Noticias y novedades del proyecto

Les joguines sexuals no consolen, diverteixen

Les botigues eròtiques diversifiquen productes i ofereixen formació per acostar-se a nous públics.

 

Una joguina sexual / GETTY

 

Fugint de la concepció tradicional dels ‘sex shops’ i d’alguns estereotips que s’hi associen, les botigues eròtiques estan fent un canvi per adaptar-se a les necessitats de la clientela i opten per tractar la sexualitat amb normalitat. L’imaginari col·lectiu aboca a pensar principalment en aparadors foscos, llums vermells i enormes vibradors en forma de penis. Però hi ha molt més. A més, d’una àmplia gamma de joguines sexuals per a tots els gustos, graus d’experiència i models sexoafectius, també s’està apostant per oferir-hi tallers i activitats per complementar l’experiència i ajudar a trencar tabús.

Aparadors transparents i interiors ben il·luminats. Aquest és un dels principals canvis pel que fa a l’estètica de les botigues eròtiques. No és una casualitat, sinó que forma part de la voluntat d’acostar-se a un públic més ampli i de normalitzar la presència d’aquests comerços. “Cal suavitzar-ne l’aspecte per desvincular-les dels clàssics ‘sex shops’ en què tot recordava les pel·lícules porno convencionals”, explica Iraia Membrive, propietària de Vitae Store. Membrive va obrir Vitae a Gràcia amb l’objectiu de “deixar enrere els tabús i incentivar l’autoconeixement a través del cos i la sexualitat, des d’un enfocament natural i real”.

 

L’interior de la botiga de Gràcia / VITAE STORE

 

El mateix passa amb Amantis. Les seves responsables asseguren que hi ha qui encara se sorprèn quan entra a la botiga perquè, veient-la des de fora, no s’imaginen què hi ha dins. O amb Kitsch, considerat el primer ‘sex shop’ d’Espanya. Va obrir l’any 1978 i va suposar una revolució en el món de les joguines per a adults, però encara avui és un referent a Barcelona.

En el cas d’Amantis, a més de l’estètica, la localització de la botiga ha sigut important. En el moment de buscar local a Barcelona van descartar fer-ho a prop d’escoles o esglésies per no ferir sensibilitats, però, casualitats de la vida, van acabar instal·lant-se a tocar d’una escola bressol. “Patíem una mica, però al final resulta que tenim famílies de l’escola que venen a comprar boles xineses per a la recuperació de sòl pelvià o preservatius. Els fa molta gràcia que siguem a prop!”, assegura Marta Molas, responsable de comunicació d’Amantis.

 

El tabú de les joguines

Als prestatges s’hi poden trobar des de copes menstruals fins a objectes de descàrrega elèctrica per a qui practica BDSM, un conjunt de pràctiques sexuals i de relacions constituït pel ‘bondage’, la disciplina, la dominació i submissió i el sadomasoquisme. Això vol dir una àmplia gamma formada per ous masturbadors, lubricants, vibradors, preservatius, llenceria, espelmes per a massatges, arnesos, literatura… L’oferta és infinita i variada. Però rebre consells, informació especialitzada i atenció personalitzada és el que busca la gent. És un factor clau per ajudar a fer el canvi de xip i acostar-se a un públic heterogeni. “Ens arriben parelles heteronormatives, senyores que als 70 anys descobreixen els vibradors, joves que busquen la primera joguina, trios, gent que pregunta per poliamor… Venen perquè saben que reben assessorament”, diu Molas.

Un assessorament necessari en molts casos per la manca d’informació o educació rebuda, o la vergonya que fa parlar-ne amb naturalitat. “No hem rebut gaire educació sexoafectiva i el sexe és un tabú; per tant, les joguines també ho són”, afirma la psicòloga i sexòloga Elena Crespi. Aquest secretisme se suma a una terminologia poc encertada i desfasada en moltes ocasions. Crespi es mostra contrària a l’ús del terme ‘consolador’, per exemple, per referir-se a les joguines en forma de penis. Considera que les joguines sexuals no compleixen una funció de “consol” sinó que el seu objectiu és “divertir”.

 

Viure la sexualitat amb normalitat

“Vivim en una dictadura que ens diu com han de ser les relacions sexuals i la norma imperant és penetració amb obligatorietat d’orgasme, però la sexualitat ha de ser un joc, un descobriment”. Marta Villar, sexòloga i psicòloga, lamenta que el model sexual estigui obsolet i sigui poc realista. Villar aposta perquè l’educació sexual amb perspectiva de gènere sigui una realitat i així evitar “arribar als 30 sense saber què ens agrada”, afirma basant-se en les experiències d’alguns pacients que atén a la seva consulta. Crespi fa èmfasi també en la qüestió de gènere. “El model que tenim d’aprenentatge sexual és molt masclista i està molt centrat en el penis, en la quantitat d’orgasmes, i ens fa pensar que hem de ser sempre bons amants”, explica.

Pel que fa a la incursió a les joguines per descobrir i gaudir de la sexualitat, Crespi recomana començar per les més econòmiques i senzilles. “Gastar-se diners no és garantia d’èxit, cal comunicació també”, assegura. I no tot són fal·lus. La sexòloga recomana que les dones el primer que comprin sigui un vibrador d’estimulació externa, no un vibrador vaginal típic.

 

Diverses joguines sexuals en un aparador / GETTY

Formació i diversió

A més de l’assessorament, el tracte personalitzat i una àmplia gamma de joguines, moltes botigues eròtiques han optat per oferir xerrades i tallers. Algunes són per parlar d’articles concrets i explicar-ne el seu ús, però la majoria són de temàtica diversa i oberts al públic general. Menstruació conscient, sexualitat durant la menopausa, iniciació al tantra, multiorgasme masculí i moltes altres propostes.

Assistir a alguna d’aquestes activitats és tota una experiència i les organitzadores recomanen provar-ho per normalitzar i compartir coneixements, dubtes i intimitats. La naturalitat ho és tot. D’entre dues i quatre hores, aquestes píndoles són una bona manera d’endinsar-se en el món de les botigues eròtiques i de trencar tabús. Sobretot perquè es fa amb professionalitat, mà esquerra i, fins i tot, amb un toc d’humor.

 

Publicat per Clàudia Frontino el 28 de març 2019 en Ara.cat

Font original: Ara.cat

Feliç 50è Dia Internacional de l’Orgull LGTBI!

Imatge recuperada el 28 de juny 2019 des de https://www.pridebarcelona.org/

Avui, 28 de juny se celebra el 50è aniversari del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI i el PRIDE Barcelona, un esdeveniment per a tots, un espai on donar veu i visibilitat al col·lectiu, un lloc per celebrar i reivindicar la comunitat LGTBI. I des d’aquí volem llençar un missatge al món:

Hem d’estimar-nos més. Hem d’estimar al de fora, al de dins, estimar a qui és diferent i a qui pensa diferent a nosaltres. Ens hem de respectar més i estimar-nos més a nosaltres mateixos. Perquè l’amor té mil formes i mil colors, i la majoria de vegades és la única cosa que realment necessitem. Una mica d’amor. Una abraçada. Un somriure.

Barcelona sempre ha sigut una ciutat de cor obert i respecte a la diversitat, i no ens hi podem oblidar. És hora de recuperar aquest sentiment. Volem sortir al carrer i cridar que hi ha amor per a tots. Siguis com siguis, vinguis d’on vinguis, això és per tu.

Des de la segona meitat del segle XX fins ara hem aconseguit molts avanços per garantir la igualtat dels drets de les persones LBTGI arran el món.

I està clar que no ens ho han posat fàcil. Però si ha alguna cosa que tenen les dificultats, és que uneixen.Potser per això el millor que podem celebrar avui és que, per sobre de tot i amb les nostres diferències, som una gran família.

Una gran família humana, diversa i inclusiva.

Formada, a la mateixa vegada, per altres famílies.

#WeAreFamily #SomFamília

 

Aquest any se celebra els 50 anys de Stonewall, la revolta al barri de Nova York que va iniciar el moviment LGTB, i gràcies a la qual s’han aconseguit drets i llibertats pel col·lectiu arran al món. Barcelona va ser la primera ciutat espanyola en seguir les petjades d’aquest moviment.

