Noticias y novedades del proyecto

El projecte “En Plenes Facultats” de FSC, preparat per començar un nou curs universitari amb grans reptes

Un any més, tornem a començar al mes d’octubre amb la promoció i realització de les formacions que el projecte “A Plena Facultats” (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) té programades per al primer semestre universitari de el curs 2020/2021.

En aquesta situació sobrevinguda per la pandèmia, al mateix temps que estranya i difícil, creiem que és important mantenir el nostre treball de prevenció i reducció de riscos en el consum de drogues i la promoció de sexualitats saludables en població universitària, des d’una posició d’acompanyament, escolta i adaptació a les noves circumstàncies en què ens trobem.

Per a això, el projecte “En Plenes Facultats” ha adaptat les seves formacions a les diferents demandes rebudes per part de les universitats en què és present, de manera que, en aquest nou curs, les formacions s’oferiran en 3 formats diferents: 100% línia, semipresencial i 100% presencial, amb les mesures preventives necessàries que la situació requereix i sempre que sigui possible.

El projecte "En Plenes Facultats" de FSC, preparat per començar un nou curs universitari amb grans reptes

 

Indistintament de el format en què es realitzin les formacions, la metodologia i estructura d’intervenció de el projecte seguirà sent la mateixa, amb les degudes adaptacions que es requereixin en tot moment. A més, seguirem mantenint les col·laboracions amb altres programes preventius i administracions com en anys anteriors, amb la finalitat d’enriquir els coneixements de l’alumnat participant i millorar la connexió amb els territoris.

En aquests moments, tenim un total de 8 intervencions formatives programades entre els mesos d’octubre a desembre a les universitats i campus que assenyalem a continuació:

  1. Universitat Jaume I de Castelló.
  2. Campus Mundet de la Universitat de Barcelona , amb la col·laboració de el Projecte Rumba al teu són (gestionat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya), així com de el Projecte Chem-Safe (Energy Control-ABD) i de el Projecte Malva (gestionat i dirigit per Fundació Salut i Comunitat).
  3. Campus Igualada (Grau en Infermeria) de la Universitat de Lleida.
  4. Campus Cappont i Transfronterer de la Universitat de Lleida , conjuntament amb el Programa Nits Q Lleida (gestionat per l’Ajuntament de Lleida), amb la col·laboració de l’Associació Antisida i l’Aula de Teatre de Lleida.
  5. Universitat de Girona , conjuntament amb la Taula de la Salut, formada per diverses entitats i programes del territori.
  6. Universitat de Vic-UCC , amb la col·laboració de el Projecte Malva.
  7. UManresa- UVic-UCC.
  8. Nova incorporació de la Universitat de Cartagena, a la Regió de Múrcia .

A el mateix temps, el EPF també participarà en:

  • El Webinario “Desliando el nus: Cannabis-Tabac” (Projecte ÉVICT Universitat sobre evidència cànnabis – tabac, impulsat pel Comitè Nacional per a la Prevenció de l’Tabaquisme).
  • Formacions de Joves Agents Promotors de Salut (JAPS) en municipis de la Comunitat Valenciana.
  • Com assessoria en l’elaboració de cartells preventius en municipis de la Comunitat Valenciana.
  • I a la Comissió de Joves de la Xarxa d’Atenció a les Addiccions (UNAD).

A més, continuarem amb el nostre treball en la “Xarxa EPF de voluntariat”, integrada per estudiants universitaris que s’han format en l’EPF com a agents de salut, i que en aquest nou curs oferirà diferents novetats de les que us anirem informant.

I per descomptat, seguirem treballant per ampliar la col·laboració i intercanvi d’experiències a nivell internacional, mantenint les col·laboracions amb el moviment Doneu suport No castigui (Mèxic), l’Organització Youth Rise (entitat dedicada a la mobilització de joves, amb l’objectiu de promoure la salut i els drets humans) i el REAPYC Project ( Regional European Alcohol Policy Youth Conference ; ajornada fins al 2021 a causa de la pandèmia) de l’organització International Youth Health Organization (YHO).

Per al segon semestre del curs, ja en 2021, tenim preparades altres 7 propostes formatives, amb activitats en universitats de la Comunitat de Madrid, València i Catalunya. Sens dubte, aquest curs 2020/2021 suposarà nous reptes per al projecte i per a tots els i les professionals que desenvolupen la seva tasca en el mateix.

Notícia publicada el 19 d’octubre 2020 per Fundació Salut i Comunitat

Font: Fundació Salut i Comunitat

Comunicat del Consell Interuniversitari de Catalunya en relació a l’adopció transitòria de noves mesures als campus universitaris per contenir l’índex de contagi per COVID19

En el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya, el Govern i les 12 universitats catalanes han acordat avui, a petició de Salut Pública, reduir l’activitat presencial als campus universitaris per contribuir a contenir l’índex de contagi per COVID19 a Catalunya mitjançant la rebaixa de la mobilitat de la comunitat universitària. Aquesta mesura s’ha acordat durant les reunions que s’han mantingut entre els diferents departaments del Govern implicats –Empresa i Coneixement, Salut i Interior– i els equips de les universitats.

Concretament, la reducció de l’activitat docent presencial durant un període de 15 dies se centrarà en les classes teòriques i, per tant, no afectarà ni a les pràctiques ni a l’activitat de recerca. Aquesta mesura es farà efectiva en els pròxims dies i,en conseqüència, demà dilluns es manté l’activitat universitària tal i com estava prevista. El Consell Interuniversitari de Catalunya ha acordat consensuar un criteri comú davant la petició de Salut Pública de reduir l’activitat presencial, tot respectant l’autonomia universitària. D’altra banda, els rectors i rectores de les universitats catalanes s’han posat a disposició de les autoritats sanitàries per a l’adopció, si s’escau en el futur, de noves mesures de contenció de la pandèmia.

En el decurs de les reunions, s’ha coincidit a l’hora de destacar i agrair el compromís de la comunitat universitària amb el seguiment i el compliment de les mesures de seguretat adoptades. En aquest sentit, es reitera que les universitats són segures i que l’objectiu de reduir temporalment la docència presencial és aconseguir la disminució de l’activitat induïda, com és el cas de la mobilitat de les persones.

