Noticias y novedades del proyecto

El EMCDDA llança l’Enquesta Europea sobre Drogues 2021 per a avaluar els patrons de consum de drogues en més de 30 països

Consumeixes drogues? Quantes? Amb quina freqüència? Aquestes són algunes de les preguntes que es plantegen en l’última Enquesta Europea sobre Drogues, llançada per l’Agència Europea sobre Drogues (EMCDDA).

L’enquesta està dirigida a persones majors de 18 anys que hagin consumit drogues amb l’objectiu de recol·lectar dades que permetin millorar la comprensió de les pautes de consum de drogues a Europa i ajudar a configurar les futures polítiques i intervencions (1) en l’àmbit de l’alcohol i altres drogues.

És voluntària i anònima, que compta amb un dels mètodes de seguiment més avançats de l’Agència i es durà a terme en 31 països i 28 idiomes (2). Com en anys anteriors, serà promoguda a nivell nacional pels punts focals de Reitox i els seus socis, així com a través d’anuncis específics en les xarxes socials.

La novetat de la ronda d’enguany és la participació dels socis de l’agència dels Balcans Occidentals i de la zona de la Política Europea de Veïnatge a través dels projectes Instrument d’Ajuda de Preadhesió (IPA7) i EU4Monitoring Drugs (EU4MD).

Les enquestes per Internet tenen l’avantatge d’arribar directament als consumidors de drogues. Són ràpides i barates de preparar, proporcionen ràpidament noves dades i poden ajudar a detectar noves tendències. Si s’utilitzen les mateixes preguntes, juntament amb un rigorós procés de traducció, aquestes enquestes també poden permetre comparacions entre països.

El nou qüestionari tindrà una durada de sis setmanes, està estructurat en mòduls sobre: dades sociodemogràfiques, pautes de consum de drogues, accés al tractament, accés als medicaments (quantitats que se solen comprar i preus que es paguen) i com ha afectat el COVID-19 a les pautes de consum de drogues. Els seus resultats contribuiran a la nova base de coneixements sobre les pràctiques de consum de drogues a Europa i sobre les quantitats de drogues consumides. Això ajudarà a millorar les estimacions de la grandària del mercat a nivell nacional i europeu i contribuirà al desenvolupament de polítiques de forma més àmplia.

Encara que les enquestes web no són representatives de la població en general, quan es realitzen amb cura i es combinen amb els mètodes tradicionals de recollida de dades, poden ajudar a traçar una imatge més detallada, realista i oportuna del consum i els mercats de drogues a Europa. Com a tal, són un ingredient clau en la capacitat de resposta del OEDT a un problema de drogues en constant evolució.

 

L’enquesta es realitza en els següents països:

UE: AustriaBulgariaCyprusCzechiaEstoniaFinlandGermanyGreeceHungaryIrelandItalyLatviaLithuania, Luxembourg, PolandPortugalRomaniaSlovakiaSloveniaSpainSweden
EU4MD: GeorgiaLebanonUkraine
IPA7: AlbaniaKosovo*, MontenegroNorth MacedoniaSerbia
Uns altres: Switzerland

Feix clic aquí per a respondre l’enquesta en castellà

(1) L’enquesta es va posar a prova entre 2016 i 2018 en 16 països i 15 idiomes, amb 80 000 participants. L’objectiu era provar una eina d’enquesta web que pogués recopilar informació de manera ràpida i econòmica sobre temes que actualment no estan coberts per la recopilació de dades rutinària. Cinc Estats membres de la UE més Suïssa van realitzar la primera enquesta en 2016, mentre que altres 10 Estats membres van participar en la segona enquesta en 2017/18. L’edició de 2021 és la tercera ronda d’enquestes periòdiques i segueix a una versió especial relacionada amb la COVID-19 en 2020, en la qual van participar uns 11 000 persones.

(2) Llenguatge en 2021: Alemany, albanès, àrab, bosnià, búlgar, txec, eslovac, eslovè, espanyol, estonià, finlandès, francès, anglès, georgià, grec, hongarès, italià, letó, lituà, macedoni, montenegrí, polonès, portuguès, romanès, rus, serbi i suec.

Notícia publicada el 18 de març 2021 per European Monitoring Centri for Drugs and Drug Addiction (EMCDDA)

Font original: EMCDDA

Què passa quan barrejas antidepressius amb drogues recreatives?