En 1977 un grup de valents convocats per la FAGC i format per activistes, polítics i veïns van sortir a les Rambles per cridar basta i reclamar que ser gay, lesbiana, bisexual o transsexual no era cap delicte. La marxa va patir la repressió de les autoritats, però el col·lectiu no es va aturar i la lluita va servir per provocar grans avanços socials i canviar consciències. En 1978 l’homosexualitat finalment va deixar de formar part de la Ley de Peligrosidad y Reforma Social.

Tenim tant a agrair als nostres companys i hi ha tant camí per recórrer que la manifestació d’aquest any és igual o més important que mai. Reivindicació dels nostres drets, visibilitat i celebració d’una edició dedicada especialment a les famílies LGTBI. L’any passat es van batre rècords d’assistència i aquest any esperem molt més. Prepara la teva bandera, la teva pancarta, o simplement vine amb el teu millor somriure i uneix-te a nosaltres.

Aquest és el programa que s’ha presentat aquest any per a commemorar el Dia de l’Orgull LGTBI de 2019 en Barcelona:

Divendres 28 de juny* 

• 11.00 hores – 20.00 hores: Pride Kids amb atraccions en el ‘Village’ Pride Barcelona
• 11.00 hores: Inauguració del ‘Village’
• 16.00 hores: Tallers artístics en el Pride Kids
• 17.00 hores – 19.00 hores: Pinta Cares en el Pride Kids
• 17.00 hores: Gimcana infantil en el Pride Kids
• 17.00 hores: Taller de ciència en el Pride Kids
• 17.00 hores: Basquet amb Panteres Grogues en el Pride Kids
• 18.00 hores: Concert de Pep López en el VillagePride
• 18.00 hores: Cuentacuentos amb BriggitaLamour en el Village Pride
• 19.00 hores: Twerk & booty Dansi en el VillagePride
• 19.00 hores: Actuació de la Maga Patrícia en el Village Pride
• 19.00 hores: Carrera de Talons en l’Escenari Pride BCN
• 19.30 hores: Barcelona Drag Exhibition en l’escenari Pride BCN
• 20.00 hores – 03.30 hores: People Gai Pride al carrer Villaroel 71
• 20.30 hores – 02.00 hores: Festa Pride BCN en l’escenari Pride BCN – amb les actuacions de EleniFureira, La Prohibida, Melody, Soraya, Lladella Russa, Rebeka Brown i Glitch Gyals
• 21.00 – 03.30 hores: Carita Bonica al carrer Balmes 69
• 21.30 hores: Disc Party Orgull LGTBI en la Plaça Real
• 23.00 hores – 03.00 hores: Sky Pride Barcelona Opening al carrer Aribau 33
• 23.59 hores – 06.00 hores: The Dirty Beach PrideParty en la Rambla de Catalunya 4
• 00.00 hores – 08.00 hores: Tanga Pride SpecialParty al carrer Tarragona 141
• 00.00 hores – 08.00 hores: Cuenca Club a la sala Tango – carrer Diputació 94
• 00.30 hores – 03.00 hores: Divendres d’Estriperal carrer de la Diputació 174

Dissabte 29 de juny*

• 11.00 hores: Concert del Pot Petit en l’escenari Pride BCN
• 11.00 hores – 20.00 hores: Pride Kids amb atraccions en el ‘Village’ Pride Barcelona
• 11.00 hores – 14.00 hores: Tallers artístics en el Pride Kids
• 11.30 hores: Taller de ciència en el Pride Kids
• 11.30 hores: Basquet amb Panteres Grogues en el Pride Kids
• 11.30 hores – 13.30 hores: ‘On the other side ofskin’ al parc de Montjuïc
• 17.00 hores: Concentració Pre-Manifestació&Party al parc dels Tres Xemeneiesen el número 52 de l’avinguda del Parallel
• 18.00 hores: Manifestació de l’Orgull LGTBI des del parc dels Tres Xemeneies en el número 52 de l’avinguda del Parallel
• 19.30 hores: Lectura del manifest en l’escenari Pride BCN
• 19.30 hores: Magic Qality Musical Festival en el Village Pride
• 20.00 hores: Festa de clausura en l’Escenari Pride BCN – amb les actuacions de Karina, TamtaInna, Vengaboys, Chenoa, La terratrèmol i Merche
• 22.30 hores: Fun&Sex Pride closing party al Berlín Dark – passatge de la Capdavantera 18
• 00.00 hores – 08.00 hores: YASS! Party a la sala Safari Disc Club – carrer Tarragona 141
• 01.00 – 08.00 hores: Meló Party ‘Pride’ a la Sala Ethniko en el passeig Juan Borbó 74

*Totes les activitats es realitzaran en l’Avinguda Reina María Cristina/ Plaza de la Universitat, a excepció d’alguna que s’especifica.

Notícia publicada per Pride Barcelona el 28 de juny 2019 en Pride Barcelona

Font original: Pride Barcelona

La masturbació d’elles i d’ells

Tots ens toquem, però no de la mateixa manera. Per què ens toquem com ens toquem? Quines diferències, o similituds, hi ha entre la masturbació femenina i la masculina? Què ens queda per aprendre i quins tabús hem de superar?

Les joguines sexuals ajuden a veure la masturbació d’una manera més natural. D’entre les desenes de joguines que hi ha al sex-shop Kitsch, la sexòloga Marina Castro escull una vagina de silicona i un vibrador que simula el sexe oral. (Fotografies de Jordi Borràs)

Acabes de complir cinc anys. Et poses la mà dins dels pantalons i, encuriosit pel que amaga la teva cremallera, et comences a tocar. No saps què hi tens, allà avall, però sents pessigolles quan t’acaricies. Rius, és com un joc. De cop, els familiars, que estan a punt de donar-te el teu regal d’aniversari, se’t queden mirant. Si ets nen, et trauran la mà dels pantalons i, amb una mirada divertida, et diran: “Ai, mira aquest nen, que espavilat!”. Si ets nena, els ulls dispararan una mirada plena de retrets, t’agafaran del canell i exclamaran, seriosos: “Això no es toca. Brut!”. Aquesta petita gran diferència és la que farà que, de grans, els homes i les dones tinguin una concepció de la masturbació, i en conseqüència, de la seva sexualitat, molt diferent. Així ho consideren la psicòloga especialitzada en sexologia i parella Marina Castro(Girona, 1980) i el psicòleg, sexòleg i terapeuta de parella Ignasi Puig Rodas(Barcelona, 1980).

Per als nens que volen demostrar que estan creixent, que s’estan “convertint en homes”, masturbar-se és un element integrador. “No parlar de masturbació t’exclou del grup”

Els dos assenyalen, alarmats, la diferència que hi ha entre la reacció dels pares davant d’un infant que es masturba segons els seus genitals. “Hi ha la idea que les nenes són més càndides, més innocents, i que per tant és més dolent que una nena s’estigui tocant”, apunta l’expert, assegut a la cadira del seu petit despatx situat al barri de Gràcia. Amb aquest comportament és possible que la càrrega emocional de culpa, d’estar fent alguna cosa mal feta, s’integri a poc a poc en la nena, una nena que un dia acabarà sent una dona a qui li farà vergonya expressar el seu desig. En canvi, per als nens que volen demostrar que estan creixent, que s’estan “convertint en homes”, masturbar-se és un element integrador. “No parlar de masturbació t’exclou del grup”, comenta el sexòleg. En aquest sentit, Marina Castro afegeix que la majoria de nois d’entre 12 i 15 anys aprenen a masturbar-se perquè tenen algun company d’escola que els ho explica. “En canvi, moltes nenes n’aprenen per casualitat, i quan arriba l’edat en la qual normalment se n’ensenyarien les unes a les altres, com que ja capten que és una cosa que no han d’explicar, moltes vegades callen”, revela la sexòloga, rodejada de colors al Kitsch, la primera botiga eròtica de l’estat espanyol de la qual n’és assessora i relacions públiques des del 2008.

Una de les joguines sexuals que mostra la Marina Castro és una que fa descàrregues elèctriques. La sexòloga recomana canviar de la vibració a les descàrregues per així no acostumar-nos només a un tipus de joguina.