Notícia publicada pel Consell Interuniversitari de Catalunya el 12 d’octubre 2020 govern.cat

Font original: Govern.cat

Nova edició online del curs 2020-21 “SALUT, DROGUES I SEXUALITAT SALUDABLE”, Universitat de Manresa

Ets estudiant de la Universitat de Manresa-UVic-UCC i tens interès per temes de drogues i sexualitats?

Vols ser agent de salut i participar en una acció preventiva al teu campus de la Universitat de Manresa-UVic-UCC?

Vine a formar-te amb nosaltres en la promoció de la sexualitat saludable, perspectiva de gènere i reducció de riscos en el consum d’alcohol i altres drogues.

Tindràs la possibilitat de implementar una acció preventiva sobre drogues, sexualidad i perspective de gènere al teu campus universitari, via online.

Si fas aquest curs obtindràs el reconeixement d’1 ECTS i un certificat d’Agent Salut EPF.

A mès, una vegada fet el curs, tindràs l’opció de formar part del nostre voluntariat d’agents de salut EPF en la Xarxa EPF.

Calendari

20 i 27 d’octubre

3, 10, 17 i 24 de novembre

1, 15 i 22 de desembre

Horari: de 14:00 a 16:00 h

Lloc: Campus Virtual UManresa

Formarció Gratuïta

Per a qualsevol dubte, podeu escriure a: universitatsaludable@umanresa.cat

** Inscripcions obertes fins el 16 d’octubre **

Per mès informació i inscripcions, fes clic aquí

 

 

Nova edició online del curs 2020-21 “SALUT, DROGUES I SEXUALITAT SALUDABLE”, Universitat de Lleida

Es busca estudiantat universitari amb ganes de participar en un projecte de reducció de riscos en espais universitaris i d’oci nocturn.

T’agradaria rebre informació gratüita sobre l’ús de les drogues i les sexualitats saludables? Reserva la teva plaça!

El curs té una durada de 25 hores i el reconeixement de 1 crèdits de lliure elecció. És obligatori l’entrega d’u diari reflexiu com a treball final per poder reconèixer el crèdit

Les classes comencen el dia Dijous 15 d’octubre de 15 a 17 hores al Campus Virtual de la UdLl.

Per inscriure’t i reservar la teva plaça contacta’ns al correu electrònic prevencioadiccions@paeria.cat o al número 973700631

Si vols més informació, no dubtis a escriure’ns a epf@fsyc.org

PROGRAMA

Part teòrica – Format online

Dijous de 15 a 17h.

Educació Social, Treball Social i Infermeria

Presentació (EPF+Ajunt.) 2 hores 15 octubre
Drogues (Ajunt) 2 hores 22 octubre
Drogues (EPF) 2 hores 29 octubre
Sexualitat (Antisida) 2 hores 5 novembre
Sexualitat (EPF) 2 hores 12 novembre
Marq. Social (EPF i Nits Q) 2 hores 19 novembre
Treball activitat pràctica 2 hores 26 novembre
Pràctiques a la Universitat EPF
Realització acció preventiva. Presentació campanyes 4 hores 3 desembre
Pràctiques oci nocturn amb Nits Q Lleida
Realització de 2 sortides 5 hores Dates a concretar
Activitats d’avaluació
Sessió avaluació 1 hora 10 desembre
Realització diari reflexiu obligatòria per al reconeixement del crèdit

 

 

Aquest curs s’imparteix conjuntament amb el Programa Nits Q Lleida (Ajuntament de Lleida) i l’Associació Antisida de Lleida.

antisida_lleida

Nits Q lleida

Nova edició online del curs EPF 2020-21 “SALUT, DROGUES I SEXUALITAT SALUDABLE” al Campus Mundet de la Universitat de Barcelona

Ets estudiant del Campus Mundet de la Universitat de Barcelona i t’agradaria formar-te per ser Agent de Salut en temes de drogues, sexualitat i gènere?

Tens ganes de liderar campanyes de promoció de la salut en la teva Facultat?

Vine a formar-te amb nosaltres en la promoció de la sexualitat saludable, perspectiva de gènere i reducció de riscos en el consum d’alcohol i drogues. A més, podràs realitzar pràctiques amb el col·lectiu Rumba a Tu Son o implementar una acció preventiva online sobre drogues, sexualitat i gènere.

Si fas aquest curs obtindràs el reconeixement d’1 ECTS i un certificat d’Agent Salut EPF.

Calendari

21 i 28 d’octubre

4, 11, 18 i 25 de novembre

2, 9, 16 i 18 de desembre

Lloc

via plataforma Zoom

Horari

de 15:00 a 17:00 h

Preu

Gratuït

Inscripcions 

Emplena aquest formulari per a reservar la teva plaça. Places limitades!

Programa

 1r semestre via Zoom (online)

21 octubre 2020 –       Presentació curs + Prevenció i drogues 1
28 octubre 2020 –       Prevenció i drogues 2
4 novembre 20120 –       Sexualitats Saludables
11 novembre 2020 –       Chem-Safe (Energy Control).
18 novembre 2020 –       Mites sobre la igualtat entre homes i dones (Projecte MALVA).
Opció 1 : Pràctiques en l’entorn Universitari o Xarxes Socials (EPF)
25 novembre 2020 –       Màrqueting Social i habilitats comunicatives
2 desembre 2020 –       Ideació i creació activitat preventiva
9 desembre 2020 –       Creació activitat preventiva
16 desembre 2020 –       Desenvolupament activitat preventiva (3 hores en torns d’1.30min)
Opció 2 : Pràctiques amb Rumba a tu son (2 sortides o accions en línia– dates a concretar)
25 novembre 2020

2 desembre

–       Sessió formativa  1h 30min

–       Sessió formativa  1h 30min

FALTEN DATES –       Opció 1: Intervenció/prospecció espais oci nocturn (Botellón)

–       Opció 2: Campanya xarxes socials Rumba

18 desembre 2020 –       Avaluació conjunta de les activitats i del curs (Aula 1104)
Realització

diari reflexiu

–       Treball a casa + avaluació

Durant el confinament, la prevenció a les universitats catalanes no s’atura

Foto decorativa

La prevenció confinada potencia les fórmules digitals i continua present a la comunitat universitària.