Consumir drogues recreatives quan estàs prenent antidepressius pot causar-te depressió, ansietat i espasmes musculars.

Poc menys d’una de cada sis persones adultes a Anglaterra pren antidepressius, mentre que una de cada deu admet consumir drogues il·legals. Aquest crossover representa alguns possibles problemes: quan es combinen, els antidepressius i les drogues recreatives tenen els seus propis efectes secundaris i riscos.

Però a pesar que existeixen vincles estrets entre l’ús de drogues, la dependència i la depressió, existeix poca informació sobre el que li succeeix al teu cos quan barrejas aquestes drogues. Així que parlem amb alguns experts per a comprendre millor.

CÀNNABIS

L’impacte de barrejar cànnabis i antidepressius pot dependre dels diferents tipus de totes dues drogues, diu James Giordano, professor de neurologia i bioquímica en el Centre Mèdic de la Universitat de Georgetown a Washington DC. «Si el cànnabis té un valor de THC lleugerament més alt, experimentaràs més excitació, eufòria i, en alguns casos, ansietat», diu.

Tom, de 25 anys, va prendre antidepressius des dels 16 fins als 22 i solia fumar marihuana diàriament. «Quan fumava amb antidepressius, a vegades em posava molt ansiós», diu. «Si fumo ara, quan no els estic prenent, no em dóna ansietat».

Qualsevol baixada de cànnabis també pot prolongar-se si estàs en antidepressius, diu Giordano: “A mesura que el cànnabis comença a desaparèixer, les persones poden experimentar una mica d’agitació, insensibilitat o sentir-se emocionalment esgotades. L’efecte que tenen els antidepressius és que estenen aquesta baixada una mica més».

La principal preocupació de Giordano és barrejar productes de cànnabis amb alt contingut de THC amb una mena d’antidepressius anomenats inhibidors de la monoamino oxidasa (IMAO): “Amb els productes de cànnabis amb alt contingut de THC, és possible que comencis a veure alguns efectes cardiovasculars. Això es deu al fet que els IMAO poden augmentar la disponibilitat de norepinefrina en el nostre sistema, la qual cosa pot provocar respostes cardiovasculars alterades, com a canvis en la pressió arterial, la freqüència cardíaca i el ritme».

MDMA

La MDMA és coneguda per la seva sensació eufòrica, però quan Daura, de 22 anys, va començar a prendre-la mentre prenia inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS), gairebé no sentia res. “Mirava al meu voltant i sentia que tots l’estaven passant millor que jo”, diu. «Jo estava al 10 per cent i els altres al 100 per cent».

Aquesta reacció, o la falta d’ella, és comuna en persones que prenen una dosi estable d’antidepressius, diu Adam Winstock, especialista en medicina d’addiccions i fundador de l’Enquesta Global de Drogues. “Les persones que prenen antidepressius i que porten temps prenent-los presentaran respostes emocionals afeblides en consumir MDMA. La MDMA provoca un major alliberament de serotonina, la qual cosa proporciona aquesta sensació d’eufòria. Però els ISRS regulen els nivells de serotonina, evitant que no sols disminueixin, sinó que també augmentin.

En prendre més MDMA per a tractar d’aconseguir aquest nivell, Winstock diu que els qui prenen ISRS no sols corren el mateix risc de sofrir els mateixos efectes adversos de la MDMA que els altres, sinó que també corren el risc de sofrir la síndrome serotoninérgico. Aquí és on el teu sistema s’inunda de serotonina. Els símptomes inclouen irritabilitat, rigidesa i espasmes musculars, confusió i nàusees, i si no es tracten, poden arribar a ser fatals.

Winstock diu, per tant, que «el consell per a les persones que prenen dosis estables d’antidepressius ha de ser: no prenguin MDMA».

COCAÏNA

Consumir cocaïna, un altre estimulant, mentre prens antidepressius també et posa en risc que el teu cos s’inundi de serotonina. Winstock adverteix que la cocaïna pot soscavar greument els efectes dels antidepressius.

«Sempre penso que els antidepressius són com posar un tap en l’aigüera, perquè estàs tractant d’omplir el teu cervell amb bons químics», diu. «I el que fa la cocaïna és llevar el tap». Si bé encara pots sentir aquesta eufòria a curt termini, la baixada serà «terrible».