“Hi ha moltes dones que han après a masturbar-se, cap per avall, amb la mà ficada i amb la cara tapada. És una masturbació des de la vergonya”

Uns comentaris que semblen innocents poden arribar a calar en la intimitat d’un dels exercicis de coneixement propi més importants. “Hi ha moltes dones que han après a masturbar-se cap per avall, amb la mà ficada i amb la cara tapada. És una masturbació des de la vergonya”, ressalta la sexòloga. La imatge és dura. Un acte que hauria d’estar ple d’estima cap a una mateixa es converteix en un instint del qual amagar-se. I sí. Tot i que algunes ho neguen (o s’ho neguen), les dones es masturben. Els motius són diversos: algunes per relaxar-se i anar a dormir, altres per avorriment, altres per desig. “És una masturbació per vici, perquè m’agrada, perquè m’ho passo bé. Però sí que és cert que m’he d’agradar, perquè sinó la masturbació és des de la vergonya, des del tabú, des de la culpa”, denuncia la Marina. Estimar-se per masturbar-se. Ara bé, si pregunteu al vostre grup d’amigues si es toquen, moltes us diran que no. Que no ho necessiten. “Tampoc necessito menjar creps de xocolata, però que bones que estan. Si tu ho fas per necessitat de menjar, menjaràs un arròs blanc i et serà igual”, comenta amb picardia la Marina. Aquí, però, l’Ignasi salta. “Bé, no la necessites… moltes vegades menjar-se una crep de xocolata, tot i que quant a nutrients no ens aporta res, sí que ens aporta un benestar emocional”, assenyala l’expert. Masturbar-se per estimar-se.

A més a més de la part cultural o social, és més difícil masturbar-se quan tens genitals femenins. “El nostre òrgan sexual és el clítoris, que té la part externa, però sobretot una part molt interna. És petit, està amagat, no és tan manejable”, descriu Marina Castro. En canvi, els homes ho tenen més fàcil, tant en l’àmbit fisiològic com sociològic. No tenen vergonya de masturbar-se, ja que fer-ho implica, en la majoria de les ocasions, tenir un penis erecte, “que és un senyal de poder, de capacitat”, assenyala el psicòleg. “Com els està pujant el seu ego, aquí no hi ha lloc per a la vergonya”, afegeix el sexòleg especialitzat en diversitat sexual i gay affirmative psychology. A més a més, tenen la necessitat més fisiològica de masturbar-se, perquè fabriquen espermatozous constantment i, com diu la Marina Castro, “d’alguna cosa n’hem de fer dels excessos de producció”. “Hi ha una part que el cos va eliminant, però si no es masturben, acabarà sortint en forma de pol·lucions nocturnes. A més a més, quan l’esperma està a punt de caducar pugen els nivells de testosterona. Per tant, hi ha molt de desig actiu. Molta necessitat de descàrrega”, reitera.

Amb una camisa negra i amb l’ordinar engegat, pendent dels seus pacients, l’Ignasi explica que els homes acostumen a sentir-se més còmodes quan els atén un altre home a consulta.

Per a algunes persones transgènere (persones que s’identifiquen amb un gènere diferent del sexe amb el qual van néixer) la cosa es complica. No amb totes, com adverteix el sexòleg, ja que cada cas és particular i caure en generalitzacions és un risc. Però un gran nombre de membres d’aquest col·lectiu han de fer un camí previ molt més gran, un camí de l’exploració per a descobrir la seva identitat. “Si algú que no sigui heterosexual ha de fer el seu propi camí per explorar quins són el tipus de persones que li agraden, que ja és complicat, el tema de definir-se qui és o què és encara és molt més complicat, cosa que dificulta l’aproximació cap a la seva pròpia sexualitat”, puntualitza Puig Rodas. Això provoca que, moltes vegades, no es comencin a tocar fins que no sàpiguen qui són. No significa que no facin res, sinó que tenen dificultat a l’hora d’apropar-se als seus genitals, ja que suposa interactuar amb una part del cos amb la qual no se senten a gust. “Això pot portar a fer que els costi o a trobar formes alternatives de masturbar-se. En comptes de tocar-se els genitals amb les mans, es refreguen amb algun objecte”, exemplifica el sexòleg.

D’altra banda, els homes cisgènere (homes que s’identifiquen amb el gènere i el sexe amb el qual van néixer) no tenen, en general, ni vergonya per masturbar-se ni fàstic pels seus propis genitals. Tot i això, poden arribar a sentir culpa quan es masturben. En primer lloc, per excitar-se amb pornografia que no consideren normativa, aquella que va més enllà de la clàssica penetració repetitiva i sense diàleg entre un home i una dona. D’altres han arribat preocupats a la consulta de l’Ignasi perquè s’estan masturbant mentre tenen parella. “Això per ells és un gran trauma. Els han venut la moto de, un cop tens una parella, no has de tenir ganes de masturbar-te perquè, com que ja tens accés al sexe bo, que és el sexe compartit, la masturbació és menys”, assenyala.

Un sexe tan ràpid, tan artificial i tan fal·locèntric fa que els homes percebin les joguines sexuals com una amenaça a la seva masculinitat i poden arribar a sentir-se desplaçats.

Aquesta moto l’ha venut sobretot la pornografia més comercial: no hi ha escena que no acabi en penetració i en ejaculació explosiva. “Aquesta és una imatge que, encara que ens sembli una burrada, se’ns posa allà i se’ns està insistint que ‘el més important és la penetració’”, apunta el sexòleg. Un sexe tan ràpid, tan artificial i tan fal·locèntric fa que els homes percebin les joguines sexuals com una amenaça a la seva masculinitat i poden arribar a sentir-se desplaçats. És en part per això que, si entreu a un sex-shop, veureu sobretot joguines sexuals per a dones. “Jo he de ser capaç de fer-ho sol amb el meu penis, per això sempre que necessiti qualsevol altra cosa que no sigui el meu penis ja està malament”, desenvolupa l’Ignasi. Això s’aplica tant al fet d’utilitzar joguines sexuals per a la masturbació com a l’hora de fer servir les mans o la boca per a l’estimulació en parella. “Hi ha molts homes que diuen ‘jo no li faig sexe oral a la meva parella, ni li toco amb les mans. Jo només vinc a penetrar’”, assevera l’Ignasi. Ni preliminars, ni jocs, ni carícies. Només ficar-la.

La Marina assessora al sex-shop Kitsch des del 2008, i és per això que coneix gairebé totes les joguines sexuals de la botiga.

“Anem molt condicionats per la idea que el sexe és la penetració, i és el que dona menys plaer a la dona, però també a l’home”

Segons la Marina Castro, “ens han inculcat que el sexe de debò és la penetració, i d’aquesta manera s’ha de tenir un orgasme”. A més a més, assegura que s’ha instaurat la creença que si comences amb les carícies, amb el joc, has d’acabar amb la penetració. “Si entres en el túnel, has d’arribar a l’altre costat. No et pots quedar a mitges. La dona que comença i no acaba és una escalfabraguetes. L’home que comença i no acaba no compleix, és un fracassat com a home”, denuncia. “Anem molt condicionats per la idea que el sexe és la penetració, i és el que dona menys plaer a la dona, però també a l’home. Si a qualsevol home del món li dius: ‘Et faré el que vulguis en el sexe’. Cap home diu: ‘Ah! Una penetració!’” No. Et dirà una mamada. I les dones diran: ‘Masturba’m o fes-me sexe oral’. Però sembla que l’única cosa vàlida que podem fer és la penetració”, lamenta. “Venim d’una religió que només permetia el sexe per reproduir-se, per tant era l’única pràctica vàlida o adequada. I totes les pel·lícules pornogràfiques continuen fent aquest model. Preliminars per arribar al sexe de debò”, conclou.