L’impacte de la crisi sanitària derivada de la Covid-19 i el confinament també ha afectat als programes de prevenció sobre drogues que es duen a terme a les Universitats Catalanes. Els campus s’han buidat i l’alumnat ha seguit el seus estudis i relacions a través de formats digitals. Això ha generat noves dinàmiques i noves quotidianitats a les quals els programes han sabut adaptar-s’hi amb èxit i en un temps rècord.

Actualment, a Catalunya, diferents Universitats participen, de la mà d’entitats especialitzades, en programes de prevenció sobre drogues i promoció de la salut mitjançant la metodologia de parells. Aquests programes ofereixen cursos reconeguts amb crèdits a aquell alumnat que desitgi formar-se com a agent de salut i que, posteriorment, serà qui assessorarà a companys i companyes del campus en temes relacionats amb el consum de drogues, sexualitat, usos de pantalles i riscos, etc

La majoria d’aquestes accions ja tenen una forta presencia a les xarxes socials, usant-les per difondre i potenciar la participació entre el públic al que s’adrecen. No obstant, algunes actuacions tenen, volgudament, un fort component presencial, com els cursos de formació o els estands itinerants que circulen pels diferents campus.

Per tal d’analitzar i valorar com ha sigut aquesta situació es va dur a terme una trobada del “Grup de Treball sobre prevenció i addicions” que coordina la Sub-direcció General de Drogodependències i en el que participen diferents professionals vinculats a la universitat, la prevenció, la salut i la comunitat educativa. Aquesta trobada és una de les formes de treball col·laboratiu que vol impulsar la nova plataforma EFECTE UNI que pròximament es presentarà i que té per objectiu acompanyar a les universitats en la implementació d’estratègies de prevenció i addiccions.

trobada_grup_universitats_400px

En aquesta sessió es va visualitzar la feina silenciosa que s’ha dut a terme en aquest àmbit per tal d’afavorir que els missatges de prevenció, promoció de la salut continuessin arribant a aquest col·lectiu, en un moment especialment complicat en termes de salut emocional.

Des de laclara.info, una web educativa sobre drogues i usos de pantalles adreçada a joves, es destaca el repte que ha suposat acostar els continguts i recomanacions sobre salut i consums de drogues al llenguatge i codi d’un públic més juvenil.  També ressalta que la situació ha accelerat la introducció de continguts relacionats amb la prevenció i gestió de riscos amb les “pantalles”.

laclara_400px

D’altra banda, tots els programes basats en la metodologia de parells (el Programa En Plenes Facultats de la Fundació Salut i Comunitat, el Programa de Salut de la Fundació Autònoma Solidària i els Agents de Salut al Tecnocampus de la Fundació Àmbit prevenció) expliquen que durant el confinament han virtualitzat la seva activitat. Això ha permès algunes avantatges  com ampliar la cobertura de les seves accions mitjançant una forta presència a les xarxes socials i assolint un augment tant de visites a les seves webs com d’inscripcions als cursos on-line.

Així doncs, encara que la presencialitat sigui desitjable, especialment per les campanyes de sensibilització, el pla formatiu i les línies d’incidència curricular, adquireix una nova dimensió el format on-line, possibilitant arribar a més persones. Cal tenir en compte que desenvolupar aquestes activitats virtualment suposa un esforç que va més enllà de fer algunes adaptacions, ja que s’han de repensar estructura, contingut, dinamització, etc.

Finalment, el programa El teu punt de l’Associació Promoció i Desenvolupament Social, que desenvolupa un concurs de curtmetratges sobre prevenció de drogues i addicions comportamentals, destaca també la continuïtat de les intervencions en format digital.

En resum, podem dir que la situació derivada de la pandèmia i el confinament ha suposat haver-se d’adaptar a noves metodologies que han permès continuar amb els continguts de prevenció que s’adrecen, des de fa anys, a les universitats catalanes; inclús, algunes accions han ampliat les seves cobertures.

No obstant, es constata que la intervenció on-line no pot esdevenir una rèplica de la presencial, doncs hi ha aspectes que no podrà suplir. Cal enfocar-la des d’un marc de treball propi. La situació viscuda i l’adaptació dels programes ha portat dificultats, però també ha permès explorar línies de treball i oportunitats que, ben segur, repercutiran positivament en el desenvolupament dels programes en el proper curs, el qual ja es preveu que es desenvoluparà de forma híbrida.

Article publicat el 17 de juliol 2020 per Gencat
Font original: Gencat


El nostre projecte En Plenes Facultats va participar en el programa Vox UJI Ràdio (107.8 FM)

“A propòsit de la Salut” és un programa quinzenal coordinat per UJI Hàbitat Saludable en el qual s’aborden diferents temes relacionats amb la salut. El mes de març passat, En Plenes Facultats va participar en aquest programa en Vox UJI Ràdio (107.8 FM) on es va explicar quin tipus d’accions desenvolupem dins dels campus universitaris, més concretament dins de la Universitat Jaume I de Castelló.

Amb Mar Bisquert, col·laboradora del programa, vàrem parlar sobre les funcions de la nostra Fundació i sobretot el que envolta el món de les addiccions des dels riscos que s’assumeixen en consumir fins a la prevenció d’aquestes.

Explicarem en profunditat les nostres accions formatives en la Universitat i també la nostra participació en esdeveniments festius com les paelles universitàries 2020 amb l’objectiu de reduir riscos associats al consum abusiu d’alcohol i altres substàncies.

Gràcies a UJI Hàbitat Saludable per comptar amb nosaltres!

Feix clic en la següent imatge i escolta l’entrevista al complet:

Sara Arjona, del EPF i Mar Bisquert, entrevistadora de Vox UJI Ràdio

Cànnabis: alternativa o negoci?

Més enllà del clàssic porro, sabem que el cànnabis, el que coneixem com a marihuana, té propietats terapèutiques amb menys efectes adversos que molts medicaments. Però, per a què serveix realment? Com pot utilitzar-se? És realment una alternativa per a totes?