Això és el que li va passar a Ben, de 21 anys, que va consumir cocaïna durant una part «particularment baixa» del confinament. «Record que em va donar més ansietat en la baixada», diu. «Però crec que en part va ser perquè em preocupava que, en combinar la coca amb [l’antidepressiu] fluoxetina i alcohol, l’anés a cagar horrible».

ALCOHOL

Quan a Emily, de 22 anys, li van receptar antidepressius per primera vegada als 16, va continuar el seu ritual de borratxeres els caps de setmana. Amb el temps, es va adonar que no era bo per a ella. «L’alcohol em provocava pensaments suïcides», diu. «Tots els meus intents de suïcidi van ser generalment després d’haver estat bevent, o mentre encara estava borratxa».

També és probable que moltes persones que sofreixen de depressió beguin, però «l’alcohol farà que molts antidepressius no actuïn», diu Winstock. Això es deu al fet que l’alcohol altera la capacitat de l’antidepressiu per a canviar el teu desequilibri químic i pot exacerbar el teu estat d’ànim. Per tant, si ja estàs deprimit o ansiós, podries sentir-te pitjor.

La reacció als diferents tipus d’antidepressius dependrà de la droga i la dosi. I, per descomptat, tothom té respostes físiques úniques a les drogues i en barrejar-les.

«Tractem a moltes persones que tenen ‘patologies duals’, quan tenen un problema de salut mental i de drogues», diu Nuno Albuquerque, líder en l’UK Addiction Treatment (UKAT). «La forma en què una persona reacciona a les drogues sempre difereix depenent de la seva situació física i psicològica en el moment del seu ús».

Si estàs prenent antidepressius i desitges obtenir el millor resultat possible, Winstock recomana prendre el teu medicament tots els dies i evitar coses que puguin reduir la seva eficàcia, com les drogues recreatives. “La gent mai hauria de deixar de prendre els seus antidepressius de manera sobtada per a consumir drogues recreatives”, diu.

Notícia publicada el 9 de febrer 2021 per Kate Smith per a VICE UK i traduït per Daniela Silva per a VICE ES

Font original en castellà: VICE ES

Font original en anglès: VICE UK

2021: adaptar-nos a la inversa sumant aprenentatges en el Projecte «En Plenes Facultats» de FSC

Comencem el relat mirant cap endarrere… Situem-nos en el mes de març del passat any 2020: Qui ens anava a dir el que anava a ocórrer i venia ja de camí? En aquest moment sobrevingut de pandèmia, el Projecte “En Plenes Facultats” (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), tenia previst incorporar la formació en línia a les seves intervencions presencials. Això sí, d’una manera escalonada i paral·lela. No obstant això, es va convertir, d’una forma accelerada, en la clau per a donar resposta a tot l’alumnat que, en aquest moment, i en els posteriors, va realitzar les seves formacions com a agents de salut entre iguals amb el projecte.

Sens dubte, en aquest instant, parlar d’adaptació al mitjà” es va convertir en “adaptació al mitjà digital”. Les pantalles es van convertir en les nostres companyes diàries, en la nostra eina principal, en la nostra finestra, i també, en l’única via de connexió i connectivitat amb tots els i les estudiants que van continuar confiant en el projecte EPF per a ampliar els seus coneixements i habilitats en prevenció, reducció de riscos i promoció de la salut, en matèria de drogues i sexualitats, i a qui volem expressar el nostre sincer agraïment.

Situem-nos ara en el mes de desembre del passat any 2020: el balanç anual de resultats, com ja comentàvem en una notícia prèvia, va ser positiu, i conseqüència de l’esforç i treball de totes les persones que conformem i van formar part del programa en alguna fase del seu desenvolupament… En aquest moment, el projecte ja estava gairebé adaptat íntegrament, preparat i a l’expectativa i espera dels canvis que tard o d’hora sabíem que arribarien en el 2021. Tancàvem l’any de manera ambivalent, amb incertesa i cansament acumulat, i alhora, amb la tranquil·litat que atorga un treball ben fet i les ganes de seguir cap endavant.

Març de 2021, situem-nos en l’actualitat: fa un any de l’inici dels canvis i ara sí, el projecte compta amb una nova plataforma formativa i amb les eines necessàries per a gestionar les seves formacions en línia, amb l’agenda programada per a impartir 8 intervencions formatives en universitats de l’estat espanyol, entre els mesos de febrer a juny.

