resideix a Bogotà,
però ha passat la major part de la seva vida a Bucaramanga. Fa prop de
set mesos va prendre la decisió de realitzar el seu Tractament de
Reemplaçament Hormonal –TRH-, que en poques paraules significa
transformar els caràcters sexuals del cos, cas de la hormonació.
Paula,
com a milers de dones trans, l’enfrontament contra les institucions,
que encara que la constitució reconeix a aquesta població, és un dels
més difícils a causa dels estigmes que les violenta i re victimitza.
Quan Álvarez va començar el tractament es va veure en moltes situacions
que li van generar temor i qüestionaments sobre la seva continuació.
Veure’s atesa, diagnosticada per professionals de salut que no entenien
la seva identitat de gènere, i que fossin ells mateixos els encarregats
de vetllar per la seva salut mental i física li va fer entendre que a
penes seria el començament per al seu reconeixement davant les
institucions colombianes.
“Molts professionals diuen que és
preferible pagar els problemes de diabetis, de càncer als problemes de
disfòria de gènere. A més molts professionals de la salut veuen
l’assumpte també com quelcom ‘sexoso’, fetitxista o simplement alguna
cosa per a cridar l’atenció”, apunta Paula, en referència a la seva
experiència amb el sistema de salut.
Les percepcions sobre la
població trans, elemental per als tractaments de salut, varien en dos
vessants: la de l’Organització Mundial de la Salut –OMS- i la seva
Classificació Internacional de Malalties -CIE-, qui des del 2018 va
deixar de reconèixer-ho com un trastorn d’identitat de gènere a condició
estretament relacionada la salut sexual; l’altra és la de l’Associació
Estatudinenca de Psiquiatria -APA- i el seu Manual diagnòstic i
estadístic dels trastorns mentals –DSM-, que en la seva última
categorització va deixar de ser un trastorn d’identitat sexual a un
diagnòstic de disfòria de gènere.
Aquesta última classificació del DMS, que ho identifica com una disfòria de gènere, ha problematitzat el panorama, ja que actualment a Colòmbia no hi ha cap protocol diferencial per a atendre persones trans i el diagnòstic es limita a apreciacions del mèdic tractant.
Una de les apreciacions més
problemàtiques poden ser aquelles que estan basades en el psicològic,
perquè el test que mesura la feminitat o masculinitat d’una persona que
vol iniciar la seva transició és reduccionista i no està concorde a
moltes realitats socials i personals, perquè preguntes com: “t’agrada
el rosa o blau? ets tosc o delicat?, “consumeixes drogues per la teva
condició?”, a vegades resulten molt desubicades tant en els seus
resultats com la manera en què es tracta.
Així com les entitats de salut, en la majoria de les institucions no existeix un reconeixement ni inclusió d’aquesta població, ni molt menys hi ha pedagogia sobre aquest tema. Per a la majoria només existeix la concepció binària del femení i masculí.
El Dia Internacional de la Visibilitat Trans
Cada 31 de març es commemora internacionalment aquesta data que busca
una sensibilització contra la discriminació de les persones trans a
escala mundial. L’activista transgènere estatunidenca Rachel Cradall va
fundar en 2009 aquest dia com a protesta contra la falta de
visibilització de les persones trans, ja que ni en els dies de les
celebracions mundials de LGBTI+, eren tingudes en compte de manera
diferencial.
A pesar que hi ha una data que
commemora les morts de les persones trans (Dia Internacional de la
Memòria Trans), considerava que era necessària altra que no
necessàriament fora per als i les mortes.
Notícia redactada i publicada per Colombia Informa el 31 de març 2020
Ets estudiant de la URV i tens interès per temes de drogues i sexualitats?
Vols ser agent de salut i participar en una acció preventiva a teu campus de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona?
Vine a formar-te amb nosaltres en la promoció de la sexualitat saludable, perspectiva de gènere i reducció de riscos en el consum d’alcohol i altres drogues.
Tindràs la possibilitat de implementar una acció preventiva sobre drogues, sexualidad i perspective de gènere al teu campus universitario fer-les amb Komando NitsQ Tarragona en contextos d’oci nocturn.
Si fas aquest curs obtindràs el reconeixement d’1 ECTS i un certificat d’Agent Salut EPF.
A mès, una vegada fet el curs, tindràs l’opció de formar part del nostre voluntariat d’agents de salut EPF en la Xarxa EPF.
Calendari
10, 17 i 24 febrer
2, 9, 16, 23 i 30 març
Sessions pràctiques: 4 hores a escollir entre intervenció en població universitària o en espai d’oci nocturn.
Horari: de 15:00 a 18:00 h
Lloc: Aula 313, Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (Av. Catalunya, 35. 43002 Tarragona)