Il·lustració de Senyora Milton

Verónica té ansietat i insomni. Després d’un llarg període de temps de tractaments farmacològics ineficaços o perjudicials per a la seva situació, va decidir pal·liar els símptomes de les seves malalties fent ús del cànnabis. Verónica, així com altres persones que pateixen patologies com la fibromiàlgia, l’endometriosi o la malaltia de Chron, que impliquen grans dolors físics crònics, portava temps anhelant trobar una alternativa als medicaments convencionals. Els efectes adversos d’aquests li generaven quasi més malestars que els que tenia. Alguns com la morfina, utilitzats per a suavitzar dolors insuportables, són addictius i danyen altres òrgans com l’estómac.

Verónica consumeix la planta Cànnabis Sativa L directament, la fuma. Moltes altres persones consumeixen un sol tipus de cannabinoide, com el CBD, a través de productes com a olis o pomades als quals se’ls ha afegit aquest component i que ja es venen fins i tot per Amazon.

Comencem pel principi. De quina planta estem parlant? De quines propietats i usos? Cànnabis Sativa L és el nom oficial de la planta del cànnabis. El que es coneix comunament com a marihuana. També se l’anomena com a “cànem”. D’aquesta planta surten desenes de derivats diferents (CBD, CBG, THC, CBC, CBL…). L’especialista en cànnabis del laboratori AnandaLab Analytics Lab, Patricio Rodríguez de Sòria, explica què és, sota el seu punt de vista, el que tenen la planta i el cos humà que, quan s’ajunten, es complementen positivament: “La planta té unes substàncies que es diuen fitocannabinoides. De les 350.000 varietats de plantes que hi ha en el planeta, que funcionen aproximadament amb uns 2.000 tipus de substàncies diferents cadascuna, solament la planta Cànnabis Sativa L té unes substàncies per a les quals resulta que el cos humà té uns receptors específics”. Per què ocorre això? No és que “estiguem dissenyats/des per a gaudir dels plaers de l’embadaliment que produeixen aquests fitocannabinoides, sinó que existeixen dins del nostre organisme uns neurotransmissors que, casualment, tenen la mateixa estructura química”, compte l’expert. Aquestes substàncies que tenim en el cos es diuen endocannabinoides i, juntament amb els receptors, formen el sistema endocannabinoide. El que fa la planta quan la consumim, segons compte Rodríguez, és “suplantar aquest sistema que naturalment tenim”.

El nostre sistema nerviós funciona amb dos tipus d’ordres: d’activació i d’inhibició. Ho exemplifica l’especialista: “Quan el nostre cervell diu ‘doblega el braç’, hi ha una ordre de doblegar el braç (activació) i una altra de ‘ja està el braç doblegat, no continuïs fent força’ (inhibició)”. Els endocannabinoides són els principals neurotransmissors inhibidors del nostre cos. El cànnabis el que fa és “exactament el mateix que fa el nostre sistema endocannabinoide i afecta únicament a les cèl·lules que tenen receptors específics per a aquests productes. No com la resta de les substàncies estupefaents que afecten i pertorben tots els processos metabòlics allà on vagi”, remarca.

Segons la Fundació CANNA, dedicada a la recerca sobre el cànnabis, en els últims anys ha crescut l’interès per la recerca d’aquest compost “degut al descobriment de propietats antiinflamatòries, antioxidants, ansiolítics i efectes neuroprotectors”, la qual cosa ho fa “molt atractiu per al tractament de condicions produïdes per inflamació i estrès oxidatiu”. S’utilitza per a l’epilèpsia, per a malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, el Parkinson o l’esclerosi múltiple, per a l’ansietat, l’autisme, per a malalties inflamatòries cròniques com la malaltia de Chron, per a l’acompanyament de la quimioteràpia. Així ho reflecteix l’equip de recerca de la Fundació CANNA. Així i tot, Rodríguez de Sòria adverteix que, encara que té “uns certs efectes terapèutics, no és cap miracle”, perquè cal tenir en compte que “cada ésser humà té una disposició i una concentració específica d’aquests receptors, és a dir, a cada persona el consum de fitocannabinoides li senti de manera diferent”, i que no es pot perdre de vista que “això és una ajuda per a pal·liar uns certs símptomes, no més”. No cura.

I, serveix de la mateixa manera tant si s’utilitzen cannabinoides concrets com si es consumeix la planta sencera? Segons explica Patricio Rodríguez, “el doctor Manuel Guzmán Pastor, de la Universitat Complutense de Madrid, segurament el científic espanyol més expert sobre el tema, va establir fa temps que l’efecte més terapèutic es dóna amb el total dels cannabinoides, la qual cosa ell va denominar el full spectrum. La combinació i modulació de tots ells és el que produeix el major efecte terapèutic”. El que succeeix és que aquest full spectrum conté THC, un d’aquests desenes de derivats de la planta Cànnabis Sativa L que, per ser “el responsable potser dels efectes més psicodèlics”, és a dir, el cannabinoide que fa que el consum de la planta tingui efectes psicoactius -que col·loqui-, “és una substància prohibida per la Convenció de Ginebra, per les lleis espanyoles i per les polítiques de drogues”, diu. “Si el THC fos legal, entenc que no hi hauria discussió i que seria oli amb tots els cannabinoides el que es proposaria com a teràpia”, afegeix Rodríguez. D’acord, i, com es passa de la planta a aquest oli o aquesta pomada? Els components s’extreuen de la planta i es converteixen en compostos químics a través d’un procés de sintetització, “o el que es denomina tècnicament, un principi actiu per a la indústria farmacèutica (API)”, expliquen des de la Fundació CANNA. A partir d’aquí, es pot utilitzar com a element en diferents composicions.