Això sí, amb la novetat de la realització d’una intervenció formativa interuniversitària, amb el projecte de realitzar un nou material audiovisual, amb noves col·laboracions estatals que s’han anat sumant i amb xarxes europees i internacionals de les quals formarem part al llarg de 2021. També, amb la participació en la Comissió de Joves de la UNAD i… podríem seguir el llistat de novetats que tenim preparades per a aquest 2021 i de les quals ja us anirem informant al llarg del present any… si bé, en aquest punt, volem mirar cap endavant i tenir present que el que ara ens toca, tal com s’assenyala en el títol d’aquesta notícia, és “Adaptar-nos a la inversa”.

Ens toca tornar a connectar amb l’essència que fa 22 anys va conformar i va diferenciar al Projecte “En Plenes Facultats” com a pioner en la gestió de riscos i plaers en població universitària sota la metodologia “d’igual a igual” (peer to peer), toca tornar a la presencialitat, als Campus, als passadissos, a les aules, a la complicitat que sorgeix amb l’alumnat, a captar i acompanyar les necessitats dels grups, a la comunicació no verbal i sobretot, toca tornar a mirar als ulls i “llegir els senyals”.

Aquesta vegada, sí, d’una forma escalonada i previnguda, tornarem a ser presents de manera literal en les universitats, mantenint l’obertura d’un nou camp d’intervenció i valorant tot l’après durant aquest passat any com a persones, com a professionals, com a equip i com a projecte.

Volem finalitzar donant les gràcies a l’alumnat i voluntariat del projecte, per continuar formant-se com a Agents de Salut, independentment del format o canal de comunicació que utilitzem.

Notícia redactada per Silvia Gómez, Coordinadora del Projecte “En Plenes Facultats” de la Fundació Salut i Comunitat el 4 de març 2021.

Font original: FSYC

Nova plataforma EFECTE UNI sobre prevenció, drogues i entorns digitals en l’àmbit universitari

EFECTE UNI agrupa diferents professionals de l’entorn universitari que participen en espais de treball per promoure actuacions en prevenció, drogues i entorns digitals i difondre bones pràctiques.

logoDes d’avui ja es troba actiu un nou espai sobre Universitats al Canal Drogues, EFECTE UNI, on es podrà consultar tota la informació relativa a aquesta iniciativa així com les noves accions i propostes que es vagin desenvolupant.

Les Universitats esdevenen entorns socials on les persones que en formen part s’hi desenvolupen diàriament, i on interactuen factors ambientals, organitzatius i personals que afecten a la salut tant dels que hi treballen com els que hi estudien. Per aquest motiu, és clau incidir en l’àmbit universitari amb mesures que afavoreixin que aquest entorn sigui el més saludable per a tothom.

A Catalunya, fa 20 anys es van iniciar les primeres actuacions en prevenció sobre drogues adreçades a les universitats, en concret a l’alumnat. A través de programes com “En plenes facultats”, el “Programa de Salut de la Fas-UAB”, els “agents de salut al Tecnocampus  o el programa “El teu punt” es forma a joves universitaris en matèria de prevenció de drogues i sexualitat, perquè esdevinguin agents de salut entre els seus iguals, basant-se en la metodologia d’iguals (peer to peer).

Participen d’aquests programes la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Lleida, la Universitat de Girona, la Universitat de Vic, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Rovira i Virgili, el Tecnocampus, l’Escola d’Infermeria de la UB, la Universitat Ramon Llull, la Universitat Abat Oliva i la Fundació Universitària del Bages.

Des d’aquest inici, s’ha anat avançant en la incorporació d’aquesta línia de treball en altres àmbits i col·lectius de la comunitat universitària, com ara la incidència curricular, l’entorn laboral o l’oci universitari, que va permetre atorgar el Segell Q de festa! a la Festa Major de l’Autònoma i a la Tecnofarra del Tecnocampus de Mataró.

Aquest recorregut de treball amb entitats i Universitats ha donat lloc a la creació de la Plataforma EFECTE UNI sobre prevenció, drogues i entorns digitals.

Aquesta plataforma té per objectius:

  • oferir un marc comú de treball,
  • donar suport i oferir recomanacions a les universitats que vulguin impulsar accions en aquest àmbit
  • promoure espais d’intercanvi professional per establir sinèrgies entre tots els actors implicats en aquest entorn.

EFECTE UNI compta amb diferents grups de treball, dels quals en formen part professionals de l’entorn universitari (universitats i entitats) i es desenvolupa en sis eixos de treball: al campus, a l’oci universitari, als espais de coneixement professional, a l’entorn laboral, a la incidència curricular i a les xarxes socials i de comunicació.