Que la pornografia comercial sigui la principal escola d’educació sexual genera molts problemes que més endavant afectaran en l’àmbit personal, de parella i social. De fet, l’últim estudi estadístic sobre sexualitat a Espanya, titulat Los españoles y la sexualidad en el siglo XXI i realitzat per Luis Ayuso Sánchez i Livia Garcia Faroldi, data del 2009. Fa 10 anys que no es fa una investigació seriosa sobre la qüestió a l’estat espanyol. “La sexualitat és un dels grans tabús a casa nostra”, lamenta el psicòleg. Aquest secretisme fa que a l’educació sexual a les escoles sigui més aviat bàsica. Només es té en compte, en moltes ocasions, la part biològica. En pocs casos es parla de sexe, i encara menys de masturbació. I com aprenem a masturbar-nos, si ningú ens n’ensenya? Quina pot ser l’alternativa a que la pornografia sigui l’escola de la nostra sexualitat? La Marina Castro ho té clar: la forma més senzilla i natural seria a partir de les joguines sexuals. “Hauríem de començar a masturbar-nos i després compartir-ho amb una altra persona. Primer de tot n’aprenc sol o n’aprenc sola i després ho comparteixo”, assegura.

Ara bé, la solució de la Marina té barreres. En primer lloc, els menors han d’entrar acompanyats d’un adult a una botiga eròtica. En aquest sentit, l’Ignasi ironitza que fa uns anys, a determinades zones d’Espanya, els pares de nois entre 14 i 16 anys els portaven a desvirgar-los al prostíbul del poble. L’any 82 es va obrir el primer sex-shop a Espanya. Paradoxalment, aquests nois que es desvirgaven amb treballadores sexuals no podien entrar a un establiment de joguines sexuals. “Ho trobo molt més descarnat el fet de portar un nano a un consum de prostitució que no pas portar un nano a comprar una joguina eròtica”, denuncia el sexòleg.

La sexualitat i la masturbació van de la mà, i això la sexòloga Marina Castro ho té molt clar. És per això que defensa explorar el propi cos de totes les maneres possibles, i així poder gaudir d’una sexualitat plena.

Els temps han canviat i els menors poden entrar en aquests establiments. D’acord. Però hi ha molts pares i mares que tremolen davant de la idea de portar a la seva filla o fill a comprar-se un vibrador. “M’ho imagino com a un tabú immens a superar. Una cosa és saber que el meu fill es masturba, i l’altra és que sàpiga que té una figura per masturbar-se. El fet de regalar-los-en un se’ls fa una muntanya. I la veritat és que ho trobaria genial. És un missatge positiu dels pares cap als fills. ‘Sabem que fas això, sabem que això t’agrada, volem que t’ho passis bé’”, valora l’Ignasi.

“La gent sempre associa el sex-shop amb penis grossos quan en realitat el que més es ven són joguines que tenen més forma de joguina”

Tot i els tabús, la Marina defensa les joguines com a eina d’aprenentatge. “Animo molt a les mares a comprar alguna joguina a la seva filla. Hi ha joguines que no són gens fàl·liques. Un vibrador no deixa de ser un aparell de massatge. Això, si t’ho poses a la zona genital, als pits, fins i tot l’home es pot masturbar amb la vibració. Però clar, la gent sempre associa el sex-shop amb penis grossos quan en realitat el que més es ven són joguines que tenen més forma de joguina”, explica la sexòloga. De fet, estem rodejades de tota mena de joguines. N’hi ha per a homes, per a dones i per a persones trans. De totes les mides, colors i formes. La que em crida més l’atenció és una de color blau. M’explica que fa descàrregues elèctriques. Com una tàser però al revés. Quan me l’ensenya, m’espanto. No és una sensació que m’encanti, però em fa riure. Encuriosida, li pregunto si una joguina pot donar descàrregues i vibrar a la vegada. La Marina riu i nega amb el cap. “Et col·lapsaries!”, exclama amb una riallada. D’altra banda, les més populars per als homes són les vagines en llauna o els ous. També hi ha els vibradors per a l’estimulació anal o de la zona de l’escrot o de la base del penis, però hi ha menys homes heterosexuals que el facin servir. “Alguns homes sí que usen dildos però cal tenir en compte que la pràctica del sexe anal és molt minoritària en la població heterosexual espanyola en comparació a d’altres”, apunta l’Ignasi.

La formació bàsica de la nostra sexualitat influencia els nostres hàbits sexuals, sigui en solitari, en parella o en grup. De fet, l’enquesta del 2009 indica que només un 5,6% de la població va acceptar (tant entre homes i dones) que s’havien masturbat en presència d’algú en les relacions sexuals que havien mantingut en els darrers 12 mesos, el mateix percentatge de gent que havia realitzat sexe oral. En canvi, l’Ignasi, que està fent una investigació sobre les pràctiques sexuals dins del món del BDSM (inicials per a Bondage, Disciplina, Dominació, Sadisme i Masoquisme, que és un conjunt de sis modalitats eròtiques relacionades entre elles i vinculades a les sexualitats alternatives), va fer una enquesta en la qual va preguntar sobre el sexe anal i de la mostra de persones que practiquen BDSM que va enquestar (xifra que supera les 1.000 persones), entre el 30 i el 40% van afirmar que feien sexe anal. Tant homes i dones heterosexuals, com homosexuals, com bisexuals.

Si comparem les dades que ha recollit l’Ignasi respecte a la investigació de Luis Ayuso i Livia Garcia, podríem intuir que la societat, en general, nega pràctiques que no siguin el sexe més normatiu, el més comú. Perquè, mentre que només hi havia un 5,6% de persones que reconeixen masturbar-se davant de la parella sexual, més del 70% asseguren haver fet petons i carícies i més del 30% van realitzar sexe vaginal. Són xifres de fa més de 10 anys. Potser les pràctiques han canviat, potser ara s’ha diversificat, però hi ha coses que continuen passant. Si no coneixem el nostre cos, difícilment coneixerem què ens agrada al llit amb la nostra parella. Si no sabem on ens agrada tocar-nos, difícilment la nostra parella ens podrà satisfer sexualment. I si no ens agradem, difícilment agradarem a l’altre. Amb aquesta idea l’Ignasi Puig Rodas introdueix el concepte del capital eròtic. “Hi ha moltes coses que poden sumar al capital eròtic, i una d’elles és el tipus de pràctiques que jo faig i com connecto amb el meu propi cos”, introdueix el sexòleg. Segons l’Ignasi, si la persona és capaç de conèixer el seu cos i és capaç de transmetre a les altres persones les emocions, serà més fàcil que l’encontre sigui millor, però si aquesta persona no sap com funcionen els seus genitals i no és capaç de poder-li dir a l’altra què vol, les situacions sexuals seran menys satisfactòries, el que a la llarga portarà la parella no voler repetir, cosa que tant pot passar amb una parella casual com una a llarg termini.

Quan els pacients de l’Ignasi entren a consulta, ell els garanteix privacitat i complicitat. Explica que molts arriben gairebé suant, però al cap d’una estona, quan ja agafen confiança, se senten molt més tranquils.

“A mesura que sé el que m’agrada, sigui amb joguines, sigui amb les mans, després també ho puc ensenyar a la meva parella”

En aquest sentit, la Marina Castro considera que, si no coneixem el que ens agrada, serà complicat poder ensenyar a l’altre què volem al llit, perquè no hi ha a dues dones que els agradi el mateix. “Una persona pot estar amb una parella que li agrada l’estimulació directa en el clítoris i fer-ho genial en aquesta parella, però després se’n va amb una altra persona i resulta que té més sensibilitat al clítoris i no suporta que li toquin. O cada dona expressa el que li agrada o tenim un problema”, assenyala. De fet, la sexòloga apunta que les dones tenen la tendència a explicar el que no els hi agrada. “Un pacient em deia: ‘És que la meva dona és com una karateka, està tota l’estona: No!, no!, no!, no!’”, explica fent cops a l’aire amb la mà recta. Per a la Marina, fa falta la cultura d’expressar diferent el que els agrada. “Però moltes dones quan els preguntes ‘què t’agrada?’, moltes et contesten: ‘No ho sé’. Com és que no ho saps? Perquè no ho has fet. Perquè no t’ho fas”, lamenta. “A mesura que sé el que m’agrada, sigui amb joguines, sigui amb les mans, després també ho puc ensenyar a la meva parella. Puc explicar-li, ensenyar-li, mostrar-li, fer-ho davant de l’altre perquè l’altre ho vegi, agafar la mà de l’altre i utilitzar-la com si fos de plastilina… hi ha tot un aprenentatge”, celebra.