El negoci del CBD

Algunes empreses han vist en aquesta necessitat de trobar alternatives més naturals per a alleujar les malalties quotidianes i els símptomes d’algunes malalties, desateses institucionalment i que són un nínxol de mercat, per la qual cosa cada vegada més persones se sumen al carro de la comercialització de productes cannàbics. Sobretot de productes amb CBD. Empreses com The Beemine Lab, Yuyocalm o Sativida, per exemple, dissenyen, creen i venen olis ingeribles, tòpics i cremes amb CBD, encara que en la legislació espanyola troben algunes traves. Christina Schwertschlag, encarregada de la recerca i el disseny de productes de The Beemine Lab, comenta que no poden posar explícitament, ni suggerir, en les seves etiquetes que el producte pot ser ingerit. Han de vendre-ho com a cosmètic. Patricio Rodríguez comenta que la falta de regulació provoca que s’estiguin venent en internet multitud de productes amb poques garanties: “Ningú et garanteix que aquest oli sigui, efectivament, del 5, del 10 o del 20 per cent de CBD. Cal encreuar els dits i pensar que, en el pitjor dels casos, el producte és innocu”. Fins que no es reguli, explica, la fiabilitat dels productes és dubtosa.

El CBD s’està comercialitzant a la Unió Europea (UE) des de fa temps, es pot trobar fins i tot en Amazon. Només quan algun organisme encarregat del consum d’algun país de la UE descobreix un perill per a la salut (per exemple, “el 18 d’abril de 2019 Espanya va realitzar una notificació de productes com a galetes i xocolates procedents dels Països Baixos per contenir derivats de cànnabis no autoritzats, arran d’una inspecció de la Policia Local i de la Unitat d’Estupefaents de la Comissaria de la Policia Nacional”, segons recorda la Fundació CANNA), procedeix a retirar el producte, obre una recerca sobre el mateix i implica la resta de països membres perquè facin el propi en els seus territoris. Se que tracta d’una “depuració selectiva a partir d’un sistema basat en la denúncia o delació”, compte la Fundació CANNA. Miguel Torres és advocat i professor de Dret Internacional en la Universitat de Barcelona. Explica que molta gent té una idea equivocada sobre la legalitat del cànem del qual s’extreu el CBD: “Es partia de la base que el cànem amb menys de 0,2 per cent de THC és sempre legal. No és correcte. El cànem amb menys de 0,2 per cent de THC només es pot conrear sense permís si es destina a usos industrials, que només són la producció de fibra i de llavors. Les flors del cànem, encara que tinguin menys de 0,2 per cent de THC, es consideren sempre estupefaents” i tant el cultiu com l’extracció a Espanya estan subjectes a l’autorització de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).

Actualment, segons la Fundació CANNA, la AEMPS ha concedit autorització a cinc empreses a Espanya per al cultiu de cànnabis amb finalitats de recerca, i una sola autorització per a la producció de derivats d’extraccions de cànnabis. “Com el cànnabis medicinal no està regulat -exposen-, el cultiu de cànnabis o la producció de derivats per a la seva comercialització sol es permet en cas d’exportació a una empresa degudament autoritzada al seu país d’origen”. L’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN) publicava al març de 2019 una nota informativa que especificava que “l’empresa que desitgi comercialitzar aquestes parts de la planta Cànnabis sativa L (flors, fulles i tiges), extractes i cannabinoides, en l’àmbit alimentari, haurà de presentar una sol·licitud a la Comissió Europea conforme al que s’estableix en el reglament sobre els nous aliments”. En qualsevol cas, només les vitamines i minerals poden reconèixer-se com a complements alimentaris, no les plantes, de manera que no resulta legalment possible registrar a Espanya un complement alimentós fet a base de cànem. Però existeix una escletxa de possibilitat, un buit legal, que és a la qual s’acullen empreses que comercialitzen productes amb CBD a Espanya: “En cas que el producte estigui elaborat i hagi estat posat legalment en el mercat d’un país de la Unió Europea, en virtut del principi de reconeixement mutu, les autoritats espanyoles no poden oposar-se a la comercialització d’un suplement alimentós elaborat amb cànem a la UE”, expliquen des de la Fundació CANNA. En The Beemine Lab, a partir d’aquí, el que fan és comprar el CBD ja extret i sintetitzat a Suïssa, elaborar els seus productes amb una empresa cosmètica i vendre-ho aquí, en l’Estat espanyol.

Christina Schwertschlag, que és natural de Boston (els Estats Units), sempre té l’ull posat en com el seu país d’origen està, des de fa uns anys, obrint la porta a la permissivitat sobre els cannabinoides. Recorda que “és curiós perquè van ser els primers a prohibir-ho. Fa uns 120 anys tu compraves una tònica de Cànnabis Sativa L en la teva farmàcia”. “El cànnabis sempre s’ha usat -diu-, però va arribar algú i va dir que no, que les drogues són dolentes i que a partir de llavors l’herba anava a ser igual que l’heroïna”. I l’estigma ha inundat tot el que envolta al cànnabis. Però la planta és molt rica. Schwertschlag troba a faltar, també com a consumidora, més estudi clínic i més informació, perquè es pugui “ser un consumidor conscient del que es pren, responsable i amb capacitat d’elecció”. “Espero que es legalitzin de manera medicinal tots els cannabinoides, no sols el CBD, i que les persones puguin tenir la llibertat de decidir si per al dolor que li provoca el tractament del càncer prefereix fumar-se un peta i que no li criminalitzin per això”, sentència.

Per a unes poques

La revista Forbes explicava en 2017 que les dones són “més propenses que els homes a usar CBD” i que tendeixen a abandonar la “medicina tradicional” després de provar-ho. També resumia que les raons més comunes per les quals les persones usen CBD, segons una enquesta, van anar “per a tractar l’insomni, la depressió, l’ansietat i el dolor en les articulacions”, segons el doctor Perry Solomon, de HelloMD, una comunitat online que reuneix personal mèdic i pacients relacionats amb cànnabis. “El 42 per cent dels usuaris de CBD van dir que havien deixat d’usar medicaments tradicionals com els analgèsics Tylenol o medicaments receptats com Vicodin i havien canviat a usar cànnabis en el seu lloc. El 80 per cent va dir que va trobar que els productes eren ‘molt o extremadament eficaços’”. El diari El País, com Forbes, també va voler parlar en 2019 sobre el negoci del CBD. A l’agost de 2019 s’esperava que, per a finals d’aquest any, “el mercat europeu del CBD tingués un valor de 376 milions, un augment del 30,82 per cent” respecte a l’exercici anterior. Sembla que hi ha buit. Així ho explica Christina Schwertschlag en clau d’humor.