Per adherir-se a la plataforma, o per més informació, podeu escriure a efecteuni@gencat.cat

I per fer-ne difusió, utilitzeu el hashtag: #efecteuni

Notícia publicada per Canal Drogues de la Gencat el 22 de febrer 2021
Font original: Canal Drogues

Nova edició del curs EPF 2021 “Salut, Drogues i Sexualitats Saludables” a la UB-Campus Mundet

Ets estudiant del Campus Mundet de la Universitat de Barcelona i t’agradaria formar-te per ser Agent de Salut en temes de drogues, sexualitata i gènere? Tens ganes de liderar campanyes de promoció de la salut en la teva Facultat?

Vine a formar-te amb nosaltres en la promoció de las sexualitats saludables, perspectiva de gènere i reducció de riscos en el consum d’alcohol i drogues on podràs triar entre 2 pràctiques: o dissenyar una campanya preventiva en línia dirigida a joves latinoamerican@s de la mà del col·lectiu Rumba A Tu Son, o dissenyar una campanya preventiva en línia amb nosaltres, del projecte En Plenes Facultats (EPF), dirigida als teus companys i companyes de facultat.

Si fas aquest curs obtindràs el reconeixement d’1 crèdit ECTS i un certificat d’Agent Salut EPF.

Calendari:

Dimecres, de 15-17h

3, 10, 17, 24 i 31 de març

7, 14, 21 i 28 d’abril

Modalitat: Via plataforma Zoom

Preu: gratuït

Inscripcions

Emplena aquest formulari per a reservar la teva plaça. Places limitades!

Programa

Nova edició del curs EPF 2021 “Salut, Drogues i Sexualitat Saludable” a la UdLl

Es busca estudiantat universitari amb ganes de participar en un projecte de reducció de riscos en espais universitaris i d’oci nocturn.

T’agradaria rebre informació gratüita sobre l’ús de les drogues i les sexualitats saludables? Reserva la teva plaça!

Aquest curs de 25 hores de durada és gratuït per a estudiants UdLl, amb l’opció de reconèixer-lo amb 1 crèdit ECTS.

Les classes comencen el dia dijous 4 de març, de 15 a 17 hores, fins al 6 de maig en modalitat presencial en línia, a través de la plataforma Zoom.

Per inscriure’t i reservar la teva plaça contacta’ns:

E-mail: prevencioadiccions@paeria.cat

o

Telèfon: 973700631

Si vols més informació, no dubtis a escriure’ns a epf@fsyc.org

PROGRAMA

 

 

Aquest curs s’imparteix conjuntament amb el Programa Nits Q Lleida (Ajuntament de Lleida) i l’Associació Antisida de Lleida

antisida_lleida

Nits Q lleida

Nova edició del curs EPF 2021 “Salut, Drogues i Sexualitat Saludable” a la UVic

Estudies en la Universitat de Vic i sents interès pels temes de drogues i de sexualitats? Vols ser Agent de Salut EPF i participar en una acció preventiva online? Llavors, aquest curs és per a tu.

T’oferim la formació «Salut, Sexualitat i Drogues» de 25 hores amb l’opció de reconèixer 1 crèdit RAC.

Comencem el dimarts 16 de febrer, de 13 a 14.30 hores, fins al 27 d’abril (dilluns i dimarts).

Reserva la teva plaça aquí!

És una formació gratuïta per a tot l’alumnat de la UVic i serà en format presencial en línia, a través de la plataforma Zoom.

Si tens algun dubte, escriu-nos a epf.uvic@fsyc.org

PROGRAMA

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nova edició del curs EPF 2021 “Salut, Drogues i Sexualitat Saludable” a la URV

Estudies en la Universitat Rovira i Virgili i sents interès pels temes de drogues i de sexualitats? T’agradaria formar-te per a ser Agent de Salut EPF i dissenyar una campanya preventiva en línia destinada a joves del teu campus universitari? Llavors aquest curs és per a tu!

T’oferim la formació «Salut, Drogas i Sexualitat Saludable» de 25 hores amb l’opció de reconèixer 1 crèdit AUR.

La formació comença el 15 de febrer, fins al 19 d’abril 2021, els dilluns, de 15 a 17 hores.

El període d’inscripció és del 28 de gener al 8 de febrer.