“En comptes de preguntar ‘Què, t’ha agradat?’, hem de preguntar ‘Què t’ha agradat?’. Canviant la coma, la cosa canvia moltíssim”

Mentre que la Marina recomana donar els consells durant l’acte sexual, l’Ignasi opta per debatre-ho abans o després del sexe, en un ambient relaxat. “A vegades sembla que estiguem fent una petita obra de teatre, i si jo estic fent un paper i algú em diu ‘Ei, escolta, per aquí no’ o ‘Ei, ho estic fent bé?’, és possible que això em faci baixar el meu nivell d’excitació”, defensa. “En comptes de preguntar ‘Què, t’ha agradat?’, hem de preguntar ‘Què t’ha agradat?’. Canviant la coma, la cosa canvia moltíssim”, argumenta.

I és que, expressant què ens agrada i què no ens agrada, també ens comencem a conèixer a nosaltres mateixos, i de pas als nostres orgasmes. Perquè els homes i les dones tenen diversos tipus d’orgasmes, i una bona manera d’esbrinar quins tenim és tocant-nos. La Marina Castro relata que, en general, l’orgasme masculí és molt explosiu. Amb l’excitació hi ha una tensió del sòl pèlvic, i fa unes contraccions molt ràpides i fortes i això fa que s’alliberi tota la tensió. L’alliberament de la tensió és el que genera plaer. “És com les bosses de la compra: tu vas carregada amb bosses de la compra i quan les deixes anar, sents plaer. Però pots deixar anar de cop les bosses de la compra i llavors sentiràs molt de plaer, però de cop, és un ‘ja’”, descriu la sexòloga.

Abans, com era l’home qui anava als sex-shops, molts compraven aquests penis enormes pensant-se que li agradarien a la seva dona. Ara, com que són les dones les que van a les botigues sexuals, aquestes joguines han quedat en segon pla.

“Hi ha molta gent que em ve a consulta pensant-se que no tenen orgasmes i sí que en tenen, simplement és que a les pelis sempre surten l’orgasme explosiu, no saben com etiquetar el que els està passant”

Les dones poden tenir un orgasme explosiu igual que l’home, però també pot ser multiorgàsmica o tenir un orgasme sostingut. En el cas del multiorgasme, el sòl pèlvic pot tenir diverses contraccions que van acompanyades de plaer: disminueix una mica la tensió i després torna a pujar, torna a tenir contraccions, torna a baixar, i es poden anar fent diverses tandes. La sensació de l’orgasme sostingut, en canvi, és similar a quan estàs fent exercicis de cames i els músculs es posen a tremolar. “Arriba un moment en el qual has acumulat molta tensió però, pel que sigui, no pots fer unes contraccions fortes. Comença a tremolar, tremolar, tremolar i és un orgasme fluix i molt i molt llarg. És la gent que moltes vegades diu: ‘No sé si tinc orgasmes. Diria que sí, perquè després em quedo a gust i tinc sensacions de plaer diferents a estar excitada, però no tinc una explosió de plaer’. Hi ha la típica gent que diu ‘si no saps si has tingut un orgasme, és que no l’has tingut’. Mentida podrida. Hi ha molta gent que ve a la consulta pensant-se que no en tenen i sí que en tenen, simplement és que com que a les pelis sempre surt l’orgasme explosiu, no saben com etiquetar el que els està passant”.

Els orgasmes femenins venen condicionats pel moment del cicle del mes, de l’estat de la musculatura (a vegades amb la menopausa o amb el postpart, la musculatura pot quedar més debilitada i és més fàcil que siguin orgasmes més suaus). Com més enfortida tens la musculatura i més flexible, més explosius o més intensos. Perquè la quantitat de tensió que pots acumular depèn molt de la teva estructura física, i del teu múscul pèlvic. Per això hi ha una especialitat en fisioteràpia que és la fisiosexologia, que és treballar el sol pèlvic, com enfortir-lo per tal de poder tenir plaer o millorar el plaer que es té.

“A les societats més orientals, on entenen que l’ejaculació és una pèrdua d’energia vital, eviten ejacular si no volen tenir fills, llavors és molt habitual que ja des de petits els nanos treballin aquest sol pèlvic i practiquin”

Els homes, però, no estan limitats a l’orgasme explosiu. De fet, si volen, es poden entrenar per a ser multiorgàsmics. Per tal de fer-ho, hi ha llibres com El hombre multiorgásmico, que explica quins exercicis cal fer per frenar l’ejaculació just abans de tenir el primer orgasme. “Practicant poques setmanes la gent ho aconsegueix”, assegura la sexòloga. “A les societats més orientals, on entenen que l’ejaculació és una pèrdua d’energia vital, eviten ejacular si no volen tenir fills, llavors és molt habitual que ja des de petits els nanos treballin aquest sol pèlvic i practiquin”, exposa. D’altra banda, l’Ignasi defensa que amb el sexe tàntric una persona pot arribar a experimentar el plaer d’un orgasme perllongat en el temps que no tingui tanta intensitat però que la seva durada fa que sigui també molt estimulant i molt plaent. “També hi ha altres homes que diferencien moltíssim l’orgasme que puguin tenir a través del contacte genital o a través del contacte del sexe anal. La seva pròpia estimulació anal. O fins i tot hi ha homes, que són menys, que tenen la capacitat de tenir més receptors sensorials en altres zones del cos que es poden transformar en zones erògenes”.

“La pornografia és horripilant”, exclama l’Ignasi. Tant ell com la Marina defensen una pornografia que tingui en compte tota la diversitat sexual.

“Estem més acostumats, per una qüestió educacional, cultural vers al seu cos, que les dones estimulin les seves zones erògenes, però les dels homes no”

Zones erògenes en homes? Existeixen? I tant, que existeixen. El problema és que pocs es dediquen a estimular-les fins a convertir-les en zona eròtica, encara que segons l’Ignasi està demostrat que les terminacions nervioses de les dones que puguin ser susceptibles de ser creadores de plaer estan molt més repartides que no pas en l’home. Però no és només una qüestió fisiològica, sinó també cultural. Ara bé, les zones erògenes no són les mateixes, i l’Ignasi en les enumera. “La zona de l’escrot és una zona molt erògena que molt pocs homes estimulen, i mira que està al cantó del penis! La zona del perineu, la línia que està des de la base de l’escrot fins a l’inici de l’anus, que tenen tant homes com dones. Ara bé, els homes no l’estimulen. El cos del penis, en comptes de centrar-se en el gland, també es pot estimular. La zona dels mugrons, les orelles, el coll, el clatell, les plantes dels peus, la zona del costat de l’abdomen també són potencials zones erògenes. Estem més acostumats, per una qüestió educacional, cultural vers al seu cos, que les dones estimulin les seves zones erògenes, però les dels homes no”, sentencia.

Mires enrere, i veus aquell infant de cinc anys que ha condicionat la relació amb el seu cos. La vergonya, la culpa, el silenci ressonen dins teu. Però dius prou. Prou a les barreres que t’has posat durant anys i decideixes acceptar-te tal com ets. I et masturbes, et toques per aquelles zones que mai t’haguessis imaginat, proves joguines sexuals o reprodueixes aquell vídeo que potser t’havies negat a mirar, coneixent així una part de tu que fins ara no havies descobert. I quan vagis trobant-te i connectant amb tu mateixa, podràs trobar-te i així connectar millor amb les teves parelles.

Notícia publicada per Paula Ericsson el 19 de juny 2019 per a La Mira.

Font original: La Mira

Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure

I seguim amb el recorregut de “Reflexions sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure”

Com vam anunciar ahir, per fi tenim el nostre benvolgut llibret, el qual ens brinda orientacions sobre l’ús d’alcohol i/o drogues en les relacions sexuals.

Avui volem presentar els capítols sobre la interacció entre el consum d’alcohol i les relacions sexuals, així com també la relació que guarda amb l’ús d’alguns estimulants com la anfetamina (speed) o la cocaïna.

I és que en aquests camps, quan es tracta de #Sexe&Drogues, hi ha molts mites rondant i de vegades ens confonen.

Esperem que els sigui d’utilitat!

Comença el viatge - Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

Comença el viatge – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

Alcohol - Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

Alcohol – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

Speed i Cocaïna - Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

Speed i Cocaïna – Reflexionis sobre Sexe, Drogues i altres viatges de Plaure EPF

 

 

Re-inici a la universitat

Ja va acabant l’estiu i amb això torna a començar una nova estació, com totes, carregada de reptes. Algunes persones començaran a la universitat i altres continuaran amb els seus estudis o amb uns altres i, sigui com sigui, començarà el calendari de formació.