Sembla que, malgrat l’estigma i de la falta d’informes precisos, els cannabinoides en general, i el CBD en particular, tal com el reflecteixen persones que els consumeixen, són útils i podrien constituir-se com tota una alternativa a molts medicaments per al dolor produïts i comercialitzats per grans farmacèutiques. Algunes dones ho consideren un aliat, ja que han trobat en el cànnabis un alleujament als seus dolors menstruals, a l’ansietat o als dolors derivats de malalties que els afecten majoritàriament, com la fibromiàlgia. Però sorgeix una trava més, una qüestió insalvable: l’accessibilitat. Qui pot ser una consumidora conscient amb capacitat de triar com tractar les seves malalties quan un pot de 10 mil·lilitres de CBD costa entre 89 i 197 euros? L’especialista en cànnabis Patricio Rodríguez comenta que “es podrien vendre a menys de cinc euros”, fins i tot, però la falta de regulació, opina Rodríguez, provoca que les empreses puguin establir els preus que considerin. Llavors, com podria ser una alternativa consumir cannabinoides si la majoria social no pot permetre-li-ho? Té sentit que un moviment que sorgeix per a oferir alternatives i millorar la qualitat de vida al marge dels límits del sistema col·loqui a la salut i el bon viure, de nou, en un lloc de privilegi? Al marge del negoci que ha emergit darrere de les propietats terapèutiques del cànem, hi ha associacions i col·lectius presents en els barris que promouen una producció i consum més autònom dels cannabinoides. En Growbarato.net, per exemple, posen a la disposició del públic guies sobre com conrear varietats de la planta amb alt contingut en CBD i molt baix o nul en THC, aquelles que, com diuen, “tothom pugui consumir, sense risc de sofrir cap mena d’efecte psicoactiu”. També es poden trobar en el seu blog receptes per a que, a partir del cultiu de la planta, elaborar olis cannàbics casolans. “Jo recomano en totes les meves xerrades que, abans de recórrer a aquests productes, recorris a les flors de Cànnabis Sativa. És un producte natural, porta el full spectrum, i hi ha un munt de varietats en les quals els nivells de THC són molt baixos o pràcticament nuls i els nivells de CBD són acceptables. És molt millor consumir flors naturals que concentrats o extractes que, insisteixo, fins que no hi hagi regulació, la garantia és zero”, conclou Patricio Rodríguez.

Article escrit per Andrea Liba el 15 d’abril de 2020 per a Pikara Magazine

Font original: Pikara Magazine

ANTICONCEPCIÓ HORMONAL, UN ALIAT QUE MOLTES DONES QÜESTIONEN

L’ús d’anticonceptius hormonals (popularment coneguts com ‘la píndola’) és, moltes vegades, l’única manera segura que tenen les dones per a evitar embarassos no desitjats. Per a altres, és el remei que els presenten a consulta per tractar trastorns relacionats amb la regla o malalties com l’endometriosi. Moltes d’aquestes dones es qüestionen el seu ús i no estan alineades amb les qui fan campanya contra la píndola des de posicions reaccionàries i antiavortistes, que persegueixen el control de la natalitat i evitar que siguin les dones les qui decideixin. Ho fan des de la preocupació per una cultura que les situa en una posició de doble risc: el risc a l’embaràs i el risc de la medicalització dels seus cossos.

Els anticonceptius hormonals van ser clau en la ruptura entre sexe i maternitat als anys seixanta als països de l’Europa occidental i Amèrica, i encara són per a moltes dones la forma segura per a evitar l’embaràs. Al voltant de 151 milions de dones al món prenen la píndola i més de 800 milions utilitzen algun mètode anticonceptiu modern. En llocs com l’Estat francès o Alemanya, el més utilitzat és l’anticonceptiu oral; en altres com l’Estat espanyol o Grècia és el segon, ja que el preferit és el condó masculí. Segons un estudi de la Societat Espanyola de Contracepció (SEC) moltes joves d’entre 16 a 25 anys prefereixen aquest últim perquè preveu malalties de transmissió sexual alhora que l’embaràs.

En el context actual de crisi per la COVID-19, es preveu un augment dels embarassos no desitjats com a conseqüència de les mesures de confinament de la població que molts estats han adoptat. Segons l’Organització de Nacions Unides, les xifres podrien oscil·lar entre 325.000 i 15 milions d’embarassos no planejats, depenent del grau d’interrupcions dels serveis de salut. Aquesta situació es deurà a la dificultat de les dones per a accedir a l’ús de mètodes anticonceptius o a l’avortament durant el confinament. Tenint en compte que està previst que a la crisi sanitària li esdevingui una crisi econòmica, la decisió sobre la utilització de mètodes anticonceptius serà, segons les expertes, un dels problemes que hauran d’enfrontar les dones si disminueixen els seus ingressos.

Segons l’ONU, es preveuen, entre 325.000 i 15 milions d’embarassos no planejats arreu del món, a causa de la dificultat de les dones per a accedir a l’ús de mètodes anticonceptius o a l’avortament durant el confinament.


“Em van receptar la píndola per primera vegada a 12 anys” relata Carla Castells, una dona que, com moltes altres, ha pres un anticonceptiu hormonal combinat al llarg de la seva vida en un primer moment per regular la regla i després per altres motius. “D’adulta, amb parella estable, vaig intentar prendre’n per comoditat, però vaig haver de deixar-los perquè em donaven moltíssima migranya”, detalla. Al cap de pocs mesos, li van treure un quist del pit i els metges li van recomanar no tornar a prendre’n. Després del part de la seva filla, li van diagnosticar endometriosi i li’n van tornar a prescriure. “Vaig intentar-ho perquè estava realment malament, però vaig durar una setmana. Vaig estar des del primer dia amb migranyes i taquicàrdia, així que al final les vaig deixar”, diu. Com Carla Castells, són moltes les dones que es plantegen l’ús aquests fàrmacs.

Condicionades per un model sexual coitcentrista

Moltes dones senten que han d’adaptar-se al model sexual predominant i coneixen altres dones que prenen anticonceptius “perquè a la seva parella no li venia de gust usar el condó”, tal com explica Castells. Segons l’últim estudi realitzat per la SEC la primera relació sexual amb penetració resulta més satisfactòria entre els homes (55,1%), que entre les dones (30%). Encara que la dona pot gaudir de relacions coitals per decisió pròpia, segueix condicionada per un model sexual dominant essencialment coitcentrista i centrat en el desig masculí.