Reserva la teva plaça aquí

És una formació gratuïta per a tot l’alumnat de la URV i es realitzarà en format en línia a través de la plataforma Zoom.

Programa

 

 

drogues tarragona

Un estudi canadenc revela que el consum problemàtic d’alcohol i/o drogues dificultaria l’adherència a la PrEP

Els programes de PrEP haurien d’incloure de manera rutinària el garbellat d’aquestes substàncies amb la finalitat de millorar l’adherència i reduir el risc d’infecció pel VIH.

El consum problemàtic d’alcohol o substàncies podria dificultar l’adherència a la profilaxi preexposició enfront del VIH (PrEP) que es prescriu, principalment, a homes gais, bisexuals i altres homes que tenen sexe amb homes (GBHSH). Per aquest motiu, s’hauria d’incloure el garbellat del consum d’alcohol i/o substàncies tant en les visites inicials com en les de seguiment amb l’objectiu de detectar qualsevol problema, reduir els danys associats al consum i millorar l’adherència a aquesta profilaxi. Aquestes són les principals conclusions d’un estudi canadenc els resultats del qual s’han publicat en la revista BMC Public Health.

És ben sabut que mantenir una bona adherència a la PrEP és un aspecte fonamental per a garantir l’èxit d’aquesta intervenció preventiva biomèdica. En aquest sentit, diversos estudis han revelat que la no adherència a la PrEP podria estar sent subestimada i que problemes mentals com la depressió, així com el consum d’alcohol i/o substàncies, podrien afectar la capacitat de les persones per a mantenir una bona adherència a la pastilla preventiva.

Amb l’objectiu de llançar una mica de llum sobre aquesta qüestió, un equip d’investigadors a Toronto (el Canadà) va realitzar un estudi en el qual es van analitzar diferents problemes que podrien afectar la capacitat d’adherència a la PrEP, com la depressió i el consum d’alcohol i/o substàncies.

En l’estudi es va inscriure a 141 participants adults procedents de dues clíniques, en la seva gran majoria homes GBHSH amb una edat entorn dels trenta-vuit anys. Entre els principals grups ètnic-racials es van incloure persones de raça blanca, xinesos, sudasiàtics i mestissos. Tots els participants havien estat prenent la PrEP diària enfront del VIH durant, almenys, tres mesos i en molts casos fins a 16 mesos. L’estudi es va implementar en forma d’entrevista, que es va realitzar una sola vegada a tots participants mitjançant uns qüestionaris amb l’objectiu de detectar problemes de salut mental i d’ús de substàncies.

Els investigadors van utilitzar qüestionaris prèviament validats, com la prova d’identificació de trastorns per consum d’alcohol (AUDIT, en les seves sigles en anglès) (vegeu La Notícia del Dia 26-02-20). Les respostes dels participants en la mateixa es van classificar en les següents categories: risc baix, moderat (perjudicial) o alt (molt nociu). Així mateix, els investigadors van utilitzar la prova modificada de garbellat sobre consum d’alcohol, tabac i substàncies de l’Institut Nacional sobre Abús de Drogues (NIDA M-ASSIST, en les seves sigles en anglès) per a classificar les substàncies emprades.

Es va mesurar el consum i el grau d’afectació de cada substància en els participants mitjançant una puntuació. Les puntuacions que es van classificar com de risc moderat i alt justificarien la intervenció.

Al voltant del 20% dels homes van revelar que havien omès una o més dosi de PrEP en els últims quatre dies.

Els investigadors van trobar que el consum problemàtic d’alcohol i/o cocaïna va ser el següent: El 26% dels participants va consumir alcohol en nivells considerats com molt nocius (risc alt). El 13% va tenir un consum de cocaïna que es va classificar com de risc moderat/alt. El 6% dels participants van consumir alcohol en uns nivells perjudicials (risc moderat). Al voltant del 20% dels participants van presentar símptomes compatibles amb depressió.

Quan els investigadors van avaluar l’impacte de l’ús de substàncies sobre l’adherència a la PrEP, van trobar que els homes amb un consum perjudicial d’alcohol tenien una probabilitat més de sis vegades major de no mantenir una adherència a la PrEP que els usuaris que tenien un consum lleu. Les persones amb un consum de cocaïna que es va classificar com de risc moderat/alt tenien una probabilitat més de tres vegades major de no adherir-se a la PrEP. A més, els investigadors van assenyalar que la no adherència a la PrEP era significativament més pronunciada entre aquells que tenien al mateix temps un consum problemàtic d’alcohol i cocaïna.