Entre les noves professores i professors, matèries, companyes i companys de classe, edificis i aules, també apareixen altres activitats com conferències, tallers i cursos que, de vegades, tenen a veure amb els estudis i, de vegades, no, però pel motiu que sigui, capten la nostra atenció.

Així, hi ha persones que decideixen dedicar part del seu temps lliure en passar algunes hores més a la universitat i, en aquest cas, participant al curs Tria Triar (En Plenes Facultats) a la Universitat de les Illes Balears, on s’ofereix al col·lectiu estudiantil universitari informació i formació sobre:

  • Les conductes addictives, siguin químiques o no químiques.
  • Els riscos associats i les pautes per minimitzar-los.
  • Informació sobre la perspectiva de gènere i les violències sexuals als espais d’oci.
  • Les conductes eròtiques i sexuals saludables.

S’organitza a través de formacions teòriques, activitats informatives-preventives i la dinamització dels Campus Universitaris als quals el projecte intervé. Aquesta dinamització es basa en la formació i capacitació d’una xarxa de persones agents de promoció de la salut dins de cada universitat, les quals s’encarreguen de desenvolupar les activitats dirigides a multiplicar els missatges preventius entre altres persones que també estudien a la universitat, és a dir, entre els seus iguals.

Anar a la universitat no és només aprendre teories, resoldre exercicis, comentar texts i aprovar exàmens; es tracta, també, de créixer emocionalment i de vegades és una qüestió d’obrir portes de la consciència.

Si ens fem la pregunta: quin paper representen les persones joves a la societat? Podem respondre que la publicitat, les persones adultes i tantes altres fonts d’influència llancen missatges que de vegades són contradictoris amb la idea que tenen de sí mateixes. Així, s’ha d’aprendre a gestionar les emocions als diferents espais als quals ens trobem i la universitat és un d’ells. Si no havien aparegut abans, la joventut pot entrar en contacte amb unes realitats de consum de substàncies a les quals ha de fer front, també al fet de prendre més decisions, informar-se amb ull crític, posar límits, resoldre dubtes, desmuntar prejudicis i acceptar realitats que no se’ls hi havien mostrat o que se’ls hi havien negat, entre altres.

Les experiències durant aquests anys, han donat lloc a valoracions per part de les i els estudiants, com les següents:

“Interactuar a classe i poder fer dinàmiques al campus”, 2018

“Els debats entre alumnat i docent”, 2018

“Confirmar que la societat està poc implicada”, 2018

“Poder posar en pràctica els coneixements teòrics”, 2018

“El canvi de perspectiva que ha donat sobre els meus propis coneixements”, 2018

“M’ha agradat molt que el taller m’hagi aportat els coneixements necessaris per tenir una visió més crítica i àmplia sobre el món de les drogues”, 2018

“Crec que a la UIB feien falta activitats com aquestes, ja que moltes persones estudiants no saben de molts aspectes del que vàrem informar”, 2017

“Trobo que es una bona forma de, a més d’obtenir coneixements, conèixer més gent de l’àmbit universitari”, 2017

Preparant activitats

Des d’aquí volem donar les gràcies a totes les persones estudiants que han participat d’alguna forma al projecte, a aquelles persones de les universitats i de les administracions que ens han recolzat durant tots aquests anys i sobretot confiem en què les llavors que anem sembrant en elles, tinguin com a resultat unes plantes ben resistents per a la vida que ens toca viure i gaudir.

I com a mostra, podeu llegir uns dels diaris reflexius que ens va enviar un estudiant que va participar al curs.

DIARIO DE UN MÓVIL, Antoni Cerdà Fullana

* Imatge guanyadora del concurs de fotografia: “Si no aturam de contaminar, aquest serà el futur, Amina Claire Cadiñanos Chapman

Autora: Alicia Bustos Vargas, EPF Balears

Coses que hauries de saber abans de consumir poppers.

“Els poppers, limpiacabezales, relaxants anals o com vulgui que els truquis fan olor de dissolvent de pintura i provoquen una sensació de pujada al cap. Hi va haver un temps, als vint, en què els consumia molt i ara, cada vegada que em fallen les sinapsis o pateixo una llacuna en la memòria a curt termini, em pregunto el dany irreparable m’hauran causat”.

1515989321717-poppers-body

El popper és nitrit d’amil, una substància química que pertany a la classe dels nitrits de llogo. Va ser sintetitzat per primera vegada en 1844 pel químic francès Antoine Balard, qui va observar que la substància provocava la relaxació de la musculatura llisa i dilatava les artèries. La troballa de seguida va portar a l’ús de la substància com a remei per a l’angina de pit, una malaltia provocada per la disminució del retorn venós.

Avui dia, el seu ús no és tan medicinal. Els sex shops solen comercialitzar-lo en petits flascons amb cridaners noms com TNT, Thrust o Ram, i etiquetes en les que gairebé sempre es ven com si fos un producte innocu, com ambientador o netejador de vinils. Però ningú fa servir Thrust per netejar la seva jaqueta de pell. De fet, el consum de poppers està molt estès en clubs, soterranis i dormitoris per col·locar-se i augmentar el plaer durant el sexe.

I és que, potser amb més raó que en altres casos, el nitrit d’amil realment provoca una pujada. La sang bombeja cap al cap i produeix una agradable sensació polsant i de mareig. L’efecte resulta encara més lògic després de sentir les explicacions de la doctora Aifric Boylan, mèdica generalista i directora del servei mèdic Qoctor.

“El nitrit d’amil relaxa la musculatura llisa de les parets dels vasos sanguinis, la qual cosa provoca un augment del flux sanguini cap al cos”, em va explicar per telèfon. “Això pot produir efectes físics i mentals que solen durar uns pocs minuts: eufòria, augment de la libido, desinhibició, major sensibilitat a la pell i relaxació de les parets de l’anus i la vagina”.

Però compte, perquè el amil no és tot meravella, arc de sant Martí i anys dilatats: el popper també pot anar acompanyat de símptomes no tan agradables com mal de cap, de pit, sagnat del nas i disfunció erèctil temporal.

“No hi ha constància que el amil provoqui molts problemes a llarg termini, però sí que hi ha riscos a curt”, afegeix Boylan.

“Amb el temps es pot arribar a desenvolupar una reacció al·lèrgica. Un altre símptoma estrany però greu és la metahemoglobinèmia, és a dir, que la sang deixi de transportar oxigen. Això pot ser mortal i passaria si algú arribés a empassar popper en lloc de inhalar “.

I té raó: al gener de l’any passat, un noi de 22 anys va morir al festival Rainbow Serpent després d’haver ingerit popper. No obstant això, la majoria dels problemes associats al consum d’amil sorgeixen arran de dolències ja existents o per la interacció amb altres drogues.

“Si una persona és susceptible de patir glaucoma -malaltia caracteritzada per l’elevada pressió sanguínia en els ulls-, l’amil pot empitjorar la seva situació. Així mateix, algú que tingui problemes circulatoris o de cor podria patir conseqüències impredictibles consumint amil causa dels sobtats canvis de pressió sanguínia que aquest provoca. I per a una persona que estigui sota tractament per disfunció erèctil amb fàrmacs com la Viagra, els poppers podrien disminuir greument la pressió sanguínia i provocar una embòlia “.

Com passa amb qualsevol altra substància de consum recreatiu, el millor és ser prudent. No abusis i procura no barrejar els poppers amb una altra droga que pogués aguditzar els seus efectes.

Però, seguir aquestes indicacions vol dir que és segur consumir poppers amb moderació? En poques paraules: potser. Depèn de qui el consumeixi; hi ha persones que reaccionen pitjor que altres, però en qualsevol cas, cal assenyalar que no hi ha proves que suggereixin que esnifar poppers de tant en tant produeixi danys cerebrals.

“Sens dubte és menys nociu que moltes altres drogues recreatives i no produeix dependència física”, explica Boylan. “Encara hi ha persones que després de consumir una mínima quantitat poden experimentar efectes secundaris desagradables o canvis en la conducta.”