La invenció de la píndola va ser clau en la revolució sexual dels anys 60-70 a Europa i Amèrica. Va permetre a les dones tenir relacions sexuals amb penetració sense por a l’embaràs, es va reduir la mortalitat per causa d’avortaments i la majoria ho va viure com un alliberament total. Malgrat això, la píndola ha generat controvèrsia en espais feministes des del principi. Sovint, la seva sortida al mercat s’anunciava en to de celebració paternalista. Algunes marques llançaven eslògans com “fàcil: per a tu d’explicar i per a ella d’utilitzar”. L’invent alliberava la dona, que podia planificar la seva maternitat i incorporar-se a estudis superiors i al món laboral; però continuava permetent a l’home mantenir-se en una posició despreocupada. En una cultura en la qual prevalia –i preval- la visió masculina del plaer, algunes denunciaven que el canvi podia assentar tendències preexistents. Aviat, amb la segona onada, el debat sobre l’anticoncepció va esdevenir en un debat sobre la sexualitat de les dones i el seu dret al plaer. Moviments com el self-help criticaven que la institució mèdica estava contribuint a conformar els rols de gènere i que la planificació familiar i el control sobre la fecunditat es convertissin en matèria exclusiva del sistema mèdic. Però aquests plantejaments moltes vegades xoquen amb la realitat més immediata.

L’invent de la píndola alliberava la dona, que podia planificar la seva maternitat i incorporar-se a estudis superiors i al món laboral; però continuava permetent a l’home mantenir-se en una posició despreocupada

Sílvia Aldavert, coordinadora de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius —antiga Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears— sosté que allò principal és garantir el poder de decisió de la dona. “Utilitzar un mètode d’anticoncepció ha de formar part d’aquest poder de decisió”, afirma. “Les dones poden preferir utilitzar-los o preferir un tipus de mètode enfront d’un altre, potser més còmode per elles per al seu tipus de vida si això millora el seu benestar i la seva qualitat de vida”. Aldavert explica que la falta d’informació és una de les barreres per les quals les dones no prenen mètodes anticonceptius i, en conseqüència, pateixen embarassos no desitjats. “Hi ha molts tipus de mètodes, bastants de no hormonals. Donem la informació a les dones”, planteja. Hi ha mètodes com el DIU —n’hi ha d’hormonals i de no hormonals — que són molt eficaços, però que moltes dones no coneixen o utilitzen. “També existeixen molts mites entorn dels anticonceptius que cal desmuntar, com que l’anticonceptiu d’emergència provoca infertilitat”, afegeix.

Aldavert assenyala també que quan es parla d’anticoncepció s’ha de tenir en compte que no totes les dones estan en la mateixa situació i que “no totes podem negociar. Pot ser el cas de dones que viuen situacions de violència sexual, que conviuen amb els seus agressors o que es prostitueixen. Almenys, tinguem la capacitat de poder decidir si els prenem o no”, afirma. En les situacions de violència sexual que qualsevol dona pot patir, l’ús d’anticonceptius de manera unilateral és, moltes vegades, l’única forma segura que té de prevenir embarassos.

Tenint en compte que la majoria de les dones que han estat violades o agredides sexualment ha estat per part d’un conegut (parella, amic…) —el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) de l’Estat espanyol situava la xifra en 59% en 2015 —, la situació de confinament augmenta el risc de viure aquestes situacions. A més, la disminució d’ingressos tornarà a dificultar, segons les expertes, la decisió de les dones sobre l’ús dels anticonceptius. La renda és un dels factors que incideixen en els embarassos no desitjats: segons dades del Centre Jove D’atenció a les Sexualitats, basades en un informe de salut sexual de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, una adolescent de Nou Barris té quatre vegades més risc de quedar-se embarassada que una de Sarrià-Sant Gervasi.

Anticonceptius hormonals combinats i efectes secundaris

En forma de comprimit, pegat o anell, els anticonceptius hormonals combinats —també n’hi ha els que contenen una sola hormona— estan compostos per dues hormones sintètiques que imiten els estrògens i la progesterona. Bàsicament, el que fan és interrompre l’ovulació frenant l’alliberament d’òvuls o espessint el moc cervical. Els anticonceptius orals de la dècada dels seixanta, anomenats de primera generació, contenien altes dosis d’estrògens. Es van relacionar amb esdeveniments d’embòlia pulmonar i trombosi pel que, amb el temps, es van desenvolupar els de segona generació amb menor concentració artrogènica.

A partir dels anys 90 els laboratoris van provar amb noves progestines (progesterones sintètiques) per a disminuir els efectes negatius sobre el sistema vascular o l’acne, i així van néixer les píndoles de tercera i quarta generació. Aquestes últimes han estat àmpliament qüestionades perquè s’han relacionat amb un augment de risc de tromboembolisme, segons va publicar el British Medical Journal. Les dones que fumen tenen més risc i, sovint, a aquelles que tenen antecedents de malaltia cardiovascular, se’ls prescriuen alternatives a aquests fàrmacs que no contenen estrògens.

Els anticonceptius hormonals de quarta generació han estat àmpliament qüestionats perquè s’han relacionat amb un augment de risc de tromboembolisme, segons va publicar el ‘British Medical Journal’

El debat sobre la seguretat dels anticonceptius hormonals ha estat present des de la seva invenció. En els últims anys s’ha avivat, sobretot, a causa de casos polèmics de morts de noies joves que els prenien —moltes d’elles per motius diferents a evitar l’embaràs. Va ser el cas de la mort de quatre joves a França que es va relacionar amb l’ús del Diane 35 i el de 23 joves al Canadà relacionats amb les pastilles Yaz i Yasmin. Una periodista francesa, Sabrina Debrusquat, va publicar un llibre anomenat J’Arrête la pilule (Jo deixo la píndola), per l’elaboració del qual va enquestar a més de 3.000 dones, moltes de les quals havien deixat de prendre la píndola pels seus efectes secundaris la disminució de la libido, les migranyes o l’augment de pes.