A grans trets, es va determinar que el consum elevat d’alcohol, el consum moderat o alt de cocaïna i la depressió eren relativament freqüents en l’estudi. No obstant això, encara que l’ús problemàtic d’alcohol i/o cocaïna sí que es va associar amb problemes d’adherència a la PrEP, aquest no va ser el cas de la depressió, possiblement perquè moltes persones amb aquest problema de salut mental estaven rebent tractament per a abordar-lo el que probablement els ajudava a prendre la PrEP de manera adequada.

L’estudi va presentar limitacions, ja que idealment podria haver estat més gran i haver supervisat als participants al llarg del temps i podria haver utilitzat mitjos objectius per a avaluar l’adherència i el consum d’alcohol i/o substàncies. No obstant això, aquests canvis en el disseny l’haurien fet molt més costós, complex i lent. Cal tenir en compte, no obstant això, que les troballes d’aquest estudi podrien no ser aplicables a altres poblacions o altres ciutats.

Els investigadors conclouen recomanant als professionals sanitaris que prescriuen la PrEP que examinin als seus pacients per a detectar problemes de consum d’alcohol i/o substàncies perquè se’ls pugui oferir ajuda. És important detectar amb rapidesa qualsevol consum problemàtic que pugui interferir amb l’adherència a la PrEP. Aquesta ràpida detecció permetria afrontar el problema amb una àmplia gamma d’intervencions adaptades que permetin la reducció de danys i millorar l’adherència a la PrEP enfront del VIH.

Font: Catie.ca / Elaboració pròpia (gTt-VIH).

Referències: Shuper PA, Joharchi N, Bogoch II, et al. Alcohol consumption, substance usi, and depression in relation to HIV Pre-Exposure Prophylaxis (PrEP) nonadherence among gai, bisexual, and other men-who-have-sex-with-men. BMC Public Health. 2020 Nov 25;20(1):1782.

Shuper PA, Joharchi N, Monti PM, et al. Acute alcohol consumption directly increases HIV transmission risk: A randomized controlled experiment. JAIDS. 2017 Dec 15;76(5):493-500.

Notícia redactada i publicada per Jordi Piqué per a gTt-VIH el 12 de gener de 2020

Font original: gTt-VIH

VIH: Europa aprova el primer tractament injectable de llarga durada

*Notícia adaptada per al públic lector del blog En Plenes Facultats

La EMA autoritza comercialitzar Rekambys (Janssen) en combinació amb Vocabria (ViiV Healthcare)

Una injecció pot substituir el tractament oral en pacients amb VIH.

L’Agència Europea del Medicament -EMA, per les seves sigles en anglès- ha autoritzat la comercialització de la combinació de Rekambys (rilpivirina injectable) -de Janssen– i Vocabria (cabotegravir injectable i en comprimits) -de ViiV Healthcare– per al tractament de la infecció pel VIH-1 en adults que estan virològicament suprimits.

Aquesta aprovació implica que per primera vegada les persones que conviuen amb el VIH a Europa podran rebre un tractament injectable de llarga durada que elimina la necessitat de prendre diàriament comprimits orals.

Progressos en els tractaments contra el VIH

“En els 30 últims anys s’han aconseguit grans progressos en el tractament del VIH i en l’actitud de la gent cap al virus. No obstant això, moltes persones infectades pel VIH o que corren el risc de contreure’l continuen sofrint estigmatització i discriminació a causa de la malaltia, la qual cosa sovint els impedeix parlar del tema o buscar un tractament”, indica Giovanni Guaraldi, professor adjunt de Malalties Infeccioses i director de la Clínica Metabòlica del VIH de Mòdena (MHMC), a Itàlia.

“Aquesta pauta de llarga durada podria fer que les persones que conviuen amb VIH ja no necessitin prendre un tractament diari, la qual cosa suposaria mantenir la supressió de la càrrega viral amb injeccions administrades solament 6 o 12 dies a l’any, i així eliminar el que suposa un recordatori diari de la seva malaltia. La meva esperança és que a mesura que els medicaments continuïn millorant, donin lloc a nous avanços significatius, especialment per a les persones que encara sofreixen discriminació a causa de la seva malaltia”.