“Igual que amb qualsevol altra droga recreacional, els efectes del popper són impredictibles en cada cas”.

Por Gavin Butler; traducido por Mario Abad

Ilustraciones por Ashley Goodall

Fuente: https://www.vice.com/es/article/3k5j3y/efectos-en-el-cerebro-del-popperPor

“La ressaca del MDMA es salta un dia … Hi ha forma d’eliminar-la del tot?”

1518731582014-MDMA-1030x579

Escrit per: Suzannah Weiss
Publicat a: https://noisey.vice.com/es/article/j5bj5b/la-resaca-guayabo-del-mdma-se-salta-un-dia

 

“Sempre m’he considerat afortunada per no haver experimentat mai la típica ressaca de MDMA. El dia després de consumir-lo, no sento la depressió que molts reporten; em sento afectuosa, oberta, relaxada, i agosarada, gairebé com si seguís drogada. No obstant això, dos dies després, he trencat a plorar sobre coses tontes com que “tinc massa feina per anar al parc”, “no m’agrada aquest hotel tant com el passat”, i “la meva relació pot acabar algun dia”.
El MDMA augmenta l’activitat en el teu sistema de serotonina, el qual és responsable per totes les sensacions placenteres, i les no tan agradables com la tensió muscular i el sobreescalfament, em diu James Giordano, professor de neurologia i bioquímica del Centre Mèdic de la Universitat de Georgetown. Quan passa l’efecte, el teu cervell té poca serotonina, la qual cosa pot portar a la depressió, irritabilitat i fatiga. “Si esgotes aquest sistema, el desgastes”, afegeix Giordano. “Al teu cos li porta un temps crear més serotonina i el resultat d’aquesta disminució de serotonina és una baixada”.

A més dels “dilluns tristos” que el segueixen a un cap de setmana de festa, algunes persones diuen que els peguen els “dimarts suïcides” o “la tristesa de dimarts” amb un retard de dos dies. Això passa perquè el MD augmenta els nivells de serotonina per un període molt llarg, especialment si el prens més d’una vegada per nit, abans que els seus efectes disminueixin, diu Giordano. A això se li coneix com un “baixada latent”.

La gent que consumeix altres drogues (com antidepressius) o aliments com el gingebre, comí, o toronja, que afecten la descomposició del MDMA, poden experimentar un alliberament de serotonina més duradora. A més, alguns tenen sistemes de serotonina més resistents i altres són menys sensibles al MDMA en general, llavors tenen menys probabilitat de que els done una baixada severa.

La manera en què consumeixes la droga té molt a veure. Si estàs consumint moltes dosis, estàs “acumulant la meitat de l’efecte”, segons Giordano. Això es refereix a la quantitat de temps que el teu cos necessita per descompondre la meitat de la droga. Per exemple, la meitat de l’efecte de l’MDMA és de set hores, així que si prens una dosi de 100 mg a les 11 PM, la meitat s’haurà anat del teu sistema a les 6 am. Però si prens 50 mg a les 11 PM i altres 50 mg a la 1 AM, encara vas a tenir la meitat de l’efecte de la teva segona dosi en el teu sistema a les 8 PM. A més, si consumeixes altres dosis després que t’hagi enganxat la primera, alliberes més serotonina que si prenguessis una sola dosi, ja que no tot queda lligat als teus receptors, i prendre MDMA dues vegades et dóna dues oportunitats perquè això passi. Giordano diu que el consum de diverses dosis pot ser una de les raons per la baixada latent (però prendre una quantitat gran en una sola dosi comporta els seus propis riscos, com la taquicàrdia i hiperpirèxia).

No hi ha molt que es pugui fer per alleujar una ressaca de MDMA, segons Giordano, encara que descansar, hidratar molt i menjar bé ajuda. Els aliments que tenen quantitats altes de triptòfan, com el gall dindi i els lactis, poden ajudar a reposar la serotonina, encara que el cos pugui trigar a absorbir-lo. L’alcohol i altres drogues poden alterar el sistema nerviós central i dificultar la descomposició de MDMA en el fetge, el que fa que duri més la ressaca.

Com una nota al peu: la meva sensació de seguir una mica drogada l’endemà no és només una sensació. El meu cos podria seguir alliberant quantitats altes de serotonina, em diu Giordano. També vol dir que el meu judici segurament està afectat, així que no recomana prendre grans decisions el dia després de consumir MD (Això pot explicar per què vaig decidir vendre el meu apartament i viatjar pel món el dia després d’una setmana a Eivissa, llavors suposo que vaig tenir sort que això hagi sortit bé).

 

La majoria dels símptomes post-MDMA es van després d’un parell de dies, però alguns poden ser perillosos, com una febre o un revolar al pit. Aquests són símptomes de la síndrome de serotonina, que pot ser letal si no és tractat. ” Read more

Així són (encara) moltes de les relacions sexuals dels i les joves

 “El noi sempre porta la iniciativa i la noia compleix les fantasies del noi. Els desitjos d’elles passen a un segon terme”, diu la sexòloga Carme Sánchez

/ Jorge Miente

/ Jorge Miente

Des de fa prop d’un any, l’Ajuntament de Barcelona ha encetat una campanya per millorar la qualitat de l’educació afectivosexual en totes les etapes de la vida, i especialment entre la joventut. La iniciativa s’ha centrat a prevenir les infeccions de transmissió sexual, els embarassos no desitjats i la violència sexual. En aquest sentit, les dades entre els joves parlen per si soles: el 80% de les barcelonines d’entre 14 i 30 anys no saben que l’avortament és una prestació gratuïta i universal inclosa en la sanitat pública, un 34,4% ha usat en alguna ocasió la pastilla de l’endemà i un 11,6% no usa cap mètode anticonceptiu.

Les causes que reflecteixen aquestes dades, però, cal buscar-les més enllà. Diferents expertes consultades per CRÍTIC afirmen que moltes de les relacions que tenen els joves encara mantenen un fort component androcèntric: l’home és el centre del plaer i el coit l’objectiu final. Aprofundim en les relacions afectivosexuals dels joves amb la sexòloga Carme Sánchez, la formadora Irantzu Varela, la psicòloga Violeta García i la directora de cine porno Erika Lust.

El mite de l’amor romàntic

La sexòloga Carme Sánchez és codirectora de l’Institut de Sexologia de Barcelona (InSexBCN), fa anys que treballa amb joves a centres de secundària i assegura que sovint es troba amb relacions “encara desiguals” en les quals el paradigma dominant és el de “l’amor romàntic”. Un paradigma que, segons diu, “reforça en les joves actituds i conductes de sacrifici, abnegació i entrega excessiva en pro de l’èxit de la seva relació amorosa”.

Irantzu Varela: “Les pràctiques sexuals giren entorn de la satisfacció masculina. El desig femení desapareix”

Sánchez afegeix en aquest sentit que els models de relacions afectivosexuals actuals perpetuen el sistema patriarcal. “Consideren el coit com a conducta sexual predominant”, diu i recorda que, segons aquests models “el noi sempre porta la iniciativa i la noia compleix les fantasies del noi, els desitjos d’elles passen a un segon terme”.

En la mateixa línia, Irantzu Varela, periodista i formadora en tallers sobre igualtat a l’espai Faktoria Lila, explica que “la gent jove, com els adults, segueixen relacionant sexe amb penetració del penis en la vagina, per tant, les pràctiques sexuals giren entorn del desig i la satisfacció masculina”. La resta són “preliminars, coses rares, extres o simplement no existeixen”, diu i per tant, “el desig femení desapareix”. Varela assenyala que els nois són “subjectes” i les noies “objectes”, i assenyala que creure en la igualtat sexual seria com creure que el sexe transforma les relacions: “com ens considerarem iguals al llit, si no ho som a la resta d’esferes de la nostra vida?”, conclou.

La vulneració del consens, palanca de desigualtats

Que les dones siguin objectivades, sobretot en el si de les relacions sexuals, aplana el camí perquè els joves amb qui estableixin aquestes relacions no tinguin en compte ni la voluntat d’aquestes dones ni el seu consentiment. La sexòloga Carme Sánchez considera que tot i que el consentiment és, suposadament, “l’acord deliberat, conscient i lliure de la voluntat respecte a un acte extern, propi o estrany”, apunta que “en algunes situacions” el consentiment no és fruit d’una veritable llibertat d’elecció. La formadora Irantzu Varela comparteix aquesta idea quan diu que “tot el que no sigui desig compartit o pràctiques negociades, és un abús” però va més enllà: “això no és sexe, sinó violència”.