“Vaig començar a notar-me cada vegada més inflada, passo del fred a la calor en segons i també em noto canvis d’estat anímic”, comenta Marta Gumà, una noia a la qual li han receptat la píndola per tenir un ovari poliquístic. Malgrat això, diu que no li han tret el dolor del tot: “ara amb un ibuprofèn 600 se’m calma moltíssim, però em sento enganyada” es queixa. “El que realment em molesta és que no t’adverteixin d’aquestes coses en consulta. A mi només em van dir que em traurien el dolor i que potser em sortirien alguns granets”, afegeix.

Una salut masculinitzada

Els anticonceptius hormonals es prescriuen sovint per a tractar l’acne, trastorns relacionats amb la regla o per a malalties com l’endometriosi mancant remeis més específics. A pesar que hi ha evidències que els canvis d’estrògens i la progesterona afecten al cervell i interactuen amb els neurotransmissors com la serotonina o la dopamina, encara no es coneix molt sobre la síndrome premenstrual o el trastorn disfòric premenstrual. ResearchGate va descobrir que hi havia cinc vegades més estudis sobre la disfunció erèctil que sobre la síndrome premenstrual i l’estudi d’un anticonceptiu per a homes es va parar en sec pels efectes secundaris que podia implicar, similars als que produeixen els seus anàlegs femenins. Diversos estudis també assenyalen que existeix la tendència de prendre menys seriosament la simptomatologia de les dones. Com a conseqüència, sorgeix l’infradiagnòstic i la falta de remeis o alternatives més concretes per a tractar problemes que les afecten de manera exclusiva.

“Donar un anticonceptiu és relativament fàcil. Entendre que una dona necessita un mètode anticonceptiu i que ella pot triar el que millor li vagi i entendre tota la seva sexualitat… això és el nostre treball”, diu la ginecòloga María Ferrero. Insisteix en el fet que existeixen també alternatives no hormonals i que “no podem englobar a totes les dones dins del mateix punt, perquè cadascuna té les seves pròpies necessitats”. Però sobretot, considera que “hi ha un risc major al qual s’enfronten les dones, que és l’embaràs no desitjat”.

Notícia redactada per Ane Gálvez el 9 de juny 2020 per a Directa.cat

Font original: Directa.cat

XXI Setmana Sense Fum: del 25 al 31 de maig d’enguany.

La XXI Setmana Sense Fum que té lloc del 25 al 31 de maig d’enguany és una iniciativa de la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitària (semFYC) i CAMFiC a Catalunya, que durant els últims anys ha organitzat el Programa Atenció Primària Sense Fum a Catalunya (AIFICC, CAMFiC i ASPCAT).

Amb l’objectiu d’involucrar diversos àmbits en una iniciativa comuna i unificar un mateix missatge, en els últims anys, estem implicats en l’organització tots els que ja estàvem d’una manera o una altra relacionats amb aquesta campanya: la Xarxa d’Atenció Primària Sense Fum, la Xarxa Catalana d’Hospitals sense Fum, la Xarxa Catalana d’Universitats Saludables; els Col•legis de Catalunya de metges, d’infermeria, de farmacèutics, de pedagogs i de psicologia; les Societats científiques de Catalunya, de medicina familiar i comunitària, d’infermeria familiar i comunitària, de Llevadores i de Salut Laboral; la Societat catalana d’atenció i tractament del consum del tabac; la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i les Diputacions; l’Agència de Salut Pública de Catalunya i els serveis territorials; l’Agència de Salut Pública de Barcelona; l’Associació Espanyola Contra el Càncer, la Federació d’Entitats contra el Càncer de Catalunya i l’organització no governamental “no más colillas en el suelo”.

L’objectiu de la Setmana Sense Fum és sensibilitzar la població de la importància que té per a la salut el fet de no iniciar-se, abandonar el consum de tabac i poder gaudir d’un ambient lliure de fum i de residus del tabac.

Aquest any, 2020, volem dirigir el lema a la població jove, a la prevenció de l’inici del tabac, especialment amb les altres formes de fumar (cigarretes electròniques, catximba/xixa, cigarretes fetes a mà, etc).

Desconnecta’t de la cigarreta, endolla’t a la vida.

Per escollir el lema d’aquest any 2020, hem organitzat un concurs obert a tots els estudiants de la facultat de comunicació de 3r i 4t, de les Universitats de Catalunya. Els membres de l’organització de la Setmana Sense Fum vam seleccionar en primer lloc 10 lemes finalistes i posteriorment, d’aquets, es va seleccionar el lema guanyador de Gerard Clos Cano: Desconnecta’t de la cigarreta, endolla’t a la vida.

Amb la intenció d’aconseguir la major difusió la Setmana Sense Fum, s’editen pòsters específics, propostes d’activitats, etc. Tots aquests materials i més informació es podran descarregar al web de la Setmana Sense Fum 2020 per tal de fer la màxima difusió a través de les xarxes socials.

Poster Setmana Sense Fum 2020

La Enquesta

Us encoratgem que feu difusió en el vostre àmbit de l’Enquesta que trobareu en aquest mateix web.

Amb aquesta enquesta pretenem conèixer el consum i l‘opinió de la població general en temes d’actualitat sobre tabaquisme. Amb la informació recollida es realitzarà un informe que es farà públic, com en altres anys, en una nota de premsa abans de començar la Setmana Sense Fum.

En el cas de professionals sanitaris, igual que en els anys anteriors, us demanem la vostra col·laboració per recollir el màxim nombre d’enquestes facilitant l’enllaç per tal que entrin i emplenin l’enquesta o bé imprimint-la en paper i que l’emplenin mentre estan esperant a la sala d’espera per exemple, per passar-les vosaltres a l’ordinador posteriorment.

En finalitzar la Setmana Sense Fum, us demanarem que empleneu el formulari de recollida de les activitats que heu portat a terme, per poder analitzar l’impacte i fer-ne el seguiment.

Us agraïm la vostra col·laboració i us animem a participar i a donar la màxima difusió en el vostre àmbit al llarg de tot el mes de maig, especialment, durant la Setmana de referència (del 25 al 31 de maig 2020).

Notícia original de Setmana Sense Fum 2020