Antonio Antela, de l’Hospital Clínic Universitari de Santiago de Compostel·la, afirma que “després de la fase oral inicial per a establir la tolerabilitat dels fàrmacs, cabotegravir i rilpivirina injectable podrien reduir el nombre de dies de tractament a l’any de 365 a 12 per al dosatge del règim mensual, o 6 per al dosatge cada dos mesos. Això implica un canvi de paradigma en com podem tractar i manejar aquesta condició. El règim d’acció prolongada de cabotegravir i rilpivirina va ser tan eficaç com la teràpia antiretroviral diària actual a mantenir la supressió virològica en els assajos clínics, generalment va ser ben tolerat i podria modificar l’experiència de tractament per a algunes persones amb VIH amb dificultats amb el tractament antiretroviral oral diari.”

Cal recordar que al març de 2019 José Ramón Arribas, cap de la Unitat d’Infeccioses de l’Hospital Universitari La Paz, en compareixença pública convocada per Janssen, ja va avançar que aquests fàrmacs «suposen un nou enfocament dins de la primera nova generació d’antiretrovirals, amb menys toxicitat. En la següent generació, és possible fins i tot que la injecció pugui ser cada dues, quatre o sis mesos, però el que està molt a la vora és la de cada mes».

Per la seva part (també llavors), el cap de la Unitat de VIH de l’Hospital Clínic de Barcelona, Josep Mallolas, assenyalava que serà una «gran eina» per als pacients amb aquesta malaltia, encara que «no per a tots per la seva situació clínica». «Per a un gran percentatge de pacients serà una gran millora perquè no volen prendre pastilles tots els dies», ha assegurat, puntualitzant que triar-la o no dependrà de l’opinió del pacient.

Estudi Positive Perspectives Wave 2

Per a subratllar la necessitat d’una pauta posològica administrada amb menys freqüència, ViiV Healthcare va dur a terme l’estudi Positive Perspectives Wave 2, el estudi més gros de resultats comunicats per persones que conviuen amb el VIH realitzat fins avui, en el qual es va mostrar que quan es preguntava als participants quines eren les seves aspiracions en matèria de tractament i quines eren les seves actituds cap als medicaments innovadors, el 55% va dir que preferiria una pauta de llarga durada.

A més, el 58% va assenyalar que prendre diàriament medicaments contra el VIH constituïa un recordatori constant de la seva malaltia, mentre que el 38% va declarar que sofria d’ansietat perquè prendre un tractament diari podia augmentar les possibilitats que els altres s’assabentessin que eren VIH-positius.

Deborah WaterhouseCEO de Viiv Healthcare, ha comentat que “en els resultats reportats per pacients dels nostres assajos pivotales, aproximadament 9 de cada 10 persones que havien canviat al règim d’acció prolongada el preferien en lloc del tractament previ en comprimits orals diaris. Estem compromesos amb la recerca i la innovació per a satisfer així les diverses necessitats de la comunitat VIH i no ens detindrem fins a trobar més maneres de tractar i, amb sort algun dia, curar aquesta infecció”.

L’administració conjunta de rilpivirina i cabotegravir injectables està indicada per a adults que estan virològicament suprimits (ARN del VIH‑1 < 50 còpies/ml) en tractament antiretroviral estable, sense evidència actual o prèvia de resistència vírica a, i sense fracàs virològic previ amb, inhibidors de la transcriptasa inversa no anàlegs de nucleòsids (ITINN) i inhibidors de la integrasa (INI).

La combinació de rilpivirina de llarga durada de Janssen i cabotegravir d’acció prolongada de ViiV Healthcare es va desenvolupar conjuntament com a part d’un acord de col·laboració amb ViiV Healthcare.

Administració i posologia de rilpivirina i cabotegravir

La pauta de rilpivirina injectable en combinació amb cabotegravir injectable serà la primera pauta completa de llarga durada administrada una vegada al mes o una vegada cada dos mesos per a les persones amb supressió virològica pel VIH-1. Un professional sanitari administra per separat les injeccions de rilpivirina i de cabotegravir per via intramuscular (IM.) en cada natja en la mateixa cita.

Abans d’iniciar la pauta injectable, els pacients han de prendre rilpivirina i cabotegravir en comprimits orals durant aproximadament un mes (almenys vint-i-vuit dies) per a avaluar la tolerabilitat a aquests medicaments.

Notícia redactada i publicada pel mitjà digital Redacció Mèdica el 21 de desembre 2020

Font original: Redacció Mèdica