Violeta Garcia: “Quan una dona diu que no o quan no té l’oportunitat de dir res, estem parlant d’abús”

Quan una dona ha dit que no o quan no ha tingut l’oportunitat de dir res, estem parlant d’un abús i, per tant, de violència masclista”, sentencia Violeta Garcia, psicòloga de l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS), i recorda que una violència sexual és un abans i un després a la vida de la persona que la pateix. “Una noia em feia l’altre dia una preciosa comparació, entre ella i un arbre, parlava d’una ferida a l’escorça, una ferida de la qual no es podia veure la profunditat, però que gairebé havia arribat al nucli més intern del tronc”, explica i assegura que “una agressió sexual és una ferida que la societat no ajuda a curar, i que es pot infectar molt fàcilment”, a través de la culpa, les minimitzacions, les justificacions cap als agressors, amb un sistema legal victimitzant.

Contaminació mediàtica vs. educació

El sistema en general, i els mitjans de comunicació en particular, són sovint responsables directes sobre les relacions desiguals. La sexòloga Carme Sánchez remarca la necessitat de qüestionar, “constantment”, els models de relacions de parella “imposats a les novel·les, series, publicitat i pel·lícules”.

Erika Lust és directora de cinema pornogràfic feminista i assegura que només cal fer un exercici de “sentit crític” per comprovar que “el 99% de la pornografia online representa la dona com una eina que els homes utilitzen per tenir plaer“. Lust és mare de dues filles que formen part “de la primera generació que no ha de buscar d’amagades la col·lecció Playboy del seu pare per veure pornografia, i per tant, eventualment”, diu, tindran contacte amb la pornografia. “El trist és que els nostres infants no reben educació sexual apropiada a l’escola i creixen a través de la pornografia online” opina. “En el millor dels casos el que aprenen és poc realista, i en el pitjor dels casos és violentament racista, sexista i homòfoba”, assegura.

Erika Lust: “El trist és que els nostres infants no reben educació sexual apropiada a l’escola”

Per revertir aquesta tendència, Lust juntament amb el seu company, ha engegat un projecte que ofereix eines a famílies i professorat, per parlar amb els infants sobre sexe i pornografia. “Volem que els nostres fills tinguin pensament crític, i la nostra fita és motivar els pares, mares i educadors a entendre que parlar només de sexe no és suficient, parlar de pornografia és fonamental”, sentencia. En aquest sentit, la sexòloga Sánchez creu que una educació afectivosexual reglada als centres educatius de primària i secundària és “urgent”. Cal que aquesta educació sigui “científica i amb uns valors democràtics que agafen com a referència els drets humans”, diu Sánchez.

La psicòloga Violeta Garcia també aposta per fomentar l’educació per combatre la violència sexual i destaca la necessitat que la violència masclista es tracti com un problema estructural.  “Necessitem que aquest tema sigui pres seriosament, i es faci una aposta no només per l’educació sinó també per la prevenció, la formació, el canvi de mentalitat”, conclou.

Escrit per Saioa Baleztena / @SaioB per ElCritic.cat

Fuente original: http://www.elcritic.cat/feminismes/aixi-son-encara-moltes-de-les-relacions-sexuals-dels-joves

Amb el suport de     patrocini-ajuntament-barcelona

Premi Jove de Còmic Sant Martí per a la prevenció i la erradicació de la violència masclista

El Premi Jove de Còmic Sant Martí per a la prevenció de la violència masclista, ha estat organitzat pel Districte de Sant Martí, la Regidoria de Feminismes i LGTBI i Biblioteques de Barcelona, en col·laboració amb el Consell de les Dones del Districte, l’Associació Trama Serveis Culturals, l’Escola Joso Centre de còmic i arts audiovisuals, i Norma Editorial.

Aquest Premi, té com a finalitat sensibilitzar adolescents i joves sobre el fenomen de la violència masclista i implicar-los en la lluita per l’eradicació de les discriminacions de gènere i en la creació de nous imaginaris igualitaris i no sexistes a través del llenguatge del còmic, en el marc de la cultura de la pau i de la no violència.

Els treballs es podran entrar per registre municipal fins al dia 3 de novembre.

 

Web: http://premijovecomicsantmarti.cat/

Consulteu les bases.

Les dones i el jovent, els col·lectius més reticents a deixar de fumar

  • Més de 70.000 persones deixen el tabac a l’any, però encara fumen gairebé un milió i mig de catalans/es

Les dones i el jovent són els col·lectius més reticents a deixar de fumar. Així ho demostren un any més les xifres que proporciona l’Agència de Salut Pública de Catalunya, coincidint amb la campanya de la Setmana sense Fum. Les dades també corroboren que el consum de tabac ha anat a la baixa en la població en general. Si el 1990 el 33,7% fumava, ara només ho fa el 22,7%. A Catalunya encara fumen 1,4 milions de persones.

Tanmateix, mentre els homes, tot i que fumen més, ho han deixat de fer gradualment des que es va aprovar la coneguda Llei antitabac el 2005 i han passat del 34,5% al 29%, “el percentatge de dones que deixen el tabac no disminueix al mateix ritme”, segons la subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas. “Els motius que al·leguen aquestes dones per fumar són diferents que els dels homes. La dona no deixa el tabac per la dependència psicològica en situacions que li generen estrès o per no augmentar de pes”, ha argumentat Cabezas.

En total, a Catalunya, es calcula que cada any deixen de fumar unes 70.000 persones. La majoria reconeixen que ho van fer sense cap mena d’ajut, tot i que a Catalunya és de les poques comunitats autònomes de l’Estat que finança el tractament farmacològic per deixar de fumar. El 2016 es van distribuir de forma gratuïta 315 tractaments. En total, 59.812 catalans van deixar el 2016 el tabac a través dels equips d’atenció primària i unes 7.400 ho van fer en altres centre de la xarxa d’hospitals.

Un 30,% dels joves d’entre 14 a 18 anys ha fumat el darrer mes

Pel que fa als joves, preocupa a Salut que, tot i que el consum diari en estudiants d’entre 14 a 18 anys s’ha reduït a la meitat entre el 2004 i el 2014, el consum habitual en el darrer mes es manté en els mateixos percentatges des de fa anys, en un 30%. A més, gairebé un 50% dels estudiants enquestats assegura haver fumat algun cop a la vida, una xifra que, val a dir, ha anat progressivament a la baixa des del 1994, quan el percentatge arribava al 67%.

Per revertir les xifres, l’any passat l’Agència de Salut Pública va destinar molts esforços a conscienciar sobre l’impacte que té sobre la salut fumar tabac de cargolar. L’organisme va detectar que molts joves preferien fumar aquesta mena de tabac que les cigarretes corrents. “El tabac de cargolar no té filtre i és igual de tòxic que les cigarretes. Les dades constaten que les xifres de consum de tabac de cargolar s’han estabilitzat enguany”, ha explicat Cabezas.

El tabac provoca unes 9.000 morts a l’any

A Catalunya, tal com ha resumit el director de l’Agència Catalana de Salut Pública, Joan Guix, el tabac va provocar 9.125 morts el 2014. Aquesta xifra només ha baixat un 5% si es compara amb la del 2006. D’aquestes, 6.921 són homes i 2.204 són dones. Mentre que, en els darrers anys, la xifra en homes ha anat a la baixa, la de les dones ha augmentat un 30% respecte l’any 2006.

L’impacte de les cigarretes, ha explicat Guix, no afecta només a la salut, sinó que té conseqüències mediambientals. Es llencen a l’any vuit milions de cigarretes i el seu reciclatge i neteja provoca una despesa d’uns 231 milions. Una sola cigarreta és capaç de contaminar 30 litres d’aigua. A això cal afegir també els incendis que són provocats pel tabac. Per això, des de la campanya s’advoca per un increment del preu que també avalen el 70% dels enquestats aprofitant la Setmana sense Fum. Així mateix, també demanen a la ciutadania que realitzi més esport per substituir l’addicció al tabac.

Font original: www.social.cat